Aquesta és el que m'imaginava que triaries.
Aquesta m'ha agradat molt i no sé exactament per què.
Hi ha vegades que sí que es veu a les abans amb un clar color,
amb perquè el contrast era molt clar, si seguíem la roda de trànsit.
I aquesta no és tant aquell contrast, perquè és un contrast amb el blau i el blanc.
Però per mi aquesta foto té alguna història.
Hi ha un destell oblidat aquí al mig, que és d'algú que et planteges aquí.
De foc també m'agraden aquelles persones que no els hi veus al cap.
Fisson.
Per exemple, si hagués fet un punt de fotografia, aquesta foto com s'hi titularia?
Això és la notora.
Calor.
Calor, canvi.
Això no és la notora, sinó el seu títol.
És una fotografia que té més una història que no pas el contrast dels colors.
Aquest tipus de cadira també la relació només a una festa major o a sopar o dinar.
Segurament ets atras de veure.
Jo no.
Aquesta era com si anés a un magatzem a l'aire lliure amb foscor.
Hola, bona tarda.
S'ha de fer la placa.
I aquestes cadires estan sempre a fora.
Això és veritat.
Això per mi té una mica una història.
També l'aula és una miqueta atlèctic.
No està gaire recte, no t'has col·locat davant de la cadira.
Està una mica des de dalt, una mica des del costat.
És una fotografia que em recorda bastant els fotògrafs de carrer
que proven les fotos una mica.
M'importa més la història que no passi tot el temps.
Gerard, si t'acostes una mica...
Aquestes fotos les he fet entrar.
Jo crec que he jugat una mica amb el godegón.
Amb el que dèiem...
Bueno, no ho sé, però sembla que hi ha un fons preparat.
Sí, però...
El que havia col·laborat jo dir-ho.
Aquesta setmana no m'ha vingut bé.
Bueno, no està bé, però...
Aquest cantí...
Té exacte el raquena.
Deu ser del seu grup de raquena.
Ui...
No, no, no, no.
No sé si sortirà o no,
perquè té 70 anys.
Al mar farà 75 anys.
Ho has creat en un home així, un home negre.
75 anys.
No per aquest que hi ha,
però per antigüedat, sí.
Sí, sí.
Això també és interessant, no?
Mentre la Palmyra ha aprofitat que ha sortit de casa per fer les fotos,
a vegades, si no ens movem de casa, també les podem fabricar i tant.
Llavors, o sigui, està molt ben trobat, jo crec,
que el fons és d'uns colors molt vius,
que si no l'has preparat, aquests colors vius no hi són,
i llavors, al buscar per casa,
què puc col·locar que contrasti amb aquest fons?
Aquí és xulo també que hi ha unes ombres
que avui treballarem una mica per veure
com les podem aprofitar,
perquè a vegades són molt xules que hi hagi una ombra més fossa,
i a vegades hi ha una ombra que capa la flor
i potser només hi hagués la ombra que fa la flor.
Ets tu, no? Jo que l'ombra?
Ets tu el que fas l'ombra.
Sí, jo crec que sí, no?
No sé.
No sé per què va ser el fons molt constant, molt poble,
que hi ha també llargost.
Home, té un perfil d'home.
Jo buscava que hi hagués aquella posició...
És complicat, a vegades.
Jo crec que és el teu propi perfil.
A veure què passa.
Però és xulo, i aquí també.
He jugat amb el càndid al davant i al darrere també hi ha...
El plat.
Un plat, no?
Un bodega, no?
Aquesta l'ha fet la Lídia...
No ha arribat, no?
No, no està.
Després en parlarem.
Però és xulo perquè primer que fer fotografies
és molt complicat i, a més, amb mòbils.
Em sembla que això és tot una...
Pujar al carrer de l'Iclésia...
Jo crec que sí, com cap a baix, no?
No sé com es diu aquella plaça.
Sí.
Però és xulo com la llum, realment.
Hi ha una carretera al carrer.
Crec que el que hi ha aquí és igual.
Pot ser.
És pujant al carrer de l'Iclésia a la dreta.
Però no he de preguntar res. Pot ser, pot ser.
Sí, sí.
És molt maca.
És molt maca, tota la llum des de...
Hi ha com el llum cap a l'edifici i el llum cap a l'altre.
I és casualitat perquè jo crec que ningú s'ho ha pensat,
però tenim el verd sobre el vermell,
que sós el contraste per l'aum.
La llum vermella, sí.
Aquesta necessito saber-me si...
Aquesta és una captura de pantalla.
Vale.
Això jo pago al YouTube.
Arriben receptes de cuina,
50 preguntes sobre geografia...
Sí, sí.
I també arriben desfilades de models.
I això és la pantalla de la desfilada de la...?
De la del quadre.
Lluís del quadre, sí, sí.
Bueno, és ella.
És que la pots veure tants colors.
Sí, sí, sí.
No, no, és xulo.
Aquestes són de la moda, de com s'utilitzen els colors.
Sí, sí, sí.
A més a més, totes aquestes són de la moda.
I aquesta era, diguéssim, la paret.
O el fondo de la paret.
Veus que hi ha?
Davant d'aquí hi ha una pantalla.
I el bonet surt per un costat,
desfila i se'n va per una altra.
Aquestes les he posat juntes.
Clar, perquè són diferents.
Mira, m'agrades.
Sí, són les noies joves.
Com que no tenia gaire temps
i havia vist que la Pema acabava de posar tota la col·lecció,
i allà és molt...
Perquè també heu estudiat molt els colors,
perquè en moda s'estudia moltíssim.
I a les hores ho havíeu posat també tots.
El que passa és que no sobresorten tant els colors
perquè hi ha els verds, els blancs i negres,
i hi ha l'esforç i tot el color i tot, de fet.
Això és molt important.
Ja m'ho has vist?
Crec que ja l'hem vist.
No, no.
Ah, ja l'he vist?
Molt maca.
On és, Lídia?
Això és l'Hospital de Sant Pau.
Molt menys pitjor.
Per això va fer les proves al museu,
al carrer de l'Eglésia.
A dalt, a la dreta.
Pujant a la dreta.
A dalt hi ha una codoneta que passa una peria.
Sí.
La veuries per aquell dia que vas anar amb l'arborau, no?
Hi he fet moltes.
Totes són d'allà, menys la finestra,
que és a casa de la meva filla.
Doncs això és això.
Per separat no es ressaltava tant.
I en canvi, totes juntes,
que es troba però de diferents colors,
tenia tot més lloc una al costat de l'altra.
Va ser lluna plena.
Que boníssima.
Boníssima.
Exacte.
Si vols explicar on vas fer, Lídia?
Va ser allà a Plaça de les Grigòries,
darrere del Museu del Disseny,
que tenen tots aquests edificis nous.
I el contrast del blanc i del negre,
i el vermell i la lluna.
Sí, és xulo perquè són com formes,
totes aquelles zones, edificis molt moderns,
última tecnologia,
exacte, tot com molt industrial.
I que era xulo,
aquestes línies totes tan verticals,
amb la lluna que passava a Budona.
I que és xulo com també el contrast de l'humà
amb la naturalesa, com si digués que és la lluna.
Qui ha sigut aquesta?
Aquell, aquell...
Són plàstics.
Molt bona, eh?
No, perquè a vegades els colors estan...
en coses naturals, com anar a tirar les escomercies.
És veritat.
És com estar a la tira aquest.
No.
No, no.
La naturalesa és la naturalesa.
La naturalesa aquí no.
I li dona un quec, que això estigui...
Perquè s'utilitza.
Sí.
No és una cosa estàtica, s'utilitza.
O sigui, no sé si això ens dona informació.
Com haver-la baixat més, aquesta fotografia.
No.
Jugar només amb les fotos.
Estava ploment a la desesperada.
Has sigut aquest matí baixant-la.
Has quedat tot.
Gràcies a la una.
Has posat un ple d'aigua.
Després ha canviat com treure,
perquè en algunes fotos apareixen coses aquestes.
Les intentarem treure.
Sí, perquè ens molesten a les fotos.
Això també deu ser avui.
No, això no és avui, és el domèstia.
És a casa i a casa.
Això què és?
Què s'imaginàveu que és?
Això no és de dins d'un pot.
No.
Espera, espera, espera.
A veure si ho sap.
És el vidre retrovisor.
El vidre retrovisor del carrer.
Aquesta hagués sigut millor.
El vidre retrovisor del carrer.
I la vaig veure i vaig dir...
Ai, mira, però què hi ha?
Anava amb la sorpresa.
Anava amb la sorpresa.
I vaig anar a parlar amb la sorpresa.
No hi visc el quadre.
Aquí no hi ha contrast.
Aquesta està millor.
Aquesta és el monocrom, el que parlàvem,
que és el mateix tipus de color
que veus com tonalitats.
Però sí que n'hi ha.
Això és el carrer Major.
I és xulo perquè pots trobar
qui és la fotògrafa, no?
La trobeu?
El carrer Major, però a quina banda?
Que es veu?
La fotògrafa és allà.
Va acompanyada.
Acabaixent amb el dinar de...
Això és un retrovisor del carrer.
Sí, sí, sí.
Exacte.
A l'horitzó.
Ai, mira, ens veiem.
Això és el caçador caçat.
Sí, sí.
Només ho veig això.
Seria el que n'ha de col·laborar.
Seria el que n'ha de col·laborar.
No sé què penes.
La torna,
es veu el refig de la casa del demà.
Es veu en diferents coses.
Ja va fer gràcia.
Jo crec que és el que té joc, aquesta foto.
Primer perquè no sabem ben bé d'on està feta.
I també et recorda una mica
les càmeres de vigilància.
Hi ha hagut un robatori
que ens veus mirant-les aquí.
Qui és?
Aquestes són dues persones,
no ens veus ben bé la cara aquí,
doncs dues a fer la foto.
Aquesta policia ha de preparar la fotografia
per saber qui és.
Aquesta persona és la que ha fet la foto
perquè es veu en dos braços.
Té com aquest joc d'intentar anar
però tot això és anar caminant.
Ens va fer anar un rotllo aquí
perquè anàvem a explicar coses del carrer major,
de la casa d'aquell,
de la casa de l'altre,
de qui vivia el senyor,
que això ja no era així,
que això era així,
perquè com que ell és de Sant Just
coneix totes aquestes coses
i comença a explicar-les.
Llavors farem així i jo dic
que una altra cosa m'explicarà l'història.
Llavors jo de sobte
vaig anar a l'ossellets
i va ser quan em vaig fixar amb el retrovisor.
El guantxula.
Mira.
Jo vaig dir no em penyo, que és un moment.
O sigui, obligant els altres a estar aquí
ens parla un rato.
Carai!
Ostres, maca!
Modernitat.
Sí.
On ha estat feta aquesta foto?
El recinte
de l'Hospital de Sant Pau
que la van alluminar per Nadal.
És xulo.
Com molt tecnològic, el futurista.
És que era tot de l'espai.
Els temes eren de l'espai.
Llavors havia fotut molta cosa així.
Bueno, i és xulo
que hagis posat com tota la figura
dins la fotografia i fins i tot...
Això que m'havia dit que no m'havia tingut temps
a fer fotos.
No, és que les tenia feques.
M'ha aclarit que això va ser per Nadal.
La vas fer per Nadal.
Però les he fet jo.
Està bé perquè si la mateixa fotografia
haguéssim fet des de fora
i es veiés la figura allà al mig
i com a trossos de la cinta de Sant Pau
no donaria aquest efecte tecnològic futurista.
És molt bonic.
I els colors.
Aquest blau.
I també és xulo perquè tenim com punts a basmet.
Sí.
Són reflexes.
Sí, reflexes de la casa.
De l'espai, de l'hospital.
Que val la pena.
Sí, sí.
És molt maco.
Això és una pacienta.
Un vano?
Jo tinc una pacienta.
Una filla és com aquesta.
Sí, és un vano.
Un vano.
És un vano.
L'autora?
No, això és dins del museu del disseny.
Al dissabte.
Però això és només llum.
Llum.
Llum.
I canviava de tons.
On és aquest museu?
El Palau Robert?
No, el museu del disseny està
a l'hora i la sala de l'esglòs.
Ah, és clar.
Però no sé què hi ha.
Pensa que és una llum.
Em sembla que és una llum.
És una llum?
Sí, sí.
El festival de la llum.
Sí, no, Barcelona
llum BCN.
És aquest cap de setmana
que...
Que han fet les passanes i tot això, oi?
Bueno, han fet moltes coses
i dintre dels recintes,
per exemple, dintre del museu,
s'havia de fer cua.
I les cues eren quilomètriques.
O sigui que nosaltres
no vam veure ningú
de molt consideració
i no vam poder veure res.
Ostres!
Només hi van fer mitja hora de cua
i després,
per entrar a un lloc,
i després els qui sortien deien
que no val la pena fer tanta cua
amb aquestes peces.
Ja ens fa sonar.
No, però aquesta foto és xula.
Hi ha diferents llocs de la llum.
Hi ha diferents llocs de la llum.
Jo em pensava que era una secció, eh?
I va dir molt difícil
en captura de llum.
És molt xula.
És molt xula.
I també és monoprògica.
Hi ha diferents tons de vermell
del més clar
i que estigui just a nit
aquestes línies que abaixen.
I aquesta llum estava
al sostre o estava...
Al sostre.
Jo sempre penso
que les fotos que s'hi presenten
quin títol tindrien?
Perquè si no,
m'ho expliquen jo no sé el que és aquesta foto.
Això ho anirem...
Fins ara, fins avui,
hem estat fent coses
i avui encara en farem, eh?
Com més la tècnica, el contrast i així.
Però a partir de la CQB
començarem això de fotos més del concepte
de què vull expressar amb la foto,
els títols a vegades ajudant...
Jo a mi no m'agraden gens els títols
perquè són moltíssims.
Molt difícils.
Encara que hi hagi el títol,
encara que fossis aquí llum,
tu penses...
No t'està aquí tan llum que...
Bueno, però a vegades també
crec que es pot crear un joc.
No té per què el títol donar-te exactament...
Clar, potser si la Lina
no t'explica què és
té més joc la fotografia
perquè llavors estàs una estona
pensant, ai, què és?
Pensem també a la sombra, també aquí
a la dreta.
Anem canviant.
Clar.
Si hi ha la llum a dins, clar.
Aquestes les he posat juntes.
Són de la Lídia.
És com el mateix
però amb un efecte contrari.
Estem parlant de contra llum.
És a dir, quan entra llum de fora
hi fa ombra allò de dins.
Però,
mentre que aquí tenim una figura
i per tant la llum la volta,
aquí la llum entra pel mig
i és la foscor el que la volta.
Per fer aquest tipus de fotos
sí que és bastant interessant
quan cliquem en el mòbil que ens surt
al quadre B, que podem triar on enfocar.
Doncs
si apretem en aquesta foto
no n'hi ha tant de contrast,
si apretem a la foscor
el mòbil enfocarà la foscor.
Això vol dir que això sortirà més fosc.
Si apretem a la llum
serà el revés.
I per tant,
això ens quedarà bé i això s'oblidarà el mòbil.
Quan hi ha llums tan diferents
no pot ser que tot ens quedi bé.
Triem una cosa o l'altra.
Llavors, en aquestes fotos
crec que aquesta sí que està molt ben triada
perquè està com enfocat d'això
en negre i fa el contrast
amb el cel blau.
I aquí jo crec que s'ha d'haver intentat
fer una resposta.
Però si enfoquem això
és casa teva, no?
La meva filla.
Podries tornar a provar.
Si cliques això
l'objectiu en aquesta fotografia seria
que ens quedés bé,
que no ens quedés amb tanta llum al forç,
que es fa una mica cremada.
Si apretem això,
el quadre B ens obre la pantalla
i l'apretem aquí,
això ens enfocarà bé i això ens quedarà més fosc.
Una espècie de mar.
Amb la llum a vegades, sobretot amb els mòbils,
aposta una mica aquí.
Pots anar provant també, perquè a vegades
ens apretem aquí i a veure com passa
i si apreto aquí a veure què passa
i la que ens agradi més és amb aquest crem.
Aquesta foto és l'última hora del Gerard.
Art de carrer.
Però hi ha un detallet, no?
El detallet que m'explicaves del teu nen.
A veure de tot.
Hi ha dos colomets
i s'estaven donant permès.
Mira, avi,
si té dos colomets i s'estan donant permès.
Per exemple, en aquesta fotografia
jo crec que sí que seria bo
amb el títol que ens donés aquesta informació.
Potser inclús només citant
la frase de la teva neta,
automàticament
aquesta fotografia guanya molt més.
O sigui, si aquí veiéssim
mira, avi,
dos colomets i s'estaven donant platonets,
només això, com a títol,
la fotografia guanya molt més,
perquè busques on són els dos colomets
i t'imagines què ha passat
darrere de la càmera.
Ja no és tan important,
que també és molt xula les fotos,
sinó què estava passant
mentre es veia aquesta escultura.
Aquestes cases
ho diu el Víctor,
el meu fill.
Allà era on
estaven els globus aquells
que s'havien d'acabar
aquí a la dreta.
Vallès oriental.
Vallès oriental.
Núvol.
La lluna.
I la lleu força.
Amb els núvols jo també la vaig fer,
però a mi em surten gases,
perquè no estic a la volta.
Sí, jo crec que el zoom,
tot i que ens queda una mica
burrosa,
dona aquest aspecte de nebulosa,
no?
Misteri.
Sí, perquè fa com que
entre la lluna
i com van il·luminant
poc a poc els núvols,
com que és de nit,
és el completament negre.
I que sigui quadrada,
crec que també ajuda la foto.
Si fos més allargada i ens quedés al mig,
ens obriria la foto.
En aquest cas sí, crec que una mica.
Endavant.
Se li ha caigut la càmera.
No.
No hi tinc ni idea.
Jo tampoc.
Per què m'ho ha dit ella
i no callo?
Hi ha llums de semàforo
i hi ha els cotxes
que passen per davant de casa meva.
És un xorollosa.
És una tècnica que hi ha molts...
No és broma, hi ha molts fotògrafs
que hi treballen i és que a la nit
que les llums ens quedin estàtiques
és molt complicat.
I has de moure moltes coses de la càmera i així.
Llavors moltes vegades es juga
amb l'efecte contrari.
Si la foto és molt...
La llum, per capturar-la quieta,
la foto s'ha de fer molt ràpid.
És la velocitat de l'obturador
que a sobre deixa passar la llum
i es tanca molt ràpid.
Molts cops el que fan els fotògrafs
és... Aquesta velocitat
la fan molt més llarga.
Passen tots els cotxes
i es tanca.
Hola.
I quan es tanca,
què passa? Que la llum no ens ha quedat
en un punt fix, sinó que s'ha mogut.
I llavors conseqüentment
veiem el rastre
d'aquestes llums.
Jo crec que segurament
no t'ha esperat com aquests fotògrafs
a moure la velocitat,
però amb els mòbils la velocitat aquesta
normalment és més llarga, no va tan ràpid.
Saps què passa amb aquest mòbil?
No sents el cric de la foto
i vaig tocant... Clar,
hi va haver un moment que potser va agafar...
I fas coses extra...
Aquest efecte,
que és molt xulo,
si en comptes de moure el mòbil així,
fem així o fem així
o fem el que sigui,
i passaven els cotxes.
Es movien.
Un, dos, tres...
És molt xulo,
perquè no hi surti mai més.
Mai més.
No, però està bé, a vegades
podem jugar...
Què passa si faig la foto en moviment
en comptes de jugar exactament qui ets?
Perquè a vegades és xulo.
Pot ser que se'ns moguin les llums,
que és el que passava en aquest moment,
o pot ser que ens moguem nosaltres.
I llavors capturem el moviment,
que també és una cosa molt difícil,
perquè estem parlant que la fotografia
és una cosa estàtica,
però aquí estan passant coses.
Un quadre abstracte...
Això és una contaminació...
Per exemple...
És molt xulo, va,
es podria fer un quadre abstractament bé...
Sí, sí...
Bé, doncs ja ho farem, ja ho farem.
Aquesta sí que sabem tots què és...
Quina gulada!
Quina gulada més blanca!
Quina gulada més blanca!
Quina gastronoma!
La va condicionant!
Les somres...
Però és xulo, sí...
Perquè...
Són com línies màctices,
però acaben fent les línies llanars
de les que parlàvem,
i a part, aquest...
Bueno, l'ombra...
Jo crec que més és que...
O sigui, la línia que està diabolant
ens la fa l'ombra.
En un altre moment del dia
no ens creuria que està diabolant.
No te la vaig enviar a l'escola.
Però després van passar coses...
No, però està bé...
Però aquesta és l'ombra del dia.
Jo crec que en aquest cas
ens ha ajudat moltíssim a veure les muntanyes.
Ja...
Jo me'n foto i saps que no és maca,
és que no és maca,
és que no ho veig.
Hem d'intentar això, sí,
borrar aquestes coses,
que no ens apareguin,
ara ho farem,
després ho farem,
l'aposta a punt per a les fotos finales.
Això és el cor de l'editor.
Les fotos capa.
Quina és la lletra?
Quina és la lletra?
Què ens vols explicar, Clàudia?
No hi ha res que explicar.
No hi ha res que explicar.
És un culó.
És un animal,
però és una mica enganxat.
Sí, mira, estava allà.
Passava per allà...
Costa, eh, fer amines?
Espera't un moment.
No li vaig veure mai.
Estava encostada.
Està quedant.
T'estigui posant una miqueta.
Sí.
Estan aquestes, va,
allà, allà.
Això és terreny de l'Ajuntament.
Vale.
Vale.
Però jo crec que molts cops els animals
els capturar-los és difícil.
I més des de tant no, però...
De qui s'han just?
De qui s'han just?
No, de Barcelona.
Ah, va bé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
Vaig anar a una boda de l'Ajuntament
i...
I vas aprofitar.
Sí, ja vaig aprofitar.
Estan per tot arreu.
Home, autorretat.
Això és una postura.
No em pensava que l'agafaries aquesta.
Bueno, perquè no...
No és dels contrastos d'acords
que parlàvem l'altre dia,
però sí que és
una autorretat.
És una manera de fer-lo.
Sí.
Les papallones que m'agraden molt.
Aquesta no l'esperes, tu?
No.
Però l'han pres, a tu?
No.
És el mirall.
Sí.
Tenies que estar a l'esquerra.
O davant.
Estava davant.
Estava davant.
És el provador.
És el provador.
El que volia destacar
era el coloratge dels papallones.
Ja, ja.
Sí, però és xulo.
Jo crec que com a autorretrat
hi ha bastant de tu.
Possiblement.
No, però sí.
Si no hi hagués una botiga al darrere...
Clar.
Sí, sí.
Tinc totes les fotos
i com que estava a la botiga
aprofitaré aquí.
Més que res,
és la flor de parell.
No l'he agafat.
No l'he agafat, però sí que la tinc.
Totes les fotos les tinc guardades en perfectes.
Esteu seleccionats per dies,
per noms...
Tu no saps la quantitat de fotos
que hi ha al paper.
Vull dir, per aquí veus
i tu el millor, el millor
li dóna importància.
Profesional no li dóna cap.
Si vols t'ho mirem.
Aquesta m'ha semblat interessant, això,
com a autorretrat.
No em semblava que hi hagués.
Crec que diu sobretot.
És un autorretrat
molt senzill,
però que diu sobretot.
I aquesta també...
Ai, la flor.
Està arreglada.
Sí.
M'agrada interessant
què passa si canviem,
si ens apropem, si girem...
Aquí hi ha com un estudi
de què passa si m'allunyo,
si l'agafo des d'aquí, des de més a prop.
Aquí, com que ens hem allunyat,
l'hem col·locat a una banda,
llavors veiem el cel,
mentre que aquí, com que ens hem apropat tant,
el cel quasi bé no existeix.
Bueno, anar jugant també nosaltres,
si les coses són estàtiques,
doncs som nosaltres els que ens movem
d'una banda a l'altra.
A veure si...
Ui...
Aquesta ja és antiga.
Aquesta ja és antiga.
Aquesta ja és antiga.
A veure...
Volíem allà la cadena de Joana de...
És que si miro aquí,
si no tinc deu fotos d'aquestes,
no tinc cap, perquè em sortia tota.
Aquesta?
Això és un cactus.
És aquesta la que deies?
No, no.
I amb tot això ha nascut...
Vull dir...
ha florit.
Sí, ha nascut la de darrere, de fet.
Aquesta deies?
No.
No te la deies?
No, no te l'he enviat.
No pot ser.
Era una gran flor.
Més que res, només pensant en els colors.
Saps?
Era una flor dibuixada?
Era una flor dibuixada?
Sí.
Aquesta?
Aquesta?
És aquesta, sí.
Clar, colors molt vius, molt vius.
Però amb el mòbil no queden bé.
Amb el mòbil no queden bé.
Amb el mòbil no ressalten bé.
Així, amb el meu...
La costa.
Aquesta, no sé,
no la centrava al mig.
A més, sortia un tros més blanc a dalt,
un tros més a baix...
A on estan aquestes flors?
A la paret de la botiga.
Clar, llavors tens una il·luminació
de la pròpia fotografia.
La propera botiga és que és complicada.
Sí.
Crec que aquí pot ser molt de bellesa.
No.
Més que res, jo vaig agafar per la cadira de colors
que hi ha en una cosa així tan petita.
Igual que aquesta,
que també té una de color, saps?
Sí, sí.
Vale, doncs ara...
Jo per això no he posat les taules.
He posat llums, per fer voltant.
He posat lanternes.
I el que es tractarà una mica
és farem dos grups.
Primer, una meitat es moureu una mica per la sala.
Farem una mica molt lluny,
però no us preocupeu,
no us quedeu qui ets al costat de la llum,
sinó que ens mourem.
Intentarem experimentar una mica
què passa quan hi ha poca llum
i se'ns mouen les persones.
La Maria Lluís avui ja ho sap,
ja ha d'anar ben tajada
perquè ho porta des de casa.
Exacte.
Però anem a mirar els altres.
Intentem experimentar una mica.
Potser sí que deixem alguna taula
per provar què passa si intentem
tenir les mans quietes,
què passa si ens movem nosaltres.
Experimentarem una mica.
Primer, cinc que ens mourem,
també escoltem si ens diuen una mica
torna a passar,
escoltem una mica i ens diuen els companys
i després canviarem.
Cin que estaran fent fotos
i els altres cinc es mourem.
Per aquí, per aquí, per la sala.
Ja ens han recolzat alguns focus
que seran per alguns racons de la sala
i tancaré les llums generals
perquè tinguem menys llum.
Veurem això, que a vegades costa una mica
quan la llum no és tan clara.
No és tan clara.
Doncs ens aixequem.
Qui fa fotos primer?
Per la meitat, no?
Aquest equip, aquests cinc
i ara primer les fotos, els altres cinc ens movem
i després caminem.
Els braços s'han de moure i els hem de fotre.
Exacte.
Això ja em sembla, per fer el moviment.
Ah, doncs ja està.
Ja portaré una miqueta això
perquè tinguem espai per moure'ns.
Anem.
Anem.
Anem.
Anem.
Anem.
Anem.
Anem.
Anem.
Anem.
Anem.
Anem.
Anem.
Anem.
Anem.
Les cadires
les mourem cap aquí.
Aquestes també?
No, aquelles totalment.
Aquestes perquè són els focus.
Nosaltres tenim que moure'n
i ho fan amb una caixa.
I ara que s'ha tret aquest...
Però ho veuràs ja.
Com s'ha?
Aquesta té color?
No em passa res.
S'ha de provar
a enfonsar-nos uns als altres.
Exacte.
I llavors hi poso la llum a sota, al costat,
s'il·lumino l'altra.
Aquesta té colors.
Aquesta també sí que s'ha de tret
des d'aquí un moment.
A veure...
A veure...
Ja, ja, ja...
Això per a un focus,
perquè ell ja té...
Llavors, un acné, per exemple.
Aquestes llums
poden fer
ombres cap a la paret,
si les posem més a prop...
Podem enfocar
els que estan fent el focus.
Exacte.
Almenys no em sonen.
Aquestes llums
no es veuen, eh?
Quan enfoqueu.
Enfoqueu-vos a la cara,
o al camí, o allò que sigui,
o al pèl, els cabells...
Ara que m'excuseu una mica,
l'apareix molt.
Molt bé, Moana.
O l'Ena Gràcia.
I el Salero.
Aquestes llums
no es veuen, eh?
Quan enfoqueu.
Salero.
Els que fem fotos
també ens podem moure
pel voltant de l'aula.
Perfecte.
Aquest és l'ejecte, eh?
bilales
Ou el vem,
Volem que ens trobem.
Volem que ens trobem.
Volem que ens trobem.
Volem que ens trobem.
Tu no tens llocs, Maria?
No, no hi ha el port.
Què passa si no pots obrir?
Sí, sí.
Qui parla de canviar-se, això?
Jo ja he canviat de cosí.
Jo ja he canviat de cosí.
Jo ja he canviat de cosí.
Jo ja he canviat de cosí.
Espera't aquí.
Molt bé.
Així?
Sí.
Li faig la cara.
Les fotos és millor.
Jo sempre puc obrir-se per la mateixa.
Ui, a vertical.
T'esquena molt bé.
Estic gran, eh?
Estic gran, eh?
He perdut tota la gent.
El sol es veia amb figures.
El sol es veia amb figures.
Ei, Lídia, sombres.
Ei, Lídia, sombres.
I tu de fets.
La saprexina.
És una saprexina.
És una saprexina.
Què dius?
Estic gran.
Vaig a fer això.
Vaig fer una pirrita al teatre.
Després, l'únic que faig és posar-me...
A mi, a sobre, què?
A mi, a sobre, què?
Ara farem canvi.
Estava fent fotos.
Es mou?
Sí.
Llavors, hem de mirar quines sorpreses tenim.
Avui, això ho feia molt més jove.
Els tens a punt.
Però com s'ensenya, això?
Perquè és de pagar.
Mira, aquí tenen molt bé.
Això, va bé, va bé.
Estic gran.
No m'heu tratat ni de mi.
Jo estic aquí enfocant-la.
Estic aquí enfocant-la.
Estic aquí enfocant-la.
Estic aquí enfocant-la.
Estic aquí enfocant-la.
Jo estic aquí enfocant-la.
Estic aquí enfocant-la.
Nena, no funciona, eh?
S'ha de carregar les pines, aquí.
Què passa?
Pots agafar?
Pots agafar?
Pots agafar?
Jo anava aquí.
Jo anava aquí.
Jo anava aquí.
Jo anava aquí.
Jo anava aquí.
Jo anava aquí.
Jo anava aquí.
Jo anava aquí.
Jo anava aquí.
Jo anava aquí.
Jo anava aquí.
Jo anava aquí.
Jo anava aquí.
Jo anava aquí.
rewind
Sod playground
Sod playground
Sod playground
Shaken
Aixequeu la cama.
Aixequeu la cama.
El pie, el pie és així, carinyo.
La meva mare era la meva filla del Liceu.
Jo no en tinc ni idea.
Jo feia el discotec.
Bé, bé.
Jo puc canviar l'aula de la meva filla.
L'estàtua de la llibertat.
Ets l'estàtua de la llibertat.
Però no sé com ho fa.
Sí, no ho sé.
Aixequeu la cama.
La meva filla del Liceu.
Què passa amb les llumeres?
Des d'aquí li agafes les mans i les ombres.
Aixequeu-les.
Què passa?
Què ens apropa?
Mira, des d'aquí li agafes les mans i de fons les ombres.
Així.
Super.
Ja n'hi ha prou, home.
Ja n'hi ha prou.
Són massa fons.
Volem ser-ho.
El mateix de tot, eh?
El mateix de tot.
Hi ha vegades que no...
Què?
Ves?
Està bé, Lili?
Vols ser-hi?
No.
Mira, mira.
Sí.
Veus?
Aleshores, la gent no té ni imaginació.
Va, i aquesta, no?
Sí.
Sou-hi?
Sí.
Són les mateixes ombres.
Hi ha quines ombres més rares que aquest?
Mira, un moment.
Aquestes ombres, aquesta,
la mare que fa les ombres.
Però volia la pantalla, jo.
Ara, ara, ara.
Aquesta més fosada.
Sí.
I aquesta?
L'has feta de cantor.
L'has feta tristessada.
Perquè ja està bé, no?
Sí.
Tu, què? Torem de vigilar-la.
Amb la vuita, tu.
Tanta foto.
Lilià, vigila-la, eh?
Després l'escobraré.
Vale, si voleu ens tornem a assentar.
Ta-da!
I ara fa una sovetilla més cap aquí.
Entre tots.
Jo volia apagar...
Ara tireu la lleteria.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
T'emportes la meva, guapa.
T'emportes la meva.
No, no.
És que...
És que...
És aquesta.
És aquesta.
T'emportes la meva.
T'emportes la meva.
Després, si voleu,
seleccioneu una que us agradi més
i una que us vulgui.
Ara.
Ara no cal.
Voleu fer-se una maiolada, no?
Clar.
Mira, la primera.
Justo de recordar,
m'he aplicat un vídeo.
Mira per mi.
Mira.
Això, una miqueta per acabar de provar,
o sigui, els tres eixos principals
de la fotografia,
haurien de ser la composició.
És el que vam fer el primer fa dos dies.
El color.
Però, per últim, també és molt important
que també ho hem anat...
que hem anat veient en les fotografies,
com per exemple, avui la de la maite
de la roba estesa es veia.
També té molta importància
la llum i les obres.
És el que anèiem.
Normalment, la llum
dona molta informació sobre les fotos.
Per tant, encara hi anem?
O encara no?
Si voleu ara, que si no,
que no hi anem.
Com voleu, eh?
Que quan estigui tranquil a casa,
que després hi hagi un escàssic forçat.
Jo aniré amb moltes aposades, eh?
Molt bé, molt bé.
La gràcia de la llum
és que ens permet aconseguir emocions i sensacions.
I sobretot això, que normalment,
si som professionals,
sí que tenim un equip de llum
que podem col·locar on vulguem,
però si no, la llum és imposada.
Ens la trobem.
Però també està bé
tenir-la en compte
per saber com l'utilitzem.
Era el cas de les teves fotografies,
de les dues que he posat
tant de la finestra com la de la silueta.
A vegades, el joc de llums
i de contrastos
amb les obres
ens dona molta informació
dins la fotografia.
Llavors, la llum,
una de les propietats
que s'ha de tenir en compte
és aquesta intensitat
que fa variar les nostres fotografies.
Trobem la llum dura
per una banda.
La llum dura
el que fa és aquestes obres molt marcades.
La llum dura és la que ve directament.
La que posem aquí al costat de la cara
i fa que ens quedi mitja cara il·luminada
i l'altra fosca, per exemple.
Això és una esquena.
Exacte, això és una noia.
Llavors, veient això,
podem veure que la llum ve des d'aquí.
Per tant, li queda
aquesta part de l'esquena molt il·luminada
i la resta l'obre.
Com està això? Només hi ha una llum
i la resta no està il·luminant.
I la llum dura
la tenim en dies assolellats,
com a la fotografia de la maite
de la roba estesa.
Un dia on hi ha una llum,
a les 12 del migdia sortim
i només per sortir al carrer
automàticament tenim una ombra
marcadíssima que no la podem treure.
El que costa moltes vegades
és justament treure aquesta llum dura,
com a la fotografia del Gerard
amb el bodegón.
Estic a sobre
i jo faig aquesta ombra.
Per què? Perquè a casa
normalment tenim moltes llums dures,
ja sigui el menjador
amb la llum que llegim
o així, que ens crea nombres
que a vegades ens molesten molt.
La llum dura
quina era?
La intensitat.
La llum dura és un tipus d'intensitat.
La intensitat de la llum
pot ser
o bé dura
o suau.
Aquesta és molt maca.
La llum suau és la que tenim
just quan surt el sol
quan s'està ponent
i el que fa
és que no hi ha agit
cap ombra marcada.
Aquí, per exemple,
ara mateix on estic jo,
com que no tinc cap llum que m'il·lumina
tinc una llum bastant...
Bé, no en veig, però intueixo
que la tinc bastant normal,
que no tinc cap ombra marcada.
I el que fas és una llum
que és molt igual a tota aquella.
No hi ha ombres,
ni llum il·luminada que al fons,
és tot bastant igual.
Just quan surt el sol
quan s'està anant
també hi ha dies ennobulats.
Els núvols el que fan és això,
que aquesta llum que fa el sol dura
la difonen.
De fet, en fotografia com més professional
els núvols fan la mateixa funció
que els filtres.
A vegades podem posar
una espècie de paper davant de la llum
per suavitzar la llum
i posar-la tota la cara.
Què passa amb la direcció de la llum?
També crea diferents coses.
Encara que sigui la mateixa persona
en algun moment ho he intentat.
Quan la mateixa estava posant
com així,
la mateixa no s'ha mogut,
però si la llum l'anava posant aquí
o aquí o aquí o aquí,
la ombra, que també és grossa,
desapareix.
Si la faig des de dalt, la ombra va cap a baix
i si poso la llum des de baix,
la ombra va cap a dalt.
Aquí hi ha diferents exemples.
Aquí vindria a ser la llum frontal,
la posem des del davant,
que provoca això que a darrere
hi hagi ombra.
També pot ser la llum lateral
o la posem des del davant o des de dalt.
Això són com llums molt dramàtiques.
A les pel·lícules és en aquest moment
en què li està caient la llàgrima
i de cop veiem aquesta llum potent per aquí
i com la llàgrima li cau,
però l'altra mitja cara la veiem a la pel·lícula.
I després també tenim la contrallum,
que és quan la llum ve justament des de darrere,
com a la foto de la Lídia,
la figura de sobre del sostre.
No dius que estem al contrallum.
La llum just darrere.
Sí que podem utilitzar-la
per crear coses boniques,
però la típica...
Vale, foto del llum,
que tothom es col·loqui.
La llum no queda bé.
Doncs és una trotteria,
però hem de mirar d'on ve el sol.
Perquè si el sol està allà,
dient que tothom es col·loqui,
i quan llum va així,
digui vale.
A veure, hi ha persones,
perquè les intruirem,
a veure, quan està el sol allà
col·loqueu-vos aquí.
I és un moment, perquè més la gent es col·locarà igual,
però ja els veurem les cares,
que és el que volem fer.
Sí, però és molt més suau.
Els núvols el que fan és que la llum,
quan la seta directa veu una mica des de tot arreu.
I per tant, si voleu comprovar
que els dies que estem esperant núvols
o que si sortiu al carrer,
la cara la teniu super ben il·luminada.
No.
És molt més difícil,
perquè la llum automàticament
és com que quan has de venir des del mateix punt,
ve des de molt espatx,
com si ho diguéssim.
El sol és com si fos una bombeta.
I els fotògrafs saben molt bé
quina és l'hora
que poden fer més les fotos.
Sí, perquè a vegades,
jo a vegades he de fer vídeos o així,
i a vegades he de fer una entrevista,
perquè el llibre depèn de quina hora és
i quin dia fa.
Només la puc fer a les 12 del migdia.
I t'he d'anar a dir que
col·loca't aquí i així,
mira aquí, que justament et toca un arbre
i així teniu una mica d'ombra,
perquè si no...
La sortida és la sort.
Són més suau?
Sí.
No, la sortida és la sort,
que vaig enviar unes xifresos,
que lo curioso que me n'anaven,
si no que el sol sempre que estigui
pel davant de la xifra.
I no estava malament.
Perquè me n'anava com cap a tu.
Sí, sí, sí.
Això m'agradava perquè no potser és aquí.
I això què posen els fotògrafs
per fer com que semblen paraigües?
Sí.
A què és?
Mira, acabo això
i en el següent ho explicaré.
La lletra de la pania
que dèiem de dalt
és quan l'he posat de sobre
de la maite.
Llavors fa unes llogos una mica tenebroses
perquè ens fem ombres nosaltres mateixos.
Aquí és des de sota,
que també fem unes ombres
una mica estranyes.
Normalment mai fem una llum d'aquí o d'aquí.
A no ser que la busquem,
la fotografia.
I el que es fan els estudis
és posar més d'una llum.
Aquí tenim tres punts de llum.
I si faríem amb això?
Si m'haguessis donat una foto perfecta
de carnet o volgués fer una entrevista
o el que sigui,
una llum aniria de paret
perquè jo no tingués ombres,
una vendia d'una banda
per il·luminar-me una banda
i l'altra vendia d'una altra banda
il·luminar-me l'altra banda.
Què passa quan tenim paris punts de llum?
S'assumen.
Per tant podem eliminar ombres lletges.
A vegades, si tenim una llum
també aquí dalt,
potser en un moment,
si la llum del menjador
li faig una mica així,
trauré aquestes ombres lletges
que em queden aquí sota.
I la llum això pot rebotar.
El que fan els fotògrafs
són dues coses.
El que deies els faraigues.
Una és fer l'efecte com d'algú.
És a dir,
muntes de la llum tan directe,
si jo li poso aquests faraigues grossos,
la llum és més difosa,
la controlo més.
Puc dir exactament d'on ve i fins a on la cuic.
I l'altra cosa que molts cops
també porten és,
n'hi ha un, normalment és el de pràctiques.
Aguanta amb això,
portant una cosa així o blanca o platejada
i una mica més cap a baix,
una mica més, més, més.
Veus algú que està com així?
Vale, ara no et moris, perfecte.
El que estem fent és rebotar la llum.
Si la tenim directament recta,
no ens interessa.
De fet, la majoria de vegades
no ens interessa la llum molt dura.
Sobretot això, quan volem fer entrevistes,
quan volem fer retracs,
la llum és això tan directe
que ens genera molta informació
i a vegades no la podem.
Què podem fer amb la llum llarga, rebotar-la?
Només tinc una llum i és molt forta,
si li poso la cara,
però millor per exemple aquesta.
Si jo la reboto, és el que passava.
Com que és grossa,
d'aquí està rebotant,
que no es fa llum a vosaltres.
Mira, avui trauré la Joana.
Així és d'una manera,
però si també la llum els hi va,
la tinc al contrari.
Però està reflexant-se contra la paret,
que és blanca.
És el que deien els grossos.
És igual si és gairebé blanc o no.
El blanc rebota la llum,
el negre l'absorbeix.
Evident també l'intensitat de la llum,
com unes maquinetes
que estan mirant l'intensitat que hi ha dins de llum.
Exacte,
perquè llavors adapten la càmera
a la quantitat de llum que hi ha.
Què hi ha també que ens podem ajudar?
El flash.
És una ajuda extra.
Mai serà la principal.
Si només tirem amb flash,
són fotografies que es faran un susto
a la persona que li estàs fent la foto.
I també queda una llum molt artificial,
que es marca molt el subjecte
que està al primer clar,
però a la resta ens quedaran les fosques.
A casa els mòbils són molt...
Sí, perquè reflexa.
A casa els mòbils tenen molt poca potència.
Són flashs molt fluixos.
Mira.
T'agraïs molt si et quedes les fosques?
Ell faig el mòbil.
A la resta serà més.
Exacte.
Però això,
a la casa els mòbils no es poden regular.
No podem decidir si la llum és més alta o més baixa.
Per tant, serà la mateixa.
És com l'últim recurs que tenim
quan volem fer una fotografia
i és que no tenim més cap tipus de llum.
Llavors tirem el flash.
Si només ens ajudarà una mica.
Què passa si volem fer una foto a la nit?
Pot passar, per exemple,
que jo vulgui fer fotos al carrer.
Doncs el que es pot jugar
és en esperar-me.
Si jo, per exemple, veig
que hi ha una farola amb llum,
doncs aprofitar que hi ha la farola amb llum.
Anar cap a la farola a fer la fotografia.
Potser sí que en un lloc on hi ha moltes persones
que van passant.
Doncs me'n vaig a on hi ha la farola
i m'asseguro que podré veure
les persones quan passen.
Perquè si me'n vaig a on no hi ha la farola,
allà sí que no hi ha llum, estem perduts,
i només hi haurem ombres.
I l'altre és això, estabilitzar tant com podem
el mòbil o la càmera.
Si no ens passarà,
que tindrem una foto més artística.
La podem voler, però n'hem de voler.
Això està clar.
Segons quina foto,
surt amb els ulls color vermell.
Això per què és?
Perquè reflexa.
És la bucina.
És la bucina.
No, no és la bucina.
És la bucina.
És la bucina.
És la bucina.
Hi ha uns pintres,
hi ha nòvics que tenen molts pintres,
que et posen i et llegeixen,
és una cosa molt boníssima.
Perquè, en realitat,
és un mòbil.
És un mòbil de mil a dos mil euros.
Amb els mòbils,
el que ha passat és que
no existien els filtres.
Al principi de tot,
el que havies de fer era revelar la fotografia
i un cop la tenies revelada,
la podies retocar manualment.
Amb la fotografia digital,
fèiem la fotografia amb les càmeres,
ho passàvem a l'ordinador
i allà podíem retocar.
Ho podem fer amb molts programes.
Què passa amb els mòbils?
És com la manera fàcil de fer tot això.
Per retocar una fotografia
amb un programa professional,
ens hem de tenir uns coneixements
i tu vols saber què estàs fent,
va com per capes, retocar només això
i després només l'altre,
és quan et poden treure les arruguetes d'aquí
i fer no sé què,
pujar d'aquí i baixar d'allà...
Amb el mòbil, el que ha passat
és que apareixen els filtres
i hem de dir que aquesta foto l'avui
amb l'anqui negre, ara amb color sèpia
i quan hem entrat a les xarxes socials,
quan faci uns urges, el nas petit
i el pinti els llavis.
Està estudiat que els filtres d'Instagram
i així estan afectant molt
sobretot els adolescents
i els més petits
perquè com que les fotografies es veuen així
però la seva cara no és així,
la volen molt així.
Així, perquè com que el filtre em fa
els ulls llossos, el nas petit
i els llavis també així, més molt suds,
quan em miro el mirall
jo no tinc aquesta cara
i per tant és el problema
d'utilitzar els filtres
més petits i petites
que acaba distorsionant la teva imatge.
Clar, l'aire dels mòbils
té coses bones i té coses dolentes?
Aquests mòbils d'ara, aquest que tenen,
regulació de...
de les angles
o no, perquè el que tenia abans d'aquest
no tenia només un objectiu, no.
I aquest té tres
i quatre.
S'assumen.
És a dir, un dels objectius deu ser
per fer fotos de lluny,
un dels objectius deu ser per fer fotos
de molt a prop i un des del mig.
I es fa automàticament?
Les poso automàticament?
I automàticament la mare diu
doncs ara utilitzo això,
ara utilitzo l'altre, perquè el vostre
es fet de prop o de lluny.
Clar, això també té com tot,
té coses bones i coses dolentes.
Bones, no hem de pensar,
se'ns fa sols, dolences,
no estem en talent perquè està passant.
És veritat, jo m'apropo
i amb què anar de foto bé?
Abans havia d'entendre
que la foto no se caia i ens ho anava.
Ara, com que és igual, el mòbil
ens selecciona tot absolutament sol,
la foto em quedarà bé, jo me n'aniré a casa
i seré content.
Això és que és mòbil,
encara molt més.
Cada vegada és més.
Aquesta foto
és molt maca.
Bueno, a mi sempre m'agraden
aquestes migmatil·lades i una mica mig.
Molt repressiva.
Aquesta foto
juga amb el contrast.
La llum principal
és la lluna.
Es posa darrere.
En comptes de posar-se dalt,
s'ha posat a sota,
s'ha posat a la mateixa
alçada que la nena.
Però llavors, si hi haguessin
aquestes llums només tindríem
la contra de la nena i ja està.
El que ha fet el fotògraf o la fotògrafa
és, per tenir una miqueta més de suc,
li ha posat...
Jo crec que són llums, la típica
barra d'aquí és la de Nadal.
Li ha posat a dins el que s'apapallona.
No sé per què pescava cuques de llum.
Jo crec que dona aquest efecte
i que busca aquest efecte.
Però la manera de fer-ho d'una manera
fàcil...
És aquesta, col·locar-hi...
Que posa cuca aquí.
Tenen un puntet de llum.
Sí, sí.
Si en posen moltes a dins...
Fa molts anys que ho han vist.
Sí, al poble sí que n'hi ha.
Però vaja, potser no.
El món ja fa tanta llum que...
On es poden fer tantes grafes
amb els nòvils també...
Vale.
Per a la propera sessió,
començarem a fer
els projectes finals
aquests dels que vam parlar.
Per això és important
que fins ara tothom
ha portat el mòbil,
decidir si ho volem fer
amb el mòbil o si volem utilitzar
alguna altra càmera que tinguem a casa.
És el moment de portar-la.
Perfecte.
És el moment de portar-la perquè ens
podem mirar aquí del que ens ve
la Maria Lluïsa.
El carregador, si va bé,
els títols de tarjeta...
Tot això el dia següent
ho mirarem.
Mira, jo amb el mòbil
vaig més de sobrada de sobrada
i m'entenc molt amb el mòbil.
El projecte final acabarà sent imprès.
Què vol dir això?
Que mirem les fotografies
amb una mida així, més o menys.
Per això
aquestes cosetes
si utilitzem el smartphone
traurem les marques d'aigua
que les podríem treure ara.
La Maria Lluïsa tenia l'hora.
I això que posi Samsung
de no sé què és.
No volem les fotos.
Si voleu ho mirem ara
i ho intentem treure.
I també qui decideixi
que el fa amb el mòbil
intentarem posar la màxima qualitat.
Aquesta vegada sí.
I sobretot, com que són les fotografies
del projecte final, no ha burrat-les.
No ha burrat-les.
Per què?
S'acombulen.
Normalment sí que les podem burrar
però si estem treballant en un projecte
millor guardar-les totes
i un cop haguem triat
quines són les fotos que ens agraden
però al final de tot, quan haguem acabat
l'exclamarem aquestes fotos
i les guardarem bé
perquè potser me les podeu enviar per WhatsApp
però al final de tot
us ensenyaré una altra manera d'enviar-me-les
perquè quan l'enviem per WhatsApp
la fotografia es fa petita
per poder-la enviar.
La fotografia pesa més
i quan l'enviem per WhatsApp
el que està fent és la foto és així
i de cop és així, te l'envio i ja és així.
Quan hem de mirar pel mòbil
o estem mirant proves no passa res
a partir de la classe que ve
que comencem a fer el projecte final
us demano que no les borreu
per tenir-les, perquè potser
encara que us penseu que no són bones
aquí les anirem mirant.
Quan treballem en projectes
que treballem més per concepte
i no tant per colors
millor no borrar-les
perquè potser ens pensem
ah, però aquest color és lleig
l'altre color no és lleig
i l'altre color no és lleig
però aquest color és lleig
la borro perquè penso que no és bona
però després em dono compte
que al costat de les altres
aquella sí que em funciona.
Es treballa d'una altra manera
que ja ho anirem també descobrint aquí
perquè al final no treballem
amb una fotografia només que sigui molt xula
i que sigui tota simètrica
sinó que estarem treballant
amb 5 o 6 fotografies diferents alhora
i per tant hi haurà un missatge entre totes.
Ens haurà d'interessar
si hi ha alguna cosa que les vincula
potser no, però si borrem fotos
després sou que no les podem recuperar.
Llavors això és un problema.
I això si porteu la càmera
també mirarem que estigui tot bé
que tingui la targeta
que estigui carregada
o que tingueu bateries
i si no teniu
com passar-ho a l'ordinador a casa
jo sí que portaria un lector de targetes aquí
perquè les càmeres normalment porten
això
Les digitals, estic parlant.
Aquesta coseta petita.
No ho sent bé, tinc problemes d'audició.
Ah, després si vols t'ho explico.
Ara.
T'ho explico tu.
La càmera sona al so.
Jo hi he de fer.
El costat potser millor,
si t'ho haguessis fet millor.
Ho podem fer si volem a partir de la costat.
Potser és més petit.
Les parets no són planes.
Hi ha un ordinador, hi ha un preveix.
Hi ha coses que no reflexen el so.
Aquí el so va oh oh oh
i mare de Déu.
Escolta, com es consigueix
Quina és la qualitat en el smartphone?
Ho podem mirar, si voleu, ara.
Està buscant aquella floreta.
Sí, a la floreta o a les línies.
A la planta.
Hi ha o tres línies o una floreta, segons el mòbil.
A la càmera? Aquí, a la floreta?
Sí.
Vaig passar.
Això perfecte, marca 10.
Temporitzador, silenci, quadrícula, etiquet, resolució.
Resolució.
Mira que hi ha el temps.
Jo no trobo res perquè després...
Aquesta és l'ubicació i no sé què s'ha de posar.
L'antiqueta és l'ubicació perquè si no...
Això que ha sortit...
Saps qui era?
Aquesta?
No, aquí al mig, això.
Això que va molt bé per la nit.
Cap aquí poses més lluny i cap aquí poses més lluny.
I com la trobo?
Quan estàs fent la foto, apretes i pots anar cap aquí,
ara més lluny i cap aquí més lluny.
Sí, apretes més lluny.
Vols enfocar?
Sí.
No la trobava últimament perquè m'he canviat el mòbil
i no trobava això.
Si jo enfoco per allà...
Si cliques...
És quan surt.
És quan estàs retratant.
Aquí.
Perquè sobretot per les nits va molt bé.
Aquestes nits ja s'havien desferrat
amb els xerxes i que no sabíem,
però n'hi ha molt a mi darrere,
perquè no anàvem a l'ensenyada.
I emparquen encara més.
Doncs sí, emparquen encara més.
No, no.
Mira aquí.
Està al màxim, 13 megapíxels.
13 megapíxels.
Com més megapíxels, més qualitat.
Quants més megapíxels, més qualitat.
Per tant, ara està al màxim.
No fa gaire bé.
Em dóna temps d'anar a treballar amb les nits
i que em faci la foto.
Aquí hi havia una cosa que m'heu deixat.
És molt intensa.
És per si és de nit.
Tu t'hi quedes aquí?
No.
Quan estàs bloquejant,
si fas així,
si apretes dues vegades,
fa una foto ràpida.
Si apretes dues vegades, amb el botó d'aquest de baix.
No aquí?
No, però quan està bloquejat, quan està així.
És per fer-ho ràpid, s'utilitza poc.
Gràcies.
Està al màxim.
Com més megapíxels, més qualitat.
Per tant, aquí està al màxim.
Sí, t'heu marcat el botó d'aquest.
No.
T'he quedat aquí?
No, no m'he quedat aquí.
Això no fer ràpid, no ho vull.
Perquè si no, la vegada s'ha tocat el botó.
No m'hi puc treballar.
No m'hi puc treballar.
Està bé.
I filigrana, la tallem.
I avió no sortirà l'àgora.
Mòbil de màquina.
No tens ordenador?
Sí.
Estic passada.
O sigui, una cosa és 16,9,
el que canviaràs, la foto és així o així.
Ja he descobert.
16,9 també.
Així que sí.
El llap s'ha patit?
Sí.
Però s'ha agafat.
17,9.
Espera.
Nosaltres no ho volem.
Té qualitat d'imatge.
Ja està.
Això és el que em falta.
No sé si l'he tirat.
Vaig a començar esborrant-me.
És que costa molt.
Què et farà?
El 3,4 és una mica el que volem.
En aquest mòbil es veu molt clar.
Si fem 9,16,
has vist que s'ha fet més gros.
Més llarga o més quadrada?
Ja, com si hi hagués aquí dalt.
Té 3,4.
9,16 i més la diferència?
Veus que 9,16 està tota la pantalla.
Sempre té la 3,4.
Es fa més petita.
Què és preferible?
Si és una foto que vols agafar una imatge,
les càmeres d'abans
ja van amb 3,4 amb aquesta imatge.
És una imatge de les imatges d'abans.
Cada cop és més llarga.
La foto és llarga.
No em sembla?
És igual.
Es fa apretar aquí.
A 3,4 és més petit.
El 9,16 és més allargat.
Podem posar segons el que volem.
El 9,16 és més la pantalla del mòbil.
Són més allargades.
Els fotos normalment són una miqueta més quadrades.
Però el 9,16 segurament.
No és una màxina gran.
És petit.
Jo he sortit d'aquí i no puc.
Si tu tens els pizzas...
Jo tinc més pizzas que en el món.
Abans teníem menys pizzas.
Tota l'esquena.
A veure si n'hi ha algunes que parli.
Tinc una antiga que és de Canet,
que era de la meva mare.
Jo estic de...
Sí.
Una cosa que us volia avisar.
Què farem?
Farem una excursió.
A la baloneta.
És perquè us ho reserveu.
El dia 7 de març,
el que hem fet avui a Xicotre,
del Pòs la llum per aquí, llum per allà,
i veureu com es fa...
Los profesionales.
A veure un momentet que agafo el cap.
Exacte, perquè us ho apunteu tots.
Que serà el dimarts, no?
Sí, és el dimarts 7 de març.
A quina hora?
A les 5 i mitja.
7 de març.
Exacte, anirem a la baloneta.
Anem directament a la baloneta.
A les 5 i mitja allà i durarà dos hores.
Més o menys la sessió.
Allà quedarem amb els de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just.
No hi sabeu qui són, el Víctor Morillo.
Està gente que domina de càmeres.
Ens ensenyaran com fer les fotos.
Ens haurem de posar de tant en tant,
però allà ensenyaran els focus, flash,
muntarem càmera amb trípode...
Aquestes cosites.
A la mallola hi ha una exposició...
De l'Agrupació Fotogràfica.
Ara tenen un estudi
que tenen fons blancs, negres,
diferents il·luminacions, flash...
I provarem com fer retrats,
la llum d'una banda...
El Claudi on anirà sobrat.
Ho has sentit bé, això?
No, faltada.
Claudi on anirà sobrat.
Que aniràs sobrat.
Ens podràs ensenyar.
Si voleu posar càmera de carret, podeu.
Miraríem com ho faríem.
La diferència és que no podrem saber
què surt fins al final.
Jo tinc aquelles que surt la foto.
Exacte.
Si fem amb fotografia digital,
anirem treballant aquí classe a classe.
Si volem treballar amb analògica,
podem, però no podrem treballar classe a classe.
Hauríem d'anar fent les fotos a casa,
confiant que surten coses,
i al final ser un lloc que ho revelen bé i barat
ho portaria a tots els carrets
que hagin volgut revelar,
i ens les tornaran digital, les tindríem.
A l'exposició de la Mollola vaig fer aquesta.
Ah, mira, de la agrupació.
Aquesta està feta
Aquest ens ensenyarà.
Sí.
Aquesta és digital.
Per això, amb les digitals
podem treballar com amb el mòbil,
perquè copiarem les targetes aquí
i ho tindrem.
Saps com es pot passar d'aquí a l'ordinador?
Sí.
Així ràpidament?
Una manera ràpida seria per correu electrònic.
O amb un cable o amb correu electrònic.
Amb correu?
Si no, amb un cable.
Amb el correu ho pots fer.
Ara t'ho ensenyo, si vols.
Tu pots enviar-ho tu mateix.
Tu tens correu?
Com amb el WhatsApp.
Però és millor perquè no perdem qualitat de les fotos.
Ara t'ho ensenyo.
Ja, ja, ja.
I llavors allà pot fer-se una idea bé
especial només per a aquestes fotos.
Sí, sí.
Doncs també.
El mateix cali que vosaltres facis servir per carregar.
Això ho endolles als ordinadors.
Sí, ho endolles aquí.
I a la taula també.
Llavors hi posem els cables a la càmera
i a l'ordinador perquè
es corregi amb el mòbil.
I avui el que us...
Anàvem a sortir amb el que fa aquest temps,
però anàvem cap a casa i podeu jugar.
I quan ha plogut, ja és de nit.
I hi ha paraigües.
M'ho dic per si tornem cap a casa o abans d'entrar a casa
els que aneu amb cotxe voleu experimentar
perquè allà en els reflexos dels miralls passen al terra.
I això només passa quan plou.
I avui que és un dia que justament l'únic que està fent és ploure.
O des de la finestra.
O des de la finestra de casa, per exemple.
És un dia per jugar a això.
Amb aquest efecte de mullar, de tirar aigües,
de desmuntar els cotxes...
Podeu mirar.
I és el que dèiem, per exemple.
Potser si ho fem des de casa perquè és això, si plou,
no cal que ens quedem a sota.
Potser si trobem un portal on estiguem bé i coberts
podem deixar el paraigües, la llibreta...
Aprofita perquè si ets aquí ja no aniràs pel carrer.
I tant, anirem al carrer.
Per venir aquí no.
No, per vindre aquí no.
Parlem que aquesta a les 5 de la tarda ha fet la camisa.
Anem a seure?
Això sí que podem.
I al pròxim dia començarem a treballar amb el projecte final.
Ja, que ja s'acaba, nena.
Són les 7.
El projecte final ja s'acaba o no?
El projecte final durarà més d'una sessió.
No ho farem només un dia.
Anirem a treballar amb diferents tequilles.
Un mes, una mica més.
Un mes, quasi dos.
Ja haurà acabat.
Ja haurà acabat.
El dimarts 28 és el meu aniversari.
El dimarts 28 és el meu aniversari.
Tu també?
Si et trobis llistis...
Ja he dit nou.
Si et trobis llistis...
Ja he dit nou.
Si et trobis llistis...
Ja he dit nou.
He dit nou.
Acabo de fer-ho.
I aquí he posat el meu número.
Si aquí poses el teu,
dones aquestes i dones a l'afletxo.
Ah, ja ho hem mirat.
Mirareu-me, que això pots tenir.
No és el ordenador.
Mirareu-me.
Què és millor, això o la càmera?
Quina càmera tens?
Una.
Està bé? Una o una?
Potser la càmera.
Bueno, tu com et sents més coneguda?
Aquesta càmera és molt bona.
M'agradaria que tu estiguis...
M'agradaria que tu estiguis més coneguda.
Per això.
M'agradaria que tu estiguis més coneguda.
M'agradaria que tu estiguis més coneguda.
Gràcies.
I això, i el que explicaves,
de partida de la setmana que ve
començarem a treballar amb el projecte final.
Llavors treballarem més amb els conceptes.
Serà una cosa més llarga.
Tu ja en sabràs més,
perquè com fer un projecte fotogràfic suposo que en saps més.
Ai, sí.
Gràcies.
No.
No.
Perquè vaig caminant.
Caminant.
Vaig caminant.
Vaig caminant.
Vaig caminant.
Vaig caminant.
Adéu, carinyo, gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Més una estona.
Molt bé.
Si aquesta no hiот si drops.
Ja.
No és només perquè em donen alguna idea.
老ona.
Llio.
No és igual.
Sempre tindré unes bandes.
Si vols fer fotos de burlesque...
Ah, és veritat.
A la cinta.
Jo també he vist els fotos.
El profiteu.
Estarà xulo.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Molt bé.
Està molt bé.
Està a ser.
Bé.
És per això.
He sentit que n'estem paleant.
No té res a veure.
És una peça.
Li Charlie, que ho fa.
Jo també estic jugant molt amb vosaltres
i les astronomiques
perquè és a dir...
Estàvem mirant les fotos.
Això sempre el fem al principi de la classe i ara l'estudiem bastant de tots.
I com a exemple, és igual.
Fins ara hem fet coses més tècniques i a partir de la classe que ve
començarem a treballar més amb el projecte final.
A més, la idea serà parlar de què és de generant.
Així farà l'entretot.
I llavors a partir d'aquí, com que cadascú pugui anar fent el seu clàssic dintre d'aquí.
Sí, sí.
Saps aquella mena d'entratre?
Tu no estàs sin alma.
Jo t'ho guardaré per tu.
La teu Joan.
Va, doncs jo...
I ell mateix.
Sí.
Que porti tu, si m'agrada, totes tres signatures.
Perfecte.
Està content.
Sí.
Què veus?
Està content.
Està content.
Això mateix.
Molt bé.
Vinga-s'hi.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Molt bé.
Perfecte.
Gràcies.
Adéu.
Adeu.
Adeu.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.