La Vesta, el programa quaresmal de i per a la Setmana Santa d'Ondara.
Salutacions, bona vesprada, estàs en el programa La Vesta, un espai de Ràdio La Veu d'Hondara que està presentat i dirigit per Boró Álvarez, un programa dedicat a la Setmana Santa d'Hondara que està en la graella de Ràdio La Veu d'Hondara durant el temps de quaresma. Boró Álvarez, bona vesprada, com estàs? Molt bona vesprada, ja fent l'últim viatge d'este parquet que va començar, com sempre dic, el dimecres de cendra,
i que pareixia que la cuaresma era tota una eternitat i mira per on ja hem arribat a l'últim programa, ja tot s'ha precipitat, ja tot ha d'estar al seu lloc, tot ha d'estar preparat i ara només falta que gaudir i que el poble d'on ara es tiri al carrer per a...
per a disfrutar d'esta jolla que tenim, que és la Setmana Santa d'Ondara, i que hem estat tots aquests 40 dies intentar posar-la en valor perquè el ciutadà d'Ondara, que no la conega, faça un esforç per conèixer-la, que és ben segur que li agradarà i repetirà.
Bueno, com a últim programa d'este 2026, quina serà la seva estructura? Bueno, l'estructura serà un poc variable, notícies no hi haurà, perquè la notícia és que ja està, sí, diumenge el proper diumenge és el dia de diumenge de Rams i hi ha tot, doncs, Radio Llento pot assabentar-se de totes les notícies que n'hi ha a partir de
del llibre de Setmana Santa, que està repartint-se a la parroquia Ondara durant la celebració dels dolors, que esteu retransmitint vosaltres, per cert. A la porta està repartint-se també el llibre de Setmana Santa i ahir el radioient pot assabentar-se de tots els actes que estan preparats i organitzats i esperem que...
no n'hi hagi cap problema climatològic i toqui madera i puguem portar-se a terme i desfrutar-se una volta més. Molt bé. Com bé dius, important que la climatologia acompanyi. Ara, doncs això, avui el programa sona despedida, sona que ja està tot fet. Allò que ens havíem proposat al principi de la Quaresma, penso que
A poc a poc ha anat fent-se a terme i ara ja aquest últim programa, una novetat, no? Trobo que és la primera vegada que vaig entrevistar a un no cofrade, però molt relacionat amb el tema que porta en la Setmana Santa d'Hondara.
I això, no voldria acabar el programa, sobretot en primer lloc donant les gràcies a la Josecom i als encarregats d'haver redactat el llibre de la Setmana Santa d'un any, així que estaven nomenant que està repartint-se a la porta del temple parroquial.
perquè, en primer lloc, utilitzem dades del meu consultor de capçalera, el meu consultor històric de capçalera, que és Sergi Mallol, i els tres també ens anomenen...
que han sigut estretes del nostre programa la font fidedigna és Sergi Mallol i la font secundària com s'estudia en la facultat és la Vesta i volem agrair aquest reconeixement i aquesta cita en els articles del llibre
I res més que hem de dir, doncs que vaig a fer la segona part, que sempre és una curiositat, vaig a fer una miqueta d'història-ficció, tot i que no és història-ficció, perquè tots els actes que s'anomenen es produïen, que és retrocedir a la Setmana Santa pre...
Cofredies, com ens veiem, si s'haverà fet, com haverà sigut un llibre de festes de la Setmana Santa abans que s'estiren les cofredies. I m'he remuntat a l'any 1965. Bé, doncs això...
I això serà la curiositat, ja que no n'hi ha notícies. La curiositat serà la lectura de què posaria un llibre de festes la Setmana Santa de 1965. M'he anat en 1965, evidentment, perquè a partir de 1966 ja es va fundar la confraria del Sant Sepolcre i Cris Ressuscitat i això ja va canviar una miqueta tota l'estructura de la Setmana Santa...
diguem-ne, des de la postguerra, des de 1939 fins a 1965, l'esquema de la Setmana Santa on ara seria molt, molt, molt paregut al que vaig a llegir ara. I com seria un llibre de la Setmana Santa de l'any 1965? Sí, senyor, 61 anys, per a aquells que vulguin contar-ho. Fa 61 anys, és a dir, que esta Setmana Santa...
si fa 61 anys, doncs esta setmana s'han de la podem recordar les persones que ara estan al voltant de 68-69 anys en amunt. Perquè, clar, dels 65 fins a 5-6 anys no es pot tindre memòria d'allò que es viu.
Bé, comencem dient que la Setmana Santa de 1965, el diumenge de Ram, va ser molt, molt tardar. Va ser l'11 d'abril. És una Setmana Santa molt tardana, de les que cauen molt tard.
Doncs bé, el prospecte, perquè en aquell temps segurament farien una fulleta o durant molt de temps es feia una fulla parroquial, a modo de fulla parroquial, però que es programaven tots els actes de la Setmana Santa. Doncs bé, aquest prospecte diria una cosa així n'ha paregut a la que anem a llegir ara. Dumenge de Rams, 11 d'abril.
A les 10.30, benedicció de les palmes al convent. A les 11.10, desfilada dels fidels des del convent fins al temple parroquial, acompanyant a la representació de la sagrada entrada a Jerusalén, representada per un xiquet de la doctrina,
a dalt d'una borreta i un conjunt de xiquets i xiquetes que formen l'embrio del que posteriorment serà la confraria de les palmes.
La comitiva seguirà l'itinerari de costum. Aquest itinerari de la processó del diumenge de Palmes abans de les cofradies era el de Convent, Sant Vicent, Major, Roser, Sant Josep, Sant Joan i Església.
Ja passem després, el dius sant no hi havia cap tipus d'acte o activitat, per a passar el dimarts, dia 13 i dimecres 14 d'abril. Aquests dies, dimarts sant i dimecres sant, a partir de les deu i mitja,
Don Francisco Falcó recorria els carrers del poble celebrant la benedicció de la salpassa a totes aquelles cases que ho desitgen, a més de comunicar els feligresos els horaris del triduo pasqual. La comitiva serà acompanyada per un nodrit grup de xicalla que farà
L'any renou pertinent i característic d'aquest acte. El dimarts sants, la comitiva recorrerà els carrers compresos entre l'Avinguda del General Bosch fins al carrer Sant Josep, mentre que el dimecres, dia 14 d'abril,
la comitiva recorrerà els carrers compresos entre el carrer Trinitat, barri de les Capelles i la zona est de la localitat fins al carrer Pintor Sorolla. Dijous, dia 15 d'abril. A les 17 hores es celebrarà missa amb impartició de la comunió. A les 19 hores, missa in coena dominei.
amb la celebració de l'acte del llevatori de peus a 12 xiquets, tots pertanyents a la doctrina. En acabar, visita el monument. A les 22 hores, sermó de la passió. A les 23 hores, tors, inici dels tors de ventla i la recollida del cris del llitet al domicili de la família Martínez, al carrer Sort, per a
Preparació de la processó general del sant soterrament del divendres sant. Divendres 16 d'abril, a les 6.30 hores, res del Via Crucis a les capelles del Calvari de l'Era. A les 17 hores, solemne acció litúrgica a adoració de la greu i comunió.
A les 20 hores, solemne processor general de Sant Sorterrament, amb la participació de totes les associacions i congregacions religioses del poble d'Hondara, que acompanyaran a les imatges sagrades de la Nostra Senyora de la Soledat i el Santíssim Crist Jacent. L'itinerari serà el que popularment es coneix com Volta Llarga.
que seran els següents carrers. Carrera Església, Carrer Sant Joan, Major, Roser, Sol, Sant Benet, Sant Cristòfol, Sant Antoni, Virtuts i Convent. Dissabtecent, 17 d'abril, a les 18 hores, tornada del cris llacent als seus propietaris del Carrer Sol.
A les 23 hores, vigília pasqual i missa solemne de resurrecció. Diumenge a les 7 del matí, la tradicional i centenària processó de l'encontre, que serà amenitzada per la banda de música de Pinyarbet.
es repartiran globus, es llançaran coets i també es llançaran confetis i caramels per a tots els assistents. I fins així, la Setmana Santa de 1965. Espero que el radiolent que tinga hagi tingut la possibilitat d'haver-la coneguda, hagi fet un exercici de retroalimentació de record i que hagi disfrutat d'este...
d'este programa de Setmana Santa. Què et sembla, tu, eixa Setmana Santa? Una Setmana Santa totalment diferent. Una Setmana Santa que el que l'hagi viscut i que potser ara l'escoltar-la diga és que era una setmana on s'esperava moltíssim la Pasqua, no? Era una setmana perquè a tot això, encara que no estiguera en el follet i
el poble vivia una evolició total. La Setmana Santa sí, era l'espera de la Pasqua. Durant tota la setmana, a partir del dilluns sant, les dones ja preparaven el rent. El rent recorda que és com si fos la lleveura actual, però era un rent...
El rent es feia a casa de forma casolana, inclús el posaven al llit perquè fermentara i les dones preparant les mones, portant els forts era un no parar...
anar i tornar perquè ja es veia la Pasqua i la Pasqua és la gran celebració que tenim els valencians com a diferència de la resta d'Espanya mentre Espanya està celebrant el dolor, la passió els mediterranis celebrem la vida celebrem el gran mensatge de ben ser
La mort. La mort, mort i superàvit, realment on es celebre és el Mediterrani. Són aixes xicotetes nocions que tenen una càrrega cultural molt important, a més de religiosa, perquè expliquen com...
en el món, diguem-ne, de la Castella, en el món castellà i andalús, és la Verge Maria, és la importància de la virginitat de Maria, mentre que per al món mediterrani, al món nostre, l'important és que sigui la Mare de Déu.
Nosaltres no vam lluitar per el dogma de la virginitat. Nosaltres el que sí que tenim clar és que Jesús és Déu i sa mare és la mare de Déu. Ens dona igual que sigui verge o no, mentre que en altres societats, també catòliques, igual que nosaltres, sí que té una importància fonamental el que fora verge.
aquests xicotets celebrar la passió i mort i nosaltres celebrar la resurrecció moltes vegades ja parlem que estem moltes vegades moltes vegades diuen que les cofrades en on ara s'ho passen de lo més bé sí, sí, sí, clar que m'ho passem de lo més bé perquè les cofrades d'on ara saben com acaba la història i la història acaba molt bé la història acaba en
La resurrecció, en estar al costat de Déu, aquells que creuen en ell. I, per tant, la Pasqua és un moteu d'alegria i el confrare no ha de ser un trist. Una cosa és ser sèrio i una altra cosa és trist. I el confrare d'on ara és sèrio quan desfila, però no és trist en la seva vida particular.
Boro, has comentat que la persona entrevistada no és confrare, però abans de saber qui serà, sempre comparteixes una marxa de la Setmana Santa. No sé si vols afegir alguna cosa més o anem ja amb la marxa.
No, volia afegir només que com estàvem parlant de dates i hem vist que en 1965 la Setmana Santa va caure molt tardana, fer un xicotet spoiler, un abans, a tots aquells...
que ens escolten, que la pròxima Setmana Santa va ser tot el contrari, va caure molt baixa. La pròxima Setmana Santa, tingueu en compte que el dimecres de Sandra serà el 10 de febrer,
i el diumenge de Rams, o de Palmes, com vull que vulgui dir, serà el 21 de març. És a dir, que anem a viure una cosa molt difícil de poder conjugar, que és que el divendres de dolors s'estaren cantant els últims dolors
ens disposarem a fer el trasllat i en Deni estaran cremant falles i en València i en tots els llocs estaran tirant coets i hi haurà una festa terrible i nosaltres estarem fent l'últim acte de cloenda dels dolors i el trasllat de la Mare de Déu al convent el dissabte no hi haurà res i el diumenge ja el diumenge, bueno, el dissabte de passió com que no n'hi haurà res clar que hi haurà dissabte passió
i diumenge, diumenge de Rams, és a dir que anem a tindre una quaresma de la més divertida. Climatològicament no m'agrada que caiga tan baix perquè sol coincidir en dies molt inestables i això és el que menys m'agrada de tot el tema aquest per l'any que ve.
Ara sí, Boro, quina marxa de la Setmana Santa has triat per a l'últim programa del 2026? Bueno, he triat una marxa que...
Ja l'he posada, la vaig posar un any, no recorde, però ja ha sonat en aquest programa, aquesta marxa, i és aquella que a mi de veritat m'encantaria, i per això la poso, per a veure si algú ho sent, i aquest somni dels justos que està dormint, aquesta marxa, que sona moltíssim en Sevilla, però...
que ha sigut ara no sona per a res i jo és la que més m'agradaria escoltar-la mentre veig quan la mare de Déu se'n va a carrer sol avall que la interpretara la banda de música d'Hondara
I seria tot un goig poder escoltar-la mentre veure com la mare de tots els ondarengs se'n va carrer sola. La marxa que demana és soletat franciscana del mestre Abel Moreno.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Acabem d'escoltar la marxa i és moment de l'entrevista. Boro, per fi sabrem qui és el convidat d'avui. Doncs bé, el convidat d'avui és... Curiosament, troba que en tots aquests anys de singladura del barquet este que condiem al principi
és el cinquè any, la cinquena temporada he perdut el còmter he perdut el còmter, bé em sembla que és la primera vegada que en el plató i no en el plató, evidentment com podran descobrir els nostres
és la primera vegada que entrevistarem una persona enllunyada del món cofrade que no és cofrade i que jo sàpiga no l'he conegut confraria a la que pertany Aleshores, Boro, perquè l'entrevistes?
Per algun motiu? Efectivament, saps que com hem estat tractant en la primera part del programa com era la setmana com seria aquesta setmana santa fictícia de 1965 com ja hem recalcat que un dels actes fonamentals d'aquesta setmana santa era el Via Crucis el dijous de matí a la eixida al trenc de l'Alba
la celebració del Via Crucis i el rest de les estacions al barri que encara en aquells temps, evidentment, bueno, en el 65 ja ho era, ja era barri, el barri del Crist, que per cert la gent del centre del poble el coneixia com el barri de les capelletes per lo que hem de tractar, evidentment. I aquesta persona...
bueno, anem a dir desvel·lari el seu nom Carles Martí Ginestar és una d'aquestes persones que ha tractat més a fons com es va construir per què es va construir on podrien trobar tot el calvari en la seva plenitud va editar va fer unes xarxes meravelloses i va editar el seu article en les jornades d'història d'Hondara
I, clar, això em va motivar a mi a fer-li un atraco pel carrer i a dir-li, Carles, vull parlar amb tu i vull que ens contés tot allò que saps d'una ondara perduda i que, en certa manera, a mi en algun moment m'agradaria recuperar.
Fantàstic. Bona vesprada, Carles. A tot això també cal dir a tots els nostres oients que és, a banda de ser el primer entrevistat, que no és com Frare, és també l'entrevistat que més lluny hem fet. Fins ara tenia el seu... el rècord estava en Toni, el fill de Carles, que estava en Barcelona...
Toni Torres estava a Barcelona, també hem entrevistat a Miguel Martí en València, però avui entrevistem a Carles Martí des de Zurich. I estava pensant ara, mentre es feia...
Escoltàvem la marxa i que, ostres, ja el pròxim que hem de fer per la temporada que ve, el repte que ens hem de marcar seria entrevistar a Juanito. Juanito Cervera, anem al Paraguay i això ja seria, va tres rècords quasi absoluts. Seria el màxim. El màxim. Bona vesprada, Carles, que no t'havien dit res encara. Bona vesprada a tots. Molt de gust d'estar amb vosaltres, acompanyant-vos en este programa.
Molt bé, molt bé. A veure, Carles, anem a començar, anem a entrar en matèria, ja hem fet la introducció, ja al Radio Gent sap que anem a parlar de barri de les Capelletes, estacions de Via Crucis, com vulguis nomenar-lo, però primer que tot voldria començar preguntant-te què el va motivar, què el va espantar a voler averiguar una cosa d'esta on ara dissortadament desapareguda.
Sí, doncs, com has comentat que estic en la distància, ara ja estic al poble, curiosament, però m'ha tocat aquesta setmana vindre...
a Zúric de nou, perquè vaig i vinc de tant en tant. En aquells moments en què jo estava ja a Suïssa, ja portava un temps, no sé si va ser el trobar a faltar una miqueta al poble, l'arquitectura, bé, soc arquitecte... Un poquet d'ací, un poquet d'allà vaig reunir una sèrie d'arguments...
per aportar un granet de sorra per la meva part a tot aquell treball fantàstic
que Sergi Maliol amb les jornades d'Ondara van encetar i això em va motivar a veure què podia portar jo des de la meva perspectiva, des de les meves inquietuds, investigar alguna cosa del poble que tinguera que veure amb l'arquitectura i presentar alguna coseta el dia de demà.
I jo suposo que la distància, el trobar a faltar això, va ser el que em va portar a unir-me una miqueta des de la distància, però sentir-me una miqueta més a prop del poble i furgant per aquí, furgant per allà. I així no va ser. I em vaig posar en contacte amb Sergi, amb Robert Miralles i diferents persones del poble que al final van ajudant-te i espantant-te una miqueta, animant-te en el procés i
I va sorgir un projecte, de moment va cristal·litzar-se el de les capelletes, com anem a dir un estudi en particular més arredonit, però que forma part d'un projecte més global que es diu Arquitectures Absents a Ondara.
És a dir, coses que han desaparegut o que s'han modificat al llarg del temps i que ja no les coneguem com eren originalment eren des de la meva perspectiva d'arquitecte interessants de...
d'estudiar, i la primera d'elles va ser la de les capellets. Em sembla un projecte senzillament meravellós. Això ens has de tindre a l'hora... Intentaré fer un seguiment hora a hora, minut a minut, o segon a segon, de...
perquè realment em sembla meravellós ja el dic que avui molts anys fa que vaig publicar aquest treball o vaig redonir aquesta idea
Ara, la veritat que no recordo de quin any van ser les terceres jornades, perquè van ser les terceres en les que jo vaig participar, i ara em pilles en blanc, però d'això ja fa massa temps. Abans de la pandèmia em sembla que segur. Sí, va ser abans de la pandèmia. Entre 7 i 8 anys, o possiblement 9, perquè el temps corre que...
jo diria que em fa perfectament 8 anys perfectament 8 anys mira per on 8 anys després estàs fent un recorregut per la setmana santa absent aquella setmana santa que hem perdut doncs bé molt content de sabentar-me perquè Toni ha tirat mà d'informació de biblioteca i tenim ja la data precisament
tinc ací el llibre Ondara, mirades enrere 3, recull de treballs presentats a les terceres jornades d'estudis d'Ondara. I apareixes tu, Carles Martí Ginestar, arquitectures absents al poble d'Ondara. I així posa que és de l'any 2015. Doncs fixa't. Octubre del 2015. 11 anys. Mare meva. Com han passat el test. La recordo com si fora ara.
Sí, sí, perquè va ser un dels temes de dir que este no me'l perd, que este volia assabentar-me perquè tu saps massa i la gent que ens escolta també, que la meva passió és la Setmana Santa d'on d'ara i intenta recollir o ser una esponjeta que absorbeix tot allò que li ofereixen. I el que tu oferies era molt i molt bo, de gran qualitat.
Bé, Carles, anem a veure. Sabedor de tot el que envolta, o com a mínim, tinguent els màxims fonaments del que envolta les capelletes de l'actual barri del Crist, ens podries fer un xicotet de recull del context històric en el que hem de situar la construcció dels teus monuments? Bé, monuments, quin seria tècnicament el seu nom? Sí,
Monolitos, estacions... Jo en el seu moment tampoc sabia com anomenar-ho. Jo li vaig dir després mollons o nínxols, que al final és el que són. Jo crec que cadascú com ho crea convenient. Crec que són tots vàlids. Sí, a veure, respecte al context històric...
Va ser a finals del segle XVIII i sobretot al llarg del segle XIX quan van apareguent els calvaris de forma generalitzada a la Marina Alta.
I això ho sabem gràcies a... vaig a citar així el llibre de Robert Miralles, d'Ondara dels Orígens, el 1900, que em donava aquesta informació. I dia així, segons les paraules del metge Miralles, a primeros d'eneres se ha dado principio el nuevo calvario. I diu nuevo. Ojo. És a dir, que ja n'hi havia un éxit existent abans.
Algo deuria de haver, i després afegiré més informació al respecte. Vale, vale. Se ha dado al principi al nuevo calvario, que se ha construïd a expensas de alguns devotos, haciendo cada una d'ells una capillita, colocando la primera en la misma esquina del cementerio. I en això ja, aquestes tres o quatre frases ja donen un monto d'informació. I és lo que investigant, investigant, al final va estar agente...
vas traient més informació tirant del fil és el que el porta a arribar al nus de la història m'agrada el que m'acabes de llegir de la font de Medge Miralles perquè saps que anava a preguntar-te immediatament si podrien datar exactament quan es va fer este nou calvari
Sí, el nou calvari es va fer a finals del 1852. No t'he dit la data exacta abans, t'havia dit el períodi més o menys quan van créixer o es van construir molts dels calvaris de la Marina Alta, però sí, va ser el 1852, no t'havia donat la data, perdona't.
No, no, però no te l'havia preguntat, segur que tu al llegir m'ha cridat la curiositat aquesta de voler saber. En 1852, mare meva, molt bé, molt bé. I geogràficament ens podries fer així anar...
Està mal d'explicar sense un PowerPoint, sense un mapa, però anem a intentar fer ràdio en colors, com m'agrada dir a mi, i podríem explicar als ollents més o menys la ubicació. I, per cert, un incís, quan dius...
Quan el metge mirall es diu partiendo del cementerio, o algo así ha dit, cal recordar que el cementerio d'Ondara no és el que avui en dia coneguem els ondarens. Estaria bé recordar als ondarens que el cementerio d'Ondara, el primer que es treu exterior als centres eclesiàstics és el que avui en dia és el carrer Sant Lluís.
Correcte, sí. Lo que sería la manzana o...
La mançana d'on es troba entre el Sant Lluís i la pastisseria Victòria, una cosa així. Sí, això era més o menys... Front a l'antic també, que a la gent li costarà reconèixer, perquè els que siguen majors tinguen més de 60 i escaig o anys, sí que ho reconeixeran perfectament, però ahir estava el quartell...
la caserna de la Guàrdia Civil, doncs front a la caserna de la Guàrdia Civil estava el cementeri d'on ara. I ara podries fer-nos, perdona que t'hagi tallat, però podries fer-nos ara aquest dibuix encara que fora mentalment de... com seria geogràficament la ubicació d'aquest...
Sí, a veure, ja tenim la... del text del metge Miralles ja tenim la primera informació que és des d'on partia, no?
col·locant la primera en l'esquina del cementerio, fem la idea de que ahir és on està la pastisseria Victoria, més o menys. Ahir seria el punt d'eixida. I d'ahir el que feia era quedar-nos així com en un caragol, més o menys una forma de caragol que tenia el recorregut del Calvari d'Andara i...
Doncs seria continuar una miqueta el carrer Constitució des de la parcisseria Victòria i, clar, ara ens hem d'imaginar que aleshores el barri del Crist no està tan desenvolupat urbanísticament. O sigui, el barri del Crist al final el que és és un eixample d'on d'ara, no? Clar, clar.
Així que les illes, o manzanes, com solen dir la manzana, com solen dir el poble, les illes encara no estan tan definides i, clar, el camí que continuaria o que seguiria el Calvari segurament aniria entre fites de bancals.
que és el més segur, així es comixin els camins normalment aniria per carrer Constitució més o menys el traçat que té avui en dia una miqueta i després ja aniria un poc més en diagonal no seguint, anem a dir entre una cosa així com Hernán Cortés al principi d'Hernán Cortés i carrer Constitució correcte
I després, Auxiaz Marc en Avinguda de l'Oest. Ostres. Fa una espècie de diagonal. Correcte. I ahí, quan arriba justament l'encreuament d'Auxiaz Marc en l'Avinguda de l'Oest, ja fa un gir...
cap al nor-noroest, anem a dir cap al Xopar, en línia recta, i ahí sí que agarraria prou clarament el que avui també està definida com l'avinguda de l'oest, i tira cap al riu Rau de Baidal.
I ahir... Perdona un momentet, una pregunta. Ahir, en el riu Rau de Baidal, és el ninxo el que encara queda? El que podem observar encara en aquest camí que uneix Avinguda de l'Oest en l'entrar al Xopar, diguem? Sí. Eixa carrera es diu el carrer Fondària i el ninxo l'està i ho està posat a la...
A casa de Pepita la Guapa, troba que és. I és l'únic ninxol que encara queda construït a Ondara, perquè sí que tenim restes de manises, de les manisetes o dels plafons ceràmics, però com a monument com a tal sí que és veritat que aquest és l'únic que queda.
tota la resta ja han anat desaparegant exceptuem també la primera existeix un que no està al nínxol però diguem que queda la part superior i l'amanissa perfectament conservada en el que era la panaderia del carrer Constitució
Sí, però això ja no era, diguem, un molló o un monument, com gastaves antes la paraula. Això ja va ser, anem a dir, les quatre manises o els quatre plafons ceràmics que se li va posar quan, segurament, aquesta capelleta ja és traslladada i recol·locada a la fachada de la panaderia i diguem que
es va reubicar, però no és que això fora, no és que aquesta capelleta estava així originàriament. Ah, molt bé, molt bé. Doncs mira, jo l'he vist tota la vida i donava per segur que es va fer l'obra i vam respectar-hi, i ja és traslladada, no? Ja és traslladada, sí. No és un lloc original ni... Exacte.
Molt bé. Al fer la introducció també ja pràcticament m'has resposta a una de les preguntes que anava a ser que si sabem alguna cosa de qui va ser, qui va financiar cadascuna de les capelles que es van fer.
Sí, bé, pot ser que les dades estiguin inclús en l'arxiu parroquial, jo la veritat que ahir sí que no he investigat tant, però ja ho hem llegit abans que es va finançar amb aportacions dels devots o dels fidels de la parroquia o del poble d'Andana. Clar, i això a casa, el que acabem de comentar, que aquesta resta de capilla traslladada que podem observar perfectament
mantinguda en el carrer Constitució, poguera ser que els que la vam pagar, com és pròpia i és meva, doncs me la posa a la meva façana, podria ser. Molt probablement, sí. Fent una miqueta d'història-ficció, probablement per ahir vagin els tirs.
Una altra pregunta. Sabries, després d'haver-nos definit mentalment aquest mapa que estem fent del Calvari d'Ondara, que, perdona, ens hem quedat en el ninxol que queda enfront de casa Pipital Guapa i no l'hem acabat. Vinga, acabem el recorregut. Acabem el recorregut. Clar, després d'ahir ja baixaríem carrer Fondària i fins arribar a
Al Xopar, bàsicament, o ahir a la sud, i giraríem cap a mà dreta, aniríem a buscar la impremta o el carrer verge dels dolors. On, per cert, estava una de les creus de terme. I ahir...
Voltàvem el que és l'aulari de música, l'escola dels Pins, i hi ha la pujada del Menéndez Pidal cap amunt fins a arribar a la capella. I segurament...
com és iògic i com és normal en els calvaris de la marina o dels calvaris que normalment tenim en ment, remata sempre en una capelleta, normalment. No el 100% de les vegades, però sí que és veritat que moltes de les voltes el recorregut o la meta del recorregut sempre acaba en una capella, en la capella del Crist, en aquest cas, clar.
En la capella El Cris, fins a la seva remodelació, en la part de dalt de l'entrada a la capella estava l'última estació, que era la de Sant Soterrament del Nostre Senyor.
M'és molt curiós i m'ho has explicat i espero que els radioyers també ho vagin en test perquè ho has fet amb una clarividència increïble. M'acabes de desmuntar un mite perquè jo d'este ninxol supervivent de la casa de Pepita la Guapa...
Me n'anava directament a buscar la capella, no arribava circunvalant, com m'acabes d'explicar. Jo no arribava a l'aixut.
D'aixa capella ja buscava, d'aixa ninxol ja em buscava directament a la capella, o situava els ninxols que faltaven per arribar a la capella, i no, s'arribava per el que després, posteriorment, va ser la bifurcació de la carretera nacional.
Sí, sí. O sigui, sí que baixàvem fins al Llevador, que abans no he parlat de la Creu de Terme i de la Sud, però sí que baixava fins al Llevador i després ja pujava i pujava encara més per la permanent espiral fins a...
Fins a la capelleta del Crist, sí. Això estaríem parlant d'alvoltant de metres, distància en metres o tal volta quilòmetres, no sé, perquè estem parlant d'aquest caragol que s'allargava. Sí.
Parlem d'uns 700 metres. En el seu dia, quan feia l'estudi, vaig... Clar, el Google Maps, al final, la gràcia és que com jo m'anava col·locant tots els punts en el mapa, després sí que vaig calcular la distància de recorregut aproximada i donava... Arribaven fins als 700 metres, aproximadament, sí.
Una distància considerable, no? Més o menys, si la comparàrem amb diversos coneguts, perquè em ve lamentar a mi el de Sanetti Negrals, que està intacte, el de Benimeli, que és preciós, a més, té un recorregut, suposa que no el faran, o si en Setmana Santa continuem fent-lo...
per el que és paisatge i situació, el de viniment i els presos, però són curts, molt empinats, però curts. Sí, exactament. N'hi ha molts que són molt empinats, però són curtets, com bé dius, Boro. Sí, de tres que jo vaig comparar Murla, Vall de l'Aguar, Alcalalí, no arriben als 300 metres, sí que tenen formes diferents,
ja sigui en Xigasaga o en Línia Recta o en V. Després, el que més li arriba al de Ondara és el de Pedreguer,
que té poc més de mig quilòmetre. Acaba en la capella de Sant Blay, el de Pedregueres, com a curiositat, no ho desconec, és preguntar-te per si el vaig veure. La veritat que ara no ho recordo bé. En el seu moment el vaig localitzar i ara estic en blanc. Ja, ja. Eixa edat te'l donaré a posteriori.
Molt bé, promet informar els radiogents quan es reprengui la Vesta el pròxim any. Donarem la dada. Sí, senyor. Sí, i el d'Ondara és el més llarg de la Marina, sí, per el que vaig poder... Molt bé, molt bé. És que, clar, diguem-me el recorregut, el veia com substanciós, no? Com fem les coses a l'Ondara?
No el més sofrit en pendent, però sí el més sofrit en distància. És una cosa òbvia, la pròxima pregunta que vaig a fer-te, tots ho entendran, però he de fer-te-la. Què va significar als anys 60 l'urbanització del barri El Cris? Va ser la mort, no?
Va ser el progrés del barri, la gent que estaria... El propi poble que necessita nous espais va creixent, va urbanitzant-se i desenvolupant-se.
Totes aquelles persones que estàvem fora, com jo també ho he estat un temps, clar, els que anaven a l'estranger a França, els temporers, i tornaven amb la butjaca pleneta, doncs anaven construint cases, també, al barri El Crist, i clar, aquest desenvolupament, el traçat dels nous carrers, etcètera, que ja no coincidia, sí que coincidia en alguns...
en alguna part o en algun traçat, però no en la seva totalitat, en les fites, aleshores, les fites de bancals, clar, les noves geometries, les cases, etcètera, fa impossible o difícil que els mollons o les capelletes de...
del calvari per durar en el temps. Sí que és veritat que això, va haver veïns que les van moure, no les van eliminar, o que se les van guardar. O moltes també és veritat que van ser enderrocades. Però sí que va haver veïns que també les van... No es van atrevir a simplement enderrocar-les, sinó que les van guardar durant un temps. A veure...
Parlant d'això, ara fa poc temps s'ha fet una reforma de la nova capella i en aquesta nova reforma s'ha suposat la recuperació de dues menisses, una la del sant soterrament i l'altra em sembla que és la tercera caiguda.
per la informació que tu vas poder recollir en aquell temps o el que tu sàpigues que estic al teu abast de conèixer seria possible d'alguna manera recuperar-ne més? realment
Les mateixes que s'han reubicat ara a la capella del Crist són les que jo vaig tindre oportunitat de conèixer en privat, encara en casa dels seus amos, els que les van mantindre i guardar durant molts anys amb molta paciència, esperant el moment. I la veritat que va ser superbonic.
Quan anava preguntant pel poble, també m'ha ajudat els meus pares, perquè ells sí que van fer molt de treball de camp per a mi, estar a l'estranger, com era obvi o com no podia ser gairebé d'altra manera, sí que em van posar en contacte amb aixes persones. Després jo, quan estava pel poble, vaig anar a veure-les, vaig fotografiar totes les manises,
I bé, van esperar un moment com la reforma de la capelleta junt amb la parroquia Andara per a reubicar-les i donar-les a conèixer.
La veritat és que molt bonic. D'alguna manera va ser una sorpresa en aquell moment descobrir que encara n'hi havia més plafons que estaven salvaguardats i res. Així com a xicoteta vaig donar-te un... Com diuen? Una primícia? Un titular. Un titular, vinga. Hem parlat des de la de Pepita... La guapa.
la de Pepita, la guapa. És veritat que aquesta capelleta està molt destrossada. O sigui, la capelleta en si, el que és el ninxol, encara es veu la forma i demés, però la ceràmica ja no està allà. Va ser durant el... Quan jo estava fent l'estudi, vaig tornar a passar per allà un dia i clar, jo vaig veure que jo estava...
Sobretot els quatre plafons. Els quatre plafons són, per a què ens entenem, les quatre peces de ceràmica que conformen la capelleta. Exacte. Això estava fet tabaco.
I va ser un acte instintiu. Jo vaig arreplegar quatre peces que quedaven allí, que vaig intentar allí recompondre-les com vaig poder, que la veritat és que no arribarà ni a un 40% del que és la totalitat de la... La totalitat del dibuix. Del dibuix, exacte. O de l'estació que representa. Exacte. I en aquest moment...
pensant que si fas alguna cosa mal o fas alguna cosa bé, em va néixer simplement arreplegar-ho i deixar que no continuarem perdent els trossos que ja falten. I aquests 4 o 5 trossets que vaig poder arreplegar encara els guarde jo i que si algun dia la parròquia Ondara les reclama...
evidentment que les posarem a disposició, però les tinc guardades per a intentar fer alguna cosa algun dia, evidentment no per la meva pròpia decisió, però les poso a la mateixa disposició per a que potser fem alguna cosa amb elles. Sobretot era guardar-les sense que es feren més malbé del que ja està fet i pràcticament no queda res.
meravellós que estiguin no saps l'alegria que m'has donat que aquestes peces, que aquest treball segur que ho vaig fer en una cura i en una professionalitat tremenda i em dones una alegria grandíssima que aquestes peces a veure si són un crit
perquè algú que estigui sentint això, des que tinguin, què puguen fer, què facin? I a veure si hi ha alguna altra capelleta més que fins ara no coneixem, però també podria animar altres persones que potser les tinguin. A veure si a partir d'aquest xicoteta es pensa, podrem fer que aquestes peces que estan dormint al somni dels justos,
visquin una revifada i assolisquen la importància que vain tindre en el seu dia.
Doncs bé, Carles, però... Bé, primer que tot vull que li enviés una abraçada als teus pares, eh? Per l'amor i Déu, que després em veuria Pepa i em dius què? Entrevistes el meu xiquet i no digueu res, eh? Els teus pares una forta abraçada d'avant-mà, eh? I que... I que això... Bé, ja per anar acabant, saps que el Via Crucis continua sent una...
dels actes fonamentals de la Setmana Santa i es celebra des d'allà fa molts anys, des de l'Església fins al cementeri modern, on es celebra l'última estació.
Un calvari que celebra sense calvari, un calvari que és un recorregut per l'instintiu de l'herància llarg, no dificultós però sí llarg en la superfície.
no cal recordar l'itinerari perquè la majoria de radiogents el coneixen i si no, mira, anem a fer-ho que tenim un poc de temps, ho podem fer, és carrer L'Església, plaça Major, Sant Benet, carrer La Roda, carrer Llibertat, Roser, carrer Arbres...
Dènia i, finalment, Camí vell de Dènia, fins a arribar al cementeri. Bé, dit això, t'agradaria que algun any es tornara a fer, tot i que no estiguera el Calvari, que es fera el Via Crucis Rememorant
aquest antic calvari fet en 1854 i que tants i tants ondarencs coneixien com a l'únic calvari possible? La veritat que la pregunta és...
Sí, és molt bonica, o sigui, te ho pregunten i enseguida te ho imagines, te ho vols imaginar. Sí, la veritat que sí. Sí que m'ho puc imaginar. És veritat que potser seria, com ja té una base molt sòlida i molt reconeguda per tot el poble, de realitzar-ho en un trajecte que ja està consolidat, suposa que seria difícil reubicar-ho no només logísticament, sinó que n'hi hauria que repetir.