Aquesta és el que m'imaginava que triaries.
Aquesta m'ha agradat molt i no sé exactament per què.
Hi ha vegades que sí que es veu a les abans amb un clar color,
amb perquè el contrast era molt clar, si seguíem la roda de trànsit.
I aquesta no és tant aquell contrast, perquè és un contrast amb el blau i el blanc.
Però per mi aquesta foto té alguna història.
Hi ha un destell oblidat aquí al mig, que és d'algú que et planteges aquí.
De foc també m'agraden aquelles persones que no els hi veus al cap.
Fisson.
Per exemple, si hagués fet un punt de fotografia, aquesta foto com s'hi titularia?
Això és la notora.
Calor.
Calor, canvi.
Això no és la notora, sinó el seu títol.
És una fotografia que té més una història que no pas el contrast dels colors.
Aquest tipus de cadira també la relació només a una festa major o a sopar o dinar.
Segurament ets atras de veure.
Jo no.
Aquesta era com si anés a un magatzem a l'aire lliure amb foscor.
Hola, bona tarda.
S'ha de fer la placa.
I aquestes cadires estan sempre a fora.
Això és veritat.
Això per mi té una mica una història.
També l'aula és una miqueta atlèctic.
No està gaire recte, no t'has col·locat davant de la cadira.
Està una mica des de dalt, una mica des del costat.
És una fotografia que em recorda bastant els fotògrafs de carrer
que proven les fotos una mica.
M'importa més la història que no passi tot el temps.
Gerard, si t'acostes una mica...
Aquestes fotos les he fet entrar.
Jo crec que he jugat una mica amb el godegón.
Amb el que dèiem...
Bueno, no ho sé, però sembla que hi ha un fons preparat.
Sí, però...
El que havia col·laborat jo dir-ho.
Aquesta setmana no m'ha vingut bé.
Bueno, no està bé, però...
Aquest cantí...
Té exacte el raquena.
Deu ser del seu grup de raquena.
Ui...
No, no, no, no.
No sé si sortirà o no,
perquè té 70 anys.
Al mar farà 75 anys.
Ho has creat en un home així, un home negre.
75 anys.
No per aquest que hi ha,
però per antigüedat, sí.
Sí, sí.
Això també és interessant, no?
Mentre la Palmyra ha aprofitat que ha sortit de casa per fer les fotos,
a vegades, si no ens movem de casa, també les podem fabricar i tant.
Llavors, o sigui, està molt ben trobat, jo crec,
que el fons és d'uns colors molt vius,
que si no l'has preparat, aquests colors vius no hi són,
i llavors, al buscar per casa,
què puc col·locar que contrasti amb aquest fons?
Aquí és xulo també que hi ha unes ombres
que avui treballarem una mica per veure
com les podem aprofitar,
perquè a vegades són molt xules que hi hagi una ombra més fossa,
perquè hi ha una ombra que tapa la flor
i potser només hi hagués la ombra que fa la flor...
Ets tu, no? Jo que l'ombra?
Ets tu el que fas l'ombra.
Sí, jo crec que sí, no?
No sé, però és el fons molt constant, molt fons,
que hi ha també llarg fons.
Home, té un perfil d'home.
Jo buscava que hi hagués aquella posició...
És complicat, a vegades.
Jo crec que és el teu propi fons, la que té.
A veure què passa.
Però és xulo, i aquí també.
He jugat amb el càndid al davant i al darrere també hi ha...
Un plat, no?
Un plat, perfecte.
Un bodega, no?
Aquesta l'ha fet la Lídia...
No ha arribat, no?
No, no està.
Després en parlarem.
Però és xulo perquè primer que fer fotografies
és molt complicat i, a més, amb mòbils.
Em sembla que això és tot una...
Allà al carrer de l'Iclésia...
Jo crec que sí, com cap a baix, no?
No sé com es diu aquella plaça.
Sí.
Però és xulo com la llum, realment.
Hi ha una carretera al carrer...
Hi ha una posició de la caixoneta, crec, del que hi és.
Potser.
És pujant al carrer de l'Iclésia a la dreta.
Però no he de preguntar res.
Potser, potser.
Sí, sí.
És molt maca.
Sí, és molt maca.
És molt maca, tota la llum des de...
Hi ha com el llum cap a l'edifici i el llum cap a l'altre.
I és casualitat, perquè jo crec que ningú s'ho ha pensat,
però tenim el verd sobre el vermell,
que a sozeu contraste parlàvem.
De llum vermell, sí.
Aquesta necessito saber-me si...
Aquesta és una captura de pantalla.
Vale.
Això jo pago a YouTube.
Arriben receptes de cuina,
50 preguntes sobre geografia...
Sí, sí.
I també arriben desfilades de models.
I això és la pantalla, doncs, de la desfilada de la...
De la de la quadra.
Lluís, de la quadra.
Sí, sí.
És que la pots veure tan escurbòstic, home.
Sí, sí, sí.
No, no, és xulo.
Sobretot és el que parlàvem l'altre dia de la moda,
com s'utilitzen els colors...
Sí, sí, sí.
Sobretot aquesta senyora.
Sí.
I aquesta era, diguéssim, que era a la paret.
O al fondo de la paret.
Veus que hi ha...
Davant d'aquí...
És una pantalla.
És una pantalla.
Sota per un costat.
Sí, sí.
Desfila i se'n va per una altra.
Sí.
Aquestes les he posat juntes.
Clar.
Molt miques.
És diferent.
Mira, m'agrada.
Sí.
Som una noia jovena, si vols explicar...
Home, és que com que no tenia massa temps
i havia vist que la Pema acabava de posar tota la col·lecció,
i allà és molt...
Perquè també ho he estudiat molt, lo dels colors, de fet.
Perquè en moda s'estudia, s'estudia moltíssim.
I aleshores ho havia posat també tot el que passa,
que no sobresorten tant els colors com realment són naturals, de fet.
Perquè hi ha els verds i hi ha blancs i negres
i hi ha escocs i tot el color i tot, de fet.
Això és molt important.
Ja m'ho has vist.
Ja m'ho heu vist.
Crec que ja l'hem vist.
No, no.
Tu crea-la i m'ho recordes bé.
Ah, ja l'he vist.
Molt maca.
Molt maca.
On és, Lídia?
A l'Hospital de Sant Pau.
A l'Hospital de Sant Pau.
A l'Hospital de Sant Pau.
Recipta.
A l'Hospital de Sant Pau.
A l'Hospital de Sant Pau.
A l'Hospital de Sant Pau.
Recipta.
A dalt, a la dreta.
Pujant a la dreta.
A dalt hi ha una rodoneta que passa una pel·la.
Sí.
La veuries per aquell dia que vas anar amb l'arborau, no?
I he fet moltes.
Totes totes ja.
Menys la finestra, que és de casa de la meva filla.
Doncs això és això.
Per separat no es ressaltava tant.
I en canvi, com totes juntes, com que és el mateix motiu que roba,
però de diferents colors,
tenia tot més lloc una al costat de l'altra.
Va ser lluna plena.
Boníssima.
Exacte.
Si vols t'explicar on vas fer, filla.
És allà a Plaça de les Grigòries, darrere del Museu del Disseny,
que tenen tots aquests edificis nous.
I el contrast del blanc i del negre i el vermell i la lluna.
Sí, és xulo perquè són com formes,
totes aquelles zones, edificis molt moderns,
tot, òptima tecnologia.
Exacte, tot com molt industrial.
I era xulo aquestes línies de totes tan verticals
amb la lluna que passava a Budona.
Exacte.
I que és xulo com també el contrast de l'humà
amb la naturalesa, com si digués que és la lluna.
Qui ha sigut aquesta?
Aquell, aquell...
Són plàstics.
Molt bona, eh?
Però no, perquè a vegades els colors estan en coses moderants,
com anar a tirar les escomercies.
És veritat.
No, no, no.
La naturalesa és la naturalesa.
La naturalesa aquí no.
I li donen un quec, que això estigui cap a força aquí, oi?
Clar, perquè s'utilitza.
Sí.
No és una cosa estàtica, s'utilitza.
Jo potser és...
No sé si això ens dona informació.
Com haver-la abaixat més, aquesta fotografia.
Jugar només amb les fotos.
Estava ploment a la desesperada.
Ha sigut aquest matí baixant de...
Has quedat tot.
Gràcies a la una.
Està tot ple d'aigua.
Després hauríem de mirar com treure, perquè...
En algunes fotos apareixen coses aquestes.
Les intentarem treure.
La data i l'hora.
Sí, perquè ens molesta, a les fotos.
Això també deu ser avui.
No, això no és avui, és el diumenge.
És a casa i a casa.
Això què és?
Què s'imaginàveu que és?
Això només està dins un copatge.
Espera, espera, espera.
És un vidre retrovisor.
El vidre retrovisor del carrer.
Aquesta hagués sigut millor.
Un vidre retrovisor del carrer.
I la vaig veure i vaig dir...
Ai, mira, però que no hi ha el vidre retrovisor.
Anava amb el vidre retrovisor.
Aquest ja ha sigut millor.
I vaig agafar-lo com a salvat.
No hi havia el quadre.
Aquí no hi ha contrast.
Aquest és el monocrom, el que parlàvem.
És el mateix tipus de color
amb diferents contronalitats.
Però sí que n'hi ha.
Això és el carrer Major.
És el carrer Major.
I és xulo perquè pots trobar qui és la fotògrafa.
La trobeu?
El carrer Major, però a quina banda?
Que es veu?
La fotògrafa és allà.
Va acompanyada.
Ah, que la sent amb el mirall de...
Aquest és el carrer Major.
Ai, mira, però ens veiem.
Això és el caçador caçat.
Sí, sí.
Ja està.
Només ho veig això.
T'hauríeu quedat a col·laborar.
No sé què veus.
La torna, es veu el refig de la casa del demà.
Bueno, es veuen diferents.
Ja està.
Jo crec que és el que té joc aquesta foto.
Primer perquè no sabem ben bé d'on està feta.
I també et recorda una mica les càmeres de vigilància.
Hi ha hagut un robatori que ens veus mirant-les aquí.
Qui és?
Aquestes són dues persones.
Ens veuen bé la cara.
Qui dels dos ha fet la foto?
Aquesta polícia ha de propagar la fotografia.
Aquesta persona es veu que s'ha agafat la foto
amb dos braços.
Té com aquest joc d'intentar anar descobrint el què.
Però tot això és anar caminant.
Ens va anomenar un ràdio aquí.
Perquè anàvem explicant coses del carrer major,
de la casa d'aquell, de la casa de l'altre,
de qui vivia el senyor.
Que això ja no era així, que això era així.
Perquè com que ell és de Sant Just
coneix totes aquestes coses i comença a explicar-les.
Llavors farem així i jo dic
que anàvem explicant la història.
Llavors ja de sobte anàvem mirant els tallets
i va ser quan em vaig fixar amb el retrovisor.
És molt xula.
Mira.
Jo veig que no em penyo, és un moment.
Molt bé, així obligant els altres a estar aquí
ens parla un rato.
Carai!
Ostres, maca.
Molt hermitat.
Sí.
On ha estat feta aquesta foto?
A la recinta de l'Hospital de Sant Pau.
Que la banya llumina per Nadal.
És xulo.
És molt maca.
Com molt tecnològic.
És que era tot de l'espai.
Els temes eren de l'espai.
Aleshores s'havien fotut moltes coses així.
Bueno, i és xulo que hagis posat com tota la figura
dins de la fotografia.
No he dit que no m'havia tingut temps de fer fotos.
No, és que les tenia feques.
M'ha aclarit, si això va ser per Nadal.
La vaig fer per Nadal.
Però les he fet jo.
Bé.
Està bé perquè si la mateixa fotografia
haguéssim fet des de fora,
veies la figura allà al mig
i com una trosos de la cinta de Sant Pau
no donaria aquest efecte tecnològic futurista.
És molt bonic.
Aquest blau.
I també és xulo perquè tenim com punts a l'esmen.
Sí.
Són reflexes.
Sí, reflexes de la casa.
De l'espai, de l'hospital.
Que val la pena.
Sí, sí.
És molt maco.
Això és una passiana.
Un vano?
Jo tinc una passiana.
Una ficció amb aquestes.
Sí, un vano.
O un vano.
És un vano de Sant Pau.
L'autora?
No, això és dins del Museu del Disseny.
Al dissabte.
Però això és només llum.
Llum.
Ah.
I ara, canviava de tons.
On està aquest museu?
El Palau Robert?
No, el Museu del Disseny està a la sala de les Glòries.
Ah.
A veure què hi ha.
És de Sant Pau.
Pensar que és una llum.
Sí, sí.
Perquè és allà?
El festival de la llum?
Sí.
Barcelona és llum,
és aquest cap de setmana
que...
Que han fet les passanes i tot això, oi?
Bueno, han fet moltes coses.
I dins dels recintes,
per exemple, dins del museu,
s'havia de fer cua.
I les cues eren quilomètriques.
O sigui que nosaltres vam pagar un càlcul
de molt consideració
i no vam poder veure res.
Que quasi.
Ostres.
Només van fer mitja hora de cua
i després,
per entrar a un lloc i després
els qui sortien dèiem
que no val la pena fer tanta cua.
Aquestes fotos.
Ja ens vas donar.
No, però aquesta foto és xula.
Hi ha diferents tocs de la llum.
Hi ha diferents tocs de la llum.
Jo em pensava que era una reflexió.
Va dir que és molt difícil
en captura de llum.
És molt difícil.
És molt xula.
I és també, és molt a prop.
Diferents tocs de la llum del més fosc,
del més clar.
I que estigui just a nit,
és molt difícil.
I aquesta llum estava
al sostre o estava...
Al sostre.
Jo sempre penso
si les fotos que s'hi presenten
quin títol tindrien.
Perquè si no, m'ho expliquen jo.
No sé què és aquesta.
Això ho anirem.
Fins ara, fins avui
hem estat fent coses
i avui encara en farem.
Com més la tècnica, el contrast i així.
És clar, sé que bé.
Començarem això de fotos més del concepte.
De què vull expressar amb la foto,
els títols a vegades ajudant...
Jo a mi no m'agraden gens els títols
perquè em costa moltíssim.
És molt difícil.
Encara que hi hagi el títol,
encara que hi hagi llum,
tu penses...
A vegades també
crec que es pot crear un joc.
No té per què el títol
donar-te exactament...
Clar, potser si la Lídia no t'explica què és,
té més joc la fotografia.
Perquè llavors estàs una estona pensant
que què és, deus ser això.
És a vegades...
A més, sempre hi ha una mena de sombra
aquí a la dreta.
Anem canviant.
Sí, sí.
Si hi ha la llum a dins...
Aquestes les he posat juntes.
Són de la Lídia.
És com el mateix,
però amb un efecte contrari.
Estem parlant de contra llum.
És a dir, quan entra llum de fora
hi fa ombra allò de dins.
Però,
mentre que aquí tenim una figura
i per tant la llum l'envolta,
aquí la llum entra pel mig
i és la foscor que l'envolta.
Per fer aquest tipus de fotos
sí que és bastant interessant
quan cliquem en el nòbil
que en surt al quadradet,
que és el que ens toca.
Doncs, si apretem
en aquestes fotos no hi ha tant de contrast,
si apretem a la foscor
el mòbil enfocarà la foscor.
Això vol dir que això sortirà més fosc.
Si apretem a la llum
s'anarà al revés.
I per tant,
això ens quedarà bé
i això s'oblidarà el mòbil.
Quan hi ha llums tan diferents
no pot ser que tot ens quedi bé.
Triem una cosa o l'altra.
En aquestes fotos
aquesta sí que està molt ben triada
perquè està com enfocat d'això en negre
i fa el contrast amb el cel blau.
I aquí, jo crec que s'ha d'haver intentat,
a vegades costa, eh?
Però si enfoquem això
és casa teva, no?
No, de la teva filla.
Podries tornar a provar.
Si cliques això
l'objectiu en aquesta fotografia seria
que ens quedés bé.
O sigui, que no ens quedés
perquè es fa una mica cremada.
Si apretem això, el quadret que ens obre
a la pantalla l'apretem aquí,
això se'ns enfocarà bé i això ens quedarà més fosc.
Però ens és igual perquè queda bé,
que quedi com una espècie de mar.
Amb la llum, a vegades, sobretot amb els mòbils
costa una mica.
Pots anar provant també, perquè a vegades
ens apretem aquí i a veure com passa
i si apreto aquí a veure què passa
i la que ens agradi més és amb aquest crem.
Aquesta és foto última,
ara.
Art de carrer.
Però hi ha un detallet.
El detallet que m'explicaves al teu nen.
A veure de tot.
Hi ha dos colomets
i s'estaven donant per unet.
Mira, avi,
té dos colomets i es donen per unet.
Per exemple, en aquesta fotografia
jo crec que sí que seria bo
per a un títol que ens donés aquesta informació.
Potser inclús només citant
la frase de la teva neta,
automàticament aquesta fotografia
guanya molt més.
O sigui, si aquí veiéssim
mirar i dos colomets
i s'estaven donant per unet,
només això, com a títol,
la fotografia guanya molt més
perquè busques on són els dos colomets
i t'imagines què ha passat
al darrere de la càmera.
I ja no és tan important,
que també és molt xula, eh, l'estructura,
sinó què estava passant
mentre es veia aquesta estructura.
A aquestes cases
viu el Víctor, el Lúfi.
Allà al darrere
estaven els globus aquells
que...
Saben que al darrere
es veia aquesta estructura.
Allà és oriental.
Allà és oriental.
Núvol.
I la llau forta.
Els núvols, jo també la vaig fer,
però a mi no surten a casa,
perquè no estic a la balca.
S'obren.
Sí, jo crec que el zoom,
tot i que ens queda una mica borrosa,
dona aquest aspecte de nebulosa,
no?
Sí, misteri.
Sí.
Sí, perquè fa com aquest...
Entra la lluna
i com van il·luminant poc a poc
els núvols i com que és de nit
és el completament negre.
I que sigui quadrada,
jo crec que també ajuda la foto.
Si fos més allargada, si ens quedés al mig,
ens obriria la foto, en aquest cas,
i crec una mica.
Aquí.
Endevina't.
Se li ha caigut la càmera?
No ho sé.
No hi tinc ni idea.
Jo tampoc.
Jo crec que m'ho ha dit ella
i no callo.
Hi ha llums de semàforo
i hi ha els cotxes
que passen per davant de casa meva.
És un xorollosa.
No és broma,
hi ha molts fotògrafs que hi treballen
i és que a la nit,
que les llums ens quedin estàtiques
és molt complicat
i has de moure moltes coses de la càmera
i moltes vegades es juga
amb l'efecte contrari.
Si la llum
per capturar-la quieta
la foto s'ha de fer molt ràpid.
És la velocitat de l'obturador
que a sobre deixa passar la llum
i es tanca molt ràpid.
Per això els fotògrafs
aquesta velocitat
la fan molt més llarga.
Sobre passen tots els cotxes
i es tanca.
I quan es tanca què passa?
Que la llum no ens ha quedat en un punt fix
sinó que s'ha mogut
i llavors conseqüentment
veiem el rastre d'aquestes llums.
Jo crec que segurament
no t'he esperat com aquests fotògrafs
a moure la velocitat
però amb els mòbils
la velocitat aquesta no és gaire llarga.
Saps què passa amb aquest mòbil?
No sents el cric de la foto
i vaig tocar
en un moment que potser va agafar
i fas coses així.
Aquest efecte que és molt xulo
si en comptes de moure el mòbil així
fem així o fem així
o fem el que sigui
i passen els cotxes.
Es movien.
No, però està bé.
A vegades podem jugar
què passa si faig la foto en moviment
en comptes de jugar exactament qui ets.
Perquè a vegades és xulo.
Pot ser que se'ns moguin les llums
que és el que passava en aquest moment
o pot ser que ens moguem nosaltres.
Capturem el moviment
que també és una cosa molt difícil
perquè estem parlant que la fotografia
és una cosa estàtica
però aquí estan passant coses.
Per exemple.
Aquesta sí que sabem tots què és.
Quina gulada!
Quina gulada més blanca!
Quina gastronoma!
La va condicionant.
Però és xulo.
Són com línies verticals
però que van fer les línies
de les que parlàvem
i a part...
L'ombra.
La línia que està diabolant
ens la fa l'ombra.
En un altre moment del dia
no ens creuria que està diabolant.
No te la vaig enviar.
Però després van passar coses.
No, però està bé.
Però aquesta és xula.
Jo crec que en aquest cas
ens ha ajudat moltíssim
a veure les muntanyes.
Jo me'n foto i se'n va.
Hem d'intentar això sí
borrar aquestes coses.
Que no ens apareguin.
Ara farem, ara farem.
Després ho farem.
L'aposta puntual per les fotos finals.
Aquest és el cor de l'editor.
Les fotos capa.
Ens vols explicar, Clòdia?
No hi ha res que explicar.
És una gavina.
És un animal,
però es pot enganxar-la.
Sí, mira, estava allà.
Passava per allà.
Costa, eh, fer gavines.
Espera't un moment.
Sí.
Estava allà.
Sembla que t'estigui posant una miqueta.
Sí, sí.
Però estan a aquestes gavines.
Venen a menjar allà.
Això és darrere de la llum, també.
Vale.
Però és que jo crec que molts cops
els animals capturables és difícil.
I més des de tan a prop.
De qui s'ajust?
No, de Barcelona.
Ah, d'acord, d'acord.
Aquesta dona no ho parlava.
La Clòdia ja anava.
La Clòdia ja anava.
La Clòdia ja anava.
Va anar amb una bogada de l'agostament.
I vas aprofitar.
Sí, ja vaig aprofitar.
Estan per tot arreu.
Pobret.
El torretat.
No em pensava que l'agafaries aquesta.
Aquesta no.
No és dels contrastos
que parlàvem l'altre dia.
Però sí que és un autorretat.
I és una manera de fer-lo.
Jo no volia capala.
Les papallones que m'agraden molt.
Aquesta no l'esperes, tu?
No, no.
Però l'han pres, a tu.
No, no.
És el mirall.
És el mirall.
Però veig que tenies que estar a l'esquerra.
O davant.
Sí.
Estava davant.
Estava davant.
Jo estava davant. És el provador.
És el provador.
Jo estava davant.
I jo el que volia destacar era...
El coloratge dels papallones.
Sí, però és xulo.
Com a autorretrat, hi ha bastant de tu.
Possiblement.
No, però sí.
Si no hi hagués
una botiga de pa del darrere...
Clar.
Sí, sí.
Tinc totes les fotos.
I com que estava la botiga,
aprofitaré aquí.
La que em va costar més que res
és la flor de la parella.
Però no l'has agafat.
No l'he agafat, però sí que la tinc.
Totes les fotos les tinc guardades.
No es preocupa.
Esteu seleccionats per dies, per nous...
Para cuadrar aquesta flor...
Tu no saps la quantitat de fotos que hi ha al paper.
Vull dir...
I tu el millor,
el que jo li dóna importància...
Ara arribarem.
...professional no li dóna cap.
Ara, si vols, la mirem i...
Aquesta m'ha semblat interessant, això, com a autorretrat.
No em semblava que hi hagués això.
No sé què era això.
Crec que diu sobretot.
És un autorretrat molt senzill,
però que diu sobretot.
I aquesta també...
Sí.
M'ha semblat interessant
què passa si canviem,
si ens apropem, si girem.
Aquí hi ha com un estudi des de...
Què passa si m'allunyo?
Si l'agafo des d'aquí,
si l'agafo des de més a prop.
Aquí, com que ens hem allunyat,
l'hem col·locat a una banda,
llavors veiem el cel,
mentre que aquí, com que ens hem apropat tant,
el cel quasi bé no existeix.
Anar jugant també nosaltres,
si les coses són estàpiques,
doncs som nosaltres els que ens movem d'una banda a l'altra.
A veure si... Ui...
Aquesta lloc l'hem vista, no?
Sí, aquesta.
Aquesta ja és antiga.
A veure...
Volíem allà la cadira de Joana de...
Si no tindreu fotos d'aquestes,
no tinc cap, perquè em sortia tota.
Aquesta?
Això és un cactus.
És aquesta la que deies?
No, no.
Aquesta és un cactus que està tot pintat
i amb tot això ha nascut...
Vull dir...
ha florit.
Si ha nascut, la de darrere, de fet.
Aquesta deies?
No.
No te l'he enviat?
No pot ser.
No.
Era una gran flor.
Més que només pensant en els colors.
Saps?
Era una flor dibuixada?
Sí.
Aquesta?
Aquesta?
És aquesta, sí.
I clar, colors molt vius, molt vius.
Però no queden...
El mòbil no peta el vell.
El mòbil no resulta...
La costa.
La costa, sí.
Doncs aquesta, no sé...
O sigui, no la centrava al mig.
Però si només sortia un tros més blanc
a dalt, un tros més a baix...
A on estan aquestes flors?
A la paret de la botiga.
Clar, llavors tens una il·luminació
de la pròpia fotografia.
Sí, sí.
És que és complicat.
Crec que aquí pot ser molt de bellesa.
No.
Més que res, jo vaig agafant
per la cadira de colors que hi ha
amb una cosa així tan petita.
Igual que aquesta, que també té una de color.
Saps?
Sí, sí.
Vale, doncs ara...
Doncs...
Em pujau.
Jo per això no he posat les taules.
He posat llums per fer voltant.
He posat lanternes.
He posat lanternes.
I el que es tractarà una mica
és farem dos grups.
Primer, una meitat
es moureu una mica per la sala.
Farem una mica molt lluny,
però no us preocupeu,
perquè no veu qui ets al costat de la llum,
sinó que ens mourem.
Intentarem experimentar una mica
què passa quan hi ha poca llum
i se'ns mouen les persones.
La Maria Lluís avui ja ho sap.
Ja.
És clarament tajada
perquè ho porta des de casa.
Exacte.
Però anem a mirar els altres.
Intentem experimentar una mica.
Potser sí que deixem alguna taula
per provar què passa
si intentem tenir les mans quietes,
què passa si ens movem nosaltres.
Experimentarem una mica.
Primer, és si ens mourem.
També escoltem.
Si ens diuen una mica torna a passar,
doncs escoltem una mica i ens diuen els companys
i després canviarem.
5 estaran fent fotos i els altres 5 es mouraran.
O sigui, és una mica de parall, no?
Per aquí, per aquí, per la sala.
I ens han recolzat alguns fotos
que estaran per alguns racons de la sala
i tancaré les llums generals
perquè tinguem menys llum.
A on sigui.
O persones o no persones.
O persones sempre.
A on sigui.
Veurem això, que a vegades costa una mica
quan la llum no és tan clara.
Doncs ens aixequem.
Qui fa fotos primer?
Què podem fer?
Per la meitat, no?
Aquest equip, aquests 5 fan primer les fotos,
els altres 5 ens movem
i els altres 3 caminem.
I els braços han de moure i els hem de fotre.
Exacte.
Això ja em sembla, per fer un moviment jo.
Ah, doncs ja està.
Amb que hi anirem.
Ja portaré una miqueta això
que tinguem espai per moure-nos.
Sí, sí.
Un moment, un moment.
Espera, espera.
Retireu aquesta.
Les cerderes les mourem cap aquí.
Aquesta és castanera?
No, aquella és brutal.
Ah, aquesta és perquè hi ha uns focos.
Els altres tenen que moure
i les altres tenen que fer tota una caixa.
Espera, que s'ha d'atacar.
Pujem-nos unes dentetes.
Aquesta té colors.
S'ha de provar a enfonsar-nos uns als altres.
Exacte.
I llavors hi poso la llum a sota, al costat,
s'il·lumino l'altra.
Aquesta té colors.
Aquesta també sí que s'ha d'atacar.
Desfisteu-ho amb ell.
Mira, mira, mira.
Això per enfocar, perquè ell
no es pot atacar.
Llavors intentem, per exemple,
aquestes llums
poden fer ombres cap a la paret
si les posem més a prop.
Podem enfocar els que estan per al costat.
Sí, poden enfocar els que estan per al costat.
Exacte.
Perfecte.
Aquestes llums no es veuen, eh, o no enfoqueu?
Enfoqueu-se a la cara,
o al camí, o al cacet,
o al pèl, els cabells.
Molt bé.
Els que fem fotos també ens podem moure
pel voltant de l'aula.
A veure,
mira,
ara en sortirem a un lloc,
això, aquí.
No es veu que ell no es veu.
Com a voler,
no es veu.
A veure,
a veure,
a veure,
a veure,
a veure,
A veure,
perfecte.
A veure,
Liliana.
No tasiquem-se.
Tu no tens violència, Maria?
No, no, no.
Què passa?
Jo ja he canviat la posició.
Eh?
A veure, anem-ne.
Mai t'he vingut.
Així?
Sí.
Li faig la cara clara.
Les fotos és millor.
Jo sempre he pogut fer-me la mateixa.
Ui, a vertical.
T'ho has quedat bé?
Sí.
Estic gran, eh?
T'ho he perdut tot.
Seu, no?
El sol es veu amb figures.
Ei, i sombres.
I tu després?
Les sombres xines.
És una de les sombres xines.
Ah, que estic gran.
No, ja sé que això...
és com el que he dit al diari.
Després jo me n'he de fer esbovar.
Com és que m'he d'emportar?
Per què?
I aquest és el que faig.
No ho sé.
Ara farem canvi.
Qui estava fent fotos?
Es mou?
No hi ha rares.
Llavors hem de mirar quines sorpreses tenim.
Ui, això ho feia molt bé jo, no?
Els tens a punt.
Però com se'n sent això?
Perquè és de pagar.
Això, va bé, va bé.
No m'heu trobat ningú.
Jo estic aquí enfocant-la.
M'ajupen.
Nena, no funciona, eh?
S'ha de carregar les pines.
Què passa?
No m'ho entenc.
No m'ho entenc.
Jo tampoc.
Jo tampoc.
Jo tampoc.
Així que...
Tu tampoc.
Què és?
Així que...
Vam dir...
Vam dir que anés a Bona Gauda.
A Bona Gauda.
A Bona Gauda.
A Bona Gauda.
A Bona Gauda.
A Bona Gauda.
A Bona Gauda.
És unes entrades,
unes entrades.
Fariu?
Aixequeu la cama.
Aixequeu la cama.
Aixecaré la cama.
El Pied és així, carinyo.
La meva mare era la meva vida al mig seu, eh.
Jo no en tinc ni idea.
Jo mai m'ho he descartat.
Bé, bé, bé.
Ja puc canviar l'aula de la meva,
si puc donar-li més total.
Així.
L'estàtua de la llibertat.
Ets l'estàtua de la llibertat.
Aixecar-la.
Aixecar-la.
Aixecar-la.
Aixecar-la.
Aixecar-la.
Què passa?
Des d'aquí agafes les mans i les ombres.
Així.
Si ens apropem.
Mira, des d'aquí li agafes les mans i de fons les ombres.
Així.
Super.
Aixecar-les.
Ja n'hi ha prou, home.
Ja n'hi ha prou, tu.
Són massa fons.
Volem ser-les.
El mateix de tot, eh.
El mateix de tot.
Hi ha vegades que no...
Què?
Ves?
Està bé?
No.
Mira, mira.
Sí, són massa fons.
Veus?
És la gent que té imaginació.
Va, i aquesta, no?
Sí.
Són massa fons.
Ja ho he dit.
Són massa fons.
Quines són les més rares que hi ha?
Hi ha un moment.
Aquesta és la mà que fa la llum.
Són massa fons.
Són massa fons.
Però volia la pantalla, jo.
Ara, ara, ara.
Aquesta més fons, no?
Sí.
I aquesta?
L'has feta de cantor, sí.
L'has feta traspassada.
Perquè ja està bé, no?
Sí.
Tu, què? T'ho haurem de vigilar.
Amb la moita, tu.
Amb la foto.
Vigila-la, eh.
Després les cobraré.
Si voleu, ens tornem a assentar.
Si voleu, ens tornem a assentar.
I ara es fa la suficiència més cap aquí.
Entre tots.
Jo volia apagar-lo.
Jo volia apagar la pantalla.
Ara tireu-ho.
Fem l'esquena.
Estic d'acord.
Estic d'acord.
Estic d'acord.
Estic d'acord.
Estic d'acord.
Està fort que és la meva, guapa.
Està fort que és la meva.
No, no et poso a dir res.
És que no ho veus que hi ha?
No.
Ja que hi és.
A veure què hi fi.
T'has enviat aquestes coses.
Després simularem,
seleccionem unes que us agradin més
i una que us agradi.
Ara.
Escolta.
Vull parar sota una maiolada, no?
Clar.
Mira. La primera.
Mira.
Això és una mica per acabar de provar.
O sigui, els tres eixos principals de la fotografia
vindria a ser la composició.
És el que vam fer el primer fa dos dies.
El color.
Però per últim també és molt important,
que també ho hem anat veient en les fotografies,
com per exemple la Vila de la Maite de la Roba Estesa d'Esglèria.
També té molta importància la llum i les obres.
És el que deia, normalment,
la llum dona molta informació sobre les fotos.
Per tant, ja la fem ja o encara no?
Si voleu ara, que si no ja ho fareu després.
Ah, sí.
Com ho voleu?
Ja quan estigui tranquil·la a casa, ja ho farem.
Que després hi arribi un escàssic forçant.
Jo no he fet moltes aposades.
Molt bé.
La gràcia de la llum
és que ens permet aconseguir emocions i sensacions.
I sobretot això, que normalment,
si som professionals sí que tenim un equip de llum
que podem col·locar on vulguem,
però si no, la llum és imposada.
No vol dir això, que no la podem triar.
Ens la trobem.
Però també s'ha de tenir-la en compte
per saber com l'utilitzem.
Era el cas de les teves fotografies,
de les dues que he posat tant de la finestra
com la de la silueta.
A vegades, el joc de llums i de contrastos
amb les obres ens dona molta informació
dins la fotografia.
Llavors, la llum,
una de les propietats que s'ha de tenir
molt en compte és aquesta intensitat
que fa variar les nostres fotografies.
Trobem la llum dura.
Per una banda, la llum dura
el que fa és aquestes obres molt marcades.
La llum dura és la que ve directament,
la que posem aquí al costat de la cara
i fa que ens quedi mitja cara il·luminada
i la llum dura és aquesta.
Veient això, podem veure que la llum ve des d'aquí.
Li queda aquesta part de l'esquena
molt il·luminada i la resta de l'obra.
Com està això? Només hi ha una llum
i la resta no està il·luminada.
La llum dura la tenim dies assolellats,
com a la fotografia de la maite de la roba estesa.
Un dia on hi ha una llum,
a les 12 del migdia sortim
i només per sortir al carrer
automàticament tenim una ombra marcadíssima
que no la podem treure,
que el que costa moltes vegades
és justament treure aquesta llum dura,
com a la fotografia del Gerard,
amb el bodegón.
Estic a sobre i jo faig aquesta ombra.
Per què? Perquè a casa normalment
tenim moltes llums dures,
ja sigui el menjador amb la llum
amb la que llegim o així,
que ens creen ombres que a vegades ens molesten molt.
La llum dura és un tipus d'intensitat.
La intensitat de la llum pot ser o bé dura o suau.
La llum suau és la que tenim
just quan surt el sol o just quan s'està ponent
i el que la fa és que no hi hagi cap ombra marcada.
Aquí, per exemple, ara mateix on estic jo,
com que no tinc cap llum que m'il·lumina,
intueixo que la tinc bastant normal,
que no tinc cap ombra marcada.
I això és una llum que és molt igual a tota creu.
No hi ha ombres ni la noia està més il·luminada que el fons,
és tot bastant igual.
I és o això, just quan surt el sol o quan s'està anant,
o també en dies anul·lats.
Perquè els núvols el que fan és això,
que aquesta llum que fa el sol dura la difonen.
De fet, en fotografia com més professional,
els núvols fan la mateixa funció que els filtres.
A vegades podem posar com una espècie de paper
per suavitzar la llum i que ens doni aquesta llum
ben posadeta a tota la cara.
Què passa amb la direcció de la llum?
També crea diferents coses.
Encara que sigui la mateixa persona,
en algun moment ho he intentat.
Quan la mateixa estava posant com així,
la mateixa no s'ha mogut,
i aquí o aquí o aquí o aquí,
la ombra, que és grossa, desapareix.
Si la faig des de dalt, la ombra va cap a baix,
i si poso la llum des de baix, la ombra va cap a dalt.
Aquí hi ha diferents exemples.
Aquí seria la llum frontal, la posem des del davant,
que provoca això que a darrere hi hagi ombra.
També pot ser la llum lateral,
o la posem des del davant o des de l'altre.
Les pel·lícules són llums molt dramàtiques.
És en aquest moment en què li està caient la llàgrima,
i de cop veiem aquesta llum putent per aquí,
i com la llàgrima li cau, l'altra mitja cara la veiem a la palombra.
També tenim la contrallum,
que és quan la llum ve des de darrere,
com a la foto de la Lídia, la figura de sobre del sostre.
Aquesta és la contrallum.
La llum just darrere.
A vegades sí que podem utilitzar-la
per crear coses boniques, però la típica...
Vale, foto de llum, vinga, que tothom es col·loqui.
La llum no queda bé.
És una tonteria, però hem de mirar com ve el sol.
Que tothom es col·loqui aquí.
A veure...
Hi ha persones, perquè les intruirem,
perquè haurem unes teques negres.
En canvi, si sabem això, què fem?
A veure, ara està el sol allà, col·loqueu-vos aquí.
És un moment, perquè més la gent es col·locarà igual,
però ja els veurem les cares, que és el que volem fer.
Sí, però és molt més suau.
Els núvols el que fan és que la llum,
quan s'assepa en directe, ve una mica des de tot arreu.
Per tant, si voleu comprovar que és més per a núvols,
o que si sortiu al carrer, hi ha molt poques ombres,
la cala també és superben il·luminada...
És molt més difícil, perquè la llum automàticament
és com que, en comptes de venir des del mateix punt,
ve des de molt espatx, com s'hi diria.
El sol és com si fos una bombeta.
I els fotògrafs saben molt bé quina és l'hora
que poden fer més les fotos.
Sí, perquè a vegades, jo a vegades he de fer vídeos o així,
i a cop he de fer una entrevista, si l'has de fer a l'aire lliure,
depèn de quina hora és i de quin dia fa,
et toca, no, mira, només la puc fer les 12 del migdia,
i t'has de dir, bueno, col·loca't aquí i així,
mira aquí, que justament et toca un arbre i així,
té una mica d'ombra, perquè si no...
Per anar-s'ho mateix.
Els fotògrafs i les fotides les faig.
Les fotides les faig.
Les fotides les faig, que vaig enviar unes xifresos,
que el curiós que m'agradava era les fotògrafs,
ni res, i no que el sol sempre que estigui pel davant de la xifra,
i no estigués cap allà.
I això m'agradava, perquè era el contrari de tu.
I això que posen els fotògrafs,
per fer com que semblen paraigües,
a què és?
Mira, mira, estic per aquí.
Mira, acabo això i en el següent ho explicaré.
La lletra de depenida, que dèiem de dalt,
que és quan l'he posat de sobre de la màquina,
però llavors fa unes llogues una mica tenebroses,
perquè ens fem ombra a nosaltres mateixos.
Aquí és des de sota,
que també fem unes ombres una mica estranyes,
normalment mai fem una llum d'aquí o d'aquí,
a no ser que la busquem, la fotografia.
I el que es fa en els estudis és posar més d'una llum.
Aquí tenim tres punts de llum.
Què faríem amb això?
Si m'haguessis donat una foto perfecta de carnet
o volgués fer una entrevista o el que sigui,
amb una llum aniria a la paret,
perquè jo no tingués ombres,
una me'n diria d'una banda per il·luminar-me d'una banda
i l'altra me'n diria d'una altra banda per il·luminar-me d'una altra banda.
Què passa quan tenim paris punts de llum i s'assumen?
Per tant, podem eliminar ombres lletges.
Per això a vegades, si tenim una llum que no la podem treure,
la tenim justament aquí dalt, potser en un moment,
si la llum del menjador li faig una mica així,
amb aquestes ombres lletges que em queden aquí sota.
I la llum això pot rebotar.
El que fan els fotògrafs són dues coses,
el que deies els faraigües.
Una és fer l'efecte com de núvol,
és a dir, muntes de la llum tan directe,
si jo li poso aquests faraigües grossos,
la llum és més difosa, la controlo més,
la llum no s'emporta més, n'hi ha un,
normalment és el de pràctiques.
Aguanta amb això, portant una cosa així o blanca o platejada,
i una mica més cap a baix, una mica més, més, més.
Veus alguna cosa que està com així?
Ara no et moris, perfecte.
El que estem fent és rebotar la llum.
Si la tenim directament recta, aquesta llum queda molt dura
i a vegades no ens interessa.
Quan volem fer entrevistes, quan volem fer retracs,
la llum és això, tan directe,
ens genera molta informació i a vegades no la prenem.
Què podem fer amb la llum llarga, rebotar-la?
Només tinc una llum i és molt forta, si li poso la cara,
però mireu, per exemple, aquestes aquí.
Si jo la reboto, és el que passava.
Com que és grossa, d'aquí està rebotant,
que no està fent llum a vosaltres.
Així és de tota manera, però si també la llum ens hi va,
la tinc al contrari.
Però està reflexant-se contra la paret, que és blanca.
És el que deien els somnors.
És igual si és negre o és blanc? No.
El blanc rebota la llum, el negre l'absorbeix.
I mirem també l'intensitat de la llum, no?
A través estan com unes maquinetes
amb la intensitat que hi ha de llum.
Exacte, perquè llavors adapten la càmera
a la quantitat de llum que hi ha.
Què hi ha també, per exemple, que ens podem ajudar?
El flash. És una ajuda extra.
Mai serà la principal. Si només tirem amb flash,
són fotografies que es faran un susto
a la persona que li estàs fent la foto.
És un tema molt artificial, que es marca molt
el subjecte que és el primer clar,
però a la resta ens quedaran les fosques.
A casa els mòbils són molt... Sí, perquè reflexa.
A casa els mòbils tenen molt poca potència.
Són flashs molt fluixos.
T'agraïs molt si et quedes les fosques
i et fes el mòbil. El flash te serveix.
Exacte.
Però això, en el cas dels mòbils
no es poden regular. No podem decidir
si la llum és més alta o més baixa.
Per tant, serà la mateixa. És com l'últim recurs
que tenim quan volem fer una fotografia
i és que no tenim cap tipus altres de llum.
Llavors tirem el flash. Si només m'ajudarà una mica.
Què passa si volem fer una foto a la nit?
Pot passar que jo vulgui fer fotos al carrer.
El que es pot jugar és a esperar-me.
Si jo veig que hi ha una farola amb llum,
aprofitar que hi ha la farola amb llum.
Anar cap a la farola a fer la fotografia.
Potser sí que en un lloc on hi ha moltes persones
que van passant.
Me'n vaig a on hi ha la farola
i m'asseguro que podré veure les persones quan passen.
Perquè si me'n vaig a on no hi ha la farola,
allà sí que no hi ha llum, estem perduts i només obrem ombra.
I l'altre és això, estabilitzar tant com podem
el mòbil o la càmera. No ens passarà
que tinguem una foto més artística.
La podem voler, però n'hem de voler. Això està clar.
Segons quina foto surten,
surt amb els ulls color vermell.
Això per què és? Perquè reflexa.
És la bufila.
És la bufila.
Hi ha novis que tenen molts filtres.
Hi ha novis que tenen molts filtres.
És lleig.
Amb els mòbils el que ha passat
és que no existien els filtres.
Al principi de tot el que havies de fer
era revelar la fotografia i un cop la tenies revelada
la podies retocar manualment.
Amb la fotografia digital fèiem la fotografia
amb les càmeres, ho passàvem a l'ordinador
i allà podíem retocar.
Què passa amb els mòbils?
És com la manera fàcil de fer tot això.
Per retocar una fotografia amb un programa professional
s'han de tenir uns coneixements i tu vas a saber
què estàs fent, va com per capes, retocen només això
i després només l'altre és quan et poden treure
Amb el mòbil el que ha passat és que apareixen els filtres
i és un filtre que afecta igual a tota la foto.
És com podem dir que aquesta foto l'avui en blanqui negre,
ara en color sèpia.
Quan hem entrat a les xarxes socials,
quan faci uns urges, el nas petit i els píntils llargs.
Està estudiat que els filtres Instagram
estan afectant molts adolescents i més petits.
Està estudiat que els filtres Instagram
estan afectant molts adolescents i més petits
perquè com que les fotografies es veuen així
però la seva cara no és així, la volen.
Perquè com que el filtre em fa els ulls llossos,
el nas petit i els llargs també així,
quan em miro al mirall jo no tinc aquesta cara
i per tant la vull.
És el problema d'utilitzar els filtres més petits i petites
que acaba distorsionant la teva imatge.
Hi ha un tipus de mòbils donables
als adolescents com els que no han de fer.
L'aire dels mòbils té coses bones i té coses dolentes.
L'aire dels mòbils té coses bones i té coses dolentes.
Els mòbils d'ara, què tenen?
Regulació dels algos o no?
Perquè el que tenia més d'aquest
no tenia només un objectiu.
I aquest té tres i quatre.
S'assumen.
Un dels objectius deu ser per fer fotos de lluny.
Un dels objectius deu ser per fer fotos de molt a prop.
I un des del mig.
I automàticament.
I automàticament la càmera diu
ara utilitzo això, ara utilitzo l'altre
perquè vostè està sent de prop o de lluny.
Això també té coses bones i coses dolentes.
I això també té coses dolentes.
És veritat.
Jo m'apropo i amb quina foto he fet?
Abans havia d'entendre per què m'estava quedant la foto bé.
Estava canviant l'objectiu, posant-lo aquí.
Ara com que és igual, el mòbil
m'ho selecciona tot absolutament sol,
la foto em quedarà bé i jo me n'aniré a casa.
Seré content.
Aquesta foto és molt maca.
A mi sempre m'agraden aquestes mig maturitzades
i una mica mig...
Aquesta foto juga amb el contrast.
La llum principal és la lluna.
Es posa darrere.
En comptes de posar-se dalt,
s'ha posat a sota,
s'ha posat a la mateixa sala que la nena.
Però si hi haguessin aquestes llums,
només tindríem la contra de la nena.
El que ha fet el fotògraf o la fotògrafa
és per tenir una mica més de suc.
Jo crec que són llums.
La típica garlanda dalt
li ha posat a dins el que s'apapallona.
Dóna aquest efecte i que busca aquest efecte,
però la manera de fer-ho d'una manera fàcil...
No fa tanta llum.
És aquesta col·locada.
Té un puntet de llum.
Fa molts anys que no ho he vist.
I al poble sí que n'hi ha.
Però potser no.
Ja fa tanta llum que...
No es poden fer tantes grafes amb els mòbils.
Per la propera sessió.
Començarem a fer els projectes finals
aquests dels que vam parlar.
Per això és important,
que fins ara tothom ha portat el mòbil,
decidir si ho volem fer amb el mòbil
o amb la càmera que tinguem a casa.
És el moment de portar-la.
És el moment de portar-la perquè ens podem mirar aquí
amb el que ens va mirar la Maria Lluïsa.
Si tenim carregador, si va bé...
Tot això el dia següent ho mirarem aquí.
Mira, jo amb el mòbil
vaig més de sobrada de sobrada
i m'entenc molt amb el mòbil.
El projecte final acabarà sent imprès.
Què vol dir això?
Hem d'intentar que tinguin la millor qualitat possible.
Per això, aquestes cosetes.
Si utilitzem més smartphone,
veurem les marques d'aigua,
que les podríem treure ara.
La Maria Lluïsa tenia la hora.
I això que posi Samsung.
Si voleu, ho mirem ara i ho intentem treure.
I també, si decideix que el fa amb el mòbil,
intentarem posar la màxima qualitat.
Aquesta vegada sí.
I sobretot, com que són les fotografies del projecte final,
no ha burrat-les.
Per què?
Se acumulen.
Normalment sí que les podem burrar,
però si estem treballant en un projecte,
millor guardar-les totes.
I un cop haguem triat quines són les fotos que ens agraden,
però al final de tot, quan haguem acabat,
seleccionarem aquestes fotos i les guardarem bé.
Potser me les podeu enviar per WhatsApp,
però al final de tot us ensenyaré una altra manera d'enviar-me-les,
perquè quan l'enviem per WhatsApp la fotografia es fa petita.
La fotografia pesa més
i quan l'enviem per WhatsApp la foto és així,
de cop és així, te l'envio i la veus així.
Quan hem de mirar pel mòbil o estem mirant proves,
no passa res, però si les volem imprimir després en gran,
no cal fer-ne qualitat.
El correu electrònic és una manera.
A partir de la classe que ve,
que començarem a fer el projecte final,
us demano que no les borreu per tenir-les,
perquè potser, encara que us penseu que no són bones,
aquí les anirem mirant.
Quan treballem en projectes que treballem més per concepte
i no tant per colors, millor no borrar-les,
perquè potser ens pensem que aquesta color és lleig.
La borro perquè penso que no és bona,
però després em dono compte que al costat de les altres
aquelles sí que funcionen.
Es treballa d'una altra manera.
No hi ha una fotografia només que sigui molt xula
i que sigui simètrica, sinó que treballarem
amb 5 o 6 fotografies diferents alhora.
Per tant, hi haurà un missatge entre totes.
Ens haurà d'interessar,
potser hi ha alguna cosa que les vincula,
però si borrem fotos, no les podem recuperar.
Això és un problema.
Si porteu la càmera,
que tingui la targeta, que estigui carregada
o que tingueu bateries,
i si no teniu com passar-ho a l'ordinador a casa,
jo sí que portaria un lector de targetes aquí.
Les càmeres normalment porten això,
les digitals.
Aquesta coseta petita.
Aquesta no és apropiada.
No ho sent bé.
Tinc problemes d'audició.
Si vols t'ho explico.
Aquí ara són els sols.
El costat potser és millor.
Ho podem fer a partir del costat.
Potser és més petit.
Les parets no són planes.
Hi ha coses que no reflexen el so.
Aquí el so...
Com es consigueix la màxima qualitat
en l'Smartphone?
Ho podem mirar, si voleu.
Està buscant aquella floreta.
Sí, a la floreta o a les línies.
A la planta.
Hi ha altres línies o una floreta?
Segons el mòbil.
A la càmera?
Sí.
Vaig passar.
Això perfecte.
Marca de la babà.
La màxima qualitat de tot.
Temporitzador, silencio, quadrícola,
etiquet, resolució.
Mira què hi ha al temps.
Fins a dalt.
A veure.
A la floreta.
La màxima qualitat.
Jo no trobo res perquè després...
Aquesta és l'ubicació.
L'antiqueta és l'ubicació.
Això que ha sortit?
Aquesta?
No, aquí al mig.
Això que va molt bé,
per la nit.
Cap aquí.
Com la trobo?
Quan estàs fent la foto,
apretes i pots anar cap aquí.
I cap aquí.
Apretes si vols enfocar.
No la trobava últimament,
perquè m'he canviat el mòbil.
I no trobava això.
No és igual.
Si jo enfoco per allà...
Si cliques...
Ah, després t'has retratat.
Aquí.
Sobretot per les nits,
va molt bé.
Ara s'havien descarregat i marxessin.
I que no sabíem.
Però anàvem a l'ensenyada.
I ens van buscar aquí.
I emparquin encara més.
Doncs sí, emparquin encara més.
Mira aquí.
Està al màxim, 13 megapixels.
Com més megapixels,
més qualitat.
Quants més megapixels,
més ferida.
Per tant, ara està al màxim.
No fa gaire meravella
en donar temps d'anar a treballar
i que ho faci la foto.
Aquí hi havia una cosa que m'heu dit.
És molt intensa.
Aquesta és per si és de nit.
Quan està bloquejat,
si fas així,
si apretes dues vegades,
fa una foto ràpida.
Si apretes dues vegades amb el botó d'aquest de baix.
No aquí.
Gràcies.
Es parla ràpid.
Gràcies.
Com més megapixels, més qualitat.
Aquest és el meu, sí.
No tenia el marcador.
No, mira.
T'ho he fet de diferent.
Això no fer ràpida no ho vull.
Perquè si no, la vegada s'ha tocat el botó.
No li puc treballar.
No li puc treballar.
Està bé.
Ja ja no sortirà...
Mòbil de màquina.
O sigui,
una vegada és 6 a 9,
ja he descobert.
Ja estàs a la màxima.
O sigui, perquè siguin horitzontals.
Ja t'ho saps per aquí?
Sí.
Però estàs a la màxima.
Horitzontal.
No, no.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
Mira, el cor s'obre.
He de fer els botllets.
Això és el que em falta.
Jo no sé si he tirat i faig 10 buits.
Vaig a començar a esborrar-me.
Doncs és que costa un buit.
Ara sí que et farà de dolçar el ple.
Sí.
Ja està plorat.
Sí.
Mira aquí.
El 3-4 és una mica el que volem.
En aquest mòbil es veu molt clar,
perquè el 3-4 és així i si fem 9-16
has vist que s'ha fet més gros que la pantalla.
És decidir si preferim que sigui més llarga
o no.
De 3-4 a 9-16
i més la diferència?
Veus que 9-16 està tota la pantalla.
Si apriem el 3-4
es fa més petita.
I què és preferible?
Home, si és una foto que tu vols agafar un imatge
molt més llarga,
tu pots agafar el 3-4 amb aquesta mirada.
És una mirada de les cites de baix,
cada cop més llarga.
La foto és llarga.
No em sembla el 3-4.
És igual.
No, mira.
I el 3-3.
I el 3-4.
A 3-4 és més petit.
A 9-16 és més llarga.
Podem posar segons el que volem.
Sí.
I si posem 3 fotos?
Sí.
El 9-16 és més la pantalla de mòbils,
més allargades.
Normalment abans estirem en 3-4.
Els fotos normalment són una miqueta més quadrades.
Però podem tirar 9-16.
Ara jo li he sortit d'aquí i no puc.
Tinc més pizzas que en el món.
Perquè abans teníem menys pizzas.
Tota l'esquena.
Tota l'esquena.
A veure si n'hi ha d'altres.
Tinc una antiga,
que és de Canet, que era de la meva mare.
Sí.
Una cosa que us volia avisar.
Què farem?
Farem una excursió.
A la baloneta.
A la baloneta.
És perquè us ho reserveu.
El dia 7 de març,
el que hem fet avui així,
del poso la llum per aquí, llum per allà,
és com es fan els professionals.
A veure, un momentet,
que agafo el cap.
Exacte, perquè us ho apunteu tots.
És el dimarts 7 de març.
A quina hora?
A les 5 i mitja també.
Estarem dues hores.
7 de març.
Exacte, anirem a la baloneta.
Anem directament a la baloneta.
A les 5 i mitja allà i durarà dues hores,
més o menys la sessió.
Allà quedarem amb els de l'Agrupació Fotogràfica de Sant Just.
No hi sabeu qui són, el Víctor Morillo.
Està gente que domina de càmeres.
I ens ensenyaran com fer les fotos.
També ens haurem de posar de tant en tant,
però allà ensenyaran els focus, flash,
muntarem càmera amb trípode...
Aquestes cosites.
A la mallola hi ha una exposició...
De l'Agrupació.
Ara tenen un estudi
que tenen fons blanc, negre,
diferents il·luminacions, flash...
I provarem com fer retrats,
la llum d'una banda...
El Claudi on anirà sobrat.
Ho has sentit bé, això?
No, faltada.
Claudi on anirà sobrat.
Que aniràs sobrat.
Ens podràs ensenyar.
Si voleu posar càmera de carret, podeu.
Miraríem com ho faríem.
La diferència és que no podrem saber
què surt fins al final.
Jo quina és que surt la foto?
Exacte.
Si fem amb fotografia digital,
anirem treballant aquí classe a classe.
Si volem treballar amb analògica,
podem, però no podrem treballar classe a classe.
Hauríem d'anar fent les fotos a casa,
confiant que estan sortint coses,
i al final ser un lloc que ho revelen bé i barat
ho portaria a tots els carrets
que hagin volgut treballar,
i ens les tornaran digital, les tindríem.
A l'exposició de la Mollola vaig fer aquesta.
Ah, mira, de la agrupació.
Aquesta està feta
per l'hospital Victor Mogollón.
Aquest ens ensenyarà.
Sí.
Aquesta sí, aquesta és digital.
Per això amb les digitals podem treballar com amb el mòbil,
perquè copiarem les targetes aquí,
ho podrem passar a l'ordinador,
i ho tindrem.
Saps com es pot passar d'aquí a l'ordinador?
Ho pots dir així ràpidament?
Una manera ràpida seria per correu electrònic.
O amb un cable o amb correu electrònic.
Amb correu?
Si no amb un cable.
Amb el correu ho pots fer.
Ara t'ho ensenyo, si vols.
Tu pots enviar-ho tu mateix,
tu tens correu,
com amb les dades de l'ordinador.
Com amb el whatsapp.
Però és millor perquè no perdem qualitat de les fotos.
Ara t'ho ensenyo.
Ja, ja, ja.
I llavors allà pot fer-se una idea bé,
especialment per a aquestes fotos.
Sí, sí.
Sí, sí, suport.
I per carregar.
Això ho enllogues als ordinadors.
Sí, ho enllogues als ordinadors i ho enllogues aquí.
I a la taula també.
Llavors hi posem la càmera i l'ordinador
perquè es corregi amb el mòbil.
I avui el que us...
Anàvem a sortir amb el que fa aquest temps,
però anàvem cap a casa i podeu jugar.
Hi ha fotografies molt xules quan ha plogut,
i és de nit.
I hi ha paraigües.
M'ho dic per si tornem cap a casa o abans d'entrar a casa
els que aneu amb cotxe voleu experimentar
perquè hi ha els reflexos dels miralls passant a terra
i això només passa quan plou.
I avui que és un dia que l'únic que està fent és ploure.
O des de la finestra de casa, per exemple.
És un dia per jugar a això.
Amb aquest efecte de mullar, de tirar aigües,
de desmuntar les punxes...
Podeu mullar.
I és el que dèiem, per exemple.
Potser si ho fem des de casa perquè és això,
si plou, no cal que ens quedem a sota.
Potser si trobem un portal on estiguem ben coberts
podem deixar el paraigües, la llibreta...
Aprofita perquè quan siguis aquí
ja no aniràs malament.
I tant, anirem al carrer.
Per venir aquí no.
Anem a buscar aquesta a les 5 de la tarda.
A veure si l'heu de veure.
Això sí que podem.
I al pròxim dia començarem a treballar
amb el projecte final.
Són les 7.
El projecte final ja s'acaba o no?
El projecte final durarà molt.
El projecte final durarà més d'una sessió.
No ho farem només un dia.
Anirem a treballar amb diferents tècniques.
Un mes, quasi dos.
Ja haurà acabat.
Ja haurà acabat.
No faltaré, també.
Si ets la primera que em puc faltaré.
La del 29...
El 25 i el 5 de març.
Al meu aniversari.
El dimarts 28 és el meu aniversari.
No et netindrís.
Tu també?
Som allà.
Si et trobes d'aquí...
Acabo de fer-ho.
I aquí he posat un inumbre.
Doncs ja està.
Si aquí poses el teu,
dones aquestes,
i dones a l'afletxo.
Així pots tenir...
Ara miraré el teu.
I és millor això o la càmera?
Quina càmera?
Una de vos.
Està bé?
La càmera.
Com et sents més conegut?
Més conegut?
Més conegut.
Més conegut.
Gràcies.
De partida de la setmana que ve,
començarem a treballar amb el projecte final.
Llavors treballarem més amb els conceptes.
Serà una cosa més llarga.
Com fer un projecte fotogràfic,
suposo que em saps més.
Moltes gràcies.
Gràcies.
No.
Perquè vaig caminant.
Vaig caminant.
No parlo de l'exèrcit.
No parlo de l'exèrcit.
Adéu, carinyo.
Gràcies.
No hi ha res més que fer.
No hi ha res més que fer.
Així hem de fer barata.
No hi ha res més que fer.
No hi ha res més que fer.
No hi ha res més que fer.
No hi ha res més que fer.
Això t'ha de fer tu?
Tens les fotos que estacin totes.
No hi ha res més que fer.
No hi ha res més que fer.
No hi ha res més que fer.
Aquesta no pot ser.
Ah, ja.
La volentura com ho va?
No sé per què.
No m'han dit res.
No m'han dit res.
No m'han dit res.
Jo faig les fotos igual.
No m'han dit res.
Vols fer fotos de burlesque?
Vull dir que també he vist els fotos.
Aprofitarem.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.
Bé.
Bé.
T'agrada molt això.
T'hi heu donat uns exemples de les seves fotografies,
perquè és a dir, quan anàvem estaven mirant unes fotos aquí.
Sí, d'aquell lloc on estaves.
Ah, sí, doncs això sempre el fem al principi de la classe
i llavors ho fem amb els entretots.
I llavors, com a exemple, és igual.
I fins ara és això, fer composos més tècniques
i a partir de la classe que ve començarem a treballar més
A més, el nivell d'idea...
Exacte.
La idea serà parlar de què és de generant.
Així en general, entre tots.
I llavors, què és de la gent gran.
I llavors, a partir d'aquí, com que cadascú pugui anar
fent el seu camí dintre d'aquí.
Saps aquella mena d'entrada?
Sí.
Tu, com vaig que dius, tu no estàs sinària.
Jo t'ho guardaré per tu.
El teu Joan.
I ell mateix.
Que porti tu, si m'agrada, totes les tres signatures.
Perfecte.
Està content.
Que bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Perigual.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.