Comencem repassant les fotografies que m'heu fet arribar, les d'avui no les he posat,
i aviso per algunes fotos que he repunt al final.
Heu aprofitat caprovies, reflexes, llums, ombres, molt bé, com cada setmana,
i res, comencem per aquesta fotografia, que és de la Maite, si la vols explicar.
Jo m'agrada molt mirar cap a fora, des de menjador em començo a mirar al carrer,
i vaig veure com plovia cap a la finestra, les gotes estaven caient,
i mira que maco, i els reflexos veuen les gotes i tot, i faré la foto.
I el que m'agrada més és que es veia al fons de Borrós i les gotes més grans.
Es veu que és un col·legi.
La casa no és qui plou.
Si ets de senyor saps quin carrer és.
Carrer Buona Vista.
Jo sé per què hi viu, però tampoc per retallar.
Vaig aprofitar aquell dia que plovia per fer un parell de fotos.
Són totes les que vaig fer de les 1.000 gotes, per què?
És xulo perquè veiem les gotes que estan compremercades en un primer terme,
i tota la resta està difuminada.
Tot i que és interessant perquè encara que està difuminat podem saber quin carrer és.
Hi ha aquest joc de mirar més enllà de les gotes de pluja
i es veu un cotxe de llibre.
Buona Vista.
La part del tutuburi...
El tutuburi està més emocionat.
Aquest és el col·legi d'Urgellac i la casa és el meu codó.
Sempre me'ls miro perquè tenen xipresos que els he fotut.
Hi ha una cantonada, que hi ha un bloc de tullos.
Abans hi havia una torre que era el Senyor Espinàs,
que era on venia a passar els estius de petit l'Espinàs.
Aquesta casa tenia tota una col·lecció d'ocells i xòpits
que venia amb els nens a col·legi a veure-ho aquí a la casa Colombo.
I nosaltres ens esvalotàvem quan jo anava a col·legi Núria.
Anàvem a esvalotar i doncs...
Sí, sí, sí.
Aquesta és del Jorn Maria.
Si et la vols explicar, crec que la vas fer tornar a casa l'altre dia.
Sí, aquest és el Jordi comunitari de Caçà.
D'aquí a la nit quan us he sortit de casa allà s'hi veu
plugin de Effects d'aquí.
Es veuen molt clars aquests colors, la prettura dels llums,
la contrasta amb el verd...
I ja està molt ben il·luminada la plaça perquè es veuen molt bé aquestes palmeres.
És que són molt altes, eh?
Per això, per això, però deuen tenir un focus, no, la palmera o...?
No, no.
No?
Ja no es foquen les llumles d'allí que tenen aquí.
Sí, sí.
O sigui, al costat hi ha tot aquests famols.
Això.
Hi ha molts allà, amb la conjunta.
Sí, sí, perquè si la vas fer el vespre a nit...
Sí, sí.
...té molta...
Sí, sí, vaig fer sortint d'aquí.
Jo també les vaig fer totes sortint d'aquí.
Jo també les vaig fer totes sortint d'aquí.
A la porta mateix.
Està bé, està bé.
Jo faig sempre...
No ho deixis per amunt, no?
És el mateix.
És un temps generat, això.
No t'oblides.
M'han ensenyat a patir.
Oh!
M'han ensenyat a tirar fotografia, també quan plou.
Hem passat per una finestra, hem passat per un paisatge i ara és un detall.
La vols explicar?
Que les peles de plàtanum.
Això és per trancar-se la cama, això.
Sí.
Aquí relliscada, amb la fulla de la trepitja, sí.
Sí, sí.
Jo sí.
Estava a la dora de la carretera.
I mira, vaig veure la xarqueta i vaig pensar, mira, la xarqueta aquesta...
Va, a veure com queda.
Bueno...
Hi ha un contrast, no?
Aquestes fulles que han caigut, totes són marrons, tenen més o menys la mateixa tonalitat,
però són bastant irregulars.
I a mi m'ha agradat com contrasta amb el fons, que és més quadriculat.
Al final és una sèrie amb un quadriculat.
Sí, sí.
El fons també em recorda les tovletes de xocolata.
Sí.
Ah, sí?
Que li haguessin posat bé.
I que estiguin mullades de reflexes que li donen un color...
Un color estrany, no, fulles?
Sí.
Una mica rosa, groc, verd...
Una barreja.
Això sembla una fotografia de tardor.
Sí, sí.
Sí, sí.
Sempre hi ha fulles.
Sí, tot l'hivern, tot l'any.
La primavera, ara no, flors i flors.
Sí, però també hi ha una fulla a la primavera.
I passem a llums i ombres.
Si vols explicar, Claudio?
No tinc res a explicar.
Com l'aspeta o com ho vas decidir?
És la llum, l'únic que intentava buscar reflexos.
En aquest angelito.
Però molt maco.
Has de posar l'esperma i etcètera.
No crec que trobessis l'angelito en aquest esperma.
No, que la foto està preparada.
És un angelet.
Un angelet.
Que busqueu reflexos, llum, llum.
És difícil, això.
És una llum més petita, no?
La d'una esperma.
Sí, però fiqui-te'n que no és això,
és una parella, una ventana que és lluny.
Està reflexant a la cabeza.
Sí.
Sí, sí.
Però el foc també fa una llum especial,
que no la fa una bombeta.
Que té com aquestes diferents...
Que et cremis.
Que és xulo fer fotografies molts cops al foc,
perquè podem observar aquest blau que hi ha a l'inici,
després és més groc,
va transformat a més en taronges, en vermells...
Hi ha tota una gama que en una bombeta la perdem.
Té una vermella ola.
Sí, clar, vermella.
Sí, que és interessant.
I és això,
una fotografia de bodegón,
de molt controlada a casa, petita,
de poder controlar que vingui la llum d'aquí, d'allà,
tancar una finestra obrida,
seguir reflexos o no,
és l'altra tipus de fotografia.
I aquesta també és del Claudio,
però és del cap aquest.
És la fotografia del principi.
Se'n recordeu?
Que la vaig fer de dia,
i la deixava a la sombra.
És el mismo aparato que estava des d'arriba.
Sí, és d'aquí fora, d'aquí endavant.
De dia i de noche.
De dia projecta la sombra del sol.
I de noche projecta la mateixa llum.
És tot.
Però no té res especial.
I això està fet amb el mòbil.
Amb aquesta càmera he fet una sèrie de fotografies
i les he passat a l'ordenador,
però no soc capaç de mirar-les.
No les puc compartir.
Per correu, no?
Sí, per correu.
Ah.
Per correu.
Ja ho mirarem.
Per correu.
Per correu.
Per correu.
Ja ho mirarem.
Per Google.
Sí.
No tens correu, no?
Sí, sí, Google sí, sí, ho tinc.
Ja, aviat te les enviaré.
Vale, doncs per l'ordinador també podeu enviar-m'ho per correu.
De fet, us ho anava a dir a partir d'ara,
com que no volem perdre qualitat,
que me les envieu per correu electrònic
en comptes de per WhatsApp.
Perquè per WhatsApp és el que vaig dir,
que es van competir a mi.
Correu, Toni, què el tenim?
Us el passaré,
i si algú no té correu, ja ho mirarem la matinada.
Esclar, no sé com fer-ho.
Ah.
Tu tens un correu teu.
Sí.
Sí, tinc un correu.
Saps la vostra senya?
Qual és el correu?
Després us el passo, si no, eh?
Després l'apunto per tu, per favor.
Després, després us el passo.
Ah, d'acord, d'acord.
No, no pot ser.
És un moment, eh?
Des del mòbil,
en comptes de clicar
compartir per WhatsApp,
li dones el correu electrònic.
És una icona d'una mica del costat.
No és gaire més difícil,
us ho ensenyo després.
I si hi hagués qualsevol problema,
ho fem aquí a cada classe i ja està.
Vull dir, ho podeu compartir també per WhatsApp
si algú té problemes,
i veurem com ho feu arribar.
Perquè hi ha altres maneres
d'ondes Bluetooth
i els mòbils fan moltes coses.
Sí.
Aquesta?
D'una ombra ben grossa.
Ah, sí.
Vaig anar al pajeix a buscar les verdures
i vaig veure aquesta ombra tan gran
que ara vaig donar foto de l'ombra.
O sigui, perquè clar,
al fondo ja no hi havia,
i tota la gent feia un dia tan maco
el diumenge.
A part de Torre Blanca.
Sí, a part de Torre Blanca.
Sí, i és xulo
perquè has enganxat dues persones,
no passa el dia.
Sí, i un cotxet que fotàvem amb un bebè també.
La podia haver enganxat
una mica d'abans,
però entre que ho prepares i no ho prepares
et penses i no penses per què.
No tens l'experiència suficient
per saber si ho estàs fent bé o no.
No, però queda xulo, jo crec, així.
Perquè hi ha com aquesta ombra
que agafa molta importància
però et condueix cap a les figures
que passen,
després tenim també tota aquesta gent del bal.
Vas mirant a diferents llocs.
La veritat és que a part de Torre Blanca
pot donar molt per fer foto.
Vull dir que és...
És que agafis el que agafis allà.
És que agafis el que agafis allà.
És que agafis el que agafis allà.
És que agafis el que agafis allà.
És que agafis el que agafis allà.
I una altra ombra.
Ah, està bé, que ja se m'agrada.
Doncs, nada,
com ella, no, passejava per...
anava al parque que no sé ben bé
com es diu,
que està a la part
de les plumes, és que no
no sé ben bé ni com es diu
el parque aquest. I bueno,
reflexionava això d'una casa
i mira, es pensava, potser ho conec.
Sí, és molt xulo.
Bueno, perquè té com tota aquella...
Sí, la cosa de fer-ho, no?
Sí, la cosa de fer-ho, no?
I a l'obra que està feta a la fotografia
està molt marcat. Vull dir que pots veure
i remantetre exactament
com és el tancat
a la vida real, o com si diguéssim.
Sí.
I aguantant a mitja ensenya l'obra.
Molt xula.
Aquesta fotografia és de l'Oriol J. Maria.
Ja, ja.
Sabeu anotats, això?
Sí, és el...
La torre, allà a l'ECE,
aquí és on va morir Andalí.
Aquesta finestra d'aquí
és la que els últims anys de la seva vida
estava a Andalí.
És el museu.
El museu és més a l'ECE.
Sí, sí, és xula.
Pels colors, no? Vull dir, bueno, ja és
l'edifici en si, és un edifici espectacular.
Això d'aquí em representa
el pa català de Postola.
Sabeu que hi ha...
De tres mollos, oi?
Sí.
I és xulo perquè hi ha com els tres colors.
El color vermell, el color blau
i el color verd.
I que sigui de nit
fa que hi hagi aquestes ombres
provocades per les diferents opcions.
Els xipressos.
Exacte, els xipressos
i també els propis pans
fan com una mica d'ombra de paret.
Per la llum artificial, eh?
Sí, sí, sí.
I aquesta també del Jornària?
És a 50 metres d'allà.
O sigui, això de l'esquerra
forma part també del museu
i aquí són botigues que veuen
diferents coses d'Andalí.
I el que es veu
al carriquet
d'on
és a l'esquerra de Figueres
que encara se l'anomenen el 1000 anàlisi.
L'esquerra.
A Badira, il·luminat,
hi ha el...
El campanar.
El campanar.
Aquest campanar
va ser fet
l'any 1945-46.
Perquè amb alguns verdesos
de l'esquerra
el verdesos i els gossos
la van encarar.
I llavors aquest campanar
és una còpia exacta
del de Santa Maria del Mar, de Barcelona.
És un campanar gòtic.
Molt interessant.
Per la guerra allà va caure...
Me'n recordava, que era una placeria.
El meu pare vivia...
Bueno, és la parella de la parellada
i ni un document va caure.
Les meves ties podien treure-se
els anys que volien,
perquè no hi havia cap comè.
Figueres després de la comunica
va ser la segona ciutat
que van destruir.
Un teix de Figueres va quedar destruït
per l'aviació italiana.
L'italiana.
L'italiana.
Els italians van venir a fer mal.
Entrement molt bé.
I el que m'ha agradat
també de fotografia,
la història també està molt bé,
però és com que el carrer emmarca
aquest campanar.
I també la tonalitat,
quan parlàvem de càlids i freds,
l'allum del carrer
és molt més càlida
que la del campanar.
Si fos la mateixa llum,
no l'esaltaria tant.
Però el campanar té una llum molt freda,
que més aviat la posa,
mentre que el carrer té una llum
més taronjosa que l'altre.
L'altre té molta més humitat.
Exacte.
Llavors, l'esalta moltíssim.
Aquest carrer a la dreta,
a l'estret,
començava pel barri Joveu de Fires,
el carrer magre d'aquí.
És molt maco.
És per anar-hi un dia a passejar.
Al Museu i després al castell de Sant Ferran.
Cadires.
El castell de Sant Ferran
és una meravella del món per mi.
Bueno, aquí...
Això que és una cadira.
Un poixillo.
Aquest poixillo.
I vaig veure aquesta ombra.
I vaig pensar...
I la taula també.
Sí, és una foto molt càlida.
No sé a quina hora la vas...
La vas fer...
Això al migdia.
Perquè és aquest sol,
més de migdia, més...
Que priga.
El sol del migdia m'agrada molt.
I com que veus les plantetes per aquí
i tot és molt de fusta,
és una situació molt càlida.
I les ombres, tot i ser bastant
la llum dura, de la que parlàvem l'altre dia,
no són gaire impactants.
Jo em sembla que les ombres no te les vaig enviar.
Alguns sí.
Ara no sabria dir qui.
Aquesta és de l'altre dia.
Aquesta és de l'altre dia.
I m'ha agradat perquè
hi ha com una foto d'una foto.
És veritat.
La foto de la foto, sí.
Veiem per una banda
les ombres de la Maria Lluïsa
i aquests braços que van cap a la paret.
Però també veiem...
Aquesta és la Liliana
que m'està fent les fotos de les mans.
Veiem dos cops les mans.
I també la llum que té la Liliana,
el cos de la Liliana, és molt maco.
Perquè li il·lumina una barna,
però també té com molta marca d'ombra
a l'altra part.
Aquí mateix poden sortir coses xutilles.
I detallets que surten
també d'aquí de la mateixa classe, no?
El fotògrafi aquí
no té ombra per a la llum.
És claríssim.
La té...
El mànec de baix.
Aquesta és de la Joana.
Sí.
A vegades l'imagines
que tu les pots escollir,
la veritat.
O sigui, també del taller
que vam fer aquí, alguns que m'heu enviat fotos,
com d'una mateixa escena,
ens podem fixar
en coses completament diferents.
Havien persones fet coses,
però per alguna raó,
a tothom ha cridat l'atenció.
Allà a la sombra de la meva cama.
Exacte.
Té sentit que et crides l'atenció,
perquè té un color molt llampant,
t'estaca molt aquest paraigua.
És un tranja...
El que passa és que
en vez de fer sobre el paraigua,
va fer sobre la meva cama.
Una mica mal.
El tocant a la cama
sí que es fa mal.
Perquè estava molt enganxat
i la llum estava més lluny.
Sí, sí.
Si la llum l'apropem
i la baixem,
perquè si no ho hagués fet nosaltres,
les llums que enfocaven
la foto que podries fer.
Exacte.
En aquest cas, si teniu una cosa
molt enganxada a la paret,
la posem en llum.
La sombra és molt petita
i just darrere l'objecte o la persona.
Aquesta no sé qui la va fer.
Jo.
Ara, Lídia.
I també, què passa si
anem a fer la fotografia
en els cossos que fan llum
en comptes de les ombres?
Hi ha una persona que passava per allà
i se'l queda.
Queda.
El focus.
L'agafes al focus,
la segueixes al fil, vas aquí,
que també hi ha un altre.
El fil també va cap allà.
És una mica un...
Això és de la Maria Lluís.
No, no és vera.
Aquesta sembla que...
Sembla.
Sí?
Crec que és de la Maria Lluís.
Si la meva m'assigui, no et dic que no.
No, no, no.
No ho sé.
Hauria de mirar.
Ho dic perquè tu tenies això, Lídia.
Sí, perquè tu tenies això, l'altre dia.
Sí.
Aquí també.
No ho sé.
Però surt la data i a mi em sortia la data.
Sembla més aviat que siguis tu.
Sí, pot ser que siguis tu.
Aquest.
Pot ser.
Aquest és també, no?
Si algú estava fent la fotografia a les llums,
de cop, si ens aixequem, passen unes altres coses al sostre.
Són com dues coses completament diferents de la mateixa escena.
I com que hi ha com un moviment
i tira com cap endarrere,
tot i que sigui una fotografia física en el moment,
està passant alguna cosa.
I continuant amb les ombres...
Aquesta és la meva mala sombra.
És la meva mala sombra.
És la meva petita que n'he begut més d'una, semblant.
Ara ho veureu, perquè...
Mireu.
Ah, això jo.
Aquest és jo.
No em faig solter.
Aquesta és la Lídia.
I aquesta és la Joana.
I just al tema també és molt semblant.
Sí.
Perquè és de terra.
Perquè hi ha aquesta compància.
Però jo també...
No, era al carrer i ja anava a entrar al parque, on era aquesta de la reja.
Tot i així podem veure que són dues persones diferents,
perquè es veu molt quin tipus de roba porten.
A la Lídia se'n veu que també porta una bossa,
podem pensar que potser ve a comprar o ha d'haver de comprar.
Sí, però també ho xisteix, però just el portava al davant.
El portava al davant, sí, sí.
No ho puc mirar, no se m'apaga.
¿Vos interessa això que ho veiem?
No, per un aspecte és una mica desfasat,
perquè el cap se'l veu molt petit i el cos molt gran.
Això ho fan, eh, a vegades.
Sí, sí, sí.
Sí, perquè això és el que passa,
al final la nostra ombra és només a una hora,
que és exactament igual.
La resta d'hores, si el sol està més avall,
i per tant ens deformem el terra.
Vull dir que és normal que una cosa
que no podríem controlar és la nostra ombra.
Avui ho fiquem amb les ombres de la Lídia.
El mode es tornava bo, estava així.
I aquesta també és una ombra, sí,
però a mi el que més em va agradar aquesta foto
és la cloror que hi ha allà al fons.
Aquí, sí.
Perquè a foto està molt fosc.
A veure, també.
I com que estic així, se m'ha obrit la bata.
I aquí és la teva?
Això sí.
Exacte, aquesta és una manera també
igual que ha de fer la Lídia i la Joana,
de fer-nos una foto a nosaltres mateixos,
però aquí, mentre que a la foto de la Lídia i la Joana
ens centrem en la persona, en com és aquesta silueta,
aquí la silueta és una mica més difosa,
però veiem més coses, que no són l'ombra,
sinó com viu,
com viu veiem,
també una part de la cuina,
una part del menjador,
com pistetes que ens poden dir com és aquesta persona.
Esperes que em pugui demanar-te més o menys?
A veure, explica'm.
Un microones.
Un microones.
El tinc al finestre.
Sí, i es veuen els reflexos, no també cap a la mateixa finestra.
Hi ha una finestra a l'altre de l'habitació.
I llavors, el Lúsa ha acabit amb un retrat.
El senyor Josep.
Està una mica xafat, la foto, en veritat és més...
Aquí es veu més.
Sí, més gran.
Però és xulo, no? Aquesta llum, com la vas fer.
Sí, sí.
Si ens vols explicar.
Llanterna.
La llanterna tornava contra un vidre i feia aquesta rodones.
Sí.
Hi ha uns aros al costat, això era el reflex de la llanterna.
I llavors, hi vaig posar la tauleta al costat i se li veia la llum llarga.
Doncs molt bé trobades.
I fer un retrat molts cops costa perquè també fa vergonya.
O fa cosa o... Queda't aquí, no et moguis.
A veure, et poso la llum aquí, et poso la llum allà.
A vegades ens hem d'atrevir.
M'he xocat, només.
Sí, sí.
I que no crec que li hagis dit al Josep,
posa't així per dutxar.
No, no.
T'ho he imaginat.
Va, que no estàs?
No, que va, que va.
Sí que l'he dit. No et moguis.
Perquè vaig veure el reflex i estava allà fosc.
Només posem una llumeta amb un racó perquè està mirant la tele.
I jo vaig dir, va, és la meva.
Aniré a buscar la llanterna, l'enfocaré i a veure què surt.
Sí, és true les dues llums.
També del que parlàvem, càlid i fred.
Aquest no és fred. Exacte, l'Ipad és més fred
mentre que el reflex que fa la llanterna és més càlid.
I llavors hi ha un joc entre les dues llums bastant interessant.
I que només estigui enfocada a aquesta mitja cara
que després hi hagi això allà donant un joc.
Perquè si no hi ha més seria tot molt molt molt fosc
i només li veuríem mitja cara.
Així podem jugar més en la composició del total.
I una altra manera de fer un retrat.
Una vegada es poden fer una foto d'una foto.
No, però és que aquí el que jo intentava fer era el reflex.
El reflex, sí, sí.
Però jo crec que és molt xulo la barreja.
A mi m'ha agradat els llums que entra per la finestra.
També és una mica com avançar amb la pedra.
L'apena és que ell és més guapo perquè no es veu bé.
L'apena és que ell és més guapo perquè no es veu bé.
A mi m'agrada dormir com una mica el reflex.
A mi m'agrada dormir com una mica el reflex.
I les tides aquestes, perquè aquella cortina que hi havia,
perquè ara ja no hi soc en aquest pis,
eren a franges més tupides i més clares.
Per això han sortit les clares.
Perquè era el que entrava de llum allà.
Doncs està molt bé.
I el color rosa.
La paret és vermellor fosc.
La cortina és com l'il·lòs fosc, també.
Per això ha quedat així.
Com una tira és més clara.
Tegida més clara.
Trobo que és una fotografia molt càlida
per parlar d'algú sense aquest algú present.
Molt bé.
Avui demà hem sentit 58 anys a casa nostra.
Avui demà hem sentit 58 anys a casa nostra.
58.
Però mira, no hi hem arribat.
Però mira, no hi hem arribat.
I avui, com us vaig dir l'última vegada,
ara hem acabat la part més tècnica.
Ara hem acabat la part més tècnica.
No hi hem arribat mai perquè la tècnica, la composició,
el color, la llum ens hi hem de fixar sempre.
la tècnica, la composició, la color, la llum ens hi hem de fixar sempre.
Però la idea, a partir d'ara,
és com treballar més sobre el concepte
què volem fer la foto i, en aquest quell, recordar-ho com.
i, en aquest quell, recordar-ho com.
Es va augmentant la dificultat una mica.
Es va augmentant la dificultat una mica.
És diferent perquè a la posa podem pensar més.
És diferent perquè a la posa podem pensar més.
No cal que estiguem tota l'estona fent fotos,
sinó que potser mentre estem fent el dinar
podem estar pensant una mica.
Abans d'anar a dormir...
Abans d'anar a dormir...
Abans d'anar a dormir...
Abans d'anar a dormir...
T'he enganxat...
Sí, era molt xula l'anar a dormir.
I després també hi ha sombres.
I mira, també hi ha les sombres.
Perquè hauré de començar a fer el dinar
per dinar les dues abans d'anar a dormir.
Per poder pensar.
No, no, si no és per això, és per la placa que tinc.
Oh, t'hi acostumaràs decidint de fer.
L'has de posar una hora abans,
és que et baixa la placa.
Però és clar, quan està a punt d'acabar
se'n vaig a pagar, perquè s'acaba de fer-ho
i se'n comença a menjar.
Avui...
Estàvem aquí, però ha començat a córrer amb la visió.
Primer fa-ho per mi, i després també.
A veure...
M'agrada el que m'agrada.
Són les meves mejores fotografies.
L'avantatge que tenim del projecte personal que farem...
Avui, quan en un moment ho veureu,
crearem una mica les línies entre tots i totes.
Perquè començar de zero.
Fem un projecte sobre el que vulgueu,
les possibilitats que us agafi un atac
o un pensament per on començo són altes.
Però l'avantatge és que l'únic
que sap que haureu de fer
és passar-vos-ho bé fent les fotografies.
Els fotògrafs i fotògrafes professionals
treballen o bé per encàrrecs
i entre encàrrec i encàrrec
puc fer el que vull.
Tots sempre diuen que quan per fi
poden fer el que volen és quan s'ho passen millor.
Hem fet per TV3 una exposició
que ha estat no sé quants anys només per fer fotografies
del cos humà.
Són els exemples.
L'Eliot Herbuit, el que deia la frase d'abans,
va començar aquest projecte sobre gossos el 1949.
Era el 2011 i encara feia fotografies.
Què vol dir això?
Que a vegades els projectes poden ser temporals,
el que farem aquí durarà un mes, les properes sessions,
però també poden ser tota la vida.
Per exemple, si a la Joana li agraden els gats,
la Joana podria anar fent fotografies de gats
i d'aquí deu anys, a veure si durant aquests deu anys
quines fotos de gats he fet, quines m'agraden més.
És el que fa ell.
Hi ha tot tipus de fotografia de gossos
perquè li agradaven molt els gossos.
I llavors n'hi ha de tot arreu del món,
de viatges que fa a prop de casa seva,
de lluny de casa seva.
Com fa que tot sigui inigual?
En aquest cas utilitza el blanc i negre.
Com que va començar el 1949, si hagués acabat amb el color
tindria una barreja de fotografies que ell decideix
que no li interessa.
I que en canvi, si totes són en blanc i negre,
en el 1949 no es feien fotografies tan divertides.
Ell és un avançador.
Com si fiqués un pèl amb el gos amb braços.
Una altra fotògrafia important
és d'aquí, és el Tino Soriano.
I diu això, per un fotògraf o fotògraf
un projecte personal és l'oportunitat
que hi ha darrere del llit i en què pot experimentar.
En temps per davant, l'alternativa és per millorar els resultats.
Quan ens agrada una cosa, tu deus provar una cosa.
Ai, no, això no és exactament el que jo volia dir,
doncs provo una altra.
Si tenim un encàrrec sobre escoles, vas a les escoles
i amb el temps que t'han donat fas ràpid fotografies
sobre escoles i segurament no tindràs temps per tornar a casa
mirant-les i a veure si m'agraden o no.
Serà el que hi ha i punt.
Hi va haver un fotògraf que precisament és de la Joana
que s'hi va introduir a fer fotografies als viques
quan van arribar, on vam fer una pel·lícula
i després van arribar a l'Eix.
Sí, de l'Eix.
Impressionant.
I de fet va començar perquè el seu pare ho era
i a ella també li va agradar i a la meva mare
que era el fotògraf més bona.
Són 1912 i és un any, no és molt més concret,
els fan només durant un any.
I el fada de Catalunya és oral.
Se'n va a pobles de Catalunya
i fa fotografies del que es troba.
Mira aquests tres gats.
Que bonics que són, Déu meu, és que són.
I és que són petitons els tres.
Són ratonets.
Més que ratonets, són ratos.
I amb bon tros, eh?
Com que hem volgut, ens podem treure fotos
d'un ratonet negre.
A mi m'ha passat una cosa estranya.
El viatge que fèiem al Sitge,
estiveu tirant fotos, que venien a la Marica
i a l'Ignasi,
i a les mateixes fotos m'ha sortit un ratonet negre.
Potser tenies activat alguna funció...
No ho miro, sí.
T'han sortit duplicades.
Tens una amb color i una amb blanc negre.
Sí, sí.
La mateixa foto.
En el mismo sitio.
Potser tenies activat algun filtre...
El filtre...
Què passa, això?
Sí, pot ser.
A mi, l'endemà o a l'esqueda,
potser no, però a les altres,
m'agradaria més un blanc negre.
A vegades són un sot de 6 bions, eh?
Sí.
Aquestes també formen...
Aquesta, per això, és molt pura.
Amb blanc i negre es pot crear molta informació.
A vegades s'ha de decidir...
Quan parlem de projectes,
ja no és només una fotografia.
Per tant, han de tenir la unitat.
Veus?
Les fotos...
Si és tu...
Si estan tirades,
com en un Efeitor, sí.
Estan com en filtre.
Sí, està com en tirada.
És com un filtre
que tens la fotografia normal,
també la tens de diferents maneres.
Però no sé...
Sí, sí.
És molt maca.
Quan treballem amb projectes
i no només amb una fotografia,
a vegades hem d'aprendre decisions com aquesta.
No podem tenir 3 fotos amb blanc i negre
i una amb color.
És tot junt.
Hi ha diferents maneres d'exposar-ho.
De cop anem amb blanc i negre
i sortim del blanc i negre.
És com si una pel·lícula estigués amb blanc i negre
i de cop amb color.
En els ulls de l'espectador,
de cop la llum de projectes.
Aquesta també parla això,
dels projectes del teu assignat,
el que decideixen ells i elles mateixos.
Són el teu cor i ànima.
I ella també es passa,
tota la segona meitat del segle XX,
fent fotografies de dones.
I l'únic tema que uneix
en totes les fotografies és que som dones.
Però estem petant...
Això és a l'Arcel·lona.
Aquesta era cap a l'Índia.
Vull dir que va per tot el món,
però decideix la temàtica que uneix.
El que ve, perquè no se'l volia mullar,
ha dit que jo m'he banyat, però el que ve no me'l mullo.
I la segona meitat del segle XX
vol dir que durant 50 anys s'està movent pel món
amb fotografies de dones.
Aquesta nena ha fumat.
Són coses originals.
En aquest tipus de projectes també el que passa normalment
és que potser tenen un treball que ens hi han encarregat
sobre una temàtica i han hagut d'anar a l'Índia.
Entre totes les fotografies que han fet,
salvo la tercera i la foto 423,
són de dones i en van bé per l'altre projecte.
Normalment tenen el cap amb 5 projectes a l'hora
i van fent fotos.
Hi eren moltes, moltes, moltes fotografies.
I aquestes també, no?
Aquesta és de Nova York.
Aquesta crec que era de Mèxic.
I aquella n'ha al·lucinat amb el que està a darrere
de la iaia de baix?
La foto, sí.
L'al·lucinat.
Jo diria que no.
Jo diria que sí.
És que normalment adonem-ne les coses amb l'al·lucinat.
L'al·lucinat.
L'alta societat.
Això està bé.
Hi ha una cosa que sembla...
Si quieres ser fotògrafo, tienes que fotografiar.
El que és increïble
són les pel·lícules.
Les pel·lícules, si hi ha un bon fotògraf, es nota.
I ara, com que fan una pel·lícula,
amb això m'hi fixo
i hi ha uns plans formidables.
El que filma, ara ho entenc.
Hi ha el cinema i la posició de director de fotografia
que s'encarrega de l'estètica.
Hi ha algú pendent de la història i dels actors.
Això ja ho estic aprenent jo també.
Amb el tema del temps.
Igual que parlem amb fotografia, el cinema passa igual.
La imatge, tota aquesta informació
que parlàvem de les línies, colors,
tota aquesta informació la podem afegir a la història.
Si fa por, podem utilitzar uns colors,
uns tipus de plan, uns tipus de recursos
per reforçar molt més la història que nosaltres.
I quan el director de fotografia és d'aquests que és molt curós,
que l'estètica està molt ben trobada,
és quan mirem pel·lícules que només mirant-les
penses que només per veure'n això val la pena.
Anem a veure la pel·lícula del Lago.
És la del domèstia a la tarda, perquè només la fotografia
Hi ha entusiasme de veritat, perquè fan els amemans
i ells amb la foto són...
I el Paco Elvira fa aquest treball
de mirar l'umbral del canvi, que són uns anys
abans de la mort de Franco i just quan mor.
Llavors recorre tota Espanya
captant aquest moment
de canvi d'un país sencer.
És un canvi gran.
I passa això a l'Hospitalet, Barcelona,
Granollers, Sevilla...
Passa per tota Espanya.
En temes com aquests està molt clar
què aporta la història.
Si és un canvi que està passant a tot el país,
el fotògraf es mou per tot el país.
Si es mou per tot el país, el fotògraf
en aquest canvi s'enjust desvel.
I la temàtica seria diferent,
però també aniria en aquesta línia
per un lloc molt més concret.
Hi ha de ser blanqui negre, aquestes.
El moment era blanqui negre.
Sí, més negre.
És que el país era blanqui negre.
Gris i negre.
Ara...
Us donarem fulla a cadascú
perquè ha arribat el moment
d'elaborar el nostre projecte personal
i grupal.
Per tant, doncs jo...
Tenim que escriure.
Molt poc, molt poc.
Ara ho haureu que us demani.
No us demanarem la novetat.
No, que us demana.
Molt concret.
Hi ha una cosa que ens uneix a tots
i que estem aquí.
Formeu part del col·lectiu de la gent gran.
Hi ha molts fotògrafs i fotògrafes
que han treballat sobre la gent gran.
És com si jo ara fes un treball.
Però jo crec que l'interessant
és que sigui la gent del col·lectiu
i qui ensenyi com és la gent gran.
Llavors, el que us plantejo és això.
Que intenteu pensar 6 coses
que teniu en comú la gent gran.
Que us defineixen, que creieu que siguin importants.
I que feu una llista d'aquestes 6 coses.
No cal que redacteu moltíssim.
Potser pot ser una paraula, una frase.
Amb la llengua que vulgueu,
que sentiu més còmodes català, castellà...
A mi m'és igual el català, faig faltes, però...
És igual les faltes.
T'escrius més bé.
Jo sí, la veritat.
Amb la llengua...
El català parlo superbé.
I això, que apunteu 6 coses
que creieu que teniu en comú la gent gran.
Que teniu en comú la gent gran.
Que teniu en comú... No, que falta.
També falta moltes coses.
Per a feble no som tan iguals.
Nosaltres estem aquí estudiant
i avonant-nos per un futur que no tenim.
Però ens engeguem bo, perquè volem lluitar
fins al darrer dia.
Però hi ha un putimer de gent
que tenen una altra mentalitat.
Per això és aquesta gent.
De fet, cada persona té la seva inspiració.
Té raó.
Intentar pensar què ens pot unir.
Què ens pot unir?
Què ens pot unir?
Què ens pot unir?
Què ens pot unir?
Què ens pot unir?
Què ens pot unir?
Què ens pot unir?
Què ens pot unir?
Què ens pot unir?
Què ens pot unir?
Què ens pot unir?
Què ens pot unir?
Què ens pot unir?
Què ens pot unir?
Què ens pot unir?
Hola, amor.
Hola, amor.
Hola, amor.
A veure.
Estàs fent la ronda?
Sí.
Enxufa la...
Sí, enxufa la...
Tinc sis coses, no?
Sí.
Si pensis més segurament que a mi.
Sí, jo també.
Està bé, primer feu un buidatge i ara anirem a donar-li coses.
Està bé, està bé.
Ara es va fer treure el primer que se'ns passa.
Profita-hi.
Ara anem a donar-li coses.
No em surt la sisena.
Tens temps, tens temps.
Ara anem a donar-li coses.
Tens temps, tens temps.
Ara anem a donar-li coses.
Tens temps, tens temps.
Ara anem a donar-li coses.
Tens temps, tens temps.
Ara anem a donar-li coses.
Tens temps, tens temps.
Ara anem a donar-li coses.
Tens temps, tens temps.
Ara anem a donar-li coses.
Tens temps, tens temps.
Ara anem a donar-li coses.
Tens temps, tens temps.
Ara anem a donar-li coses.
Tens temps, tens temps.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Ara anem a donar-li coses.
Com sempre em preguntàvem què teníeu en comú en la joventut, no ho sabíem.
Bueno, costa, costa de fer el que vulguis.
Home, en la joventut teníem moltes ganes de viure.
Nosaltres no en tenim.
De similitud, de similitud amb la joventut.
Ara, espera, espera.
No comencem a compartir.
No fem trampes.
Acabarem compartint tots, però poquet a poquet.
Ara us diré com ho farem.
Aprofitaré que no hi hagi càrrecs, que després hi ha mig.
Puc la votació?
Mira que ara em passa camí.
Ha passat molt ràpid.
Ahir, avui, estic amb l'entròsis al torment.
Això ens ho hem desviat.
Sí, l'entròsis al sucre.
M'he fotut algunes coses.
Això és més positiva a tu.
Sí, positiva.
Estic a poc a poc.
Últims instants fins que torni la Maria Lluïsa.
Ara us diré què farem.
Ja estàs?
La frase final.
Hi ha moltes coses que hem dit.
Per resoldre'l en un moment...
Més o menys.
És veritat que un cop les 6 coses que obrirà
no són suficients, amb les que irà el grup.
Triar amb les 6 al millor grup sols un millor.
Per aquí va, per aquí va.
Ara farem el següent.
Ara, quan acabi de tornar la Maria Lluïsa,
ens posarem per parelles.
Repassem la llista del que hem fet entre els dos
i haurem de triar 6 coses entre els dos.
No es tracta que una sigui millor que l'altra,
la teva frase està millor explicada.
La teva frase 4 diu el mateix que la meva 5.
No ho sé.
D'intentar ajuntar-ho.
La samarreta seria així.
I també en un dels dos fulls
apuntar les 6 items que quedi en compte la parella.
No sé si deu ser...
Quan us ajunteu tindreu 12,
i quan us ajunteu tindreu 6.
Aquest seria l'objectiu.
Ens podem posar el Joan Maria amb la Lídia,
el Gerard amb la Maite,
quan vingui la Maria Lluïsa es posa amb la Palmira
i la Joana es posa amb el Claudio.
Ara farem això.
Per parelles, parlem de què hem triat
i en triem 6.
Amb qui m'has emparellat?
Amb la Joana.
A la costada del teu.
Quan vulgueu.
Sobretot el que us demano
és que no borreu la primera llista.
Sí.
Ella era el meu i jo ella era el meu.
M'entén on he vingut.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Puro xernego.
Descuteu.
Descuteu, Tordera.
És clar que sí.
El meu arbre de la Lluïsa.
Jo sí que soc xernego.
El meu arbre de la Lluïsa.
La mare de Girona i la mare d'Orocha.
La mare de l'Estremadur, el pare de Jaén.
La mare d'Estremadur i Jaén.
I jo, con lo besados.
Tu eres extranjera.
Aceptacions de l'ordre.
Aceptacions de la muerte.
Aceptacions de laиз.
Al hous televisionista.
Aceptacions de l' fellowship és emergeixament de moda.
Al Palestina el Partidional Neurocopic.
Està en overdreva.
Quim Ch大家!
别 d' mystery d'ére.
Tenim moltes visites en comú, a l'Ajuntament i a l'Ajuntament i a l'Ajuntament.
S'escriuen en català?
No, no.
És l'ecomòdica.
A l'Ajuntament i a l'Ajuntament.
Sí.
A l'Ajuntament i a l'Ajuntament i a l'Ajuntament i a l'Ajuntament i a l'Ajuntament i a l'Ajuntament.
Les associacions i treballar per a l'Estat.
Mira, aquí la família...
Sí, però no t'has d'aixecar gaires coses, companyia, no?
Sí, però són en realitat...
En realitat, bé, sí, sí.
Què més?
Voleu de fer punts, eh, si no?
Si en comptes de triar-ne, podeu entrar als dos.
Exacte.
Si us sentiu més còmodes...
Sí, sí.
Ara, d'aquests 12, farem 6.
Si us sentiu més còmodes, en comptes de triar-ne de les...
Un moment.
Si us sentiu més còmodes, en comptes de triar una de les 12 coses, 6,
en podeu crear 6 entre els dos.
Fem aquesta frase, o això és més així.
Ho podeu agafar una mica, si voleu.
Clar, és que jo una cosa...
M'has apuntat com a una joveneta, jo crec.
Escoltem mitja hora.
Però és interessant, també.
Sí, és molt interessant.
Perquè, al final, el col·lectiu de gent gran...
Sí.
No, no, però està molt bé.
Sí, sí.
Aquesta ja va bé.
Ja l'heu d'apuntar.
La cercania ja ha fet...
No, no, però m'has de dir una cosa.
Farem una tècnica.
I així ja ho farem aquí.
Ah, sí.
I aprendre això.
I acompanyar-nos.
OK.
La comunicació és meva.
Comunicació?
Anem a veure't.
No, no, no.
A veure, a veure.
A veure, a veure.
A veure, a veure.
A veure, a veure.
A veure, a veure.
A veure, a veure.
Però a vegades t'acceptes,
però a vegades ja no t'acceptes.
Jo he arribat un moment...
No passa res.
Aquesta és la meva idea.
Sí.
Podríem crear una.
A veure.
Ja.
I arribem un moment
que perdonen els nostres peus.
No has de caure en l'atemptat.
I aleshores, jo ja feia el meu llibre.
Jo no en tinc a res.
Ja estan tots perdonats.
No en tinc a res.
La comunicació.
La comunicació.
La comunicació.
La comunicació.
Unes que són les majors.
No, no, no.
Unes per a mi i unes per a mi.
Jo no en tinc a res.
Jo no en tinc a res.
Jo no en tinc a res.
Jo no en tinc a res.
No, no, no.
Jo no en tinc a res.
A vegades, la comunicació.
Però unes per a mi no es tenen a res.
I unes altres, per a mi.
Vale.
Estem d'acord.
Les seves comunicacions, les altres,
no són mai fermes.
Una major comunicació.
Una major comunicació.
No, no.
Una major comunicació.
Una major comunicació.
Una major comunicació.
Aquesta.
Una major comunicació.
Una major comunicació.
Aconsegueix.
Comencem.
Què pots fer aquí a la segona?
I és clau, és clau amb aquesta major comunicació amb les persones mayores.
És clau els nets i els besnets, que no són mayores els nets.
No tinc besnets.
No tens besnets.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Jo sí.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Jo crec que el sexe sí que ve a Amèrica, perquè tot ve en aquest allà, hi ha algun artista.
Segur que el meu marit ja es prendria el sexe.
També, eh?
I agrada també la música.
Bueno, em agradava molt la música.
En general, la música...
La música escolta i balla.
Recalquem.
Escoltar i ballar.
Escoltar i ballar.
Què posaria en castellà?
Escoltar i ballar.
És molt important.
Escoltar i ballar.
És molt important.
Escoltar i ballar.
És molt important.
Escoltar i ballar.
És molt important.
Escoltar i ballar.
És molt important.
Escoltar i ballar.
Escoltar i ballar.
Escoltar música i ballar, bailar, sí.
La cúmbia...
No m'agrada ser més musclista.
La música es voler existir en qualsevol modalitat.
El?
L'exercici.
Ah, sí?
Sí, perquè això jo ho faig sense curva curva, amb l'altre.
Bueno, però el pas és de tancar-hi a tot.
I cada dia, cada dia, cada dia, cada dia,
trenta vegades m'agafo i m'hi poso algunes terres.
Centadilles!
Bueno...
Ah!
Un exercicio para hacer más ejercicios.
Sí?
Bueno, muy bien.
A ver, ejercicio.
Últims minutets, eh?
Diariamente.
Acertado y apreciado.
El ejercicio.
Acertado y apreciado.
El ejercicio.
Acertado y apreciado.
Acertado y apreciado.
Las asociaciones trabajan para los demás.
M'ho ve, aquesta m'ha agradat.
Va, Claudio.
Trabajar per a l'altre.
A veure.
Uno, dos, tres,
cuatro, cinco,
seis, y siete.
Estan tots, més o menys?
Falta això, el deseo de vivir.
I la família.
No n'hi ha prou.
No n'hi ha prou.
Com han de ser 8?
La família.
N'hi ha prou.
No n'hi ha prou.
Que estàsム?
Cambrots...
Cambrots...
Cambrots...
Quina burla té.
T'hi porto una cosa, t'hi porto una cosa, acertació a la família, carinyo a la família, carinyo, carinyo, molt bé.
Carinyo a la família i gran deseu de viure.
Joana, porta això, porta això.
Joana, a moneda o al vent?
A moneda, a vent sola.
Joana, i posem-hi la tina.
Ara, si us sembla, farem una ronda.
Farem una ronda. Cada parella dirà les seves sis coses i jo les apuntaré.
I després, un cop que hem acabat entre tots, intentarem triar.
Ens treballarem.
I els que quedin vius triaran les últimes sis i marxaran cap a casa.
Sí, sí, i per encara més temps...
Ja, ja, anem una mica...
Un quant d'hora.
Si volem començar, Lídia i Joan Maria.
Procurà ser feliços.
Vale.
Continua, sí.
Compañia.
Són més directes i menys hipòfites.
Més directes i menys hipòfites.
Per això, tot teniu el color, la gent gran.
Jo penso...
Deixa.
Esperem, esperem.
Com va?
Bé, deixa que hi anem en el seu...
Tota segura que no, eh?
Ara es podrirà el seu.
Compartir experiències.
Ganes de seguir aprenent.
Per això estem aquí.
Vale, donem més importància al ser que al que tenim.
Més importància...
A ser que al...
Al que tenim.
Sí.
Així?
No.
Al que tenim.
Al que tenim.
Al que tenim.
Al que tenim.
Al ser que al...
Al que tenim.
Al que tenim.
Al que tenim.
Al que tenim.
Sí.
Sí, no?
Vale.
Ah.
Següent grup.
Ara després un...
Ja estava aquí.
Ja estava conecida.
Ja estava aquí.
Aquests són els tipus de experiències.
Experiències.
Experiències.
Cabells blancs.
Don, eh, nena?
Ah.
Menos els que es talleixen.
Però no sé què es talleixi.
Ja no és clar.
Tallem cabells blancs.
Moltes dificultats i fracassos.
Cabells blancs.
Ja podia veure-ho.
Ganes de viure.
Optimista.
Ganes de viure.
Rictus i arrugues del pas per la vida.
Els rictus...
Rictus i arrugues del pas per la vida.
Què és el que més tenim nosaltres?
Sí, serien...
Arrugues.
Tenim arrugues.
Que no n'hi ha ni una.
Que no rictus.
Ai, no.
Vostè no té arrugues?
Que no rictus.
Rictus.
El rictus és quan un té desfeccions cap a baix o cap a dalt.
El rictus és la forma que ens agafa...
Que t'agafa la vida per les tristors, amargors...
Ah, vale.
Ok.
Vale.
Anem bé?
Tristors i arrugues.
Bé, tristors i arrugues.
Te'n falta una?
Sí.
Us t'he deixat de dir alguna.
No?
Una, dos, tres, quatre, cinc, sis.
L'experiència és vella.
L'experiència és vella.
Esperiència.
Són molt possibles.
Esperiència.
Està baix.
Ja està tot.
Ai, no vols mirar tanta.
Nosaltres, a dalt.
És veritat, aquí tenim arrugues.
Esperiències viscudes.
Bones i dolentes.
Bones i mals moments.
Ganes de viure.
Ganes de viure, sí.
Sempre.
Fas de viure.
Ho posem tots.
Curiositat.
Curiositat.
Què, senyor?
Molt bé.
Ànsia de fer coses i aprendre.
És la curiositat.
Acceptació.
Acceptació de què?
Del que ens toca tot.
Eh?
Acceptació del que ens toca.
Acceptació de tot?
De tot el que vingui.
De tot el que vingui.
De tot el que vingui.
Va bé.
Del que ens toca.
Va bé.
Està bé.
Està bé.
Ara...
L'acceptació...
Nosaltres hem fet un ús i un ús d'altre.
L'acceptació de la mort.
L'acceptació de la mort.
Que no us hem recorregut?
No, és veritat.
Sí.
Ja us heu oblidat.
Ja us heu oblidat.
Una major comunitació.
Una major comunitació.
Una major comunitació.
Una major comunitació.
Una major comunitació.
Amb els altres.
No.
No.
No.
No.
No.
Això ja està fet.
El que haig de fer és prendre el que ha de dir.
Ja està.
Ja està.
El que haig de fer és el que haig de prendre.
Però ha de posar el que hem fet cada parella.
Ah.
Ha de posar-ho tot.
Sí.
Si el que heu decidit.
Després triarem.
Ja no t'hi cabrà.
A veure.
Posa una mica més per aquí.
Sí.
Ja.
Ja.
Escoltar i ballar la música.
Lletra més petita.
Ja està.
Molt bé.
Ja està.
Escoltar i ballar la música.
L'exercici diari.
Exercici diari.
Ja ho fem.
Sí.
Quan en teniu més.
Ja n'hi ha prou.
No sé cantar.
El desig de ser acceptant i apreciant tots els fills aquells.
I camino.
Jo puc vigir-me, vigir.
És el que puc.
A veure, una peli bona.
Treballar amb les associacions.
Això és teu.
Tu ets la bona persona que treballa amb l'altre.
Sí.
A la família.
I un gran desig de viure.
Bueno, que anem a la família i això no ha sortit.
No.
Però és que n'hem fet nou.
És que n'hem fet nou tots dos.
Si ganes de viure, moltes coses.
No vols treure.
Ganes de viure està fort.
Ganes de viure ja estarà.
És igual.
Ara com que s'ha d'escollir, hi ha moltes coses repetides.
A veure, hi ha dues que han sortit més d'una vegada.
Per això.
Que és la d'experiències.
I ganes de viure.
Es pot vigir d'alguna manera o d'una altra
amb experiències en sortit?
Doncs treu-ho.
Sí, no.
Perquè l'ha de treure.
És una de les frases que val.
Encara es van fer les seves experiències.
No és una cosa compartida.
Les experiències no són compartides.
Avui no portes bubes.
Potser s'amena.
Aquí no tens experiències.
Jo tinc experiències.
Però en teniu bubets?
Tothom té experiències.
Posa una sola experiència.
No vull dir que ha de ser que hi hagi sortit bo.
És perquè tots estem d'acord.
En aquelles sí, hi ha experiències.
La paraula és partida d'experiències.
Ai, he dit jo.
Jo pensava que era sortit.
Experiències viscudes ha sortit de diferent maneres.
Exacte.
I l'edat?
I també.
L'edat no.
L'edat que ens oblidem d'ella.
O te'n recordes de los Ángeles?
Sí, aquí s'ha de paral·lar.
A l'edat no t'has de posar-lo com una cosa comuna.
Ah, no, no és comuna.
No, cadasc part té la seva.
I és l'únic que té.
És l'únic comú que tenim.
Però ara, per aquí, tots els 70.
No juguen amb tots, amb l'edat?
L'edat és la que realment té.
És diferent, eh?
Va.
A l'edat hi hagi tots.
A l'edat no.
Per què la mireu aquí?
Com una cosa bona, com una cosa dolenta?
Jo acabo la meixa.
A veure, si us sembla, anem punt per punt.
Jo he sentit una mica de mató.
Anem a veure.
Perquè, si no, no ens en sortirem.
I n'hem sigut capaços de dir les malalties...
No, no, no.
Perquè potser tot això no ho sigui.
Jo crec que...
El que està bé de poder fer vosaltres el vostre projecte
és que decidiu vosaltres que us defineix.
Per tant, si decideu que les malalties us defineixen,
si us defineixen, les escoltin.
Però si decidim que això no ens interessa, no ens interessa.
Tots.
Ja, per almenys, som molt optimistes.
Cabells blancs, em sap greu no haver-hi pensat.
Bueno, però hi he pensat donar cabells blancs.
Cabells blancs, per exemple.
Sí.
Es tenen.
Cabells blancs.
Abans no.
Tu no entens de cabells blancs?
No.
Aquest és el bo que té.
No, no, no.
I tu anis millor.
Jo?
Jo ja...
Jo ja aniré millor en capaços de dir les malalties.
Per exemple, a veure...
Falten 6 minuts.
Sí, sí.
Ganes de viure també s'ha sortit més greu.
Sí.
Ganes de viure...
Però això...
Penseu en què?
Després hem de fer fotos.
Però està bé.
La gràcia d'avui és que entre tots triarem uns temes
i després aquests temes serà interessant
com cadascú troba la seva manera de fer-les.
Exacte.
Perquè segurament les teves, el que dèiem,
les seves ganes de viure potser no tenen a veure
amb les ganes de viure de la Palmira ni amb les de la Maite.
Això ho veurem amb les fotos.
És la gràcia d'aquí.
Les fotos serà l'oportunitat per cadascú
per dir que aquestes són les meves,
com a Joan Maria, com a Lídia, com a Gerard.
Les meves ganes de viure són aquestes.
Entre tots tenim ganes de viure, però les meves són diferents.
I aquí ens anirem amb una foto.
I una cosa és la gana i l'altra és poder-ho fer.
Vale.
També, també.
No figuem tan prim.
Les ganes de viure les podries posar en vermell.
Les experiències viscudes també hem estat d'acord.
Sí, sí.
Les experiències viscudes.
Hem de trobar la manera que tots estiguem d'acord,
però curiositat, desig d'aprendre, ansia de fer coses...
Jo crec que és tot una mica el mateix camí.
Les ganes de viure, no?
Una vegada són les ganes de viure, tu pots viure així.
Pots estar a la cadira sense prendre res
i sense tenir curiositat per absolutament res.
Saps de qui no es pot currar?
Quines?
Ganes de viure.
Ah, sí, d'això curra.
No, és que hem d'anar creient, no?
Aviam si pones.
A veure, anem darrere el que esteu acollant.
Em poso a fer.
No ho entenem.
Experiències viscudes, ganes de viure,
hem de trobar una manera de parlar de la curiositat.
I no sé quina creieu que és la millor manera de parlar.
Ganes de curiositat,
ganes de desig d'aprendre una cosa diferent.
Perquè d'aquí, d'això, hem de treure una foto.
Sí, de cada cosa.
De cada cosa.
No de tot.
Això anul·larem si vols sortir.
Ganes de viure així una vegada.
Ara, avui, si és que hem de fer fotos, avui.
Arruques i rectus.
Jo també.
Però jo no ho he posat així.
Que sí.
Has de fer fotos.
Fem fotos i rectus.
Que trobarem destina.
Molt bé.
Potser les coses més...
Molt.
Ganes de seguir aprenent.
Ganes de seguir aprenent.
O el desig d'aprendre...
El desig d'aprendre.
El desig d'aprendre?
Sí, i tant.
I tant.
Ganes de seguir aprenent.
Escolta.
El desig d'aprendre cada dia.
Ganes de seguir aprenent.
Escolta, ha d'haver-hi ganes de seguir aprenent.
I tant.
No hem avorrat res.
Sí, sí.
Perquè quantes menys coses...
Quantes menys coses...
Quantes menys coses tinguem a dir millor.
Lua, els que veig blancs també.
Lua, els que veig blancs també.
Depèn.
No sé si s'ha triat.
No sé si s'ha triat.
Per exemple, jo crec...
Jo crec que tant les arrugues com el cabell blanc
van en la mateixa línia.
Potser podríem trobar alguna manera de dir...
Potser podríem trobar alguna manera de dir...
Bueno, al final és el cos, no?
Sí, el pas del temps.
El pas del temps.
El pas del temps jo crec ajunte les arrugues
i el cabell blanc i...
I queden amb mi jo.
Com estic?
El pas del temps.
Amb el cabell blanc.
Ganes de viure.
Ganes d'aprendre.
Ai, no, que veig blanda.
Ganes de viure.
I les que estan a fer aprens.
Ganes de viure.
Ganes de viure.
Ganes de viure.
Pasa.
Això surt conjunt de dues o tres coses que...
El cabell blanc i el pas del temps.
El pas del temps.
El pas del temps.
I per exemple,
una cosa que només ha sortit en un grup,
però que quan vam recordar l'inici,
quan vau portar la...
Quina és la vostra fotografia més important?
Tothom va portar coses de la família.
Voleu treballar amb la família?
Voleu treballar amb la família?
Ja sé.
És un tema que va sortir quan vau portar les coses.
Jo no tinc la família.
No cal treballar amb la família físicament.
És el que hem vist avui amb el teu retrat d'altres maneres.
És el que hem vist avui amb el teu retrat d'altres maneres.
No sé si voleu treballar amb la família.
Un retrat?
Sí, tant.
Pots fer la família amb un retrat i...
Així potser amb la família també.
Ho preveu.
Què hi van, els?
Jo sí. Un, dos, tres, quatre, cinc...
M'ha faltat.
Jo tinc quatre.
Tots teniu a tindre el mateix.
Jo en tinc cinc.
Treballar per les associacions.
Les experiències.
Les experiències viscudes, ganes de viure,
pas del temps i la família.
Treballar per la família.
Treballar per la família.
Ostres, això...
Quina és la vida primera?
Mira, experiències.
Ara us ho posaré en una altra línia.
No us preocupem.
Ara triem i després us ho poso en una altra.
I l'edat?
Faltaria un.
I tristos i alegries?
No, l'edat ja que et surt amb el cabell blanc i...
Ja són les experiències viscudes.
Aquí hi ha unes que no puc...
Les experiències viscudes.
Les ganes de servir en una línia.
Com fotografies.
Vinc a tindre i ja l'hem posat.
A veure, es morre l'altre.
A veure, a mi m'agraden molt
tristos i alegries.
Han de seguir aprenent.
No, fora.
Perquè queden menys coses.
No, perquè ja surt amb vermell.
És un matí.
Tristos i alegries.
L'altre que t'havien sortit...
Tristos i alegries.
Tristos i alegries també han d'haver dintre experiències viscudes.
Són bones i dolentes.
L'altre que havia sortit
que s'ha repetit
tenia a veure amb l'acceptació.
Acceptació de les seques o acceptació de la mort.
També ha sortit...
Va, doncs fem acceptació de la mort
que és important, també.
Acceptació.
Ara hem d'anar al cementini fotograficant.
Voleu acceptació de la mort?
No.
Jo m'hi deia, he fet fotos,
els volíem prendre en aquesta escala morir-se.
No, tampoc.
Crec que el que podria trobar
és que a vegades algú millor
i no acceptació de la mort.
Bueno, no ho sé.
Com que no acceptació de la mort
la tens entre comilles.
Pasa que no hi pensem, amb això.
No hi pensem.
I com fotografica?
No hi pensem, l'acceptem.
Això mateix, quan arribi l'arribarà...
Ens ho oblidem, dèiem.
I llavors ho oblidem, dèiem.
Són unes boletes
que van amb uns tabeus.
Una setmana passada
vaig trobar un punt
i li vaig dir
que he anat al cementini
i conec més gent al cementini
que a casa o al carrer.
La fotografia
també es pot fer
de manera que, per exemple,
no té per què ser literal.
Encara que el tema sigui
l'acceptació de la mort,
potser per mi l'acceptació de la mort
és un nen tirant-se per un tobogán
però és el contrari.
No cal que a vegades,
si, per exemple, l'acceptació de la mort
em sona un títol trist
i no tenim ganes de fer fotografies tristes,
li podem donar una volta
i adaptar-la a nosaltres.
Però jo no puc entendre molt bé
de l'acceptació de la mort
fotografiar un nen que baixa per un tobogán.
M'ho he inventat una mica, eh?
Però jo tampoc.
Vullar-se un tobogán.
No, no.
Ai, madre!
Que no és la mort,
que com no sap viure?
És la lliure?
Home, ho he intentat per evitar.
Escolta, la tristós i alegries
ens poden fer moltes coses.
Però ja tenim
unes experiències
viscudes.
Que no mateix, tristós, alegries, tot.
És molta feina, eh?
No sé si sí o si no.
I cada subcepte que vol.
Escolti, treballem les associacions,
farem fotos...
Acceptació del món o el que vivim?
Acceptació del món.
Ho accepteu, el món?
No ho acceptem.
Per exemple, no podem acceptar
la guerra que està al món.
No podem.
Però existeix i no t'és més bé que acceptar-la.
Clar.
Bueno,
la majoria i el que surten...
No cal que facis un foto de la guerra,
que fa lluny.
Les setembres i dos no anirem més remei.
Àngels ha de fer coses.
Àngels ha de fer coses, sí.
Això sí.
Ja està.
Us dono dos minuts perquè es diu sí.
Que em vaig, que m'espera Nadal.
Que m'espera Nadal.
Digue'ns-t'ho.
Jo he dit acceptació.
Ja.
Ejercicifiqui.
Ejercicifiqui.
Això és una altra cosa.
Això és una altra cosa.
El recepte seria acceptat
i apreciat en una altra cosa.
Que acceptació seria difícil
per a cadascú interpretar-lo.
Acceptació, acceptació.
Acceptació, acceptació.
Va.
No t'has apuntat res?
Ja us ho passaré bé.
Ja us ho passaré bé.
Encara és lluny del termini.
Perquè, ja veurem,
l'acceptació pot ser que a la parada del termini
se t'escapli l'ideal de la foto.
Se m'ha escapat el termini i ja ho he sentit.
Tu ho has dit a l'altre.
Tu ho has dit a l'altre.
Ho he sentit a l'altre.
Jo crec que...
I no ho he vist tot amb el que he dit.
I no ho he vist tot amb el que he dit.
El que us volia plantejar.
El que us volia plantejar.
El que us volia plantejar.
El que us volia plantejar.
Des de lletra.
Des de lletra.
I no t'he capaç de treure.
I no t'he capaç de treure.
És molt ràpid que avui anem tard.
Com que no sabia exactament
a quins punt sortirien,
ja pensaré una mica
per la següent sessió, com ho podem treballar, perquè no sigui això per d'on hem vingut.
Perdona, això vols que el dimarts?
No, no, no, per això.
Ara els relaxem tots, deiem pressions...
Perquè jo t'he d'haver dit moltes vegades...
Això, jo ara em quedaré amb aquests sistemes, si li voleu començar d'una volta es podeu,
però tranquil·litat. Jo el que havia portat per la següent sessió era una altra cosa.
Perquè com que no sabia què sortiria, volia començar per una cosa més fàcil i que no fos tan...
És que som molt retornats.
I ara us anava a posar l'autorretrat.
Ah, l'autorretrat.
Vale, vale, vale.
L'autorretrat.
Però ara saps què has de fer?
Us anava a ensenyar molt ràpid. Sé que falta molt poc.
En cinc minuts us ensenyo diferents exemples de l'autorretrat.
Perquè els fotògrafs i fotògrafes l'han treballat de maneres molt diferents.
No només amb un selfie, es pot treballar...
Per exemple, l'Ariadna Arbus es fa una fotografia amb el seu fill que acaba de néixer.
I se'n fa dues.
I com que és el seu primer fill, és una fotografia que es va fer molt famosa,
per què no acaba d'estar del tot contenta?
La que li ve a sobre està una mica...
Perquè té un mirall davant?
No, és un temporitzador.
Ah, ho ha fet amb temporitzador.
Temporitzador, i llavors es fa la fotografia.
El Richard Avedon, per exemple, es fa autorretrats de guapo.
De mira com amb el peino, ben posat, ben arreglat o amb la càmera davant d'un mirall.
Aquesta, per exemple, també és divertida.
La Joves Fens és una fotògrafa, reuneix amb una amiga seva
i reuneix la típica fotografia que havien portat a l'escola quan eren petites.
I els fa molta gràcia i enganxen al moment on s'estan rient les dues
de mirar quines cues portava, mirar quines trenes.
La Joves Fens té un càncer de mama i té un treball molt llarg en la seva vida
perquè és quan neix el que deies de fotògrafa.
I és un autorretrat conjunt i que té molta carisma.
O sigui que un autorretrat també et pots compartir amb algú
si et sents més còmode, no cal que només apareixi tu.
La Joves Fens, més endavant, té un càncer de mama
i és quan neix el que deies de fotògrafa.
La fotografia pot ser terapèutica.
Neix la fotografia com a teràpia perquè ella l'utilitza així.
Es va fent retrats, com li va canviant el cos, l'operació,
tot el procés i com ho viu ella.
Aquesta fotografia és bastant crua.
És una fotògrafa molt famosa i aquesta fotografia ha marcat història
perquè es va fer un autorretrat després que el seu nòvio la pellís seva.
En el moment en què va dir aquesta relació, prou.
Es fa un autorretrat i es farà molt famosa aquesta fotografia
com a lluita feminista que fins aquí hem arribat.
La Francesca Woodman experimenta molt, per exemple,
amb el moviment, amb un pàl sèl·fi d'aquests,
no li agrada gaire que li surti la cara.
Llavors, trobant com em puc col·locar davant la càmera
perquè se'n reconegui, però no.
Aquesta és una altra fotògrafa.
És una fotografia que té un càncer de mama.
Aquesta és una altra fotògrafa, la Patty May.
Tampoc li agrada que se li vegi la cara.
Com que té una melena que se li reconeix molt pel color,
juga amb això i, si no, amb un mirall.
Li agrada molt els paisatges.
Fa autorretrats però li dona més importància a on està aquella mateixa.
La Vivian May, per exemple, és molt llarg.
El seu treball que té amb els autorretrats
i sempre els fa mitjançant reflexes.
Això és amb un carrer que fa la fotografia en un bar
i ho podem veure a l'interior i a l'exterior hi ha una fotògrafa.
És com un autorretrat seu que veurem la fotografia d'uns altres.
Ens demana els autorretrats en concret, com vulguis.
O, per exemple, si no volem aparèixer gens,
el Josep Gerard decideix que un llit desfet diu molts per la persona.
Per tant, el seu autoretrat és aquí on dormo.
Està obert, no està desfetit.
Està acabat d'aixecar.
Acabat d'aixecar.
Perquè jo vaig aquí.
Podem veure que les fotos utilitzen, el llit,
els llibres, hi ha molta informació sobre l'autor sense que aparegui ell.
I de la mateixa manera també fa aquesta.
L'autor sempre anava amb les ulleres a tot arreu.
Creu que les ulleres el defineixen.
Per tant, una fotografia que juga també amb el fons,
els reflex de les seves ulleres, és ell també.
I els llibres serien aquests.
Investigem amb l'autorretrat.
Ens sentim com desapareixent davant de la càmera o no,
preferint davant d'un mirall, un reflex,
i potser amb un selfie és quan ens sentim més nosaltres.
Comencem per aquí i del 6 i temps que han sortit
ens oblidem fins la setmana que ve.
Abans d'atabalar-nos i posar-nos nerviosos.
I ho anirem treballant, però a classe, a poc a poc,
també veiem referents.
Llua!
Llua, quals t'ho correu?
Llua? Llua.
Sí.
Juntom.
Lope.
96.96.
Arroba.gmail.com
Arroba.gmail.com
¿Puedes poner en la escena la lista que estaba antes?
Sí.
Gràcies.
Llua.
Adéu, bona tarda.
Adéu.
Que xulo.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Ok.
Gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Hasta el martes.
Hasta el martes.
Aquesta és una foto? Deu ser el teu, no?
Sí.
Sí, sí.
S'han de plegar les cadires? Les taules?
Ara ho faig, no et preocupis.
Eh?
Ara ho faig, ara ho faig, no et preocupis.
Molt bé.
Que preciós.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Que preciós.
Gràcies.
Que preciós.
Gràcies.
Gràcies.