La Vesta, el programa quaresmal de i per a la Setmana Santa d'Ondara.
Hola a totes i a tots, estàs en el programa La Vesta, un espai que està presentat i dirigit pel nostre company Boro Álvarez, un programa dedicat a la Setmana Santa d'Ondara. Boro Álvarez, bona vesprada, com estàs? Molt bona vesprada, Toni. Doncs mira, sí, ja agafant el penúltim sortir de navegar d'este barquet que vaig ir a...
Con tots els anys el dimecres descendre i sense adonar-nos ja estem a les acaballes d'estos 40 dies, que antes érem molt llats i ara semblen cada volta més curts. Bueno, comentaves, o em comentaves fora de micròfon, que avui era un programa especial. Totalment especial, ja. És el tercer any que dediquem un programa especial a lo que és, per a mi, avui en dia el pregó de la Setmana Santa d'Ondara,
Talvolta el dia més emotiu s'ha agafat un pes específic increïble i s'ha convertit en això, en aquest dia en què tant la gent del poble...
la gent cofrade, la gent no cofrade, i molta gent vinguda de fora, disfruta d'una salut terrible, ha convertit la passió en el verdader tret de sortida de la Setmana Santa on d'ara, d'aquest dia en què diu tot comença, i on curiosament s'anuncia tot.
el primer dia ja es compta tot el que va passar al llarg de la setmana i això té un pes específic fonamental per a la Setmana Santa on d'ara i des de la humilitat d'este programa el que es pretén és
i posar en valor una cosa que m'agrada dir molt posar en valor a tots aquells que estan o que van ser responsables del fenomen que passa avui en dia per dir només un poquet per demostrar el múscul que està guanyant aquest esdeveniment aquesta representació de la passió l'any passat es van col·locar 800 cadires
i n'hi havia tanta gent dreta consentada a partir d'ahir podem donar-nos comptes de la transcendència que ha pres este acte que uns esboixarrats xicons que no sabem d'on es va vindre la falamera per convertir una de les fites com es comença a dir ja n'hi ha tres coses en Ondara que ens uneix a Ondara o que podem trobar-nos a Ondara
Els enterros, Sant Jaume i la passió. Són els dies que vinguem a la gent del poble. Aleshores, Boro, parlarem sobre la passió amb unes persones que han vingut avui així a Ràdio La Veu d'Ondara. De moment no direm qui són, però...
Elles, amb aquestes persones, parlarem sobre la passió. Abans, Boroi, com sols fer de forma habitual, ens contaràs l'última hora pel que fa a la Setmana Santa d'On Nara amb les últimes notícies. Les últimes notícies ja és l'anunci de l'imminent, que hem de recordar que demà dia a Sant Josep
ha fet una data molt significativa i que curiosament hauríem ara que estàvem parlant fora del micròfon de coincidències, de dates de coses que es solapaven unes damunt de les altres m'agradaria, no he fet un estudi però promet que per l'any vinent faré, veure quantes voltes
han coincidit el trasllat en la festivitat de Sant Josep. Demà es farà el trasllat de la Mare i Déu de la Soledat des del convent fins a l'església parroquial de Sant Anna i com a anunci, recordar horaris, a les 19 hores es farà la missa a la capella de la Mare i Déu de la Soledat
Posteriorment una volta acabada i en la participació de tota l'acord d'honor de dames, damos i em sembla que també fester de la soledat es farà el trasllat a les 20 hores aproximadament, en on ara quasi tot és aproximadament, menys l'entrada de bous,
i una volta acabat això ja es farà el trasllat a l'església el proper dissabte el proper dissabte dia 21 començarà el septenari a la Mare de Déu dels Dolors que en on ara evidentment és la soledat
i que això el que coneguem popularment no es coneix més com el septenari a la Mare de Déu sinó com els dolors de la Mare de Déu que acabaran el divendres de dolors de la setmana propera
Aprofite per a dir que Ràdio La Veu d'Ondara emetrà en directe els dolors com fa cada any. Un fet que és molt plausible i que s'ha d'agrair a tots aquells que vau tindre aquesta iniciativa perquè durant la pandèmia ens vau acostar molts, vau ser un punt d'enclatge del món cofràre i el món allò que és el sentiment religiós acostar a totes les persones un...
Un fet tan significatiu com són els dolors de la Mare de Déu.
Boro, alguna altra notícia? L'altra notícia, ja per fer-ho curt, perquè avui tinc molta gana de xerrar i d'anar al bou, que m'amollin el bou i a veure què passa, és comunicar a tot el poble o donar fe de la bona salut que tenen totes les confraries d'Ondara, com es va poder contemplar el passat diumenge,
en la celebració del dia del confrari. Aixa bona salut s'evidencia en la quantitat de vestes que es van repartir en totes les confraries d'Ondara, especialment en la del Santíssim Crist de l'Agonia i les 7 paraules, on van entrar d'anous confrades,
en la Soledat van entrar 9 cofrades, en el Nazareno 12, després els altres ja va ser una cosa més residual, el Sepolcre 1, així com totes les altres. Però va ser un dia esplèndid, una dinada...
en el recinte del Prado, que generalment estàvem al voltant de cent i escaig assistents, s'ha de dir que aquest diumenge passat era al voltant de les 200 persones les que ens vam congregar per a celebrar el dia del confrari. Un dia de joia, de festa, d'unió i germanor.
Molt bé, Boró, avui no tindrem curiositat perquè com has comentat tenim molta gana d'anar directament a l'entrevista però per a parlar un poc o per a que la gent es pugui fer una idea de qui vindrà avui així avui escoltarem un tema de la banda sonora de la pel·lícula Ben-Hur
Efectivament. A més a més, i s'ha de dir, no hem d'enganyar el radiolent, que la banda sonora que anem a escoltar ha sigut triada pels propis protagonistes que ocuparan el gruix d'este programa. Què volies dir? Que de fet tenia preparada una curiositat sobre la passió...
perquè tenia en ment fer un altre programa però la benevolència dels presents ha fet que s'han alineat els planetes i això no podia deixar-ho passar de baix i així que tot el que s'havia pensat s'ha borrat i
i estem a veure el que anem a parir ara anem a veure que ells si xiquet, xiqueta o mascle has improvisat sobre la marxa per tant escoltarem l'obertura que és el primer tema de la banda sonora original de la pel·lícula Ben-Hur de 1959 i després continuem en el programa La Vesta La Vesta
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
La Vesta, el programa quaresmal de i per a la Setmana Santa d'Ondara.
Estem en el programa La Vesta, un espai que està presentat i dirigit per Boro Álvarez. Boro, en la primera part del programa ja ens has dit que avui parlarem sobre la passió i així amb nosaltres avui estan quatre persones que són molt importants perquè la passió existísca a Ondara.
Jo, quan li vaig confessar a un dels presents, vaig dir que la il·lusió de fer aquest programa no és que vaig atindre l'os, no és que vaig atindre el fonament del cos de la passió, és que vaig atindre el tueta, no, no?
És que realment vam fer que allò bullira, que es feia i que arribara fins on ha arribat. Són els artífics, o sigui, si no haurien estat ells, són el capítol zero d'una gran nissaga de capítols, doncs ells són el capítol zero i aquest capítol zero volia rescatar-lo i assistir. Abans les antigues cròniques teatrals solien dir-hi un d'ells,
podrà dir que, si és veritat, dient, bueno, gran triunfo en la gran via, amb un gran elenco d'actors que participen en aquesta obra teatral. Però, bueno, jo el que tinc aquí és el major dels elencos que es podia tindre. O faré el tipus futbolístic, d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra, com i sien en els cromos?
recordeu d'esquerra a dreta Andrés Alminyana Toni Grimald Sergi Mallol i Rubén Alminyana molt bona vesprada als quatre i de vestreta donar-vos les gràcies per l'esforç i el que heu fet per poder assistir a aquest programa
Bona vesprada, Boro, i gràcies per convidar-nos. Els quatre que tenim així. Jo voldria començar, primer que tot, fent una pregunta molt directa a Toni Grimald. Perquè la gent ho sàpiga, Toni Grimald va ser el primer redactor, el primer guió que va tindre la passió d'Ondara. Molt bona vesprada, Toni. Bona vesprada, doncs.
Jo ho havia borrat això de la meva memòria, me ho has dit tu, i els companys que estan així diuen, sí, sí, eres tu. Home, doncs, no ho sé, perquè la idea no va partir de mi, ni dels que en aquell moment eren monitors, a més del conciliari, del retor que hi havia entonces. Ja podem recordar-ho. Sí, sí, de Juan Gavilar, i es veu que ens va donar...
carta blanca per fer el guió, clar, i és que són un poc... que han llegit els evangèlis, saps? Saps que en algunes coses sí tenen un d'ells, en altres no, que n'hi ha com a...
o n'hi ha coses que no concorden. Llavors, el que vam intentar fer era una fusió dels quatre evangelis que n'hi ha, que queda reflectit més o menys totes les... Les quatre versions. Sí, sí, sí. I alguna cosa també de... De la tradició popular, que sí, les tres caïdas, la Verònica, que són coses que...
que no l'estaves en evangelis, però que són coses icòniques de la Setmana Santa que generen tantíssima devoció i tantíssimes conseqüències, com confradies del nom de tal i de les tres caïdes. I això, sé que estàvem comentant que aquests guions per l'any 92, doncs...
març o abril del 92 eren de 9 anys no tenies 20 anys i es va redactar en castellà perquè la litúrgia pràcticament nosaltres ja anem intentant clavar la missa dominical en valencià o el retor feia la homilia el pregolf en valencià però va començar la passió en castellà i recorda que quan van canviar el valencià i això com a que
que quedava més litúrgica en castellà, dia la gent, perquè, com veien, les pel·lícules de Setmana Santa en castellà, els evangelis en missa en castellà, valencià com si fora de poble, i potser resultava més ridícul, gent valenciano parlant.
Llegint un guió en castellà, que eren xicons i xicones superjovenets, saps? Que un valencià ben parlat, com després va derivar allò. Però la veritat, que abans ja que no recordava jo aquell guió Curiositats, perquè no estem en un mitjà audiovisual, sinó només en la ràdio. Tenim així el guió, que l'adulta Andreu Alminyana, i estàs...
dic que he escrit en màquina i dic, doncs sí, possiblement sí que siga la meva maquineta d'escriure, que ja eren elèctriques, ja podia rectificar i tal, però que en 92 estava jo estudiant en València i que era la meva fidel companya de la màquina d'escriure. Per tots els treballs de la carrera de magisteri i moltes coses de júniors o de la banda de música i això...
Sí que m'ha fet, m'ha emocionat, però m'ha fet molta gràcia veure la tipografia de la màquina d'escriure, que vull dir això és impensable. Ha sigut això blanco i amb botella. Sí, sí, sí. Borxata.
Bueno, Sergi, i tu fem-nos deu cèntims de què és que volen tota aquesta tremolla? Jo vaig començar, com tots, iixíem al Via Crucis, que era l'antecedent pel carrer de la Passió, i tots els que estaven junts pràcticament iixíem.
Després, com a monitor, vam estar recolzant els anys... Toni va estar els primers anys en el Cine Victoria Llavors, actual auditori municipal, i en l'any 96, l'equip de monitors d'aquell moment...
se'n va en bloc dels júniors i jo pràcticament tampoc me'l pag complet el faig cap de centre de júniors i també no a soles sinó sempre acompanyat de més gent
Els anys de la passió, en el moment que estaven en juniors, no? I ja havia eixit al carrer la passió. Ells encara estaven, no estaven com a monitors, però sempre han estat ajudant. Igual que molta més gent, nosaltres potser som les quatre cares visibles, però n'hi ha hagut sempre molta gent darrere perquè pugui eixir la passió endavant, d'acord?
Això està clar, el que passa és que ens sorprèn que en el pes específic que vosaltres teniu en tota aquesta tramolla, sin embargo, la gent sí que recorda, potser a tots aquests que han col·laborat perquè han eixit i no recorda els verdats dels artífics, és un poquet per això volia portar-vos, volia destapar-vos una miqueta, tirar-vos del vell i que la gent sapiguera qui estava darrere de tot això.
Sí, doncs pràcticament jo trobo que els quatre que hem estat sempre hem treballat en equip sempre, un s'ha encarregat d'una cosa l'altre d'una altra el xop cap a una persona els escenaris cap a l'altre la direcció artística amb els actors i les actrius sempre hem estat intentant
tindre les feines un poquet repartides. I així naï tot, sempre ha costat de traure, sobretot els primers anys sempre costava molt de traure. A veure, està va dirigida un poquet a Rubén, perquè sé que, clar, la part dramatúrgica, la teua afició, la teua vocació, el teu gust, el teu gust que tens pel món teatral...
Tu vas ser part fonamental de la teatralització, perdó per enganxar-me, que Toni reflexa en el guió. Què és el que més el va costar de treballar en gent que no és tan aficionada al teatre?
Cal dir que els primers anys, com bé ha dit Sergi, que va aixir del res a la passió, no hi havia un director artístic, no hi havia pràcticament grups de treball. Érem els propis monitors i educadors dels juniors que ho feien, per això Sergi ha dit molt bé que va costar molt de treure'l perquè era tota la feina de tots.
i tant fora la part teatral, com la part artística, com la part de so, era tot de tots, i anàvem, pots imaginar-te, era una locura, perquè tots ens carregàvem sobre nosaltres mateixos el pes, encara que teníem la sort, i cal dir-ho, que com a director ahir sí que teníem a Toni, que era el que portava el pes més gros, i per a nosaltres era molt còmodo,
perquè a l'hora de la veritat sabien que ell anava a respondre o anava a donar-nos unes indicacions que teníem. Després, sí, al cap d'uns quants anys ja vam començar a agarrar un altre ritme de treball, quan ja agarravem la passió en més professionalitat, ja vam començar a fer grups de treball. La part per la que em preguntes que em van posar com a càrrec per dir-li un nom que li diuen direcció artística, que jo deia, bueno, direcció artística és anar als assajos, però bueno...
Costava molt perquè, i tu ho saps massa, hi havia més catxondeo que assajos, potser hem d'assajar 50 persones i ens presentem 15 o 20, o el dia que hem de ser 10 en som 30, i costava molt perquè com cadascú dels que eixen, els que tenen ja un paper important, poc o molt saben el seu paper, tampoc es sentien en l'obligació d'anar a tots els assajos dissabtes al migdia, recordem que assajàvem a les 3 del migdia,
I costava molt, costava molt, i recorda que ens enfadàvem agarrant uns cabellos de port, però, bueno, al final, en la il·lusió que li posàvem, doncs, pressupost que tot, tot tirava avant. Tot, tot, tirava avant. Això és, jo...
Sempre ara que estaves tu dient els assajos, aixa falta de gent o aixa sobre de gent que de repente el dia que no tenen que vindre perquè s'ha de assajar alguna cosa específica i t'ha manejat tots, no? És aixa anarquia. Jo sempre dic el mateix, dic que el que vega un assaig general de la passió al divendres de dolors, dius això no pot ser bé de cap de les maneres, està abocat al fracàs.
i ripa a l'hora de la representació i allò hasta pareix queixi tot ara me'n vaig a l'home que raona que sempre està buscant el per què de les coses i vull fer-li talvolta la pregunta més complicada de totes què penses tu que li va passar a Don Juan pel cap per a sola part via crucis en la passió quin objectiu penses tu que hi havia ahir
Jo penso que ell comptava en un grup de gent que sabia que estàvem a totes totes i el que li demanava al grup de gent que estava en aquell moment en juniors sempre responia. Aleshores el Via Cruces estava consolidat i ell sempre volia innovar i fer alguna cosa un poc més.
potser va ser una aposta de no trencar amb el que tinc i jugar-me-la en la passió perquè potser ha sigut un punt d'inflexió. Deixem el via crucis i fem la passió perquè al final va ser el mateix. Anem a provar per què no li donem un punt més de qualitat a nivell escenografia, etc. I ho fem a l'auditori que ho vam fer el primer any. Fer com a la passió, com a tal. I jugar-hi sol a part les dues coses. Un poc per no jugar-me-ho tot a una i que la cosa no hi xirà bé.
jo penso que la sorpresa va ser i va caure pel seu propi pes que com va eixir bé es va descartar el tema del Via Crucis i es va consolidar aquesta versió de la passió a partir del guió que va elaborar com ha comentat Toni jo he portat aquest guió i el paper Toni estava rient-se mirant-lo, està grogós perquè és un document que té 34 anys i ara està grogós jo t'he ensenyat ahir algunes frases que dia i també ve que enllapis algunes que es veu que són les que més han costat de memoritzar i tal
per a repassar-les, no? Això, per supost, és patrimoni cofrà de on d'ara, eh? Tenim tots els drets, si vols. No, no, però has de que guardar com moren. Sí, sí. A veure, Toni, tu, a banda del guió, també t'encarregues de fer la primera playlist de la música, no? Sí, sí, sí, ho digueu vosaltres.
no, jo el que volia puntualitzar perquè li estic donant una una aureola d'una cosa i dic jo, segons el que tinc i dic, deixa'm preparar-me un poc o alguna cosa jo comença el 92 al cine 92-93
però no n'hi havia una figura d'un director, i si era algú era el retor, era Don Juan, saps? I després passa al carrer 94, jo el 97 de set júniors, i del 94 el 97 no era direcció, ni crec que era una direcció, ni no artística de Rubén, ni de cap tipus. Els mateixos monitors, el que deia Rubén, igual mos duplicaven. O sigui, tots volien vestir, dirigir, eixir, alguns, i la música i tal.
I respecte també a lo que has dit, que el líder que era portar a don Juan Gavilar... Ah, això la paga, això. Jo, això, en el seu moment ho vaig parlar amb ell i el moviment passional així no...
no té trascendència, però en Castelló i Tarragona i això, o sigui, tant com començaven, ell va muntar viatge a Uidecona a veure una de les passions més cèlebres, o sigui, ell volia importar ese model així, sempre pensem que des d'un punt de vista evangelitzador, o sigui, si la gent, que sí que anaven a missa i a tropel, perquè els juniors estaven més
arregles que mai, les cofradies començaven a tenir un gran, però hi ha una altra manera d'evangelitzar si la gent no ve a la iglesia, la iglesia és al carrer i van passar dijous per la nit, dijous sant, aprofitant també que són fetges d'arribada de turisme maglileny sobretot i això és un model en cap camp està tot vull dir, en tots els camps està tot inventat, exacte de copiar allò i això
I la banda sonora, doncs... Home, jo sempre és un molt melomeno i sempre hem tingut... Clar, les facilitats no eren les d'avui en dia, de descarregar-se un tema. Jo estava pensant, avui, i ahir recapitulant, i l'any que plovia, i pensava, per l'anecdotari, que és el que més pot interessar a la gent, no? Que avui en dia tu mides a M, i saps que va ploure, i dius, doncs cancelem, o no? Però allà...
No, no sabies. Diuen que el dijous plourà, doncs bé, esperem que no ploga, o plou pel matí i per l'espera. No, avui saps que pot fallar-te, però que era... La tecnologia no era... Ja hem parlat de la màquina d'escriure, però la banda sonora era igual. Buscaves després... Jo sé que quan Sergi va fer càrrec, li he pegat una lleve de cara brutal, o sigui que també Sergi...
té gran part de... I suposo que els de després també, però això que volia comentar, et dic, mira, jo tinc així... Direcció jo del 2001 al 2003. Tres anys. I el 2003 em desvincula, ja estem al 26. Sé que alguns anys no s'ha fet, però jo vaig estar tres anys i aixòs 26 anys després, que no vull llevar aquesta vitola de... Que portaven, però portaven igual que podia estar...
Maria José Escrivar, Rememès, el meu germà, Micaela, eren tots ahir, i això, i l'anecdotari és que no era la passió. És que igual s'acabava la passió i m'ho tenien que anar a la iglesia a fer vela al monumento. I pel matí, al Via Crucis, de bon matí, a portar-la al TVO per ahir, i després, per la despesa, els oficis, i dius, jolín, estàvem ahir sempre sonats, perquè...
Que arribava a Pasqua. Que el mèrit és compartit. I lo de la banda sonora, doncs això, molts temes de pel·lícules, com el que han triat antes, i això, i buscar, i veure si funcionaven, i ves que efectivament...
la gent es conmovia de sentir una melodia o una altra, saps? I ho diien, i quina és aquesta? I quina és aquesta? S'acostaven a la taula d'això, que és el lloc on jo solia estar, i miraven ahir a veure quina era, i anaven... Els últims anys conseguien fer un CD recapitulatori, però si no, abans anaven amb 20 CDs, de pista 12, sí, sí, no...
Clar, lo de fer gravar CDs comença ja en els PCs, perquè es recopila i tal, però estem parlant d'una època que no m'imagina escriure, o sigui que algun PC hi havia, però no ho podies gravar, no ho podies recapitular. Sí que ja estava el CD com a tal, però un reproductor de CD, i a vendre la pista 12. De repens sonava la 11 i tu m'agrada la pista.
Molt de Berlanga, moltes escenes de la passió, de coses que passaven entre bambalines, de pel·lícula de poble. Molt graciós. A veure, Sergi, i el pas del castellà al valencià el vius tu en directe? Sí, sí, sí. La traducció la faig jo, clar. Sí, doncs
Comença això a l'època nostra, estàvem Manel Boluda, José Ramiro, està Miquel Femenia, Imma Torres, Quico Frasés, que també va agafar el rei lleu de Jesucrist...
i en aquesta època no sé si era l'últim any de Joan Gabilà o el primer de Don Felipe i em sembla que era l'últim de Joan Gabilà 98, sí, sí i se'ns passa pel cap anem a fer-la en València i jo recordo això un poc el que diu totes les anècdotes van traduir un poc, siguem fidels al guió original que teníem
el portem al carrer i jo recordo una escena no sé si anàvem de Getsemaní a Pilato no sé què s'acosta el pare de Kiko i jo qui l'ha escrit i jo els quatre evangelistes estaven al·lucinats és de veres el que diu Toni que resultava un poc estrany aquest pas de castellà-valencià perquè semblava sempre que el castellà donava més categoria i
Però en aquest any, que es va estrenar en Valencià, jo penso que les opinions de la gent van ser majoritàriament que els havia agradat el canvi. No, positives. I anècdotes n'hi ha moltíssimes. Mira, ara que recordo, quasi tots tenim un punt en comú, menys Rubéns.
que tots tenim uns colors esportius i una de les coses és que anar a veure un partit del nostre equip i anar a visitar la Sagrada Família
i veure el teu text, el text que tu dius, escrit allà en la portada, i va ser molt colpidor, aquesta sensació de dir-la, una miqueta d'això, i jo de dir, ostres, és el meu paper. Sí, sí, sí. I tot això, doncs, clar... I també acompanyant-te al guió... Però, clar, és que...
Evidentment, jo el que volia fer un xicotet d'infasis és que avui en dia és la més normal del món que la passió d'on d'ara sigui en valencià. Però estem parlant dels anys 90 en què, com sempre dic, és vaqueros
I les pel·lícules de romans eren en castellà, i la missa en castellà, i se la veu jugar-se, o sigui, se la veu votar, jo no sé, o és que estàveu, veu el futur, teníeu una boleta, jo no sé...
en els juniors tots teníem prou consciència d'estima cap a la llengua d'ús de la llengua de normalització de la llengua se feia un ús molt normal i s'utilitzava en les actes en els documents que generàvem era la llengua habitual que utilitzàvem i inclús en la missa sempre teníem
la batalla de per què no feien la missa en valencià. Tots els que estàvem allà eren joves o eren xiquets i tots parlaven en valencià en casa o en l'escola i en aquest cas l'església anava un poquet a contracorrent. Vam estar fent un poc de força i la passió va així. Un altre detall important que va associat a aquesta traducció era també donar-li el nom de la passió d'ondara. Perquè al principi no es deia la passió d'ondara. Al principi els guions...
tot posava la passió. Únicament la passió. No portava la cua de Dondara. I aquest atall que sembla insignificant i que tothom ja ha dit un poc, a Joan Gavilar li agradava les passions de Tarragona, la passió d'Olesa, tots tenen... Dolesa, Lluidecona, tots tenen nom i com nom. I a nosaltres ens faltava donar-li
eixa impremta també i això, també penso que és una de les coses que també més en cert van fer a l'hora de donar el nom clar, és que això és el que Toni estava desmitificant llevent-li a veure el que vam fer però és que avui per avui que siguem l'única representació de la passió en València, en tot el país valencià és d'un orgull
Terrible, perquè a trobi que se'n fa una a castelló però que la fan dos en castellà i el tercer fan tres caps de setmana. La passió de Borriol i la passió de Torreblanca, les dues em sembla que són en valencià ja també. Però bé, en aquell moment, no sé si ja de Borriol ja ho feia en valencià però que nosaltres sí que és de veure que vam... Eix pas de canviar d'una cosa a l'altra...
És molt significatiu que sigui la Marina Alta que aguante tant la passió com l'acte sacramental de Reis Mags de Gata que sigui en Valencià i ho vegi amb una normalitat, com una impremta pròpia de la comarca nostra. Bé, Rubén, dis-me, sincera't, quantes risques més que mai. Ve assajant, ve actuant...
Algo entre bambolines que digues això es pot comptar i vaig a sincerar-me. Una lluita graciosa i t'involucra a tu és que clar, a mi la gent em té com a catalogat pel tipus de teatre que jo faig d'actor còmic. En el moment que jo he de fer un personatge que no és còmic, la gent es riu i recorda
Us recordo com si fora ahir, el primer any que jo faig el teu personatge, el de Caifàs...
Clar, al mig de la plaça de Bous, jo demone em poso una barba molt exagerada, una peluca molt exagerada, i jo no podia, no podia dir frases, no podia dir res, perquè la gent es ria moltíssim. Recorda, inclús, que vaig dir, no rigueu, que això és sèrio. Aquesta frase la vaig dir a l'auditori, l'any que va ploure que la van fer a l'auditori. Vaig tenir que pare i dic, no rigueu, que això és sèrio. I és quan vaig dir, jo no puc fer de caifàs. I ja...
No sé si gràcies o per culpa eres tu. Va passar a mi. Però anècdotes d'estes, sí que n'hi ha moltes, sí que n'hi ha moltes. I també com a anècdota, per la dificultat que té la passió, jo no sé si Sergi se'n recordarà, ella ha dit que en l'any 96, tots els que estàvem juniors, on anem, jo recordo que en aquell moment estava jo de cap de centre,
havien parlat tot l'equip d'educadors que pareixia cert que si ens quedàvem tots els que venien darrere, com era el cas de Sergi i tots els seus companys, no podien agarrar més poder perquè nosaltres teníem molt de poder de molts anys. Sempre es parlava de Toni, de José, de Reme, de Micaela, d'Andreu, de Rubén, de tots els que estaven en aquella època. Vam fer una dinar a la caseta de Mamare, en què va vindre també Sergi, un poc enganyat,
I ell va dir, però jo no sé què... Bé, vaig. I després de dinar van dir que anàvem a anar-me amb tots els júniors i que havíem pensat que com a idea bona era que Sergi es quedara de cap de centre. Es va fer un poc el remoló, però no tenia escapatòria perquè era l'únic. I jo recordo que després ja parlant tranquil·lament en el que feia això i Sergi va dir, però a la passió estareu
perquè veig la importància, no va preguntar si en els júniors o en els campaments, no, no, no. Dir, però en la passió estareu, perquè era una cosa molt gorda que costava molt. Jo, de fet, no me n'ha anat mai. Com anècdota del pes que té la pròpia passió. En tots vosaltres, no? Andrés, el poder econòmic per a poder
tot el que és vestiments, indumentàries, llums, tot allò d'on hi sia? Com s'ho currava? Feu alguna cosa durant l'any? Estava darrere Don Juan? Com anava tot allò?
Aquesta pregunta trobo que és millor per a Toni. I la passa a Toni. Bueno, bueno, així m'agradaria inventar la ràdio a color. Això sí que me'n recordo. Veus, de la màquina d'escriure això, però això... Estem bufant i mirant-ho. Com sempre, puntualització, el que ja ha dit, el de Rubén és que és cert, és que...
que ria, la gent, i Mourato m'enfadava i diu, tu no pots enfadar-te que ria. Eren xiquets disfressats d'adults, saps? Que en trages que cosien les mares, no té res a veure. Jo el muntant del que dius ara no s'unís. Jo sé en aquell temps, i el disgust que queda...
això, que pelear en l'Ajuntament o pelear en la Junta Central de Cofradí és per dir, aquest és el pressupost i la gent dirà això és una barbaritat, no? Després, que és un altre dels hitos importants quan es genera el patronat de la passió que jo era burocràcia pura i dura per veure si podíem aconseguir subvencions de la Generalitat Valenciana i tal però pagava la parroquia
pagaven les cofradies com un acte de la Setmana Santa, demanaven que els juniors posaren diners, els juniors no tenien un gran fons de diners mai, perquè ingressaven per gastar material de campament o material fungible per a les activitats i tal. I...
Pensa que els primers anys era molt difícil aconseguir suport de la Junta Central de Cofradies, perquè estàvem en allò que no era un acte seu, perquè ara síu, però estem parlant un temps que no hi siguen escofrades. No, no, i de fet es feia com una cosa aliena, que no...
una puntualització de Toni és que també va coincidir en aquests moments és que les cofradies i el moviment júnior s'enfrasquen en pagar la nova casa que es va comprar com a seu del júnior i seu de les cofradies llavors van ser uns anys que tots anaven a l'au i al coll i encara costava més d'aconseguir subvencions l'única subvenció ens venia per l'Ajuntament
i els anys que van tindre dificultats econòmiques va ser precisament perquè aquestes ajudes que rebien de fora no van ser les que esperàvem o no es van donar directament i llavors es va haver de suspendre diversos anys i això i poca experiència o sigui que tu donaven un pressupost de llum i so
I, clar, tu i t'enteres perquè uns 100 amics que són consejals o perquè ja han estat en la banda de música, un concert de rock que és muntat, però tu el dient 1.500 euros i dius, però això quina barbaritat és, 1.500 euros. I ho està clar, que per alquilar un karaoke per fer una festa d'una penya el cobren 600 o 700 euros. I allà estàvem parlant de quatre escenaris i preu d'amics. Que i així ja toco amb el cul, perquè estàvem rellat.
i el micro no funcionava i tal, però clar, dies ahir, plantaves ahir, uns xicons, això, en 22, 23 anys, doncs així em tenen pagar entre tots 2.000 euros, o entre tots, no, heu de pagar-vos allà tot la confradia, perquè... i era dur, eh? Jo, en això, ja he fet l'insís per part de Sergi, ara continuem amb ell, en Sergi...
pel fet que realment es fa un embolat gros a tot, que va ser realment els anys crítics que la Setmana Santa on ara se n'haver pogut anar a Norris, tant Passió com Cofradies com tots, perquè no és que vam tirar una maneta, és que molts vam tirar una maneta al coll tots.
Jo vull ara preguntar-te a tu especialment, tot i que ho podria fer a qualsevol dels quatre, però a tu especialment, què significa don Felipe en tot aquest treball? Home, a veure, tots els retors han tingut el seu paper. Siga bo, més bo, més ruïn. Jo no sabria...
A banda de l'impuls de Joan Gavirà, en el principi, Don Felipe sempre ens donava llibertat perquè nosaltres, autònomament, intentàvem treure les coses. Sempre assessoraven molt bé, tenien el seu caràcter, sabeu que Don Felipe tenia el seu caràcter, i...
i pensa que va fer el paper que bonament va poder. Un paper... Jo no sé, però és que a l'escofradia si no ve don Felipé mos ha venen al final. Sí, per això dic, ell va empomar, en aquest moment, el que dius tu estàvem tots intentant treure-nos les castanyes del foc com podíem, els juniors en el seu paper, l'escofradia en el seu, don Felipé era molt bon gestor, la veritat, i...
I va intentar sanejar al màxim el que es va poder. També sempre intentant
que la estructura, estructurar un poc el que n'hi havia que estava desestructurat, donar un poc d'estructura. En el tema de la passió, els de Veres que van tindre uns anys que hi també estava, que no podíem abastir la gran àrea que tenia l'acte. Pensem que els primers anys anaven a lo millor Maria José y Rem en la maleta de megafonia i el micro...
I anaven a totes les escenes en això, i en això mos apanyaven, no suposava gasto. Però després, quatre escenaris, en cada escenari n'hi havia una taula de so. La despesa era enorme. Quan va entrar Toni també, escenes noves, vull dir que se li intentava donar un impuls per a no quedar-se estancats. I tot això comportava, lògicament, una despesa econòmica.
Perdona, i també incidir que no m'agradaria oblidar-me d'un dels pilars també que va ser Pac i Soler, que sempre estava ajudant, sempre estava ajudant en tot el que necessitàvem, preguntava, era igual feia de piedad que feia de...
Sí, Pac, Kiki, Colsofí, Sergi, és això, és que em repesquen a mi 2001, perquè jo estava ja desvinculat, de fet, no anava gairebé a veure la passió, alguna nit vaig estar veient, però no solia anar. I són elles que repesquen per fer allò del patronat, van fer patronat de corpus i patronat de la passió, o sigui que...
per tal d'aconseguir donar-li un marc legal per intentar aconseguir subvencions i veure jo també com ho pagàvem entre tots. Clar, clar. Per cert, acaba de fer entrada. Com si veia sentit. Com si veia sentit, no? Al·lusions. Molt bona nit, Quico Fresets. Vaig, vaig. Bona desprada, bonicos.
Com esteu? No sé de què estàveu parlant, perdoneu. De tu i de Tamal? Però bé, suposa. Compteu-me, en quin punt esteu? Mira, que li faça una pregunta a Rubén i te'n prepareu una per a tu. A veure, Rubén, com a director artístic,
Quina persona d'on d'ara t'haver agradat que haguera fet algun paper? Perquè em veu pescar a mi, jo sé que va ser tu el que va dir, això faria bo que hi fas, el responsable va ser tu, però qui t'ha dit que no i sempre quedaràs en allò de dir, m'haver agradat veure aquest fent d'això? Buf.
Aixina ara, Angela, no t'ho podria dir. Sí que n'han tingut en ment, perquè jo recordo, no recordo la persona concretament, però sí que recordo que alguna vegada en els nostres corrillos sí que ho hem comentat.
recorda la teua perquè et tinc davant però i Paco, Paco dels Quatre Cantons també però també el vam posar després José Andrés també el vam tindre però els personatges que pensàvem al final sí que els aconseguíem
Sí, els aconseguíem arrastrar, molt poca gent ens ha dit que no, pel moviment que manejava, sempre buscaves algú que tinguera companys dins d'aixe cercle, però aixina, persones que digueren que no, no recorden.
Com a experiència bona, que tots els que ho han dit... T'ho preguntava per si... En el teu món d'allò teatral que el mous, dius, ostres, he actuat en este i este m'agradaria, potser, o faria un bon... Però bé, perquè igual que hem tingut diferents personatges que hem representat a Jesús o a Judes o a qui siga, al final, a tots els que els han dit de participar han...
han participat i com a anècdota de la pregunta com van començar els primers anys en l'escena del Sanedrí estragis no sé qui ens va dir jo tinc unes cortines aquelles de antes de tela morellana aquella grossa i ma mare i Pepita Tur i algunes dones del poble en aquestes cortines van fer estragis del Sanedrí
perquè veig els diners d'on hi havia diners, els trages de tots els xiquets que hi havia, gent de poble, que diem abans, venien del diumenge de Rams, de xiquets de les Palmes i no hi havia més. La prova està que es va haver de parar uns anys perquè va haver-hi un punt que era inviable, era un muntatge molt gran i era inviable.
Aquests primers anys confirmen la regla aquesta de que quantes diners se'n van per la finestra la imaginació entra per la porta, no? Ai, ai, la busca de recrugió... Jo he anat a Marraquès, tinc una xil·lava...
fucsia, saps què diuen? Mare de Déu, què tal? Tinc un tió al Berger que ells són moros i cristians. La inversió va ser els trages de romans, que són els mateixos, crec. Els fondos, les lones, que això va pagar la parròquia, les van fer pel cine. L'auditori no era el cine Victoria. I després encara es gasten al carrer.
Però això era un gasto extraordinari, saps? Que després caus, tenia que buscar la vida. I si compraven barbes i això, doncs el que diu Rubén. Eren còmiques, ara ho veus. Eren del quiosco, que hi havia d'Amadeo...
Estufades, de color groc, que potser serveixen de rei mac. Efectivament, a la casa de les Cofradies hi ha una fotografia d'una de les escenes i no sé, el que passa és que ara, per el que has estat parlant, em sembla que eres tu, en una barba blanca però que dius, agarrat com ton pel i me l'ha tirat damunt, o sigui...
ara que dius allò de la barba blanca jo estava parlant amb Toni que al principi era molt amatet cada volta s'ha professionalitzat més i jo recordo l'estat a la creu en el moment que va produir la crucifixió i hi poso
Maria Gossé, o Micaela, o Rem Kistigueras, posar quatre pegots de maquillatge, de sang, de pintura. Avui en dia, l'última volta que vaig veure jo, ho feia Mireia Costa, que és maquilladora professional, a més, és una carrera brillant. És un detall de la professionalització i com està intentant cada volta fer-se millor. Jo recordo anèdotes perquè així en el tema de la passió s'ha intentat, jo trobo, per la forma de ser de les persones que han estat implicades, sempre intentem fer moltes coses sense complexos i cada volta intentar millorar-lo. O sigui, hem de fer-ho
Els diners en tindrem més o en tindrem menys per intentar fer-ho bé. Detalls insignificants. Jo recordo que estant el meu germà de director artístic, que això sona si no molt professional, detall de, bueno, hi ha un moment en què Jesús diu, antes que el gai cante tres voltes, m'has de trair, no?
Baixa't a l'àudio del gai cantant. I jo recordo anar-me a YouTube, passar-me la MP3, perquè jo portava el pen i anava jo, ja era l'època del pen, en hora de cedes, i que quan tenia que sonar, doncs els tres cants del gai, per exemple, no? I després...
posar en valor també el que estava comentant Sèrgi moltes vegades s'han pres decisions sense complexos amb valentia com passar a València no li donem prou importància com la que té és una valentia dir per què no? perquè jo recorde el primer any de fer-se en València doncs dones com ma mare no és igual perquè tenim aquests prejudicis però després n'hi ha persones que es va agradar i també Sèrgi ho ha entrat dels evangelis però així anar a callar perquè si vols dir que ho he estat jo mecanografiant potser no és el mateix
I una altra cosa que també volia comentar és posar també en valor com s'ha intentat donar-li importància i rellevància a molts personatges. Vull dir, no es tracta sols de Jesucrist, sinó... Jo, per exemple, recordes el principi de Judes. Bé, si tenim en la taula un Judes...
No, no, no, n'hi ha tres. Ara n'hi ha tres. Ara n'hi ha tres. En aquests moments, tres. Recorda l'any 92-93, que, Judes, aquella que enllovesse, ese és, prendet-le. I venia un soldat o dos romans i la gran... Vull dir, l'última volta que ho vaig veure jo, Judes ve en un sèquit de gent del poble, pel carrer que fan l'entrada de bous, els pintors segrelles...
En un batalló de soldats de romans, també el mateix en Herodes, etcètera, que ha estat molt bé donar-li importància a tots els personatges i que no sigui un monòleg d'una figura que en aquest cas seria Crist. Ara, per exemple, quan jo feia de Crist i el meu germà feia de Judes, doncs quan...
El diumenge fent la paella tenia el bueno i el mal. Jo penso que en tots els aspectes que pogués imaginar-te la passió s'ha intentat depurar i millorar-ho fins a l'últim detall. En la mesura de les possibilitats d'això, que no és un tema molt professional, continua sent amateur.
per suport que és amateur però cada volta la responsabilitat sembla com que és més però mira una altra cosa que ha de mirar és els primers anys quan comencem comencem nosaltres 18 anys els majors 18, 19 anys els majors, el resto tots més jovens i menors d'edat clar, veure una representació fer per xiquets
No és igual que avui en dia. Fixa't avui en dia. Molta gent que estàvem encara estem, o que estàvem i estan. I a l'edat és diferent. A més, a la vista de l'espectador és molt més professional, perquè ja estan totes les cofredies tan involucrades. En aquella època començàvem juniors. Juniors eren xiquets i monitors de 18 anys i de 9 anys.
I aquest pes a l'hora de veure-ho, aquest turista que, aquests inglesos que no entenen el valencià i continuen venint, i alemans, que venen a veure la passió sense entendre-la, però la veuen. Clar, no és el mateix veure-ho en les edats nostres ara, que tenim gent jove i gent més major i tot, que anar a veure...
els xiquets fent una representació, i això també li dona un pes important a la representació de la passió d'ondara. Això, tornem de nou a Toni, ja em sembla que ho vaig dir l'any passat, però vull tornar-ho a dir, de defensa que la llengua mai és un arma d'atac, sinó que és un pont,
dignificat el valencià de fet que aquests xiquets que parlem en valencià i si en la passió parlant castellà d'aquella manera tot això s'ha superat ara ho veiem una normalitat terrible i veiem la quantitat de persones estrangeres que venen a veure la passió
Em va donar, farà tres anys, un poquet per què es produeix això i ahir té un poc de pes específic Toni Grimau. I tots aquells que heu modelat, o sigui, si ell posa el fonament de la playlist, després tots vosaltres heu anat polint-la. Doncs aquesta playlist em va dir una persona
per a res creient com aquell que diu es troba tropeça en la passió de Ondara perquè és el seu poble i la veu i diu mira, estic flipant
I, de fet, des del dia que la va a Vore, tots els anys bé, diu, no cal entendre el que es diu, la música està contant teu. I això n'hi ha que... Encara que Toni diga, no, estem fent així un aurea, un aurea, un aurea... No, doncs deixa aurea, que tu dius que és inexistent...
ha provocat el que ha provocat no, por il·lusiones Laura, jo dic meu personalment perquè el meu pas és fugaz si portem 34 anys de passió la gent és pesada que està allà tota la vida bueno, però 34 anys que...
encara la major part de la música que tu vas escollir a València mentre estudiava. Sí, sí, la base i la escenografia i tal. No, el mèrit, dic, també. El mèrit és un poble que ha comentat Andreu. Era que els xavals de 20-21 anys un grau d'exigència brutal. O sigui, s'acabava, venien donant l'anarabona i jo diien, anarabona, no.
No, està ple de fallos, no he sigut mai, l'actor riguent-se, el públic no et respeta, el sofà ja té un moment més inoportú, no ha coordinat res, o sigui, i tenies una exigència que, comparant-te avui en dia als xavals de 20-22 anys, primer no...
No tenen aquestes iniciatives i després no tenen aquest grau de perfecció i te n'anaves a casa disgustat i jo em dones ara 20.000 euros i jo no torne a dirigir això en la vida. I més que ara ha crescut el doble.
Basta és la meva època. Bara llame els xicons perquè ríen quan està en dormint al huerto de Getsemaní. Bueno, què necessitat tinc jo això? Però és que estem fent un teatre. I és sacro, i és dama, i és... No podem riurem. O queixira, Paco... La primera persona adulta que va ser Paco Francisco Ginés, el Paco Les Cuatre Cantons. Sí, el Paco.
I només, i explosió de risa, tot enmig de xiquets, Izei, en el pes i el volum que tenia, i vestit de pilatos... Doncs quan iixia va i nevar, saps? I tu t'enfadaves que la gent t'arriba, però és que és el grau d'exigència, però potser en els campaments, que després en les danses del corpus, que en l'economia del Moviment Juniors, que dius, com és, tots xiquets...
però és que la banda de música igual o és que Joana Londarense tindria una implicació que avui en dia igual no hi haurà...
per criticar des d'avui, però no sé si era innat o van ser una fornada que va així. Jo trobo que es van alinear estar als planetes, va haver-hi una alineació immàxima, perquè la majoria de vosaltres, quan els vostres pares van anar a parlar amb el ginecòleg, diu, xiquet o xiqueta? Diu, no, responsables, perquè és que era mirant-ho, no? Ho heu tingut.
Una cosa que jo penso, jo tinc un dia, el meu joan té 18 anys, ni ell ni tota la quinta no ve que siguin capaços de dir anem a fer això i això va anar avant. O no tenen aquest espirit del ser, sinó de...