Fins demà!
Bona nit.
Bona nit!
Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la radio la veu d'Hondara. Amb Toni Marí.
Salutacions, bona vesprada. És la una i tres minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats.
El nostre protagonista d'avui és l'ondarenc Josep Alemany, músic, director i compositor. Ell ha vingut als estudis de ràdio La Veu d'Ondara per a compartir la seva alegria ja que acaba de rebre dos nous premis. Ell està amb nosaltres per a contar-nos tot el que va ocórrer a Bocairent. Comencem.
Josep Alemany, bona vesprada, com estàs? Molt bé, Toni, bona vesprada a tots. Gràcies per estar amb nosaltres en un dia tan especial com és el 24 de desembre. En primer lloc, et desitgem bon Nadal. Bon Nadal a tu també i a totes que ens escolten.
Josep, has vingut als estudis de Ràdio La Veu d'Ondara per parlar-nos de dos premis que acabes de rebre. El primer premi del quart concurs de composició Joan A. Martínez per a dolçaines i percussió de Bocairent amb la peça La Dèlica i menció d'honor que donen els músics a una altra obra tregua.
Terratenca, si no ho he dit malament, és així? Sí, sí, ho has dit bé Per tant, Josep, l'enhorabona Moltes gràcies Conta'ns un poc en què consisteix este concurs i després parlarem de les peces i sobretot quins sentiments tens a hores d'ara després d'haver rebut estos dos premis
Bé, el sentiment eufòric. És un concurs en una modalitat que és un poc difícil. Es presenten les obres i es seleccionen unes finalistes, de les quals es toquen allà en directe
i pel tipus de format de concurs pots ser finalista i anar-te'n en les mans buides de fet, a mi m'ha passat durant 3 edicions esta era la quarta que em presentava i mira, vaig tindre la sort de clavar dos finals dos peces a la final, eren 4 i de les 4, estes dos que jo vaig clavar van rebre dos premis enhorabona, estem parlant de pas dobles, veritat? sí
Què diries de la DELICA, que ha rebut el primer premi d'este quart concurs de composició, Joana Martínez, per a Dols Aines i per a Cursió de Bocairent? Bé, la DELICA és un passodoble molt festiu, molt funcional per a poder tocar-se en el carrer.
Al final, ja el dic, com m'havia presentat tantes vegades i no guanyava mai, vaig pensar en adaptar les peces a la modalitat que es demanava en les bases, que jo d'alguna manera no les havia fet molt de cas. I vaig presentar aquesta peça, la Dèlica, com una peça molt bona de tocar el carrer, que és fora molt senzilla entre cometes i molt festiva. I després Terratenca era una peça molt més assentada, més complicada,
que sorprenentment els músics és la que van triar com a peça més bonica i jo pensava en el que voran s'ho va petocar perquè és molt complicat però va agradar Què suposa per a tu guanyar aquests premis? Sobretot a mi el que em sorprèn és arribar a la final és com em dona una alegria espectacular perquè és molt complicat que el trien
Això vol dir que està ben escrit, que tens un bon llenguatge, que a més a més els agrada i que el que la tria creu que pot ser una candidata a un premi. Això per a mi ja és el premi més gran. Després, una volta que passa això, com en tot, venen els nervis que ja que estàs a la final, per què no? I és el patiment d'això. I després, quan estàs allí, és...
És una alegria escoltar les teues obres, és una felicitat increïble. Si a més a més te les toquen bé, ja estàs premiat per a mi, no? Però no obstant, sí que és veritat que apretes el cul a la cadira quan obrin els sobres, no? És molt emocionant.
Moltes vegades, quan has vingut a la ràdio a la veu d'ondarà, has mencionat Bocairent, com un lloc important en el món de la música. Per què és així? És el primer lloc... Mira, és un concurs que és cada dos anys. I és el primer concurs que em vaig presentar jo, en una peça que es deia Joanet de Bocairent, dedicada a la figura que li hem fet l'homenatge, que és el Joan Martínez. És una persona que jo vaig conèixer quan tocava en el grup de teatre de Castelló Xarxa Teatre,
i en el qual tenien amistat molt gran. Per tant, ell va morir per infermetat i es va fer aquest concurs en homenatge a ell. Jo li vaig fer aquesta obra, que ja va entrar finalista, i l'altra edició, l'any següent, vaig tornar a enviar una altra obra, que també va ser finalista, i així n'està ara. Per a mi és com una fita. Jo continuaré, ho vaig dir, els musis...
que per fi ho hem aconseguit i es va dir que jo insistiré, continuaré presentant cores, però això no vol dir que arribi a la final i menys que guanyi. Per tant, t'has llevat l'espineta, Josep. Sí, la veritat que sí. Recordem que l'ondarenc Josep Alemany acaba de guanyar el primer premi del quart concurs de composició Joan A. Martínez per a dolçaines i percussió de Bocairent amb la peça La Delicà i menció d'honor que donen els músics
per a la seva peça Terratenca. És la 1 i 8 minuts de la vesprada, estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Josep, jo t'he presentat com a músic, director i compositor. En els últims temps també t'estàs dedicant al món de la composició, has obtingut diferents premis. Et sents còmode en aquesta faceta? No.
No ho sé, m'agrada, pot ser que sí, pot ser que estigui còmode. És com una tasca d'estar molt de temps assegut, fent música tranquil·lament i possiblement anem fent molts majors i estar en aquesta posició és més tranquil·la que no.
És una faceta complicada en el sentit que et poses davant d'un full en blanc i a veure vindre.
Sí, clar, això, vista a Cina és molt dur, però ja el dic, realment no és així, si fos a Cina seria un patiment, n'hi ha moltes tècniques, n'hi ha un treball previ, antes d'escriure una nota jo he fet moltes borranys, hi he fet moltes coses, molts trossos de paper, moltes notes soltes, molt escampar que diu la moda dona...
i després és com un puzzle que vaig muntant perquè és que senyor seria horrible al final és com m'alça pel matí i ja sé el que vaig a fer avui vaig a fer un compàs o vaig a fer un final o vaig a fer un troset molt bé
Estem parlant de dues peces, la Delicà i Terratenca, que has presentat en aquest concurs de composició de Bocairent. A hores d'ara estàs en altres coses dins del món de la composició? Sí. Què es pot contar? Bé, doncs que cada dia que me'l sé faig una coseta, no? Sí, tinc dues cosetes que estan per ahir i esperant a veure si pega la campana. Molt bé. Ja ho sabrem. Ja ho cantarem. I Josep, i...
Com és el teu dia a dia? Perquè tu eres músic i director, a més de compositor, sempre que has vingut ens has fet un resum de tot allò que estàs fent. Ara, per exemple, durant els dies de Nadal seran uns dies tranquils o tens marxa?
Sí, van a ser molt tranquils fins a la cabalgata de Reis, però el diumenge passat vaig dirigir un concert en el Palau Ducal de Gandia, que va ser molt emotiu pel joc, el joc és increïble, la sonoritat és espectacular, i a més a més era un concert solidari.
per a replegar ajuda per a una associació i estava a tope ple de gent, estic molt content cal dir-ho jo allà sóc nou no és com si en una comarca que coneix molta gent, allà és una comarca nova però
doncs és tot com que ho vius d'una altra manera, però estic molt content, la impressió que causa la banda de Venir Redrà i els concerts que estem fent, de fet en un any hem fet 11 concerts, quasi uno per més, i encara ens queden dos, gener i març, acabarem la temporada amb 13 concerts, és increïble, és una banda que treballa moltíssim i molt bé.
Ja que parlem d'esta banda de música, des de quan eres director de la banda de música de Ben i Redrà i quants integrants té?
Bé, ara fa dos anyets. Dos anyets que la vaig agafar i ells tenen una plantilla d'uns 80 músics. 80. Sí, sí. A més, és una banda brutal perquè és gent molt jove, entre 14 i 22 anys. És una banda que no es fa gran, no? És una pena, no? Perquè sempre fa falta aquests pilars de gent gran i major. Però és una banda molt jove, la gent se'n va estudiar fora, després és complicat, com totes les bandes. Jo crec que és una cosa que pateixen totes, no?
Però sí que és cert que és molt nombrosa. És la banda oficial de falles de Gandia, que sempre va en l'acord i en presidència i en els falleres majors. Això li dona un estatus important des de la comarca. I, a més a més, és la banda oficial de dos de les cofradies més importants de Gandia. És una idea...
Per exemple, la de l'Hermandat del Cristo Iacentes, la cofradia que porten els legionaris. Clar, el dijous sant, Gandia es peta de gent a veure els professors, i en concret, a veure els legionaris entrar al Cristo, tocant la banda Benirredà, una peça que es diu La Madrugar, i això és una cosa increïble, i hi ha, no sé, 2.000 persones mirant.
Quin balanç faries dels teus anys al capdavant d'esta banda de música? Has dit que portes al voltant de dos anys, quin balanç faries? Bé, a veure, clar, pensa que és gent molt jove, molt jove, i és una risa perquè són boníssims, és gent que estudia, tots van al conservatori, tenen un nivell musical molt alt,
Però són joves. Què vols dir amb això? Doncs que és una lluita, no? És una lluita. Són adolescents i els assajos són una lluita. Jo, a més, som molt proper, mantenen molta confiança, n'hi ha molta estima ahí, però per a bé i per a mal. N'hi ha altres que és com, Josep, avui acabem pronta, no? Avui ho farem curter, avui i tal. Sempre estan negociant amb mi, sempre estan...
Vull dir, faena, a veure, quan s'agarren, s'agarren, ja el dic, són números uns, però són adolescents. El balanç és, en lo personal, és un deu, és un deu, estic enamorat, és una locura treballar amb gent d'aixa edat i en aquest nivell és una locura.
i després a nivell professional estic molt realitzat estic portant la banda a llocs on no em pensava que podria arribar i això per a mi em dona molta satisfacció Tornant a estos dos premis que acabes de rebre Josep la teva trajectòria com a músic i com a director t'està ajudant a compondre i si és així en quin sentit?
No ho havia pensat, però sí que és cert que el director, cada volta que cau una obra en les seues mans, la té que desmuntar per tornar-la a muntar. Entonces analitzes molt, analitzes molta música, escoltes molta música, passes moltes hores. Hi ha dies que només buscant repertori em passen les hores, no?
I això, tal vegada, veure-ho des d'aquest punt de vista m'ha ajudat moltíssim a l'hora d'escriure, estructuralment tindré clars moltes estructures, veure com han treballat grans autors que tu ja has analitzat. Jo crec que part de la feina del compositor està ahí, una part molt important, l'analitzar altres obres. I tu com a músic, durant tots els anys que t'has dedicat a este món, fins a quin punt t'ajuda a l'hora de compondre?
possiblement l'instint que ja tens, l'haver escoltat molta música, el gust musical crec que és molt important, i això a millor no, qualsevol persona que està escoltant mosca que no estigui en música, n'hi ha persones que tenen un gust musical increïble i que són melòmenos brutals o tenen una facilitat per a recordar una melodia, una estructura que a mi em sorprèn com a professional, dic mira tu, persones que si s'haveren dedicat, no?
Però, clar, tot això ho portes ja des de la moxilla, no? Ja ho tens ahir, no? I, Josep, com a curiositat, què tenen els pas dobles que sempre estan ahir? En concursos, a l'hora d'anar a un concert, sempre estan en repertoris... Què tenen els pas dobles?
Deu de ser, a veure, en primer lloc crec que és tradició. Ens hem nascut escoltant passodobles, escoltant bandes de música, desfilant, la festa, on vaig, tot el que toquen són passodobles, la forma, l'estructura, el ràpid que s'escolta aquest tipus de música. Per tant, és com, i a més és el increïble, serà que no n'hi ha passodobles?
I és que n'hi haurà, no? Tornar a escriure des d'una forma que està tan clara i tan tanca música nova és difícil i increïble i a lo millor és això el que atraeu, no? I després, la música festera passa igual, marxes mores, marxes cristianes, però sí que és cert que el passo doble forma part de la nostra història, no? I...
Josep, ara que estàs com a director de la banda de música de Benirredrà, quan estàs amb aquesta banda, et ve a la memòria els teus anys a la banda de música d'Ondara? Si no recordes malament, tocaves el clarinet, si no estic equivocat? Sí, sí, sí, sí que en venem. Mira, de fet, enguany ha sigut un any molt curiós, no? Perquè, bé, aquestes coses, que no saps quan et vindrà, no? Eixe regust de quan jo era xaval i tocava en la banda...
i de repent quan anava com a director a donar pas a les noves incorporacions, mos feien la foto, es posaven davant de mi desfilant, i es veia tan xicoters vestits de persones majors, no?, en trage, corbata, i de repent em va agarrant a Morrinha de... Sí? Sí, sí, però va ser... I jo dic, no ho vaig poder controlar, no?, allò que em mis la llàgrima, i clar, doncs això el dic, clar que està ahí, sempre està present la banda del teu poble, i aquests anys que per a mi van ser dels millors, de fet...
és com que tens els teus amics de quadrilla o d'escola i els teus amics de la banda i això crec que és molt bonic i veure-ho ara en aquests xaves joves que estan baix a la teva responsabilitat també em recorda això i em fa emocionar
Estem amb Josep Alemany, amb l'ondarenc Josep Alemany, músic, director i compositor. Ell acaba de guanyar el primer premi del quart concurs de composició Joan A. Martínez per a dolçaines i percussió de Bocairent i també menció d'honor que donen els músics en este concurs per la seva peça Terratenca. El primer premi el va obtindre gràcies a la seva peça La Delicà.
Josep, hem comentat que estàs clavat en el món de la composició, que eres el director, l'actual director de la banda de música de Benirredrà, i a més a més, quines altres coses fas? Ho estàs fent? O que compagines?
Bé, el meu dia a dia és fer classes de dolçaina en el Conservatori de Pedreguer i l'Escola de Música Municipal de Benissa. Ahir passa de dilluns a divendres, les vesprees donant classe, formant gent nova que volen disfrutar d'aquest instrument i volen formar part d'alguna de les colles de la comarca. Ara, recentment,
en Pedreguer vam fer els Premis d'Honor, Vila Pedreguer, i vam donar un premi d'estos a la Colla Traginers, que complia 30 anys, una colla que jo vaig formar en el seu dia. Vull dir, també l'orgull, no?, ja han passat 30 anys, tot el moviment del tema de colles, el vaig encertar jo en aquesta comarca, vaig ser pioner,
en diferents jocs, muntant colles i escoles, no? I ara voreu des de la distància, doncs també m'ompli, no? D'orgull.
Eres un referent en el món de la dolçaina, eres professor de dolçaina, i què diries sobre la situació de la dolçaina en aquests moments, des del teu punt de vista? Quina és la situació actual? Com la veus? Bé, és una situació... A veure, podem pensar que estem en el millor moment del món de la dolçaina, evidentment no són aquests anys que vaig començar jo que no hi ha res...
que t'ho havies d'inventar tot, que no sabies on mirar, on es pilla, on vore. Ara estem en escoles, estem en conservatoris, però sí que és cert que la gent, per exemple, que estudia, que decidís fer la carrera, no acaba després de tenir un lloc de treball, del que és donar classes de docència d'adolescència. En una licenciatura anar a un institut i fer altres coses.
Però no n'hi ha oferta, és el que volia dir, no n'hi ha una oferta després, no? I al mateix temps, d'alguna manera, tenim millors intérprets de Dolcaina, tenim molt bones colles, però la figura de la parella tradicional de Dolcaina-Taval està un poc en desús. Sí? Sí, està caiguent en desús, s'està perdent, per exemple, feines que antes eren molt tradicionals, com les despertaes...
Les parelles ja no van obrint els actes de les processors o d'altres activitats que sempre anaven com anunciant del que venia darrere. Tot això està canviant, està en un moment canviant. Fa por que la dolça eina i el tabal es queden com una cosa folclòrica, per exemple, per a actes de...
de danses o algunes coses assinant però ja el dic, tot això ha d'evolucionar i tot això ha de buscar el seu lloc la convivència en altres associacions, en altres grups musicals i no ho sé, ja ho dirà el temps estem acabant el 2025 quin desig li demanes per al nou any?
Jo crec que salut és el més important, i si tens salut pots fer altres coses, però salut en tots els sentits, salut física, salut mental, crec que és molt important també. A més en aquests temps, que obris la tele i tot és negatiu, tot el que sents són coses que et sorprenen.
els humans cada volta estem crec que pitjor per tant salut en tots els sentits i ganes i ànims i il·lusió
Josep Alemany, moltíssimes gràcies per haver estat en directe amb nosaltres al programa Taula de Convidats. Recordem, ell és músic, director i compositor, ell és d'Ondara i acaba de guanyar el primer premi del quart concurs de composició Joan A. Martínez per a Dolçaines i percussió de Bocairent amb la seva peça La Delicà i menció d'honor que donen els músics d'este concurs.
en una altra obra, Terra Tenca. L'enhorabona, Josep. Esperem i desitgem que vingues en més ocasions durant el 2026 a Ràdio La Veu d'Ondara per a parlar de tot un poc. Això seria bona senyal. Toni, vull agrair-te que sempre tens aquest espai obert per a mi i per a moltíssima altra gent.
dones una visibilitat increïble, crec que és necessària i res, vos dono un bon Nadal a tu, al programa i a tota la gent que m'ha escoltat. Moltes gràcies, Josep. L'enhorabona de nou, bones festes i un gran any 2026. Moltes gràcies, Toni. Nosaltres continuem en el programa a taula de convidats. Enllaçarem tres cançons. Començarem per Bananarama.
Després escoltarem Al Corley i després a Howard Jones.
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
És la 1 i 35 minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats. Fa uns minuts hem estat amb l'ondarenc Josep Alemany, músic, director i compositor. Ell acaba de guanyar el primer premi del quart concurs de composició Joan A. Martínez per a dolçaines i percussió de Bocairent amb la peça La Delicà i Menció d'Honor per la seva altra peça Terratenca.
Arribem a la fi del programa d'avui. Nosaltres, des d'ací, desitgem que totes i tots vosaltres passeu una gran nit de Nadal. Bones festes i un gran any 2026. Sintonitzes Radio La Veu d'Ondara, la teua ràdio.
Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la radio la veu d'ondara. Amb Toni Marí.
¿Cómo no? ¿Cómo no? ¿Cómo no te voy a querer? ¿Por qué vales todo el oro? Más de lo que puedas imaginar Mi refugio, mi tesoro Mi más dulce compañero Tengo más de lo que pude imaginar
Fins demà!
Fins demà!
I'll take the bad times. I'll take you just the way you are.
I don't walk clever
Fins demà!
Fins demà!
I love you just the way you are.
I love you just the way you are. Do you like good music? Yes, we sow music.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Soy de aquellos que sueñan con la libertad Capitán de un velero que no tiene mar Soy de aquellos que viven buscando un lugar Soy quijote de un tiempo que no tiene edad
Y me gustan las gentes que son de verdad Ser bohemio poeta y ser golfo me va Soy cantor de silencios que no viven paz Que presume de ser español, ¿dónde vas?
Y Dulcinea, ¿dónde estarás? Que tu amor no es fácil de encontrar. Quise ver tu cara en cada mujer, tantas veces yo soñé que soñaba tu querer.
Soy feliz con un vino y un trozo de pan y también como no con caviar y champán. Soy aquel vagabundo que no vive en paz.
Tengo miedo del tiempo que fácil se va De las gentes que hablan, que opinan de mí más Y es que vengo de un mundo que está más allá Soy quixote de un tiempo que no tiene edad
¿Dónde estarás? Que tu amor no es fácil
Se bebe tu cara en cada mujer Tantas veces yo soñé Que soñaba tu querer Tantas veces yo soñé Que soñaba tu querer
Fins demà!
Tienes que marchar porque soy un músico loco Volveré a por ti y tú lo sabes muy bien
Fins demà!
Sempre ladrando ritmos de moda, el gato huye del refer.
Fins demà!
You're face to face with greatness and it's strange. You don't even know how you feel. It's adorable. Well, it's nice to see that humans never change. Open your eyes, let's begin. Yes, it's really me, it's Maui, breathe it in. I know it's a lot, the hair, the bod. When you're staring at a demigod.
What can I say except you're welcome For the tides, the sun, the sky Hey, it's okay, it's okay, you're welcome I'm just an ordinary jimmy guy Hey, one has two thumbs and pulled up the sky When you were waddling, yay, hi, this guy When the nights got cold, who stole you fire from down below Look at him, yo
Fins demà!
There's no need to pray, it's okay, you're welcome. I guess it's just my way of being me. You're welcome, you're welcome.
Fins demà!
Well, anyway, let me say, you're welcome. For the wonderful world you know. Hey, it's okay, it's okay, you're welcome. Well, come to think of it, I gotta go. Hey, it's okay to say, you're welcome. Cause I'm gonna need that boat. I'm sailing away, away. You're welcome. Cause power can do everything but growth. You're welcome.
Hey, welcome! And thank you! Hey!
One lift, your ride, best trip. Always, I know, you'll be at my show. Watching, waiting, commensering.