Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tras la ventana, luces de neón que prometían dosis de liberación de adrenalina. Oía voces alentándome, arrastrándome a la tentación. Tuve la impresión de que podía volar.
Gràcies.
d'es pensant, d'es mor aïe.
Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la radio La veu d'Hondara. Amb Toni Marí.
Salutacions, bona vesprada. És la 1 i 10 minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats.
Taula de Convidats és un espai que està amb tu tots els dimecres i divendres a partir de la una de la vesprada. La nostra protagonista d'avui serà l'ondarenca Inés Pintado. Ella està al capdavant de Teleya Estudi Creatiu, un estudi que està al nostre poble. Quedat amb nosaltres, comença Taula de Convidats.
Bona vesprada, com estàs? Hola, bona vesprada, molt bé, molt de fred, però molt bé. Moltíssimes gràcies per haver vingut al programa Taula de Convidats i en primer lloc volem desitjar-te un gran any 2026. Moltes gràcies, igualment. L'objectiu d'esta entrevista, Inés, és parlar del teu projecte de Teleia Estudi Creatiu. I la primera pregunta és obligada. Què és Teleia Estudi Creatiu? A què et dediques? Bueno, principalment al desengràfic.
A partir d'ahir, totes les rames que ens porta el disseny gràfic. Fem identitat visual corporativa, dissenyem la marca... A mi m'ha agradat que acompanyi l'empresa des del seu naixement, des que ja està la idea, a formar aquesta imatge visual corporativa, aplicar-la a tots els nivells, des de la roba, fins a la papereria corporativa, fins a la imatge d'Instagram...
a tots els nivells, no? Després també fem rebranding, bueno, dic fem perquè parlen plural sempre, però estic jo sol, eh? Faig rebranding, disseny editorial, disseny papereria, disseny corporatiu, disseny per als aveniments, és a dir, per a vodes, bateges, comunions, ara que ve a època ja pronta, doncs fa tot això.
Després també he estudiat, el que no he fet molt sí que tinc aquesta oferta de servei, però de moment així no s'ha donat l'oportunitat de fer grans projectes en això, però disseny d'interfàcia d'usuari, d'experiència d'usuari, de web...
que això és un poc més complicat ja d'explicar, la versió responsiva que es diu de les webs i maquetació. Després, també, merxandatge, el que és raba laboral, detalls per els aveniments, per ara la fira, que vam fer també cosetes, articles publicitaris, il·lustració, col·laix, un poc de tot. Ja veig, ja veig. Inés...
Com va la cosa a dia d'avui? He de dir que molt bé, molt bé. De moment, obrir el local ha donat molta visibilitat i una acceptació i una rebuda molt bona, la veritat. Després parlarem sobre este local, perquè fa poc de temps que l'has obert al nostre poble. Abans, Inés, conta'ns, com arribes a este món?
Bé, principalment, la història remonta molts anys darrere, el 2020 o alguna cosa així. Jo estava treballant en un gimnàs, gestió de recepció i tot això. Allí feia molta cartelleria i moltes cosetes que em van obrir un poc les portes del disseny.
Em vaig enamorar del disseny, vaig estudiar disseny gràfic i disseny web i no res. A partir d'ahir he intentat buscar un poquet la vida per tal de viure d'això perquè m'apassiona molt i m'encanta el que faig. Aleshores era com vull arribar aquí i he de viure d'això. I he anat compaginant-ho tot un poquet...
Primer, està el jornal complet allí, intentava fer hores en això. Després va vindre la pandèmia, tot això. Vaig tardar-te molt de temps, vaig començar a fer il·lustracions. He anat mesclando tot un poc per supervivència, bàsicament. Però és veritat que he trobat un poc com encaixar les peces del puzzle i he fet això, fer de tot el que engloba el disseny gràfic
A la meva manera, bàsicament. I Inés, des de quan existeix com a tal Teleia Estudi Creatiu? El desembre del 22. Desembre del 22. Sí, però en aquest procés de creixement. Sí que és veritat que jo a gener de l'any passat...
vaig traure de casa perquè jo acabé treballant en casa, no? Traig de casa l'oficina i em poso el coworking. Així el poble. Què passa? Que, clar, taller en casa per a fer les coses manuals, diguem. I l'oficina d'allà, logística, és horrible. I és veritat que l'experiència ara d'unificar-ho tot en un local és meravellós poder treballar així, la veritat.
Per tant, és un negoci que s'està consolidant i, Inés, fa pocs dies, fa poques setmanes, vas obrir un estudi ací al poble. Sí. On està, físicament? Físicament ens trobem al carrer... Una altra volta parlem. Ens trobem al carrer Sant Lluís número 22. El xaflanet és aquella davant de la pastisseria Victoria. D'acord. I has comentat abans que des que esteu allí físicament has notat
una millora o has notat un canvi en el projecte? Sí, és com realment, com si antes anirà a mig gas, realment, perquè no acabes d'arrencar del tot, i ara anem al tot junt, és veritat que també he tingut estos mesos, gràcies al que siga, he tingut moltíssima feina, i es treballa molt millor, no tens que estar pendent d'organitzar les coses, t'has d'organitzar, òbviament,
però organitzar-me un dia de treball a tope al taller i un altre dia a tope a l'oficina i puc compaginar-ho tot molt millor, a banda que puc reunir-me en un espai supertranquil, té molta visibilitat també local. A l'hora de poder reunir-me, de poder fer faena, és molt més còmode.
Y ya que parles de faena, Inés, ¿quién es el perfil de client o de clienta que Solstimbré?
a veure, realment són generalment són persones joves igual entre 20 i 50 i 60 anys que tenen empreses i fem tot el que he dit per a aquestes empreses al final ho repetim és tot el rato el mateix és un poc això i després gent joves que es casen fent la papereria regalets i tot això
I després molt d'il·lustració de regalets també. És un poc molt ampli, és un ventall molt gran el que m'encara. T'ofereixes moltes possibilitats. Inés, podries posar un exemple d'alguna cosa que hagis fet en els últims mesos, per a que la gent es faci una idea. Alguna cosa que hagis fet últimament que recordes?
Moltes. Hem fet rabò laboral, per exemple, moltes samarretes per a empreses, amb el nom de l'empresa o el seu eslogan. Hem fet il·lustracions ara en Nadal, de suadores per a família, per exemple, una amiga meva ha regalat...
A la seva germana i el seu cunyat i tot això, que se'm van a un concert, una desoladora, personalitzada, per a tots i van tots iguals. Molt de regalet d'este, perquè estem pensant en l'últim mes, l'últim mes ha sigut desembre, ja sabem el que hi ha. I després també per a més roba laboral, molta roba laboral realment, ara mateixa. I això...
Ara, això, l'últim, però sí que tinc previsió ara de fer un rebranding, que per qui no entengue el rebranding... Volia preguntar-te què és un rebranding. Doncs és donar-li un altre, un llevat de cara a la teua marca. Tornar a redissenyar-ho un poc tot, mantenint l'essència, òbviament, i cuidant-te un poc el que és. L'essència això no es pot perdre. Treballar de nou i refer-ho tot. No sé si m'expliquen. T'agrada fer-ho això? Sí.
Això és difícil, perquè al final tu m'has donat molta explicació, jo he de ser un poc pesadeta per entendre bé i empatitzar molt amb tu i amb la teva empresa i a partir d'ahir treballar en base al que tu necessites i el teu públic objectiu ha de captar. Aleshores, és com tot el rato...
Repte, repte, repte, però és molt xulo. I es deixen assessorar? Ja sigui per a fer un regalet, o per a fer un rebranding, o per a fer samarretes per a una empresa, es deixen assessorar? Sí, sí, sí. A veure, hi ha gent que diu, jo, la meva opinió de dissenyadora, ja com a noin és personal, si noin és professional, potser dic, uf, això no funciona, o això és molt llet, això estèticament, no, però tu vols això...
Hi ha coses que, si és per una empresa, sí que dic, per fa, escolta'm, i tu després tria. Jo no l'opinió, t'assessore, i a partir d'ell tu ja tries. Si tu vols així, no? Jo, bueno, ja està. Anava a dir una broma, però... No, però està bé, està bé que els diguis això, perquè realment la professional eres tu.
No seria professional no dir l'opinió o fer aquest assessorament des del punt de vista que va fer-te bé a tu. No és una opinió personal, és un assessorament des del punt de vista professional. Una altra cosa és que tu vulguis fer un regal i siga més guapet o més lleig. Ja és...
Ja és diferent, però sempre des del punt de vista del design gràfic, al final busques mesclar tipografia, formes, colors, fer una barreja de tot perquè això sigui lo suficientment cridaner per al públic el que t'encares. I que tu vegues aquest eslògan o aquest logo i magotip, el que siga, que tu ho vegues i digues...
Després, al cap d'una setmana, encara ho recorde. Recorda aquesta imatge. O després vegues, per exemple, en el meu cas ara tinc una floreta en el logo, que vegues aquesta flor i te'n recordes. O sigui, vegues la flor soles i sàpigues que és de tele i estudi creatiu. És el que ho vull dir. Que ho relaciones. Clar, que lament saber jugar amb tot això.
Com a dissenyadora gràfica, Inés, sobre la feina que fas, tal vegada sigui una pregunta òbvia, però fins a quin punt la imatge és important, en aquest cas per a un negoci? Perquè també et dediques a aquestes coses, estàs parlant de rebranding, parles de disseny per a empreses, fins a quin punt és important la imatge?
Realment és molt important. No és tot, òbviament, si després tu tens una imatge de veu, però vaig allí i entrat és fatal, doncs ens hem quedat conforme estàvem. És tot. El que sí que és veritat és que una imatge és com generar una primera impressió a una persona.
És un poc això, jugar un poc en això. Si jo dono una mala impressió a tu, tu segurament diràs, doncs no vaig a quedar en Inés a fer-me un cafè perquè no em cau bé, ha sigut molt estúpida amb mi. Però realment, si jo dono una bona imatge i dono una imatge professional...
I tinc una imatge molt cuidada, doncs és veritat, que tu vas dir, ui, que xulo això local, o que a gust estic així dins. Mira, vaig a tornar, i un altre dia que tinguis que fer-te un cafè, doncs diràs, Inés, vaig a fer un cafè amb tu, que mira, m'has agradat, m'has quedat bé. Òbviament, la imatge...
i sobretot en els temps que corren, és molt important. No ho és tot, insisto, però sí que és molt important tenir una imatge, ja sigui en xarxes, ja sigui si tens un negoci físic, ja sigui la web, per exemple, les targetes de visita, això és un temazo perquè la gent... No, si t'has una targeta de visita...
Precisament per això és important cuidar la imatge i no el dic jo que invertisques molts diners en un dissenyador perquè t'ho faci, però un mínim. Un mínim, sí. Perquè damunt tenim el gran canva, que creiem que tot ho fa bé, però no...
No, així és. Estem amb Inés Pintado, ella està al capdavant de Teleya Estudi Creatiu, un estudi que està al nostre poble. Ella ha vingut als estudis de Ràdio La Veu d'Ondara per a parlar sobre este negoci, sobre el seu projecte. Inés, tu vas estar present en la Fira de Fires, en concret en la Fira del Comerç Local. Com va ser aquesta experiència?
Per un costat va ser superxula i per l'altre agotador, a parts iguals. Per la raó que t'he dit de fer un rebranding i tot això, vaig fer un rebranding de la meva imatge i a banda del procés que he tingut, no? Vaig voler fer un rebranding i tindre una imatge nova a la fira, a la meva conèixer d'una manera més professional i més...
Bé, va ser agotat. Preparar-ho tot, pensar-ho tot, comprar tot el que necessitava, perquè com bé sabem, ja he explicat abans que jo no tenia un espai físic, no tenia mobiliari, no tenia res. Entonces va ser com preparar-ho tot, anar a la llengua fora, les últimes setmanes, davant vaig caure mar alta...
Un caos, tot. Però bé, després allí ens ho vam passar molt bé, sí que estava el meu home allí, pobret, i ens ho vam passar molt bé, vam conèixer a moltíssima gent, moltíssima gent no sabia ni que existia, la típica gent del poble que et coneix, però tu què fas? I què fas així? Això és teu! I va ser divertit i va ser...
Molt xulo, inclús vam arribar a conèixer un comercial de València del meu sector i no sé què, que treballava en una empresa. Bueno, mos va venir un poquet ahí la seva empresa i va estar guai, va estar molt guai, de veritat. Per tant, creus que el fet d'estar ahí en la fira de forma física t'ha servit de cara al futur?
Jo crec que sí, a veure, és pronta per a dir, he replegat molts fruits, però sí que és veritat que va haver... La veritat, allà em va sorprendre la germanor dels veïns, dels negocis del costat, i després conèixer molta gent nova...
venia gent a preguntar-nos dels negocis del voltant, o sigui, s'entén, no?, de les paraetes del costat, què fèiem i què podíem oferir-los i coneixem-los i presentar-se... No ho sé, va estar molt xulo. Aleshores...
Per ahir, de moment, no s'han replegat molts fruits, però sí que és veritat que aquell mateix cap de setmana tenia ja missatges demanant-me pressupostos i tot això, i gent que està esperant-te a vindre per a reunir-se de cara a papereria per a comunions, per exemple, i cosetes d'estes que anem a fer arrel d'això. És molta la feina que ha entrat a partir d'ahir?
De moment no, però sí que hi ha coses que pendents de fer i penses que ha sigut positiva el passar per la fira. Sobretot el fet que estigues allí de forma física i que molta gent et preguntarà, ah, no sabia, no sabia que tenies un estudi.
Sí, i jo no vaig fer, en casa d'erre cuchara de pal, o cuchillo, no vaig fer merxandatge per a regalar. Sí que volia, però clar, ja la vida no donava pa més i no vaig fer. Però vam fer unes targetes, vam dissenyar unes targetes que eren plantables, que tenien semilletes, i bueno, això va ser, vamos, com si donaris una bolsa de caramelo a un xiquet. La gent demana unes targetes que volia plantar-se les flors silvestres que hi hagin ahi, va ser molt graciós, va estar molt guai.
Dius que el símbol o la imatge de Telella és una flora. És així? Per què una flora? Bé, és que, clar, el rebranding que jo he fet ara, també li he posat un claim, que és, diguem, una frase... Jo estic així com tècnica, potser parla. Bé, he posat un claim, que és una frase que acompanya el nom. És Telella, estudi creatiu, disseny que arregla i flora.
Les targetes tenen les semilletes de flors silvestres, estava tot encarat a arrelar. Jo soc molt de lo meu, de la meva terra, de la meva cultura. Era un poc buscar...
Un joc de paraules. Tu agarres aquesta targeta, agarres el disseny, perquè això al final és disseny, el germinaràs i el plantaràs. I jo vaig a fer això amb tu, amb la teva marca. Vull fer això amb tu, vull acompanyar-te, vull que arrelis, vull que flores, vull que...
plantem i germinem i florim m'explica i al final ho hem caminat tot un poc per ahir i la flor un poc per simbolitzar això perquè és massa lletra i al final ha triat un nom molt llarg i hi ha molt de texta i molta lletra i tal i doncs vaig prendre una floreta
En aquest cas és per això, perquè he fet com el rebranding i he posat tot nou. Inés, des de fora el disseny gràfic es veu, o almenys nosaltres el veiem, com un món apassionant, interessant, a la vegada que difícil, perquè heu de tindre molta imaginació, i no només això, sinó després plasmar aquesta imaginació...
ja sigui en un text, ja sigui en un full, ja sigui on sigui. Aleshores, Inés, com fas per tindre aquesta imaginació i sobretot després plasmar-la?
Ai, hi ha molts bloquejos creatius, eh? No et penses que això és com... A mi m'encantan aquelles persones que tu veus que ja denoten creativitat. Que tu les dius, és que estàs parlant amb tu i t'estan dissenyant alguna cosa, t'estan fent alguna cosa en una facilitat brutal, tremendo.
Jo no soc d'aixes persones, sí que és veritat que hi ha voltes que estàs com molt expirat i de sobte ho tens superclar o tu m'ho has explicat molt bé, per exemple, t'entens perfectament, ha hagut molt bon feeling i la cosa fluïs i és com superfàcil treballar.
Hi ha gent que ho té superclar, ho he dit ell, el diu, vull que això. Jo tinc un client que li feia la marca, li han fet moltíssimes coses per ell, és un client molt recurrent durant l'any, de totes les temporades mos crida, i bueno, és genial este xic. I ell tenia molt clar el que volia, m'ha dit, jo vull que això, així i així. I dins d'això, jo he fet el que era...
millor, però després tens la part de, ai, no sé, fem el que tu creguis, el que estiga bé, i és com, bueno, però donar més feedback, perquè, clar, jo si no... Necessites informació. És molt difícil, sí. Però sí que és veritat que hi ha molts bloquejos creatius en aquest aspecte i a voltes costa, a voltes costa. Però, bueno, al final sempre busques la manera de donar-te el temps...
igual fer dibuixos i gravatejar... Buscar un poquet altre procés, perquè al final també tens que tenir un poquet d'autoconeixement per a dir, bueno, m'està pesant això i tinc que tirar, no?, com en la vida, és que el final és així. I, bueno, pots fer dibuixets, o pots buscar inspiració en Pinterest, o en pàgines que hi ha molt peculiars, que busques certa cosa i tal, inclús paletes de colors, tipografies, n'hi ha webs de tot un dia...
Entonces, tú puedes buscar un poco de información, buscar una tipografía para triar una tipografía y que a tú te agrade también. Muy bien. Y que esa tipografía siga exactamente el que se necesita, que evoque, ¿no?, el que necesiten que diga, esas yetres. Pues...
Tira-li hores. Però això no pot ser un procés de superràpid. El disseny, al final, és un procés per a mi, des del meu punt de vista, conforme ho veig jo, que ha de tindre la seva cura, el seu procés, que això implica que tu no tinguis que ser partícip d'aquest procés. A mi m'encanta implicar els meus clients en això. Però necessita un procés un poquet més lento, això de, ala, fem un dibuixet i ja tinc el meu lloc.
No, no és així. No. Per tant, cal paciència. No és recomanable, almenys. Sí, cal agarrar un poc de temps, una última hora, que tot és última hora, agarrar un poc de temps i vaig a fer això, estructurar-ho un poc i a partir d'ahir treballem tots bé, saps? Perquè ni jo vull que tu quedes en alguna cosa que no t'agrada o fer alguna cosa que a mi no m'agradaria que em feren,
o no vull que tinguis alguna cosa que sé que no és el correcte que has de tenir. Perquè no hem tingut temps, saps? Que potser és una qüestió d'un mes més o unes setmanes més, que no estem parlant d'ans, que estem parlant de... a curt termini, perquè al final no són plaços molt llargs. Un poc de paciència, per tant. Sí. Inés, ja per últim, la gent com pot contactar amb tu, amb Teleya Estudi Creatiu? Està, diguem-ne, l'estudi de forma física al carrer Sant Lluís, número? 22. 22.
número 22, però a més a més, com poden contactar amb tu? Doncs mira, en xarxes, literalment el mateix nom que tu acabes de dir, Teleia Estudi Creatiu, al telefons 653-231-104, o per mail, hola.
arroba teleia estudi creatiu punt com bàsicament Inés Pintado de Teleia Estudi Creatiu moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres al programa taula de convidats et desitgem tots els èxits de cara al futur l'enhorabona per haver donat este pas que no és fàcil no és fàcil posar en marxa un negoci no t'he preguntat sobre això però quina ha sigut l'experiència de posar en marxa un negoci des de zero
És una experiència difícil, perquè damunt estic tot el rato caig en mar alta i això no ajuda, però sí que és veritat que tindre l'acompanyament que tinc, tindre la persona que tinc al costat, que m'espenta, que em motiva, que va i neix, anem a fer-ho, no sigues boba, que això tens que treure, que això va anar bé, creu en tu, tindre això al costat és superimportant. Aleshores, fer l'espai físic
Com el meu home ha fet la majoria de la feina, jo he estat decapitant, però sí que he sigut cansat, perquè no podia treballar molt, tenia que estar en un portatil a casa...
Bueno, un poco caos una altra volta, però bé, la veritat és que una volta tot el lloc, o quasi tot el lloc, encara tinc coses per posar al lloc, és veritat que molt bé, perquè he tingut molt bona acogida. I això, vamos, estic superagraïda i supercontent d'això. Ens alegrem moltíssim. Que no és fàcil. I desitgem el millor de cara al futur. Inés Pintado, de Telella Estudi Creatiu. Moltes gràcies i fins prontes. Moltes gràcies a tu per acabar.
És la 1 i 34 minuts de la vesprada, estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM, estàs en el programa Taula de Convidats. Acabem d'escoltar les paraules d'Inés Pintado, ella és d'Hondara i està al capdavant de Teleya Estudi Creatiu, un estudi que està al nostre poble.
Seguim el programa i ho fem amb una de les nostres cançons favorites dels 90. Es tracta de la cançó Loveful de The Cardigans.
és el grup de Cardigans i la cançó Loveful acabem el programa d'avui amb Peter Murphy i la cançó de 1988 All Night Long de l'àlbum Love Hysteria nosaltres tornarem demà en directe a partir de les 8 del matí amb el programa Bon Dia Ondara sintonizes Radio La Veu d'Ondara la teua ràdio Peter Murphy i All Night Long
Eyes are running wild
Bona nit.
Fins demà!
Bad parts.
Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la radio la veu d'ondara. Antoni Marí.
Grigoso.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins ara!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Rescue me or take me in your arms Rescue me, I want your tender charm Cause I'm lonely and I'm blue I need you and your love too Come on and rescue me Come on baby, take me baby
Can't you see that I'm no less true? Come on and take my hand.
Fins demà!
de genies distintes, compartir-se l'univers, una mestra, un indigent, la vida prensa en ti. He visto a mi smit, alzar el punt front-lat per gent,
Falma gàlia lluita en vers, que sols ens val la pau. Doncs mira'm a la cara, dis-me que l'amor de sa és normal.
ser ciutadà il·legal, sols la cultura ens fa lliures, sols la cultura ens fa humans. Una espècie justa no crea un món de destrucció, l'Amazònia mor al foc,
La vida per sentit. No he vist que prohibisca el negoci militar ni salvar prou penas ni a quins vol engañar.
L'austeritat dels nobles, feixistes volen democratitzar. La monarquia és moral, jo sols puc ser insorrecte, ser ciutadà i l'eret.
Qui busca l'equilibri? Qui trenca el poder del capital? Juguem a prendre partit, més solidàries, menys normes, més insorrectes, més lliures.
Soy de aquellos que sueñan con la libertad Capitán de un velero que no tienen mar Soy de aquellos que viven buscando un lugar Soy Quijote de un tiempo que no tiene edad
Y me gustan las gentes que son de verdad Ser bohemio poeta y ser golfo me va Soy cantor de silencios que no viven paz Que presume de ser español, ¿dónde vas?
Y mi dulcinea, ¿dónde estás? Que tu amor no es fácil de encontrar. Quise ver tu cara en cada mujer, tantas veces yo soñé que soñaba tu querer.
Soy feliz con un vino y un trozo de pan y también como no con caviar y champán. Soy aquel vagabundo que no vive en paz.
Tengo miedo del tiempo que fácil se va, de las gentes que hablan, que opinan de mí más. Y es que vengo de un mundo que está más allá, soy quixote de un tiempo que no tiene edad.
Y mi dulcinea, ¿dónde estarás? Que tu amor no es fácil de encontrar
i se ve tu cara en cada mujer tantas veces yo soñé que soñaba tu querer tantas veces yo soñé que soñaba tu querer
I'll protect you from the hooded claw Keep the vampires from your door