La Vesta, el programa cuaresmal de i per a la Semana Santa d'Hondara.
Hola a totes i a tots, estàs en el programa La Vesta, un espai dedicat a la Setmana Santa d'Hondara que està presentat i dirigit pel nostre company Boro Álvarez. Boro, bona vesprada, com estàs? Molt bona vesprada, Toni, perfectament, gaudint d'això que m'ho sabeu.
Mo se ve, dimunt i a poc a poc va precipitant-se sense donar-te comptes, no? Com estàvem parlant fora i micro ja comença, pareix que tots els vectors van alineant-se, la llum té un altre color, ja comencen a sonar algunes que altres oronelles, comencen a sentir-se bandes assajar pels carrers,
En no res ja tindrem esclatant la flor d'atzahar dels tarongers i tot això va indicant-nos que l'escenari està posant-se a punt perquè el teatre comenci.
És el segon programa de la temporada 2026 de La Vesta, un programa que té la següent estructura, Boró. L'estructura, els radiogents més fidets la coneixen, però per si de cas agarrem per ahir algun electró perdut, que ho sent per primera vegada, este programa, cal dir que té una estructura, una escaleta fixa, que és actualitat,
després de l'actualitat una xicoteta curiositat que tingui a veure amb la Setmana Santa bé d'on d'ara o bé la Setmana Santa Cristiana de Urbia Torbe de tot el món i posteriorment una marxa dedicada i per últim una entrevista a un o dos confraris significatius que tinguin a bé de vindre a visitar-nos al nostre programa
I els quals, a més de l'entrevista, patiran el mític concurs confrare de què saben els confrares d'Hondara de la Setmana Santa d'Hondara.
Fins a l'hora de l'entrevista no sabrem qui seran els convidats d'avui. Comencem per l'actualitat. Boro, què podríem dir de l'actualitat? Per cert, la primera setmana de Quarisma ve ben càrrega tant d'informació de fets ocorreguts com de veniders. Començarem en primer lloc diguem que el passat dissabte 21 es va celebrar a Benissa...
la processó de cloenda del 17è Encontre Diocesà de Confraries de Sant Sepulcres de la diòcesi de València, en la qual pertanyen d'ara des del segon any de la seva fundació,
i que no hem faltat mai a la cita. Enguany es celebrava a Benissa, com ja vam informar en el programa anterior, i en la processó de Cluenda vam participar 20 confraries del Sant Sepulcre, vam fallar algunes del nord de València per diverses circumstàncies, però es va viure un dia de Germanor entre totes les confraries del Sant Sepulcre...
i especialment la Dondara que va desfilar amb la seva banda estandard i en un fet significatiu que té molta vore en la curiositat que explicaré després.
En la curiositat es desvelarà aquesta cosa. Cal dir que la banda del Sepulcre va sonar meravellosament i que fins i tot va arrencar els aplaudiments dels assistents que a l'arribada a la basílica de la Puríssima Xiqueta i després de sonar dos marxes consecutives van aconseguir arrencar l'aplaudiment de tots els assistents que estaven allí.
Molt bé, molt bé, de veritat molt content de veure el dia que es va viure. Des de bon matí, que va iniciar fins a últimes hores del dissabte, la desmuntada de l'exposició, i des d'així, des d'aquests micròfons, ja que parla de l'exposició que es va muntar en Benissa, de les cofradies del Sant Sepulcre, agrair la tasca i la feina i la dedicació que va tindre
el confrar el Sant Sepulcret Pepe Luques que ens va obsequiar en el muntatge d'un stand realment meravellós
L'era no bona. Sí, sí, l'era no bona. En segon lloc, ja en aquest bloc d'actualitat, anar informant de notícies i d'efets, esdeveniments que estan programats i que tenen a veure la vida quaresmal de les cofraries d'Ondara. En primer lloc, recordar als radioyens que el dia 27 de febrer
es realitzarà les primeres de les dues xerrades quaresmals organitzades per la parròquia, per Ximo Silvestre. En segon lloc, i també en relació a la parròquia, comunicar que ja estan disponibles els tíquets per al sopar de la fam, que es celebrarà el dia 6 de març al Prado,
que tenen un cost de 7 euros i que també cal recordar que fins i tot aquelles persones que no puguen assistir s'ha habilitat o cap la possibilitat de fer un donatiu en la creació de la coneguda o anomenada com a fila zero. D'acord?
I per últim, l'última informació, i aquesta sí que ja està molt vinculada a una de les cofredies de la Setmana Santa d'Hondara, com és la cofredia de la Soledat de la Verge, com cal dir, tot i que popularment sigui coneguda com la cofredia de la Soledat,
Hem de dir que la confraria de la Soledat de la Verge ha programat un teatre que estarà a càrrec de l'afamat grup local Alli Pebre,
El títol de l'obra programada és ni vaca ni burra, que això ja promet, rialles segures, i un segur que es gaudirà d'una estona preciosa i molt divertida. Es farà en dues sessions, perquè en una no en tingut prou, es veu que les vendes han anat molt bé de tiques, el preu és de 7 euros,
tota aquella persona que estigui interessada en assistir a una d'aquestes dues sessions que s'han programat que es posa en contacte en confrades de la soledat i també recordar l'incís que es farà una xicoteta rifa solidària el preu de l'entrada per si no l'he dit no recordo si l'he dit o no és de 7 euros
I quin dia serà, el dia del teatre? El dia 1 de març. 1 de març. El dia 1 de març, les dues sessions. I, bé, fins així ha vingut un poquet carregaeta, farcideta de notícies que...
Arreglo va acostant-se alhora, van incrementant-se i de vegades no és que cauen en gota a gota sinó que es precipiten i anirem fent compte d'elles, de cadascuna de les que ens arribi.
Volia preguntar-te pel dimecres de Cendra, com va anar la cosa? Molt bé, i mira, estic content que m'hagis fet aquesta pregunta perquè realment va anar molt bé, la processó va anar des del cementeri a l'església,
en molt públic mirat una processó que té més bé un caràcter íntim més recollit per a cofrades les hores són introspectives ja fa fred i tal i si no és tant això en guany el carrer d'Enia
i les immediacions a la parròquia amb gent, no molta gent, però amb gent d'espectadora i molta participació de confrades fins al punt de tindre tota la part central de l'església, tota plena de gom a gom.
Després, cal recordar, després de tot un dia en què va haver cinc celebracions de cendre. Don Chimo Silvestre estava molt, molt, molt content de la participació de tots els confrades a última hora.
Tot i que ens va fer un xicotet, estirons d'orella, no, no es deixa la paraula, un xicotet recordat d'altra hora de dir a veurem l'últim, el dia de la vigília pasqual, quants de tots els que esteu ací arribeu?
i posant pressió i quina és la curiositat d'avui? la curiositat d'avui com t'ha dit abans està relacionada amb la processó de cloenda de l'encontre de confraries del sepulcre de la diòcesi de València i és que va eixir en processor el famós Crist del llitet d'ondara
la curiositat és que ja s'ha nominat alguna que altra volta en aquest programa en 1967 es va fundar la cofraria El Crist però es va fundar la cofraria El Sant Sepulcre i Crist Ressuscitat però clar, la processó del Sant Sospital
soterrament expert en temps immemorial que celebra en Ondara de fet Sergi Mallol demanant-li dates conegudes em va donar no puc dir-te en quina data exacta però suposa que des que Ondara entra en l'òrbitre cristiana que celebra el divendres sant
I que n'hi hagi constància que n'hi ha processos del sant soterrament, n'hi ha actes a l'Ajuntament a finals de 1700 que ja es destinava diners per a comprar veles.
per a comprar cera destinada a que la corporació municipal participara en la processó del soterrament, que era l'única processó en què s'hi ha també trencant la Mare Déu de la Soledat.
Doncs bé, que tinga coneixement des de finals del XIX el Crist queixia, el Crist llacent queixia a la processó general del Sant Soterrament, que és el nom litúrgic que té aquesta processó,
era el crist particular de la família Martínez. Este crist es passava tot l'any en la capella particular de la propietat que tenia la família en el carrer Sol,
I, dijousant, després dels oficis, a la nit, quan ja s'havia començat el tor de vella i tal, venien uns homes al carrer Sol, agarraven este crist i el portaven a la parròquia i el preparaven per a...
la processó del divendres sant i se l'enduien en el llitet per això tot el món el coneixia com el cris del llitet bé, quan es funda la confraria al Sant Sepolcre torno a repetir, en 1967 la confraria trau el cris del llitet en 1968 i 1969
I en 1970 la família, temerosa que cada volta tardaven més els confrades en tornar al Crist, i temerosa que perdre la imatge vam dir que no la deixaven més i que la confraria, si volia eixir, que tinguera una imatge nova.
I això és el que va fer la cofredia, comprar el xiquet que tenim hoy en día. El nostre Sant Crist ja sent que tenim i és el que residix a la... Perdó. El que residix a la capella del cementeri. Passat el temps i per circumstàncies el Crist, la família queda sense hereus o...
Ben bé, no sé el que passa, però el cert i segur és que el Crist del llitet acaba en la parròquia. I tots els anys, la cofredia del sepulcre, que el tenim com a cotitular, hi ha molt empreses així com a cotitular, sempre que fem les exposicions a...
per qualsevol lloc de la diòcesi ens enduguem aquesta imatge, que per cert professors d'història de l'art de València i tal estan enamorats d'ell i diuen que possiblement en Ondana no n'hi hagi gaire una imatge cristífera de més valor que ell, perquè
té realment uns trets significatius i molt característics del neoclassicisme i, de fet, n'hi ha un professor d'història de l'art de l'Institut de Corbera que molt vol comprar. Sempre, tots els anys, ens diu el mateix, només el veu, veneu-me'l, veneu-me'l. I clar, en pla de broma, clar, evidentment. Doncs bé, ell...
La curiositat i el fet significatiu és que en un pensat i fet, en una idea sorgida, pensada i feta per Miguel Martí, el convidat que vam tindre la setmana passada, diu, escolta, xicons, ja que tenim així el llitet, tenim el cris del llitet i ho tenim tot tan ben preparat i arreglat, per què no el traguem a la processó?
I ahir està la cosa, no? Ahir està la curiositat que és que des de 1967-69 no havia eixit al carrer en processó la imatge del Crist Jacent de la família dels Martínez i ho va tornar a fer en 2026 a Benissa.
portat, ja que és un fet històric, recordar els quatre portadors que van portar durant tota la processó, que van ser els dos germans Pirinar, Josep i Toni, Francesc Fornès i José Vicente Solano.
Han sigut els encarregats de fer una cosa històrica, de tornar després de tant de temps a treure el cris del llitet en un llitet per els carrers, en este cas de Benissa.
L'enhorabona per als portadors i també l'enhorabona per aquesta iniciativa tan bonica. Ara toca escoltar una marxa en cada programa, portes una marxa, i avui quina escoltarem?
Doncs avui escoltarem, sense desvetlar un dels convidats, no ho direm fins que no arribi l'hora, evidentment, però que aquesta marxa va lligada a ell i per a mi, cada vegada que la sent, que és el convidat que estem fent, de fet, el dia de la seva boda va entancar la...
la barra lliure, bueno, el que és la festa, la barra lliure, el ball i tot això es va acabar en esta cançó i clar, vinguent allà al plató no podia ser d'una altra manera posar una altra marxa que no fora aquesta, la passió de tres caïdes
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
La Vesta, el programa quaresmal de i per a la Semana Santa d'Ondara.
Bueno, Álvarez, estem en l'última part del programa d'avui de la Vesta, segon programa de la temporada 2026. I en l'última part del programa sempre el dediques a una entrevista.
Fins ara no ens has dit qui són els convidats d'avui. Però ara ja ho hem de saber, qui són. Sí, ara ja estem en aquest moment que no es pot amagar més la cosa, no? Con les prenyaments, no? A partir del tercer mes ja no es pot amagar. Bueno, així tenim a un autèntic vieterà, a un... Com podríem dir? ADN sepulcre des que va nàixer...
com és el... ja ha vingut a este programa ha estat més vegades entrevistat però per a mi sempre és un autèntic luxe que estic acompanyant-nos com és Ximó Fornés i el que vull que agrair l'esforç que ha fet per poder estar així present
I per l'altra banda tenim el segon convidat que em feia moltíssima il·lusió poder-lo entrevistar perquè des que ha entrat en la cofredia del Sepulcre ha mostrat una plena dedicació, una...
una intensitat en tot allò que fa realment s'ha convertit en la mà dreta i de vegades fins i tot en la mà esquerra de Chimo i volia agrair-li aquest esforç que estava fent portant-lo a aquest programa com no podia ser d'una altra manera
el segon convidat és Blas Artesero espera haver dit bé el cognom Gutiérrez que és conegut en el món cofrade com la trompeta la trompeta del sepulcre ell està a l'altra part del telèfon i el saludem Blas Artesero bona estrada, com estàs? molt bé, assistem escoltant-vos
Fantàstic. Aleshores, Boro va amb l'entrevista. Endavant. Bueno, començaré per tu, Blas, perquè em crida molt l'atenció com tu eres una de les persones que ha entrat a la confradia, no has entrat de jove o impulsat pels amics ni per res, sinó que has entrat en edat adulta i sempre em crida l'atenció que és allò que tu ja tenies una trajectòria confraria
Però voldria saber què és allò que el va espantar a arribar al sepulcre. Bé, com bé dius, jo fa molts anys que estic per les cofradies d'Ondara. Realment veus a Timo que estic amb els altres. Un dia van tindre unes paraules. Per a mi el tema de cofradies ja havia acabat en Ondara.
Per 6 motius, i bé, les seues paraules em van fer un poc tornar a la motivació de poder ensenyar a gent que no té nocions de música, i sobre ell, fer el que podem, tot el que podem i el que està al nostre abast, i la veritat que molt content i il·lusionat en aquest xicotet projecte que tenim.
Bueno, xicotet no, perquè està donant els seus fruits i ja parlarem, deixa'm... Bueno, sí, xicotet a modo de parlar, però sí, poquet a poquet anem fent molts grans. Ximo, que suposa per a tu l'arribada a la cofradia del Sepulcre. Pues anem a veure, conforme està dient, vaig tenir una conversa amb ell perquè ell volia desvincular-se un poc de les cofradies i li vaig dir, xe, així tens una oportunitat, té les portes obertes...
Nosaltres saps que sempre hem sigut una banda, una cofredia que sempre hem tingut altibaixos, igual que totes, i el fet de voler tirar endavant, jo va n'hi haure un moment com a cap de banda o com a líder de banda que ja em vaig quedar estancat i no sabia ja per on tirar, i en Blas vaig veure un poc la llum. De fet, ell és músic, o sigui, ell té una carrera musical de llarga trajectòria,
I veia que en la motivació nostra i en l'il·lusió que aportava ell i la sabidoria que portava ell a la banda, evidentment que anàvem a fer aquest projecte que al final anem de la mà conforme has dit tu, tant la mà dreta com l'esquerra.
I la veritat és que ens ha donat molta llum, molta llum, molta dedicació, està fent un sobresforç que admire moltíssim i que s'ha de fer públic, perquè és veritat, perquè el sobresforç l'està fent-lo ell i ja està tinguent molta paciència amb nosaltres, perquè n'hi ha moltes coses vicials d'antigues que això costa aprendre de nou, no? Estan reciclant-nos. Per això tenia jo tanta il·lusió de tindre a Blas obrint el programa...
i sobretot el que volia era posar en valor tot aquest sobresforç que està fent ell i tu no el disvingules mai tu perquè també estàs ell al fil d'això que estem parlant Blas, podries dir-nos aixina a grans trets quina és la teua metodologia de treball o què esteu fent per a
agafar aquest nivell que esteu agafant? A veure, nosaltres, com bé ha dit Ximo, estem fent un sobresforç. Totes les setmanes els vegem. Setmanes millors, setmanes pitjors, però bé, com tots, cadascú tenim les nostres històries en la nostra vida i la veritat que està sent difícil perquè...
Crec que no, però som sobre 20 membres en la banda i al final coincidir tots o estar tots a una és molt difícil. N'hi ha molta gent que està estudiant, altres treballant fora i tot això.
I la veritat que, al final, estem treballant individualment, que és una cosa que li vaig oferir a tota la banda este any, i m'ho van acceptar, i la veritat que, dins del que cap, treballar individualment, al final, es porta, per això, a poder perfeccionar algunes cosetes, encara que no avancem
a on la gent pot pensar que podem arribar, però interiorment estem fent una gran base que penso que és el que ens portarà d'un dia per altre a poder fer alguna cosa més diferent del que estem fent. Ximo, quan comenceu els assajos?
Els assajos ja portem anys que iniciem en setembre, perquè vam veure que de setembre a Nadal, fer aquest precalfament, com la pretemporada de qualsevol esport, fer aquest precalfament ja ens dona una base i una seguretat, la qual a partir de festes de Nadal ja comencem en les marxes a matxacar-les, inclús a poder treure marxes noves,
Perquè abans, tota la vida sempre... Dos mesos vistos de Setmana Santa, qualsevol cofredia del poble ens agarravem a tocar les típiques cançons militars i ens sobrava. I una flauta que altra i tal. Però com bé ha dit Blas, si hi ha un projecte i hi ha una cosa que no és a mig curt pla, sinó a mig llarg pla, doncs necessites una base. De fet, bandes grans estan tot l'any assajant. No és el nostre nivell, ni mucho menos, però...
Si volem arribar a algun lloc, n'hi ha que niixar en setembre i, de fet, després de Setmana Santa continuïm encara assatjant fins l'estiu, o sigui, un dia per setmana, però per no perdre aquesta embocadura, per no perdre aquest contacte amb la banda, encara seguim tocant un dia a la setmana, mos vegem, descansem junts, juliol i agost pràcticament i a setembre trebol to.
Blas, eres més partidari d'assolir el que ja teníeu en el vostre repertori o també veus que incentiva més el membre de la banda a adquirir cançons noves?
Sí, a veure, nosaltres mantenim, jo quan vaig iniciar en vosaltres, seguim mantenint les tres cançons bases que tenia a la banda, així que al fil i al cap cada any intentem perfeccionar-ho un poquet o donar-li un poquet de sentit a cada cançó.
I a part de tot això, com tu dius, per supost, jo tinc dos o tres de la banda que sempre estic mirant aquesta cançoneta i estan dia a dia i per què no fem això i per què no fem l'altre? O sigui, al final també em motiva molt tindre gent de la banda que estigui també darrere mirant-se una cançoneta o escoltant això o dir escoltat això per allà i per què no ho provem?
Tot això a mi, jo estic allà a l'ordenador modificant i al final el dic, el dia d'avui encara estem allà intentant veure si traiem una altra cançoneta, sempre estem un poquet en la motivació de fer alguna cosa que és el que ens fa tirar avanç.
Ximó, ja heu fet dues eixides en el que va de Quaresma. Per a més, portem una setmana i heu eixit dues vegades. En l'apartat d'actualitat ja he comentat l'eixida que va fer la banda del Sant Sepolcre el passat dissabte 21 a Benissa, dins del marc de la processó de cloenda de l'encontre diocesà de confraries del Sant Sepolcre...
i m'agradaria saber quins van ser els pàlpits que el va donar. I també veu Ixir a Dimecres de Sandres, que són dos Ixides que porteu. Com porteu? Ho portem bé, la veritat que el dimecres va ser un poc més estrany perquè tot el dia no havia fet aire i justament quan anàvem a tirar a Ixir
vas començar un poc l'aire i mos fot sobretot en carrers amplis perquè anem a veure, nosaltres són bandes molt menudes no són bandes grans, entonces quan el carrer és tan ample i sobretot ahí en la zona del barrio vell i tot això que damunt no n'hi ha edificis que està el parc i tal però molt que tu vulguis tocar bé encara que toques conforme et toca entre l'aire i l'amplitud que n'hi ha no sona com cal, entonces eixem el sabor de boca que el tens un poquet
Però bé, vam quedar bé, després vam entrar al carrer Roser i la veritat que molt bé. I després en Benissa, molt, molt content, molt satisfets, perquè de fet vam estar pràcticament el 90% de la banda, pensant que no estaríem tots i al final sí que vam estar tots.
i la veritat que totes les marxes que van tocar van sonar espectaculars i abans teníem aixa por i aixa inseguretat de voler eixir, doncs a dia d'avui n'hi ha una seguretat, n'hi ha una base per al que estàvem comentant abans, n'hi ha un precalfament. Jo, perdonen els radiolents, però granaré, és granarpa a casa, però de veritat el dissabte vaig assistir a la processó de Benissa i...
I jo l'any passat ja us ho vaig dir, us ho he comunicat a ells en via interna i tal, que l'any passat ja vam assolir un nivell molt alt, però el d'enguany ja està entre dos i tres escalons per damunt. Perquè la veritat, heu perdut aquesta por a tocar, teniu una tranquil·litat.
a més a més la sonoritat dels carrers de Benissa era increïble vosaltres esteu tocant i no us doneu compte però jo anava per davant i sentia de veritat una potència sense eixes agarraies de pit que agarraveu antes la banda està sonant
De veritat, com mai. Per cert, parlant del tema dels llocs amplis, aquesta pregunta va per a Blas, ja s'ha fet sabedor, ja s'ha comunicat a tot el poble que enguany els encontres, tots els encontres es faran en un lloc fix, que és l'encreuament, la cruïlla entre el carrer Sant Jaume i el carrer Roser.
Blas, tu què trobes que pot passar en les bandes locals, no en les que venen de fora, que això ho tenen pel nombre de membres que tenen, aquest problema el tenim superat. L'amplitud del lloc on van a fer-se els encontres, per al so de la banda.
A veure, jo penso que el que és les nostres bandes, al fi i al cap, no som unes bandes enormes ni mitjanes, som bandes juvenils, podrem dir, al fi i al cap, nosaltres estem, com deia Ximo, estem molt més còmodes en un lloc on el so ens abraça, diguem, que no es perd.
i ens sentim molt més segurs, molt més tranquils i tal. El fet que es faci en un carrer ample o passar per carrers amples, nosaltres, si som xicotets, encara es fa més xicotets. Està clar que quan vinguem van des de fora, tot és molt més espectacular i tot és molt bonic i tot el que vulguem, però nosaltres, al final, penso que carrerets, xicotets, o en París que no, però...
no cabrà tant de temps, però per a nosaltres té més bellesa i m'ho disfrutem molt més, la veritat. I estèticament també, però això és una apreciació meva, m'agrada més una cruïlla recollida, com puga ser sol d'ènia, que és amplitud, però bé, és provar-ho i abans, després...
rectificar els de savis o, si s'encerta, a gaudir-la. Bé, anem a veure. Per anar acabant, Blas, tu què disfrutes més? Transmetint coneixement en els assajos o arreglant els rebutjaments de les partitures?
A veure, jo a casa, la veritat que un any he invertit prou de temps, però al final ho faig amb molt de gust i no em pica ni em molesta. I al cap els assajos ens ho passem molt bé. Al final necessitem un poc de serietat, com moltes voltes jo he empujat.
cabrejar-ho el que sigui, però bé, perquè al fi i al cap, ja que assetgem una hora, perdem temps de la família, perdem temps dels amics i perdem temps de la nostra vida, almenys poder aprofitar aquesta hora i donar el fruit de l'hora. Sí que moltes voltes, com he comentat abans, tots els dies no són iguals i un dia potser xerrem més que assetgem, però això fa gofredia i fa família.
Efectivament, també. En un menú té a veure de tot. Té a veure entrants, té a veure carpes i dolços. Això és així. Ximó, la por escènica de la plaça de la residència Dominga i Rams, això supera?
sí, a superar entrenant-ho i ensenyant-ho evidentment sempre vas a tindre eixa por escènica perquè hasta el més professional a dia d'avui la té, no? perquè al final és una cosa que t'exposes al públic i més allí és allí, no? és que sembla que és el dia que tu jugues tot després ja pots estar tocant tota la setmana de categoria que si aquest diumenge es falla ja vas de cap i ja vas de cap
Correcte, però he de dir que la seguretat que estem tinguent la banda des de fa uns anys cap així, com ha dit Blas, la integració d'ell, després també Rubén Teruel, el teu fill Joan, Juanjo que ha tornat, vull dir, Quim que s'ha agarrat, vull dir, que n'hi ha una força darrere d'ell.
Parle de gent jove que s'ha agarrat ahir i dius, ostres, la banda està renaixent d'altra volta i això vull que és que no el dóna seguretat. Va n'hi haure un dels moments que ens van quedar Leo Solano i jo, soles com a cornetes i això va ser de dir, ara què fem?
i vull dir, i vull dir que no, per molt bé que tu vulgueres fer-ho no podies fer-ho bé, perquè no pots fer-ho bé i ja ho han vist en altres bandes també, vull dir, ja no sols en Sepulcre sinó en altres cofradies que quan s'han quedat una corneta o dos cornetes, per molt bé que vulguis tocar, no pots tocar i aquesta por escènica la tens perquè estàs a soles, et sents a soles però quan tu tens un equip darrere o una família
una germantat que t'apoya, entonces ahí es perd. I, evidentment, entrenant-ho, assajant-te, assajant-te, assajant-te. És que no n'hi ha més misteri. És el que diu Blas. Jo puc fer meravelles, jo puc fer partitures, podem fer 70 assajos, però si tu, a casa, o quan no n'hi ha assaj, no practiques, al final, ell no pot donar més de si. O sigui, cada un té que donar de si. És d'aixina. És d'aixina. És el que passa que...
el meu món laboral és l'educació i saps massa el que és si no n'hi ha constància correcte, el que estudia però el que no estudia és el que n'hi ha uns poden estar més dotats que pot ser que en 5 minuts a mi em fa gràcia moltes voltes molt tardarà el xicó bueno, doncs
potser una integral, un xicó l'agarra 5 minuts i un altre està un més estem davant d'una situació que no és mesurable no té una mesura no té una unitat d'ensenyament per anar acabant no vull furtar més temps del vostre
aprofitessi, perquè Chimo acaba de ser pare, el faria il·lusió que el xiquet tocara la corneta? Home, i tant. De fet, de vesem quan vaig posant-li marxes i aquest so estrident que diu Blas, doncs, en seguida, alça la mirada, saps? Perquè com és un soixina...
molt agut el xiquet ho percibeix i jo de vegades en quan vaig enjufant-li i sa mare ja va dir que malament malament pobreta que té el cel guanyat jo trobo que les nostres dones generalment les del sepulcre tenen el cel guanyat perquè arriba a cuaresma
I comencem a estar més fora i a casa que dins. Totalment. Bé, mira, ara m'ha vingut, em volia fer-vos una pregunta. Sí que vaig a... Perdona que et talla, vaig a fer-te un incís sobre això. S'abuela, Rosita, ja va dir l'altre dia, bueno, com el xiquet està a la comunió no pot entrar al sepulcre, me la emportaré a la soledat.
Jo vaig dir, bueno, hi ha que demanar permís primer. Escolta, a mi em faria il·lusió perquè això va ser el meu camí, d'arribar a l'escofraria. Primer a la soledat, que recorda que era l'única confraria que tenien als anys 70 el permís per atindre xiquets. La resta, tant el Sepulcre com el Cristó, havien de tindre majors de 18 anys. I clar, no...
Recordo Paco el Cantonero, jo... Moltíssima gent que es cofrà de hoy en dia, en altres cofradies tots tenim el nostre inici, la soledat. Bé, ja per acabar, ja fora de... Pere Blas, en la música professional, per a tu, qui són els teus referents, tant individualment com a banda?
A veure, jo la veritat que en el món de la música, professionalment quan tu dius, la veritat que ja porto diversos anys apartat per temes d'estudis o al final prens unes decisions en la vida. I la veritat que mai mai he tingut un referent com a tal, sempre m'ha deixat portar un poc pel que he sentit.
I ara mateix en les cofradies és igual, perquè per posar un exemple com Rubén, que tenim a la cofradia, sempre està amb Xei, mira aquesta cofradia, Xei, mira l'altra cofradia. I jo realment, al fi i al cap, no tinc una cofradia que dic, oh, mira, perquè al final són tot o bé noms.
perquè es fan famosos per certes circumstàncies, però al final jo sempre m'he guiat un poquet pel sentiment, diguem, d'escoltat a qualsevol banda i xe, m'ha agradat, he escoltat a una altra i dic, m'ha agradat. No sé, és com així nosaltres tenim, però bueno, perquè ho tenim al costat de casa, a certes bandes d'Oliva com a referents que diguem, oh, això és una... Però després, a mi no em creen aquest sentiment que potser em pot crear una que és d'Idelpol al costat de Pego mateixa, saps?
Entonces, per aquesta part, no tinc mai un referent, sinó que al final vaig sentint, escoltant, i el que em diu el cor al cap. Ximó? Bé, doncs jo, aixina, com a referent i que vaig tindre el gust de poder fer una formació en ell en Alacant, que de fet vam baixar Leo i jo, va ser en Quini Triana, i la veritat que va ser espectacular, va ser un cap de setmana molt emotiu,
veure la facilitat que tenen de garrer a la corneta, quan saben que la corneta és un instrument que has de tindre molta dotació per poder fer-la sonar conforme les fan sonar allí en la zona d'Andalusia. I després ja com a referent, com a bandes referents, que no tenen res que veure l'una amb l'altra, com ha dit Blas, les bandes d'oliva està al seu pulcre, d'acord?
que em pareix més una banda, ja no com a banda de Setmana Santa, sinó per tot l'envoltori que té. Em pareix més una banda de música, però m'encanta totes les marxes que toquen. I el cautivo, que el cautivo s'assimila més a la banda tradicional d'Andalusia. I, de fet, van tindre també l'oportunitat, antes de que entrara Blas, de tindre un parell de membres del cautivo tocant amb nosaltres i...
i aprenent un poc d'ells, de com havien de seguir el camí. Recordo que el primer any que vam estar ells així, ho vam notar en la percussió, en l'entrada de la percussió, aquella alçada de braços i allò, un, dos, tres... Perquè anàvem al temps, o sigui, nosaltres sempre hem anat a lo que bonament hem pogut fer i saber. Dóneu-vos a compte que així en la banda...
fins que han entrat ara joves, l'únic que sabia llegir una partitura era jo, perquè havia anat a la banda de música. O sigui, ningú dels membres sabia, i de fet Blas, quan les modifica, les ha de posar en colorets per saber quina nota és cada una, perquè la gent no té nociós de música. O sigui, que ningú és músic. Entonces, quan va vindre aquesta gent d'Oliva, el primer que va dir, hòstia, heu d'anar al tempo, i això és així, saps? Clar, clar.
i ahir hi ha un canvi vam iniciar aquest xicotet sender que a dia d'avui Blas ja està encaminant per aquest projecte que tenim no és aquella els anys del còlera de la banda del sepulcre que era agarra el tambor era voluntat pura i dura i poca vergonya
I les marxes que tocavem eren marxes militars... Militars de rom, pom, pom, pom... I ja està. És que no sabíem més, tampoc. La voluntat era el que valia. Correcte. Bé, per anar acabant, i abans del concurs, de les cinc preguntetes del mític concurs con frare, a veure cada cofrà de Bandara, què coneix de la Setmana Santa Bandara, el nom d'una marxa, Blas...
Sí, una que t'apassione, però que tu sents o ve que la escoltes i t'agrade o ve que t'agrade tocarla.
A veure, n'hi ha moltes marxes que creen sentiments o el que siga. Però la veritat que no ho ha volgut esperar en la confradi en guany ni res, però tenim una marxa nova que, dins del que cap, per a mi, si guis com forma, m'agradaria que estigui quasi en camí i refeta. No vull dir el nom perquè no hi hagi plagios per a ell, però la veritat que m'està creant un xicot de sentiment perquè...
però poquets que som i el que estem creant la veritat que no era una massa que tenia en ment jo mai però rebuscant i remirant la veritat que
que pot ser que siga una de les favorites ara mateixa. Vale, pues mantenim el secret ahí i ho deixem. Després estan, pues bueno, la típica la saeta, una bendición, o sea, al final n'hi ha moltes Padre Nuestro, n'hi ha moltíssimes que pots dir off, però clar, al final per a el que nosaltres podem arribar a fer o inclús o poder...
reproduir, no n'hi ha tanta, tanta, tanta cançó. Al final és temporat per això, a bandes com les d'Oliva, les de Sevilla, que al final són agrupacions musicals. Nosaltres, ahir és molt difícil arribar. Entonces, tot el món té aquestes cançons en ment per això, per agrupacions musicals, que nosaltres al final sempre ens basem per això, en tindre una base,
una instrumentació que ens faci una base per tenir una sonoritat millor i cornetes, o sigui, no estem evitant, per això, que sigui trompetes, que predominen el que és la corneta, el que és el més tradicional.
Molt bé, i tu, Ximó? Bé, ja saps una de les marxes que m'encanta, que és Passió, i una altra que... Per això te l'he dedicat en el programa. I una altra que estic escoltant moltíssim, que sí que em posa esperts de gallina, és Eternidad. Eternidad, clar, de Rosario Cádiz. Correcte. Fantàstica.
Bé, doncs anem allà, com vull dir, estic dient no vull furtar vostès, no vull furtar vostès i ja vos he furtat més de mitja hora. Anem al concurset, el prèmit el rebreu quan s'acaba la quaresma, aquells que guanyen i són dues entrades gratuïtes per a la passió d'Hondara, en sona VIP.
Bé, vinga, la primera, com sempre, és d'Indumentaria Confrare i és molt senzilla, per acalfar motors. De quin color és el cingus de la cofradia del Sant Sepulcre i Cris Ressuscitat d'Ondara? Roig. Contundent, sense patir. Molt bé. Segon pregunta, en quin any es van fundar més confraries? En 1992 o en 1967?
si no m'equivoca, el 1992. Perquè van ser les primeres, va ser Sepulcre, la Soledat i el Cristo. Són les tres primeres i després ja van vindre la resta. El 92 en vam fundar tres, en 1967 només es va fundar la confradia del Sant Sepulcre seguint la primera de la Setmana Santa moderna d'Ondara. Bé,
dos punts, fàcils tranquil és que en aquesta edat no estava per ahí encara tercera com és a nivell musical un programa evidentment musical com ha sigut el d'avui és també pregunta xorra quin instrument és l'encarregat de marcar el pas en la cofredia?
a Pombo a Blasa he estat ahir més segur el Pombo és el que marca sempre totalment, jo me n'ha anat la donem com a bona? participen els dos ha sigut tirar el poste i rebot dins tercera pregunta si ja anem un poquet puja el nivell estem en la quarta la quarta pregunta
¿Quién va a ser la marcha més tocada l'any passat en els encontres de la Semana Santa de Ondara? La pasió, vida... Bueno, la pasió de Tres Caïdas de Triana, vida de Virgen de los Reyes, la saeta de Serrat o Cristo del Amor, de Cigarrera. Cristo del Amor. No, a ver, no. Cristo del Amor es la més tocada...
¿Qué? En els encontres no. En els encontres no, perquè venen les bandes grans, però com a cofradies no.
Sí, ho he dit per això. Perquè el Cristo la toca, o Marto la toquem. Sí, però és en els encontres... La saeta. La saeta. No sé per què, la gent té molta voluntat de voler escoltar-lo, però fins i tot l'any passat va haver-hi un moment que em vaig indignar, perquè...
Clar, els dos primers encontres, el de Lluç Sant venia en una de les cofradies, venia una banda de música professional i l'altra una banda de... em sembla que era de...
xirimites i... Dolçaina. Dolçaina i tant. Bé, doncs una s'arranca per la saeta, l'altra s'arranca per la saeta. Després mos ve la banda de música on ara toca la saeta en els encontres. No n'hi ha una altra banda sonora que puga substituir la saeta en els encontres per no ser repetitiu, perquè clar dos marxes i que les dues siguin les mateixes es fa una miqueta pesar per a la persona que està veient l'encontre o que està gaudint de l'encontre.
Bé, dit això, continuem i ja anem. Però la donem com a bona? Perquè com no estan junts així en els estudis, és més difícil... Bé, cridarem al bar. Cridaré al bar, ho estudiarem, estarem fent una reflexió de bar de set dies i la setmana que ve diré si és bona. D'acord.
i ja l'última una miqueta la de geografia urbana i aquesta no es podia encarar res a la música però ja que Ximo té la santa dona Ali en la seva paciència ella em va inspirar l'última pregunta d'aquest concurs Eli va una miqueta dedicada per tu
Quin centre esportiu ondarenc seria el més cofrade si foren els centres esportius persones físiques? Uau, uau, ara he repetit la pregunta. Quin centre esportiu o de totes les dotacions esportives que té ondarenc podrien considerar com el centre esportiu més cofrade?
Blas... Jo diria que... El gimnàs del Sánchez-Warner, no? Per als assajos de les bandes i tal? Per exemple? Doncs mira, no. Per a mi el centre esportiu més confradiu d'Hondara és el trinquet. Totes les confradies d'Hondara. Clar, perquè
passen per allà i totes les professors passen per allà eixa pregunta ha sigut trampa en tots els programes n'hi ha una que és molt fotuda que vos ha tocat aquesta i no sabia com encarar-ho i mira però un ali és la que
em va despertar la idea molt bé moltíssimes gràcies i no sé com agrair-vos alguna cerveseta i una casalleta m'ho farem agrair-vos les forces que feu avui per estar present tindran que ser dos pa no quedar moscoxos efectivament on marca la Constitució totalment fins ací el programa avui Toni
Molt bé, Blasar Tessero, moltes gràcies per haver estat amb nosaltres al programa La Vesta i esperem i desitgem que gaudisques d'esta Setmana Santa. Un plaer, moltes gràcies a vosaltres.
i adeu i Ximó, gràcies per haver estat amb nosaltres així a l'estudi i el mateix esperem i desitgem que gaudis que és de la Setmana Santa, aquest és el gran objectiu sempre, sempre, a disfrutar gràcies, gràcies per haver estat amb nosaltres i Boro, gràcies a tu per fer possible aquest espai a Ràdio La Veu d'Hondara recordeu que la Vesta està amb tu tots els dimecres a partir de la una de la vesprada durant el temps de Quaresma, Boro, per tant t'esperem el pròxim dimecres amb un nou programa de la Vesta
Molt bé, així estarem a poder ser. Ja en portem dos, el barquet va navegant i en menys que ens adonem ja tindrem la Setmana Santa de Munt i gaudirem de tot el que estem tot l'any preparant. De segur que sí. Moltes gràcies, Boró. I recordeu, la Vesta tots els dimecres a partir de la una de la vesprada. Sintonitzes Ràdio La Veu d'Hondara, la teua ràdio.
La Vesta, el programa quaresmal de i per a la Setmana Santa d'Hondara. La Vesta, el programa quaresmal de i per a la Setmana Santa d'Hondara.
Sobre los tejados escapa la tarde Humo de un frigarro que fuma Gardel En el dulce licor que me hiere salvaje En los garabatos que hago en el mar
Bajo el olivo me quedaré dormido Esperaré por si te pierdes salga la luna fanalico encendido Te regalo mi capa mi capa de color grana mi triste sonrisa
Pudiese estar mirando tus ojos, iba a estar escribiendo aquí esta canción. Esperaré y si no vuelves, bajo el olivo me quedaré.
Bona nit.