Notícies en xarxa, edició matí, amb Thais Trujillo. Bon dia. La desclassificació dels documents del 23-F no fa trontollar 45 anys després cap estructura d'estat ni aporta cap gir substancial al guió oficial sobre l'intent de derrocar la democràcia recentment reinstaurada en aquell moment. Els informes apunten que fins a sis agents dels serveis d'intel·ligència coneixien prèviament els operatius del COP
i altres van participar en tasques d'encobriment posteriors. Sobre una de les grans incògnites, com és el paper que hi va jugar el rei Joan Carles, un document conclou que el monarca va ordenar el tinent general Jaime Milans del Bosch que aturés l'intent d'imposar un nou estat militar. Sorprenentment, hores després de la desclassificació dels documents es coneixia la mort als 93 anys de l'excoronel Antonio Tejero, el cap visible de l'intent de cop d'estat.
Així encapçalem el Notícies en xarxa aquest dijous 26 de febrer i al punt de les 7 del matí repassem també altres titulars. Pedro Sánchez viurà avui un nou revés parlamentari que farà descarrilar una vegada més l'intent de prorrogar les mesures de l'escut social Junts per Catalunya i tornarà a votar en contra i acusa el PSOE de no separar del text tot allò que té a veure amb els desnonaments dels vulnerables.
El Papa Lleó XIV inaugurarà la Torre de Jesús de la Sagrada Família el 10 de juny, coincidint amb el centenari de la mort d'Antoni Gaudí. Serà la tercera visita del cap de l'Església Catòlica al temple expiatori després de Joan Pau II i de Benet XVI.
Un assaig internacional demostra per primera vegada com a medicament funciona contra la migranya en nens i adolescents amb eficàcia i seguretat i ha participat l'Hospital Vall d'Hebron i l'equip d'especialistes esperen ara que el fàrmac arribi aviat a qui el necessita.
En esports, nova derrota del Barça a l'Eurolliga. La quarta en els darrers cinc partits va perdre a la pista de la Virtus de Bologna per 85 a 80 i cau a la zona de play-in. Tampoc va guanyar l'Espergirona, que va caure per 58 a 65 davant el Fenerbahçe. La desfeta fa que l'Uni no pugui evitar els quarts de final a la Final Six de l'Eurolliga femenina.
I la Catedral de Barcelona es converteix en el taller d'Antoni Gaudí, amb una experiència de realitat virtual. A Gaudí, el taller del Diví, el visitant té l'oportunitat de convertir-se en deixeble de l'arquitecte. Repassats els titulars, ara obrim àrea de serveis. En primer lloc, volem saber com se circula a les 7 del matí per la xarxa Viaria Catalana. Per tant, connectem amb el RAC i amb el Ferran Aràndiga. Bon dia.
Bon dia, avui tornem a tenir una jornada amb baixa visibilitat a les carreteres per aquesta boira, que hi ha diversos punts, com per exemple el Vallès a voltants de Girona, per tant, un dia més precaució. Pel que fa, la resta de la xarxa ara mateix no es registran avaries, sí que hi ha hagut un accident a la C32 que deixa els vehicles al rural.
a l'altura de Gavà, que deixa 3 quilòmetres de retencions, també en direcció a Barcelona. Doncs també, per altra banda, recordem que ara mateix també ja estan ben formades les cues, sobretot el vessant Llobregat, també ja tenim força congestió, des de Pallajà per la A2, en direcció a Barcelona, també per Molins de Rei, per la B23. El vessant Besòs també, cap al nus de la Trinitat, ara mateix,
Hi ha també retencions ben formades a aquestes vies habituals, com per exemple la C58, que canvia de manera intermitent congestió des de Sant Quirsa, també a la C33 de Montcada i Reixac, o la B20 per Santa Coloma, de Gramener, tot plegat, impacta a les dues rondes de Barcelona, sobretot en els seus primers trams en sentit sud. De moment això seria tot des del RAC. Bon dia.
I ara tanquem portada amb la previsió del temps de cara a aquest dijous. Lluís Miquel Pérez, bon dia. Bon dia. Una altra vegada tenim anticicloi, per tant estancament, i això es tradueix a molta boira. Una altra vegada a les planes del prelitoral, també en alguns racons de la costa,
O, per exemple, aquest matí, entre el Delta de l'Ebre i el sud de Tarragona en general, per una banda, i també a les comarques de Girona, per una altra, aquests núvols ben baixos i amb aquesta molt mala visibilitat. En canvi, quan més cap al Pirineu, hi ha aquest matí el cel molt més destapat i un ambient frasquet, però no gaire fred. Aquesta tarda gran part de les boires
Es dissiparan, farà un bon sol, amb alguns núvols enganxats a l'Ebre i a Girona, i a última hora del dia, ja una altra vegada aquesta propera nit, tornaran moltes boires a les comarques de la costa i del preditoral. Estem pendents a la xarxa.
Ha mort als 93 anys el tinent coronel Antonio Tejero, un dels autors del cop d'estat fallit del 23 de febrer de 1981, ho fa just dos dies després de l'efemèride i el mateix dia en què el govern espanyol ha desclassificat documents sobre què va passar.
Tejero va liderar l'assalt al Congrés dels Diputats en l'aixecament militar que van protagonitzar ell i els generals Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada. El tenent coronel va entrar a la sala de plens del Congrés en la sessió d'investidura de Leopoldo Calvo Sotelo, va tirar diversos trets a l'aire i va mantenir retinguts durant 17 hores els 350 diputats i diputades.
El militar colpista va ser condemnat a 30 anys de presó, tot i que 15 anys després, el 1996, va aconseguir la llibertat condicional.
La desclassificació dels documents no ha provocat cap gir transcendent al guió conegut del COP, però aporta diverses revelacions sobre l'aixecament, així com la manera com van procedir en les darreres hores, en les hores posteriors, actors claus com els serveis d'intel·ligència o la corona. Per exemple, ha sortit a la llum que fins a sis agents del Centre Superior d'Informació de Defensa van participar en el COP d'Estat.
L'informe intern indica que alguns dels integrants del CSIT tenien un coneixement previ de l'operació i altres van participar en tasques d'encobriment un cop perpetrada. També transcendeix l'organigrama manuscrit sobre la planificació de l'assalt al Congrés datat del novembre de 1980 amb les operacions civils, militars i mixtes que s'havien de dur a terme.
Un altre dels documents desclassificats és un manuscrit en què queda clar que es planificaven operacions contra la democràcia i en què es lamenta haver deixat lliure el rei. De fet, una de les grans incògnites que ha aplanat durant aquests 45 anys de secrets oficials ha estat el paper que va jugar Joan Carles de Borbó en el cop. Un dels documents revela que el monarca va ordenar al tinent general Jaime Milans del Bosch que aturés l'intent d'imposar un nou estat militar.
Pel que fa amb el cap visible del cop d'estat, Antonio Tejero, mort des després de la desclassificació, els documents revelen que en converses familiars hauria implicat no només el rei, sinó tots els capitans generals en l'operatiu. Es transcriu també una conversa telefònica de la seva dona en què es lamenta que tots els estaments havien deixat el colonel colpista tirat com una vorilla, diu literalment.
I en el capítol de reaccions, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha assegurat que la desclassificació dels documents demostra que totes les institucions i partits polítics de l'època van defensar la democràcia. I a la xarxa hem pogut parlar amb el professor d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, Martí Marín,
que ha celebrat la desclassificació de documents pel seu estudi, donat que considera que la legislació actual de secrets oficials no té cap sentit. Marina ha dit que no s'acaba de dilucidar el grau de responsabilitat que podria haver tingut el rei Joan Carles I en el cop d'estat del 23 de febrer de 1981.
El que falta més, el que no acabem d'aclarir, és aquesta possible responsabilitat del rei més propera a Alfonso Armada. Aquest és el gran dubte. Si el rei de debò en algun moment ho va empènyer o simplement va actuar com fins ara sí que podem més o menys demostrar com un irresponsable.
I aleshores va haver de fer l'Emili una maniobra posterior per arreglar-ho. Dejera no conèixer el rei en persona ni ha parlat mai. Per tant, qualsevol cosa que pugui dir ell del que fa el rei és de segones. En qui confia? En Milans del Bosch i en Armada, que aquest sí,
Armada és una persona molt propera al rei. Per tant, si Armada li diu que el rei està al darrere, Tejero s'ho pot creure o almenys pensar que té visos de realitat. El que no pot és comprovar-ho. Sí que estaria bé que un dia sapiguéssim fins a quin punt el rei sabia de l'operació Armada. Dels altres dos no crec en saber res, no ho sap. Però del que podia fer Alfonso Armada, aquí tinc més dubtes.
I el Congrés Junts votarà avui en contra de la pròrroga de les mesures de l'anomenat escut social. Ho ha anunciat la seva portaveu al Congrés, Míriam Nogueres, que ha culpat Pedro Sánchez de la decisió per no haver separat les mesures antidesnonament del paquet. En la seva rèplica, el president espanyol ha acusat els independentistes de copiar els discursos de la ultradreta. Amb aquesta decisió dels diputats de Carles Puigdemont...
i accepta un gir inesperat de darrera hora de cauran, entre d'altres, la moratòria antidesnonaments o la prohibició dels talls de subministrament d'aigua i llumigàs per a famílies vulnerables i la pròrroga del bo social elèctric. Escoltem el creuament de retrets entre Míriam Nogueras i Pedro Sánchez.
Si votéssim que sí, potser sí que ens estalviaríem totes les mentides que vostè i els seus socis estan dient de nosaltres. Però com he dit, nosaltres no enganyem i anem de cara. Votarem no. Menys enquestes, senyor Sánchez, i més tocar carrer. Perquè vostè haurà de decidir si està al costat de la gent que aixeca cada dia la persiana...
o al costat dels que rementen portes. Nada tiene que ver una cosa con la otra, señoría. Lo que estamos precisamente en ese Real Decreto Ley trayendo a las Cortes tiene que ver con el suministro eléctrico, tiene que ver con el ingreso mínimo vital, tiene que ver con la protección ante posibles desalojos como consecuencia de esas situaciones devenidas de vulneración social. ¿Qué tendrá que ver eso con la ocupación? ¿Por qué usted tiene que copiar precisamente los discursos de la derecha y la extra-derecha del país?
La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha anunciat aquest dimecres que descarta encapçalar les llistes de l'esquerra espanyola en el pròxim cicle electoral. La renúncia de Díaz arriba en un moment marcat pels mals resultats de sumar a les enquestes i a les eleccions de l'Aragón. Aquest dissabte...
Moviment sumar, Izquierda Unida, els Comuns i Mas Madrid van celebrar un acte per renovar la seva aliança i frenar l'ascens de l'extrema dreta, cita la qual no va assistir la vicepresidenta. La també ministra de Treball seguirà l'executiu de Pedro Sánchez fins a esgotar la legislatura i ha explicat en un vídeo publicat a les xarxes socials que es tracta d'una decisió molt meditada.
Voy a seguir trabajando desde el Gobierno y desde fuera del Gobierno por vuestros derechos, con la misma convicción de siempre, porque para mí la política es una herramienta al servicio de la gente trabajadora. Lo que tenemos que hacer es ganar el país y tenemos que hacerlo juntas, desde todos los sitios. Somos muchos más y muchas más y vamos a defender la democracia juntos y juntas.
Una altra dona ha presentat una denúncia contra l'exportaveu de Sumar al Congrés, Íñigo Errejón, en aquest cas per agressió sexual en penetració. Els fets haurien passat el 16 d'octubre del 2021, quan l'exportaveu de Sumar al Congrés l'hauria forçat després d'una festa en un context de consum d'alcohol i cocaïna. L'advocat de la denunciant és el mateix que el de l'actriu Elisa Mouliam, qui fa poques setmanes va confirmar que seguirà endavant en la denúncia per agressió sexual contra Errejón,
després d'haver anunciat que la retiraria per raons personals i de salut. I aquí a Catalunya, el president Salvador Illa promet a Esquerra complir amb el compromís sobre la recaptació de l'IRPF, el seu torn als republicans li demanant que pressioni el PSOE per aconseguir que sigui una realitat. És una informació de la Mont Carvajal.
Les posicions d'uns i altres respecte a la negociació dels pressupostos es mantenen, però el to i les formes han estat suaus. Potser hi ha ajudat, que era el retorn del president a la cambra després de la baixa mèdica, i tothom ho ha celebrat. De seguida, la tensió s'ha centrat en el cara a cara Illa Jové, el president dels republicans al Parlament.
I per tenir-los ja sap què cal fer, complir amb allò que vam signar. La responsabilitat és tota i absolutament seva. I no erri en la pressió, president. A qui ha de pressionar és el PSOE, no Esquerra Republicana. A qui ha de fer moure és el PSOE, no pas a nosaltres. Això no és el final de res. El contrari, tot el contrari, és l'inici d'una tramitació parlamentària. Jo vull dir avui a vostè i al seu grup parlamentari que hi ha màgia d'acord. I vull dir jo a vostè i al seu grup parlamentari que també us hi estigui a la mà.
i us demano que l'agafin. La mà i agafarem. Ho sap perfectament. Primer compleixin i després negociem. D'altra banda, el Parlament ha aprovat per unanimitat la compareixença d'Illa davant el ple pel col·lapse del país. Ho ha demanat Junts i tots els grups hi han votat a favor, inclòs el PSC. El president ha dit que no té cap inconvenient a fer-ho com més aviat millor.
El Papa Lleu XIV inaugurarà la Torre de Jesús de la Sagrada Família el 10 de juny, coincidint amb el centenari de la mort d'Antoni Gaudí. Ho faran al marc d'una visita a Madrid, Barcelona i Canàries que durarà a terme del 6 al 12 de juny. La ruta concreta, això sí, es donarà a conèixer en el seu moment, tot i que ha transcendit que el pontífice estarà a la capital catalana el 9 i el 10 de juny.
La de Llauca Torra serà la tercera visita d'un papa al temple expiatori després de Joan Pau II el 1982 i de Benet XVI que va oficiar la cerimònia de dedicació de la Sagrada Família.
Proc de 450.000 persones viuen en situació d'exclusió social a l'àrea de Barcelona, una xifra que representa el 17% de la població. Això ho apunta l'últim informe de la Fundació Fuesa, presentat per Càritas, que a més alerta que la xifra de persones que viu en aquesta situació i que pateix aïllament social s'ha duplicat en els darrers sis anys. L'estudi també alerta que cada cop hi ha més persones que viuen en inestabilitat permanent
i que les dificultats d'accés a un habitatge digne continuen sent un dels principals factors de desigualtat. Guillermo Oteros i Raül Flores són coordinador i tècnic de Càritas. L'habitatge a la diòcesi de Barcelona és un forat negre, un forat negre que xuscla amb cada vegada més força la capacitat econòmica de les famílies. Aquellos hogares sustentados principalmente por mujeres son hogares que registran tasas de pobreza y exclusión social mucho más altas.
L'alcalde de Girona, Lluc Salell, es demana a la Generalitat que doni una resposta global al col·lectiu de persones sense llarg que es dugui a terme una feina conjunta entre diferents administracions i que s'hi evoquin més recursos per part del govern. Això ho ha anunciat aquest dimecres després de fer una reunió amb les associacions de veïns de Santa Eugènia i Can Givert del Pla i entitats del tercer sector arran de l'agressió d'una persona sense sostre diumenge al matí.
Aquestes entitats també han reclamat una comunicació més directa amb l'Ajuntament gironí. Ens ho explica la Maria Pilsa, de la Televisió de Girona. Reforçar el teixit social i comunitari i que aquest, a través d'una comunicació directa, es pugui canalitzar cap a l'Ajuntament per tal d'augmentar complicitats i millorar la xarxa d'acompanyament i tutelatge és vital per tal de reduir el sense llarisme.
que sempre les persones puguin estar acompanyades, que hi hagi que anar als directes entre les associacions de veïns, les entitats i nosaltres, per si hi ha algun element que, malgrat que els protocols marquen com s'han de fer, potser està fallant. Una segona necessitat és seguir pressionant la Generalitat per tal que porti recursos que fa anys que ciutats com Girona reclamen. El consistori es mostra crític en aquest sentit, ja que des de la visita de la consellera al novembre no hi ha hagut cap canvi.
Ni pel que fa a l'aportació pressupostària de la Generalitat de Catalunya, ni tampoc de la proposta. Aquell dia hem estat treballant pel que fa a plaçaments, propostes, equipaments residencials. Des de l'Ajuntament també s'informa que cada cop hi ha més persones que no tenen llar a les comarques gironines i que la resposta no la pot donar només la ciutat de Girona.
Les associacions de famílies d'alumnes de Catalunya lamenten la renovació gairebé automàtica de les subvencions a l'escola concertada pels propers sis anys i critiquen el tancament de grups a la pública. Demanen al govern que arribi a un acord amb els sindicats el més aviat possible per millorar el sistema educatiu i no perjudicar l'alumnat. En té més detalls l'Esther Minguell.
La FAC critica la sobreoferta de places a la concertada després de l'anunci de la planificació escolar del proper curs feta pel Departament d'Educació. Lamenten que la renovació dels concerts hagi estat gairebé automàtica i adverteixen que això potencia la segregació escolar. Ho explica la directora de la FAC, Lidon Gasull. Mentre hi hagi sobreoferta de places escolars serà molt difícil erradicar la segregació escolar amb les conseqüències que això té per la qualitat educativa.
i lamentem que al final el Departament d'Educació hagi optat per fer una renovació gairebé automàtica, perquè realment només hi ha nou escoles afectades. Sobre l'increment de grups a l'etapa de secundària, considera que el Departament es queda curt per poder reduir les altes ràtios d'alumnes a les aules. L'entitat demana també al govern que solucioni les desevinences amb el professorat i resolgui la falta d'inversions en el sistema educatiu. Li reclama que ho faci com més aviat millor perquè els alumnes es vegin el menys afectats possible.
Per la seva banda, sindicats, famílies i patronals de l'escola concertada s'uneixen per reclamar més finançament, un augment de la plantilla i l'equiparació de les condicions laborals del professorat als de la pública.
Un assaig internacional ha demostrat per primera vegada que un medicament funciona per la migranya a nens i adolescents amb eficàcia i seguretat. Hi ha participat l'Hospital Vall d'Hebron i l'equip d'especialistes esperen que el fàrmac arribi aviat a qui el necessita. La migranya és la malaltia més discapacitant en aquesta etapa de la vida i existeixen molt poques eines terapèutiques per pal·liar-la.
És un maldecap intens i recurrent que afecta un de cada deu menors. Aquest fàrmac ja ha demostrat ser eficaç i segur en la prevenció de la migranya en adults i ara haurà de passar als processos reguladors corresponents perquè sigui aprovat per a un ús pediàtric.
I el govern espanyol vol aprovar una normativa per prohibir totes les begudes energètiques als menors de 16 anys i ampliar aquesta restricció als menors de 18, en el cas de les begudes, amb més de 32 mil·lígrams de cafeïna per cada 100 mil·lilitres.
Ho ha anunciat el ministre Pablo Bustín Duy, remarcant que aquesta mesura té un ampli suport social. El ministre ha fet èmfasi en la necessitat de regular la venda d'aquests productes a menors, ja que els darrers informes mostren que el 25% dels joves encastats consumeixen aquestes begudes i ho fan dos cops per setmana de mitjana.
I les treballadores de la llar Sant Llàtzar de Terrassa fa temps que denuncien la precarietat laboral que asseguren pateixen des de fa anys. Diuen que el centre amb 35 gerocultores funciona en condicions i sous precaris, tot i tenir una titularitat majoritàriament pública. Les cuidadores reclamen l'aplicació del conveni Ciscat i davant la manca de resposta institucional han dut el conflicte als tribunals. Més detalls amb la Carme Contreras, francès de Canal Terrassa.
El Consorci Sanitari de Terrassa se ve a negociar l'aplicació del conveni ciscat a les gerocultores de la llarxa Llatzer. El col·lectiu havia denunciat l'empresa per discriminació amb la resta de companyes que ja es troben en el marc d'aquest conveni, també per un excés de feina i unes condicions laborals precàries. Volem demostrar que les cures són importants, que no pot ser que al segle on vivim ara mateix, que una empresa com el CCT, una empresa pública,
O sigui, tingui la part de les cuidadores tan precària. Els advocats de les dues parts s'han trobat aquest dimecres al matí, just abans de l'hora del judici, i de fet, la vista no s'ha celebrat. Les treballadores demanen que se les equipari abans de finals d'any. També reclamen que se'ls apliquin les condicions de manera retroactiva. Volen poder cobrar endarreriments des del 2024, un any abans d'interposar la denúncia.
Les treballadores de la llarxa en Llàtzer se senten satisfetes per la fita aconseguida, però prudents per veure com es concreta. Amb tot, veuen bona voluntat en el posicionament del CST i els donen de moment un vot de confiança.
Malestar a l'Anoia perquè la nova llei d'alta muntanya que la Generalitat preveu aprovar en els propers mesos exclou una desena de municipis de la comarca que fins ara entraven dins d'aquesta categoria. Alguns pobles ja han presentat al·legacions per considerar que això els deixa en una situació de desemparament. És una crònica del Sergi Illador de Canal Taronja-Anoia.
Els municipis són Argençola, Vellprat, Calonja de Sagarra, La Llacuna, Montmaneu, Rubió, Sant Pere, Sallavinera, Santa Maria de Miralles, Baciana i Pujal. L'alcalde d'aquest últim micropobla valora negativament la decisió. Perdrem la possibilitat de tenir aquells recursos que estan pensats pels municipis de muntanya, que intenten ajudar aquests municipis a resoldre aquestes problemàtiques que us deia, aquesta dificultat per adversitats climàtiques, per afavorir el repoblament...
El municipi de Pujal es troba a 770 metres d'altitud i compta amb uns 200 habitants, fets que feia que fins ara el poble fos considerat d'alta muntanya. Que són criteris objectius i que per tant és innegociable que el nostre municipi és de muntanya i que pateix aquestes adversitats. El que ens preocupa sobretot en un municipi molt agrícola i ramader com és el nostre
en què els nostres agricultors i ramaders, en ajudes de la política agrària, tenien prioritats i eren prioritaris envers altres zones. L'Ajuntament de Pujal ha presentat al·legacions. El mateix ha fet al Consell Comarcal de la Noia, donant suport als deu municipis afectats.
Nova derrota del Barça a l'Eurolliga, la quarta en els darrers cinc partits, va perdre a la pista de la Virtus de Bologna per 85 a 80, malgrat els 26 punts de Kevin Panther. Amb aquesta desfeta, els de Xavi i Pasqual surten de la zona de play-off i cauen a la play-in.
Tampoc va guanyar l'Espergirona, que s'enfrontava al Fenerbahçe, va plantar cara al conjunt turc i va tenir opcions d'endur-se el partit, però va acabar caient per 58 a 65. La derrota fa que les gironines no puguin evitar els quarts a la Final Six de l'Eurolliga femenina.
I el Barça ja sap quins seran els possibles rivals als vuitens de final de la Lliga Campions. No hi ha hagut sorpresa i el PSG i el Newcastle han superat els setzens de final. Un dels dos quedarà emparellat amb els blaugranes en el sorteig que es farà demà a les 12 del migdia.
Després de dos dies de descans, l'equip ha tornat a la feina per preparar l'exigent duel de dissabte a la Lliga contra el tercer classificat, el Villarreal. Un cop recuperat el liderat, el vestidor es mostra confiat de fer un bon paper en totes les competicions. També a la Copa, on estan obligats a aixecar un 4-0 en contra, en els quarts de final, contra l'Atlètic de Madrid. N'ha parlat Rafinha, als mitjans del club.
La verdad que nosotros estamos confiantes en hacer un buen partido, que es el principio de todo. Al final, bueno, si no haces un buen partido, creo que estaríamos lejos de la remontada, pero confiamos que podemos hacerlo. Y bueno, creo que en este momento si hay un equipo que puedes hacer
Bueno, remontadas somos nosotros. Obviamente respetando al adversario sabemos la dificultad que será el partido. Será, bueno, una remontada bastante difícil.
Oriol Cardona segueix rebent reconeixements per les dues medalles aconseguides als Jocs Olímpics d'hivern. El rei Felip I i Pedro Sánchez després han rebut el banyolí amb la resta d'esportistes espanyols que han participat als Jocs de Milà-Cortina. El president del govern espanyol ha reconegut el seu coratge, compromís i constància i ha destacat especialment els èxits d'Oriol Cardona.
La Catedral de Barcelona ens convida a visitar el taller d'Antoni Gaudí amb una experiència de realitat virtual. A Gaudí, el taller del diví, ens convertirem en deixebles de l'arquitecte. El seu llit de mort ens donarà claus per poder continuar amb el seu llegat. Ens ho apropa a l'Evit Navarro.
Antoni Gaudí va tenir una estreta relació amb la catedral de Barcelona i assistia regularment i li va servir de font d'inspiració. Ara l'arquitecte torna a la seu de forma virtual. A Gaudí, el taller del diví, caminarem per una sala habitualment tancada al públic de la catedral amb ulleres de realitat virtual. Durant 20 minuts l'arquitecte ens parlarà de la seva vida i de la seva obra mentre passegem pel seu taller. Tot plegat, com ha explicat el director de l'empresa Landscapes, Marc Gomàriz, amb una imatge i so excepcionals.
En moments d'impacte, en moments més calmats, amb un bon disseny de so i d'afectes, i creiem que és un producte molt bo, tant a nivell cultural com d'entreteniment. L'experiència que s'ofereix en 7 idiomes s'organitza en grups de 12 a 15 persones. Les entrades valen 18 euros i es poden comprar al web de la Catedral de Barcelona.
El Premi Nobel de Literatura 2025, Laszlo Krasnagorkai, ha advertit que el món viu en un apocalipsi continu, en una referència al moment actual convuls del planeta. Ho ha dit durant la seva intervenció al CCCB de Barcelona en la primera aparició pública internacional, després de recollir el premi on ha parlat de la importància de l'art i de la situació del món actual. Laszlo Krasnagorkai ha explicat que en un moment en què sembla que ho sabem tot immediatament,
gràcies als mitjans de comunicació i a les xarxes, això és completament fals. Aquesta és una realitat absolutament falsa, de la qual no sabem res del que passa al món. Així doncs, no sé si a ningú no li molesta que les declaracions dels polítics no diguin mai res.
Però, en canvi, es prenen decisions polítiques que tenen conseqüències greus i no es té ni idea d'on es decideixen.
Cap de 21 de febrer, Manresa comemora el misteri de la llum amb una festa carregada de simbolisme. Des de 1999, el cap de setmana posterior a aquesta data, la capital del Bages recorda el seu passat medieval amb una fira.
La Fira de l'Aixada omple el centre històric de Manresa d'artesans, oficis antics, dansa i teatre, fonàmbuls, jugles, ballarines íngares i tots els elements d'inspiració medieval que pugueu imaginar. El cap de setmana del 28 de febrer i l'1 de març, la cita arriba a la 29a edició fent un salt en el temps i traslladant-nos al segle XIV.
L'aigua i la llum són, de fet, els dos grans símbols de la festa, que s'allarga fins a mitjans de març amb un programa ple d'activitats, exposicions, conferències o concursos. Tot plegat per commemorar el misteri segons el qual, l'any 1345, una llum provinent de Montserrat va entrar a l'església del Carme posant punt i final al conflicte que havia interromput la construcció de la sèquia.
No és estrany, doncs, que l'any 2009 aquesta Festa de la Llum fó reconeguda com un dels 10 tresors del patrimoni material cultural de Catalunya i Andorra. El 28 de febrer i l'1 de març, 29a fira de l'Aixada de Manresa i fins al 15 de març, Festa de la Llum. Més informació a aixada.cat i a manresa.cat.
La xarxa de comunicació local. Notícies en xarxa. Edició Matí. Amb Thais Truquillo.
Bon dia, són dos quarts de vuit del matí i avui encapçalem el Notícies en xarxa explicant-vos que la desclassificació dels documents del 23-F no fa trontollar 45 anys després cap estructura d'estat ni aporta cap gir substancial al guió oficial sobre l'intent de derrocar la democràcia recentment reinstaurada. Els informes apunten que fins a sis agents dels serveis d'intel·ligència coneixien prèviament els operatius del COP i d'altres van participar en tasques d'encobriment posteriors.
Sobre una de les grans incògnites, com és el paper que hi va jugar el rei Joan Carles, un document concló que el monarca va ordenar al tinent general Jaime Milans del Bosch que aturís l'intent d'imposar un nou estat militar. Sorprenentment, hores després de la desclassificació dels documents, es coneixia la mort als 93 anys de l'ex-coronel Antonio Tejero, el cap visible d'aquest intent de cop d'estat.
De seguida us ho ampliem abans però fem un repàs a la resta de titulars d'aquest dijous 26 de febrer. Pedro Sánchez viurà avui un nou revés parlamentari que farà descarrilar una vegada més l'intent de prorrogar les mesures de l'escut social Junts per Catalunya i tornarà a votar en contra i acusa el PSOE de no separar del text tot allò que té a veure amb els desnonaments de vulnerables.
El papa Lleu XIV inaugurarà la Torre de Jesús de la Sagrada Família el 10 de juny, coincidint amb el centenari de la mort d'Antoni Gaudí. Serà la tercera visita d'un cap de l'Església Catòlica al temple expiatori, després de Joan Pau II i de Benet XVI.
Un assaig internacional demostra per primera vegada que un medicament funciona contra la migranya en nens i adolescents amb eficàcia i seguretat i ha participat l'Hospital Vall d'Hebron i l'equip d'especialistes esperen que el fàrmac arribi aviat a qui el necessita.
En parlarem tot seguit de l'abast i de la importància d'aquesta fita amb Eduardo Carona, que és neuròleg de la unitat de cefalea de l'Hospital Vall d'Hebron. I en esports, nova derrota del Barça a l'Eurolliga, la quarta en els darrers cinc partits.
Va perdre a la pista de la Virtus de Bologna per 85 a 80 i cau a la zona de play-in. Tampoc va guanyar l'Espergirona, que va caure per 58 a 65 davant el Fenerbahce. La desfeta fa que l'Uni no pugui evitar els quarts de final a la Final Six de l'Eurolliga femenina. I la Catedral de Barcelona es converteix en el taller d'Antoni Gaudí amb una experiència de realitat virtual. A Gaudí, el taller del Diví, el visitant té l'oportunitat de convertir-se en deixeble de l'arquitecte.
Repassats els titulars, ara obrin plana de serveis. Comencem amb el trànsit. Segons el RAC, un accident a la P7 a l'altura de Cerdanyola del Vallès obliga a tallar un carril en sentit sud i deixa 3 quilòmetres de cua. Un altre accident a la C32 a Viladecans provoca 3 quilòmetres de retencions en sentit nord.
Per altra banda, congestió habitual als voltants i excessos de Barcelona. Ara mateix des del Llobregà trobem 5 quilòmetres de cua a l'altura de Pallejar per la 2 i 3 quilòmetres des de Molins de Rei per la B23 en direcció a la capital catalana.
Pel que fa al transport públic, ara mateix està interrompuda la circulació de trens entre Arenys de Mar i Blanes a la línia R1 de Rodalies per falta de tensió. S'ha establert un servei de transport alternatiu per carretera. I pel que fa amb el temps, una altra vegada tenim anticiclo aquest dijous i per tant estancament. Això es traduirà en molta boira a bona part del territori. Es preveu avui un ambient fresc però no gaire fred.
Aquesta tarda gran part de les boires es dissiparan i farà sol. Malgrat tot i a última hora del dia les boires tornaran principalment a les comarques de la costa i el prelitoral.
La desclassificació dels documents de l'intent de cop d'estat del 23F no ha provocat cap gir de guió transcendent 45 anys després. Aporta, això sí, diverses concrecions sobre l'aixecament, així com la manera com van procedir en les hores posteriors actors claus com els serveis d'intel·ligència o la corona.
Per exemple, ha sortit a la llum que fins a sis agents del Centre Superior d'Informació de Defensa van participar en el cop d'estat. L'informe intern indica que alguns dels integrants del CSIT tenien un coneixement previ de l'operació i d'altres van participar en tasques d'encobriment un cop perpetrada. També transcendeix l'organigrama manuscrit sobre la planificació de l'assalt al Congrés, datat del novembre de 1980, amb les operacions civils, militars i mixtes que s'havien de dur a terme.
Un altre dels documents desclassificats és un manuscrit en què queda clar que es planificaven operacions contra la democràcia i en què es lamenta haver deixat lliure el rei. De fet, una de les grans incògnites que ha aplanat durant aquests 45 anys de secrets oficials ha estat el paper que va jugar Joan Carles de Borbó en el cop. Un dels documents revela que el monarca va ordenar al tinent general Jaime Milans del Bosch que aturés l'intent d'imposar un nou estat militar.
Pel que fa al cap visible del cop d'estat, Antonio Tejero, els documents revelen que en converses familiars hauria implicat no només el rei, sinó tots els capitans generals en l'operatiu. Es transcriu també una conversa telefònica de la seva dona en què es lamenta que tots els estaments havien deixat el coronel colpista tirat com una borilla.
En el capítol de reaccions, el ministre de la Presidència, Félix Bolanyos, ha assegurat que la desclassificació dels documents demostra que totes les institucions i partits polítics de l'època van defensar la democràcia. A la xarxa hem pogut parlar amb el professor d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, Martín Marín, que ha celebrat la desclassificació de documents pel seu estudi, donat que considera que la legislació actual de secrets oficials no té cap sentit.
Marina ha dit que no s'acaba, però, de dilucidar el grau de responsabilitat que podria haver tingut el rei Joan Carles I en el cop d'estat del 23 de febrer de 1981.
El que falta més, el que no acabem d'aclarir, és aquesta possible responsabilitat del rei més propera a Alfonso Armada. Aquest és el gran dubte. Si el rei de debò en algun moment ho va empènyer o simplement va actuar com fins ara sí que podem més o menys demostrar com un irresponsable. I aleshores, esclar, va haver de fer l'Emili una maniobra posterior per arreglar. Tejero no coneix el rei en persona ni ha parlat mai.
Per tant, qualsevol cosa que pugui dir ell del que fa el rei és de segones. En qui confia? En Milans del Bosch i en Armada, que aquest sí. Armada és una persona molt propera al rei. Per tant, si Armada li diu que el rei està al darrere, Tejero s'ho pot creure o almenys pensar que té visos de realitat. El que no pot és comprovar-ho. Sí que estaria bé que un dia sapiguéssim fins a quin punt
El rei sabia de l'operació Armada, dels altres dos no crec que en sabia res, no ho sé. Però del que podia fer Alfonso Armada, aquí tinc més dubtes. I sorprenentment, hores després de la desclassificació, coneixíem la mort als 93 anys del tinent coronel Antonio Tejero, un dels principals autors materials del cop d'estat fallit. Tejero va liderar l'assalt al Congrés dels Diputats en l'aixecament militar que van protagonitzar ell i els generals Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada.
El tinent coronel va entrar a la sala de plens del Congrés en l'associació d'investidura de Leopoldo Calvo Sotelo, va disparar diversos trets a l'aire i va mantenir retinguts durant 17 hores els 350 diputats i diputades. El militar colpista va ser condemnat a 30 anys de presó, tot i que 15 anys després, el 1996, va aconseguir la llibertat condicional.
I ens situem ara en el moment actual, al Congrés, on Junts votarà avui en contra de la pròrroga de les mesures de l'anomenat escut social. Ho ha anunciat la seva portaveu, Míriam Nogueres, que ha culpat Pedro Sánchez de la decisió per no haver separat les mesures antidesnonament del paquet en la seva rèplica.
El president espanyol ha acusat els independentistes de copiar els discursos de la ultradreta. Amb aquesta decisió dels diputats de Carles Puigdemont, i excepte un gir inesperat de darrera hora, decauran, entre d'altres, la moratòria antidesnonaments o la prohibició dels talls de subministraments d'aigua, llum i gas per a famílies vulnerables i la pròrroga del bo social elèctric. Escoltem el creuament de retrets entre Míriam Nogueres i Pedro Sánchez.
Si votéssim que sí, potser sí que ens estalviaríem totes les mentides que vostè i els seus socis estan dient de nosaltres. Però com he dit, nosaltres no enganyem i anem de cara. Votarem no. Menys enquestes, senyor Sánchez, i més tocar carrer. Perquè vostè haurà de decidir si està al costat de la gent que aixeca cada dia la persiana
o al costat dels que rementen portes. Nada tiene que ver una cosa con la otra, señoría. Lo que estamos precisamente en ese Real Decreto Ley trayendo a las Cortes tiene que ver con el suministro eléctrico, tiene que ver con el ingreso mínimo vital, tiene que ver con la protección ante posibles desalojos como consecuencia de esas situaciones devenidas de vulneración social. ¿Qué tendrá que ver eso con la ocupación? ¿Por qué usted tiene que copiar precisamente los discursos de la derecha y la extraderecha?
A Barcelona, el moviment per a l'habitatge ha denunciat fins a tres fons d'inversió per saltar-se els topalls de preus en anuncis de lloguer d'habitacions. En total han trobat fins a 44 anuncis fraudulents que vulnerarien la llei que va entrar en vigor el mes de gener per tal de regular aquest sector. Ens n'informa la Carina Baller.
Una habitació per 950 euros, el número 14 del carrer de Sant Agustí, s'anuncia als portals immobiliaris. Segons la llei que va entrar en vigor el gener, aquest preu superaria en un 30% el topall al lloguer d'aquest pis de 3 habitacions, un habitatge que es troba a l'edifici d'un dels demandants, el Xema, que viu en risc d'expulsió perquè el fons inversor Niu Amsterdam, un dels denunciats, no li vol renovar el contracte a ell i a 4 famílies més per ampliar el seu negoci de co-living.
Denuncis fraudulents com aquest al Moviment per l'Habitatge n'ha trobat fins a 44 i s'han denunciat de Banda Consum i de l'Agència Catalana de l'Habitatge. El Xema i veïns d'un altre bloc en risc d'expulsió, la Casa Papallona, han lliurat el dossier de denúncies a les oficines del Fons Inversor propietari dels seus pisos.
Per tant, el que demanem és que, bueno, torno a dir, l'administració actuï, perquè si l'administració actua, Nat i qualsevol altre tipus de fons d'aquest tipus se senten impunes i tenen la sensació que els hi és igual, que ens poden seguir fent fora perquè després no vindrà ningú a controlar el que estan fent. Alhora, els sindicats de llogateres també han posat 58 denúncies per anuncis fraudulents i denuncien que des de l'aprovació de la llei que regula el preu del lloguer, el govern només ha sancionat tres empreses que se l'haurien saltat.
I a Catalunya, el president Salvador Illa promet a Esquerra complir amb el compromís sobre la recaptació de l'IRPF. Al seu torn, els republicans li demanen que pressioni el PSOE per aconseguir que sigui una realitat. És una informació de la Mont Carvajal.
Les posicions d'uns i altres respecte a la negociació dels pressupostos es mantenen, però el to i les formes han estat suaus. Potser hi ha ajudat, que era el retorn del president a la cambra després de la baixa mèdica, i tothom ho ha celebrat. De seguida, la tensió s'ha centrat en el cara a cara Illa Jové, el president dels republicans al Parlament.
I per tenir-los ja sap què cal fer, complir amb allò que vam signar. La responsabilitat és tota i absolutament seva. I no erri en la pressió, president. A qui ha de pressionar és el PSOE, no Esquerra Republicana. A qui ha de fer moure és el PSOE, no pas a nosaltres. Això no és el final de res.
El contrari, tot el contrari, és l'inici d'una tramitació parlamentària. I jo vull dir que avui a vostè i al seu grup parlamentari que hi ha marge d'acord. I vull dir que jo a vostè i al seu grup parlamentari que també els hi estenc a la mà. I jo els demano que l'agafin. La mà l'hi agafarem. Ho sap perfectament. Primer compleixin i després negociem.
D'altra banda, el Parlament ha aprovat per unanimitat la compareixença d'Illa davant el ple pel col·lapse del país. Ho ha demanat Junts i tots els grups hi han votat a favor, inclòs el PSC. El president ha dit que no té cap inconvenient a fer-ho com més aviat millor. El Papa Lleó XIV inaugurarà la Torre de Jesús de la Sagrada Família el 10 de juny, coincidint amb el centenari de la mort d'Antoni Gaudí. Ho farà en el marc d'una visita a Madrid, Barcelona i Canàries que dura a terme dels 6 al 12 de juny. La ruta concreta, això sí...
Es donarà a conèixer més endavant, tot i que ha transcendit que el pontífex estarà a la capital catalana el 9 i el 10 de juny. La de Llau XIV serà la tercera visita d'un papa al temple expiatori, després que Joan Pau II, el 1982, i de Benet XVI, que va oficiar la cerimònia de dedicació de la Sagrada Família.
Un assaig internacional ha demostrat per primera vegada que un medicament funciona per la migranya a nens i adolescents amb eficàcia i seguretat. Hi ha participat l'Hospital Vall d'Hebron i l'equip d'especialistes esperen que el fàrmac arribi aviat a qui el necessita.
La migranya afecta un de cada 10 menors. En parlem d'aquesta malaltia i d'aquest medicament amb el doctor Eduardo Carona, que és neuròleg de la unitat de cefalia de l'Hospital Vall d'Hebron i investigador principal del grup de cefalia i dolor neurològic del Vall d'Hebron Institut de Recerca. Doctor Carona, molt bon dia, buenos dias, gràcies per atendre'ns. Hola, buenos dias, buenos dias. Expliqui'ns en què consisteix aquest fàrmac.
Sí, básicamente nosotros teníamos hasta ahora tratamientos para prevenir la migraña en adultos, que son tratamientos específicos de la migraña, pero en la población pediátrica, que es una población que, como bien has dicho, también está afectada por esta enfermedad, la migraña es la...
primera causa de discapacidad neurológica en la población pediátrica. Pues no teníamos realmente tratamientos aprobados en esta población. Entonces ahora gracias a este estudio se ha demostrado que estos fármacos que son específicos de la enfermedad también son efectivos y seguros en esta población. ¿És un fármaco similar al que es fa servir en persones adultes que pateixen migraña?
Sí, es un fármaco que, exacto, los estudios en adultos ya se han hecho hace años y ya en adultos ya está aprobado, pero que entonces la posibilidad de extender su uso a población pediátrica es algo que para nosotros es muy importante. En el fondo hay que pensar que los niños son los adultos de mañana y poder tratar bien y controlar bien la enfermedad desde el principio, pues eso va a tener un impacto no solamente en su calidad de vida ahora, también en el futuro.
I doctor, per què no hi havia tractament fins ara adequat als nens, tenint en compte que és, com deia vostè, una malaltia molt incapacitant i que afecta un 10% dels nens?
Sí, la realidad es que, en general, también estos fármacos específicos de la migraña, también en adultos, son relativamente recientes. O sea, toda la migraña en sí tenía pocos recursos y pocos tratamientos que se habían enseñado de forma específica. Los avances de la medicina han permitido encontrar que hay esta molécula del CRP, que es una molécula involucrada en la migraña, y entonces se han hecho primero los estudios en adultos que han sido aprobados y ahora también lo tenemos en niños.
Doctor, quan es podrà generalitzar l'ús d'aquest medicament, com s'aplica també i si entrarà, que entenem que sí, per la Seguretat Social?
Bueno, estos son todos pasos que aún un poco faltan. Las agencias reguladoras europeas aún están en fases finales de aprobación. Entonces luego hay todas las normas locales de cada país para su implementación. Pero claro, teniendo ya la experiencia de los adultos, esperemos que todo este...
el procés pot ser més ràpid i els criteris de finançació probablement poden ser similares, en el fons, a lo que ja veiem un poc els adults. Però no sabem la data, eh? Sí, significa, bàsicament, pacients que ja tenen un grado de discapacitat un poc més, o sigui, gent amb més cargada de malament, no tots els pacients amb migraña. Però no hi ha data, eh? Prevista?
La edat, de momento no se sabe, es probable que sean más adolescentes, pero esto cada agencia luego reguladora decidirá. El estudio, el ensayo, se ha hecho con niños entre 6 y 17 años. Eduardo Caron, aneurólog de la unitat de Cefalea de l'Hospital Valldor. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès i per haver parlat d'aquest nou medicament per cometre la migranya en les edats primerenques de la vida. Molt bon dia, fins a la propera. Gràcies a vosaltres, adeu.
I encara parlant de la salut dels menors, us expliquem ara que el govern espanyol vol aprovar una normativa per prohibir totes les begudes energètiques als menors de 16 anys i ampliar aquesta restricció als menors de 18 en el cas de les begudes a més de 32 miligrams de cafeïna per cada 100 mil·lilitres. Ho ha anunciat
El ministre Pablo Bustín Duí remarcant que aquesta mesura té un ampli suport social. El ministre ha fet èmfasi en la necessitat de regular la venda d'aquests productes a menors, ja que els darrers informes mostren que el 25% dels joves encastats consumeix aquestes begudes i ho fa dos cops per setmana de mitjana.
Barcelona invertirà 260 milions d'euros per transformar els entorns de la futura Estació de la Sagrera, els primers 45 milions durant aquest mandat i els 215 restants en el següent, fins al 2031. L'alcalde Jaume Collboni ha detallat com serà la transformació d'aquest barri. A la conferència anual l'alcalde respon que organitza el Col·legi de Periodistes. La reforma inclou la construcció d'habitatges, equipaments i un gran parc. La intenció del consistori és acabar aquestes actuacions...
abans que l'estació entri en funcionament l'any 1932. La decisió és que comencem abans, perquè quan la nova estació de la Sagrera emergeixi, la previsió que se'ns explica és que serà l'any 32, quan aquesta estació ja emergeixi, doncs la ciutat ja estigui present, Barcelona ja estigui present.
El ple de l'Ajuntament de Tàrrega ha rebutjat la qüestió de confiança a l'alcaldessa Alba Pijuan vinculada a l'aprovació del pressupost sobre ara un període d'un mes en què es pot presentar una moció de censura amb una candidatura alternativa a l'alcaldia. Des de l'equip de govern insisteixen en que prorrogar els pressupostos vol dir paralitzar subvencions, inversions i contractació de personal mentre que els grups d'oposició els acusen de falta de diàleg i de voluntat de negociació.
Un motorista de 49 anys ha mort aquest dimecres a la tarda a la zona franca de Barcelona en un sinistre de trànsit amb un camió. La víctima ha mort en un centre hospitalari on havia arribat en estat greu. És la quarta víctima mortal en accidents de trànsit a la ciutat durant aquest any.
I a Vic ha mort un home de 92 anys atropellat per un cotxe a la plaça Divina Pastora, a l'altura del cap dels caputxins. Els serveis d'emergències el van poder reanimar en un primer moment, però va acabar morint a l'Hospital de Vic. La capital d'Osona no registrava una víctima mortal per atropellament des del novembre del 2019.
I més qüestions de l'actualitat. Avui es col·locarà la primera pedra de promenet Lleida, el gran centre comercial que ocuparà una superfície de més de 50.000 metres quadrats a la zona de Torres Salsas, a la capital del Segrià. La tramitació del projecte d'aquest parc comercial, que serà el primer de la ciutat, s'ha prolongat durant 10 anys. Té més informació en aquesta crònica el Marc Piqué, de Lleida Televisió.
Constarà de diversos edificis que acolliran botigues, bars i restaurants, un gran cine i un hipermercat. Ja hi ha diverses marques que figuren a la web del centre i tot apunta que algunes cadenes i franquícies que ara tenen botigues al centre urbà es traslladaran a Torres Salses. Hem preguntat als lleitatans què els sembla la pròxima obertura d'aquest gran centre comercial.
Crec que és positiu que tinguem oferta comercial, però sí que penso que, en primer lloc, el que s'ha de defensar més o s'ha de donar més atenció és el comerç local que tenim al carrer Major i crec que és una tradició que no s'hauria de perdre, tot i que és positiu que tinguem més varietat i possibilitat d'anar a comprar a diversos llocs.
Per una part em sembla bé perquè això enforteix l'economia d'aquí de la ciutat, però d'altra banda no em sembla tan bé de cara a pensar en els comerciants que hi són aquí al carrer Major o botigues d'aquí dintre la ciutat perquè els hi treurà clients, els hi treurà benefici, els hi treurà impacte econòmic. La tramitació del projecte d'aquest parc comercial, que serà el primer de la ciutat, s'ha prolongat durant deu anys.
Nova derrota del Barça a l'Euroliga, la quarta en els darrers cinc partits. Va perdre a la pista de la Virtus de Bologna per 85 a 80, malgrat els 26 punts de Kevin Panther. Amb aquesta desfeta, els de Xavi i Pasqual surten de la zona de play-off i cauen a la de play-in.
I tampoc va guanyar l'Espar Girona, que s'enfrontava al Fenerbahçe, va plantar cara al conjunt turc i va tenir opcions d'endur-se el partit, però va acabar caient per 58 a 65. La derrota fa que les gironines no puguin evitar els quarts de la Final Six de l'Eurolliga femenina.
I el Barça ja sap quins seran els possibles rivals als vuitens de final de la Lliga Campions. No hi ha hagut sorpreses i el PSG i el Newcastle han superat els setzens de final. Un dels dos quedarà emparellat amb els blaugranes en el sorteig que es farà demà a les 12 del migdia. Després de dos dies de descans, l'equip ha tornat a la feina per preparar l'exigent duel de dissabte a la Lliga contra el tercer classificat, el Vila Real. Un cop recuperat el liderat,
el vestidor es mostra confiat de fer un bon paper en totes les competicions. També a la Copa, on estan obligats a aixecar un 4-0 en contra, en els quarts de final, contra l'Atlètic de Madrid.
I el Vilassana ha reformat el lideratge a l'Hockey Lliga Femenina amb un triomf sobre el Telecable per dos a sis. Les del Pla d'Urgell van imposar-se amb un hat-trick d'Aina Florenza i les dianes d'Elsa Salvanyà, Beatriz Gaeta i Luciana Agudo. La victòria els permet ampliar fins als sis punts la diferència amb les Asturianes, terceres a la taula. L'únic equip que manté el pols amb les lleidatanes és el Fraga, que es manté segon a dos punts i amb un partit menys després de derrotar...
I el Barça, ja classificat per als quarts de final de la Lliga de Campions d'Ambol, rep aquest vespre el Zagreb. Els blaugranes buscaran sumar un triomf per continuar pressionant el líder del grup, el Magdeburg, a qui visitaran la setmana que ve. L'entrenador del Barça i el central Domen Makuk avisen que, malgrat que els croats ja no tenen opcions a la competició, serà un partit complicat.
L'equip està bé, l'equip està amb ganes i volem el Palau. És un partit de molta tradició Barça-Vespre i Barça-Sagreb. Som favorits sobre el paper, però hem de demostrar-ho sempre a la canxa. Cada partit en Champions segur que és una cosa especial. Jugem contra un rival que ja no es pot classificar a altra fase.
i no tienen nada que perder, seguro que van a disfrutar, y eso es peligroso. El Palau d'Esports de Granollers acollirà per cinquena vegada el Campionat de Catalunya de Shows i Quartets de Patinetge Artístic. El cap de setmana del 7 i el 8 de març, la competició ha quedat presentada a l'Ajuntament Granollerí, on també ha quedat establert l'ordre de les actuacions. La cita es podrà seguir en directe per la plataforma La Xarxa Més.
La Catedral de Barcelona ens convida a visitar el taller d'Antoni Gaudí amb una experiència de realitat virtual. A Gaudí, el taller del Diví, ens convertirem en deixebles de l'arquitecte i el seu llit de mort ens donarà claus per poder continuar amb el seu llegat. Ens ho apropa el David Navarro.
Antoni Gaudí va tenir una estreta relació amb la catedral de Barcelona i assistia regularment i li va servir de font d'inspiració. Ara l'arquitecte torna a la seu de forma virtual. A Gaudí, el taller del diví, caminarem per una sala habitualment tancada al públic de la catedral amb ulleres de realitat virtual. Durant 20 minuts l'arquitecte ens parlarà de la seva vida i de la seva obra mentre passegem pel seu taller. Tot plegat, com ha explicat el director de l'empresa Landscapes, Marc Gomàriz, amb una imatge i so excepcionals.
En moments d'impacte, en moments més calmats, amb un bon disseny de so i d'afectes, i creiem que és un producte molt bo, tant a nivell cultural com d'entreteniment. L'experiència que s'ofereix en 7 idiomes s'organitza en grups de 12 a 15 persones. Les entrades valen 18 euros i es poden comprar al web de la Catedral de Barcelona.
I ara us parlem d'aquesta casa perquè arriba a les televisions locals i a la plataforma La Xarxa Més el primer concurs televisiu Drag de Catalunya. Es tracta de Delta Drag ambientat al Delta de l'Ebre. Es retransmetran tres programes en què s'escolliran els tres millors drag queens del territori entre vuit participants.
L'estrena serà aquest dissabte i la gran final se celebrarà el 14 de març. Ahir es va fer la preestrena a Tarragona. El director de Delta Drag, Roger Font, dona detalls del programa.
ha de relleu el talent drac en català, pensant que estem en un moment en què ens fan faltar moltes referents i molts referents LGTBI que es dediquin al món drac i que ho facin en català, en la nostra llengua. La gent que ho mira se ho passarà bé, riurà, s'emocionarà també perquè hi ha moments molt profuns dins el programa i al final veuran i viuran el show del que és el drac amb màxima essència en un escenari espectacular, en un plató espectacular que simula el Delta de l'Ebre.
La xarxa de comunicació local
Les caigudes són un problema comú, especialment entre les persones grans, i poden tenir conseqüències greus per la salut.
Evitar les caigudes és fonamental per mantenir una vida activa i independent. Hi ha diverses mesures preventives que es poden adoptar, com mantenir una bona forma física, assegurar-se que la llar està ben il·luminada i lliure d'obstacles i utilitzar calçat adequat.
També és important revisar regularment la vista il·luïda, ja que aquests sentits tenen un paper clau en l'equilibri i la coordinació. Amb aquests senzills consells es pot reduir significativament el risc de caigudes i millorar la qualitat de vida.
Miquel Carreras, fisioterapeuta d'atenció primària i comunitària de l'àrea bàsica de salut de Palamós. Ser conscients, sobretot dels nostres límits i evitar riscos innecessaris és molt important per evitar les caigudes. Llavors, el que també és molt recomanable és mantenir un bon estat físic.
O sigui, fer un treball de força, fer un treball d'equilibri, de coordinació, ens serveix molt per la prevenció de les caigudes. També és important prestar atenció a l'entorn, a allò que ens envolta, no anar per llocs complicats, llocs que podem controlar més o menys. Molt important a casa tenir una bona il·luminació i vigilar molt amb les catifes i, sobretot, que estiguin ben subjectades per no caure.
Recupera aquest podcast de salut i d'altres consells el perfil de Spotify Salut Activa, una producció de Ràdio Palamós amb la participació de l'àrea bàsica de salut de Palamós.
Notícies en xarxa. Edició Matí. Amb Thais Trujillo.
Bon dia. La desclassificació dels documents del 23-F no fa trontollar 45 anys després cap estructura d'estat ni aporta cap gir substancial al guió oficial sobre l'intent de derrocar la democràcia recentment reinstaurada. Els informes apunten que fins a sis agents dels serveis d'intel·ligència coneixien prèviament els operatius del COP i altres van participar en tasques d'encobriment posteriors.
Sobre una de les grans incògnites, com és el paper que hi va jugar el rei Joan Carles, un document conclou que el monarca va ordenar al tinent general Jaime Milans del Bosch que aturés l'intent d'imposar un nou estat militar. Sorprenentment, hores després de la desclassificació dels documents es coneixia la mort als 93 anys de l'excoronel Antonio Tejero, el cap visible de la temptativa de cop d'estat.
De seguida ho ampliem en conversa amb Andreu Ferràs, que és periodista i coauto del llibre El 23F a Catalunya. Així encapçalem el Notícies en xarxa d'aquest dijous 26 de febrer i al punt de les 8 del matí repassem altres titulars.
Pedro Sánchez viurà avui un nou revés parlamentari que farà descarrilar una vegada més l'intent de prorrogar les mesures de l'escut social. Junts per Catalunya hi tornarà a votar en contra i acusa el PSOE de no separar del text tot allò que té a veure amb els desnonaments de vulnerables.
El Papa Lleó XIV inaugurarà la Torre de Jesús de la Sagrada Família el 10 de juny, coincidint amb el centenari de la mort d'Antoni Gaudí. Serà la tercera visita del cap de l'Església Catòlica al temple expiatori, després de Joan Pau II i de Benet XVI.
Un assaig internacional demostra per primera vegada que un medicament funciona contra la migranya en nens i adolescents amb eficàcia i seguretat. Hi ha participat l'Hospital Vall d'Hebron i l'equip d'especialistes esperen que el fàrmac arribi aviat a qui el necessita. Eduardo Caronna, neuròleg de la unitat de cefalea de l'Hospital Vall d'Hebron, ha parlat de la Dens fa pocs minuts des del Notícies en Xerxa.
Hay que pensar que los niños son los adultos de mañana y poder tratar bien y controlar bien la enfermedad desde el principio, pues eso va a tener un impacto no solamente en su calidad de vida ahora, también en el futuro.
No va derrotar en esports del Barça a l'Eurolliga, la quarta en els darrers cinc partits. Va perdre a la pista de la Virtus de Bologna per 85-80 i cau a la zona de play-in. Tampoc va guanyar l'Espergirona, que va caure per 58-65 davant el Fenerbahce. La desfeta fa que l'Uni no pugui evitar els quarts de final a la Final Six de l'Eurolliga femenina.
La Catedral de Barcelona es converteix en el taller d'Antoni Gaudí amb una experiència de realitat virtual. A Gaudí, el taller del Diví, el visitant té l'oportunitat de convertir-se en deixeble de l'arquitecte. Repassats els titulars, ara obrimària de serveis. En primer lloc, volem saber com se circula a aquesta hora a les 8 del matí per la xarxa viària. Per tant, connectem amb el Servei Català de Trànsit i amb la fina Araque. Bon dia.
Bon dia, avui hi ha bancs de boira que redueixen i dificulten la visibilitat en diversos trams, sobretot de la zona del Vallès, com l'autopista P7 entre Sant Cugat i Barberà i també entre Montornès i la Roca del Vallès, també precaució a la C58 entre Sant Quirzà i Barcelona i a l'autopista P7 entre Massanet i Riu de Llots de la Selva. Dit això, destaquem que és un matí complicat pel que fa a la mobilitat a l'autopista P7 i a l'Institut i aturades entre la Roca i Parets del Vallès i entre Santa Perpètua,
i l'altura de Barberà del Vallès en sentit sud, en sentit Tarragona, també aturades a la mateixa autopista entre Sant Cugat i Barberà i l'altura de Mollet en sentit nord, en sentit Girona també molt carregada avui, la B30, lateral d'aquesta autopista entre Cerdanyola i Barberà. En aquests moments també hi ha altres accessos amb retencions com la C58 entre Terrassa i Badia i també Moncada Reixac fins arribar a Barcelona.
i la C-59 entre caldes de Montbui en sentit Barcelona. També destaquem la C-60 amb retencions entre Gentona i La Roca i acabarem situats avui a la C-32. A l'altura de Gavà hi ha un accident que provoca retencions en sentit Barcelona fins a arribar a Sant Boira. De moment és el més destacat. Bon dia.
Pel que fa al transport públic, ara mateix està interromput de la circulació de trens entre Arenys de Mar i Blanes a la línia R1 de Rodalies per falta de tensió. S'ha establert un servei de transport alternatiu per carretera. I ara tanquem portada amb la previsió del temps de cara aquest dijous. Lluís Miquel Pérez, bon dia. Una altra jornada molt diferenciada entre la costa i el Pirineu.
Doncs sí, Taís, molt bon dia. De fet, a hores d'arejant és una bona mostra. La costa té núvols baixos, té més aviat mala visibilitat, aquests núvols molt més extensos a les comarques de Girona i també cap al delta de l'Ebre, i a més a més aquestes boirades que tenim avui, especialment al corredor prelitoral, a alguns indrets del Penedès, de l'interior del Baix Llobregat i sobretot al Vallès,
a la selva i al Gironès. Aquí aquesta boira és molt més present. S'està formant també a gran part de la Vall de l'Ebre i al llarg d'aquest matí, per tant, a prop d'aquests rius, aquesta mala visibilitat. Però com més cap al Pirineu i en general més a les muntanyes, cel molt més destapat, la tapadora de mala visibilitat quedarà per sota i allà l'àmbient una mica més suau. Al llarg d'aquesta tarda gran part d'aquestes boires es desfaran. Per tant, la tarda serà una mica més amable.
Alguns núvols no s'acabaran de retirar de les comarques de Girona, tampoc de la Costa Daurada, especialment a prop del mar. I una altra vegada, com més aponent i més al Pirineu, cel més obert i una temperatura més suau. També s'ha de dir que arran de mar, molt a prop de la platja, la tarda serà bastant fresqueta. Estem pendents a la xarxa. Notícies en xarxa. Edició Matí.
La desclassificació dels documents de l'intent de cop d'estat del 23-F no ha provocat cap gir de guió transcendent, 45 anys després. Aporta, això sí, diverses concrecions sobre l'aixecament, així com la manera com van procedir en les hores posteriors actors claus, com els serveis d'intel·ligència o la corona.
Per exemple, ha sortit a la llum que fins a sis agents del Centre Superior d'Informació de Defensa van participar en el cop d'estat. L'informe intern indica que alguns dels integrants del CSIT tenien un coneixement previ de l'operació i altres van participar en tasques d'encobriment un cop perpetrada. També transcendeix l'organigrama manuscrit sobre la planificació de l'assalt al Congrés, data del novembre del 1980, amb les operacions civils, militars i mixtes que s'havien de dur a terme.
Un altre dels documents desclassificats és un manuscrit en què queda clar que es planificaven operacions contra la democràcia i en què es lamenta haver deixat lliure el rei. De fet, una de les grans incògnites que ha aplanat durant aquests 45 anys de secrets oficials ha estat el paper que va jugar Joan Carles de Borbó en el cop.
Un dels documents revela que el monarca va ordenar al tenent general Jaime Milans del Bosch que aturés l'intent d'imposar un nou estat militar. Pel que fa amb el cap visible del cop d'estat, Antonio Tejero, els documents revelen que en converses familiars hauria implicat no només el rei, sinó tots els capitans generals en l'operatiu. Es transcriu també una conversa telefònica de la seva dona en què es lamenta que tots els estaments havien deixat el coronel colpista tirat
diu literalment com una borilla. I sorprenentment, hores després de la desclassificació, coneixíem la mort dels 93 anys del tinent coronel Antonio Tejero, un dels principals autors materials del cop d'estat fallit Tejero. Recordem, va liderar l'assalt al Congrés dels Diputats en l'aixecament militar...
que van protagonitzar ell i els generals Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada. El tinent coronel va entrar a la sala de plens del Congrés en la sessió d'investidura de Leopoldo Calvo Sotelo, va disparar diversos trets a l'aire i va mantenir retinguts durant 17 hores els 350 diputats i diputades. El militar colpista va ser condemnat a 30 anys de presó, tot i que 15 anys després, el 1996, va aconseguir la llibertat condicional.
Doncs busquem ara anàlisi i valoració del contingut d'aquests documents i del que aporten a la narració històrica dels fets de 1981 i ho fem en conversa amb Andreu Farràs, que és periodista i coautor del 23F a Catalunya. Senyor Farràs, molt bon dia. Hola, bon dia. Què li ha semblat el contingut d'aquests documents classificats 45 anys després?
Bé, tu ho has resumit molt bé, està perfectament resumit. No hi ha cap novetat. Això em recordava a mi que l'altre dia els arqueòlegs municipals de Barcelona van descobrir unes pedres al centre de Barcelona, sota un hotel, l'hotel Barsino, i això va fer reorientar i va canviar totalment el marc del que era el fòrum de l'antiga Barsino, no?,
de Barcelona. I clar, els arqueoles estaven contentíssims perquè va haver-hi un autèntic... És un autèntic terrabastall, capgira totalment. El fòrum es pensava que estava orientat d'una manera, nord-sud, i resulta que al final el fòrum és tu és. No esperàvem, la gent que hem seguit al llarg dels anys els papers del 23F, no esperàvem grans revelacions,
un home sí, trobar alguna pedra interessant, o alguna pedra nova, després d'aquest desempulsament de documents que peta el govern de Pedro Sánchez. I no s'han trobat pedres noves, llevat del que pot ser la confirmació de diferents fets. En alguns casos, per exemple, que a mi no deixen d'indignar-me, que és el fet que hi hagi sis agents del CSIT,
que estaven clarament implicats en l'organització i execució del cop d'estat i que, en canvi, cap d'ells, llevat d'un, d'aquests sis, només un d'ells, va ser jutjat i condemnat. I altres, que estava claríssim que havien participat, se'n van anar, com es diria en castellà, de rossites. Es van lliurar perfectament i van quedar sols.
Es confirma, per tant, que hi ha més culpables dels que se sabia fins ara. Hi ha més culpables dels que havien, efectivament. Hi ha més culpables dels que havien. I després que surten... Clar, no...
Hi ha altres papers o altres testimonis que no han sortit, que no sé on són, però que no han sortit d'altres persones que clarament van participar en la conspiració i que no van ser ni tan sals processades, com és el cas del general Iniesta Cano, del general Duñas Gavilan, o el general Alvarado i altres generals,
claríssimament que han sortit en llibres al llarg d'aquests anys, els centenars de llibres que s'han escrit, han sortit implicats en el cop d'estat. Alguns d'ells, com el Carlos Alvarado, a mi mateix, em va declarar que havia estat partícep de les organitzacions conspiratòries del 23-F, però que no l'havien jutjat i, per tant, no s'atrevien a fer-ho.
També és veritat que ho va dir quan ja havia prescrit el delicte, és a dir, que no el podien rejutjar. Però vull dir que tot plegat ha estat una mica decebedor, en el sentit que no hi ha cap novetat. I sobre el paper del rei, en aquest sentit, hi ha novetats?
No, no hi ha cap novetat. Jo crec que s'ha volgut agafar per part d'alguns mitjans de comunicació, han volgut agafar de dir, bueno, Juan Carlos, el Joan Carlos I va aturar el cop. Bueno, això ja ho sabíem.
I això ja ho sabíem. Joan Carles I no va participar en la preparació del cop d'estat, això ja ho sabíem. Però el que no surt allà, perquè no hi ha documents, que potser podria haver-hi, el que no surt és com Joan Carles I no va denunciar a la Fonsa Armada quan li anava dient a la Fonsa Armada que estava preparant un cop d'estat.
i que volia formar part d'un govern i presidir-lo al Fons Armado. Per tant, francament, no hi ha cap novetat. Ara, si es vol agafar ara, per les raons que siguin, es vol blanquejar o recuperar la figura de Joan Carles del rei emèrit per si hi ha alguna defunció anticipada i, per tant, poder-lo portar aquí i tenir honors d'estat, etcètera, això és una altra cosa, però...
Novetat, en aquests papers que hem pogut veure no n'hi ha cap, francament. Andreu Ferraz, periodista i escriptor del 23F a Catalunya, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Adéu.
I el Congrés Junts votarà avui en contra de la pròrroga de les mesures de l'anomenat escut social. Ho ha anunciat la seva porta a veu al Congrés, Míriam Nogueres, que ha culpat Pedro Sánchez de la decisió de no haver separat les mesures antidesnonament del paquet. En la seva rèplica, el president espanyol ha acusat els independentistes de copiar els discursos de la ultradreta.
Amb aquesta decisió dels diputats de Carles Puigdemont, i accepta un gir inesperat de darrera hora, decauran, entre d'altres, la moratòria a antidesnonaments o la prohibició dels talls de subministraments d'aigua llumigues per a famílies vulnerables i la pròrroga del bosc social elèctric. Escoltem el creuament de retrets entre Míriam Nogueras i Pedro Sánchez.
Si votéssim que sí, potser sí que ens estalviaríem totes les mentides que vostè i els seus socis estan dient de nosaltres. Però com he dit, nosaltres no enganyem i anem de cara. Votarem no. Menys enquestes, senyor Sánchez, i més tocar carrer. Perquè vostè haurà de decidir si està al costat de la gent que aixeca cada dia la persiana o al costat dels qui rementen portes.
Nada tiene que ver una cosa con la otra, señoría. Lo que estamos precisamente en ese Real Decreto Ley trayendo a las Cortes tiene que ver con el suministro eléctrico, tiene que ver con el ingreso mínimo vital, tiene que ver con la protección ante posibles desalojos como consecuencia de esas situaciones devenidas de vulneración social. ¿Qué tendrá que ver eso con la ocupación? ¿Por qué usted tiene que copiar precisamente los discursos de la derecha?
Un assaig internacional ha demostrat per primera vegada que un medicament funciona per la migranya a nens i adolescents amb eficàcia i seguretat. Hi ha participat l'Hospital Vall d'Hebron i l'equip d'especialistes esperen que el fàrmac arribi aviat a qui el necessita. La migranya és la malaltia neurològica més discapacitant en aquesta etapa de la vida i existeixen molt poques eines terapèutiques per pal·liar-la.
És un maldecap intens i recurrent que afecta un de cada 10 menors. Aquest farmac ja ha demostrat ser eficaç i segur en la prevenció de la migranya en adults, tal com ha explicat Eduardo Caronna, neuròleg de la unitat de cefalea de l'Hospital Vall d'Hebron, i ho ha fet fa pocs minuts aquí, al Notícies en Xarxa.
Los avances de la medicina han permitido encontrar que hay esta molécula del CRP, que es una molécula involucrada en la migraña y entonces se han hecho primero los estudios en adultos que han sido aprobados y ahora también lo tenemos en niños. La posibilidad de extender su uso a población pediátrica es algo que para nosotros es muy importante.
En el fondo hay que pensar que los niños son los adultos de mañana y poder tratar bien y controlar bien la enfermedad desde el principio, pues eso va a tener un impacto no solamente en su calidad de vida ahora, también en el futuro.
El papa Lleó XIV inaugurarà la Torre de Jesús de la Sagrada Família el 10 de juny, coincidint amb el centenari de la mort d'Antoni Gaudí. Ho faran al marc d'una visita a Madrid, Barcelona i Canàries, que durarà a terme del 6 al 12 de juny. La ruta concreta, això sí, es donarà a conèixer més endavant, tot i que ha transcendit que el pontífex estarà a la capital catalana,
el 9 i el 10 de juny. La de Llau, 14, serà la tercera visita d'un papa al temple expiatori, després de la de Joan Pau II, el 1982, i la de Benet XVI, que va oficiar la cerimònia de dedicació de la Sagrada Família.
I Barcelona invertirà 260 milions d'euros per transformar els entorns de la futura estació de la Sagrera, els primers 45 milions durant aquest mandat i els 215 restants en el següent, fins al 2031. L'alcalde Jaume Collboni ha detallat com serà la transformació d'aquest barri a la conferència anual L'alcalde respon
que ha organitzat el Col·legi de Periodistes. La reforma inclou la construcció d'habitatges, equipaments i un gran parc. La intenció del Consistori és acabar aquestes actuacions abans que l'estació entri en funcionament l'any 2032.
La decisió és que comencem abans, perquè quan la nova estació de la Sagrera emergeixi, la previsió que se'ns explica és que serà l'any 32, quan aquesta estació ja emergeixi, doncs la ciutat ja estigui present, Barcelona ja estigui present.
L'àrea metropolitana de Barcelona ha presentat 14 nous autobusos elèctrics, una altra inversió de l'ENS metropolità per ampliar i renovar de manera sostenible la flota actual. Es reforçaran les línies SB1, 2 i 3 i l'ELA 46.
Són línies que comencen a Sant Boi de Llobregat i que passen per Sant Joan d'Espí, Sant Just d'Esvern i Cornellà. Aquests autobusos, com dèiem, són nous i elèctrics 100%, és a dir, amb zero emissions. D'aquesta manera es vol complir un triple objectiu de l'AMB. Seguir implementant la mobilitat sostenible, millorar l'experiència dels usuaris i també la qualitat de l'aire. En els darrers mesos, l'àrea metropolitana de Barcelona ha sumat prop de 70 nous busos a la seva funció.
I el projecte d'aerogeneradors que es volen instal·lar a Riu de Canyes i Montrió del Camp ha rebut un informe desfavorable per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme. Segons la valoració, el projecte tindria un gran impacte paisatgístic i en el medi rural, entre d'altres aspectes. Ens ho explica la Mireia Jansamata de Canal Reus.
El projecte impulsat per l'empresa madrilenya Tessera Energia S.A. instal·laria sis aerogeneradors de gran potència repartits entre Riu de Canyes i Montrió del Camp. Segons la Comissió Territorial d'Urbanisme, el projecte no preserva els valors paisagístics, no millora el sistema de vida de l'indret rural i no compleix en aspectes del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, entre altres qüestions. Des de la plataforma Aturem els Molins se senten contents amb el resultat de l'informe i amb la rapidesa en què s'ha emès, fet que referma encara més l'esperança d'aturar el projecte.
Hi ha altres entitats que tenen d'emetre informes. Aquest és molt, molt important. Però hem d'esperar els altres per dir que el projecte està tancat. Des del Japec i Unió de Pagesos continuen insistint, un cop més, que aquest tipus de projectes no corresponen a un model sostenible de transició energètica, perquè, diuen, tenen un gran impacte mediambiental, paisagístic i saludable en el territori on s'ubiquen. A més a més, aquest model consolida i justifica la gran mat que ara es vol fer
Per tot plegat, des de la plataforma Aturem els Molins criden a la mobilització el pròxim 22 de març a Montbrió del Camp.
Demà se celebren eleccions a les cambres agràries, una cita clau per determinar la representativitat de les organitzacions professionals del sector primari català i per consolidar la participació de la pagesia en els òrgans de consulta i interlocució amb el govern de cara als propers cinc anys. Hi ha cinc candidatures que es disputen aquesta representació, entre les quals Unió de Pagesos, que continua defensant els interessos de la petita i la mitjana empresa familiar. Els companys de llei de televisió han parlat
amb el seu coordinador a la plana de Lleida, el Néstor Serra. Fa 51 anys que lluitem pels drets dels pagesos
Al principi vam lluitar per tindre un dret, que era el dret democràtic a poder votar, que en aquesta campanya hi ha hagut gent que diu que no es presenta però sabeu que fa campanya, tirant per terra tot allò que van lluitar els nostres padrins i els nostres pares, però amb això nosaltres com a Unió de Pagesos sempre hem lluitat pels drets de les empreses familiars agràries, petites i mitjanes,
decidir on i com s'han de repartir aquests ajuts, que no hi estem d'acord amb els ajuts, perquè nosaltres creiem que és una de les reivindicacions que tenim, que si nosaltres treballem no s'han de pagar un prou just. Gràcies a la Unió de Pagesos ja ha sortit, en guany sortirà el nou ajut, el nou relleu internacional.
Un moment de repassar ara notícies en xarxa tota l'actualitat esportiva. Cristina Álvarez, bon dia. Nova derrota del Barça a l'Euroliga, que és la quarta en els darrers cinc partits. S'hi va perdre la pista de la Virtus de Bologna per 85 a 80, malgrat els 26 punts de Kevin Panther. La derrota fa que els de Xavi i Pasqual quedin fora de la zona de playoff. Ara són setens en places de play-in.
Pel que fa a l'Uni Girona, també va perdre. S'enfrontava al Fenerbahçe i va plantar cara al conjunt turc i va tenir opcions d'endur-se el partit, però va acabar caient per 58 a 65. La derrota fa que les gironines hagin de jugar als quarts de la Final Six de l'Eurolliga, que es disputarà a Saragossa a mitjans d'abril.
El Barça ja sap quins seran els possibles rivals als vuitens de final de la Lliga de Campions de Futbol. No hi ha hagut sorpreses i el PSG i el Newcastle han superat els setzens de final. Un dels dos quedarà emparellat amb els blaugranes en el sorteig que es farà demà a les 12 del migdia. Després de dos dies de descans, l'equip ha tornat a la feina per preparar l'exigent duel de dissabte a la Lliga contra el tercer classificat, el Vilarreal. Un cop recuperat el liderat, el vestidor es mostra confiat, defensat.
fer un bon paper en totes les competicions. També a la Copa, on estan obligats a aixecar un 4-0 en contra en els quarts de final contra l'Atlètic de Madrid. N'ha parlat Rafinha els mitjans del club.
La verdad que nosotros estamos confiantes en hacer un buen partido, que es el principio de todo. Al final, bueno, si no haces un buen partido, creo que estaríamos lejos de la remontada, pero confiamos que podemos hacerlo. Y bueno, creo que en este momento si hay un equipo que puedes hacer
Bueno, remontadas somos nosotros. Obviamente respetando al adversario sabemos la dificultad que será el partido. Será, bueno, una remontada bastante difícil.
Repartiment de punts entre l'Igualada i el Reus a la Champions d'Hockey Patins. El partit que va enfrontar tots dos conjunts a les comes va acabar amb el marcador intacte. Malgrat disposar d'ocasions per marcar, cap dels dos equips les van fer efectives. L'empat a zero serveix als roig i negres per deixar gairebé sentenciada la classificació per a la final a vuit, mentre que és insuficient per als de la noia i els allunya de les opcions de ser a la fase final de manera gairebé definitiva.
Avui el Barça visitarà el Saint-Omer a partir de les 8 amb l'objectiu de segellar la classificació per a la final a 8. Els de Ricard Tares són segons de grup amb dos punts menys que el Porto i certificaran l'accés si sumen una victòria a la pista francesa.
El Sabadell ha encarrilat la classificació per als quarts de final de l'Eurocup de Waterpolo, mentre que el Terrassa i el Barcelona hauran de remuntar a la tornada de vuitens. Els agarencs van caure d'un gol a la piscina de l'Oredea romanès, 14 a 13, mentre que els sanavistes necessitaran capgirar un 10 a 15 davant el Ratnik i Servi.
El Sabadell va sentenciar l'eliminatòria amb una golejada per 11-3. Davant el Sabac, Servi i els ballesans van obrir forat de bon inici amb un 3-0 el primer període i van anar ampliant diferències amb Sergi Cabanes, autor de tres gols, com a màxim golejador i amb una feina excel·lent en defensa. Els partits de tornada es disputaran dissabte 7 de març.
I ja han quedat definits els quadres de les Copes del Rei i de la Reina de Baterpolo. La competició femenina, que es jugarà a Sabadell la setmana vinent, arrencarà amb un Sabadell Terrassa als quarts de final. D'altra banda, la Copa Masculina, el vigent campió i gran favorit, l'Atlètic Barceloneta, debutarà contra el Mediterrani. Destaca també el Sabadell Barcelona dels quarts de final.
Aquesta competició es disputarà a Terrassa d'entre el 13 i el 15 de març. Quedem pendents. Gràcies, Cristina, que vagi molt bé. Que vagi bé. Obrim ara Plana Cultural explicant-vos que la Catedral de Barcelona ens convida a descobrir el taller d'on teniu a gaudir amb una experiència de realitat virtual. A gaudir el taller del divin ens convertirem en deixebles del genial arquitecte i el seu llit de mort ens donarà les claus per poder continuar amb el seu llegat. Ens ho explica el David Navarro.
Antoni Gaudí va tenir una estreta relació amb la catedral de Barcelona i assistia regularment i li va servir de font d'inspiració. Ara l'arquitecte torna a la seu de forma virtual. A Gaudí, el taller del diví, caminarem per una sala habitualment tancada al públic de la catedral amb ulleres de realitat virtual. Durant 20 minuts l'arquitecte ens parlarà de la seva vida i de la seva obra mentre passegem pel seu taller. Tot plegat, com ha explicat el director de l'empresa Landscapes, Marc Gomàriz, amb una imatge i so excepcionals.
amb moments d'impacte, amb moments més calmats, amb un bon disseny de so i d'afectes, i creiem que és un producte molt bo, tant a nivell cultural com d'entreteniment. L'experiència que s'ofereix en 7 idiomes s'organitza en grups de 12 a 15 persones. Les entrades valen 18 euros i es poden comprar al web de la Catedral de Barcelona.
El Premi Nobel de Literatura 2025, Laszlo Krasnahorkai, ha advertit que el món viu en un apocalipsi continu, en una referència al moment convuls del planeta. Ho ha dit durant la seva intervenció al CCCB de Barcelona en la primera aparició pública internacional després d'arcollir el premi on ha parlat de la importància de l'art i de la situació del món actual. Laszlo Krasnahorkai ha explicat que en un moment en què sembla que ho sabem tot immediatament, gràcies als mitjans de comunicació i a les xarxes,
Això és completament fals. Aquesta és una realitat absolutament falsa, de la qual no sabem res del que passa al món. Així doncs, no sé si a ningú no li molesta que les declaracions dels polítics no diguin mai res, però en canvi es prenen decisions polítiques que tenen conseqüències greus i no es té ni idea d'on es decideixen.
La xarxa de comunicació local. El Diccionari Termcat. 40 anys, 40 paraules. 2001. Sense llar.
Persona que no disposa d'un allar, és a dir, que no té un habitatge adequat que permet desenvolupar relacions, valors i efectes humans positius.
ha pres rellevància en el debat social i institucional. El sensellerisme és una realitat complexa, la representació més extrema d'exclusió social, un problema de gran abast, sovint silenciat. Disposar d'una terminologia precisa, inclusiva i sensibilitzadora és essencial per comprendre'l, visibilitzar-lo i afrontar-lo.
Més enllà del fet de no tenir un habitatge on viure, el terme «persona sense llar» remarca una mancança més profunda, l'exència d'un allar, és a dir, d'un espai digne i adequat on poder desenvolupar un projecte vital. El terme «llar», procedent del mot llatí «lar», que vol dir, literalment, «foc domèstic», s'utilitza aquí amb un significat més ampli, no només com a habitatge, sinó com a espai de relació, intimitat i protecció.
Per donar resposta a la necessitat d'establir la terminologia d'aquest àmbit, Arrels Fundació i el Termcat treballen en un diccionari del sensellerisme que en recollirà els termes clau, adreçat a la ciutadania en general i especialment a professionals, mitjans i institucions. Si les paraules noves t'agraden, no et pots perdre el podcast Paraules Habitables. A la xarxa més.
Una producció de la xarxa i el tèrmica. La xarxa de comunicació local. Notícies en xarxa. Edició Matí. Amb Thais Trujillo.
Bon dia, són dos quarts de nou del matí i avui encapçalem el Notícies en xarxes que han buscat la desclassificació dels documents del 23-F no fa trontollar 45 anys després cap estructura d'estat ni tampoc aporta cap gir substancial al guió oficial sobre l'intent de derrocar la democràcia recentment reinstaurada en aquell moment. Els informes apunten que fins a sis agents dels serveis d'intel·ligència coneixien prèviament els operatius del COP i altres van participar en tasques d'encobriment posteriors.
Sobre una de les grans incògnites, com és el paper que hi va jugar el rei Joan Carles, un document conclou que el monarca va ordenar al tenent general Jaime Milans del Bosch que aturés l'intent d'imposar un nou estat militar. Sorprenentment, hores després de la desclassificació dels documents es coneixia la mort als 93 anys de l'ex-coronel Antonio Tejero, el capvisible de la temptativa de cop d'estat.
Pedro Sánchez viurà avui un nou revés parlamentari que farà descarrilar una vegada més l'intent de prorrogar les mesures de l'escut social. Junts per Catalunya hi tornarà a votar en contra i acusa el PSOE de no separar del text tot allò que té a veure amb els desnonaments dels vulnerables.
Veïns de dos blocs dels barris de Gràcia i l'Eixample de Barcelona denuncien un fons d'inversió per vulnerar els topalls de preus que marca la llei en el lloguer d'habitacions. Es queixen de ser víctimes del co-living, un fenomen que implica reformar els pisos amb l'objectiu de llogar les habitacions a preu de luxe.
Un assaig internacional demostra per primera vegada que un medicament funciona contra la migranya en nens i adolescents amb eficàcia i seguretat. Hi ha participat l'Hospital Vall d'Hebron i l'equip d'especialistes esperen que el fàrmac arribi aviat a qui el necessita. Eduardo Carona, que és neuròleg de la unitat de cefalea de l'Hospital Vall d'Hebron, ha parlat de l'avenç fa pocs minuts des del Notícies en xarxa.
Hay que pensar que los niños son los adultos de mañana y poder tratar bien y controlar bien la enfermedad desde el principio, pues eso va a tener un impacto no solamente en su calidad de vida ahora, también en el futuro.
El govern ha activat fa pocs dies un pla que busca ajudar els ents locals a obtenir més fons de la Unió Europea per poder invertir en els seus municipis. Sobre aquesta estratègia i també al voltant d'altres qüestions de l'actualitat política, en parlarem tot seguit al plató del Notícies en xarxa amb el Consell d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duc.
I en esports, nova derrota del Barça a l'Eurolliga, la quarta en els darrers cinc partits, va perdre a la pista de la Virtus de Bologna per 85 a 80 i cau a la zona de play-in. Tampoc va guanyar l'Espergirona, que va caure per 58 a 65 davant el Fenerbahce. La desfeta fa que l'Uni no pugui evitar els quarts de final a la Final Six de l'Eurolliga femenina.
I en Cultura a la Catedral de Barcelona es converteixen al taller d'Antoni Gaudí en una experiència de realitat virtual. A Gaudí, al taller del diví, el visitant té l'oportunitat de convertir-se en deixeble de l'arquitecte.
La desclassificació dels documents de l'intent de cop d'estat del 23F no ha provocat cap gir de guió transcendent. 45 anys després aporta, això sí, diverses concrecions sobre l'aixecament, així com la manera com van procedir en les hores posteriors actors claus com els serveis d'intel·ligència o la corona. Per exemple...
Ha sortit a la llum que fins a 6 agents del Centre Superior d'Informació de Defensa van participar en el cop d'estat. L'informe intern indica que alguns dels integrants del CSIT tenien un coneixement previ de l'operació i d'altres van participar en tasques d'encobriment un cop perpetrada.
També transcendeix l'organigrama manuscrit sobre la planificació de l'assalt al Congrés, datat del novembre de 1980, amb les operacions civils, militars i mixtes que s'havien de dur a terme. Un altre dels documents desclassificats és un manuscrit en què queda clar que es planificaven operacions contra la democràcia i en què es lamenta haver deixat lliure el rei.
De fet, una de les grans incògnites que ha aplanat durant aquests 45 anys de secrets oficials ha estat el paper que va jugar Joan Carles de Borbó en el cop. Un dels documents revela que el monarca va ordenar al tinent general Jaime Milans del Bosch que aturés l'intent d'imposar un nou estat militar.
Pel que fa amb el capvisible del cop d'estat, Antonio Tejero, els documents revelen que en converses familiars hauria implicat no només el rei sinó tots els capitans generals en l'operatiu. En els documents es transcriu també una conversa telefònica de la seva dona en què es lamenta que tots els estaments havien deixat el coronel colpista tirat, diu literalment la seva dona, com una borilla.
I sorprenentment, hores després de la desclassificació, coneixíem la mort als 93 anys del tinent coronel Antonio Tejero, un dels principals autors materials del cop d'estat fallit. Tejero, recordem, va liderar l'assalt al Congrés dels Diputats en l'aixecament militar que van protagonitzar ell i els generals Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada.
El tinent coronel va entrar a la sala de plens del Congrés en la sessió d'investidura de Leopoldo Calvo Sotelo, va disparar diversos trets a l'aire i va mantenir retinguts durant 17 hores els 350 diputats i diputades. El militar colpista va ser condemnat a 30 anys de presó, tot i que 15 anys després, el 1996, va aconseguir la llibertat condicional.
I ens situem ara en el moment actual, al Congrés també, perquè Junts votarà avui en contra de la pròrroga de les mesures de l'anomenat escut social. Ho ha anunciat la seva portaveu a la cambra, Míriam Nogueres, que ha culpat Pedro Sánchez de la decisió per no haver separat les mesures antidesnonament del paquet. En la seva rèplica, el president espanyol ha acusat els independentistes de copiar els discursos de la ultradreta.
Amb aquesta decisió dels diputats de Carles Puigdemont, i excepte un gir inesperat de darrera hora, decauran, entre d'altres, la moratòria antidesnonaments o la prohibició dels talls de subministrament d'aigua, llum i gas per a famílies vulnerables i la pròrroga del bo social elèctric. Escoltem el creuament de retrets entre Míriam Nogueres i Pedro Sánchez.
Si votéssim que sí, potser sí que ens estalviaríem totes les mentides que vostè i els seus socis estan dient de nosaltres. Però com he dit, nosaltres no enganyem i anem de cara. Votarem no. Menys enquestes, senyor Sánchez, i més tocar carrer. Perquè vostè haurà de decidir si està al costat de la gent que aixeca cada dia la persiana
o al costat dels que rementen portes. Nada tiene que ver una cosa con la otra, señoría. Lo que estamos precisamente en ese Real Decreto Ley trayendo a las Cortes tiene que ver con el suministro eléctrico, tiene que ver con el ingreso mínimo vital, tiene que ver con la protección ante posibles desalojos como consecuencia de esas situaciones devenidas de vulneración social. ¿Qué tendrá que ver eso con la ocupación? ¿Por qué usted tiene que copiar precisamente los discursos de la...
En els darrers dies el govern ha posat en marxa un pla que busca reforçar la participació dels ents locals en el projecte europeu i que els vol ajudar també a obtenir més fons de la Unió Europea per poder invertir en els seus municipis. Sobre aquesta estratègia i també sobre d'altres qüestions de l'actualitat política en volem parlar avui al plató del Notícies en Xarxa amb el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duc. Senyor Duc, molt bon dia, gràcies per venir al Notícies en Xarxa.
Hola, gràcies, molt bon dia a tothom. De seguida parlarem d'aquest pla, d'aquesta estratègia, però abans comentem una qüestió d'actualitat política, com és aquesta desclassificació que coneixíem ahir dels documents del 23-F, que més coincidia amb la mort de l'ex-coronel Antonio Tejero. Quina valoració en fa del que s'ha descobert i del que representa o no de reinterpretació de la història d'aquell intent fallit de cop d'estat?
Doncs la que fan tots els mitjans i la que acaba de fer vostè ara mateix, jo crec que aquesta desclassificació de papers o de documents és positiva, s'havia de fer, la gent té dret a conèixer més detalls de la nostra història, i en aquest cas de la nostra història recent, i el fet que no s'hagi descobert res que d'alguna manera o d'altra no sabés ja, doncs jo crec que el que fa també és evitar desinformacions, evitar teories, complots, que al final tampoc no serveixen de res.
A partir d'ara, però, s'hauria d'esperar menys anys per desclassificar documents secrets, com s'està debatent en aquesta nova llei? Jo crec que és important que això es reguli, evidentment, i crec que aquesta és la voluntat que té el govern espanyol. Després, quants anys seran i en funció de quins temes o de si les persones que han participat encara són vives o no, aquí hi ha moltes maneres de fer aquestes coses, però és cert que hem d'avançar cap a això, cap a una major transparència i cap a una major possibilitat d'accedir a aquest tipus de documentació, és clar que sí.
Parlem ja d'aquest pla per impulsar que els municipis, sobretot els municipis petits, puguin accedir a ajudes europees. En parlarem d'aquestes ajudes, d'aquestes subvencions, però no és l'únic objectiu. També es vol acostar d'alguna manera més a Europa, a la ciutadania. Això també ho explicarem.
A la unitat específica d'aquestes ajudes, què és el que posaran en marxa i quin ha estat ja l'interès que ha començat a despertar entre els municipis perquè es va presentar diumenge i entenc que al llarg d'aquesta setmana ja ha començat a arribar potser demandes de municipis que necessiten d'aquesta ajuda perquè volen aquest finançament.
De fet, ja les teníem abans fins i tot d'aprovar aquest pla. Com vostè diu, de fet, és un conjunt de mesures i si vol després també entro en els altres temes perquè fonamentalment del que es tracta és d'aproximar el món local a la realitat europea. Som membres de la Unió Europea, tots som ciutadans de la Unió Europea i això vol dir també oportunitats i avantatges per a tothom i també pels municipis. I aquesta és una mica la idea d'aquest programa que va aprovar el govern fa uns dies.
específicament sobre l'oficina tècnica de què es tracta. Es tracta no només d'acompanyar, no només d'assessorar els municipis a l'hora de veure quin tipus d'ajuts poden rebre de la Unió Europea, fonamentalment els ajuts que passen pels fons que diem competitius, és a dir, els fons en els quals
cada ajuntament o cada entitat competeix amb altres per aconseguir aquests diners sense participació diguem-ne d'administracions intermitges sinó sobretot també per acompanyar-los en tot el procés és a dir no és només informar i dir miri hi ha aquests fons si vol es pot presentar sinó dir vinga
vostès necessiten aquests fons, anem a fer tot el possible perquè vostès els aconsegueixin. És a dir, anem a acompanyar durant tot el procediment la redacció del projecte, primer l'identificació del fons, després la redacció del projecte, la presentació i després, una vegada això s'ha aconseguit, si s'ha aconseguit lògicament, l'acompanyament a l'execució i després el que és també tota la fase d'avaluació del resultat del fons. És a dir, que el que volem és
un acompanyament integral des del primer moment fins a l'últim. Perquè, ho deia vostè abans, aquests fons de fet ja existien i els ajuntaments hi podien accedir, en moltes ocasions no ho poden fer per manca d'estructura municipal, perquè aquell consistori no treu prou personal perquè són processos burocràtics que entenem que són complicats i llargs. Fins ara que han posat en marxa aquesta oficina, què passava amb aquests diners? S'acabaven perdent?
s'acabaven perdent en el sentit que s'ho emportaven nosaltres, d'altres països o d'altres llocs, perquè aquests fons, al final, la Unió Europea sí que els consumeix, sí que els gasta, però això no vol dir, òbviament, que tot vingui cap aquí. Nosaltres estem competint amb la resta de la Unió Europea. I estic parlant, insisteixo, d'uns fons en els quals
no hi ha una participació de les altres administracions, és a dir, no són uns fons que van al govern espanyol o al govern de la Generalitat i a partir d'aquí els ajuntaments els poden demanar. S'han de demanar directament a Brussel·les i això és el que moltes vegades fa que els ajuntaments es tirin enrere perquè vol dir preparar ells mateixos una documentació que és complexa perquè lògicament s'ha de presentar molt bé si vols guanyar respecte a altres
i no tots els ajuntaments estan preparats per fer-ho, i per descomptat els ajuntaments petits són els que fonamentalment no ho poden fer. Nosaltres hem fet un càlcul, ajuntaments per sota dels 25.000 habitants, 20-25.000 habitants, és molt difícil que tinguin l'estructura, diguem-ne, la pròpia secretaria de l'Ajuntament, els tècnics de l'Ajuntament, n'hi ha molt pocs que estiguin preparats per fer-ho, i per tant nosaltres assumim, assumirem una part d'aquesta feina.
De moment tenen 5 persones destinades a aquesta unitat. Tenint en compte que el volum d'ajuntaments de menys de 20.000 habitants és elevat a Catalunya, ja preveuen que necessitaran més persones i ampliar aquesta estructura?
Aquesta oficina, aquesta estructura, s'inscriurà en una subdirecció general que ja existeix. Per tant, aquestes cinc persones, de fet, el que fan és ampliar una estructura existent. És veritat que aquestes cinc persones es dedicaran específicament a fer aquesta feina, però amb el suport de la resta de la subdirecció general, que ja fa una part d'aquesta feina. La part d'informació i la part d'assessorament, això ja es fa, però ara hem d'anar més enllà.
Si li sembla, parlem també d'altres qüestions de l'actualitat. No deixem prou el tema econòmic, però ens centrem ara no en el finançament europeu, sinó en els pressupostos de la Generalitat. Vostè, evidentment, forma part del govern que demà aprovarà aquests pressupostos, tot i que per ara no tenen garantit el suport d'Esquerra Republicana. Fins a quin punt aquest moviment és o no molt arriscat de cara a la futura aprovació dels pressupostos?
Jo crec que és una qüestió de responsabilitat. Catalunya necessita pressupostos. És evident que el país anirà molt millor si té uns pressupostos al dia i aquesta és la voluntat del govern. Per això demà s'aprovarà aquest projecte de pressupostos al conseller executiu amb una reunió extraordinària.
aquests pressupostos arribaran al Parlament de Catalunya i començarà la tramitació parlamentària. Nosaltres no només pensem que s'ha de posar Catalunya al davant i que, per tant, és molt important que hi hagi pressupostos, sinó que estem convençuts que tindrem aquests pressupostos. Però hi ha aquest escull de l'IRPF, que de moment no es desencalla. Hi ha una negociació que encara durarà els dies que hagi de durar, però insisteixo, jo estic convençut i és el convenciment global del govern que hi haurà pressupostos perquè la societat els necessita.
Parlem encara de diners. En aquest cas, com a conseller d'exteriors, volíem preguntar-li fins a quin punt estan preocupats i com s'estan preparant per aquesta nova amenaça d'aranzels que el president Trump ha fet en els darrers dies, sobretot després del revés judicial que va patir la seva primera onada d'aranzels recíprocs. Com ens preparem o com es prepara Catalunya de cara a aquesta possible amenaça de nous aranzels?
Bé, de fet, a través d'una sèrie de mesures que ja existeixen i que es van prendre gairebé 15 dies després de la primera onada d'arancels. La primera vegada que el president Trump va aprovar arancels contra gairebé la meitat del món, per no dir per tot el món, el govern de Catalunya ja va aprovar un programa específic per donar suport a aquelles empreses que es poguessin veure afectades per aquests arancels. És veritat que després hem entrat en fases diferents perquè...
Crec que tots hem entès que la política comercial dels Estats Units no és precisament una política molt clara i molt lineal. Funciona a cops de tuit i a cops de reaccions a diferents coses. Impulsiva, una mica emocional. També ho podríem dir d'aquesta manera.
El Departament d'Empresa del Govern de la Generalitat té una estructura que segueix aquest tema des del primer dia, que està ajudant a les empreses. Hem vist que les exportacions catalanes aquest any no han baixat, han pujat. Sí que és veritat que han baixat una mica als Estats Units, evidentment, però això s'ha compensat i fins i tot per sobre de la compensació
amb la diversificació, que és la política que també està impulsant el govern de la Generalitat, que és ajudar les empreses a obrir nous mercats a aquelles empreses que tenien un percentatge important de les seves exportacions cap als Estats Units. Si poden diversificar aquesta exportació cap a altres llocs del món, és el que han de fer i és el que el govern de la Generalitat està ajudant a fer. Insisteixo en resultats amb estadístiques molt positives.
En aquest sentit s'està també mirant, ho deia vostè ara, a altres territoris on s'obriran també delegacions de la Generalitat, com seria per exemple Xina, Jordània o Canadà. Com estan aquestes futures noves oficines? Doncs estem fent la feina necessària per poder obrir-les. Hi ha un acord de govern des de fa uns pocs mesos i ara estem, diguem-ne, a la negociació administrativa per entendre'ns amb aquests països, efectivament, per veure si al llarg d'aquest any podem obrir la delegació a la Xina...
a Pekín, una delegació al Canadà, en aquest cas seria al Quebec, a Montreal, i una delegació a Jordània que té un significat diferent. El que es busca a Jordània fonamentalment és estar més a prop d'una regió molt complicada, però també d'una regió en la qual tenim una presència bastant forta en temes, per exemple, com la cooperació i el desenvolupament o la solidaritat amb pobles que estan patint els resultats de la guerra.
Ja per acabar li volíem preguntar com està la qüestió del català a la Unió Europea perquè no ha entrat a tramitació en aquesta primera etapa de l'any 2026. Sembla que encara hi ha una mica de recels per part d'Alemanya. Què és el que en sap sobre quan podria finalment tirar endavant aquesta proposta que fa temps que està encallada?
S'està fent la feina, la proposta no està encallada, el que passa és que es necessita la unanimitat de tots els estats membres. I per tant el govern espanyol, amb raó, el que ha decidit és que no posarà aquesta decisió a sobre de la taula del Consell de Ministres de la Unió Europea fins que no estiguem segurs
que tenim aquests 27 vots, el d'Espanya, però també els altres 26. Sabem que tenim una majoria, per no dir que ja ens queden molt poquets, i que efectivament, com diu vostè, és públic, l'escull principal era la posició de reticència, no el no, sinó la reticència, no és el moment, ja veurem, parlem-ne, d'Alemanya. Bé, el que estem fent és això, parlant amb Alemanya, hi ha una comissió bilateral que es dedica específicament a això,
Aquesta comissió està fent la seva feina, jo soc optimista, sincerament soc optimista, i penso que efectivament arribarà el moment, no li puc dir quan, perquè les negociacions no tenen terminis, però el que sí que veig és que això va avançant i per tant en el seu moment aquesta decisió podrà ser presa i per tant el català passarà a ser llengua oficial de la Unió Europea.
Però la seva valoració sobre el paper que està tenint el govern espanyol és prou proactiu en la defensa d'aquesta proposta? Absolutament. Jo veig el ministre d'Afers Exteriors, el senyor Álvarez, i el seu secretari d'Estat de Unió Europea treballar sobre aquest tema pràcticament tots els dies, amb tot tipus de reunions. Una feina que, a més, acompanyem també nosaltres amb la nostra pròpia acció exterior, amb ambaixades, amb consulats, amb ministres dels països de la Unió Europea que ens visiten o que visitem nosaltres.
Jaume Duc, conseller d'Unió Europea i també a Acció Exterior, moltíssimes gràcies per haver estat avui amb nosaltres al Notícies en Xerxa. Molt bon dia, fins a la propera. Bon dia a tothom, gràcies.
Veïns de dos blocs de Barcelona situats a Gràcia i l'Eixample han denunciat un fons d'inversió per vulnerar els topalls de preus que la llei marca en el lloguer d'habitacions. Aquests veïns denuncien també ser víctimes de l'anomenat co-living, un fenomen que guanya terreny en el mercat de lloguer a la ciutat.
i que implica reformar els pisos amb l'objectiu de llogar les habitacions a preu de luxe. De fet, els preus per habitació poden superar els 900 euros al mes. La Irene Martos i l'Anna Ruiz són justament davant d'un dels blocs afectats al carrer de Sant Agustí de la capital catalana. Anna, bon dia.
Bon dia, Taici. Justament davant d'aquest bloc, el número 14 del carrer Sant Agostí, els veïns dels quals, juntament, un altre bloc d'edificis de la ciutat de Barcelona, ubicat en aquest cas a l'Eixample, han presentat aquesta bateria de 44 denúncies. Però amb l'Enric Aragonès, ell és portaveu del Sindicat de Llogateres. Enric, bon dia. Què tal? Bon dia. Volem conèixer a fons de què es tracta quan parlem de co-living i quines són les xifres que acompanyen aquest fenomen a la ciutat. Enric, què és? Què és el co-living?
Al final és una manera en anglès de dir contractes d'habitacions. I els contractes d'habitacions són una figura molt desregulada perquè no compta com a lloguer habitual. Fins ara no tenia regulació de preus. Ara sí, des de l'1 de gener a Catalunya, gràcies a una llei que vam impulsar el sindicat de llogateres, però veiem que fons com New Amsterdam Developers, que és el propietari d'aquest edifici, segueix fent trampes.
Un pis on abans els llogaters pagaven 700 o 800 euros, han fet fora els llogaters, han trossejat el pis i han posat més habitacions i ara cada una l'estan llogant per 800 o 900 euros. I s'estan saltant la llei, perquè de fet hem aconseguit que la llei reguli també el lloguer d'habitacions. Llavors, Enric, el lloguer de llarga durada té dos enemics ara principals a la ciutat de Barcelona, que d'una banda seria el lloguer de temporada i d'altra banda el co-living.
Sí, fins ara havien sigut, com dic, figures desregulades, no tenien regulació de preus ni totes les garanties que ha de tenir un lloguer d'habitatge. Però des de l'1 de gener a Catalunya hem aconseguit que sí que hi hagi regulació de preus, hi ha un topall, i per tant els anuncis que vam denunciar ahir estan incomplint aquesta llei.
Aquesta cerca que hem fet ara, fins ara hem presentat unes 150 denúncies al sindicat de llogateres, és amb una cerca ràpida d'unes quantes persones obrint un portal immobiliari i coneixent la llei. Però si l'Agència d'Habitatge de Catalunya, l'Agència de Consum, s'hi posessin i posessin els seus inspectors a treballar per això, detectarien no centenars, sinó milers d'incompliments que s'haurien d'estar perseguint i s'haurien d'estar sancionant.
Enric, ja per acabar, i si posem les llums llargues i fem una mirada amb profunditat, aquest no és un problema, em refereixo a l'accés a l'habitatge de lloguer, no és un problema només de la ciutat de Barcelona, és ja un problema metropolità. De quina manera abordar aquest repte?
Aquí es necessiten dos tipus de mesures. D'una banda, calen regulacions del mercat privat, és a dir, cal regulació de preus, limitar les compres amb finalitat especulativa, posar impostos que castiguin l'acumulació de molts habitatges per especular i, en paral·lel, fer créixer el parc públic d'habitatge. I no només a través de la construcció, de fet, ni principalment, sinó adquirint habitatges, perquè és la manera ràpida i més barata, sovint, de fer créixer el parc d'habitatge. Necessitem la combinació d'aquestes coses. Molt sovint han intentat dir com confrontar-les, no?,
No s'ha de regular, s'ha de fer habitatge públic, però és que no és contradictori. Necessitem una cosa i l'altra i el que no necessitem són excuses, anuncis de mesures que no arriben o mesures que s'anuncien i no es fan aplicar, com és el cas d'aquesta regulació que tenim actualment. Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, moltes gràcies per atendre'ns aquests minuts i situar novament el gran repte de futur, sobretot per les noves generacions i també els col·lectius d'emigrants, l'accés a un habitatge digne de lloguer.
Gràcies.
No va derrotar el Barça a l'Eurolliga, la quarta en els darrers cinc partits. Va perdre a la pista de la Virtus de Bologna per 85 a 80, malgrat els 26 punts de Kevin Panther. Amb aquesta desfeta, els de Xavi i Pasqual surten de la zona de play-off i cauen a la play-in. Tampoc va guanyar l'Espergirona, que s'enfrontava al Fenerbahçe, va plantar cara al conjunt turc i va tenir opcions d'endur-se el partit, però va acabar caient per 58 a 65. La derrota fa que les gironines no puguin evitar els quarts a la Final Six...
de l'eurolliga femenina. I el Barça ja sap quins seran els possibles rivals als vuitens de final de la Lliga Campions. No hi ha hagut sorpreses i el PSG i el Newcastle han superat els setzens de final. Un dels dos quedarà emparellat amb els blauranes en el sorteig que es farà demà a les 12 del migdia.
Després de dos dies de descans, l'equip ha tornat a la feina per preparar l'exigent dual de dissabte a la Lliga contra el tercer classificat, el Villarreal. Un cop recuperat el liderat, el vestidor es mostra confiat de fer un bon paper en totes les competicions. També a la Copa, on estan obligats a aixecar un 4-0 en contra en els quarts de final contra l'Atlètic de Madrid. N'ha parlat Rafinha als mitjans del club.
La verdad que nosotros estamos confiantes en hacer un buen partido, que es el principio de todo. Al final, bueno, si no haces un buen partido, creo que estaríamos lejos de la remontada, pero confiamos que podemos hacerlo. Y bueno, creo que en este momento sea un equipo que puedes hacer
Bueno, remontadas somos nosotros. Obviamente respetando al adversario sabemos la dificultad que será el partido. Será, bueno, una remontada bastante difícil.
I Oriol Cardona segueix rebent reconeixements per les dues medalles aconseguides als Jocs Olímpics d'hivern. El rei Felí I i Pedro Sánchez després han rebut a Banyolí amb la resta d'esportistes espanyols que han participat als Jocs Olímpics d'hivern de Milà Cortina d'Ampezzo. El president del govern espanyol ha reconegut el seu coratge, el seu compromís i la seva constància i ha destacat especialment els èxits d'Oriol Cardona.
Doncs amb aquesta informació esportiva hem arribat al final del Notícies en xarxa d'aquest dijous 26 de febrer. Tornem demà a primera hora del matí amb més informació. Fins a les hores que passin una molt bona jornada. Adeu, bon dijous.
La xarxa de comunicació local. I used to live with ghosts. And all the perfect couples.
Bona nit.
Fins demà!
Life is a song, it ends when it ends. Move on. And that's when I told you it's alright. You were dancing through the lightning strikes. Sleepless in the onyx night. But now the sky is all by light. Oh, oh, oh, oh. Oh, my Lord. Never met no one like you before.
La xarxa de comunicació local. Notícies en xarxa. Bon dia, són les nou, us parla Maria Lara. Hem mobilitat matí marcat avui per la boira, la