Notícies en xarxa. Edició Matí. Amb Taís Trujillo.
Bon dia. El govern aprovarà divendres els pressupostos sense tenir lligat el suport d'Esquerra Republicana. El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'exposa, per tant, a que els comptes descarrilin, però vol que es visualitzi públicament aquest rebuig dels republicans. Els d'Oriol Junqueras insisteixen que fins que no hi hagi avenços en el traspàs de la recaptació de l'IRPF no es mouran ni un mil·límetre de la seva posició. I tot plegament entre els comuns encara veuen marge per l'acord
i els agents socials fan una crida a la responsabilitat. Així encapçalem el Notícies en xarxa d'aquest dimarts 24 de febrer i al punt de les 7 del matí repassem més titulars.
El Consell de Ministres desclassificarà avui els documents de l'intent de cop d'estat del 23F, coincidint amb el 45è aniversari dels fets. Tots els papers relacionats amb aquest moment clau en la transició democràtica espanyola es publicaran demà al butlletí oficial de l'Estat i ja es podran consultar a la pàgina web de la Moncloa.
Avui, 24 de febrer, es compleixen quatre anys de l'inici de la invasió de Rússia a Ucraïna, un conflicte que ja ha causat prop de dos milions de víctimes d'un i altre pàndol i que sembla lluny d'acabar-se. La Unió Europea ha fracassat en l'intent d'aprovar un nou paquet de sancions a Moscou.
Catalunya assoleix els preus de l'habitatge més cars dels últims 10 anys. L'increment anual és de més del 9% i el metre quadrat supera els 2.300 euros de mitjana. Cadaqués i Torrent, tots dos a l'Empordà, són els municipis on és més car comprar-hi un pis.
En esports, empat del Girona contra l'Aves en un duel ple de girs de guió. Els bascos es van avançar primer, però el Girona va remuntar amb les dianes de Benat i Zigankov. En el minut 89, Boyer va fer l'empat a dos definitiu. El Girona encadena tres setmanes sense perdre i tanca la jornada 11 a la taula.
La canalla de les colles castelleres estrenarà casc. La coordinadora treballa en un nou model que protegeixi més i es complementarà amb una màscara per a la cara. La iniciativa compta amb l'assessorament de l'Hospital Sant Joan de Déu.
Repassats els titulars, obrim plena de serveis, explicant-vos que els maquinistes de ferrocarrils de la Generalitat estan cridats avui a fer vaga. Els serveis mínims són del 50% en hora punta i del 25% a la resta de franges. De seguida connectarem en directe amb l'estació de plaça de Catalunya per veure com va l'arrencada de la vaga. També volem saber com se circula a aquesta hora per la xarxa viària catalana, per tant, connectem amb el RAC i amb el Ferran Aràndiga. Bon dia.
Bon dia, doncs. Comencem el dimarts amb un accident a l'A2 a l'altura de Sant Joan d'Espí que obliga a tallar un carril de circulació en direcció a Barcelona i deixa cues ja de fins a 6 quilòmetres passats a Sant Vicenç dels Horts.
Pel que fa a les retencions habituals, ja trobem congestió arreu del Nus de la Trinitat per les vies habituals, com l'AC-58, que en aquest cas també ja forma cues des de Sant Quirza, també l'AC-33 per Montcada i Reixaco, la B-20 per Santa Coloma de Gramenet, en direcció a Barcelona. Les dues rondes també ara ja pateixen retencions, sobretot els seus primers trams en sentit sud. El Llobregat també, més enllà de l'accident que mencionàvem, tenim congestionada la B-23,
Des de Sant Cugat fins al Papioli, també des de Molins de Reí, durant 3 quilòmetres, fins a Sant Feliu de Llobregat, també en direcció Barcelona. Per les vies costaneres, algunes petites retencions intermitents en direcció Barcelona a les 7.32 a l'altura de Sant Boi de Llobregat. De moment això seria tot des del RAC. Bon dia.
I tant, que hem portat amb la previsió del temps. Lluís Miquel Pérez, bon dia. Bon dia. Una situació una miqueta més humida que no pas ahir i es tradueix en boires que s'estan formant en alguns indrets de la costa. Sobretot al llarg d'aquest matí la tindrem molt arrapada a mar i especialment a la costa d'Aurada, també en alguns trams del maresme o de la selva. A la resta del país un cel més obert...
amb alguna boira també en algun racó del Segre, de la Noguera Pallaresa, del riu Cardaner, però en aquest cas aquestes boires interiors duraran poca estona. Al llarg d'aquest migdia d'aquesta tarda, les boires de l'interior es retiraran, les de la costa encara romandran sobretot a la costa d'Aurada. Això frenarà una mica la temperatura respecte a ahir, en aquesta zona tarragonina, però a la resta del país, sobretot quan més cap a l'interior, la tarda tornarà a ser del mes d'abril. N'estem pendents a la xarxa.
Notícies en xarxa, edició Matí. El govern aprovarà divendres els pressupostos sense tenir lligats els vots d'Esquerra Republicana. El president Salvador Illà allarga-los amb els republicans i els demana asseure's a negociar-los. Els republicans no ho faran, diuen, fins que no hi hagi avenços en el traspàs de la recaptació de l'IRPF i asseguren que el PSC no ha fet els deures davant el PSOE en aquest sentit. Ens ho explica la Montcrabajal.
El president Illa ha signat aquest dilluns un acord amb els sindicats Comissions Obreres i UGT i les patronals Foment i Pimec per als pressupostos que preveu 86 mesures, entre les quals 900 milions d'euros l'any per habitatge i 20 milions per millorar autobusos interurbans. Han acabat i Illa ha anunciat que divendres aprovarà els pressupostos malgrat no tenir el vistiplau d'Esquerra Republicana. Aquí ha ofert diàleg per negociar-los. Catalunya no pot esperar més.
És hora que tots ens pronunciem. Als que estiguem a favor d'avançar, de no bloquejar el país, de resoldre el present i de mirar el futur, seiem i negociem els millors pressupostos per Catalunya. Tenim encara camí per recórrer i tenim, us ho asseguro, marge per acordar. La clau és una, i només una, posar Catalunya per davant de tot.
Esquerra Republicana no ho troba bona idea i es mantindran en el no mentre no s'avanci en la recaptació de l'IRPF des de Catalunya. La portaveu Elisenda Alemany ha assegurat que el PSC no ha fet els deures davant el PSOE en aquest aspecte. La meva experiència com a Esquerra Republicana és que no ho faci, si no té els vots lligats, perquè passen coses raríssimes quan un va a un pressupost sense els vots lligats. Passen coses rares.
Un cop divendres el govern presenti els pressupostos, comença el tràmit parlamentari que pot durar unes cinc setmanes. Serà el marge que Illa i els republicans tindran per negociar. A tot plegat, els comuns confien que encara hi ha marge per poder sumar Esquerra Republicana a un acord i evitar que els nous pressupostos descarrilin. David Cid és el portaveu de la formació del Parlament.
El govern ha de seguir intentant arribar a un acord amb aquest tercer actor que falta a nivell del Parlament per aconseguir aprovar pressupostos. Nosaltres creiem que és imprescindible que hi hagi pressupostos aquest de 2026. El país, sens dubte, ho necessita i, en tot cas, nosaltres el que creiem és que, més enllà que el govern els aprovi aquest divendres, hi ha marge per arribar a un acord.
Catalunya va tancar l'any amb els preus de l'habitatge més cars de la darrera dècada amb un increment anual de més del 9% i més de 2.300 euros per metre quadrat de mitjana. On surt més car comprar-se un pis és a municipis, en Pordanesos, Com, Torrent i Cadaqués. Són dades elaborades per la xarxa a partir dels preus reals de les compravendes fetes davant de notari. Ens n'informa la Carina Vallbé.
Les dades de compra-venda dels notaris esdevenen la fotografia més fidedigna del mercat de l'habitatge, un sector segrestat per l'especulació. Segons aquestes dades, Catalunya va tancar l'any amb el preu de l'habitatge de compra disparat per sobre del 9%, l'increment més alt dels darrers 10 anys. De fet, el preu mitjà per metre quadrat va ser de més de 2.300 euros, el rècord de la darrera dècada.
i va situar Catalunya en quarta posició en un rànquing estatal encapçalat per les Illes Balears, seguit de Madrid i Euskadi. Torrent, Cadaqués i Neuteran lideraven a finals d'any el podi dels pobles amb el preu per metre quadrat més car, mentre que Barcelona hi apareixia en setena posició per darrere de Sitges, Gualta i Esplugues de Llobregat. Per contra, on sortia més econòmic adquirir un habitatge era a Balianes i a quatre pobles més de la província de Lleida.
El 2025 també ha marcat un altre rècord en compravendes a Catalunya, més de 114.500. El 12% dels compradors van ser empreses i el 21% esfrangers. De fet, els no-residents que compren més pisos a Catalunya són els francesos.
I no deixem de parlar de la problemàtica de l'habitatge, perquè s'ha ajornat el desnonament d'una dona de 89 anys que viu en un pis a Vilanova i la Geltrú, al Garraf. L'afectada pateix problemes respiratoris i com que l'ambulància que l'havia de traslladar no s'ha presentat, s'ha optat per aturar el desnonament. El procés, però, continua endavant, tot i que la dona no vol marxar de casa seva. És una informació del Pere Lobato, de Canal Blau.
En tot moment, Carme Alcaraz s'ha mantingut ferm en la decisió de no marxar de l'immoble, assegurant que és casa seva de manera legítima. Es tracta d'un cas complex perquè Carme Alcaraz viu en aquest immoble des de fa dècades. Va ser una herència del seu marit i anys més tard la va haver d'hipotecar.
Des d'aleshores es troba en una situació legal complexa amb una permuta que mai es va arribar a donar i per la qual el mes de maig té un judici. La família diu que la van estafar. La filla ha lamentat que, segons ella, l'Ajuntament de Vilanova no li ha ofert una alternativa real al cas de la seva mare. Vull dir, a mi em direu que en 10 anys no heu trobat una alternativa? De veritat? De veritat m'ho dieu? Per què es belloveu a l'última hora? Perquè hi ha els medis?
Perquè tapar l'espedia no, nosaltres hem fet la feina, hem trobat una habitació pel senyor i una residència per la mare. No, les coses les fan en temps i les fan ben fetes. Tot plegat amb un important desplegament dels Mossos d'Esquadra que a primera hora del matí ja havia tallat la Rambla Pirelli de Vilanova. Si no s'arriba abans a una solució, d'aquí a dos mesos la imatge d'avui es pot tornar a repetir.
El Consell de Ministres desclassificarà avui els documents de l'intent de cop d'estat del 23F, coincidint amb el 45è aniversari dels fets. Tots els papers relacionats amb aquest moment clau en la transició democràtica espanyola es publicaran demà al butllet oficial de l'Estat.
i ja es podran consultar a la pàgina web de la Moncloa. La desclassificació de la documentació del 23-F és una reivindicació històrica de diversos grups del Congrés i especialment del PNB, que en els últims anys ha insistit en la necessitat de reformar la llei de secrets oficials per escurçar terminis. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la desclassificació a les xarxes socials, argumentant que s'assaldarà un deute històric amb la ciutadania.
Des del Partit Popular, la vicesecretària Cuca Gamarra ha criticat el compromís del govern espanyol de desclassificar informació sobre els fets del 23 de febrer de 1981. Gamarra ha afegit que el que necessita Espanya són explicacions sobre el present i sobre el passat més recent. Creo que es gracioso
que nos dicen hoy que vamos a poder saber lo que pasó hace 45 años, hemos visto películas, series, etc., pero que igual dentro de 45 años nos enteramos de lo que ocurrió en el apagón o de dentro de unos años, cuando terminen todos los procedimientos penales, de todo lo que está pasando en nuestro país y que tiene el nombre y el apellido de Pedro Sánchez y son todos los escándalos que estamos viviendo.
De la seva banda, el secretari general de Junts, Jordi Turull, creu que la desclassificació dels documents del 23-F serà un acte d'arqueologia política i ha reclamat també desclassificar els papers vinculats a les clavegueres de l'Estat. I per part dels republicans, la secretària general d'Esquerra, Elisenda Alemany, ha criticat que la desclassificació es produeix 45 anys després dels fets.
Tot això serà interessant per fer arqueologia política. Nosaltres el que ens interessa que es desclassifiquin són tots els documents que hem demanat de les clavegueres de l'Estat que tant ha afectat en aquest país, que es desclassifiquin els documents dels atemptats del 17 d'agost que tant van patir els catalans i les catalanes. És una notícia que hagi intrigat 45 anys a desclassificar
uns informes del 23F i també és un símptoma de la qualitat democràtica en la qual es troba l'estat espanyol. El judici contra l'expresident Jordi Pujol i la seva família entra a partir d'avui en una fase decisiva. A la sessió d'aquest dimarts és previst que declarin diversos responsables de la coneguda com a policia patriòtica i de l'Operació Catalunya. Està citat per exemple l'excomissari José Manuel Villarejo i l'exdirector adjunt de la policia Eugenio Pino,
considerat com un dels cervells de l'entremat de guerra bruta contra l'independentisme des del Ministeri de l'Interior, encapçalat per Jorge Fernández Díaz. Entre demà i dijous compareixeran també altres responsables policials, com un instructor de la unitat de delictes financers de la Guàrdia Civil que va dirigir la investigació contra els Pujol.
I mentrestant, l'Audiència Provincial de Madrid ha anul·lat la decisió del jutge, Juan Carlos Peinado, que un jurat popular es fes càrrec de la causa a la qual s'enfronta Begoña Gómez, dona del president Pedro Sánchez. En una interlocutòria, el tribunal avala els recursos interposats per la defensa de Gómez, que està acusada de suposats delictes de corrupció en el sector privat, tràfic d'influències, apropiació indeguda i intrusisme. Segons apunta el text de l'Audiència, no es pot portar el cas a un jurat popular...
sense indicar als investigats quines conductes concretes són les que justifiquen la continuació de la causa.
Avui, 24 de febrer, es compleixen quatre anys de l'inici de la invasió de Rússia a Ucraïna, un conflicte que ja ha causat prop de dos milions de víctimes d'un i altre bàndol i que ha provocat l'èxode de més de cinc milions de persones. Durant aquest temps, Catalunya s'ha convertit en terra d'acollida de refugiats amb el Consolat d'Ucraïna de Barcelona com una de les entitats que ha més ajudat els seus compatriotes. Ens ho explica el Joan Ferrer.
Des de l'inici del conflicte del 2022 es calcula que prop de 40.000 ucrainesos han rebut protecció temporal a Catalunya, dels quals uns 25.000 s'hi han quedat. El Consulat d'Ucraïna a Barcelona ha estat testimoni de primera mà de l'arribada de milers de refugiats i els ha ofert tot tipus d'ajuda, sobretot administrativa. Grabovetsky Olek és el cònsul general interí d'Ucraïna a Barcelona.
Hacer documentos para los ucranianos, hacer pasaportes, hacer documentos notariales. Durante la llegada y el inicio de la guerra había más gente con muchos problemas y durante estos cuatro años logramos poco a poco solucionar. Muchos están trabajando, cobrando dinero, con este dinero pagan su alojamiento.
Amb la situació ja regularitzada, molts ucraïnesos com la Victòria segueixen recorrent al consulat per tràmits més simples, com traduccions de documents. A més, també pateixen els problemes de la societat catalana, com la dificultat d'accedir a un habitatge.
Durant aquests quatre anys, l'associació d'Ucraïna Txerelo ha ajudat els seus compatriotes en diverses tasques, des de tràmits legals o traduccions de documents fins a l'acompanyament de persones malaltes. Olga Zyuban és la presidenta.
No siempre es ayuda de dinero, pero ayuda con palabras, con un abrazo, con sufrimiento. Segons l'associació, una mitjana de 50 famílies utilitzen cada dia els serveis del seu centre, on s'ofereixen classes de castellà, assessorament legal o suport psicològic.
Els maquinistes de Ferrocarrils de la Generalitat estan cridats avui a fer vaga. El sindicat minoritari CMAF ha convocat la protesta, que s'allargarà fins demà dimecres i que continuarà els tres primers dies de la setmana vinent, quan també s'hi afegirà comissions obreres. El sindicat convocant reclama més seguretat i des de la direcció de Ferrocarrils es respon amb sorpresa i ha estat allà la vaga d'artificiosa. D'altra banda, els serveis mínims decretats per avui són del 50% en hora punta
i del 25% a la resta de franges. A l'estació de ferrocarrils de la Generalitat a la plaça Catalunya de Barcelona hi són el Lluís Sánchez i l'Anna Ruiz. Anna, bon dia.
Bon dia, Taís. Poca incidència, almenys fins a aquest moment, en la vaga a Ferrocarrils de la Generalitat, tot i que alguns usuaris sí que diuen que es pot notar lleugerament la incidència d'aquesta vaga. És, per exemple, el cas de Nil, un usuari habitual a Ferrocarrils de la Generalitat tants dies de vaga de Renfe. Nil, com estan les coses a Ferrocarrils?
Doncs la veritat és que em va impactar la notícia per utilitzar sempre el servei correctament i sempre molt fluid i el treballo de nit i durant la nit he mirat l'APP i la veritat que veia que els serveis eren bastant correctes i la franja horària de la meva hora segueix bastant correcta i no s'ha modificat gaire.
Moltes gràcies, Nil. Així, segons aquest usuari, els servits mínims del 50% decretats a les hores punta s'estan complint sense tampoc gaire problemes. Recordem que el sindicat minoritari SEMAF ha convocat aquesta vaga, que també continuarà demà dimecres. El sindicat majoritari, l'UGT, s'ha desmarcat, almenys fins al moment, però Comissions Obreres sí s'afegirà a les tres convocatòries de vaga previstes, però la setmana vinent seran dilluns,
dimarts i dimecres, tot coincidint amb el mòbil. I aquesta vaga a ferrocarrils de la Generalitat passa dues setmanes després que els maquinistes de Renfe fessin també vaga i aconsegueixin un acord amb el Ministeri de Transport. Una vaga, la de ferrocarrils de la Generalitat, que també coincideix amb un operatiu a mig gas que continua aplicant-se a Rodalies.
Gràcies, Anna. Tornem més endavant a connectar amb vosaltres per saber les novetats d'aquesta convocatòria de vaga a Ferrocarrils. I Junts per Catalunya torna a reclamar el traspàs de Rodalies i demana al govern que trenqui el contracte amb Renfe. Ho ha fet denunciant el caos ferroviari, demanant responsabilitats polítiques. Aquest dilluns ha repartit uns 30.000 pamflets en 63 estacions de Catalunya.
Als Juntaires reclamen el cessament de la consellera de Territori, Sílvia Panec, i han tornat a retreure el govern de Salvador Illa, que no han avançat gens des del ple monogràfic sobre la xarxa ferroviària catalana, que es va celebrar fa gairebé un any. La formació assegura que només el 40% del que s'ha pressupostat per a Catalunya s'ha acabat executant, mentre que a Madrid aquesta xifra s'enfila al 200%.
per aquesta deixadesa, per haver posat en joc la seguretat de les persones, garantint plans alternatius, sobretot en punts com pot ser un cadà de bifurcació, però com poden ser tants i tants altres punts al país.
I col·lectius en defensa de la sanitat pública han entregat prop de 25.000 signatures al Departament de Salut per reclamar un accés universal al sistema sense discriminacions ni copagaments. Marea Pensionista de Catalunya i Marea Blanca denuncien que la consellera de Salut Olga Paner està privatitzant determinats serveis. Ens han donat més detalls la Maite Polo.
Representants de plataformes en defensa de la sanitat pública de Barcelona, el Vallès i el Baix Llobregat s'han concentrat aquest dilluns davant del recinte de la maternitat on hi ha la seu del Departament de Salut per denunciar l'externalització d'alguns serveis i convidar la ciutadania a la mobilització. Les entitats insten a la defensa a capa i espasa del sistema públic català de salut. Toni Barberà és fundador de Marea Blanca. Ha exercit com a metge durant 55 anys.
realment ens treu les castanyes del focus del sistema públic, perquè aquest és en què entrem tots. I aquest és el que hem de defensar absolutament. Si aquest ens el van picant poquet a poquet, acabarem realment amb un aprimament que arribarà a tal grau que realment el pronòstic seria una desfeta, d'un desmantellament del sistema públic, convertint-lo en el seu model, que és el model nord-americà.
Marea Blanca i la resta d'entitats exigeixen al govern un mínim del 25% del pressupost global de salut per a l'atenció primària i que les treballadores i treballadors del Servei Nacional de Salut gaudeixin de condicions laborals dignes.
Creixen un 7,5% les exportacions agroalimentàries catalanes durant el 2025. Catalunya recupera la primera posició en la llista de comunitats autònomes exportadores del sector. Els productes elaborats o gourmet, tipus snacks, sucs, dolços o la mel, encapçalen les vendes internacionals. El sector carni no nota encara els efectes de la pesta porcina africana. Ens ho explica l'Esterminguell.
Les exportacions agroalimentàries han superat els 16.900 milions d'euros i és el tercer sector econòmic exportador de Catalunya. Representen un 16% del total exportat al país. El conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, considera aquestes dades històriques. Els efectes de la PPA encara no els hem vist el 2025. Hi ha hagut una disminució de l'1% del sector del porcí el 2025, per tant, evidentment, no l'hem vist.
Però sí que el 2025 teníem aranzels, teníem inestabilitat, teníem ja moltes incerteses i, per tant, són grans dades en comparació amb el context que estem vivint i en comparació amb els nostres veïns, amb la mitjana europea i mitjana espanyola.
Les exportacions creixen en tots els sectors, excepte l'oli, que registra un descens del valor exportat per la recuperació de la collita i la normalització dels preus. També baixen les vendes internacionals de vi, que es deu afectar per la caiguda del consum mundial i la política d'aranzels. La fruita i hortalisses recuperen la posició tradicional, ja que l'any passat van ser superades per l'oli, i els cereals i el peix mantenen la tendència ascendent. Europa es consolida com a principal mercat i creixen les exportacions a l'Orient Mitjà i l'Àsia.
Hi ha hagut rècord d'empreses exportadores, 3.225 i unes 300 s'han incorporat a l'activitat internacional.
I aquest divendres que ve, 27 de febrer, se celebren eleccions a les cambres agràries. Una cita clau per determinar la representativitat de les organitzacions professionals del sector primari català i per consolidar la participació de la pagesia en els òrgans de consulta i interlocució amb el govern de cara als propers cinc anys. Hi ha cinc candidatures que es disputen aquesta representació i al llarg de la setmana el Notícies en Xarxa els anirem donant veu.
Avui escoltem la de l'Assemblea Pagessa, que s'estrenen en aquests comissis. És una crònica de llei de televisió.
La pagesia per nosaltres s'ha de recuperar, s'ha de reteixir. El sentit de tenir els pobles amb gent, originalment, és perquè hi havia molta gent que es dedicava a treballar a la terra, que tenia presència en el territori, en el terme dia a dia. Del que es tracta ara mateix, la crisi que tenim, que també és una crisi ecològica, és un entorn...
en el qual la figura de la pagesia més o menys mediava, no? I ara, evidentment, aquesta figura està completament en crisi, ha decaigut, ens han portat cap a un model a l'americana, no? I que lluitem conjuntament amb la gent que vol viure amb una certa qualitat als pobles, no? Per revitalitzar també la ruralitat. Pensem que això ha d'emergir i no pot ser més que no pot estar més tapat, no?
Empat del Girona contra l'Alavés. En un duel ple de girs de guió, els bascos es van avançar primer amb un gol de Lucas Boyer en el minut 5, però la reacció blanca i vermella va arribar abans del descans amb una diana de Benat que igualava el marcador. Ja al segon temps, Sigankov va remuntar amb l'1-2 i quan semblava que els gironins s'endurien els 3 punts de Mendy Ferrotza, de nou Boyer va perforar la porteria de Gazzaniga en el minut 89.
El Girona encadena 3 setmanes sense perdre i tanca la jornada 11 a la taula. Malgrat haver deixat escapar dos punts, Mitchell fa una lectura positiva de l'actuació de l'equip. Hem fet un bon partit. Per mi ha pogut passar qualsevol cosa.
i estic content per les sensacions de l'equip. Sempre miro cap endavant i tinc la sensació que és un bon punt. 12 punts per alcançar el 42. És un pas més, 13 partits endavant i hem de continuar. Necessitem la nostra gent, són 7 partits a casa.
I un soci del Barça ha denunciat Joan Laporta a l'Audiència Nacional pels delictes de blanqueig de capitals, frau a Hisenda i cobrament de comissions indegudes durant la seva presidència. A banda de Laporta, també s'inclou altres directius de la Junta Blaugrana, com Helena Fort, Josep Covells, Ferran Oliver, l'exvicepresident econòmic Eduard Romeu i l'actual president en funció, Rafael Juste.
Ara l'audiència haurà de decidir si l'admet a tràmit. En una entrevista a Catalunya Ràdio, l'expresident Blaugrana i candidat a la presidència ha dit que tot plegat és una estratègia per perjudicar la seva candidatura a les eleccions.
per perjudicar i per embrutar tot aquest procés electoral, i de retruc, doncs, embrutar el Barça. I l'estratègia aquesta que segueixen ara, doncs, semblava que anava a ser només mediàtica, però sembla ser que ara ha passat a una altra dimensió, que és la judicial. Aporta retalls de diari a l'Audiència Nacional, amb documents que estan falsificats, amb números de comptes que fins i tot, fins i tot, a la pròpia entitat bancària dic que no existeixen.
La canalla de les colles castelleres estrenarà casc. La coordinadora treballa en un nou model que protegeixi més millor i que es complementarà amb una màscara per a la cara. L'Hospital Sant Joan de Déu participa en el projecte. Ens ho explica l'Àlex Alonso, de TAC12.
La iniciativa del nou cas castellà es va començar a gestar el desembre del 2024, mesos després de l'accident que va patir una cotxadora de la Colla Vella a la Diada de Sant Fèlix d'aquell any. A partir d'aquell moment es va començar a treballar en un nou model de casc amb l'objectiu d'actualitzar i optimitzar el model actual i avançar cap a una versió millorada que pugui ser utilitzada per enxanetes, acotxadors i dosos.
En comparació amb el cas que utilitzem a dia d'avui, la part frontal baixa una miqueta més, protegeix més el front, la part lateral també s'adalanta una miqueta, de manera que tota la zona de front queda més ben protegida. Paral·lelament al nou model de gas, la iniciativa preveu el disseny d'un protector facial per ampliar la cobertura en zones sensibles com el front, el nas i els pòmuls.
vam pensar quina era la solució per protegir aquesta zona, que no passava per fer un casc integral o de moto, si ens imaginem, perquè no permetria fer l'activitat castellera, no permetria pujar i baixar com necessita la canalla, que pugen molt arrapadets al tronc, sinó que havia de ser una peça complementària.
Cada 21 de febrer, Manresa comemora el misteri de la llum amb una festa carregada de simbolisme. Des de 1999, el cap de setmana posterior a aquesta data, la capital del Bages recorda el seu passat medieval amb una fira.
La Fira de l'Aixada omple el centre històric de Manresa d'artesans, oficis antics, dansa i teatre, fonàmbuls, jugles, ballarines zíngares i tots els elements d'inspiració medieval que pugueu imaginar. El cap de setmana del 28 de febrer i l'1 de març, la cita arriba a la 29a edició fent un salt en el temps i traslladant-nos al segle XIV.
L'aigua i la llum són, de fet, els dos grans símbols de la festa, que s'allarga fins a mitjans de març amb un programa ple d'activitats, exposicions, conferències o concursos. Tot plegat per commemorar el misteri segons el qual, l'any 1345, una llum provinent de Montserrat va entrar a l'església del Carme posant punt i final al conflicte que havia interromput la construcció de la sèquia.
No és estrany, doncs, que l'any 2009 aquesta Festa de la Llum fó reconeguda com un dels 10 tresors del patrimoni material cultural de Catalunya i Andorra. El 28 de febrer i l'1 de març, 29a fira de l'Aixada de Manresa i fins al 15 de març, Festa de la Llum. Més informació a aixada.cat i a manresa.cat.
La xarxa de comunicació local. Notícies en xarxa. Edició Matí. Amb Taís Trujillo.
Bon dia, són dos quarts de vuit del matí i avui encapçalem el Notícies en xarxa explicant-vos que el govern aprovarà divendres els pressupostos sense tenir lligat el suport d'Esquerra Republicana. El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'exposa per tant a que els comptes descarrilin però vol que es visualitzi públicament aquest rebuig dels republicans.
Els d'Oriol Junqueras insisteixen que fins que no hi hagi avenços en el traspàs de la recaptació de l'IRPF no es mouran ni un mil·límetre en la seva posició. I tot plegat mentre els comuns encara veuen marge per l'acord i els agents socials fan una crida a la responsabilitat. De seguida us ho ampliem, abans però fem un repàs a la resta de titulars d'aquest dimarts 24 de febrer.
El Consell de Ministres desclassificarà avui els documents de l'intent de cop d'estat del 23F, coincidint amb el 45è aniversari dels suïts. Tots els papers relacionats amb aquest moment clau en la transició democràtica espanyola es publicaran demà al butlletí oficial de l'Estat i ja es podran consultar a la pàgina web de la Moncloa.
Avui, 24 de febrer, es compleixen quatre anys de l'inici de la invasió de Rússia a Ucraïna. Un conflicte que ja ha causat prop de dos milions de víctimes d'un i altre bàndol i que sembla lluny d'acabar-se. La Unió Europea ha fracassat en l'intent de provar un nou paquet de sancions a Moscou.
Analitzarem en quin punt es troba la guerra tot seguit en conversa amb Rafa Martínez, que és catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de Barcelona. I més qüestions. Catalunya assoleix els pros de l'habitatge més cars dels últims 10 anys. L'increment anual és de més del 9% i el metre quadrat supera els 2.300 euros de mitjana. Cada qués i torrent, tots dos a l'Empordà, són els municipis on és més car comprar-hi un pis.
Hi ha esports en empat del Girona contra l'Alavès en un duel ple de girs a Guió. Els bascos es van avançar primer, però el Girona va remuntar amb les dianes de Benat i Zigankov. En el minut 89, Boyer va fer l'empat a dos definitiu. El Girona encadena 3 setmanes sense perdre i tanca la jornada 11 a la taula.
I en cultura, la canalla de les colles castelleres estrenarà casc. La coordinadora treballa en un nou model que protegeixi més i es complementarà amb una màscara per a la cara. La iniciativa compta amb l'assessorament de l'Hospital Sant Joan de Déu.
Obrim plana de serveis explicant-vos que els maquinistes de Ferrocarrils de la Generalitat estan cridats avui a fer vaga. Els serveis mínims decretats pel govern són del 50% en hora punta i del 25% a la resta de franges. De seguida connectarem en directe amb l'estació de plaça de Catalunya per veure com va l'arrencada d'aquesta jornada de vaga.
Ara repassem l'estat del trànsit. Segons el RAC, un accident a la 2, el punt on es fan les obres a Sant Joan d'Espí, obliga a tallar un carril de circulació en direcció a Barcelona i deixa cues de fins a 8 quilòmetres fins a Sant Andreu de la Barca. Pel que fa a la resta de la xarxa, força retencions als excessos i voltants de Barcelona. Congestió arreu del Nus de la Trinitat per les vies habituals, la C58, la C33 i la B20 per Santa Coloma.
I a les dues rondes també hi ha retencions de 7 quilòmetres des del Besòs en sentit sud i a la ronda de dalt arriben també cues de manera intermitent per la C16 des de Rubí.
Del que fa al temps, avui tenim una situació una mica més humida que ahir, amb boires que s'han format en alguns punts de la costa, especialment a la Costa Daurada, així com en trams del Maresme i la Selva. A la resta del país el cel és més obert, amb algunes boires puntuals a l'entorn del Segre, la Noguera Pallaresa o el Cardaner. A la tarda aquestes boires ja hauran marxat, mentre que a la Costa Daurada encara persistiran i frenaran una mica la temperatura. A la resta, sobretot cap a l'interior, l'ambient serà suau,
i amb valors propis del mes d'abril.
El govern aprovarà divendres els pressupostos sense tenir lligats els vots d'Esquerra Republicana. El president Salvador Illa allarga la mà als republicans i els demana asseures a negociar-los. Els republicans no ho faran, diuen, fins que no hi hagi avenços en el traspàs de la recaptació de l'IRPF i asseguren que el PSC no ha fet els deures davant el PSOE en aquest sentit. Ens ho explica la Mont Carvajal.
El president Illa ha signat aquest dilluns un acord amb els sindicats Comissions Obreres i UGT i les patronals Foment i Pimec per als pressupostos que preveu 86 mesures, entre les quals 900 milions d'euros l'any per habitatge i 20 milions per millorar autobusos interurbans. Han acabat i Illa ha anunciat que divendres aprovarà els pressupostos malgrat no tenir el vistiplau d'Esquerra Republicana. Aquí ha ofert diàleg per negociar-los. Catalunya no pot esperar més.
És hora que tots ens pronunciem. Els que estiguem a favor d'avançar, de no bloquejar el país, de resoldre el present i de mirar el futur, seguem i negociem els millors pressupostos per Catalunya. Tenim encara camí per recórrer i tenim, us ho asseguro, marge per acordar. La clau és una, i només una, posar Catalunya per davant de tot.
Esquerra Republicana no ho troba bona idea i es mantindran en el no mentre no s'avanci en la recaptació de l'IRPF des de Catalunya. La portaveu Elisenda Alemany ha assegurat que el PSC no ha fet els deures davant el PSOE en aquest aspecte. La meva experiència com a Esquerra Republicana és que no ho faci, si no té els vots lligats, perquè passen coses raríssimes quan un va a un pressupost sense els vots lligats. Passen coses rares.
Un cop divendres el govern presenti els pressupostos, comença el tràmit parlamentari que pot durar unes cinc setmanes. Serà el marge que Illa i els republicans tindran per negociar. I a tot plegat, els comuns confien que encara hi ha marge per poder sumar Esquerra Republicana a un acord i evitar que els nous pressupostos descarrilin. David Cid és portaveu de la formació del Parlament.
El Govern ha de seguir intentant arribar a un acord amb aquest tercer actor que falta a nivell del Parlament per aconseguir aprovar pressupostos. Nosaltres creiem que és imprescindible que hi hagi pressupostos aquest de 2026. El país, sens dubte, ho necessita i, en tot cas, nosaltres el que creiem és que, més enllà que el Govern els aprovi aquest divendres, hi ha marxa per arribar a un acord.
Catalunya va tancar l'any amb els preus de l'habitatge més cars de la darrera dècada, amb un increment anual de més del 9% i més de 2.300 euros per metre quadrat de mitjana. On surt més car comprar-se un pis és als municipis empordanesos de Torrent i Cadaqués. Són dades elaborades per la xarxa a partir dels preus reals de les compravendes fetes de banda notari. Ens l'informa la Carina Vallbé.
Les dades de compra-venda dels notaris esdevenen la fotografia més fidedigna del mercat de l'habitatge, un sector segrestat per l'especulació. Segons aquestes dades, Catalunya va tancar l'any amb el preu de l'habitatge de compra disparat per sobre del 9%, l'increment més alt dels darrers 10 anys. De fet, el preu mitjà per metre quadrat va ser de més de 2.300 euros, el rècord de la darrera dècada.
I va situar Catalunya en quarta posició en un rànquing estatal encapçalat per les Illes Balears, seguit de Madrid i Euskadi. Torrent, Cadaqués i Nautaran lideraven a finals d'any el podi dels pobles amb el preu per metre quadrat més car, mentre que Barcelona hi apareixia en setena posició per darrere de Sitges, Gualta i Esplugues de Llobregat.
Per contra, on sortia més econòmic adquirir un habitatge era a Balianes i a quatre pobles més de la província de Lleida. El 2025 també ha marcat un altre rècord en compravendes a Catalunya, més de 114.500. El 12% dels compradors van ser empreses i el 21% es frangers. De fet, els no-residents que compren més pisos a Catalunya són els francesos.
I no deixem de parlar de la problemàtica de l'habitatge, perquè a Sabadell s'ha acabat aturant un desnonament previst a un bloc de la Sareb, quan faltaven pocs dies per la data anunciada, el 4 de març. La propietat ha demanat al jutjat la suspensió del desnonament, una decisió que afecta una vintena de famílies i que exclou dos habitatges concrets que mantenen la data fixada del llançament judicial. La decisió definitiva queda ara en mans de la jutgessa, que ha de resoldre els dies vinents. Els veïns afectats demanen a la Sareb
un lloguer social. Hoy, gracias a Dios, tengo un poco más de alivio, menos nervios y todo eso, porque nuestro abogado nos ha mandado un comunicado que el día 4 de marzo no será el desahucio. Menos de dos vecinos, no sé por qué, no lo sé. No van con el abogado estas dos viviendas, pero los demás, de momento, nos quedamos.
El Consell de Ministres desclassificarà avui els documents de l'intent de cop d'estat del 23F. Coincidint amb el 45è aniversari dels fets, tots els papers relacionats amb aquest moment clau en la transició democràtica espanyola es publicaran demà al butllet oficial de l'Estat i ja es podran consultar a la pàgina web de la Moncloa. La desclassificació de la documentació del 23F és una reivindicació històrica de diversos grups del Congrés i especialment del PNB,
que en els últims anys ha insistit en la necessitat de reformar la llei de secrets oficials per tal d'escurçar terminis. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la desclassificació a les xarxes socials, argumentant que se saldarà un deute històric amb la ciutadania.
I des del Partit Popular, la vicesecretària Cuca Gamarra ha criticat el compromís del govern espanyol de desclassificar informació sobre els fets del 23 de febrer de 1981. Gamarra ha afegit que el que necessita Espanya són explicacions sobre el present i sobre el passat més recent.
que nos dicen hoy que vamos a poder saber lo que pasó hace 45 años, hemos visto películas, series, etc., pero que igual dentro de 45 años nos enteramos de lo que ocurrió en el apagón o de dentro de unos años, cuando terminen todos los procedimientos penales, de todo lo que está pasando en nuestro país y que tiene el nombre y el apellido de Pedro Sánchez y son todos los escándalos que estamos viviendo.
De la seva banda, el secretari general de Junts, Jordi Turull, creu que la desclassificació dels documents del 23-F serà un acte d'arqueologia política i ha reclamat també desclassificar els papers vinculats a les clavegueres de l'Estat. I per part dels republicans, la vicesecretària general d'Esquerra, Elisenda Alemany, ha criticat que la desclassificació es produeixi 45 anys després dels fets.
Tot això serà interessant per fer arqueologia política. Nosaltres el que ens interessa és que es desclassifiquin tots els documents que hem demanat de les clavegueres de l'Estat, que tant ha afectat en aquest país, que es desclassifiquin els documents dels atemptats del 17 d'agost, que tant van patir els catalans i les catalanes. És una notícia que hagi intrigat 45 anys a desclassificar
uns informes del 23F i també és un símptoma de la qualitat democràtica en la qual es troba l'estat espanyol.
El judici contra l'expresident Jordi Pujol i la seva família entra a partir d'avui en una fase decisiva. A la sessió d'aquest dimarts és previst que declarin diversos responsables de la coneguda com a policia patriòtica i de l'Operació Catalunya. Està citat, per exemple, l'excomissari José Manuel Villarejo i l'exdirector adjunt de la policia Eugenio Pino, considerat com un dels cervells de l'entramat de guerra bruta contra l'independentisme des del Ministeri de l'Interior, encapçalat per Jorge Fernández Díaz.
Entredemà i dijous compareixeran també altres responsables policials, com un instructor de la unitat de delictes financers de la Guàrdia Civil, que va dirigir la investigació contra els Pujol.
Avui, 24 de febrer, es compleixen quatre anys de l'inici de la invasió de Rússia a Ucraïna, un conflicte que ja ha causat prop de dos milions de víctimes d'un i altre bàndol i que ha provocat l'èxode de més de cinc milions de persones. A Catalunya s'han establert uns 25.000 ucraïnesos fugint de la guerra, com la Maria Kopach,
de 19 anys que va emigrar amb la seva família Reus a l'inici del conflicte i que estudia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ens apropa la seva història el Joan Ferrer.
Soy María, tengo 19 años, vivo aquí en Catalunya hace 4 años y ahora estoy estudiando en la universidad. Yo vivía en un pueblo de Kiev que se llama Vizgoran, que la situación allí estaba comparando con lo que podría ser bastante tranquila. Igual estábamos muy asistados, sobretodo mi padre por nosotras, porque...
Muchas noches, había muchas alertas. Yo, mi madre y mi hermana venimos aquí en mayo, junio de 2022. Lo más horroroso era salir de la zona de Kiev porque los pueblos de alrededor, como Bucha, estaban todos destruidos y se podía ver que aquí acaba de pasar una guerra. Primero llegamos a Reus, en Tarragona, y una conocida de nuestros amigos nos ha oído mucho, nos alquiló su piso.
y la verdad que nos ayudó mucho a integrarnos, a conocer la cultura, sobretodo catalana. La gente en Reus nos ha acogido muy bien. Me alegro mucho porque cuando escuchaban decir al menos una palabra en catalán o en castellano incluso, como que se agradaban mucho, nos estaban dando ayudar. Estamos muy cómodos aquí, pero todo el mundo quiere volver a su casa, sobretodo mis padres y mi hermana, porque yo vivo en Barcelona, estoy en la universidad, mis amigos son de aquí.
Pero mi hermana tiene sus amigos, tiene su mundo en Ucrania, mis padres también. Mi sueño siempre era viajar por Europa, por el mundo, hacer cosas en diferentes países, así que no sé cómo lo tendría cuando acabe, pero claramente me gustaría la posibilidad de al menos visitar a mi familia en Ucrania.
I analitzem ara en quin punt està aquest conflicte armat. Després de quatre anys ho fem en conversa amb Rafa Martínez, que és catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la UB i expert en estratègia i seguretat. Senyor Martínez, molt bon dia. Gràcies per atendre'ns. Molt bon dia. Un plaer, com sempre. Quina lectura en fa d'aquests quatre anys des del punt de vista de l'estratègia de tots dos països i de com han canviat els objectius inicials que podia tenir Rússia quan va dur a terme la invasió?
Bueno, repetimos prácticamente lo mismo siempre. Rusia pensó que esto iba a ser un auténtico paseo, que meses o incluso en semanas iba a terminar con lo que buscaba, que era la anexión de todos los terrenos del Donbass y de la parte este a partir del río.
I això no va ser així. Ucrania ha estat capaç d'aguantar, Ucrania ha estat heroïca en el comportament de la seva població, ha recebido ajuda, sobretot militar, per part dels Estats Units, molt soport econòmic per part de la Unió Europea i ara aquest escenari és el que sembla que està canviant.
Estats Units ja no està per la labor, a Estats Units cada vegada li costa més ceder absolutament a res, el govern o la administració de Donald Trump creu que això no és la solució, no vol guanyar a Rússia, Europa no és capaç de donar el pas necessari per dir, bueno, si no estàs tu, estem nosaltres i no vam permetre que Rússia fac això en les portes de les fronteres d'Europa i sembla que tot està bocats a en què moment Rússia i Estats Units decidan
en repartirse Ucrania d'una manera u'altra, i la qüestió és fins a quin punt Ucrania acceptarà o no, que en un primer moment sembla que no, i ningú vol arribar a un final amb una guerra de guerrillas encara interna, i això és el que segurament impide aquest acord que jo crec que ja Rusia i Estats Units tenen.
Tienen realizado el hecho de que no están seguros de que el pueblo ucraniano sea capaz de aceptar ese alto el fuego pactado entre los dos grandes sin contar con ellos. Es una ratonera, es un escenario en donde realmente no sabemos hacia dónde puedan salir. Se puede eternizar.
Si s'està esgotant o està arribant a un punt de fatiga aquest suport internacional, podríem estar ja, també com deia, s'estan fent possibles acords. Estem ja en la recta final d'aquest conflicte, després de quatre anys, o és aviat per dir-ho? El deseo és que sí, el deseo és que estemos en la recta final. Yo en su momento creo que va a ti y tiene tres años, ya van cuatro...
No tengo clara cuál pueda ser la respuesta. Es verdad que Ucrania...
Cierto es que lo que más está funcionando en la Ucrania son los drones y que en drones se ha convertido Ucrania ahora mismo en potencia mundial. Y un drone es baratísimo. Poder armar un drone, cargarlo y lanzarlo es algo que es terriblemente económico, con lo cual poco se necesita para poder seguir manteniendo. Y que el pueblo ucraniano está dispuesto a defender su territorio con todo es algo que está demostrado.
Y eso seguramente es lo que está prolongando el conflicto. Porque Rusia ha perdido muchísima gente, ha perdido muchísimas vidas y seguramente no quiere perder mucho más y tampoco tiene una enorme capacidad económica como para seguir adelante con todo este conflicto. Eso es lo que tiene esta situación en esa ratonera. Y Estados Unidos intenta darle orden a Ucrania de qué es lo que tiene que hacer. Ucrania no las acepta.
Y ahí es donde estamos atascados. Entonces, ¿estamos en el principio del fin? Sí. Ahora, ¿esto puede ser un final rápido o una lenta agonia? No soy capaz de saberlo. Com ha marcat aquesta guerra la percepció que tenen els països europeus de la seva defensa, de la seva seguretat? Precisament fa pocs dies es publicava un nou eurobaròmetre en el qual una de les conclusions de les moltes s'extreia que Espanya no té sentiment d'amenaça.
Bueno, esto es un clásico. Somos de los países que menos se sienten amenazados. No obstante, solo hay un país, solo hay un país, Eslovenia, que la mayor parte de su población no se siente amenazada. La media de la Unión Europea nos está diciendo que el 68% de la población europea
se siente amenazada en su país a raíz del conflicto de Ucrania. Y hay países como Francia, como Holanda, como Dinamarca, en donde esos datos están por encima del 75%. Es decir, realmente la sensación de amenaza que esto ha generado es una sensación real. Pero sí que es verdad que cuanto más alejado estamos geográficamente del conflicto, menor amenaza sentimos. Pero bueno, los españoles no sentimos amenaza de Marruecos. O sea que...
vamos a sentir amenaza de Ucrania. Está infinitamente más lejos. Rafa Martínez, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la UB, moltíssimes gràcies, com sempre, per atendre'ns. Fins a la propera. Bon dia. Un placer, como siempre. Adéu.
Els maquinistes de Ferrocarrils de la Generalitat estan cridats avui a fer vaga. El sindicat minoritari CMAF ha convocat la protesta, que s'allargarà fins demà dimecres i que continuarà els tres primers dies de la setmana vinent, quan també s'hi afegirà comissions obrires. El sindicat convocant reclamar més seguretat i des de la direcció de Ferrocarrils es respon amb sorpresa i estitlla la vaga d'artificiosa. I d'altra banda, els serveis mínims decretats per avui són del 50%, en hora punta,
i del 25% a la resta de franges. A l'estació de ferrocarrils de la Generalitat, a la plaça Catalunya de Barcelona, hi són el Lluís Sánchez i l'Anna Ruiz. Anna, bon dia de nou. Hola, Taís, bon dia. Els serveis mínims s'estan complint i són del 50% en hora punta, segons ens expliquen els usuaris. Uns usuaris que no estan notant gaires incidències en el servei de ferrocarrils de la Generalitat i la freqüència de pas dels trens és pràcticament la d'un dia normal.
Yo me enteré por redes sociales. Seguridad en ferrocarriles yo lo veo bien. Yo nunca he tenido ningún problema, siempre ha funcionado estupendamente y los horarios perfectos. Está funcionando normal, no hay ninguna incidencia en el transporte, como siempre. Muy cómodo, creo que es lo mejor.
Estic content que es manifesti la gent, que el servei es manifesti i també et doni el servei per poder anar i tornar de casa a la feina, ja que Barcelona està complicat per arribar i l'Eli de Catalunya durant 10 anys sempre ha donat un servei superbo, puntual i millorant els serveis i les instal·lacions sempre les seves milloren-se.
S'ha fet el sindicat minoritari de ferrocarrils de la Generalitat i ha convocat en vaga avui i també dama dimecres. El sindicat majoritari, el sindicat UGT, s'ha desmarcat per ara de la protesta que continuarà els dies dilluns, dimarts i dimecres de la setmana vinent. En aquesta ocasió sí s'afegirà al sindicat Comissions Obreres i a més la vaga coincidirà
Amb el Mobile i aquesta vaga, la de ferrocàrregues de la Generalitat, es produeix dues setmanes després de la vaga de mecanistes de Renfe i coincideix també amb un operatiu a mig gas que continua desplegant-se a Renfe. Alain Ruiz, companys de la Xarxa, gràcies per aquesta connexió en directe i tornem més endavant. Fins després.
I us parlem ara de la indignació a la Ribera d'Ebre perquè encara no hi ha data de represa per a la línia R15 de Rodalies. Més d'un mes després de l'accident de Gelida, que va desembocar amb el tall de diversos recorreguts, s'han pogut anar recuperant alguns trajectes a la resta de Catalunya, però el tram entre Reus i Ribarroja d'Ebre encara no ho ha pogut fer i de fet no hi ha cap previsió de restabliment del servei. A la comarca es queixen de falta d'informació i estudien com millorar el servei alternatiu per carretera.
Ens ho explica el Dani Camacho, de Canal T. Ara s'ha eliminat la restricció general de velocitat des de Reus fins a Reba Roja i s'ha substituït per 19 trams concrets. Des de la comarca denuncien la falta d'informació. Hem vist com s'ha anat reobrint d'altres línies que tenien, doncs, problemes sininars a la nostra.
I aquí seguim sense una data oficial de reubertura i, a més, sense informació o, almenys, informació de detall al respecte. Li hem demanat reiteradament a Renferir,
a través de Rodaris Catalunya, que vingui a explicar-nos quines limitacions de velocitat hi ha i quin pla hi ha per aixecar-les. De moment, en Noveridata, per al restabliment del servei, hi ha converses per poder millorar el traçat per carretera. Bé, si s'ha de mantenir durant molt de temps, crec que s'hauria de superar l'esquema actual d'anar a les estacions.
El president del Consell Comarcal de la Riba d'Ebre i alcalde de Flix, Francesc Barbero, lamenta que fa temps que s'ha perdut la confiança en aquesta línia i reclama que la reobertura sigui en millors condicions que quan se va tancar.
Els Mossos d'Esquadra investiguen el robatori de més de 120 bicicletes a l'empresa La Bosch de Granollers. Els lladres, 7 segons les imatges de seguretat, van entrar de matinada a la nau que la botiga té a Cardedeu. Ho van fer en un camió i en només 25 minuts es van endur més d'un centenar de bicicletes noves...
i elèctriques, algunes d'elles, i una quinzena que estaven en reparació. Això sí, en van deixar alguna amb xip de localització. Un detall que fa pensar que els autors són professionals coneixedors del sector de la bicicleta elèctrica. El robatori supera els 300.000 euros.
Empat del Girona contra l'Alavés en un duel ple de girs de guió. Els bascos es van avançar primer amb un gol de Lucas Boyer en el minut 5, però la reacció blanca i vermella va arribar abans del descans amb una diana de Benat que igualava el marcador. Ja al segon temps, Sigankov va remuntar amb l'1-2 i quan semblava que els gironins s'endurien els 3 punts de Mendizorrozza, el nou Boyer va perforar la porteria de Gazzaniga en el minut 89.
El Girona en cadena tres setmanes sense perdre i tanca la jornada 11 a la taula. Malgrat haver deixat escapar dos punts, Mitchell fa una lectura positiva de l'actuació de l'equip. Hem fet un bon partit. Per mi ha pogut passar qualsevol cosa.
i estic content per les sensacions de l'equip. Sempre miro cap endavant i tinc la sensació que és un bon punt. 12 punts per alcançar el 42. És un pas més, 13 partits endavant i hem de continuar. Necessitem la nostra gent, són 7 partits a casa.
Oriol Cardona ja és a Catalunya després d'haver-se penjat dues medalles als Jocs Olímpics d'hivern de Milà Cortina d'en Pezzo. L'esquiador banyolí, or en la prova sprint d'esquí de muntanya i bronza en el rellom mixt, formant parella amb Anna Alonso, va rebre l'escalf de familiars i amics en l'arriba de l'aeroport del Prat. Cardona explica les sensacions que va tenir tant abans com després de guanyar la medalla d'or.
Va ser un moment de molta, molta, molta felicitat. Tant el moment de gravar la meta com el moment de pujar al podi. Era un sentiment de dir, fan, bé tot molt gran. Hem fet història i era conscient que allò era la història dels South Forth. Al final ningú volia la medalla més que jo i la pressió en si me la vaig cotar jo a mi mateix.
i crec que la vam saber gestionar bé. El dia de la cursa em vaig trobar a Hort, i això va fer que em marxés tot bé aquesta pressió, i estava confiat i tranquil en què sortia una bona bussa perquè em trobava bé.
La canalla de les colles castelleres estrenarà casc. La coordinadora treballa en un nou model que protegeixi més i millor i que es complementarà amb una màscara per a la cara. L'Hospital Sant Joan de Déu participa en el projecte. La iniciativa del nou casc casteller es va començar a gestar el desembre del 2024, mesos després de l'accident que va patir una cotxadora de la plaça de la Colla Vella a la Diada Sant Fèlix d'aquell any.
Paral·lelament, el nou model de casc, la iniciativa, preveu també el disseny d'un protector facial per ampliar la cobertura en zones sensibles com el front, el nas i els pòmuls.
La xarxa de comunicació local. En Baladits, l'espai on la Montse Balada i els seus amics ens enllacen amb la poesia infantil. Hola, en Baladits, sóc la Montse Balada i, com sempre fem en aquest programa, durant uns minuts ens unirem en l'aventura de llegir en veu alta poesia infantil. Us donem la benvinguda a l'en Baladits.
Si a vosaltres també us agrada saltar corda, escolteu aquest poema i mentre saltem i saltem, recitem poesia amb molta alegria.
Hola, em dic Paula Queraltor Pichardo, de l'Escola Tàvor, de Barcelona, de quarta. El poema que he escollit es diu Saltant a corda, de la Lola Casas. He escollit aquest poema perquè m'agrada saltar a corda. Saltant a corda. A la una, la lluna cara de pruna. A les dues, les nines ja porten cues. A les tres, un got d'orxeta ben fresc. A les quatre, el pagès ja ve de batre.
A les 5, quanta calor que tinc. A les 6, menjarem coca i pastís. Moltíssimes gràcies, Paula, per escollir i recitar aquest poema. Ens han entrat moltes ganes de saltar i recitar les seves rimes. Fins al proper Embaladits. Adeu. Adeu, Embaladits. Adeu.
Vols que la teva escola participi a l'Envaladits? Envia'ns un correu electrònic envaladits arroba canalblau.cat Envaladits és una idea de Montse Balada produïda per Canal Blau FM per la xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local.
Notícies en xarxa. Edició Matí. Amb Thais Trujillo.
Bon dia. El govern aprovarà divendres els pressupostos sense tenir lligat el suport d'Esquerra Republicana. El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'exposa, per tant, a que els comptes descarrilin, però vol que es visualitzi públicament aquest rebuig dels republicans. Els d'Oriol Junqueras insisteixen que fins que no hi hagi avenços en el traspàs de la recaptació de l'IRPF no es mourà ni un mil·límetre en la seva posició. I tot plegat, mentre els comuns encara veuen marge per l'acord i els agents socials fan una crida...
la responsabilitat. Així encapçalem el Notícies en xarxa d'aquest dimarts 24 de febrer i al punt de les 8 del matí. Repassem també més titulars.
El Consell de Ministres desclassificarà avui els documents de l'intent de cop d'estat del 23F. Coincidint amb el 45è aniversari dels fets, tots els papers relacionats amb aquest moment clau en la transició democràtica espanyola es publicaran demà al butlletí oficial de l'Estat i ja es podran consultar a la pàgina web de la Moncloa.
Tot seguit analitzarem la transcendència d'aquesta desclassificació amb un dels representants de la política activa durant aquell període, com és l'exdiputat al Congrés i primer secretari del PSC, Raimon Ubiols. I avui, 24 de febrer, es compleixen quatre anys de l'inici de la invasió de Rússia a Ucraïna, un conflicte que ja ha causat prop de dos milions de víctimes d'un i altre bàndol i que sembla lluny d'acabar-se.
La Unió Europea ha fracassat en l'intent d'aprovar un nou paquet de sancions a Moscou. Rafa Martínez, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de Barcelona, ha parlat al Notícies en xarxa del context que frustra l'objectiu de pau.
Estados Unidos ya no está por la labor, cree que eso no es la solución, no quiere ganar a Rusia. Europa no es capaz de dar el paso necesario para decir, bueno, si no lo estás tú, estamos nosotros. Y parece que todo está abocado a en qué momento Rusia y Estados Unidos decidan repartirse Ucrania de una manera u otra. Y bueno, la cuestión es hasta qué punto Ucrania aceptará o no aceptará eso, que en un primer momento parece que no.
Catalunya assoleix els preus de l'habitatge més cars dels últims 10 anys. L'increment anual és de més del 9% i el metre quadrat supera els 2.300 euros de mitjana. Cadaqués i Torrent, tots dos a l'Empordà, són els municipis on és més car comprar-hi un pis.
En esports, empat del Girona contra l'Aleves, en un duel ple de girs de guió. Els bascos es van avançar primer, però el Girona va remuntar amb les dianes de Benat i Zigankov. En el minut 89, Boyer va fer l'empat a dos definitiu. El Girona encadena tres setmanes sense perdre i tanca la jornada 11 a la taula.
I en cultura, la canalla de les colles castelleres estrenarà casc. La coordinadora treballa en un nou model que protegeixi més i es complementarà amb una màscara per a la cara. La iniciativa compta amb l'assessorament de l'Hospital Sant Joan de Déu.
Obrim planar de serveis explicant-vos que els maquinistes de ferrocarrils de la Generalitat estan cridats avui a fer vaga. Els serveis mínims decretats pel govern són del 50% en hora punta i del 25% a la resta de franges. De seguida connectarem en directe amb l'estació de Plaça de Catalunya per veure com va l'arrencada d'aquesta vaga.
I també volem saber com se circula per la xarxa viaria catalana. Per tant, connectem a aquesta hora a les 8 del matí amb el Servei Català de Trànsit. Mireia Camats, bon dia. Hola, bon dia. Ens comencem a situar l'autovia 2 i retencions a Brera, en sentit Barcelona. Més endavant hi ha retencions de Sant Andreu de la Barca, Sant Joan d'Espia, en sentit Barcelona, per obres. També hi ha cua Pallejar, en sentit Lleida. La B23 i el cua del Papiol a Barcelona i de Molins de Rei al Papiol. La C32 retencions de Gavà, Sant Boi, en sentit nord. La C31, molt carregada,
de Viladecans, al Prat de Llobrat, en sentit Barcelona. A l'AP7 hi ha l'Antitud i aturades de Montornès, de Parets i de Mollet a Barberà, en sentit sud, i de Sant Cugat a Barberà i a Mollet, en sentit nord. A la C60 hi ha Cua d'Argentona a La Roca, en sentit Crenollers. A la C17 hi ha tensions de Parets a Mollet, en sentit sud. A l'Autopista del Vallès, a la C58 hi ha retencions de Terrassa a Sabadell i de Montcà, de Barcelona, en sentit sud, i de Barcelona a Ripollet, en sentit nord. A la C33 hi ha retencions de Montcà, de Barcelona, en sentit sud. A la C31 hi ha Cua,
de Montgat a Badalona en sentit Barcelona. I situació complicada a les rondes de Barcelona. Destaquem la ronda d'Alguia, retencions entre el lus de Trinitat i Diagonal en sentit Llobregat per un accident. És tot, bon dia. I ara tancem portada amb la previsió del temps. Lluís Miquel Pérez, bon dia. Alguna boira entrant pel mar, eh?
Doncs així és, Tais, molt bon dia. Com a petita novetat respecte als últims dies, aquesta boira que ara està sobre el mar, especialment a la costa d'Aurada, però va fregant en alguns moments i ho anirà fent al llarg d'aquest matí, aquesta costa d'Aurada, bàsicament a prop del delta de l'Ebre, però ja diem, molt a prop del mar. Aquesta boira no es donarà més a l'interior, sí que independentment hi ha alguna boira molt local...
en alguns trams del riu Segre, a hores d'ara. Però, ja diem, són d'una forma molt puntual. Les boires més extenses estan sobre el mar, no arribaran a afectar gran part de la costa en qualsevol cas, i al matí torna a despertar frascal, i sobretot és a les valls i les planes, on fa més fred, perquè a les muntanyes hi ha inversió tèrmica, que es diu, produïda per l'anticicló. Atenció, perquè a la tarda...
continuarà portant un ambient gairebé de finals del mes d'abril. Per tant, una tarda que tornarà a ser molt càlida, més de 20 graus en moltes poblacions, i només quedarà la temperatura retallada respecte a ahir, a Randamar, bàsicament molt a prop de la costa, pocs quilòmetres. Terra endins ja s'enfilarà aquesta temperatura. I també a Randamar continuarem amb alguns núvols baixos, algunes boires més presents a la costa d'Aurada, i per tant precaució, perquè en algun moment tot just a tocar de les platges...
el temps quedarà molt més ennubulat i amb mala visibilitat. Aquesta boira, Tahís, demà al matí, serà ja molt més extensa i, sobretot, afectant gran part de la població catalana. N'estem pendents a la xarxa.
El govern aprovarà divendres els pressupostos sense tenir lligats els vots d'Esquerra Republicana. El president Salvador Illa allarga la mà als republicans i els demana asseures a negociar-los. Els republicans no ho faran, diuen, fins que no hi hagi avenços en el traspàs de la recaptació de l'IRPF i asseguren que el PSC no ha fet els deures davant el PSOE en aquest sentit. Ens ho explica la Mont Carvajal.
El president Illa ha signat aquest dilluns un acord amb els sindicats Comissions Obreres i UGT i les patronals Foment i Pimec per als pressupostos que preveu 86 mesures, entre les quals 900 milions d'euros l'any per habitatge i 20 milions per millorar autobusos interurbans. Han acabat i Illa ha anunciat que divendres aprovarà els pressupostos malgrat no tenir el vistiplau d'Esquerra Republicana. Aquí ha ofert diàleg per negociar-los. Catalunya no pot esperar més.
És hora que tots ens pronunciem. Els que estiguem a favor d'avançar, de no bloquejar el país, de resoldre el present i de mirar el futur, seguim i negociem els millors pressupostos per Catalunya. Tenim encara camí per recórrer i tenim, us ho asseguro, marge per acordar. La clau és una, i només una, posar Catalunya per davant de tot.
Esquerra Republicana no ho troba bona idea i es mantindran en el no mentre no s'avanci en la recaptació de l'IRPF des de Catalunya. La portaveu Elisenda Alemany ha assegurat que el PSC no ha fet els deures davant el PSOE en aquest aspecte. La meva experiència com a Esquerra Republicana és que no ho faci, si no té els vots lligats, perquè passen coses raríssimes quan un va a un pressupost sense els vots lligats. Passen coses rares.
Un cop divendres el govern presenti els pressupostos, comença el tràmit parlamentari que pot durar unes cinc setmanes. Serà el marge que Illa i els republicans tindran per negociar. A tot plegat, els comuns confien que encara hi ha marge per poder sumar Esquerra Republicana a un acord i evitar que els nous pressupostos descarrilin. David Zit és portaveu de la formació del Parlament.
El govern ha de seguir intentant arribar a un acord amb aquest tercer actor que falta a nivell del Parlament per aconseguir aprovar pressupostos. Nosaltres creiem que és imprescindible que hi hagi pressupostos aquest de 2026. El país, sens dubte, ho necessita i, en tot cas, nosaltres el que creiem és que, més enllà que el govern els aprovi aquest divendres, hi ha marxa per arribar a un acord.
Catalunya va tancar l'any amb els preus de l'habitatge més cars de la darrera dècada, amb un increment anual de més del 9% i més de 2.300 euros per metre quadrat de mitjana. On surt més car comprar-se un pis és als municipis empordanesos de Torrent i Cadaqués. Són dades elaborades per la xarxa a partir dels preus reals de les compravendes fetes davant de notari. Ens n'informa la Carina Vallbé.
Les dades de compra-venda dels notaris esdevenen la fotografia més fidedigna del mercat de l'habitatge, un sector segrestat per l'especulació. Segons aquestes dades, Catalunya va tancar l'any amb el preu de l'habitatge de compra disparat per sobre del 9%, l'increment més alt dels darrers 10 anys. De fet, el preu mig per metre quadrat va ser de més de 2.300 euros, el rècord de la darrera dècada.
i va situar Catalunya en quarta posició en un rànquing estatal encapçalat per les Illes Balears, seguit de Madrid i Euskadi. Torrent, Cadaqués i Nautaran lideraven a finals d'any el podi dels pobles amb el preu per metre quadrat més car, mentre que Barcelona hi apareixia en setena posició per darrere de Sitges, Gualta i Esplugues de Llobregat. Per contra, on sortia més econòmic adquirir un habitatge era a Balianes i a quatre pobles més de la província de Lleida.
El 2025 també ha marcat un altre rècord en compravendes a Catalunya, més de 114.500. El 12% dels compradors van ser empreses i el 21% es frangers. De fet, els no-residents que compren més pisos a Catalunya són els francesos.
Passen ara 10 minuts de les 8 del matí. Avui, 24 de febrer, es compleixen 4 anys de l'inici de la invasió de Rússia a Ucraïna. Un conflicte que encara sembla lluny d'acabar-se i que ja ha causat prop de 2 milions de víctimes d'un i altre bàndol, a més de l'èxode de gairebé 5 milions de persones.
Grafa Martínez, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de Barcelona, creu que els Estats Units i Rússia ja han pactat al final de la guerra amb beneficis per tots dos, amb la passivitat de la Unió Europea. Martínez assegura que la resistència feroç ucranesa és l'últim escull per segellar aquest acord. Ho ha dit fa pocs minuts aquí, en Declaracions al Notícies en Xarxa.
Estados Unidos ya no está por la labor, cree que eso no es la solución, no quiere ganar a Rusia. Europa no es capaz de dar el paso necesario para decir, bueno, si no lo estás tú, estamos nosotros. Y parece que todo está abocado a en qué momento Rusia y Estados Unidos decidan
en repartirse Ucrania de una manera u otra, y la cuestión es hasta qué punto Ucrania aceptará o no, que en un primer momento parece que no, y nadie quiere llegar a un final con una guerra de guerrillas todavía interna, y eso es lo que seguramente impide ese acuerdo que yo creo que ya Rusia y Estados Unidos tienen realizado. Es una ratonera, es un escenario en donde realmente no sabemos hacia dónde puedan salir, se puede eternizar.
Durant aquests quatre anys de guerra, Catalunya s'ha convertit en terra d'acollida de refugiats amb el Consolat d'Ucraïna de Barcelona com una de les entitats que ha més ajudat els seus compatriotes. Ens ho explica el Joan Ferrer.
Des de l'inici del conflicte, el 2022 es calcula que prop de 40.000 ucraïnersos han rebut protecció temporal a Catalunya, dels quals uns 25.000 s'hi han quedat. El Consulat d'Ucraïna a Barcelona ha estat testimoni de primera mà de l'arribada de milers de refugiats i els ha ofert tot tipus d'ajuda, sobretot administrativa. Grabovetsky Olek és el cònsul general interí d'Ucraïna a Barcelona.
Hacer documentos para los ucranianos, hacer pasaportes, hacer documentos notariales. Durante la llegada y el inicio de la guerra había más gente con muchos problemas y durante estos cuatro años logramos poco a poco solucionar. Muchos están trabajando, cobrando dinero, con este dinero pagan su alojamiento.
Amb la situació ja regularitzada, molts ucraïnesos com La Victòria segueixen recorrent al consulat per tràmits més simples, com traduccions de documents. A més, també pateixen els problemes de la societat catalana, com la dificultat d'accedir a un habitatge. Està buscant molt temps alguna vivenda alternativa, però és molt difícil, sembla que és impossible.
Durant aquests quatre anys, l'associació d'Ucraïna, Zerelo, ha ajudat els seus compatriotes en diverses tasques, des de tràmits legals o traduccions de documents fins a l'acompanyament de persones malaltes. Olga Ziuban és la presidenta. No sempre és ajuda de diner, però ajuda amb paraules, amb un abraçament, amb sofrimento. Segons l'associació, una mitjana de 50 famílies utilitzen cada dia els serveis del seu centre, on s'ofereixen classes de castellà, assessorament legal o suport psicològic.
Pràcticament un quart de nou del matí, falten dos minuts. Els maquinistes de ferrocarrils de la Generalitat estan cridats avui a fer vaga. El sindicat minoritari CMAF ha convocat la protesta que s'allargarà fins demà dimecres i continuarà els tres primers dies de la setmana vinent quan també s'hi afegirà a comissions obreres.
El sindicat convocant reclama més seguretat i des de la direcció de ferrocarrils es respon amb sorpresa i ha estat allà a la vegada artificiosa. I d'altra banda, els serveis mínims decretats per avui són del 50% en hora punta i del 25% a la resta de franges. A l'estació de ferrocarrils de la Generalitat, a la plaça Catalunya de Barcelona, hi són el Lluís Sánchez i l'Anna Ruiz, a les andanes. Anna, bon dia de nou, amb una senyal una mica regular.
Hola, Taésa, bon dia. A aquesta hora és hora punta. Recordem-ho, s'ha augmentat i molt el nombre d'usuaris que estan esperant el seu tren aquí a l'estació de Catalunya de Ferrocarrils de la Generalitat, tot i que l'empresa assegura que s'estan complint els serveis mínims, que són del 50% en hora punta fins a les 9 del matí. A partir de les 4, de 4 a 6 de la tarda, tornarà a ser també en hora punta del 50% i la resta de les franges orellas
del 25%. Tot i que durant la primera hora del matí la situació ha estat de relativa normalitat, aquests minuts s'està complicant una mica més la cosa perquè també ha augmentat el nombre d'usuaris habituals de ferrocarrils de la Generalitat. Tot i això, els usuaris diuen que almenys fins a aquest moment la vaga s'està notant amb relativa normalitat i que les coses més o menys funcionen. Però, insistim Taís, en aquest moment sí que hi ha hagut un augment del nombre d'usuaris que esperen el seu tren.
Yo me enteré por redes sociales. Seguridad en ferrocarriles yo lo veo bien. Yo nunca he tenido ningún problema, siempre ha funcionado estupendamente y los horarios perfectos. Está funcionando normal, no hay ninguna incidencia en el transporte, como siempre. Muy cómodo, creo que es lo mejor.
Estic content que es manifesti la gent, que el servei es manifesti i també et doni el servei per poder anar i tornar de casa a la feina, ja que Barcelona està complicat per arribar i l'Eli de Catalunya durant 10 anys sempre ha donat un servei superbo, puntual i milloren els serveis i les instal·lacions sempre les seguís millorant.
Vagons plens en aquest moment d'usuaris que agafen el seu tren aquí a l'estació de Catalunya de Ferrocarrils de la Generalitat. Recordem que el sindicat CMAF, el sindicat minoritari, és el convocant d'aquesta vaga avui i demà dimecres al sindicat majoritari.
El sindicat UGT s'ha desmarcat almenys fins al moment de la protesta i el calendari de vagues tornarà a reprendre dilluns de la setmana vinent, durant els dies dilluns, dimarts, dimecres. Semafa ha tornat a convocar vaga tot coincidint amb el mobile. Anna, moltíssimes gràcies. Veiem clarament que és hora punta aquí a Plaça de Catalunya. Que vagi molt bé. Fins després. Notícies en xarxa. Connectats al territori.
Passar un minut ara d'un quart de nou del matí, el Consell de Ministres desclassificarà avui els documents de l'intent de cop d'estat del 23F, coincidint amb el 45è aniversari dels fets, tots els papers relacionats amb aquest moment de la transició, un moment clau en la transició democràtica espanyola, es publicaran demà al butlletí oficial de l'Estat i ja es podran consultar a la pàgina web de la Moncloa.
La desclassificació de la documentació del 23-F és una reivindicació històrica de diversos grups del Congrés i especialment del PNB, que en els últims anys ha insistit en la necessitat de reformar la llei de secrets oficials per escursar terminis. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la desclassificació a les xarxes socials argumentant que se saldarà un deute històric amb la ciutadania.
Doncs busquem reaccions, en aquest cas, d'una persona que estava a primera línia política durant l'intent del Cop d'Estat. En parlem amb l'exdiputat socialista al Congrés i testimoni d'aquells anys fonamentals, Raimon Ubiols, per mirar d'entendre què implica realment aquesta obertura dels arxius. Senyor Ubiols, molt bon dia, gràcies per atendre'ns. Hola, bon dia, gràcies a vostès.
El govern diu que aquesta publicació íntegra dels documents del 23F és una manera de reparar un deute històric amb la ciutadania. Quin valor democràtic té al seu entendre aquesta decisió?
Jo crec que és un fet important, perquè tinc la impressió, i els que han anat seguint totes les històries que s'han publicat sobre el 23F i coincideixen en general amb mi, que es coneixeran els detalls, però la interpretació del que va passar no canviarà substancialment. Però, en fi, jo estic molt satisfet perquè realment vaig viure...
en primera mà el 23. En fet, no perquè estés en el Congrés dels Diputats, perquè aleshores jo no era, sinó perquè a les 6 de la tarda vaig agafar l'avió al Prat per anar-me'n a Madrid, perquè la direcció federal socialista en aquell moment estava tota a la presó, i a la presó simbòlica, diguem, del Congrés dels Diputats, no? I els 4 o 5 que quedaven fora
doncs ens vam reunir per anar seguint els esdeveniments dramàtics d'aquella nit. Ens vam desplaçar en algun domicili particular, vam estar al Ministeri de l'Interior amb els representants dels altres partits democràtics i vam estar consultant amb la direcció que es portava de la Guàrdia Civil per veure si es prenia una decisió sobre un fet
que podia haver estat de conseqüències molt greus, que era l'entrada dins del Congrés dels Diputats, l'entrada armada dins del Congrés dels Diputats. I allà hi va haver unanimitat de tots els partits i també el director general de la Guàrdia Civil, que en aquell moment era un general que es deia Santa, Santa Maria, també tenia el mateix criteri, que podia ser un bany de sang i que valia més esperar el que finalment
va succeir, que és que els ocupants es van desanimar i es van rendir, per dir-ho així. I per què pensa que aquesta desclassificació serà una qüestió de conèixer detalls, però no de modificar la interpretació? Ho sabem gairebé tot a línia general? Hi ha dos aspectes que són a l'ombra en la història del XXIII. He fet que està molt documentada i és molt coneguda. Aquests dos aspectes són els següents. Primer,
el paper que hi van jugar elements del que aleshores s'anomenava el CSIT, que era el centre de l'espionatge interior, el centre d'informació interior. I el segon aspecte és el capteniment concret, minut a minut, hora rere hora, per dir-ho així, i dels dies anteriors també, del que avui anomenem l'emèrit, és a dir, de l'ex-re
i Juan Carlos. El Juan Carlos va ser decisiu per aturar el COP en la seva intervenció a Televisió Espanyola. Va ser decisiu, per sort es va aturar. Els tancs de València, que encara estaven a davant de l'Ajuntament, es van retirar, etcètera. És a dir, el seu gest intervenint en contra del COP va ser decisiu, però, en canvi,
molts pensen, i jo entre ells, que durant les setmanes anteriors no és que conspirés, però sí que va crear un ambient d'oposició al paper del govern d'Adolfo Suárez, que va ser interpretat abusivament
pels colpistes, com una mena, si no de llum verda, de llum àmbar, per dir-ho així, a la cruïra. I aquí, tant pel que fa al paper dels serveis secrets com pel que fa al paper de l'emèrit, em sembla que els papers poden il·luminar realment i establir finalment tots els detalls de la veritat.
Ho veurem. Senyor Biols, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Fins a la propera. Gràcies a vostè. Molt bon dia. Adéu.
I ara us expliquem que el judici contra l'expresident Jordi Pujol i la seva família entra a partir d'avui en una fase decisiva. A la sessió d'aquest dimarts és previst que declarin diversos responsables de la coneguda com a policia patriòtica i de l'Operació Catalunya. Està citat, per exemple, l'excomissari José Manuel Villarejo i l'exdirector adjunt de la policia Eugenio Pino.
considerat com un dels cervells de l'entramat de guerra bruta contra l'independentisme des del Ministeri de l'Interior, encapçalat per Jorge Fernández Díaz. Entre demà i dijous compareixeran també altres responsables policials, com un instructor de la unitat de delictes financers de la Guàrdia Civil que va dirigir la investigació contra els Pujol.
I Catalunya ha de deixar de pensar en la immigració com una simple gestió de fluxos i començar a abordar-la com una política de ciutadania i cohesió social. Aquesta és la principal conclusió del Comitè d'Experts per la Transformació i la Innovació Social, coneguda també com a CETIS. És un espai de reflexió i assessorament sobre drets socials que depèn de la Generalitat
que ha presentat el seu tercer informe centrat en migració i cohesió social. El document analitza la governança migratòria i proposa millores en la coordinació institucional. També vol aportar propostes per reforçar la cohesió social davant els reptes demogràfics actuals. Els experts veuen la immigració com una oportunitat estructural per a Catalunya, però que requereix polítiques actives per reduir la precarietat. Així ho explica la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez,
I el que estem enfocats és el govern, és en que aquesta prosperitat que genera la migració sigui realment compartida i reverteixi en un millor estat del benestar, dimensionat correctament per la població i que reverteixi en uns millors serveis públics per tots i per totes.
no per només els que han estat a Catalunya durant més generacions, que és el que alguns partits d'extrema dreta tristament volen fer, no per construir una part hate de l'estat del benestar, sinó per reforçar l'estat del benestar per totes les persones que estan a Catalunya.
Empat del Girona contra l'Alavés en un duel ple de girs de guió. Els bascos es van avançar primer amb un gol de Lucas Boyer en el minut 5, però la reacció blanca i vermella va arribar abans del descans amb una diana de Benat que igualava el marcador. Ja al segon temps, Zigankov va remuntar
Amb l'1 a 2 i quan semblava que els gironins s'endurien els 3 punts de Mendizorrozza, de nou boller va perforar la porteria de Gazzaniga en el minut 89. El Girona encadena 3 setmanes sense perdre i tanca la jornada 11 a la taula. Malgrat haver deixat escapar dos punts, Mitchell fa una lectura positiva de l'actuació de l'equip. Hem fet un bon partit. Per mi ha pogut passar qualsevol cosa.
i estic content per les sensacions de l'equip. Sempre miro cap endavant i tinc la sensació que és un bon punt. 12 punts per alcançar el 42. És un pas més, 13 partits endavant i hem de continuar. Necessitem la nostra gent, són 7 partits a casa.
Un soci del Barça ha denunciat Joan Laporta a l'Audiència Nacional pels Delictes de Blanqueig de Capitals, frau a hisenda i cobrament de comissions indegudes durant la seva presidència. A banda de Laporta també s'inclou altres directius de la Junta Blaugrana com Helena Fort, Josep Covells, Ferran Oliver, l'exvicepresident econòmic Eduard Romeu i l'actual president en funcions Rafael Juste. Ara l'audiència haurà de decidir si l'admet a tràmit l'expresident Blaugrana i candidat
A la presidència assegura que tot plegat és una estratègia per perjudicar la seva candidatura a les eleccions.
La canella de les colles castelleres estrenarà casc, la coordinadora a treballar en un nou model que protegeixi més i millor i que es complementarà amb una màscara per la cara. L'Hospital Sant Joan de Déu participa en el projecte. La iniciativa del nou casc casteller es va començar a gestar el desembre del 2024, mesos després de l'accident que va patir una cotxadora de la colla vellà a la Diada de Sant Fèlix d'aquell any.
Paral·lelament, el nou model de casc, la iniciativa també preveu el disseny d'un protector facial per ampliar la cobertura en zones sensibles com el front, el nas i els pòmuls.
La xarxa de comunicació local. Això va de creativitat amb l'artista empordanesa Roser Martínez. Avui va de fer-ho al revés.
Passejant per Girona em vaig trobar la Maria. Feia temps que no la veia i ens vam posar al dia en pocs minuts. Abans d'acomiadar-nos em va explicar que havia posat en pràctica una de tantes coses que explico per desbloquejar les idees. Em deia que es va trobar la feina bloquejada amb una proposta que tenia de presentar. I en aquell moment se'm van recordar de mi. I de quan vaig explicar de fer les coses al revés en moments de bloqueig. I va fer el primer que sempre dic. Parar...
Respirar i canviar la mirada. Va ser quan es va preguntar, i si ho faig al revés? I ho va fer. Com? Doncs en comptes de començar pel principi de la proposta, es va imaginar directament com seria el final. Què volia que sentís qui la llegís? Quin impacte volia causar? I des d'aquí va anar tirant enrere? Quin tot necessitava? Quins punts havien de quedar claríssims? I què podia sorprendre?
Quan ho va tenir tot al cap, va tornar a començar pel principi, però ara amb una claredat brutal. I no només hi va sortir una proposta millor, li va sortir una proposta amb ànima. I per això m'ho explicava amb el somriure d'algú que sap que ha trencat un mur. I em va dir, Roser, vaig pensar que em donaries una colleja creativa si no ho provava.
A vegades estem tan acostumats a seguir un camí, un mètode, una pauta, que no ens atrevim a posar-ho tot potes en l'aire. I el simple fet de canviar l'ordre pot canviar l'efecte. I tu, t'has atrevit mai a fer-ho al revés?
Notícies en xarxa. Edició Matí. Amb Thais Trujillo.
Bon dia, són dos quarts de nou del matí i avui encapçalem el Notícies en xarxa explicant-vos que el govern aprovarà divendres els pressupostos sense tenir lligat el suport d'Esquerra Republicana. El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'exposa per tant a que els comptes descarrilin però vol que es visualitzi públicament aquest rebuig dels republicans. Els d'Oriol Junqueras insisteixen que fins que no hi hagi avenços en el traspàs de la recaptació de l'IRPF no es mouran.
ni un mil·límetre en la seva posició. I tot plegament entre els comuns encara veuen marge per l'acord i els agents socials fan una crida a la responsabilitat.
El Consell de Ministres desclassificarà avui els documents de l'intent de cop d'estat del 23F, coincidint amb el 45è aniversari dels fets. Tots els papers relacionats amb aquest moment clau en la transició democràtica espanyola es publicaran demà al butlletí oficial de l'Estat i ja es podran consultar a la pàgina web de la Moncloa. L'exdiputat al Congrés i exprimer secretari del PSC, Raimon Ubiols, ha destacat al Notícies en Xarxa quines són les principals ombres
a les quals hauria de posar llum la desclassificació. Aquests dos aspectes són els següents. Primer, el paper que hi van jugar elements del que aleshores s'anomenava el cècit, que és el centre de l'espionatge interior. I el segon aspecte és el capteniment concret...
minut a minut, hora rere hora, per dir-ho així, del que avui anomenem l'emèrit, que és el dia de l'ex-rei Juan Carlos.
Avui, 24 de febrer, es compleixen quatre anys de l'inici de la invasió de Rússia a Ucraïna, un conflicte que ja ha causat prop de dos milions de víctimes d'un i altre bàndol i que sembla lluny d'acabar-se. La Unió Europea ha fracassat en l'intent d'aprovar un nou paquet de sancions a Moscou. Rafa Martínez, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de Barcelona, ha parlat al notícies en xarxa del context que frustra l'objectiu de pau.
Estados Unidos ya no está por la labor, cree que eso no es la solución, no quiere ganar a Rusia. Europa no es capaz de dar el paso necesario para decir, bueno, si no lo estás tú, estamos nosotros. Y parece que todo está abocado a en qué momento Rusia y Estados Unidos decidan repartirse Ucrania de una manera u otra. Y bueno, la cuestión es hasta qué punto Ucrania aceptará o no aceptará eso, que en un primer momento parece que no.
Barcelona avança per fer un diagnòstic del seu model nocturn. A fi de replantejar canvis, si és necessari, al punt de mira hi ha l'equilibri entre l'activitat econòmica, el turisme i la vida diària dels veïns amb l'ordenança de civisme recentment aprovada a l'horitzó.
I entrarem tot seguit a fons en conversa aquí a plató amb Carmen Zapata, que és la comissionada de la nit de l'Ajuntament de Barcelona. I més qüestions. Els maquinistes de ferrocarrils de la Generalitat estan cridats avui a fer vaga. Els serveis mínims decretats pel govern són del 50% en hora punta i del 25% a la resta de franges. De seguida tornarem en directe a l'estació de plaça de Catalunya de Barcelona per veure quina és l'afectació de l'aturada.
I en esports, empat del Girona contra l'Aleves en un duel ple de girs de guió. Els bascos es van avançar primer, però el Girona va remuntar amb les dianes de Benat i Dzigankov. En el minut 89, Boyer va fer l'empat a dos definitiu. El Girona encadena tres setmanes sense perdre i tanca la jornada 11 a la taula.
I en cultura, la canalla de les colles castelleres estrenarà casc. La coordinadora treballa en un nou model que protegeixi més i es complementarà amb una màscara per a la cara. La iniciativa compta amb l'assessorament de l'Hospital Sant Joan de Déu.
El govern aprovarà divendres els pressupostos sense tenir lligats els vots d'Esquerra Republicana. El president Salvador Illa allarga la mà als republicans i els demana asseures a negociar-los i els republicans no ho faran, diuen, fins que no hi hagi avenços en el traspàs de la recaptació de l'IRPF i asseguren que el PSC no ha fet els deures davant el PSOE en aquest sentit. Ens ho explica la Mont Carvajal.
El president Illa ha signat aquest dilluns un acord amb els sindicats Comissions Obreres i UGT i les patronals Foment i Pimec per als pressupostos que preveu 86 mesures, entre les quals 900 milions d'euros l'any per habitatge i 20 milions per millorar autobusos interurbans. Han acabat i Illa ha anunciat que divendres aprovarà els pressupostos malgrat no tenir el vistiplau d'Esquerra Republicana. Aquí ha ofert diàleg per negociar-los. Catalunya no pot esperar més.
És hora que tots ens pronunciem. Els que estiguem a favor d'avançar, de no bloquejar el país, de resoldre el present i de mirar el futur, seiem i negociem els millors pressupostos per Catalunya. Tenim encara camí per recórrer i tenim, us ho asseguro, marge per acordar. La clau és una, i només una, posar Catalunya per davant de tot.
Esquerra Republicana no ho troba bona idea i es mantindran en el no mentre no s'avanci en la recaptació de l'IRPF des de Catalunya. La portaveu Elisenda Alemany ha assegurat que el PSC no ha fet els deures davant el PSOE en aquest aspecte. La meva experiència com a Esquerra Republicana és que no ho faci, si no té els vots lligats, perquè passen coses raríssimes quan un va a un pressupost sense els vots lligats. Passen coses rares.
Un cop divendres el govern presenti els pressupostos, comença el tràmit parlamentari que pot durar unes cinc setmanes. Serà el marge que Illa i els republicans tindran per negociar.
El Consell de Ministres desclassificarà avui els documents de l'intent de cop d'estat del 23F, coincidint amb el 45è aniversari dels fets. Tots els papers relacionats amb aquest moment clau en la transició democràtica espanyola es publicaran demà al butlletí oficial de l'Estat i ja es podran consultar a la pàgina web de la Moncloa.
La desclassificació de la documentació del 23-F és una reivindicació històrica de diversos grups del Congrés i especialment del PNB que en els últims anys ha insistit en la necessitat de reformar la llei de secrets oficials per escursar terminis. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la desclassificació a les xarxes socials argumentant que se saldarà un deute històric amb la ciutadania.
I en declaracions fa uns minuts aquí, el Notícies en xarxa, Raimon Ubiols, exdiputat al Congrés i membre de l'executiva federal del PSOE en aquell moment, ha dit que està convençut que la desclassificació ajudarà a aclarir dos punts clau d'aquells fets. El paper dels serveis secrets espanyols i el de l'aleshores rei Joan Carles. El Juan Carlos va ser decisiu per aturar el cop en la seva intervenció a televisió espanyola
Però, en canvi, molts pensen, i jo entre ells, que durant les setmanes anteriors no és que conspirés, però sí que va crear un ambient
d'oposició al paper del govern d'Adolfo Suárez, que va ser interpretat abusivament pels culpistes com una mena, si no de llum verda, de llum àmbar.
Avui, 24 de febrer, es compleixen quatre anys de l'inici de la invasió de Rússia a Ucraïna, un conflicte que encara sembla lluny d'acabar-se i que ja ha causat prop de dos milions de víctimes d'un i altre bàndol, a més de l'èxode de prop de cinc milions de persones. Rafa Martínez, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de Barcelona, creu que els Estats Units i Rússia
ja han pactat al final de la guerra amb beneficis per a tots dos, amb la passivitat també de la Unió Europea. Martínez assegura que la resistència feroç ucraïnesa és l'últim escull per segellar aquest acord. Ho ha dit fa pocs minuts aquí, en declaracions al Notícies en Xarxa.
Estados Unidos ya no está por la labor, cree que eso no es la solución, no quiere ganar a Rusia. Europa no es capaz de dar el paso necesario para decir, bueno, si no lo estás tú, estamos nosotros. Y parece que todo está abocado a en qué momento Rusia y Estados Unidos decidan
en repartirse Ucrania de una manera u otra. La cuestión es hasta qué punto Ucrania aceptará o no, que en un primer momento parece que no, y nadie quiere llegar a un final con una guerra de guerrillas interna, y eso es lo que seguramente impide ese acuerdo que yo creo que ya Rusia y Estados Unidos tienen realizado. Es una ratonera, es un escenario en donde realmente no sabemos hacia dónde puedan salir. Se puede eternizar.
A Catalunya s'han establert uns 25.000 ucraïnesos fugint de la guerra, com la Maria Kopach, que de 19 anys va emigrar amb la seva família Reus a l'inici del conflicte i que estudia ara a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ens apropa la seva història amb el Joan Ferrer.
Soy María, tengo 19 años, vivo aquí en Catalunya hace 4 años y ahora estoy estudiando en la universidad. Yo vivía en un pueblo de Kiev que se llama Obisgorod, que la situación ahí estaba...
Comparando con lo que podría ser bastante tranquila, igual estábamos muy asistadas, sobretodo mi padre por nosotras, porque a muchas noches había muchas alertas. Yo, mi madre y mi hermana venimos aquí en mayo-junio de 2022. Lo más horroroso era salir de la zona de Kiev porque los pueblos de alrededor, como Bucha, estaban todos destruidos y se podía ver que aquí acaba de pasar una hierra. Primero llegamos a Reus, en Tarragona,
y una conocida de nuestros amigos nos ha ayudado mucho, no es el que lo supuso, y la verdad que nos ha ayudado mucho a integrarnos, a conocer la cultura, sobretodo catalana. La gente en Reus nos ha acogido muy bien.
Me alegro mucho porque cuando escuchaban decir al menos una palabra en catalán o en castellano incluso, como que se alegravan mucho, nos han dado ayudar. Estamos muy cómodos aquí, pero todo el mundo quiere volver a su casa, sobre todo mis padres y mi hermana, porque yo vivo en Barcelona, estoy en la universidad, mis amigos son de aquí, pero mi hermana tiene sus amigos, tiene su mundo en Ucrania.
i els meus pares també. El meu llibre sempre era viajar per Europa, per el món, fer coses en diferents països, així que no sé com ho tindria quan acabe, però clarament m'agradaria la possibilitat de almenys visitar a mi família en Ucrania.
La nova ordenança de convivència de Barcelona que va entrar en vigor fa poc més d'una setmana ha de marcar un punt d'inflexió en la manera com la ciutat gestiona l'espai públic també durant la nit. Es reforcen els mecanismes per garantir el respecte entre ciutadania, activitat econòmica i visitants en un moment en què la ciutat està diagnosticant el seu model nocturn per replantejar-se canvis si és que són necessaris. Per parlar d'aquestes possibles modificacions i d'aquesta vida nocturna hem convidat aquí al plató del Notícies en xarxa
a Carmen Zapata, que és la comissionada de la nit de l'Ajuntament de Barcelona. Senyora Zapata, moltíssimes gràcies per estar avui amb nosaltres. Com pot ajudar aquesta nova ordenança de convivència que les nits siguin més plàcides, si ho podem dir així, a Barcelona?
Pel que té a veure amb la nit, a mi una de les coses que més m'interessen i que crec que més impacte pot tenir és el control de les rutes de l'alcohol. A Barcelona durant molt de temps hem tingut un turisme molt molest que no està interessat ni en les normes de la ciutat ni en el que la ciutat pot oferir pel que fa a espais...
a cocteleries, a sales de música, a discoteques o a la cultura que és inherent a la ciutat de Barcelona. I que ve aquí perquè de vegades li surt molt més barato venir aquí a fer una festa o un comiat de solter que no quedar-se en el seu propi país. Jo crec que en aquest sentit això és el que aquí pot impactar molt l'ordenança de convivència, sobretot pel que fa a l'àmbit de la nit, que és la meva competència.
Perquè podran sancionar, a més ho podran fer de manera instantània. Aquest tipus de turisme i aquest tipus de sortides nocturnes són sensibles a la figura d'aquests mediadors que el que intenten és fomentar la convivència en paraules i no en muntes, perquè ens entenguem? Sí.
Sí, jo crec que sí. Ara, de fet, a la mesura d'obert de la nit, hi ha tota una proposta, ja s'han incrementat, o sigui, s'han incrementat ara, abans de l'estiu entraran els itineraris segurs, perdó.
S'externalitza aquest servei, fins ara es feia les festes majors, els feia la Guàrdia Urbana, i ara es farà cada cap de setmana, fins a les 7 del matí, des de les 11 de la nit fins a les 7 del matí. Això, per una banda, té un impacte en les conductes, en aquesta informació que es dona a les persones.
i també actuant sobre possibles casos de vulnerabilitat per consum d'alcohol o de substàncies i garanteixen que les persones arribin al transport públic amb seguretat. I el servei de mediació nocturna també de cara a finals d'any es duplicarà. Per tant, totes aquestes persones que estan al carrer, que no fan funcions policials sinó que fan funcions més pedagògiques i de mediació i informatives,
juntament amb tots els aspectes que recull l'ordenança de convivència, jo crec que funcionaran positivament en el comportament i, sobretot, en la convivència tan necessària a determinades hores a la ciutat de Barcelona. La seva figura es va crear el novembre del 2024, fa poc més d'un any. Es van donar...
un temps de marge per poder establir un diagnòstic de com estaven les nits a Barcelona i què és el que calia canviar, si és que era necessari. Què és el que ha deduït aquest diagnòstic, si és que ja està completament acabat, perquè entenc que és complicat, la ciutat és gran i l'oferta és molt variada.
Doncs una de les coses més, bueno, no diria que sorprenent perquè els llocs estan plens i la gent li ha de sortir, però tenim les dades per forquilles d'edat de amb quina freqüència sortim a Barcelona.
Llavors, clar, quan més jove més surt, però els percentatges d'un i do, perquè entre els 16 i els més de 65 anys hi ha una mitjana que va entre el 83% els més joves, però els 70 i escaig els no tan joves. Per tant, a Barcelona és una ciutat on sortim.
I això era una cosa que a mi em preocupava perquè hi ha una tendència, quan parlem de veïns, de parlar només dels veïns que conviuen en situacions i externalitats molt negatives per l'impacte que tenen les activitats nocturnes. Però també cal saber...
que aquests veïns, fins i tot els que pateixen aquestes externalitats negatives i aquesta convivència difícil, volen sortir. I el que volen és que nosaltres anem posant i fent accions que puguin fer compatible una qüestió amb l'altra. Ara que parla dels veïns, hem parlat amb Miquel Borràs, que és el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, i li trasllada aquesta petició que ara escoltarem.
Hi ha alguna acció que té a veure amb l'ordenança de terrasses, que també ara està... Hem fet tota una iniciativa ciutadana per demanar la modificació de aquesta ordenança de terrasses i, per tant, hi ha coses que ja de la mateixa ordenança
que no ens agraden i voldríem que es canviés, però és que també considerem que no s'aplica l'actual ordenança en molts casos. Les concentracions de gent i de soroll en alguns carrers i algunes places de certes persones continuen igual.
No es volen tocar horaris, per exemple, no es volen tocar tampoc quantitat de taules i cadires de les terrasses. Hi ha tota una sèrie de mesures que no s'estan discutint ni prenent que podrien modificar en certa manera aquesta situació i no està passant.
parlava d'aquesta ordenança de terrasses i de les aglomeracions de persones i de soroll. Què és el que s'hi pot fer, què es pot modificar per donar resposta a aquestes inquietuds? Bé, s'estan fent. Hi ha àrees de la ciutat on hi ha concentracions d'activitat i concentracions de terrasses on s'ha reduït l'horari.
tenim un hàndicap en aquesta ciutat, tenim un hàndicap en el món amb el canvi climàtic, però sobretot en aquesta ciutat, amb nits tórrides, o sigui, tots volem sortir, tots volem estar a una terrassa, o sigui, seria un drama que desapareguessin,
les terrasses o que tanquessin molt, molt d'hora. Jo crec que aquí el missatge i a qui ens hem d'adreçar és a nosaltres mateixos i sobretot als usuaris d'aquestes terrasses. Vull dir, estar a les nostres mans, fer que això sigui sostenible.
fer que aquest impacte que tenen moltes persones a l'aire lliure sigui sostenible. O sigui, no pot ser que aquesta manca de civisme, això que la gent es pren dues cerveses i eleva, eleva, eleva el to... Som un país sorollós. Parle mal, vull dir, això és...
i anarem al caràcter i tenim un clima que convida a estar al carrer. Llavors, el repte, el veritable repte, és fer que sense disminuir el nombre de terrasses o poder oferir en determinats indrets de la ciutat on és agradable i els veïns reclamen aquestes terrasses, les terrasses són uns comerços que són de proximitat. Vull dir, ningú va a una terrassa perquè és famosa,
Pots tenir un local que sigui un referent que tingui terrassa, però normalment és de consum molt de proximitat. Llavors tots volem, en nits caloroses, estar en una terrassa. Jo crec que aquí el missatge seria que entre tots hem de preservar que aquestes terrasses puguin continuar funcionant. I en aquells indrets on es superen els nivells sonors que marca la normativa, actuar.
Carmen Zapata, comissionada de la nit de l'Ajuntament de Barcelona, moltíssimes gràcies per haver estat avui amb nosaltres. Seguirem parlant d'aquest diagnòstic i de les mesures que es vagin implementant per tal de millorar la convivència entre els que volen descansar i els que volen sortir, que també, com deia, són els mateixos en diferents moments del dia o de la setmana. Gràcies, fins a la propera. Moltíssimes gràcies. Adeu. Notícies en xarxa. Actualitat local.
Els maquinistes de ferrocarrils de la Generalitat estan cridats avui a fer vaga. El sindicat minoritari CMAF ha convocat la protesta que s'allargarà fins demà dimecres i que continuarà els tres primers dies de la setmana vinent, quan també s'hi afegirà comissions obrides. El sindicat convocant reclama més seguretat i des de la direcció de ferrocarrils es respon amb sorpresa i es titlla la vaga d'artificiosa.
I d'altra banda, els serveis mínims decretats per avui són del 50% a la punta i del 25% a la resta de faranges. A l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat, a la plaça de Catalunya de Barcelona, hi són els companys Lluís Sánchez i Anna Ruiz. Anna, bon dia.
Bon dia. El sindicat SEMAF ha convocat aquest primer dia de vaga per franges horàries i la primera part del dia afectat acabarà d'aquí uns minuts a les 9 del matí. Durant aquest període, des de les 6 del matí fins a les 9 del matí, s'ha aplicat el 50% dels serveis mínims. Això ha suposat que ha sortit un tren cada 13 o 15 minuts. Aquests serveis mínims s'han complert amb normalitat, però la disminució del nombre de trens en circulació ha provocat també imatges de més gent.
omplint els vagons i la convocatòria de vaga tornarà de 4 a 6 de la tarda. Durant aquesta franja horària un altre cop s'imposaran el 50% dels serveis mínims. El presentatge del 25% dels serveis mínims s'aplicarà d'11 a 12 de la nit i durant la resta del dia el servei serà totalment normal així que a partir de les 9 del matí
D'aquí uns minuts el servei a Ferrocarrils de la Generalitat es reprèn, serà d'un dia normal i haurem d'esperar a les 4 de la tarda perquè es torni a aplicar aquesta convocatòria de vaga del sindicat SMAF i els serveis mínims torni a ser del 50%. Recordem que demà també hi ha vaga, s'ha desmarcat el sindicat majoritari, UGT, Comissions Obreres, si s'afegirà a la protesta la setmana vinent seran dilluns, dimarts, dimecres, tot coincidint amb el Mobile.
Faltan 8 minuts perquè sigla és 9 punt del matí. Repassem l'actualitat esportiva. Cristina Álvarez, bon dia. Empat del Girona contra l'Alabés. Sí, l'equip va deixar escapar dos punts i això que va ser capaç de refer-se d'un mal inici. Va ser un partit ple de girs de guió en què els primers que es van avançar van ser els bascos. Ben d'hora, al minut 5. Lucas Boyer va fer l'1 a 0.
La reacció blanquivermella va arribar abans del descans amb una diana d'habanat que igualava el marcador. Ja al segon temps Sigankov va remuntar amb l'1-2 i quan semblava que el gironin s'endurien els 3 punts de Mandisso-Rotze, de nou Boier va perforar la porteria de Gazzaniga en el minut 89. El Girona encadena 3 setmanes sense perdre i tanca la jornada 11 a la taula.
Un soci del Barça ha denunciat Joan Laporta a l'Audiència Nacional pels delictes de blanqueig de capitals, fraua i zenda i cobrament de comissions indegudes durant la seva presidència. A banda de Laporta també s'inclou altres directius de la Junta Blaugrana com Helena Ford, Josep Covells, Ferran Oliver, l'exvicepresident econòmica Duart Romeu i l'actual president en funcions Rafael Juste. Ara l'audiència haurà de decidir si l'admet a tràmit en una entrevista a Catalunya Ràdio
L'expresident blaurana i aspirant a la reelecció ha dit que tot plegat és una estratègia per perjudicar la seva candidatura.
per perjudicar i per embrutar tot aquest procés electoral i, de retruc, embrutar el Barça. I l'estratègia aquesta que segueixen ara semblava que anava a ser només mediàtica, però sembla que ara ha passat a una altra dimensió, que és la judicial. Aporta retalls de diari a l'Audiència Nacional amb documents que estan falsificats, amb números de comptes que fins i tot la pròpia entitat bancària dic que no existeixen.
El frai King Granollers afronta la segona jornada de la Main Round a la Lliga Europea d'Enbol amb la necessitat de sumar després d'haver cedit contra l'Elberum. Els ballesans rebran el Porto a partir de tres quarts de nou. És una informació d'Òscar de la Riba de BOTB.
El frai Quimbalomano Granollers necessita sumar els dos punts aquest dimarts a tres quarts de nou al Palau d'Esports davant el Porto per seguir creient en les seves opcions de classificació per a la següent ronda de l'HF Europea en Lig. Els d'Antonio Rama juguen contra un Porto que també va caure la jornada inaugural de la Main Round davant l'Orus. El partit es presenta a clau per veure quin camí volen seguir els ballesans. Partit clau, perquè és el rival que està en la mateixa situació amb nosaltres, és...
partit a casa d'aquesta menenra, amb moltes ganes de tornar a trobar-nos amb el Palau, amb l'infern, amb aquesta energia que ens transmet el Palau i sobretot en els partits d'Europa. I és un equip en què si sumem el partit de la setmana següent és com una eliminatòria real, vull dir que d'aquí hem de treure, independentment del que pugui passar després en els altres partits, però sí que és veritat que tot indica que el partit contra Porto és el clau.
Recordem que el primer de grup accedeix als quarts de final per la via directa i el segon i tercer jugarien als play-offs de vuitens de final. Oriol Cardona ja és a Catalunya després d'haver-se penjat dues medalles als Jocs Olímpics d'hivern de Milà Cortina d'Ampezzo. L'esquiador va enyolir hora en la prova sprint d'esquí de muntanya i bronze en el relleu mix formant parella amb en Alonso va rebre l'escalf de familiars i amics en l'arribada a l'aeroport del Prat. Cardona explica les sensacions que va tenir tant abans com després de guanyar la medalla d'or.
Va ser un moment de molta, molta, molta felicitat. Tant el moment de gravar la meta com el moment de pujar al podi. Era un sentiment que li fan bé tot molt gran. Hem fet història i era conscient que allò era la història dels South Forth. Al final ningú volia la medalla més que jo i la pressió en si me la vaig cotar jo a mi mateix.
i crec que la vam saber gestionar bé. El dia de la cursa em vaig trobar a Hort, i això va fer que em marxés d'aquesta pressió, i estava confiat i tranquil que sortia en una bona bussa perquè em trobava bé.
Ahir, Oriol Cardona, que rebrà una altra medalla d'or, perquè el seu ajuntament, que li fa avui una rebuda, l'Ajuntament de Banyoles, li ha concedit la medalla d'or al mèrit esportiu. Per tant, no només tindrà l'olímpica, sinó també aquesta de Banyoles. Ja en té dues per la col·lecció. I tant. Molt bé. Gràcies, Cristina. Fins demà. Que vagi bé. Ho deixem aquí. Tornem demà a primera hora. Bon dimarts.
La xarxa de comunicació local
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Notícies en xarxa Bon dia.