La Vesta, el programa quaresmal de i per a la Semana Santa d'Ondara.
Hola a totes i a tots, estàs en el programa La Vesta, un programa dedicat a la Setmana Santa que està presentat i dirigit pel nostre company Boro Álvarez, un programa que està amb tu durant el temps de Quaresma. Boro Álvarez, bona vesprada, com estàs? Molt bona vesprada, Toni. Doncs mira, sí, ja hem passat el segon diumenge de Quaresma, anem encara ara al tercer, això mos se'n va com l'avui entre les mans.
I no res, a intentar passar una estoneta més així, agradable, parlant d'allò que ens agrada, que és la Setmana Santa d'Ondara, i intentant posar en valor tot allò que, com m'agradis tant de posar en valor, donar a relluir tot allò que fan el col·lectiu Confrare d'Ondara. És el tercer programa d'esta nova temporada i...
Seguirà el mateix esquema de sempre. Primer, notícies, després alguna curiositat, una marxa i després una entrevista. Efectivament, l'entrevista de moment no la desvelem, queda ahí com un impàs. Molt bé. Quan ribeix després de la cançó que serveix com una miqueta de trencament de la segona part del programa i ja desvelarem qui són els nostres convidats, convidades...
Deu-hi. Oh, deixem-hi. Molt bé. Bueno, quines notícies tens per avui? Bé, les notícies per avui... La primera és que ja a poc a poc tot va precipitant-se, tot va... Les peces van encaixant una dins de l'altra i ja s'ha fet públic que...
Primer que tot, anunciar a tots els radioagents que no siguin confrades, que la majoria dels confrades ho sabran, el dia del confrare d'Ondara celebrarà el proper diumenge, dia 15 de març, i en els tradicionals actes de recollida de nous confrades, entrega de les vestes, assistència a la Santa Missa...
i després el típic i característic àgape de la dinada de germanor del dia del cofrari, que un any més es celebrarà al local del Prado,
i que ja s'ha fet públic el menú, que podran gosar, que podran degustar els assistents, que consistirà en cinc entrants, un pla principal que han d'escollir entre la paella o la fideuà,
Un postre de pastís de xocolata, begudes, servei de cadires, servei de cambrer i tot el que entra, com bé toca dir-se en el menú, a un preu de 30 euros. Aquesta és la primera notícia. L'altra actualitat és...
les persones que van assistir el passat divendres a la xerrada organitzada per la parròquia, la xerrada quan és mal, que ens costa que va haver assistència de públic i que la pròxima es farà el dia 13.
I en què consistix aquesta xerrada? La xerrada consistix en temes que don Chimo va expressant-nos i que jo no vaig poder assistir, no sé ben bé de què és el que es va parlar i la pròxima intentaré...
procurar per almenys saber l'escaleta de la que vas fer la pròxima celebrarà el dia 13 de març on sí que vaig poder assistir i puc parlar en propietat és l'actuació les dues actuacions perquè no sols va ser una sinó van ser dues la del dissabte i la de diumenge de ni vaca ni burra de la...
companyia teatral local d'Alli Pebre va ser un acte organitzat per la soledat per verdor en què cal parlar en propietat la soledat de la verge que va organitzar aquesta actuació teatral i clar, teníem previst fer una única sessió el dissabte
el dissabte passat el recordem el pot recordar el dissabte passat va ser dia 28 de febrer el dia 28 de febrer teníem pensat fer aquesta actuació però clar el ritme de vendes va ser tan alt i vam esgotar entrades que de seguida vam proposar una segona actuació una segona sessió que la vam fer el diumenge dia 1 i
I la veritat és que tots els que vam assistir vam passar una estona realment meravellosa per aquesta obra de teatre escrita per Rubén Alminyana, dirigida i actuada per ell i tot l'elenco d'artistes que formen la companyia.
que vam aconseguir que passàrem una hora realment meravellosa, plena de rises i d'aplaudiments, i molt bé, molt bé, calia fer-ho. I ja per últim, per acabar en aquest xicotet apartat d'actualitat, recordar ja en el que tenim més imminent, que és aquest proper divendres,
La parròquia organitza el sopar de la FAM, ja va estar anunciat en el programa anterior, però cal una espenta per a aquest acte tan significatiu, tant quan és mal, i que hauria de tindre el recolzament de tot el poble. I per a fer-ho més visible, recordar que...
els tíquets tenen un preu de 7 euros que es poden aconseguir en la sacristia de la parròquia o posant-se en contacte amb qualsevol persona que forma part dels grups parroquials i que el seu pare celebrarà també en el local del Bar Prado en el local del Prado a les 21 hores d'este proper divendres d'acord? perfecte i fins ací les notícies d'avui
I ara passem a la curiositat. Quina curiositat ens es porta avui? Bé, avui la curiositat, més que curiositat, és resposta a un radiollent. Respecte al primer programa que vam tindre, en el que vam explicar...
perquè era la data de la Setmana Santa i com ballaven les dates i perquè el dimecres de sendra sempre era dimecres de sendra.
Evidentment, quan vam fer l'explicació que tot es basava a partir del diumenge de Pasqua, el diumenge de Pasqua es basava a partir de la primera lluna plena després del sostici i que a partir de la senyalització del diumenge de Pasqua s'havia de comptar el còmput de 46 dies cap arrere,
i el primer dimecres, una vegada superat el còmput de 46 dies, això era dimecres de sandra.
Evidentment, Radio Gent, no m'agrada personalitzar, però és fidel i molt curiós, sempre està el per què, el per què, vol saber més, té ànsia de saber, és José Puixerbert, només el coneguem...
en la cofradia com José Puigero, més conegut com ell, i li tinc una estima especial, i aquesta curiositat que em pregunta és, diu, escolta, per què 46? Si realment el nombre cabalístic sempre és el 40, no?
40 dies va passar el nostre senyor meditant al desert, 40 anys van ser els anys que va estar el poble d'Israel errant perdut pel món i per Egipte, 40 dies són els que van des de la nit de Nochebuena hasta la Candelària com a purificació, i 40 dies són la quarantena per acabar amb...
és el període de seguretat per acabar en una maraltia o un postpart el 40 té un nombre màgic i José em pregunta com pot ser això que 40 és el nombre més important un nombre cabalístic en un pes important i resulta que la cuaresma que ve de 40 són 46 dies
I li explique, dic, no, home, és que els sis diumenges de la part de Quaresma no són Quaresma. I ahí em pregunta, i per què?
I ara això és tot un per què. Doncs aquests sis dies, aquests sis diumenges de la Quaresma no entren en el còmput dels 40 dies perquè, com sabem, els diumenges és el dia del Senyor, el dia en què Déu ens fa present i ens ocupa el centre de les nostres vides.
La resposta la trobem en l'Evangeli segons Marc en si llegim l'Evangeli de Marc en 18-20 trobem la resposta i a l'Evangeli es diu un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven van anar a trobar a Jesús
I li van preguntar, per què els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus fan dejuni i els teus no dejunen? Jesús es contestava, poden dejunar els convidats a noses mentre l'espòs és amb ells? Mentre el tenen, ells no poden dejunar, però ja vindrà el temps que l'espòs
els serà pres i aquell dia sí que deuran dejunar. Eixa't la qüestió. Si el diumenge, els diumenges, tot i que siguin de quaresma, l'esposa està present, els deixebles no han de dejunar i, per tant, no han de complir la rigorositat de la quaresma. Per això, aquests sis dies no comptabilitzen com a quaresma.
Fins així arriba la curiositat d'avui. Allà està la resposta. Espero que li hagi servit. Va, la veritat. Des de si li enviem una forta abraçada. Molt bé.
I després de la curiositat, que avui ha sigut una resposta, sols portar en cada programa una marxa de la Setmana Santa. I quina és la que escoltarem avui? Avui sempre cal recordar que la marxa té un per què i sobretot serveix numeroses vegades per a fer entrar en la presentació dels convidats que
que tenim així, que està, no esperàvem
inquiets però per a trencar una miqueta el gel posarem sempre triar una banda sonora una marxa que estigui relacionada relacionada amb ells o que tingui alguna cosa de veure en les seues confraries i com a pista i sense voler desvelar res de moment que tot continua sent un misteri la marxa
que he triat per avui és la Mujer Verònica de Bernaldez. Si pots consultar he de dir el nom complet del compositor. Sí, és Antonio Miguel García Bernaldez. Molt bé, em sembla una marxa preciosa. La veritat he de confessar que l'he descoberta preparant el programa...
I m'ha agradat moltíssim i ja hi queda. També com a pista per al radiogent, que sigui un poc intuïtiu, pot saber avui qui està en el nostre plató. Aleshores, escoltem Mujer Verónica de Antonio Miguel García Bernández. Mujer Verónica de Antonio Miguel García Bernández
Fins demà!
Gràcies.
La Vesta, el programa cuaresmal de i per a la Semana Santa d'Ondara. La Vesta, el programa cuaresmal de i per a la Semana Santa d'Ondara.
Estàs en el programa La Vesta, un espai dedicat a la Setmana Santa d'Hondara que està presentat i dirigit pel nostre company Boro Álvarez. Boro, acabem d'escoltar una marxa molt bonica i continuem en el programa, anem amb l'apartat de l'entrevista, però abans crec que volies afegir alguna cosa, volies dir alguna cosa respecte del programa d'avui.
Sí, sí, que quan estava parlant del Radio Gent, que m'havia preguntat què havia fet, he dit José Puigserver. O sigui, se m'he anat alçant, jo com a secretari del Sepulcro que tinc, però ja veus tu com més ha anat l'olla i és José Noguera Puigserver. Però no sé per què el Noguera més he votat. Bé, el problema és del directe. Sí, sí.
No passa res, aleshores José Noguera Puigcerver, et saludem des d'ací Una forta abraçada, José I no t'enfades I ara sí, anem amb l'entrevista I fins ara no has desvel·lat Quines persones són les protagonistes d'avui Però ara ve el moment de saber qui són I qui són I qui són, perquè són dos I són de dos cofradies
i podem dir-ho a l'aire i sou parella n'hi ha un cert aroma dia dels enamorats confrades que això vaig estar a punt de pegar-li voltes de dir, escolta, no, ja que he portat companys confrades he portat amigues confrades pegant una volteta totes aquestes parelles de confrades que n'hi ha que segur que si rasquem en trobem
Bé, tenim així, avui tinc el gust de presentar-vos, a Jordi Fornés.
i Àngels Cabrera dos confrades que trobo que són d'aquells que podríem dir d'A, d'N confrades des de la cuna unes persones totalment involucrades en les cofradies com aquell que dius que van sentir Setmana Santa abans que van saber caminar ells ja patien o vivien la Setmana Santa en sa casa
i avui tinc el plaer de tindre-vos i a veure què em conteu, que és com ha sigut tot això. A veure, començarem preguntant què vos va motivar a ser confraris?
Doncs la veritat, seguint sincera, la meva consciència no té la seva motivació perquè des dels 4 anys m'avuela em va treure el primer diumenge de Rams i des d'entonces no feia ningú una Setmana Santa. Llavors ell diria que la motivació era seguir perquè des de ben menudet m'ho van inculcar i sempre m'han traslladat la passió per la Setmana Santa i de viure-la.
Bueno, cal aclarir a tots els radioients que Àngels Cabrera és neta de Carmen Madrid, germana major de la Verònica des que es va fundar. I clar, de raça li viene el galgo. I tu, Jordi? De la meva part, doncs...
Paregut, mon pare ha sigut molts anys, no sé molts anys, però ha sigut germà major del sepulcre. Etern, etern. I serà, és i serà. És la sombra, ara és la sombra. Però, l'ho he dit, jo ja he nascut no com ella, perquè en el sepulcre tardes, fins que no es convulga, no pots eixir.
I jo vaig, al final els meus pares, tota la vida jo he anat a veure mon pare, després va ser el meu germà, que uns 25 anys, ell va ser antes. Jo al final he viscut la Setmana Santa des de molt menut, fins que no vaig poder participar, no he participat, però sempre he estat...
en tots els actes que feia el sepulcre jo anava però no podia iixir no podies iixir fins que vaig convulgar i ja em van deixar iixir molt bé i qui entroncada en aquesta primera pregunta que eren les motivacions qui són el primer record allò que vos haia quedat marcat com dir ostres
això era jo ho veia i notava és Setmana Santa, és Quaresma o en casa ja està preparant-se alguna cosa què és allò el primer record que podeu tindre de minuts
de voler jugar a ser cappuccinos... No ho sé, com dir-ho? Jo sempre tinc el record de veure m'abuela organitzant estratges, que alguns els tenia en casa, o jo em dia, per exemple, hem de fer una comanda de Siris, i jo l'ajudava a fer la comanda perquè havia de parlar en l'empresa de València, o la comanda de les medalles, i tot això, diguem, com el trot que dius, ostres, ja comença. Ja comença.
I jo crec que el dia m'he assenyalat que qualsevol cofrade pensa que ja ve Semana Santa és el dia del cofrade. És com el punt inicial, dius, ja està. I ja està. Ja no hi ha tornat res. No, no. I Jordi, tu? Per la meva part, jo trobo que és igual. Jo ve a mon pare que anava a provar els trages dels més joves, a la casa...
Veia com es poden ixir i jo no. Eixir el meu record de jo vull que ixir i no puc. I al final tot el tema de l'organitzatiu sempre jo ara loteria, ara no sé què sempre el sepulcre sempre l'ha portat en la sang al final. És que no tenies una trecida. Tinc la caseta també ahí propet del cementer i aixina que et diria el xiquet propet.
Bé, d'eixes ànsies de voler ser confrades han vingut un fruit meravellós, perquè avui en dia tant un com l'altre teniu una responsabilitat en les vostres confraries. Àngels, digues als radiojens quin és el teu paper actual?
Doncs soc la cerimònia de la cofradia, ja crec que fa quasi 10 anys, per no dir-ho. M'aguela, quan va començar, va veure que ella tenia sobre els 14 anys i m'ha dit, tu vols ser? I jo, claro. Jo me'n recorde que jo era xiqueta i veia la cerimònia que tenia entonces i jo diia, m'aguela...
Ja, ja, jo he de ser algun dia, eh? I des d'entonces, com que, diguem que la meva responsabilitat l'aprenc molt en sèrio. I de la meva cosa ja saben que tens de ser, o sigui, tens de ser la professora, la que m'anen soc jo. I això ho tenen totes les cobrades, ho tenen clar. I la veritat que m'agrada molt ser cerimoniera. I entenc que és un paper molt important en la Setmana Santa i que la gent hauria també de conèixer-lo en aquest sentit.
A més, un treball en la foscor, un treball que realment és digne d'aplaudir perquè conjuntar set cofradies no és moco de pavo. I a més, set cofradies que van buscant-se, que no eixen totes d'un mateix lloc...
i una volta produït l'encontre s'ha de seguir tots junts, bueno, teniu ahir una tasca realment molt, molt, molt, molt a tindre en compte i ser respetada i reconeguda. Jordi, tu també tens un paper fonamental per a nosaltres, els germans del Sepulcre. Sí, però jo porto el banderí no sé molts anys fa, la veritat, al final vaig a començar a poc a poc, gradual, al final...
no sé, molts anys, per mi és important perquè al final nosaltres portem el pas i la gent jove no està acostumbrada al ritme. Al ritme marcial de la professora. Al final, si el de davant va bé, des de darrere hauríem d'anar bé. Ja sabem, tu i jo, que sempre hi ha algú despistat. Bé, però el que sí que vull dir a tots és...
Hem tingut molts, molts, molts banderins en la Cofredia del Sepulcre i ja és un tema molt recorrit quan estem tots els cofrades junts. Ara, per exemple, l'últim dia a Benissa, que estàvem en la dinàgia a Hermanors, i tots comentant, ostres, no ve Jordi, no? I no ve Jordi i es pot convertir en un trauma per a tota la Cofredia, perquè...
i no és perquè vull però vull que el poble ho sàpiga perquè ja t'ho ha dit a tu en privat moltes voltes que en la vida hem tingut un banderí com tu en lo difícil que és portar el pas amb una banda de band que porta un ritme, un contraritme total a la teua i que tu mos portes a tots al redil com una marxialitat increïble i de munt a tot això tu no has fet la mili
No, però jo també tinc que agrair a la nostra banda perquè al final és bombots, són indiferents, tambors...
No vaig a dir que les altres... Però al final el to és diferent i jo puc portar... Troba que porta la pietat. Portes unes vegades la pietat i l'altra la soledat. I l'altra la soledat, que li peguem força, però al final no és el mateix boom. És complicat d'entendre, però al final... La meva família sempre m'ha dit que tenia la oïda a desenvolupar, que jo sentia prou. Per això jo escolte la meva i distingueix
No som músic, però sí que distinguis, igual és perquè des de menys ho he escoltat i al final heu portat bé per això. L'ADN, l'ADN, que estàvem parlant. Bé, passem a una altra cosa. Àngels, per a tu, quin és el moment, acte o processo més especial de la Setmana Santa d'Ondara?
El dia que més m'agrada és el dilluns, que és el més important per a la mà cofredia, perquè fem l'encontre en el Nazareno i fa uns dos anys que fem un acte nou, que és fer com el que es va fer en l'acte de la Verònica,
que és enjuagar el rostre, en aquest cas és Jesús, i el primer any el vaig fer jo, i la veritat que va ser un moment molt especial, perquè com mai s'havia fet i ningú sabia com anava a fer-se, tot el carrer estava així com a expectant, i la veritat que va ser un record molt bonic.
i un acte que ha guanyat molt, s'ha de dir, ha guanyat molt en emotivitat, ja no és la simple presentació d'imatges, sinó aquest fet que la Verònica torqui la cara del nostre senyor i quedi el seu rostre gravat i tornat a posar a la Verònica, ha sigut de veritat un encert total.
He de dir que no va a ser gens fàcil, perquè en esa part del primer any m'han posat una escala molt menuda, i menys mal que estava en la cerimonia del nazareno, que en dia, Àngels, puja, tu puja, tu puja, i clar, jo, en la vesta, que portem el gorro, i jo no vea res, i jo diria, bueno, que sigui el que tinga, que seria, ja està.
La veritat és que per a la resta de gent, la que està mirant, no se n'adona de la restinció de visió que té un cappuccino quan porta l'antifàs posat. I quan estàs fent un moviment antinatura que perds la vista, és un poc de... Puts a les escales, m'han posat una escala de pintor i jo li dic a m'aula, ja, ja, l'any que ve o m'arregles l'escala o no és que...
Bueno, i per a tu, Jordi, quin és aquest moment que t'has molt gravat en tu? A veure, tampoc que al final, el dimecres, no?, aixem del cementeri, com he dit, jo sempre he viscut per allà quan he estat aquí en Ondara, he estigut aquí, i al final, ara han posat llum, però a mi el que m'agradava era quan hi siguen d'allí de nit, se me feia com una aura diferent d'aixir per dins del poble, era com... ja estem així, no ho sé...
Sí, sí, sí, estic totalment d'acord. És veritat, li han donat una vida al cementeri, és un bo qualitatiu de qualitat per al poble, però per a la Setmana Santa jo els la pagava. A mi m'han fortat un poc de la meva Setmana Santa. Sí, jo quan hi siguem allí era com...
i aixem del cementeri i aixem de nit i aixa particularitat que pot ser que siguem l'única cofradiera del sepulcre que aixem d'un cementeri i quan sonaven les capes l'únic que és el que n'hi ha
Parlarem amb l'alcalde. Sí, parlarem amb el José. José, fem una crida des d'aquest humil programa. Desconnecteu les faroles, que sigui el dimecres sant. Bé, continuem, fora bromes. A veure, dit això, què canviaries o què retornaries, què tornaries a fer de coses que s'hagin perdut de la Setmana Santa que t'agradaria que estiguessin de nou?
Doncs he de dir que vaig a donar-li un punt, o sigui, un vot de confiança, diguem-ho així, del nou encontre que van a fer-se, que s'han canviat les localitzacions, però per a mi serà molt raro perquè tota la vida hem vist que la cofradia és, o sigui, que la Verònica fa l'encontre al carrer Sol i per a mi serà diferent i, bueno, donar-li, doncs, bueno, hi ha que anar en mente positiva. Sí, m'ha donat un vot de confiança. Sí, i esperem que sigui millor i que per a que la gent puga vore-ho,
i que inclús que vinga més gent, però per a mi sempre serà com raro. I tu, Jordi? Jo la veritat que en esta pregunta no tinc molt a contestar perquè al final cada Setmana Santa és especial en lo seu, no? Sí, sí, sí. I diferent. I diferent, i doncs és el que ha comentat Àngels, que al final és vore comís. És veritat que...
En aquell carrer era molt estret, s'ajuntava molta gent, potser no es veia tan bé. Jo trobo que anirem millor pel tema de gent que vinga a veure-nos, perquè al final en aquell... Quin com es diu el carrer? Carrer Dénia i Sol. Carrer Dénia i Sol. Allí al final s'ajuntava tota la gent, potser hi havia gent que estava darrere i que no podia veure. I jo trobo que en la nova ubicació guanyarem amb gent que vinga a veure-nos, perquè al final dona...
dona gust veure que la gent ve voremos i el que vam fer l'any passat es va notar que n'hi havia més gent Sí, sí, la veritat és que va ser per a tots els cofrades nosaltres que baixàvem del Cristo va ser un un flash vindre per al carrer Sant Jaume avall i veure la gent que hi havia dius puf
esperem que això es reflectisca per a tots tenim la cosa que pot ser que també es fa massa repetitiu, que tots al mateix lloc al final es quedi un poc però bueno, anem a això anem a donar el pont de confiança a veure Àngels, una anècdota una anècdota que tinguis guardada però no precisament de processó o de sí, o de sopades o d'alguna reunió, alguna cosa que tota la vida recordes i el rigues de pensar-ho
Doncs no sabrien què quedar-me, però potser no és tan graciós, però sempre me'n recordaré que quan érem molt menudes encara no hi havia encerimonieros. I totes les cofrodies preguntaven per què la Verònica sempre tenia... Clar, en aquell moment portaven la metxa encara en foc. I la gent sempre es preguntava per què la Verònica sempre arribava al convent i la metxa encesa. Perquè si fa vent i ningú no hi ha encerimonieros. I sempre me'n recordaré que m'avui anava a la rei de nosaltres. Encenem-nos el Siri. Ahà.
i la veritat és que hi ha alguna cosa en què guardin carinyo molt emotiu, la veritat és que sí i un truc a gastar tot i que ja avui en dia flama trobe que portem nosaltres i ja està o el cristo no, el cristo no, no ja trobe que flama, el que és flama és ja i els festers, això sí
Bueno, i tu? Una anècdota teva? Jo el primer any, pese a que tenia moltes ganes d'eixir, el primer any no sé si em vaig voler assustat per eixir i no vaig eixir.
després de comulgar, però just era el següent que vaig dir, este any és el meu, em vaig trencar el braç, i la primera vegada, tota la setmana vaig anar en un braç escallolat, perquè tenia el braç trencat. I sempre ma mare me'l recorda, fan, tu ahir, ahir cabota, no cal que isques tots els dies, o...
No cal que portes el... No, no, jo tenia que iixir bé. Iixia, iixia bé. Això està molt bé, molt bé. Ja per últim, per anar acabant, no ho importava molt de temps. Si no foreu de la cofreria que sou, de quina cofreria seríeu?
Jo crec que la pregunta no es pot contestar. Digam que com són... Crec que parlen per dos, perquè són persones que nascut en un ADN, seria molt difícil canviar. Però si he de dir alguna cosa, crec que sempre avuiaria alguna cofredia que sigui menudeta, igual que ha sigut sempre la meva. Llavors, que si el dia de demà de una uiga que la Verònica no està, em faria, tipo, dolorosa...
que són del mateix estil, però sempre en una confradia menuda, que aquelles són les que són de veritat un confrade, sap el que és. Són una família. Sí, sap el que és patir, que a millor dir, uf, a millor este any, o vull tenir un professor, i a millor ser sis. Això també és ser un bon confrade. Sí, molt bé, molt bé. I tu, Jordi?
Jo, per la meva part, el que ha comentat ella, que al final és l'ADN, però en cas que el sepulcre, que no crec, però jo, en aquest cas, de la Verònica, al final la meva parella és de la Verònica i és el que diu ella, hi ha que posar les cofradies més petites i com la seua permetixen també, doncs joixiria la seua, jo crec. Que guai, molt bé, molt bé. Està això, fantàstic.
A veure, aquesta pregunta la puc fer al final, després del concurs, perquè ara ve un mític concurs que sap el cofrà de la Setmana Santa de Ondara, però la fem ara per si després ja ens despedim i això. Un desig per a aquesta Setmana Santa que tenim ara esperant de cara.
el primer desig seria que no ploga que totes les imatges puguin eixir del convent o de l'iglesia independent i ell se vol que ell se m'entén el seu dia i bueno tirant per caló personal que la Verónica continuï conforme està en els últims anys i que continuï anima tot l'oient a que si alguna o altra està interessat en ser el cofrade que s'interessi i que sobretot s'interessen els cofrades menudes que també fem festa i també m'ho passem molt bé entre nosaltres
A més, per fer-ho evident, tota taula necessita totes les potes. Ninguna és imprescindible. No per ser menuda n'hi ha de tenir-la en desús, n'hi ha al revés. El que n'hi ha és fomentar-la i fer-les fortes.
Tardí? Per la meva part, igual com comenta ella, que al final que ens faig un bon temps i que el dimecres queixim del cementer i que ens pega el vent, que veurem si este any pega un poc menys que el banderí pesa lo seu i fa de...
Això fa l'efecte vela, el vaig patir jo a Benissa, saps? Que bé que me'n volava. És molt complicat de portar-lo. Això és el valor que t'has guanyat, no? I que se reconeix de dir...
No perta el pas i damunt li hem posat un patracol, que això és... Sempre ho recorda el meu pare. Sí, no? Es va quedar tranquil. Vinga, antes de ser president vas fer el banderí perquè vas recordar ara de tu tota la vida. Que bo, que bo. Doncs bueno, preparats ja per iniciar el...
El concurs? Doncs allà anem, Toni. Allà anem. Vinga. Cal recordar que el premi d'obtindre dues entrades VIPs per a la representació de la passió d'Hondara. Jo de vosaltres posaria molt d'interès en contestar perquè el premi s'ho val.
Bueno, anem a la primera, és molt fàcil, la riureu d'ella, segurament. De quin color són les capes de la confraria de la Verònica? Jo crec que la prova seria que conteste Jordi, no? Jordi, eres del tònic, ell no pot contestar. Doncs la capa és terciopelo lila i la besta és dora.
Efectivament. Molt bé. Ja teniu un punt, és fàcil. La segona també és molt fàcil. Ara la cosa seria que la contestaràs tu i ell ho m'hi tira, però la contestarà ell. Quina insígnia tenen totes les confraries per a identificar-se com a cofraria i per a guiar els seus confraris portant-te el pas? Serà el banderí, no? Banderí o estandard. Això ha sigut fàcil.
Ara ja anem a donar-li una xicoteta volta de tuerca. És fàcil també, si l'escolteu bé i l'enteneu, és fàcil de respondre. Boro, boro, al micro, així se te sent millor. Val, val, perdona. Esta és de geografia urbana, val? De geografia cofrare. Quina processó de la Setmana Santa d'Hondara no és exclusivament urbana?
Línegras, no? No ho sé.
pensa que seria el dimecres sant per llegir del cementeri efectivament és l'única processó de totes les processors que es fan on d'ara que no va per carrers, avengudes i places sinó que va per un camí l'any via crucis no és processó no és processó com a tal però el via crucis també va per ell té raó quarta pregunta
Sabríeu identificar quina data n'hi ha en el banderí del Sant Sepolcre? És que ho sabia que anaves a patir. Mira que el tinc davant totes les fradesols. Sé que és 1948 potser. Una altra oportunitat. És que mira que el veig, eh?
Que he passat molt de la senyora Bé, la contestació és 1966 I ja aprofitem per dir que aquesta data, si compteu estem fent ara 60 anys, un any a partir de setembre la confraria del Sant Sepulcre i això és un xicotet abans que fem, un espòiler que digueu ara
començarà a fer una sèrie d'actes per a celebrar i commemorar la fundació setembre en 1966 ara ja per últim una errada, tenim una errada la última pregunta és quin mossèn regia la parròquia d'Hondara quan es va fundar la confraria de la Verònica
Jo això la sé. Tranquil·la, respira, pensa. Menys el comodí del telèfon. Comodí de la llamada, per favor. Sí, sí, m'abuela sempre diu el nom del retorn, però no me'n recorda ara mateixa. M'he quedat en blanc. Jordi, ho té a la punta de la llengua. És que ho va dir mon pare quan...
Està parlant que veníem aquí, mon pare ens ho va recordar, però ara no. Sí, sí. Bueno. Està endent ja, no? Sí.
Sí, sí, caliente, caliente. Però no feu-vos patir més el nom d'en Juan Gavila. Don Juan Gavila. Ara bé. Ara sí, ja hem tingut el concurs. Quasi. Però és que tots han fallat. Tots els que hem vingut en guany, a partir de la tercera pregunta, tots han tingut molta dificultat. I han fallat, clar. Però el premi s'ho valia, eh?
Bé, de veritat, no sé com agrair-vos l'esforç que heu fet, perquè sé que heu fet un gran esforç per estar així, i sobretot agrair-vos la voluntat d'estar. No heu tingut aquesta por escènica que molts diuen, no, jo no, busco uns altres. De veritat, i un plaer haver estat i haver compartit aquests minuts de la segona part del programa amb vosaltres.
Gràcies a tu per comptar amb nosaltres. I gràcies a la Dondara per donar veu a la Santa Dondara. Sobretot això, de veritat que és el millor altaveu que podem tindre per posar en valor allò que tant estimem.
Doncs bé, Toni. Ja hem acabat el tercer programa d'esta nova temporada de La Vesta. Àngels i Jordi, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres a Ràdio La Veu d'Ondara. Esperem i desitgem que passeu una molt bona Setmana Santa. Esperem que sí. I Borot, t'espero la pròxima setmana amb un nou programa de La Vesta.
si no passa res i Déu vola hi estarem el proper dimecres nous convidats noves anècdotes i esperem que noves notícies perquè ara ja tot es precipita com l'au i entre les mans que m'agrada dir com bé ha dit Boro este programa està amb tu tots els dimecres a partir de la una de la vesprada Boro, fins la pròxima setmana i gràcies a tu sempre Toni
Això ha sigut tot en este programa d'avui. Sintonitzes Ràdio La Veu d'Hondana, la teua ràdio. La Vesta, el programa quaresmal de i per a la Setmana Santa d'Hondana.
Seràs aquella que vas volant... El proper diumenge, 8 de març, el Dia de la Dona Treballadora, comptarà amb una programació ben especial. Seràs un puny alçada al vent... Una agenda de commemoració que arrencarà amb la sisena volta fèmines, Trofeu Viladondara, a les deu i mitja des de l'Avinguda, Doctor Fleming.
Tot seguit, a les 11.30 al claustre de l'Ajuntament, inauguració de l'exposició col·lectiva Dones a càrrec de dama. I a les 12 a la plaça del convent, concert coral amb veu de dones a càrrec del cor d'adults de l'Escola de Música, dirigit per Dani Ventura.
A la vesprada, teatre a l'Auditori Municipal de Neu Hores, rogles de cançons i misèria. Un homenatge a la generació de les nostres iaies, dones anònimes amb grans històries que mereixen ser contades. Recordeu, diumenge 8 de març, Dia de la Dona a Ondara. Regidoria d'Igualtat, Regidoria de Cultura, Ajuntament d'Ondara.
El proper dissabte 14 de març, l'Auditori Municipal d'Ondara viurà a les 20 hores la gala musical de la Comissió Soledat 2026. Un xou especial amb artistes de la Comissió per gaudir d'una nit plena de música i ball. Donatiu 8 euros en aquest acte que no pots perdre dins l'agenda de març.
Recorda que la musical Soledat 2026, un acte amb la col·laboració de la regidoria de festes i tradicions de l'Ajuntament d'Ondara.
Et vull dir una cosa, hi ha una cosa que et vull dir Cada cop que et penso hi ha algú que em crema per dins No em deixa dormir, menjar-te la cara fins que mori jo
Yo no voy cerca una cansa d'amor.
Que jo l'únic que vull és fer-te petons. Fent-te petons, el dia és més dolç, si estàs a la vora amb despreució.
Si em miras així em fan il·lusions i no hi ha marxa enrere
que l'únic que vull és fer-te petons. Que jo l'únic que vull
que em crema per dins. No em deixa dormir, si em mires així, jo no ho ara a mi, jo que estava tranquil i ara tinc ganes de menjar-te la cara fins que em mor.
Patons.
Angie, Angie, when will those clouds all disappear? Angie, Angie, where will it lead us from here?
You can't say we never tried
Bona nit
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.