Aquesta és el que m'imaginava que triaries.
Aquesta m'ha agradat molt i no sé exactament per què.
Hi ha vegades que sí que es veu a les abans amb un clar color,
amb perquè el contrast era molt clar, si seguíem la roda de trànsit.
I aquesta no és tant aquell contrast, perquè és un contrast amb el blau i el blanc.
Però per mi aquesta foto té alguna història.
Hi ha un destell oblidat aquí al mig, que és d'algú que et planteges aquí.
De foc també m'agraden aquelles persones que no els hi veus al cap.
Fisson.
Per exemple, si hagués fet un punt de fotografia, aquesta foto com s'hi titularia?
Això és la notora.
Calor.
Calor, canvi.
Això no és la notora, sinó el seu títol.
És una fotografia que té més una història que no pas el contrast dels colors.
Aquest tipus de cadira també la relació només a una festa major o a sopar o dinar.
Segurament ets atras de veure.
Jo no.
Aquesta era com si anés a un magatzem a l'aire lliure amb foscor.
Hola, bona tarda.
S'ha de fer la placa.
I aquestes cadires estan sempre a fora.
Això és veritat.
Això per mi té una mica una història.
També l'aula és una miqueta atlèctic.
No està gaire recte, no t'has col·locat davant de la cadira.
Està una mica des de dalt, una mica des del costat.
És una fotografia que em recorda bastant els fotògrafs de carrer
que proven les fotos una mica.
M'importa més la història que no passi tot el temps.
Gerard, si t'acostes una mica...
Aquestes fotos les he fet entrar.
Jo crec que he jugat una mica amb el godegón.
Amb el que dèiem...
Bueno, no ho sé, però sembla que hi ha un fons preparat.
Sí, però...
El que havia col·laborat jo dir-ho.
Aquesta setmana no m'ha vingut bé.
Bueno, no està bé, però...
Aquest cantí...
Té exacte el raquena.
Deu ser del seu grup de raquena.
Ui...
No, no, no, no.
No sé si sortirà o no,
perquè té 70 anys.
Al mar farà 75 anys.
Ho has creat en un home així, un home negre.
75 anys.
No per aquest que hi ha,
però per antigüedat, sí.
Sí, sí.
Això també és interessant, no?
Mentre la Palmyra ha aprofitat que ha sortit de casa per fer les fotos,
a vegades, si no ens movem de casa, també les podem fabricar i tant.
Llavors, o sigui, està molt ben trobat, jo crec,
que el fons és d'uns colors molt vius,
que si no l'has preparat, aquests colors vius no hi són,
i llavors, al buscar per casa,
què puc col·locar que contrasti amb aquest fons?
Aquí és xulo també que hi ha unes ombres
que avui treballarem una mica per veure
com les podem aprofitar,
perquè a vegades són molt xules que hi hagi una ombra més fossa,
i a vegades hi ha una ombra que fa la flor,
i potser només hi hagués l'ombra que fa la flor...
Ets tu, no? Jo que l'ombra?
Ets tu el que fas l'ombra, eh?
Sí, jo crec que sí, no?
No sé, però és el fons molt constant,
molt molt ple que hi ha amb ells, ja plus.
Home, el teu perfil d'home, eh?
Jo buscava aquella posició...
És complicat, a vegades.
Jo crec que és el teu propi perfil, aquella.
A veure què passa.
Però és xulo, i aquí també.
He jugat amb el càndid al davant i al darrere també hi ha...
El plat.
Un plat, no?
Un bodega, no?
Aquesta l'ha fet la Lídia...
No ha arribat, no?
No, no està.
Després en parlarem.
Però és xulo perquè primer que fer fotografies
és molt complicat, i a més amb mòbils.
Em sembla que això és tot una...
Pujar al carrer de l'Iclésia...
Jo crec que sí, com cap a baix, no?
No sé com es diu aquella plaça.
Sí.
Però és xulo com la llum, realment.
Hi ha una carretera al carrer...
Hi ha una posició de la caixoneta, crec, del que hi és.
Potser.
És pujant al carrer de l'Iclésia a la dreta.
Però no he de preguntar res.
Potser, potser.
És molt maca.
Hi ha com el llum cap a l'edifici i el llum cap a l'altre.
I és casualitat, perquè jo crec que ningú s'ho ha pensat,
però tenim el verd sobre el vermell,
que és el contraste per l'aum.
De llum vermell, sí.
Aquesta necessito saber-me si...
Aquesta és una captura de pantalla.
Vale.
Això jo pago al YouTube.
Arriben receptes de cuina,
50 preguntes sobre geografia...
Sí, sí.
I també arriben desfilades de models.
I això és la pantalla, doncs, de la desfilada de la...
De la quadra.
Lluís, de la quadra.
Sí, sí.
És que la pots veure tan escurbòstic, home.
Sí, sí, sí.
No, no, és xulo.
A veure com s'utilitzen els colors.
Sí, sí, sí.
A més a més, aquesta és molt bonica.
I aquesta era, diguéssim, que era a la paret.
O al fondo de la paret.
Veus que hi ha...
Davant d'aquí...
És una pantalla.
I es mou el sud pel costat.
Sí, sí.
Desfila i se'n va per dalt.
Sí, sí.
Aquestes les he posat juntes.
Clar, molt boniques.
És molt diferent.
Mira, m'agrada.
Sí, som una noia jovena.
Com que no tenia gaire temps
i havia vist que la Pema
acabava de posar tota la col·lecció,
i allà és molt...
perquè també ho he estudiat molt,
el dels colors, perquè en moda s'estudia moltíssim.
I aleshores ho havia posat també tot el que passa,
que no sobresorten tant els colors
com realment són natural.
Perquè hi ha els verds,
hi ha blancs i negres,
i hi ha escocs i tot el color i tot, de fet.
Això és molt important.
Ja m'ho has vist.
Jo l'he vist.
Ah, ja l'he vist.
Molt maca.
On és, Lídia?
Això és l'Hospital de Sant Pau.
Molt menys pitjor.
Recipta.
Per això va fer les proves al museu,
que hi ha al carrer de l'Eclésia,
a la dreta, pujant a la dreta.
Ja dalt hi ha una rodoneta.
Una rodoneta que fas una pèdia.
Sí.
La veuries per aquell dia que vas anar amb l'arborau, no?
I he fet moltes.
Totes són d'allà, menys la finestra,
que és a casa de la meva filla.
Doncs això és això.
Per separat no es ressaltava tant.
I en canvi, com totes juntes,
com que és el mateix motiu que roba,
però de diferents colors,
tenia tot més lloc una al costat de l'altra.
Va ser lluna plena.
Quimós.
Boníssimos.
Si vols t'explicar on vas fer,
Lídia?
Em vaig ensenyar a la plaça de les Grigòries,
darrere del museu del disseny,
que tenen tots aquests edificis nous.
I el contrast del blanc i del negre,
i el vermell i la lluna.
Sí, és xulo, perquè són com formes...
Tot aquelles zones, edificis molt moderns,
última tecnologia,
exacte, tot com molt industrial.
I que era xulo,
aquestes línies totes tan verticals,
amb la lluna que passava a Budona.
I que és xulo com també el contrast
de l'uma amb la naturalesa,
com sigui que és la lluna.
Qui ha sigut aquest?
Aquell, aquell...
El nom de l'edifici.
Són plàstics.
Molt bona, eh?
No, no, perquè a vegades els colors
estan en coses molt grans,
com anar a tirar les fotografies.
És veritat.
No.
No, la naturalesa és la naturalesa.
Quan li donen una naturalesa aquí, no.
I li donen un quec, que això estigui aquí.
Clar, perquè s'utilitza.
No és una cosa estàtica, s'utilitza.
No pot ser, no sé si això ens dona informació.
Com haver-la abaixat més, aquesta fotografia.
Estava ploment a la desesperada.
Ha sigut aquest matí baixant de...
Has quedat xulo.
Gràcies a la una.
Està tot ple d'aigua.
Després hem de mirar com treure,
perquè en algunes fotos apareixen coses d'aquestes.
Les intentarem treure.
La data i l'hora.
Sí, perquè ens molesta, a les fotos.
Això també es deu ser avui.
No, això no és avui, és el diumenge.
És a casa i a casa.
Això què és?
Què s'imaginàveu que és?
Això ha d'estar dins d'un compàs.
Espera, espera, espera.
A veure si ho sabeu.
És el vidre retrovisor.
El vidre retrovisor del carrer.
Aquesta ha sigut millor.
El vidre retrovisor del carrer.
I vaig dir...
Ah, mira, el vidre retrovisor.
Aquest ja ha sigut millor.
I parla com a saltat.
Aquí no hi ha contrast.
Aquesta està millor.
Aquest és el monocrom del que parlàvem,
que és el mateix tipus de color
amb diferents contronalitats.
Però sí que n'hi ha.
Això és el carrer major.
És xulo perquè pots trobar qui és la fotògrafa.
La trobeu?
El carrer major, però aquí davant.
Que es veu?
La fotògrafa està allà.
Va acompanyada.
Ah, que la sent amb el mirall de...
Això és un retrovisor del carrer.
Sí, sí.
Exacte.
Aleshores vaig veure...
Ai, mira, ens veiem. Espera.
Això és el cazador cazat.
Sí, sí.
Només m'ha deixat això.
Seria el que anava col·lopant.
Seria el que anava col·lopant.
La torna, es veu el refig de la casa del demà.
Es veu amb diferents contronalitats.
Ja està.
Jo crec que és el que té joc aquesta foto.
Primer perquè no sabem ben bé d'on està feta.
I també et recorda una mica les càmeres de vigilància.
Hi ha hagut un robatori
que els veus mirant-les aquí.
Qui és?
Aquestes són dues persones,
no els veus ben bé la cara aquí,
doncs dues a fer la foto.
Aquesta és la que és la policia.
Aquesta és la que és la que ha fet la foto
perquè es veuen dos braços.
Sí.
Té com aquest joc d'intentar anar descobrint el què.
Però tot això és anar amb caminada.
Ens va preparar un ràpid aquí,
perquè anàvem a explicar coses del carrer major,
del carrer major de la casa d'aquell,
de la casa de l'altre,
que és aquí que vivia el senyor,
que això ja no era així,
que això era així,
perquè com que ell és de Sant Just
coneix totes aquestes coses
i comença a explicar-les.
Llavors ens parem així i jo dic
ja, d'alguna manera m'explicarà l'història.
Llavors jo de sobte no estava mirant els tallets
i va ser quan em vaig fixar amb el retrovisor.
El guantula.
Mira.
És un moment.
O sigui, obligant els altres a estar aquí
ens parla un rato.
Carai.
Ostres, maca.
Modernitat.
Sí.
On ha estat feta aquesta foto?
Al recinte
de l'Hospital de Sant Pau,
que la van alluminar per Nadal.
És xulo.
És molt maca.
Com molt tecnològic.
És que era tot de l'espai.
Els temes eren de l'espai.
Llavors havia fotut molta cosa així.
Bueno, mira, és xulo
que hagis posat com tota la figura
dins de la fotografia i inclús l'hagis...
Això que m'havia dit que no m'havia tingut temps
de fer fotos.
No, és que les tenia feques.
M'ha clar que si això va ser per Nadal,
la vaig fer per Nadal.
Però les he fet jo.
No, no, està bé perquè si la mateixa fotografia
l'haguéssim fet des de fora
i es veiés la figura allà al mig
i com a trossos de la cinta de Sant Pau
no donaria aquest efecte tecnològic futurístic.
M'agrada.
Tinc molt bonic.
Aquells colors...
Aquest blau...
I també és xulo perquè tenim com punts a basmen.
Sí.
Són reflexes, no?
Sí, reflexes de la casa.
De l'espai.
Que val la pena, a veure.
Sí, sí.
És molt maco.
Això és una cristiana.
Un vano?
Jo tinc una cristiana.
Una fila és com aquesta.
Sí, és un vano.
O un vano.
És un vano de Sant Pau.
L'autora?
No, això és dins
del Museu del Disseny,
al Disarca,
però això és només llum.
Llum?
I ara canviava de tons.
On és aquest museu?
El Palau Robert?
El Museu del Disseny està
per l'horitzó de les glòries.
Ara el Palau Robert
és el que hi ha.
És de Sant Pau.
Pensar que és un llum.
Sí, sí.
Perquè els deia que el festival de la llum és un llum.
Sí, no, Barcelona
llum BCN
és aquest cap de setmana
que...
Que han fet les passanes i tot això, oi?
Bueno, han fet moltes coses
i dintre de les recintes,
per exemple, dintre del museu,
s'havia de fer cua.
I les cues eren quilomètriques.
O sigui que nosaltres vam pagar un cangur
de molt consideració
i no vam poder veure res.
Ostres!
Només tothom va poder fer cua.
Només...
Vam fer mitja hora de cua
per entrar a un lloc
i després qui sortia deia
que em sembla que no val la pena
fer tanta cua.
Ja ens va sonar.
No, però aquesta foto és xula.
Hi ha diferents coses de la llum.
Hi ha diferents coses de la llum.
Jo em pensava que era una secció, eh?
Però va dir molt difícil
la captura de llum.
Sí, sí.
És molt xula.
I és també monoprògica.
Hi ha diferents tons de vermell
del més fosc, el més clar.
I que sigui just al mig,
aquestes línies que abaixen.
I aquesta llum estava
al sostre o estava...
Al sostre.
Jo sempre penso
si les fotos que s'hi presenten
quin títol tindrien.
Perquè si no, m'ho expliquen jo.
No sé què és aquesta.
Fins ara, fins avui,
hem estat fent coses
i avui encara en farem, eh?
Com més la tècnica, el contrast i així.
Però a partir de la CQB
començarem això,
fotos més del concepte
que avui ja he expressat la foto,
els títols a vegades ajudant.
Jo a mi no m'agraden gens els títols
perquè em costa moltíssim.
És molt difícil.
Però encara que hi hagi el títol,
encara que hi hagi llum,
no t'està aquí tan lluny que...
Bueno, però a vegades
també crec que es pot crear un joc.
No té per què el títol donar-te exactament
la...
Clar, potser si l'Alina no t'explica què és,
té més joc la fotografia
perquè llavors estàs una estona pensant
ai, què és? Deu ser això?
Deu ser l'altra cosa.
A més, sempre que hi ha una sombra
també aquí a la dreta...
Anava canviant.
Sí, sí. Clar.
Si hi ha la llum a dins, clar.
Aquestes les he posat juntes.
Són de la Lídia.
Perquè és com el mateix
però amb un efecte contrari.
Estem parlant de contra llum.
És a dir, quan entra llum de fora
hi fa ombra allò de dins.
Però,
mentre que aquí tenim una figura
i per tant la llum l'envolta,
aquí la llum entra pel mig
i és la foscor el que l'envolta.
Per fer aquest tipus de fotos
sí que és bastant interessant
quan cliquem en el mòbil que ens surt
al quadradet, que podem triar on enfocar.
Doncs,
si apretem en aquesta fotografia
tant de contrast,
si apretem a la foscor,
el mòbil enfocarà la foscor.
Això vol dir que això sortirà més fosc.
Si apretem a la llum,
serà al revés.
I per tant,
això ens quedarà bé
i això s'oblidarà el mòbil.
Quan hi ha llums tan diferents
no pot ser que tot ens quedi bé.
Triem una cosa o l'altra.
Llavors, en aquestes fotos
crec que aquesta sí que està molt ben triada
perquè està com enfocat d'això en negre
i fa el contrast amb el cel blau.
I aquí jo crec que s'ha d'haver intentat
a vegades costa, eh?
Però si enfoquem això
és casa teva, no?
De la meva filla.
Si cliques això,
l'objectiu en aquesta fotografia
seria que ens quedés bé,
o sigui, que no ens quedés
amb tanta llum al forç,
que està una mica cremada.
Si apretem això, el quadradet que ens obre
la pantalla l'apretem aquí,
això s'enfocarà bé i això ens quedarà més fosc,
però ens és igual perquè queda bé,
que quedi com una espècie de mar.
Amb la llum a vegades, sobretot amb els mòbils,
es posa una mica aquí.
Pots anar provant també, perquè a vegades
passa i sobretot aquí a veure què passa
i la que ens agradi més és amb la que ens quedem.
Aquesta és foto última hora del Gerard.
Art de carrer.
Però hi ha un detallet, no?
El detallet que m'explicaves del teu nen.
A veure de tot.
Hi ha dos colomets
i s'estaven donant per unet.
Mira, avi,
dos colomets i s'estaven donant per unet.
Per exemple, en aquesta fotografia
jo crec que sí que seria bo
amb el títol que ens donés aquesta informació.
Potser inclús només citant
la frase de la teva neta,
automàticament aquesta fotografia
guanya molt més.
Si aquí veiéssim, mira,
els dos colomets que s'estaven donant per unet,
només això, com a títol,
la fotografia guanya molt més,
perquè busques on hi ha els dos colomets
i t'imagines què ha passat darrere de la càmera.
No és tan important, que també és molt xula,
les fotografies,
sinó què estava passant mentre es veia aquesta escultura.
Aquestes cases viuen el Víctor, el meu fill.
Allà eren els globus aquells
que ens trobàvem,
que era al voltant de la beve.
És oriental.
Núvol.
I la llau, amb els núvols.
Jo també la vaig fer.
I la llau, amb els núvols.
I la llau, amb els núvols.
A mi em surten gaires,
perquè no estic a dalt.
Jo crec que el zoom
ens queda una mica borrosa,
dona aquest aspecte de nevulosa,
no?
Misteri.
Sí.
Fa com aquest ara,
entra la lluna
i com van il·luminant
poc a poc els núvols,
i com que és de nit és completament negre.
I que sigui quadrada
crec que també ajuda la foto.
Si fos més allargada, si ens quedés al mig,
ens obriria la foto.
En aquest cas sí, crec una mica.
Endevina't.
Se li ha caigut la càmera?
No m'ho crec.
No en tinc ni idea.
Jo tampoc.
Jo crec que m'ho ha dit ella
i no callo.
Hi ha llums de semàforo
i hi ha els cotxes
que passen per davant de casa meva.
Això és sorollosa.
Això és una tècnica que hi ha molts...
No és broma, hi ha molts fotògrafs que hi treballen
i és que a la nit
que les llums ens quedin estàtiques
és molt complicat.
I has de moure moltes coses de la càmera i així.
Llavors moltes vegades es juga
el contrari.
Si la llum per capturar-la quieta
la foto s'ha de fer molt ràpid.
Pam pam.
És la velocitat de l'obturador
que sobra, deixa passar la llum i es tanca molt ràpid.
Molts cops el que fan els fotògrafs
és aquesta velocitat
la fan molt més llarga.
Per tant, sobra,
passen tots els cotxes
i es tanca.
Hola.
I quan es tanca
què passa?
Que la llum no ens ha quedat en un punt fix
sinó que s'ha mogut.
I llavors conseqüentment
veiem el rastre
d'aquestes llums.
Jo crec que segurament
no t'has parat com aquests fotògrafs
a moure la velocitat
però amb els mòbils la velocitat aquesta
normalment és més llarga.
Saps què passa amb aquest mòbil?
No sents el cric de la foto
i vaig tocant.
Clar, hi va haver un moment que potser va agafar
i fa coses extra.
No, però si aquest, o sigui
aquest efecte
que és molt xulo
si en comptes de moure el mòbil així
fem així, o fem així
o fem el que sigui
i passaven els cotxes.
Es movien.
I després no va sortir.
És que no.
És molt xulo.
No, però està bé.
A vegades podem jugar
a què passa si faig la foto en moviment
en comptes de jugar
exactament qui ets.
Perquè a vegades és xulo.
Pot ser que se'ns moguin les llums
que és el que passava en aquest moment
o pot ser que ens moguem nosaltres.
I llavors capturem el moviment
que també és una cosa molt difícil
perquè ara estem parlant que la fotografia
és una cosa estàtica
però aquí també hi ha una cosa estàtica
però aquí estan passant coses.
Aquesta sí que sabem tots què és.
Quina gulada.
Quina gulada més blanca.
Quina gastronoma.
Quina gulada més blanca.
La va condicionant.
Però és xulo.
Perquè
són domínies verticals
però acaben fent les línies llanals
de les que parlàvem
i a part, l'ombra.
La línia que està llanant
ens la fa l'ombra.
En un altre moment del dia
no te la vaig enviar al sonat
sí que la tinc.
Però després van passar coses
i també l'he explicat.
Quina vista que té.
Jo crec que en aquest cas
ens ha ajudat moltíssim
a veure les muntanyes amb el fons.
Jo me'n foto i se'ls diu
que no és maca, que és llanuda.
Jo també.
No ho veig malament.
Hem d'intentar, això sí,
borrar aquestes coses.
Que no ens apareguin.
Ara farem, ara farem.
Després ho farem.
Se l'ha posat a punt per a les fotos finales.
És que això és el cor de l'editor.
Ens vols explicar, Clòdia?
No hi ha res que explicar.
És un culó.
És un animal
però es pot enganxar-lo.
Sí, mira, estava allà.
Passava per allà.
Costa agafar amines.
Espere't un moment.
Li vaig prendre vàries.
Saps que estigui posant una miqueta.
Estan aquestes,
venen a menjar allà.
Això és darrere de la llum.
A mi també.
Vale.
Pots tu dir que molts cops
els animals, els capturadors,
és difícil.
I més des de tan a prop.
De qui s'han jugat?
De qui s'han jugat?
No, de Barcelona.
Ah, d'acord.
No t'hi parlava.
Jo no he parlat.
Jo no he parlat.
Vaig anar a una bogada
a l'altre lloc de menys.
I vas aprofitar.
Sí, ja vaig aprofitar.
Estan per tot arreu.
Obre, autoritat.
Això és una postura.
No em pensava que l'agafaries aquesta.
Bueno, perquè no...
No és dels contrastos
d'acords que parlàvem l'altre dia,
però sí que és
una autoritat.
És una manera de fer-lo.
Jo volia papala.
Les papalones que m'agraden molt.
Ja estan a l'espera, tu.
No, la feina és joana.
Però te l'han pres, a tu.
No, és el mirall.
És el mirall.
Però veig que tenies que estar
a l'esquerra.
O davant.
Estava davant.
Estava davant, és el provador.
És el provador.
Jo era davant i jo realment aquí
el que volia destacar era
la coloratge de les papalones.
Sí, però és xulo.
Jo crec que com a autoritat hi ha bastant de tu.
Possiblement.
No, però sí.
Si no hi hagués una botiga de pa del darrere...
Clar.
Sí, sí, clarament.
O sigui...
Tinc totes les fotos i com que estava a la botiga
us veuré que aprofitaré aquí.
No, però està bé.
La que em va costar més que res
és la flor de la parella.
No l'he agafat.
No l'he agafat, però sí que la tinc.
Totes les fotos les tinc guardades.
No es preocupa.
Esteu seleccionats per dies, per noms...
M'han de quadrar aquesta flor.
Tu no saps la quantitat de fotos que hi ha al paper.
Vull dir, però hi veus
i tu el millor, el millor li dóna importància.
Ara arribarem, ara arribarem.
El professional no li dóna cap.
Ara si vols hi anirem i...
No, no.
És com un autoretrat.
No em sembla que hi hagi un autoretrat.
Bueno, crec que diu sobretot.
És molt...
És un autoretrat molt senzill,
però que diu sobretot.
I aquesta també...
Ai, la flor!
O sigui que està arreglat.
És...
M'agrada l'interessant
què passa si canviem,
si ens apropem, si girem...
O sigui, aquí hi ha com un estudi
des de... Què passa si m'allunyo?
Si l'agafo des d'aquí, si l'agafo des de més a prop.
No? Aquí, com que ens hem allunyat,
l'hem col·locat d'una banda,
llavors veiem el cel,
mentre que aquí, com que ens hem apropat tant,
el cel quasi bé no existeix.
Bueno, anar jugant també nosaltres,
si les coses són estàpiques,
doncs som nosaltres els que ens movem
d'una banda a l'altra.
A veure si...
Ui!
Aquesta és meva.
Aquesta ja és antiga.
A veure...
Volíem allà la cadena de Joana de...
És que si miro aquí,
si no tinc deu fotos d'aquestes,
no tinc cap perquè em sortia torta.
Aquesta? Això és un cactus.
És aquesta la que deies?
No, no, és...
Aquesta és un cactus que està tot pintat
i amb tot això ha nascut.
Ha nascut. Vull dir...
Ha florit.
Sí, ha nascut.
Aquesta deies?
No, tampoc.
No la te la deies? No.
No te l'he enviat.
No pot ser.
Era una gran flor.
Més que res, només pensant en els colors.
Saps?
Era una flor dibuixada?
Sí.
Aquesta?
Aquesta?
És aquesta, sí, sí, sí.
Que clar, colors molt vius, molt vius.
Però amb el mòbil no queden bé.
Perquè es veuen bé.
Amb el mòbil no ressalten...
Així, amb el meu...
La costa, sí.
Doncs aquesta, no sé, o sigui,
no la centrava al mig,
perquè només sortia un tros més blanc
a dalt, un tros més.
A on estan aquestes flors?
A la paret de la botiga.
Clar, llavors tens una il·luminació
de la propietat d'autografia.
La propietat de botiga és que és complicada.
Crec que aquí pot ser molt de bellesa.
No, més que res, jo vaig agafar
per la cadira de colors que hi ha
amb una cosa així tan petita.
Igual que aquesta,
que també té una de color, saps?
Sí, sí.
Vale, doncs ara...
Jo per això no havia posat les taules.
He posat llums, per fer voltant.
He posat lanternes.
I el que es tractarà una mica
és farem dos grups.
Primer, una meitat es moureu
una mica per la sala.
Farem una mica modelos,
però no us preocupeu,
perquè no veu qui és el costat de la llum,
sinó que ens mourem.
Intentarem experimentar una mica
què passa quan hi ha poca llum
i se'ns mouen les persones.
I es mouen la Maria Lluïsa,
avui ja ho sap,
ja ha d'anar ben tajada,
perquè ho porta des de casa.
Però anem a mirar els altres.
Intentem experimentar una mica.
Potser sí que deixem alguna taula
per provar què passa si
no tenim les mans fietes,
què passa si ens movem nosaltres.
Experimentarem una mica.
Primer, cinc que ens mourem.
També escoltem, si ens diuen una mica
torna a passar, doncs escoltem una mica
i ens diuen els companys.
I després canviarem, cinc que estaran
fent fotos i els altres cinc es mourem.
O sigui, aquesta mica de parall, no?
Per aquí, per aquí, per la sala.
Ah, per aquesta mateixa sala.
Ja ens n'he portat alguns focus,
i tancaré les llums generals
perquè tinguem menys llum.
A on sigui.
O persones o no persones.
O persones sempre.
A on sigui.
Però veurem això,
que a vegades costa una mica
quan la llum no és tan clara.
Va, que vas a deixar les coses a un idioma.
Doncs ens aixequem.
Hem de fer un plaer.
A veure,
5, 4, 3, 4, 5.
Des d'aquí, 5.
Qui fa fotos primer?
Per la meitat, no?
Aquest equip, aquests cinc fan
primer les fotos, els altres cinc
en el mateix moment, i els altres reuniem.
Ells s'han de moure i posar-ne fotos.
Això ja em sembla, per fer un moviment.
Ah, doncs ja està.
En aquella vida.
Ja portaré una miqueta això
que tinguin espai per moure-nos.
Un moment, un moment.
Un moment, un moment.
Espera, espera.
Això cap aquí?
El preu aquest.
Les cerdires,
les mourem cap aquí.
Aquestes també?
No, aquest ja és brutal.
Aquest és perquè hi ha uns focos.
Nosaltres tenim que moure-hi.
Aquesta té color?
Voleu provar
enfonsar-nos uns als altres?
Exacte.
Ara poso la llum a sota,
al costat s'il·lumino l'altra.
Aquesta té colors.
Aquesta també sí.
Desvisteu amb ell.
Adéu.
Mira, mira.
Bueno, això per a un poc cap aquí
és més per aquí.
Aleshores intentem, per exemple,
aquestes llums.
Podem fer ombres cap a la paret
si les posem més a prop.
Podem enfocar els que estan...
Escolta.
Exacte.
Escolta.
Aquestes també no són.
Aquestes llums no es veuen, eh?
O l'enfoqueu?
L'enfoqueu fa la cara,
o el camí,
o el pes,
els cabells...
Ara que les posaré una mica a la paret.
Avisa que ens podem posar a prop.
Molt bé, Joana.
Hola, Gràcia.
I el Salero.
Els que fem fotos també ens podem moure
pel voltant de l'aula.
Moltes gràcies.
Mira, ha sortit una morroja a suport.
Són tres veus que veuen llum a la cara.
No es veuen.
Mira, teniu gos.
No es veuen.
El primer veí...
A veure el foc.
Com estàs aquí?
Com estàs aquí?
Com estàs?
Molt bé.
A veure, Liliana.
Liliana.
Què tal?
Bona nit.
Què tal, Maria?
Com estàs?
Com estàs?
Bona nit.
No n'hi ha cap més?
No, no hi ha cap més.
Si hi ha un poc, s'hi veurà.
Sí.
Que hi ha hagut unes coses que no s'hi veuen.
No hi ha cap més.
Jo hi he capiat.
Jo hi he capiat.
Jo hi he capiat.
Ja m'he de posar.
A veure.
Mai t'he vist aquí.
Pots sortir?
A veure.
De color.
Molt bé.
Mira, si li poso una foto de la banda.
Sí.
Li faig la cara clara.
I la banda.
Les fotos és millor.
Jo sempre he pogut fer-me la mateixa.
Ui, a vertical.
Estic gran, eh?
Heu caigut.
El sol es veia amb figures.
I somres.
I tu després.
Les somres xines.
És una art.
És la de les somres xines.
Sí, sí.
Sí, sí.
Estic gran, eh?
Estic gran.
S'ha de fer això.
T'has de mirar per allà.
Després jo me'n vaig a posar.
Per què?
Per què?
Per què?
Ara farem canvi.
Estava fent fotos.
Es mou?
Sí.
Hem de mirar quines sorpreses tenim.
Ui, això feia molt més mal.
Els tens a punt.
Però com se'n sent això?
Per què està pagat?
I així tens el vaixell?
Això, va bé, va bé.
No m'he atrat a dir-ho.
Jo estic aquí enfocada.
Bé, estic molt bé.
No m'he atrat a dir-ho.
Jo estic aquí enfocada.
No m'he atrat a dir-ho.
No m'he atrat a dir-ho.
Jo estic aquí enfocada.
Nena, no funciona, eh?
S'ha de carregar l'espina.
Què passa?
Tens punta?
Tens punta?
Tens punta?
Què passa?
slutia.
Slutia.
Slutia.
Slutia.
S'ha de carregar la cama?
S'ha de carregar la cama.
Aquí és així, carinyo.
La meva mare era la meva filla del Liceu, eh.
Jo em sé.
Jo no en tinc ni idea.
Jo mai m'ho he vist capaç de fer.
Ja puc canviar l'aula del darrere
si puc voler-me estudiar?
L'estàtua de la llibertat?
Ets l'estàtua de la llibertat?
Sí.
Sí.
L'estàtua de la llibertat
si puc canviar l'aula del darrere
és així.
Què passa?
La samarreta.
S'apropa.
Així,
agafes les mans
i defons les ombres.
Així.
Ja n'hi ha prou, home.
Ja n'hi ha prou, tu.
Són massa bons voreps, en certs.
Són massa bons voreps, en certs.
Són massa bons voreps, en certs.
El mateix de tots, eh?
El mateix de tots.
Hi ha vegades que no hi són.
Hi ha vegades que no hi són.
Què?
Ves?
Està bé la llibertat?
No.
No sé per què.
Mira, mira.
Veus?
Veus?
A més, la gent la té imaginació.
Va, i aquesta, no?
Sí.
Són les mateixes.
Són les mateixes.
Són les mateixes.
Són les mateixes.
Mira un moment.
Són les mateixes.
Són les mateixes.
Però volia la pantalla, jo.
Però volia la pantalla, jo.
Ara, ara, ara.
Aquesta, la has posat.
Sí, ara, ara.
L'has feta de cantor.
L'has feta de cantor.
L'has feta tristessada.
Ja està bé, no?
Tu, què? Torem de vigilar-me.
Amb la Vite, tu.
Tanta foto.
Millor, vigila-la.
Després descobre-la.
Si voleu ens tornem a assentar.
Ja està, la subvenció és més cap aquí.
D'entre tots.
Anem?
Jo volia apagar-lo.
Anem, tireu-ho.
Anem?
No, no.
Després, si volem,
seleccioneu unes que us agradi més
i unes que us agradi més.
Ara no cal.
Comparar-s'ho amb una maiolada, no?
Clar.
Mira, la primera.
La primera.
Això és una miqueta per acabar de provar.
O sigui, en els tres
i així fins i tot a la fotografia
vindria a ser la composició.
És el que vam fer fa dos dies.
El color.
Però per últim
també és molt important
que també ho hem anat veient
en les fotografies, com per exemple
avui la de la roba estesa es veia.
També té molta importància
la llum i les ombres.
És el que anèiem normalment.
La llum
dona molta informació
sobre les fotos.
La gràcia de la llum
és que ens permet aconseguir
emocions i sensacions.
Normalment
si som professionals
sí que tenim un equip de llum
que podem col·locar on vulguem.
Però si no, la llum és imposada.
Què vol dir això? Que no la podem triar.
Ens la trobem.
Però també està bé tenir-la en compte
per saber com l'utilitzem.
Era el cas de les teves fotografies
de les dues que he posat
tant de la finestra com la de la silueta.
A vegades el joc de llums
i de contrastos
ens dona molta informació
dins la fotografia.
La llum
una de les propietats
que s'ha de tenir en compte
és aquesta intensitat
que fa variar les nostres fotografies.
Trobem la llum dura
per una banda.
La llum dura
el que fa és aquestes ombres molt marcades.
La llum dura és la que ve directament
la que posem aquí al costat de la cara
i fa que ens quedi mitja cara il·luminada
i l'altra fosta, per exemple.
Això és una esquena.
Exacte.
Veient això podem veure
que la llum ve des d'aquí.
Li queda aquesta part d'esquena
molt il·luminada
i la resta l'altra.
Com està això?
Només hi ha una llum
i la resta no està il·luminada.
I la llum dura
la tenim en dies assolellats
com a la fotografia de la maite
de la roba estesa.
Un dia on hi ha una llum
a les 12 del migdia sortim
i només per sortir al carrer
automàticament tenim una ombra
marcadíssima
que no la podem treure.
El que costa moltes vegades
és justament treure aquesta llum dura
com a la fotografia del Gerard.
Estic a sobre
i jo faig aquesta ombra.
Perquè a casa normalment
tenim moltes llums dures.
Ja sigui el menjador
amb la llum que llegim o així.
Ens creen ombres que a vegades
ens molesten molt.
La llum dura
què és?
La intensitat.
La llum dura
és un tipus d'intensitat.
La llum dura
és un tipus d'intensitat.
La intensitat de la llum pot ser
o bé dura
o suau.
Aquesta és molt maca.
La llum suau
és la que tenim just quan surt el sol
o just quan s'està ponent
i el que la fa
és que no hi hagi
cap ombra marcada.
Aquí, per exemple,
ara mateix on estic jo,
com que no tinc cap llum
i no em veig,
intueixo que la tinc bastant normal,
que no tinc cap ombra marcada.
I el que fa és una llum
que és molt igual a tota aquella.
No hi ha ombres,
ni la noia està més il·luminada
que el fons,
és tot bastant igual.
Just quan surt el sol
o quan s'està anant
o també hi ha dies anubilats.
Perquè els núvols el que fan és això,
que aquesta llum que fa el sol dura
la difonen.
De fet, en fotografia com més professional
farien els núvols fan la mateixa funció
que els filtres.
A vegades podem posar com una espècie de paper
davant de la llum per suavitzar la llum
i que ens doni aquesta llum
ben posadeta a tota la cara.
Què passa amb la direcció de la llum?
També creen diferents coses,
o sigui,
encara que sigui la mateixa persona.
En algun moment ho he intentat
quan la mateixa estava posant
com així.
La mateixa no s'ha mogut,
però si la llum l'anava posant aquí
o aquí o aquí
la ombra, a més grossa, desapareix.
Si la faig des de dalt la ombra va cap a baix
i si poso la llum des de baix
la ombra va cap a dalt.
Aquí hi ha diferents exemples.
Aquí seria la llum frontal,
la posem des del davant.
Què provoca això?
Que a darrere hi hagi ombra.
També pot ser la llum lateral,
on la posem des del davant o des de l'altre.
Això són llums molt dramàtiques.
A les pel·lícules és en aquest moment
en què li està caient la llàgrima
i de cop veiem aquesta llum
potent per aquí.
I com la llàgrima li cau,
però l'altra mitja cara la veiem a la pel·lícula.
I després també tenim la contrallum,
que és quan la llum ve
justament des de darrere,
a la figura de sobre del sostre.
No diguis que estem al contrallum.
La llum just darrere.
Clar, a vegades sí que
podem utilitzar-la
per crear coses boniques,
però la típica...
Va, fot-ho de llum, vinga, que tothom es col·loqui.
La llum no queda bé.
És una tonteria, però hem de mirar com ve el sol.
I el sol està allà.
Diuen que tothom es col·loqui,
i quan hi ha un vaixell que s'hi digui...
A veure...
Hi ha persones perquè les intruïlla,
perquè haurem unes taques negres,
no veurem absolutament res.
En canvi, si sabem això, què fem?
A veure on està el sol, allà,
col·loqueu-vos aquí.
I és un moment, perquè més la gent
es col·locarà igual,
però ja els veurem les cares,
que és el que volem fer.
Si hi ha el sol, sapigueu que hi ha el sol?
Sí, però és molt més suau.
Els núvols el que fan és que la llum,
quan s'assepa directe, ve una mica des de tot arreu.
I per tant, si voleu comprovar
que hi ha gent que més fa núvols,
o que si sortiu al carrer,
hi ha molt poques ombres,
la calera també és super ben il·luminada...
Com s'allunyarà?
No, és molt més difícil,
perquè la llum automàticament és com que...
Com que has de venir des del mateix punt,
ve des de molt espatx, com si ho diguéssim.
El sol és com si fos una bombeta.
I els fotògrafs saben molt bé quina és l'hora
que poden fer més les fotos.
Sí, perquè a vegades...
Jo a vegades he de fer vídeos o així,
i a vegades he de fer una entrevista,
si l'has de fer a l'aire lliure,
depèn de quina hora és i quin dia fa,
et toca... No, mira, només la puc fer
a les 12 del migdia.
I t'has de dir... Bueno, col·loca't aquí i així,
mira aquí, que justament et toca un arbre
i així tenim una mica d'ombra,
perquè si no...
...i les sortides les faig.
Les són més suales.
Sí, no, les sortides les faig,
que vaig enviar unes xifresos,
que el curiós és que me n'anava
a la foto una xifra,
si no que el sol sempre que estigui
pel davant de la xifra i no...
Perquè me n'anava com cap a tu.
Sí, sí, sí.
Això m'agradava, perquè era un fotògraf.
I això que posen els fotògrafs
per fer com que semblen paraigües.
Sí.
Per què és?
Mira, a veure, estic per aquí.
Mira, acabo això i en el següent
ho explicaré.
La lletra de repèrnia,
que dèiem de dalt,
que és quan l'he posat de sobre de la màquina,
però llavors fa unes llogues una mica
tenebroses, perquè ens fem
ombres nosaltres mateixos.
O...
Perdó, aquí és des de sota,
perquè també fem unes ombres una mica estranyes,
normalment mai fem un retrat a una llum d'aquí o d'aquí,
a no ser que la busquem,
la fotografia.
I el que es fa en els estudis
és posar més d'una llum.
Aquí tenim tres punts de llum.
Què faríem amb això?
Doncs jo, si m'hagués de fer una foto perfecta
de carnet o...
Volia fer una entrevista o el que sigui,
una llum aniria a la paret,
perquè jo no tingués ombres,
una vendida d'una banda,
perquè per il·luminar-me una banda
i l'altra vendida d'altra banda
i il·luminar-me l'altra banda.
Què passa quan tenim paris punts de llum?
S'assumen.
Per tant, podem eliminar ombres lletges.
Per això, a vegades,
si tenim una llum que no la podem treure,
la tenim justament aquí dalt,
potser en un moment, si la llum del menjador
li faig una mica així,
trauré aquestes ombres lletges que em queden aquí sota.
I la llum, això,
pot rebotar.
El que fan els fotògrafs
són dues coses,
el que deies els faraigües.
Una és fer l'efecte com de núvol,
és a dir,
muntes de la llum tan directa,
si jo li poso aquests faraigües grossos,
la llum és més difosa,
la controlo més,
puc dir exactament d'on ve i fins a on la cuic.
I l'altra cosa que molts cops també porten
és, n'hi ha un, normalment és el de pràctiques,
aguantar amb això,
portant una cosa així o blanca o platejada,
i una mica més cap a baix,
una mica més, més, més,
veus alguna cosa que està com així?
Vale, ara no et moris, perfecte.
El que estem fent és rebotar la llum.
Si la tenim directament recta,
és aquesta llum que deia molt dura,
a vegades no ens interessa.
De fet, la majoria de vegades
no ens interessa la llum molt dura.
Sobretot això, quan volem rebre entrevistes,
quan volem fer retracs,
perquè la llum és això tan directe
ens genera molta informació
i a vegades no la prenem.
Què podem fer amb la llum llarga rebotable?
Si només tinc una llum i és molt forta,
si li poso la cara,
però mireu per exemple aquestes aquí.
Si jo la reboto, és el que passava.
Com que és grossa,
d'aquí està rebotant
i que no s'està fent llum a vosaltres.
Mira, avui he d'ajudar la Joana.
Així és d'una manera,
però si també la llum els hi va,
la llum no la té ni al contrari.
Però està reflexant-se contra la paret,
que és blanca.
És el que deien els sobrors.
És igual si és negre o és blanc o no.
El blanc rebota la llum,
el negre l'absorbeix.
I mirem també l'intensitat de la llum, no?
A través estan com unes maquinetes
que estan mirant la intensitat
que hi ha dins de llum.
Exacte, sí, perquè llavors adapten la càmera
a la quantitat de llum que hi ha.
Què hi ha també, per exemple,
que ens podem ajudar?
El flash.
És una ajuda extra.
Mai serà la principal.
Si només tirem amb flash,
són fotografies que es faran un susto
a la persona que li estàs fent la foto.
I també queda una llum com molt artificial,
que es marca molt el subjecte
que està en primer clar,
però la resta ens quedarà les fosques.
A casa els modis són molt...
Són molt...
Sí, perquè reflexa.
A casa els modis
tenen molt poca potència,
són flashs molt fluixos.
Mira...
Si et quedes les fosques,
ell pesa el mòbil.
El flash te serveix.
Exacte.
Però...
Però això...
A casa els modis no es poden regular,
no podem decidir si la llum és més alta
o més baixa.
Per tant, serà la mateixa.
És com l'últim recurs que tenim
quan volem fer una fotografia
i és que no tenim cap tipus de llum.
Llavors tirem el flash.
Això no ens ajudarà una mica.
Què passa si volem fer una foto
a la nit?
Eh...
Pot passar, per exemple,
que jo vulgui fer fotos al carrer.
Doncs el que es pot jugar
és a esperar-me.
Si jo, per exemple,
veig que hi ha una farola
amb llum,
doncs aprofitar que hi ha la farola amb llum.
Anar cap a la farola a fer la fotografia.
Potser sí que en un lloc on hi ha moltes persones
que van passant.
Doncs me'n vaig a on hi ha la farola
i m'asseguro que podré veure les persones quan passen.
Perquè si me'n vaig a on no hi ha la farola,
allà sí que no hi ha llum,
estem perduts i només obrem ombra.
I l'altre és això,
estabilitzar tant com podem el mòbil o la càmera.
O sigui, no ens passarà
que tinguem una foto més artística.
La podem voler,
però n'hem de voler.
Això està clar.
A vegades,
segons què foto,
color vermell,
això per què és això?
Perquè reflexa.
És la bufila.
És la bufila.
Hi ha mòbils que tenen molts filtres,
que et posen i et llegeixen,
és una cosa molt boníssima.
És un mòbil molt boníssim.
Un mòbil de 2.000 euros.
Amb els mòbils,
el que ha passat és que
han començat a existir els filtres.
Al principi de tot,
el que havies de fer era revelar la fotografia
i un cop la tenies revelada,
la podies retocar manualment.
Amb la fotografia digital,
fèiem la fotografia amb les càmeres,
ho passàvem a l'ordinador,
i continuem podent-ho fer
amb molts programes.
Què passa amb els mòbils?
És com la manera fàcil de fer tot això.
Per retocar una fotografia
amb un programa professional
ens han de tenir uns coneixements
i tu vas a saber què estàs fent,
va com per capes,
retocar només això i després només l'altre.
És quan et poden treure les arruguetes d'aquí
i després no sé què,
pujar d'aquí i baixar d'allà.
Amb el mòbil,
és com dir que aquesta foto l'avui
amb l'allí negre, ara amb color sèpia.
Quan hem entrat a les xarxes socials,
quan faci els ulls grans,
el nas petit i els píntils llargs.
Està estudiat que els filtres d'Instagram
estan afectant molt sobretot
els adolescents i els més petits
perquè com que les fotografies es veuen així,
però la seva cara no és així,
la volen tot així.
Perquè com que el filtre em fa els ulls llossos,
el nas petit i els llargs també així
més molt suds,
quan em miro un mirall,
jo no tinc aquesta cara i per tant la vull.
És el problema d'utilitzar
els filtres més petits i petites.
Que acaba distorsionant la teva imatge.
Aquest tipus de mòbils donen a
els adolescents i els adolescents
com els que tenen dèficit.
Clar, l'aire dels mòbils
té coses bones i té coses dolentes.
Aquests mòbils d'ara,
què tenen? Regulació
dels arbres o no?
Perquè el que tenia
més d'aquest,
no tenia només un objectiu.
I aquest té tres
i quatre.
S'assumen. És a dir, un dels objectius
deu ser per fer fotos de lluny,
un dels objectius deu ser
per fer fotos de molt a prop i un des del mig.
Però automàticament.
I es fa automàticament.
Automàticament, la cámara diu
ara utilitzo això, ara utilitzo l'altre
perquè ho estàs fent de prop o de lluny.
Clar, això també té com tot.
Té coses bones i coses dolentes.
Bones, no hem de pensar,
se'ns fa sols. Dolences,
no estem en talent perquè està passant.
És veritat.
Jo m'apropo i amb quina foto?
Abans havia d'entendre per què
m'estava quedant la foto bé.
Perquè estava canviant l'objectiu, posant l'inquiet
i no el posava l'altre.
M'ho he seleccionat absolutament sol,
la foto em quedarà bé,
jo me n'aniré a casa i estaré content.
Aquesta foto és molt maca.
A mi sempre m'agrada
veure aquestes mitjanes mirades
i una mica mig.
Aquesta foto juga amb el contrast.
La llum principal és la lluna.
Es posa darrere.
En comptes de posar-se dalt,
s'ha posat a sota,
s'ha posat a la mateixa alçada que la nena.
Però llavors, si hi haguessin aquestes llums,
només tindríem la contra de la nena,
ja està.
El que ha fet el fotògraf o la fotògrafa
és, per tenir una miqueta més de suc,
li ha posat, jo crec que són llums,
la típica garlanda de Nadal,
li ha posat a dins el cas de papallones.
Dóna aquest efecte,
que busca aquest efecte,
però la manera de fer-ho d'una manera fàcil
és amb tanta llum.
És aquesta col·locada.
Hi ha molta cuca aquí.
Un puntet de llum.
Fa molts anys que ho hem vist.
I al poble sí que n'hi ha, no sé si.
Però a baix potser no,
el món ja fa tanta llum que...
On es poden fer tantes grafes amb els mòbils,
fa més.
I si no tenim...
Vale.
Per a la propera sessió
començarem a fer els projectes
finals aquests
dels que vam parlar.
Per això és important
que fins ara tothom ha portat el mòbil
decidir si ho volem fer
amb el mòbil o si volem
utilitzar alguna altra càmera que tinguem a casa.
És el moment de portar-la.
Perfecte.
És el moment de portar-la
perquè ens puguem mirar d'aquí
del que ens ha mirat la Maria Lluïsa.
Si tenim carregador,
si va bé...
Tot això el dia següent
perquè jo amb el mòbil
vaig més de sobrada de sobrada
i m'entenc molt amb el mòbil.
Doncs amb el mòbil.
El projecte final
acabarà sent imprès.
Què vol dir això?
Que mirarem les fotografies amb una mida així, més o menys.
Hem d'intentar que tinguin la millor qualitat possible.
Per això
aquestes cosetes
si utilitzem les marques d'aigua,
les podríem treure ara,
la Maite les tenia,
la Maria Lluïsa tenia la hora,
la hora i això que posi Samsung
de no sé què és.
No volem unes fotos, si voleu
ho mirem ara i ho intentem treure.
I també, si decideix que el fa amb el mòbil,
intentarem posar la màxima qualitat.
Aquesta vegada sí.
I sobretot, com que són les fotografies
del projecte final,
no ha borrat-les.
Ha borrat-les.
Per què?
S'acombulen.
Un cop les hem acabat,
normalment sí que les podem borrar,
però si estem treballant en un projecte,
millor guardar-les totes
i un cop haguem triat
quines són les fotos que ens agraden,
però al final de tot,
quan haguem acabat,
llavors, seleccionarem aquestes fotos,
les guardarem bé,
perquè potser no les podeu enviar per WhatsApp,
però al final de tot,
us ensenyaré una altra manera d'enviar-me-les,
perquè quan l'enviem per WhatsApp
la fotografia es fa petita,
per poder-la enviar.
La fotografia pesa més
i quan l'enviem per WhatsApp
el que està fent és,
la foto és així, de cop és així,
te l'envio i la rems així.
Quan hem de mirar pel mòbil
o estem mirant proves,
no passa res,
però si les volem imprimir després en gran,
no passa res.
A partir de la classe que ve,
que començarem a fer el projecte final,
us demano que no les borreu,
perquè potser encara que us penseu
que no són bones,
aquí les anirem mirant.
Quan treballem en projectes
que treballem més per concepte
i no tant per colors,
millor no borrar-les,
perquè potser ens pensem
que aquesta color és lleig,
la borro,
que és així com funciona.
Es treballa d'una altra manera,
anirem també descobrint aquí,
perquè al final no treballem
amb una fotografia només que sigui molt xula
i que sigui tota simètrica,
sinó que estarem treballant
amb cinc o sis fotografies diferents alhora
i per tant hi haurà un missatge entre totes.
Ens haurà d'interessar,
potser hi ha alguna cosa
que les vincula, potser no,
però si borrem fotos
després sou que no les podem recuperar.
Això és un problema.
I si porteu la càmera
ens també mirarem que estigui tot bé,
que tingui la targeta,
que estigui carregada o que tingueu bateries.
I si no teniu com passar-ho
a l'ordinador a casa,
jo portaria un lector de targetes aquí,
perquè les càmeres normalment porten
això, les digitals,
estic parlant,
aquesta coseta petita.
Aquesta no és apropiada al lloc,
per mi.
No ho sent bé.
No ho sent bé.
Tinc problemes d'audició.
Després, si vols t'ho explico ara.
T'ho explico tu.
Aquí ara sona el sol.
El costat potser millor.
Ho podem fer, si volem,
a partir del costat.
Potser és més petit.
Però les parets no són planes.
Hi ha un ordinador,
hi ha coses que no reflexen el sol.
Aquí el sol va...
Escolta, com es consigueix
la màxima qualitat
en l'Smartphone?
Ho podem mirar, si voleu, ara.
Està buscant aquella floreta.
Sí, a la floreta o a les línies.
Hi ha altres línies
o una floreta,
segons el mòbil.
A la càmera?
Sí.
Vaig passar.
Això és diferent.
Això perfecte.
Màrcadeu apagat.
Màrcadeu agafos fets
i posar la màxima qualitat a tu.
Ai, mare.
Tampoc.
Temporitzador, silencio, quadrícula,
etiquetador, resolució.
Mira que hi ha altres...
Sí, aquí no està maluït.
A veure...
Aquí?
A la floreta.
Ah, mira.
Ara jo no trobo res
perquè després...
Aquesta és l'ubicació
i no sé què s'ha de posar.
L'ubicació.
L'etiqueta és l'ubicació, perquè si no...
Això que ha sortit...
Saps qui era?
La crona aquesta...
Aquesta?
No, aquí al mig.
Això que va molt bé per la nit
o per aquí.
S'ho ha avisat.
Saps més lluny i cap aquí poses.
I com la trobo?
Doncs quan estàs fent la foto
apretes i llavors pots anar
cap aquí, hi haurà més lluny
i cap aquí lluny.
Sí, apretar al mig i més lluny.
Apretes, sí, cap on vols enfocar
i llavors pots moure-ho.
Així ho sé, però...
No la trobava últimament
perquè m'he canviat el mòbil
i no trobava això.
No, no és igual.
Sí, si jo...
Si jo foco per allà...
Si cliques...
Ah, és per estar al retrato, no?
Aquí.
Sí.
Perquè sobretot
per les nits va molt bé.
Molt bé.
Perquè no hi ha hagut cap mòbil
que marxés i que no sabíem
i que no volíem viure-ho
perquè no anàvem a l'escenar
o a les coses.
Perquè vam buscar-ho,
ja que aquí som.
I en parquin encara més.
Doncs sí.
En parquin encara més.
No, no, tan bé.
Mira aquí.
Està el màxim, 13 megapixels.
L'esforç?
13 megapixels.
Com més megapixels,
més qualitat.
Quantes més megapixels
més ferida hi ha?
Sí.
Per tant, ara està el màxim aquí.
Ah, gràcies.
Aquí hi havia una cosa
que m'heu de fer un...
És molt intensa.
S'ha d'anar a nerrar.
S'ha d'anar a nerrar.
És per si és de neu.
Ah.
T'ho piques aquí?
Ah, perquè si fas...
Quan està bloquejat,
si fas així,
si apretes dues vegades,
fa una foto ràpida.
Si apretes dues vegades,
amb el botó d'aquest de baix.
No aquí?
No, però quan està bloquejat, quan està així.
És per fer-ho ràpid.
Sí.
S'ha d'anar a fer-ho.
Gràcies.
Com més megapixels,
més qualitat.
Com més megapixels, més qualitat.
Sí.
No tenia qualitat.
No.
Bé, bé.
T'ho pica el botó.
No, no, no.
Això no fer ràpida, no ho vull.
Perquè si no, a vegades
ha tocat el botó.
Fa...
No em puc treballar.
No em puc treballar.
Ah, vale.
Mira.
I pica la talla.
I allò no sortirà.
Mòbil de màquina.
No tens un ordenador?
És aquí a la resolució?
Sí.
Unes embassades per un vídeo.
O sigui, una cosa és 16, 9 o 23.
El que canviaràs, si la foto és així o així,
ja he descobert.
O sigui, perquè siguin horitzontals.
Ja t'ho saps, per aquí?
Sí.
Però serà la màquina.
Horitzontal.
Espera.
A veure, és la màquina de foto.
És el que no volem.
I qualitat d'imatge.
Doncs ja està.
Ja està tot.
Foco, dispara, guanyes, el disparador...
Mira, pot solucionar.
Ah, ok. Això és el que em falta.
I no sé si li he tirat i faig 10 minuts.
Gràcies.
Vaig a començar esborrat.
Doncs és que costa un poble.
A veure si et farà del que et plegui.
Sí.
Ja està plorat.
Sí, jo ploraria justament de la màquina.
Mira aquí.
O sigui, el 3, 4...
El final és una mica el que volem.
En aquest mòbil es veu mople.
Si fem 9, 16...
Has vist que s'ha fet més gros la pantalla?
Sí.
És de decidir si preferim
que sigui més llarga
o més quadrada.
O sigui que és equidat.
Sí, amb això d'equidat.
De 3, 4 a 9, 16...
Mira, veus que 9, 16
està tota la pantalla.
Si apriem la 3, 4...
Es fa més petita.
I què és preferible?
Home, no pensis.
És una foto que tu vols agafar
una imatge molt més llarga,
però la fas...
Les càmeres d'abans, com diries,
ja van amb 3, 4, amb aquesta mira.
Perquè és una mirada
de les cites d'abans.
La foto és molt llarga.
La foto és molt llarga.
Són de 7, 5.
Però les altres són molt llargues.
Però sí que una molt llarga.
És igual.
És igual.
Pica't d'aquí i torna-ho.
No, mira.
Abre-te'n d'aquí a 3, 4.
I després...
9, 16...
9, 16...
9, 16...
9, 16...
9, 16...
9, 16...
9, 16...
9, 16...
9, 16...
3, 4...
3, 4 és més petit.
9, 16 és més llarg.
Podem posar segons el que vulguem.
3, 4...
3, 4...
3, 4...
Si tu vols torna la muntanya...
Això és molt llarg.
I si posem 3, 4?
Sí.
Sí, sí.
Seria enllert que més aviat
tinguem 9, 16.
El 9, 16 és més la pantalla de mòbils.
Són més allargades.
Normalment abans es tiraven 3, 4.
Que els fotos normalment són
una miqueta més quadrades.
Però no ho sento, segurament.
No és una muntanya gran.
És petit.
No m'hi he trobat.
Ara jo he sortit d'aquí i no puc.
Però si tu tens els pizzas...
Tinc els més pizzas que en el món.
Perquè abans teníem menys pizzas.
Tota l'esquena, tota l'esquena.
A veure si n'hi ha un.
Tinc una antiga que és de carret
que era de la meva mare.
Sí.
Sí.
Una cosa que us volia avisar.
Què farem?
Farem una excursió.
A la baloneta.
A la baloneta.
És perquè us ho reserveu.
El dia 7 de març
el que hem fet avui a Xicotre
del Poso el llum per aquí,
llum per allà...
A veure com es fa
els professionals.
A veure un momentet
que agafo el cap.
Exacte, perquè us ho apunteu tots.
Serà un dimarts també, no?
Sí.
És el dimarts 7 de març.
A quina hora?
A les 5 i mitja també.
Estarem dues hores.
7 de març.
7 de março.
Exacte.
Anirem a la baloneta.
Anem directament a la baloneta.
Sí, a les 5 i mitja allà
i durarà dues hores,
més o menys la sessió.
Allà quedarem amb els de
l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just.
No hi sabeu qui són.
El Víctor Murillo,
esta gente que domina de càmeres.
Ens ensenyaran com fer les fotos.
També ens haurem de posar
de tant en tant,
perquè algú s'haurà de posar
però allà ensenyaran els focus, flash,
muntarem càmera
amb trípode.
Aquestes cosites.
A la mallola hi ha una exposició
de l'Agrupació.
Sí.
Ara tenen un estudi
que tenen fons blanc, negre,
diferents il·luminacions, flash...
I provarem com fer retrat.
I provarem com fer retrat.
I provarem com fer retrat.
I provarem com fer retrats.
I provarem com fer retrats.
La llum d'una banda, el Claudi on anirà sobrat.
La llum d'una banda, el Claudi on anirà sobrat.
Ho has sentit bé, això?
No.
Claudi on anirà sobrat.
Claudi on anirà sobrat.
Ah, gràcies, guapa.
Ens podràs ensenyar.
I càmera del carret, també.
Si voleu posar càmera de carret,
podeu.
Miraríem com ho faríem.
Perquè, clar, la diferència
és que no podrem saber
què surt fins al final.
Aquest és que surt la foto.
Exacte.
Si ho fem amb fotografia digital,
ho anirem treballant aquí classe a classe.
Aquest és digital.
Si volem treballar amb analògica,
podem.
Però no podrem treballar classe a classe.
Hauríem d'anar fent les fotos a casa
confiant que estan sortint coses.
I al final ser un lloc
que ho revelen bé i barat
ho portaria a tots els carrets
que hagin volgut revelar.
I ens les tornaran digital.
Les tindríem.
A l'exposició de la Maïola
vaig fer aquesta.
És de l'Agrupació.
Ah, mira.
Aquesta està feta
per l'unital Victor Mogolló.
Aquest és un president
de l'associació.
Sí.
Doncs aquesta.
Aquesta sí, aquesta és digital.
Per això amb les digitals
podem treballar com amb el mòbil.
Perquè copiarem les targetes aquí,
ho podrem passar al ordenador
i ho tindrem.
Saps com es pot passar
les fotos d'aquí
al ordenador?
Sí.
Ho pots dir ràpidament?
Una manera ràpida seria
amb correu electrònic
o amb un cable
o amb correu electrònic.
Amb correu?
Si no, amb un cable.
Amb correu ho pots fer.
Ara t'ho ensenyo, si vols.
Sí.
Pots enviar-ho tu mateix.
Tu tens correu?
Sí.
Doncs t'ho envies a tu i ho rebràs des de l'ordinador.
Com amb el WhatsApp.
Però és millor perquè no perdem
la veritat de les fotos.
Ara t'ho ensenyo.
Ja, ja, ja.
I llavors allà pot fer-se una idea bé
especial només per aquestes fotos.
Sí, sí.
I és el que faig.
Doncs també.
Sí, sí, suport.
El mateix cable que es fa servir per carregar
això ho endolles
als ordinadors.
Sí, endollen ordinador i ho endolles.
La cambra també, no?
Sí.
Llavors vinc a posar-nos a la càmera
i a l'ordinador perquè
s'estimem el mòbil.
El que us...
És que anàvem a sortir
com que fa aquest temps, però anant cap a casa
i podeu jugar,
queden fotografies molt xules quan
ha plogut i és de nit.
I hi ha paraigües.
M'ho dic per si, tornant cap a casa
o abans d'entrar a casa els que aneu amb cotxe
voleu experimentar
perquè hi ha els reflexos dels miralls
passant al terra.
I això només passa quan plou.
I avui que és un dia que justament l'únic que està
fent és ploure.
O des de la finestra de casa,
per exemple.
O des de la finestra de casa, per exemple.
És un dia per jugar
amb aquest efecte de mullar,
de tirar aigües,
de destreus dels cotxes.
I és el que dèiem,
per exemple,
potser si ho fem des de casa,
perquè és això,
si plou, no cal que ens quedem a sota.
Tots xocs fent fotos, potser no cal.
Però potser si trobem un portal
on estiguem bé i coberts
podem deixar el paraigües, la llibreta...
Aprofita, perquè
quan siguis aquí
ja no aniràs malament.
Per venir aquí, no.
No, per venir aquí, no.
Perfecto.
Anar a buscar aquesta
a les cinc de la tarda,
a veure si l'heu de veure.
Això, si hi podem...
I el pròxim dia
començarem a treballar
amb el projecte final.
Ja s'acaba.
Són les set.
El projecte final
ja s'acaba o no?
No, el projecte final
durarà més d'una sessió.
El projecte final durarà més d'una sessió.
No ho farem només un dia.
Anirem treballant diferents tequilles.
Un mes, un mes...
Quasi dos, sí.
Ja haurà acabat.
Ja haurà acabat.
El 25 de març.
El 25 de març.
Aquest és el meu aniversari.
Aquell dia, el dimarts 28
és el meu aniversari.
Tu també?
Ah, mira.
Estem allà.
Acabo de fer-ho.
I aquí he posat un inútil.
Doncs ja està.
Mira, si aquí poses
tu, són les estes aquestes
i dones a la freta.
Ah, ja ho he mirat.
I ara ho veig.
I això pots tenir.
Ara miraré.
I és millor
això o la càmera?
Quina càmera tens?
Quina càmera tens?
Una dibuix.
Una dibuix.
Potser la càmera.
I tu com et sents més confortable?
Tinc una imatge molt bonica.
I tu com et sents més confortable?
Tinc una imatge molt bonica.
I tu com et sents més confortable?
Tinc una imatge molt bonica.
Doncs,
és normal,
i això i el que explicaves
de partida la setmana que ve
començarem a treballar amb el projecte final.
I llavors treballarem més
amb els conceptes,
i llavors més d'ara.
I avui en sabràs més, perquè com que
és un projecte fotogràfic suposo que en saps més.
Ai, sí.
No.
No.
Perquè vaig caminant.
Vaig caminant.
Vaig caminant.
No hi vaig anar.
No hi vaig anar.
Adéu, carinyo, gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Molt bé.
Així que t'ho fico a dalt.
Ah.
Perquè em surt tot això.
Ara surti tot això.
Sí, això d'aquí sí.
Tens les fotos que es facin totes.
El projecte és millor.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Així només es fan...
Sí.
Sí.
Sí.
Però aquesta no pot ser total?
Sí.
Ah, ja.
La volen molt a favor.
Sí.
No sé per què.
Si no m'han donat el munt...
Adéu.
Adéu.
Però per això...
Per això està tot igual, eh.
Se'ns diré unes fotos dels que teniu aquí.
Si vols fer fotos de burlesque...
Ah, és veritat.
Sí, és veritat.
No us ho volia dir.
Així també heu vist les fotos.
Que serà xulo.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Molt bé.
Està molt bé.
Vale.
Bona nit.
Bon dia.
Benvingut.
Bon dia.
Bé.
Bona nit.
T'agraïm molt.
Sí, sí.
Bé, estic jugant molt
els meus exemples de les seves fotos de fe.
Perquè és veritat.
A Sí que estaven mirant unes fotos.
Sí.
Això sempre el fem al principi de la classe.
I ara l'estudiem bastant de tots.
Que bé, que no,
que es podia fer millor.
I llavors, per exemple, és igual.
I fins ara, és això,
fer composos més tècniques.
I a partir de la classe que ve
començarem a treballar més
amb el projecte final.
Des més, a nivell d'idea...
Farem com la idea serà parlar
de què és el projecte final.
Volem parlar de què és de generant.
Així en general, entre tots.
Sí, això que he dit,
va ser un gran.
I llavors, a partir d'aquí,
com que cadascú pugui anar
fent el seu projecte dintre.
Sí.
Sí, sí.
Saps aquella mena d'entrada?
Sí.
Tu, com vaig que dius,
tu no estàs sinàlgica, no?
Ah, sí.
I llavors, ja...
Va.
Sí.
Que porti tu, si m'agrada,
totes tres signatures.
Perfecte.
Està content.
Sí.
Què veus?
Està content.
Està content.
Això mateix.
I això?
I això?
L'agrada?
Oh.
I tant.
Molt bé.
Ésとか.
Perfecte.
Està bé?
Sí, sí.
Mira.
A veure.
A veure.
A veure.
Gràcies.
Gràcies.