me until you until you use me up
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
La Fórmula 1 pasa por Portal de la Marina. Intra en la app del Club de los Disfrutones y participa en el sorteo de una entrada doble para el gran premio de Fórmula 1 en Madrid. Portal de la Marina. Happy Together.
Bona nit.
Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la radio La Veu Dondara. Amb Toni Marí.
Salutacions, bona vesprada. És la una i sis minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats. El nostre protagonista d'avui és Ximo Silvestre, rector d'Hondara. Ell ha vingut als estudis de Ràdio La Veu d'Hondara per a parlar del septenari dels dolors que comença demà.
Saludem el nostre protagonista d'avui, Ximo Silvestre, rector d'Ondara. Bona vesprada, com estàs? Bona vesprada. Gràcies per estar en directe amb nosaltres. Igualment, de vosaltres, sempre. Com dic, demà comencen els dolors i abans de començar l'entrevista voldria recordar que Ràdio La Veu d'Ondara emetrà en directe els dolors com està fent cada any. Dit això, Ximo, ja està tot preparat per a que demà comencen els dolors?
En aquests moments m'acaba de deixar a totes les voluntàries, a les dones, fent les labors que també saben fer, que és planjant el mantel. Un mantel que enguany s'estrenarà nou i que ha estat confeccionat per les monges carmelites de Bocairen i porten treballant des de setembre. És una de les grans estrenes enguany per als seteneres de los. Estos moments estan ficals, en aquests moments. Mira que bé. Per cert, Ximo, ahir va ser el trasllat. Com va anar?
Bé, una cosa molt bé, jo crec que, evidentment, sobretot de cara a la comissió de festes de la Soledad 2026, pues Jarron Borera, tots els nostres quittos d'enguany, ben guapots, els festers, una comissió ben nutrida, i jo us ho comentava ahir, no?, sobretot en la seva participació, es diria, dic, ara ja va el tret d'eixida, el Setemà no sols ens prepara per la Setmana Santa, sinó jo crec que per ells també ens prepara per aquest sprint final de cara a les nostres festes 2026, i és que quan la mare dibuixen el primer trasllat, podríem dir que ve l'època forta,
inclús en tots els aspectes. Vull dir, el mes de maig fent el ben les cuaristies en el convent, després ja ve el corpus, després ja ve la festa del Cris, ja ve... Pràcticament és tota una sèrie d'activitats i celebracions que marquen aquesta nova temporada en la parròquia. Ximo, sobre els dolors, hem comentat que comencen demà.
Quines persones vindran als Dolors? Perquè cada dia venen persones així, venen rectors, venen gent de l'Església a participar dels Dolors, que és una fita històrica al nostre poble. Després parlarem sobre això, però en guany qui participarà?
Bé, jo, aquests anys no és una feina fàcil, perquè, evidentment, ja sabeu tots que hi ha molta falta de vocacions, que no sols som els únics que celebrem el Setenari dos Dolors, que inclús estem ara en aquests moments, ja així, acabats d'eixir, encara en el llit de la Brassa de Cafallera, vull dir, estem vivint, doncs, podem dir, la Setmana de Passió també és molt important, en moltes activitats, en moltes parròquies, i per tant buscar predicadors no és fàcil.
Abans sempre es buscava un nom seguit per als set dies, només això, perquè hi havia més retors, entonces una persona podia estar al capdavant d'això, però ara és impossible, i per això, i sa varietat, no?, per això hem de buscar un predicador a cada dia, no és el mateix que li toques per telèfon a un sacerdó de dir, li xer, intenta fer un huequet el dimarts o el dimecres, que tota la setmana s'encera, no?
I, per tant, ja pràcticament des de la pandèmia fins a així cada dia hi ha hagut un predicador. Això també ajuda moltíssim, no?, perquè així escoltem diverses fonts d'inspiració realment no sols d'entorn a la Mare de Déu, sinó també a la realitat, com bé has dit, de creixer el que existís, no?, de diferents llocs, de paròquies, etcètera, no?
Enguany hem apostat, jo crec que l'aposta d'enguany és un perfil jove. Anem a tindre per primera vegada, va ser l'any que més capellans joves van a vindre, sobretot capellans ordenats en els últims 10 anys. Anem a escoltar també els joves, els joves com nosaltres.
I per tant, això és el que predominarà enguany en aquest perfil. De fet, mireu, ens obrirem demà amb don Miquel, que ell està en aquests moments de labor pastoral on jo vaig començar, el Ministeri Pastoral, que és en Santa Rosa del Coi, Benifellín, Pernagria i el Col·legi, abans de vindre jo realment a Siondara. I Miquel és un dels els dos més joves de la Diocesi, es va cantar missa l'any passat, i evidentment ja té un don de la predicació molt bo. Per tant, ell és el que obrirà demà els dolors.
Després continuem el diumenge, com tots els anys, i ho fem d'una manera molt especial, perquè sempre tenim els diumenges de Dolors, és un poc el contract fixe, anem a dir-ho així, tenim la don Vicent, que és natural del poble de Sagra, i que realment la seva vida en el seminari, la seva vocació, també va estar molt vinculada a això amb ara, de fet és el poble al costat de la Retoria que més grans ha donat i sa labor festiva. Per tant, tindrem la don Vicent el diumenge,
Ja començarem la setmana, el dilluns, amb don José Mas. Don José Mas ha estat estudiant en Roma, i ell és un de sacerdotes que està allà pel nord, a prop del racó d'Ademus. En els pobles de Lidal, anem a veure també realment com és la vida i la vocació de Lidal, i sobretot molt especialment perquè també és del meu curs, porto 9 anys de sacerdot, és molt més jove que jo també, de fet, i això m'ho marcarà i ser fet.
Després continuarem ja realment també el dimarts, el dimarts tindrem el vicari episcopal, a Don Juanjo Bonfort, natural de data, s'estrenarà en Guanyens Dolors perquè és recent nombrat vicari episcopal, substituint a Don Paco que està en Gandia.
I, per tant, Don Juanco també s'estanarà com a vicaris episcopal de la nostra zona. Això serà el dimecres. El dimecres tindrem a Mario Gadé, al rector del Berger i dels Poblets, natural del Coi. Per tant, no sols... Mario ja no és tan jove, però realment sí que té un esperit jove en el que és el treball i la il·lusió de fer les coses. De fet, està restaurant de l'actualitat tota a l'Eglisa del Berger. Començarem també al rector del Poblet del Costat, perquè un servidor, per exemple, el dins passat va estar predicant a la Serena de Xàvia, o ara és moltíssim i hi ha també disposició.
I després el dijous també tindrem l'arcat de tot jove, a Fèlix, que és el vicari de la parròquia del mar de Xàvia, del port, d'Aduanes, del Loreto. També prou jove que ens acompanyarà. I, en guany, la diferència que ja haurà vist mal, sobretot, és el dia gran, el dia del divendres de Dolors, que fins a estarà jo intentava sempre portar algú dels forts, podríem dir, dels càrrecs de l'església, especialment de la nostra Iglesia diosesana, però en guany m'ha ficat jo, no?
I jo feia, que serà des de l'any 2021, que no feia els dolors. I ho hem de ficar l'últim dia perquè serà un dia molt important per a la història del poble i de la vida d'ondara. En quin sentit? Doncs que anem a descobrir moltes sorpreses. No es poden dir. Que van marcar un abans i un després en torn al patrimoni i a la història de la Mare de Déu. Per tant, estarem pendents. La sorpresa és tan gran que jo no me la crec.
Tu vols dir? Imagina't, no? Aleshores, Ximo, tu faràs la missa del divendres de Dolors, amb moltes sorpreses com estàs comentant. I això és un poc la graia, no? Podríem dir la graia del que s'espera aquesta setmana.
Estàs content? Sí, jo crec, sí, vull dir, jo, sobretot el que convida, evidentment, és la participació, vull dir, més enllà del que puguem escoltar, més enllà del que puguem disfrutar, també, doncs, participar-nos, això és la paraula clau, no?, poder formar partits de la celebració. Enguany, doncs, jo crec que la gent deu de saber que darrere hi ha molt de treball intens,
En tots els aspectes, sobretot des de les tarees de baixar i pujar a la Mare de Déu, des de les tarees, podríem dir que per exemple amb flors ahir es van estar muntant, arreglant les andes des de pràcticament les 9 del matí fins fins a les 4 de la vesprada, imagineu-se sols el tema del que és la labor de les flors, no?
El tema, per exemple, de baixar-la i tot això, idem de lo mismo, s'ha de muntar tota una estructura en el camerí, després s'ha de tapar el camerí, vull dir, s'ha de posar les Andes, enguany, les Andes han tingut una revisió profunda en tot el que és la seva estructura, perquè evidentment el pas dels anys, sobretot el moviment dels farols i el que són els braços que sostenen els farols, van afluixant-se i teníem un farol molt, molt fruix que...
haguera pogut ocasionar un perill important. De fet, tot això s'ha repassat, han tingut el nostre estimat Paco ahir, i en marxa, i ja m'han colat les peces que podien haver sigut soltes, han repassat els farols, i ahir, com us diem, hi ha una feina molt important, que sobretot ara en el setenari dels dolors és l'associació qui està al cap davant d'organitzar-lo i dur a terme. Jo crec que ara l'associació en aquests moments viu una junta directiva molt feinera,
immersa realment en tot el que és aquesta organització, recolza i ajuda molt a la parròquia en tots els lavors, inclús de netejar-la, l'estat a l'Iglésia, fins a poder traslladar els mantells, tot, és a dir, tots els detalls, no? I això jo crec que n'hi ha que agrair moltíssim. Ximo, sobre el septenari dels dolors, què suposa per a tu estar en un poble on tenim dolors?
Bé, jo la primera pregunta que quan jo quidro un capellà i li dic que has de vindre a predicar els dolors d'ondara, la persona que ve, podríem dir ficar accent, vol dir, ui, no m'han quidrat a qualsevol cosa. I ho dic ja en l'experiència, això ja impacta, no? Vull dir, que m'han de predicar els dolors d'ondara, no?
Això vol dir que ressona, no? Ressona. Ressona realment l'experiència viscuda, no? I després, clar, em diu normalment, fent números, jo toco i dic, quin dia pots vindre, no? Intente, clar, després quan hi ha qui dirà l'últim i només li queda un dia no li puc donar a triar, no? Dic, però mira, jo sempre dic, el que era el dimarts, el dimecres o el divendres, o ai, doncs ve millor el dimarts o ve millor el dimecres, perquè com us deia al principi, no? Hi ha tares pastorals i tenen fins i tot alguns que busquen substituts, poden fer arreglos...
algun pedallà del nord i després tornant-se tots aquests carers d'organització i comença a contar quin dolor em toca el tercer dia em toca el tercer dolor no és un dolor per dia són tots els dolors tots els dies
I això ja és una cosa que impacta, no? Es sorprèn? Es sorprèn, sí, sorprèn, perquè normalment quan uno fa una novena preparatòria, giren entorn a una temàtica. Jo, de fet, el dilluns passat, quan vaig anar al Nazareno, m'han dit que parles del despojo, no? I marquen una línia, un esquema, hi ha tota llibertat d'expressió, tota llibertat de poder preparar-te-ho, però, evidentment, sempre hi ha un marc, no? La gent també això ho agraïs, perquè hi ha un esquema, no? Però on ara, no m'ho sentem un dolor en concret, on ara cantem 7 dolors tots els dies.
I això marca, no? Això sorprèn també. I això com és? Doncs jo, ahir, este cap de setmana ho explicava, no? En on ara no ens conformem en un trosset. Tots els dies parlem de tota la Mare de Déu. I això ja és un detall molt important, no? No parlem d'una part de la seva història, no parlem d'una part de la seva experiència, no? Parlem de tota la Mare de Déu. En on ara anem? A la Mare de Déu, en si, no? A la figura central d'ella en si, com a mare, no?
cada dia parlant de cada dolor en cada moment la mare expressaria un sentiment el nino perdido en el templo la madre que elijo en tierra hasta 7 dolors però cantem tots els dies 7 dolors això ja és molt important la composició, podríem dir la estructura del que és el cantit dels dolors ja marca en si un contingut que diu és tota la mare de Déu i és el que realment té clar el poble i el que realment va escoltar el poble i sobretot jo diria que l'estructura és tota cantada
Clar, o tindre un cor, o tindre el privilegi de poder cantar els dolors, això no ho poden tindre a les parròquies. En quant a matèria de tot, de personal, d'organització, fins i tot de matèria econòmica, vull dir, de la societat de re, fa un esforç molt gran, també, de fer les quotes de socis i tot, i sent el 100% per poder pagar els dolors, perquè les coses extraordinàries les ha de fer la parròquia, amb millors llobres, no? L'associació es dedica, realment, la seva font d'inversions per a poder fer els dolors. I...
evidentment nosaltres podem permetre i això sempre està un altre lema important que diu que qui canta prega dos vegades i per tant d'això jo que li dona també i podíem dir i sa dignitat i sa privilegi gran jo sempre ho dic moltes vegades no mos confundim no venim a escoltar un concert
Venim a pregar, i això és molt important entendre-ho. Per què? Perquè jo diria que en un concert uno actua de subjecte passiu, escolta i disfruta, però quan uno va a pregar encara és millor, perquè passa a ser participatiu, actiu, i de fet com l'estructura de tots els dies, sobretot la gent ja ha entès que per exemple el primer i últim dia de Dolors està encara l'himne,
I l'altre dia estacant esgotges, no? Llavors, és clar, al llarg dels anys això ja vas agafant-ho, no? Agafant la dinàmica i vas entrant a formar part d'ella, no? I sobretot la gent que participa tots els anys, ho diria, evidentment, participa, anem a dir-ho així, no? I no sóc, i s'ha fet tan bé, sinó que inclús la gent que ve de fora, els capellans de fora, estan compartint-ho, també portin gent de les seues parròquies.
a veure com es fan els dolors d'on d'ara estava comentant l'altre dia el dimarts que ve don Juanjo que és el vicari episcopal m'han dit els feligresos de Xàbia que volen vindre a escoltar i a veure els dolors que volen veure això de què és o de què es tracta això és molt d'agraït també jo crec que això és el que s'ha donat-li realment això a nivell fora del nostre poble en la importància també i el que radica i després jo diria també que és molt important el cuidado que se té dels dolors els detalls, tots els aspectes l'Església està engalenada d'una forma molt especial
La participació del coro en la seva professionalitat, en els instruments, en tot. Sílvia està allà al capdavant, en tot moment ja porten mesos assajant i treballant. Enguany tindrem també en el cor moltes novetats, perquè s'ha ampliat i hi haurà noves veus. Noves veus i molta sorpresa, també. Podem dir això, són una de les altres sorpreses que tindrem enguany. Què no podem dir? No podem dir. Estan tots fent pugues, estan tots en les apostes i dic, val la pena que vingueu, perquè les sorpreses,
Descobrir-les al moment En casos més emocionals Perquè damunt està la Mare Déu allà davant I si són entorn a ella I la mirem I estem al company d'ella Descobrint-la en ella Encara serà molt més emotiu Perquè si vos heu dit ja no té gràcia Jo crec que és això Ximo Per a una persona que ens estigui escoltant Que no hagi anat mai A la parròquia Els dolors
Quin ambient hi ha allà durant els dies de dolors? I sobretot, què recordes tu del teu primer any? Bé, jo... Mira, ho comentava ahir en Sant Josep. Perquè em quedava... Sant Josep, el pobret meu, sempre és un comodi. Algunes vegades el celebrem, altres vegades es queda ahir a la Greta Guàrdia. Sobretot si cau en dolors, ni el baixem. Un any no l'han pogut baixar perquè venia per l'Estat de la Mare de Déu. Jo recordo Sant Josep.
per a que els dolors t'emocionen, per a que els dolors puguin viure entra en pau interior, no? Vull dir, tu mateixa, en el moment que entres, jo el primer consell que donaria és, en el moment que entres per la porta del temple, tinguis la creència que tinguis, l'espiritualitat que visques, sigues la persona que sigui, apaga el ruïdo.
De fet, ja sabeu que això és el plat nostre de cada dia, el ruïdo, no? El ruïdo dels problemes, el ruïdo del treball, el ruïdo inclús de la família, el ruïdo dels amics, el ruïdo de cada dia. Apagueu els ruïdos, tots. I deixeu-vos portar per la brisa, no? Jo diria per el cor, no? Per l'interior, per l'ànima, no?
I aquesta tarea ja és molt important. Jo, per a mi, la tarea és bàsica, és la tarea que emociona, no? I, de fet, quan uno s'assenta al banc, al final lateral, doncs està tenen company de la mare i ho està tenint allà i deixat, deixat endur. Hi ha vegades que, i això va així, no?, que un dolor el pot causar una impressió, que tot el septenari en si, que una vesprada en concret, que una predicació, ho dic...
Així anem a ficar tots cada cul els que podem. Però, evidentment, el que marca el cor de cada persona, algú li pot marcar el dimarts. Altres li pot marcar tota la setmana. Altres li pot marcar una missa X. Altres li pot marcar un camp en concret. Per tant, jo diria, convidaria a ficar tots els sentits
que estiguin marcats pel sentit comú que és el cor, i que uno se centre i se dentre ahí. Sobretot que busque la pau interior. És una tarea difícil ja, és una tarea molt difícil, perquè resulta que quan entrem, entrem en mil complicacions, en mil coses, i si estem en aquestes coses, simplement acudirem com una vesprada més. Jo crec que això és el secret també de la mare de la solidaritat.
La malèdia de la soledat és la primera que pregant per tu, la primera que realment mirant-te com ella mira en aquesta mesura que té, i aquesta, podríem dir, fe especial que té la imatge, fa que busques aquest pau interior que realment el cautiva, que realment et trenca el gel i el fa sentir d'una manera molt especial. Per tant, jo crec que és Dolors, n'hi ha que entrar a una actitud de silenci interior, de pau interior, per poder deixar-se, vull dir, omplir verdaderament de la fe i de l'amor.
I què recordes del teu primer any? Doncs resulta que va ser difícil, perquè va ser una experiència molt, molt, molt extraordinària, perquè jo sabeu que jo vinc de la nit al matí en plena pandèmia, setembre l'any 2020, i el primer septenari dels dolors va ser un septenari que no va arribar ni trasllats.
O sigui, realment la Mare de Déu va haver d'entrar en nocturnitat, va haver d'haver de ser traslladada, podíem dir, en furgoneta, anem a direcció de Clars, del Convent, evidentment, a la Iglesia. En total dignitat, tot això, no? Eren uns coses extraordinaris que cautivaven, no? I, per tant, aquests moments jo us recordo sempre, no? Recordo com era, com podríem dir, com una lluita per l'esperança, no?
Tenies una situació molt adversa, una situació que no sabia esperar on tirar, però que en tot moment això anava donant esperança. Van poder fer uns dolors dins de les restriccions que hi havia. Jo no veia rostres, jo veia mascaretes. Totes aquelles coses jo crec que van marcar moltíssim. També van ajudar molt, evidentment, que no tinguin una impressió tan de colps, sinó que tinguin impressions extraordinàries i que, a l'hora, només així de la pandèmia hi havia el centenari.
Realment, si parlem de dolors, el que són els dolors, jo podia dir-vos que és el tercer any, que ara vaig a viure-los. Perquè tots els altres han sigut, podríem dir, en adversitats, que han pogut solucionar tots junts. I sobretot, jo també crec que va ser impressionant, perquè els dolors d'aquell any van viure fets que es vivien antigament al nostre poble.
Va ser un dels anys emotius perquè la Mareu de la Soledat es va quedar tot el trigo pasqual tota la Setmana Santa. I això de tindre l'any diumenge de Rams...
presidint, això de tenir el dijous Sant en ella, això de ser el divendres Sant en ella, el dissabte Sant en ella, jo crec que per a tots els que vam participar ahir, malgrat la situació que vivíem, va ser un moment i un alien d'esperança brutal. Per tant, a mi que em va marcar més, no? Jo crec que dirien que tots els fecs extraordinaris, en cap va fer cautivar i enamorar més la presència i la vida de la mareu de la soledad en el nostre públic.
Jo ho dic i jo ho comento, no? Esta mare de Déu és molt, molt especial. Jo vinc d'un poble mariano, d'una tradició mariana molt forta, la puríssima d'un tinyent. És una cosa fora de sèrie, fins i tot des de 1611, però jo us puc assegurar que a mi m'ha despertat molt més la fe, la mare de la soledad, no? M'ha despertat moltíssim, des de tots els àmbits. Primer en ella, primer en ella, no?
Però si no arriba a ser també per la gent, pel poble que en diu, esta mare de Déu li passa això, fa allò, fa el altre, no? Que això és evangelitzar, que m'ha entrat dins del misteri d'amor d'ella i dins de la seva història, dins de, podíem dir, dels testimonis de tots i cadascun, de les llàgrimes que arrenca, de les emocions que fa transformar, no?
de les plegaries escoltades, suplides o no tan suplides, dels moments viscuts, de les emocions tan grans i tan fortes, especialment, jo diria, clar, jo crec que el centenari el tenim l'any 2023, però avui per avui està donant molt de raó encara. Especialment quan, sobretot, celebrem algun funeral en què la personeta va estar a la porta de casa i la Mare Déu va anar a la Vorela.
Enseguida, quan passa això, vam recollir molts moments històrics i imatges, doncs ho fiquem en tota la imatge, recordant com la mare de la va visitar. Això està marcat moltíssim, jo crec, a la gent del nostre poble. Jo crec que no sols tenim una presència present de la mare de Déu, sinó que ens l'arrastra durant tota la nostra vida. Empapa tota la vida de la persona, no sols en l'espai, sinó també en el temps.
És la 1 i 26 minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats. Avui està amb nosaltres Ximo Silvestre, rector d'Hondara. Estem parlant sobre el septenari dels dolors. Els dolors comencen demà. Nosaltres sempre recomanem que tota persona que puga i buiga vagi a la parròquia, però per si en algun moment o si hi ha algun motiu que fa que no puga anar a la parròquia,
Podrà seguir els dolors des de casa a través de Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Ximo, veig que has portat el llibre de Setmana Santa.
La pròxima setmana, si et sembla bé, m'agradaria que vingués per a parlar ja de la Setmana Santa, però com a aperitiu, què podries avançar-nos, què podries dir-nos de la Setmana Santa? Jo podria dir que un any hem continuat apostat per la dinàmica d'un llibret pràctic, podríem dir més de butxaca, i això jo crec que està donant el seu aspecte molt positiu.
I en guany trobareu en el llibre tot un estudi preciós, una recopilació de com era la Setmana Santa d'Ondar a principis del segle XX. Vull dir, tenim un grup de treball també dins de l'àmbit parroquial...
que realment estem treballant a través del diari del Metge Miralles, i ho vull agrair moltíssim a Robert, a Sergi, a l'Archiver del nostre poble, també a l'Archiver de Edenia, i s'ha fet un grupet, i Carlos Torres, i s'ha fet un grupet molt especial, podíem dir, en el que sempre han estat enamorats del nostre poble, i cadascú des de les vessants o des de les dones que podem aportar, estem treballant per poder treballar la llum tot el que ha sigut la nostra història, la nostra història viva, diria jo. De fet, en guany i sa realitat ja es plasma també el programa de Setmana Santa,
i tenim un bon recull de lo que és la Setmana Santa al principi del cel·le XX, i sobretot des de quan comença a celebrar-se el septenari dels dolors, jo diria que la primera documentació, i quan parlem de documentació és que, clar, evidentment això passa el mateix que en la vida de Jesús, en la Sagrada Escritura, penseu que els evangelis no s'escriuen fins fins a quasi un segle després, vull dir, no, això no són retransmissions en directe, com estem ara nosaltres en aquests moments, no?,
Primer hi ha una tradició oral, hi ha un inici oral d'experiència i aquesta experiència va agafar en forma. De fet, la devoció a la Mareu de la Soledad comença així. La Mareu de la Soledad no comença amb una devoció forta, no comença d'un milacre, comença d'un procés. I la Mareu de la Soledad comença a través d'una capelleta lateral, una capelleta que la marquesa...
Lluís Sotomayor de Guadalès va sufragar dins de les capelles del convent i una manera de portada per la forta vocació que hi havia en Madrid, especialment del convent de la victòria dels franciscans mínims. I a partir d'ahir, evidentment, Ondara va agafant forma i devoció a la mà de la solidaritat i va agafant, evidentment, hasta el pratonatge que tenim en l'actualitat. Els primers dolors que hem trobat documentats són de l'any 1908.
Això vol dir que ja és un principi, no? I hem trobat descripcions molt importants de lo que és el cap del centenari dels dolors, evidentment des del 1909, del 1913, del 1914, del 1918... Nos han basat un poquet, podíem dir, en aquesta època també, marcant, perquè per desgràcia, també hi ha una història molt recent de la Iglesia, el que és la guerra civil, no? De l'entès i del després, no? I això, podíem dir, és una transformació evident. Encara que on ara...
vam ser molt atrevits, no? Podríem dir que en època de plena república o en època de la Mare de Guixi al carrer. Quan la feia era qüestionada, quan la feia, podem dir, era perseguida, no? En Ondara ho tenien claríssim. Ho tenien claríssim, no? I això també jo diria que va donar un abans i un després en la devoció a la Mare de Déu, no?
I per tant, és impressionant sentir com es narren els dolors d'aquella època. Per exemple, l'any 1908, solemne septenari a la Virgen de la Soledad. Dice que amb gran solemnitat s'ha efectuat aquest any el septenari a la Virgen de la Soledad, predicant-se totes les noies per els eclesiàstics de nostre poble d'Hondara. Saben que hi havia vicaris, hi havia retors, hi havia escrit, però eren els que estaven al poble, no? No el quidarem de fora com ara, no?
Y ha sido cantada la salve, los dolores y los gozos por un nutrido coro de voces de esta población acompañados de la orquesta de la misma. En todas las noches se ha visto en la iglesia una gran asistencia de personas, tanto de mujeres como de hombres. Entonces ya pueden dir que este es el primer año que tienen de momento documentación respecto al septenar y dos dolores.
ja podem veure que hi ha una cosa ben clara, que la música ja era protagonista, que la música ja tenia una especial relevància, que la participació, igual que ara també ho és, era molt nutrida, molt important, i sobretot, evidentment, la importància de l'acte, no? Jo crec que així, per exemple, en l'any 1978 parla del que és en si la celebració, però fins i tot podem trobar la manera dels que es desenvolupava, no?
En 1900, per exemple, 13, diu, en la noche del dia 8 de marzo se principió el septenari de los dolores de nuestra soledad. La orquesta solemnizó dicha función. La orquesta se compone, dice, de nueve elementos a saber. Tres violines, un violoncelo, un contrabajo de cuerda, un clarinete, dos trombones y un armonio. Y, además, había sobre unas diez voces. En todas noches hubo una gran concurrencia de fieles. Voy a dir, perdoneu, pero lo que acabes de dir, pero on dara un septenari de los dolores, això era brutal.
Brutal. No estem parlant de, podríem dir, un can Gregorià, no estem parlant simplement de qualsevol cançó de la litúrgia, no, no, no, estem parlant ja fins i tot d'una qualitat tan brutal que es muntava un cadafal a propòsit per al cor al mig de l'Església.
per a que la gent s'enquera integrada dins del camp. La gent acudia realment a veure, evidentment, alguna cosa fora de sèrie. Un camp preparatiu, però brutal, no? I, per exemple, avancem un poquet més, anem al 1914, la crònica diu així, diu, en la noche del dia 26 de marzo fue trasladada la Virgen de la Soledad al convento a la iglesia y fue colocada, como de costumbre, sobre un trono al medio de l'altar mayor. Això em va cridar molt l'atenció perquè ara la fiquem igual.
I em va guiar molt l'atenció perquè, repassant també la història, vull dir, és cert que ens adaptem als canvis d'avui, però conservem l'essència. Avui, la Mare de Déu de la Soledat, en aquests moments la tenim ahir, estem acabant de gestir, està al centre de l'altar major, està sobre el trono, de fet, està sobre el trono perquè, vull dir, és realment on està la sede del capellà, del pàrroco, substituïs i es fica la Mare de Déu al mell mig.
Fins i tot, una de les novetats d'enguany, mireu, estàvem comentant la illa de primera volta perquè enguany també hem ampliat o hem donat més dignitat a lo que és el docel que cobriix Sant Anna i han fet una preciosa enratllada dorada, preciosa, que marca l'il·luminació de l'Esperit Sant sobre la Mare de Déu i que està feta en Arte Martínez, en el Cheguarda de la Jara, en base a totes les enratllades de tots els sants que tenim a l'Església. Estem parlant d'una enratllada de més de dos metres d'alçada. És una labor increïble perquè s'ha fet amà.
ens la van portar abans de Nadal porten quasi un any fent-la dins de tots els treball que tenen i això és una de les estrenes que també veurem a partir d'ara però mireu si era important també que els cirios que encendien durant la funció eren 180
Y además había 16 luces eléctricas. Y en la última noche, la nid del diván desde Dolors, aumentaron 40 cirios, formando un total de 236 luces. Ya no eres només la importancia de la música, ya no era només el decoro del templo, la dignidad en que es feia, ¿no? Y si comenté en la repasa, se levantó, dice, un espacioso y bonito tablado, eso es lo que vos diría referente al cor, de la tercera capilla al centro de la iglesia, entrando a mano izquierda.
Este tablado estaba muy bien adornado, vestido con ropas de diferentes colores, estaba a la altura de dos metros y los operarios que tomaron parte de la orquesta, de nuevo, seis violines, un contrabajo de cuerda, un clarinete, un oboe, trombón, piano y un harmonium. I fins i tot es detallar els noms i els cognoms dels que cantàvem i participàvem als Dolors.
Digo, en todas las noches se vio una gran concurrencia de fieles. Dice, al primer toque, es decir, 1.000 hora abans, se veía una gran multitud de personas que iban entrando a la iglesia y al segundo toque, digo, quedaba completamente llena de concurrentes. Hacía muchos años que no se había visto la iglesia tan llena de personas. Añ 1914. O sea que...
Podem dir que el setenari dels dolors forma part ja de l'arrel, de la història, de la vida, de la fe i del sentiment de tot un poble d'Ondara. Per tant, no podem parlar d'uns dolors qualsevol. No, no. Tota esta informació, com bé ha comentat Ximo Silvestre, la podreu trobar en el llibre de la Setmana Santa, que, com he comentat, m'agradaria que vingués la pròxima setmana per a parlar ja de la Setmana Santa, perquè també tindrà novetats, que tampoc avancem.
dir-ho també vull dir que evidentment tot el que acabem d'ho comentar és la prima volta que és la llum per tant són novetats històrics en tot el nostre poble que ens ajuda a redescobrir el nostre passat
per a viure el present i millorar el futur. Vull dir, ni més ni menys, no? Són dades històriques que estarà, evidentment, perquè sabeu que tota data històrica darrere hi ha tot un treball d'investigació, de recerca, és ficar-se a la feina, i està ficar-se a la feina. I, de fet, jo crec que el que marcarà en guany el 79 dels dolors és això, no? Jo vaig prometre l'estiu passat que buscaria els orígens i la història de la madura de la soledat, que aclariria el sentit històric i devocional de la nostra imatge, especialment en l'ordre dels franciscans mínims,
i crec que m'ha plegat a uns límits increïbles, increïbles. Que sabrem més endavant. Sabrem ara, en pleno septenari, a uns límits increïbles tan, tan grans de poder materialitzar-ho en el present, no? I això és el que marcarà, jo crec, un abans i un després en el septenari dels dolors d'enguany. Ens has deixat...
Amb ganes de saber, amb ganes de saber, però com bé dius Ximo, millor saber-ho el dia que toca. Val la pena descobrir-ho, cara a la mare de Déu, perquè si no, no ens emocionarem com deuríem. Això sí que us puc assegurar, vull dir, jo, tots els que em conegueu us sabeu de sobre, la transparència és el meu don, ho digueixen clar, i no patiu que no us quedarà res per saber, res amagant, res de això, tot el contrari.
Tot el contrari, a més, jo crec que tinc ara una tendència que estic xafant-me massa la llengua, massa els peus, perquè estic tan emocionat en tot aquest aspecte. Que t'està costant aguantar-te. M'està costant moltíssim, moltíssim. De fet, sobretot en els últims mesos, però no patiu que tot això. De fet, mireu, això sí que puc anunciar, sí que puc dir-ho.
La capella original de la Mare Déu de la Soledad, que està en el convent, que en aquests moments està la Mare Déu de la Verònica, una de les novetats que anem a tindre, de fet, ahir ja es va fer una vitrina l'any passat, i està el primer manto i els objectes més antics devocionals de la Mare de la Soledad. Doncs aquesta capella, evidentment, anem a convertir-la en un centre d'interpretació de la història de la Mare de la Soledad. Ja s'ha preparat una auca en una línia del temps molt preciosa,
en la qual marcarà des del 1611 la fundació del Convent fins avui totes les dates històriques. I, de fet, no només estem preparant-ho perquè la gent pugui conèixer en si, en el lloc original, com va succeir tota la fe i el creixement de la devoció a la Mare de la Soledad on d'ara, sinó que, a més, no va ser una línia del temps en què n'hi ha opinió, no, conforme està descrita als llibres. No n'hi ha confusió.
va ser fidel a la història. Per exemple, si anotem quan va morir la marquesa de Guadalès, anem a ficar un tros de l'acta de defunció. Si anem a dir que en 1923 la Mare de Déu va ser patrona, anem a ficar el decret de la Santa Sede del Patronatge. Anem a fer que la història parli. Podríem dir un propòsit que quan una persona entra al convent
que és lloc de pregària i d'oració, i s'arrime i conega en primera mà, la primera capella que va tindre la mà de la soledat, conega la Mare de Déu i conega tota la història que hi ha darrere. Això és l'adjectiu on anem a apuntar.
Ximo Silvestre, rector d'Hondara, moltíssimes gràcies per haver estat en directe amb nosaltres al programa Taula de Convidats i torni a dir, també podreu seguir els dolors a través de Ràdio La Veu d'Hondara des de demà i fins al pròxim divendres a partir de les 8 de la vesprada. Ximo, moltes gràcies, l'enhorabona per tot i també moltíssimes gràcies per tot el que fas pel poble d'Hondara. Gràcies a vosaltres sempre.
Això ha sigut tot en este programa d'avui. Nosaltres ja ens acomiadem i ens retrobarem el pròxim dilluns a partir de les 8 del matí amb el programa Bon Dia Ondara. Sintonitzes Ràdio La Veu d'Ondara, la teua ràdio. Taula de convidats. Perquè tots som protagonistes a la Ràdio La Veu d'Ondara. Amb Toni Marí.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si todo acaba...
Si todo acaba...
D'ici des preuves
Fins demà!
I need you to see
Radio La Veu de Ondara, sempre en les festes de la vida.
Nunca hemos sido los guapos del barrio. Siempre hemos sido una cosa normal. Mucho ni poco ni para comerse el coco. Yo ya te digo una cosa normal. Y ahora vamos a las discotecas. Si no tienes cuidado te muerden las piernas. Bebes un poco, trajes el loco.
Deixa una niña dissimular. Has sido tú, te crees que no te he visto? Has sido tú, si te puc podrino? Has sido tú, la que me dio el mordisco? Has sido tú, has sido tú, has sido tú.
Yo no hago más que mirarme al espejo. Yo la verdad no me encuentro tan guapo. Me encuentro simpático, un poco maniático. Quizá de este lado un poquito mejor. Pero ya te digo, no sé lo que pasa. Todos los días me escriben mi carta. La mano a mi casa y luego no habla. Solo soy el mis astinto que colgar.
¿Te crees que no te he visto? Has sido tú Chico Jorilo Has sido tú La que me dio el mordisco Has sido tú Has sido tú Has sido tú ¿Te crees que no te he visto? Has sido tú Has sido tú Has sido tú La que me dio el mordisco Has sido tú Has sido tú
Bona nit.
Se ve que para algo usé la cuchara, porque no encuentro sopa postre ni ensalada. Hay botellas vacías de marcas extrañas, las debo haber tomado, qué resaca. No pienso estar en el rutina mal, no me excita cagar en el mar. Qué tentación, yo me voy al bolsón, reservé por ahí.
No més si t'acararem.
Revísenme el aceite, el aire y el agua Revísenme a mí, el coche no tiene nada En esta ocasión voy a pedirles perdón Si es rápido y es gratis, entonces why not Siempre seguir la misma dirección La difícil la que usa el salmón
La misma dirección, la difícil, la que usa el salmón.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!