Comencem repassant les fotografies que m'heu fet arribar, les d'avui no les he posat,
i aviso per algunes fotos que he repunt al final.
Heu aprofitat caprovies, reflexes, llums, ombres, molt bé, com cada setmana,
i res, comencem per aquesta fotografia, que és de la Maite.
Si la vols explicar...
Jo m'agrada molt mirar cap a fora com bro.
Des de menjador em començo a mirar al carrer i miro així.
I vaig veure com plovia cap a la finestra, les gotes estaven caient, m'entens?
I quei, mira que maco!
Aleshores, si es veuen les gotes i tot, faré la foto.
I el que m'agrada més és que es veia al fons de borrons i les gotes més grans.
Es veu que és un col·legi.
Sí, sí, sí.
I s'identifica.
I acaba amb suor.
Sí, i la casa no esquiflo.
Sí, sí, s'identifica.
Si ets de senyor saps quin carrer és.
M'he acceptat.
Carrer Buona Vista.
Jo sé per què hi viu, que és el carrer Buona Vista,
però tampoc per d'acord.
Jo m'ho volia posar.
Vaig aprofitar aquell dia caprovia per fer un parell de fotos.
Això és tot de l'esquerraç fer de l'hospital?
Per què?
És xulo perquè veiem les gotes que estan compremarcades en un primer terme
i tota la resta està difuminada.
Tot i que és interessant perquè encara que està difuminat
podem saber quin carrer és.
Hi ha aquest joc de mirar més enllà de les gotes de pluja
i es veu un cotxe de llibre.
Quin carrer és?
Buona Vista.
Sí.
La part del tutuburí...
El tutuburí està més enllà.
Queda aquí.
Aquest és el col·legi de l'UJIAC i la casa va ser millor.
Sempre me'ls miro perquè té un xip presos que els he fotut.
I a l'altre cantonada, que hi ha un bloc de tullos,
abans hi havia una torre que era el Senyor Espinàs,
que era on venia a passar els estius de petit l'Espinàs.
Aquest xamorall.
I aquesta casa tenia tota una col·lecció d'ocells i xòpits
que venia amb els nens a col·legi a veure-ho aquí a la casa Colombo.
I nosaltres els esvalotàvem quan jo anava a col·legi Núria.
Aleshores anàvem a esvalotar i doncs ho sento.
Sí, sí.
Era una casa preciosa.
Això no vas posar.
Aquesta és del Jorn Maria.
Si et la vols explicar, crec que ara vas fer tornar a casa l'altre dia.
Sí, aquest és el Jordi comunitari de casa.
Estaven les bosses de salut.
Quan he sortit de casa és el que menys.
Sí, ja es veu que plovia per aquest reflet aquí a baix.
Sí.
I els llums també.
Acaba de ploure.
Sí, tot i ser de nit,
es veuen molt clar aquests colors, el color de les flors,
en contraste amb el verd, amb les llums allà.
I ja està molt ben il·luminada la plaça,
perquè es veuen molt bé aquestes palmeres.
Són molt altes.
Per això deuen tenir un focus, no, la palmera?
No, no.
Hi ha els llums d'aquí que han estat aquí.
O sigui, al costat hi ha tot aquests flamols.
Sí, sí, perquè si la vas fer el vespre al nit,
té molta...
Sí, sí, vaig sortir d'aquí.
Jo també les vaig fer totes sortint d'aquí.
Està bé, està bé.
Jo faig sempre, no deixis per amunt,
o no t'ho podes fer.
Deu ser nedat, això.
Molt dolent.
M'ha ensenyat a patir.
Oh!
Hi ha altres tipus de fotografia, també quan plou.
Hem passat per una finestra, hem passat per un paisatge,
i ara és un detall.
La vols explicar?
Que les peles de pla no.
A què rellisca?
A què rellisca?
A fer la fulla, la trepitja?
Sí, sí, sí.
Estava a la dora de la carretera.
I mira, veuràs el xarquet?
La xarqueta és estètica.
Va, a veure com queda.
Bueno...
Hi ha un contrast.
Aquestes fulles que han caigut, totes són marrocs,
tenen més o menys la mateixa tonalitat,
però són bastant irregulars,
i a mi m'ha agradat com contrasten amb el fons,
que és més quadriculat, al final és una sella.
El fons també em recorda les torretes de xocolata.
Ah, sí?
Que li haguessin posat res.
I que estiguin mullades,
té uns reflexes que li donen un color estrany als fulles,
una mica rosa, groc, verd, una barreja.
Això sembla una fotografia de tardor.
Sí, sí, sí.
Sempre hi ha fulles.
Sí, tot l'hivern, tot l'any.
La primavera, ara no.
Però també hi ha una fulla a la primavera.
I passem a llums i ombres.
Si vols explicar, Claudio?
No tinc res a explicar.
Com l'aspeta o com ho vas decidir?
És la llum.
Intentava buscar reflexos.
En aquest angelito.
Però molt malament.
Has de posar l'esperma, etcètera.
No crec que trobessis l'angelito en aquest esperma.
Que la foto està preparada.
És un angelet.
Buscava reflexos, llum, llum.
És difícil d'això.
És una llum més petita, no?
Sí, però no és una parella,
és una ventana que és lluny.
Està reflexant a la cabeza.
Sí, sí.
El foc també fa una llum especial,
que no la fa una bombeta.
Té com aquestes diferents capes.
Que et cremis.
És xulo fer fotografies molts cops al foc,
perquè podem observar aquest blau que hi ha a l'inici,
després és més groc,
va transformat a més en taronges, en vermells.
Hi ha tota una gama que en una bombeta la perdem.
Veus la vermella?
Sí, clar, vermella.
Sí, que és interessant.
És això, una fotografia de bodegón,
de molt controlada a casa, petita.
Puc controlar que vingui la llum d'aquí, d'allà,
tancar una finestra o obrir-la, si vull reflex o no.
És un altre tipus de fotografia.
Aquesta també és del Claudio,
però és del Claudio.
Aquesta és la mateixa del principi.
Recordeu que la vaig fer de dia i la reflexava a la sombra.
És el mateix parat que està des d'arriba.
Sí, és d'aquí fora.
De dia i de nit.
De dia projecta la sombra del sol
i de nit projecta la mateixa llum.
No té res especial.
Una foto zenital
amb les baldosses del patio.
Ho fas amb el mòbil també, Claudi?
Sí, això està fet amb el mòbil.
Amb aquesta càmera he fet una sèrie de fotografies
i les he passat a l'ordenador, però no soc capaç d'enviar-les.
No les puc passar, no puc compartir.
Per correu, no?
Sí, per correu.
Per correu.
Ja ho mirarem. Per Google.
Tens correu, no?
Sí, Google sí.
Ja, aviat te les enviaré.
Per l'ordinador també podeu enviar-me per correu.
Us ho anava a dir a partir d'ara,
com que no volem perdre qualitat,
que me les envieu per correu electrònic en comptes de per WhatsApp.
Sí.
Correu, Toni, què el tenim?
Us passaré i si no té correu, ja ho mirarem la matinada.
No sé com fer-ho.
Sí, tu tens un correu teu.
Sí, tinc un correu.
Saps la vostra sèrie?
Qual és el correu?
Després us el passo.
Després us el passo.
Va bé, d'acord.
No, no ho faré.
Des del mòbil, en comptes de clicar,
compartir per WhatsApp,
li dones el correu electrònic.
És una icona del costat.
No és gaire més difícil, us ho ensenyo després.
I si hi hagués qualsevol problema,
ja ho fareu per WhatsApp.
Aquí a classe ja mirarem com ho feu arribar.
Perquè hi ha altres maneres d'ondes Bluetooth.
Els mòbils fan moltes coses.
Si no els us detenem.
Aquesta?
D'una ombra ben grossa.
Vaig anar al pagès a buscar les verdures
i vaig veure aquesta ombra tan gran que
vaig fer una foto de la ombra.
Al fons ja no hi havia...
Tota la gent ve un dia tan maco, el diumenge.
A la part de Torre Blanca.
Sí, i és xulo
perquè has enganxat dues persones.
Sí, i un cotxet que fotàvem amb un bebè també.
La podia haver enganxat una mica abans,
però entre que la prepares i no la prepares...
I penses i no penses perquè no tens l'experiència suficient
per saber si ho estàs fent bé o no.
No, però queda xulo, jo crec, així.
Perquè hi ha com aquesta ombra que agafa molta importància,
però et condueix cap a les figures que passen,
després tenim també tota aquesta gent del bal.
Vas mirant a diferents llocs.
La veritat és que la part de Torre Blanca
pot donar molt per fer fotos.
El pont és preciós.
És que vagis o que vagis allà.
I una altra ombra?
Ah, està bé. Què, se m'agrada?
Doncs, nada.
Com ella, no, passejava per...
Anava al parque que no sé ben bé com es diu,
que està a la part de Desplugues.
És que no sé ben bé ni com es diu el parque aquest.
I reflexionava això d'una casa
i pensava que era bonic.
Sí, és molt xulo.
Té com tot aquest...
Sí, la cosa de fer-ho.
A l'hora que està feta la fotografia està molt marcat.
Pots veure...
Hem entès exactament com és el tancat
a la vida real, com si digués.
I ho entenem dins en sang de l'ombra.
Aquesta fotografia és de l'horitzó Jaume Mariano.
Sabeu d'on és, això?
És el museu de l'ECE.
La torre de l'ECE aquí és on va morir Andalí.
Aquesta finestra d'aquí és la que els últims anys
de la seva vida estava a Andalí.
El museu és més a la dreta.
Sí, sí, és xula.
Pels colors, no?
Ja és l'edifici en si, és un edifici espectacular.
Això d'aquí, en representen el pa català
d'Apostola.
De tres mollos, oi?
I és xulo perquè hi ha com els tres colors.
El color blanc i el color verd.
I que estigui de nit,
fa que hi hagi aquestes ombres
provocades per les diferents opcions.
Exacte, els xiprers i també els propis pans
fan com una mica d'ombra de paret.
Per la llum artificial, eh?
I aquesta altra també del jarlari.
És a 50 metres allà.
Això de l'esquerra forma part del museu
i aquí són botigues que veuen diferents coses d'Andalí.
I el que es veu al carriquet
és d'on l'escalècia de Figueres,
que ara se l'heu en el 1000 anàlisi,
l'escalècia.
I a madera, il·luminat, hi ha el...
El Campanà.
El Campanà.
Aquest Campanà va ser fet
de l'any 1945-46
perquè amb els bombardejos
l'escalècia, el bombardejo i els ossos
la van encarar.
Aquest Campanà és una còpia exacta
del de Santa Maria del Mar, de Barcelona.
És un Campanà gòtic.
I l'escalècia novesta gòtica.
Per la guerra allà va caure.
Em recordava el carrer Plageria.
El meu pare ja vivia a Paral·lel.
I ni un document va quedar a les meves pies.
Podien treure's els anys que volien,
perquè no hi havia cap document.
Figueres després de Comunica va ser la segona ciutat
que van destruir.
Un teps de Figueres va quedar destruït
per l'aviació italiana.
A mi m'agrada també la fotografia.
La història també està molt bé.
Però és com que el carrer
emmarca aquest Campanà.
I també la tonalitat.
L'altre dia parlàvem de cálids i freds.
La llum del carrer és molt més càlida
que la del Campanà.
Si fos la mateixa llum no la saltaria tant.
L'altre dia era molt fred i clavosa,
mentre que el carrer té una llum més taronjosa.
Com és el Campanà?
L'altre té molta més humitat.
Aquest carrer a la dreta
és un carrer estret.
Com començava pel barri Jueu de Fies.
És el carrer magre.
És molt maco.
Vaig anar-hi un dia a passejar.
A la museu i després al castell de Sant Ferran.
El castell de Sant Ferran és una meravella del món.
Per mi.
Aquí hi ha una cadira.
És una cadira.
Hi ha una taula.
I vaig veure aquesta taula.
I la taula també.
És una foto molt càlida.
No sé a quina hora la vas fer.
Això al migdia.
És aquest sol més de migdia.
El sol del migdia m'agrada molt.
I com que veus les plantetes per aquí
i tot és molt de fusta,
és una situació molt càlida.
Les ombres, tot i ser bastant la llum dura
de la que parlàvem l'altre dia,
no són gaire impactants.
Ara és l'altre dia.
Em sembla que les ombres no te les vaig enviar.
Ara no sabria dir qui.
Aquesta és de l'altre dia.
I m'ha agradat perquè hi ha una foto d'una foto.
Veiem per una banda
les ombres de la Maria Lluïsa
i aquests braços que van cap a la paret.
També veiem, aquesta és la Liliana,
com està fent les fotos de les mans.
Per tant, veiem dos cops les mans.
I també la llum que té la Liliana
al cos de la Liliana és molt maca.
L'il·lumina una barra,
i té molt de marca d'ombra a l'altra part.
Aquí mateix poden sortir coses xudies.
I de tallets que surten,
també d'aquí de la mateixa classe.
El fotògrafi no té ombra.
El mànec de baix.
Estàs a la Joana.
Estàs a la Joana.
Tu les pots escollir, la veritat.
Aquestes, també del taller que vam fer aquí,
alguns que m'heu enviat fotos,
com d'una mateixa escena ens podem fixar
en coses completament diferents.
Hi havia persones fent coses,
però per alguna raó, a contacte de l'atenció...
Té sentit que et crides l'atenció,
perquè té un color molt llampant,
t'estaca molt el paraigua,
que és un trenja...
El que passa és que des de fer sobre el paraigua
va fer sobre la meva cama.
Una mica mal.
Perquè estava molt enganxat,
i la llum estava més lluny.
Si la llum l'apropem i la baixem,
perquè si no ho hagués fet nosaltres,
les llums que enfocaven la foto que podries fer.
Exacte, llavors, en aquest cas,
si tenim una cosa molt enganxada a la paret,
la posarem llum.
Si la llum ve de molt lluny,
la ombra és molt petita i just darrere de l'objecte o la persona.
No me'n recordo qui la va fer.
Jo.
I què passa si anem a fer la fotografia
en els cossos que fan llum,
en comptes de les ombres?
Hi ha una persona que passava per allà
i se li queda el focus.
És un viatge, és una espècie de l'averill.
Agafes el focus, l'assegueixes al fil, vas aquí,
però també hi ha un altre,
és una mica...
No és vera.
No?
Sempre.
Crec que és de la manera...
Que la meva mà sigui, no et dic que no.
No, no ho sé.
A mi em surt la data i a mi em sortia la data.
Sembla més aviat que siguis tu.
Sí, pot ser que siguis tu.
Aquest és també, no?
Si algú estava fent la fotografia a les llums,
de cop, si ens aixequem, passen unes altres coses al sostre.
Són com dues coses.
A mi em surt la data i a mi em sortia la data.
Sembla més aviat que siguis tu.
Si algú estava fent la fotografia a les llums,
de cop, si ens aixequem, passen unes altres coses al sostre.
Són com dues coses completament diferents de la mateixa escena.
I com que hi ha com un moviment,
i tireu com cap endarrere,
tot i que sigui una fotografia física en el moment,
està passant alguna cosa.
I continuant amb les ombres...
Aquesta és la meva mala sombra.
Aquesta és la meva tenda, que n'he rebut més d'una semblant.
Ara ho veureu, perquè... mireu.
Aquesta és la meva mala sombra.
No, no.
Aquesta és la Lídia i aquesta és la Joana.
I just el tema també és molt semblant.
Oi, sí?
Perquè és de terra, perquè és un parque, no?
Sí.
I ara anem a la carrera i ja anem a entrar al parque.
On és aquesta de la reixa?
Tot i així podem veure que són dues persones diferents,
perquè es veu molt quin tipus de roba porta.
A la Lídia és el que també porta una bossa.
Podem pensar que potser ve a comprar o ha d'haver de comprar.
Sí, no.
El portava al davant.
Sí, sí.
Us interessa això, que un veiem...
Bueno, que a vegades...
Però un espèndid és una mica desfasat perquè el cap se veu molt petit
i el cos molt gran.
Això ho fan, eh?
Sí, sí.
Sí, perquè això és el que passa.
Al final, la nostra ombra mai...
és només a una hora, que és exactament igual.
La nostra ombra s'allarga més i, per tant, ens deformem el terra.
Vull dir que és normal que si...
Una cosa que no podem controlar és la nostra ombra.
Ha, ha, ha.
Avui el Figuem a les sopres de l'Arnau.
El model és una que ho estava seguint.
I aquesta també és una ombra.
Sí, però a mi el que més em va agradar aquesta foto
és la cloror que hi ha allà al fons.
Aquí?
Sí.
La foto està molt fosc.
I com que estic així,
se m'ha obrit la bata.
Aquesta és una manera també,
igual que ha fet la Lídia i la Joana,
de fer-nos una foto nosaltres mateixos sense aparèixer.
Però aquí,
mentre que a la foto de la Lídia i la Joana
ens centrem en la persona, en com és aquesta silueta.
Aquí la silueta és una mica més difosa,
però veiem més coses que no són l'ombra,
sinó com viu.
Com viu, veiem.
També una part de la cuina,
una part del menjador,
pistetes que ens poden dir com és aquesta persona.
Després ho podem encertar més o menys.
A veure, explica-m'ho.
El micrònes.
El micrònes.
El tinc al finestre.
Sí, i es veuen els reflexos,
no tant bé cap a la mateixa finestra.
Jo a la finestra la tinc a l'habitació.
I llavors el Lúsa ha acabit amb un retrat.
El senyor Josep.
Està una mica xafable la foto, en veritat és més...
Aquí es veu més.
Sí, més gran.
Però és xulo, no? Aquesta llum, com la vas fer.
Si ens vols explicar.
Carli, llenteta.
La llenteta tornava contra un vidre i feia aquesta rodona.
Aquesta d'aquí.
Això era el reflex de la llinterna.
I llavors li vaig posar la tàbrica al costat
i se li veia la llum llarga.
Molt bé trobades.
I fer un retrat molts cops costa,
perquè també fa vergonya o fa cosa.
Queda't aquí, no et moguis.
A vegades ens hem d'atrevir.
No crec que hi hagi tantes coses.
I que l'altre és...
No crec que li hagis dit al Josep.
Posa't així per allunyar.
El vas allunyar.
Jo sí que m'ho he imaginat.
Estic aquí.
No, què va, què va.
No moguis.
Perquè vaig veure el reflex
i vaig pensar que era fosc.
Només posem una llumeta amb un racó perquè està mirant la tele.
I jo vaig dir que aniré a buscar la llinterna,
enfocaré i a veure què surt.
Sí, les dues llums.
També del que parlàvem, càlid i fred.
Aquest no és fred.
Exacte, l'aigua és més fred
mentre que el reflex que fa la llinterna és més càlid.
I després, si hi hagués això allà, donar un joc.
Perquè si no hi hagués, seria tot molt fosc
i només li veuríem mitja cara.
Així podem jugar més en la composició de tot.
I una altra manera de fer un retrat.
Una vegada es poden fer una foto d'una foto.
No, però és que aquí el que jo intentava fer era un reflex.
Un reflex, sí, sí.
Però jo crec que és molt xulo, la barraja.
A mi m'ha agradat el reflex.
L'ús de llum que entra per la finestra
és una mica com anar amb la planera.
La pena és que ell és més guapo
perquè no es veu bé.
A mi m'agrada tenir com una mica el reflex.
Sí, sí.
Aquestes franges, perquè aquella cortina que hi havia,
perquè ara ja no hi soc en aquest pis,
eren franges més tupides i més clares.
Per això han sortit les clares.
Perquè era el que entrava de llum allà.
Doncs està molt bé.
I el color rosa.
La paret és vermellor fosc.
I la cortina és com un lilos fosc, també.
Per això ha quedat així.
I et dic que amb una tira és més clara.
Tegida, més clara i d'alguna manera.
Doncs...
trobo que és una fotografia com molt càlida
per parlar d'algú sense aquest algú present.
Molt bé.
Demà hem de ser fets.
Hem de ser fets.
58 anys.
58.
Però mira, no hi hem arribat.
I avui, com us vaig dir l'última vegada,
ara hem acabat com la part més tècnica,
que no vol dir que s'acabi mai,
perquè la tècnica, la composició, el color,
la llum, ens hi hem de fixar sempre.
Però la idea a partir d'ara
és com treballar més sobre el concepte.
Què volem fer la foto?
I en aquest quell recordar-ho com.
Es va augmentant la dificultat una mica.
Re que tenemos que preparar
más las fotos.
Bueno, jo crec que és diferent,
perquè a la posa podem pensar més.
No cal que estiguem tota l'estona fent fotos,
sinó que potser mentre estem fent el dinar
podem estar pensant una mica.
Aquesta última notària que he enviat,
jo pensava que estava a la cuina
i he vist el gar que se'n pujava.
I, a més a més,
era molt xula.
I després també hi havia sombrers.
I mira, també hi havia sombrers.
Sí, sí, era molt bo.
Perquè hauré de començar a fer el dinar
per dinar les dues amb els dos llibres.
Per poder pensar.
No, no, si no és per això, és per la placa que tinc.
Oh, que acostumaràs decidint de fer.
L'has de posar una hora abans, és que et baixa la placa.
Però és clar, quan està a punt d'acabar
se'n vaig a pagar, perquè s'acaba de fer-ho
i només s'està començant.
Avui...
Estàvem aquí per començar a córrer,
però més que això, tot i que primer faig el dinar
i els sombrers també.
A veure...
L'avantatge que tenim del projecte personal
que farem...
Avui, quan en un moment ho veureu,
crearem una mica les línies entre tots i totes.
Perquè començar de zero.
O sigui, ara us dic,
feu un projecte de sobre el que vulgueu,
les possibilitats que us agafi un atac d'algú
pensat per on començo són altes.
L'únic que sap que haureu de fer
és passar-vos-ho bé fent les fotografies.
El que diuen uns fotògrafs,
els fotògrafs i fotògrafes professionals,
treballen o bé per encàrrecs,
i entre encàrrec i encàrrec,
puc fer el que vull.
Tots sempre diuen que quan per fi poden fer el que volen
és quan s'ho passen millor.
L'Elio Terbuit,
el que deia la frase d'abans,
va començar aquest projecte sobre gossos
el 1949.
Era el 2011 i encara feia fotografies.
Què vol dir això?
Que a vegades els projectes
poden ser temporals,
el que farem aquí durarà un mes,
però també poden ser tota la vida.
Per exemple, si a la Joana li agraden els gats,
la Joana podria anar fent fotografies de gats,
i d'aquí a deu anys, a veure si durant aquests deu anys
quines fotos de gats he fet, quines m'agraden més.
És el que fa ell.
Hi ha tot tipus de fotografia de gossos
perquè li agradaven molt els gossos.
I llavors n'hi ha de tot arreu del món,
com es fa a prop de casa seva,
com fa que tot sigui inigual.
En aquest cas utilitza el blanc i negre.
Com que va començar el 1949, si hagués acabat amb el color,
tindria una barreja de fotografies
que ell decideix que no li interessa.
I que, en canvi, si totes són en blanc i negre,
tenen una unitat i són bastant divertides.
És difícil, al 1949, no es feien fotografies tan divertides.
Ell és un avançador.
Com si fiqués un pv amb el gos a un braç.
Una altra fotògrafia important és el Tino Sariano.
I diu això.
Per un fotògraf o fotògraf, un projecte personal
és l'oportunitat de submergir-se en històries que ha escollit
i en les que pot experimentar,
i dins per davant d'alternatives per millorar els resultats.
Quan ens agrada una cosa,
tu deus provar una cosa.
Això no és exactament el que jo volia dir.
Si tenim un encàrrec sobre escoles,
vas a les escoles i amb el temps que t'han donat
fas ràpid fotografies sobre escoles
i segurament no tindràs temps per tornar a casa,
mirar àpanes i veure si m'agraden o no.
Aquest projecte, el Tino Sariano,
es fa al 1992, és un any,
no és molt més concret,
es fa al moment d'un any.
Aquest projecte,
el Tino Sariano,
es fa al 1992, és un any,
no és molt més concret,
es fa al moment d'un any.
El projecte,
el Tino Sariano,
és un any,
no és molt més concret,
es fa al moment d'un any.
El projecte,
el Tino Sariano,
és un any,
es fa al moment d'un any.
Aquests són ratos,
ja en vam trobar.
Quan em veus,
em penses en fer fotos d'un nantonegre?
És que a mi m'ha passat una cosa raríssima.
El viatge que hicimos al Sitges,
estiveu tirant fotos,
que venia la Marica i l'Ignasi,
i en les mateixes fotos m'ha sortit un nantonegre.
Potser tenies activat alguna funció...
No ho sé.
T'han sortit duplicades.
Tens una amb color i una amb nantonegre.
Sí, sí.
La mateixa foto.
En el mateix lloc.
Potser tenies activat algun filtr...
A mi,
l'endemà o l'esquerra,
potser no,
però les altres,
m'agraden més amb la guinera.
A vegades són un sot de 6 guions, eh?
Sí.
Aquestes també formen...
Aquesta, per això,
és molt pura de cruix.
Amb blanc i negre es pot crear molta informació.
A vegades s'ha de decidir...
Quan parlem de projectes,
ja no és només una fotografia.
Per tant, hem de tenir la unitat.
Veus?
Les fotos...
A veure...
Estan tirades.
Estan com a transfilters.
Estan com a tirades.
És com un filtre.
Tens la fotografia normal,
però també la tens de diferents maneres.
No sé...
Sí, sí.
És molt maca.
Quan treballem amb projectes
i no només amb una fotografia,
a vegades hem d'aprendre decisions com aquesta.
No podem tenir 3 fotos amb blanc i negre i una amb color.
A no ser que sigui per un motiu molt clar.
Si ho posem tot junt,
ja sigui en una exposició o en un llibre,
hi ha moltes diferents maneres d'exposar-ho.
És com si una pel·lícula estigués un tros amb blanc i negre
i, de cop, amb color.
En els ulls de l'espectador, de cop,
la llum de projectes ha de decidir.
Amb blanc i negre?
Sí.
Aquesta també parla d'això.
Dels projectes autosignats,
el que decideixen ells i elles mateixos
són el teu cor i ànima.
Ella també es passa tota la segona meitat del segle XX
fent fotografies de dones.
L'únic tema que uneixen totes les fotografies
és que som dones.
Però estem pagant...
Això és a l'Arcelona.
Aquesta era cap a l'Índia.
Vull dir que va per tot el món,
però decideix que és una temàtica que uneix.
I també és això, la segona meitat del segle XX
vol dir que durant 50 anys s'està movent pel món
i fent fotografies de dones.
Són coses originals perquè...
En aquest tipus de projectes també el que passa normalment
és que potser tenen un treball
que els hi han encarregat sobre una temàtica
i han hagut d'anar a l'Índia.
Entre totes les fotografies que han fet,
salvo la tercera i la foto 423,
són de dones i en van veure per l'altre projecte.
Normalment tenen el cap en 5 projectes alhora
i van fent fotos.
Hi eren moltes, moltes, moltes fotografies.
I aquestes també, no? Aquestes de Nova York,
aquesta crec que era de Mèxic...
I aquella no és un cinàter, no?
El que està a darrere de la iaia de baix.
El que sembla un cinàter.
La foto.
La foto de l'esquerra.
Jo diria que no.
Jo diria que sí.
És que normalment em donen relacions amb el cinàter.
Jo també.
A l'altre...
A l'altre societat...
Això està bé, eh?
El que és increïble
són les pel·lícules.
Les pel·lícules, si hi ha un bon fotògraf,
es noten.
I ara, com que fan una pel·lícula,
amb això m'hi fixo i hi ha uns plans formidables.
El que filma, ara ho entenc.
O sigui, al cinema,
hi ha la posició del director de fotografia,
que és qui s'encarrega l'estètica.
Hi ha algú pendent de la història i dels actors.
Això ja ho estic aprenent jo, també.
Amb el tema del temps.
Perquè igual que parlem amb fotografia, al cinema passa igual.
La imatge, tota aquesta informació que parlàvem
de les línies, colors,
tota aquesta informació la podem afegir a la història.
Si fa por, podem utilitzar uns colors, uns tipus de plans,
uns tipus de recursos per reforçar molt més la història
que nosaltres.
I quan el director de fotografia és d'aquests que és molt curós,
que l'estètica està molt ben trobada,
és quan mirem pel·lícules que només mirant-les penses
és que només per veure'n això val la pena.
Anem a veure la pel·lícula d'El Lago.
És la del domèstia a la tarda.
Perquè només la fotografia és que enviem entusiasme.
Ells són amb la foto.
I el Paco Elvira fa aquest treball d'anar il·lumbrant del canvi.
Són uns anys abans de la mort de Franco i just quan mor.
Llavors, el recórrer de tota Espanya
captant aquest moment de canvi d'un país sencer.
Va ser un canvi gran.
I passa això a l'Hospitalet, Barcelona,
Granollers, Sevilla...
Passa per tota Espanya.
En temes com aquests està molt clar
què aporta la història.
Si és un canvi que està passant a tot el país,
el fotògraf és molt fort a tot el país.
També podria haver dit que com està afectant aquest canvi
i la temàtica seria diferent,
però també aniria en aquesta línia
per a un lloc molt més concret.
I han de ser blanc i negre, aquestes.
El moment era blanc i negre.
El moment era blanc i negre.
Més negre que blanc.
És que el país era blanc i negre.
Negre.
Gris i negre.
Us donarem full a cadascú
perquè ha arribat el moment d'elaborar
una mica el nostre projecte personal i grupal.
I grupal.
I que n'hi ha que escriure.
Ara!
Molt poc, molt poc.
Ara ho haureu que us demani.
No us demanarem la novetat.
No, el que us demanaré és la...
Molt concret, vale?
Hi ha una cosa que ens uneix a tots
i que estiguem aquí.
I és que formeu part del col·lectiu de la gent gran.
Hi ha molts fotògrafs i fotògrafes
que han treballat sovint.
I és que formeu part de la gent gran.
I és que formeu part de la gent gran.
Hi ha molts fotògrafs i fotògrafes
que han treballat sobre la gent gran.
És com si jo ara fes un treball.
Però jo crec que l'interessant
és que sigui la gent del propi col·lectiu
qui ensenyi com és la gent gran.
Llavors, el que us plantejo és això.
Que intenteu pensar 6 coses
que teniu en comú la gent gran.
Que us defineixen, que creieu que estiguin importants.
I que feu una llista d'aquestes 6 coses.
No cal que redacteu moltíssim.
Potser pot ser una paraula, una frase.
Tu escriurem castellà per això.
Amb la llengua que vulgueu, com us sentiu més còmodes, català, castellà...
A mi més igual al català faig faltes, però...
És igual les faltes.
T'escrius més bé.
Sí, la veritat.
Amb la llengua...
El català parlo superbé.
I apunteu 6 coses que creieu que teniu en comú la gent gran.
A veure...
Que tenim en comú...
Que tenim en comú...
No, que falta.
Per exemple, no som tan iguals.
Nosaltres estem aquí estudiant
i avonant-nos per un futur que no tenim.
Però ens engeguem i anem perquè volem lluitar
fins al darrer dia.
Però hi ha un fotiment de gent que està allà jugant els altres.
Tenen una altra mentalitat.
Per això és aquesta gent.
De fet, cada persona té la seva inspiració.
Té raó.
Sí, sí, totalment.
Intentar pensar què ens pot unir.
Què ens pot unir?
Què ens pot unir?
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Hola.
Hola.
Hola.
Hola.
Hola.
Bona nit.
Hola.
Hola.
Hola.
Bona nit.
Hakka.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Vosaltres teniu moltes ganes de viure.
Vosaltres no en teniu?
De similitud amb la llum enlloc.
Jo aquí...
Espera, espera.
No comencem a compartir.
No fem trampes.
Acabarem compartint tots, però poquet a poquet.
Ara us diré com ho farem.
Si encara escriuen, aprofitaré que no s'hi caigui a mig.
A mi.
Col·laboració.
Mira que ara em passa camí.
Va ser molts ratos amb ell.
Ahir i avui li estic amb la Tròsis al Torment.
Això ens ho hem d'escriure.
La Tròsis al Sucre.
A mi li he fotat algunes coses.
Són més positives a tu.
Sí, positiva, positiva.
Són últims instants fins que torni la Maria Lluïsa.
Ara us diré què farem.
La frase final.
Més o menys.
El que és veritat que he fet,
que un cor de les 6 coses que heu dit,
que no són suficients,
el grup surt millor.
Per aquí va.
Som avançats.
Ara farem el següent.
Ara, quan acabi de tornar la Maria Lluïsa,
ens posarem per parelles.
I repassem la llista del que hem fet entre els dos.
I haurem de triar 6 coses entre els dos.
De les dues llistes.
No es tracta que una sigui millor que l'altra.
El que jo volia dir a la teva frase està millor explicat.
O la teva frase 4 diu el mateix que la meva 5.
No ho sé.
D'intentar juntar.
La següent cosa seria així.
I també en un dels dos fulls
apuntar els 6 items que quedin com de la parella.
Quan us ajunteu tindreu 12,
n'heu de tancar a tenir 6.
Aquest seria l'objectiu.
Ens podem posar el Joan Maria amb la Lídia,
el Gerard amb la Maite,
quan vingui la Maria Lluïsa es posa amb la Palmira
i la Joana es posa amb el Claudio.
Ara farem això.
Ara farem això.
Per parelles,
parlem de què hem triat i en triem 6.
Molt bé. I amb qui m'has emparellat?
Amb la Joana.
Sobretot el que us demano
és que no borreu la primera llista.
El meu era el meu i jo era el meu.
El meu era el meu i jo era el meu.
Aquest és el meu.
Jo soc xerneu.
Puro xerneu.
Puro xerneu.
Puro xerneu.
Escoltava.
Escoltava Tordera.
I jo soc el meu.
I jo soc el meu.
El meu malalt és el malalt i el seu.
El malalt és el diari i el malalt és el diari.
El malalt de Jaén.
El malalt és el malalt de Jaén.
creatura i cel·lula.
Del tren, de tu veritat.
No és estrangera.
No.
Són acceptacions d'altres.
Tenim elemenerganisme i la겠다fice.
Me l'hem sentit espectaculat i aquiatrat.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
Sí, però són...
Què més?
Voleu refir punts, eh?
Si en comptes de triar-ne,
podeu entre els dos...
Si us sentiu més còbodes...
Sí, sí.
D'aquesta dotza farem...
Si us sentiu més còbodes,
en comptes de triar-ne...
Un moment.
Si us sentiu més còbodes, en comptes de triar una...
De les 12 coses, 6,
en podeu crear 6 entre els dos.
Fem aquesta frase, o això és més així.
Ho podeu refir una mica, si voleu.
Clar, és que hi ha una cosa...
M'has apuntat com a una joveneta.
Aterració de la mort.
Es comptem.
És interessant, també.
Perquè al final, el col·lectiu de gent gran...
No, no, però està molt bé.
Aquesta ja va bé.
La mercania...
No, no, però m'has de dir una cosa.
Farem una tècnica.
I així ja ho farem.
La comunicació és meva.
Comunicació?
Comunicació?
No, no.
A vegades per aviat n'hi ha bastant.
A vegades t'acceptes,
però a vegades no t'acceptes.
Jo he arribat a un moment...
i no he perdonat ningú.
Quan res és bo,
els altres no se'n van molt bé.
I arribem a un moment...
perdonen els nostres peus.
No has de caure en la temptació.
Com nosaltres, no.
Jo he fet el meu bé.
No he perdonat ningú.
No he perdonat ningú.
No he perdonat ningú.
La comunicació...
La comunicació...
La comunicació...
Unes que són les majors.
No, realment no.
Unes per aviat i unes per mal.
Vosaltres no, perquè ho ho dèieu.
Jo no he perdonat ningú.
La comunicació...
No, no.
A vegades,
per aviat,
per aviat
i unes altres per mal.
És aquí on vaig?
Vale.
I les seves comunicacions, les altres,
no són mal farams?
Sí.
A tu.
Una comunicació?
Una major comunicació?
No ho veig.
Una major comunicació
per a les persones mayores.
I escolta'm,
amb aquesta major comunicació amb les persones mayores.
Esclou dels nets i els besnets,
que no són mayores dels nets.
No tinc besnets.
Jo sí.
Jo tinc 26 anys.
Ells no són mayores.
Ells són els altres.
Amb els nets i els besnets,
les persones mayores.
Una major comunicació.
Una major comunicació.
Una major comunicació.
No hi serà,
no tinc ni inquietud.
Perquè no ho he tingut gens clar.
Ho dic d'una altra manera.
No hi serà,
perquè no hi serà.
No hi serà.
I no ho sé.
No hi serà.
No hi serà.
No hi serà.
No hi serà.
La música és meva.
Jo tinc la música.
Jo tinc la música.
Jo tinc la música.
Jo la cúrbia, la salsa...
Jo també.
Jo també.
Jo també.
Jo també.
Jo vaig.
Jo vaig.
La música.
La música.
Jo crec que el sexe...
Segur que el meu marit va llençar el sexe.
També.
Li agrada també la música.
La música...
Escolta i balla.
Recalquem.
I...
Bailar.
Escoltar i ballar.
Escoltar música i ballar i ballar.
La cúrbia.
El xa-xa-xa.
La música.
La música.
La música.
M'agrada molt.
L'exercici.
M'agrada molt.
M'agrada molt.
I cada dia, cada dia, cada dia, cada dia,
i cada dia, cada dia, cada dia, cada dia,
que podem fer alguna cosa.
Sentadilles, sentadilles.
L'exercici per fer-me fer l'exercici.
Bé, molt bé.
A fer l'exercici.
Últims minutets.
Diàriament.
Sí.
Aperteixer.
Aperteixer.
Aperteixer.
Aperteixer.
Molt bé.
Aperteixer.
Aperteixer.
Aperteixer.
Aperteixer.
Aperteixer.
1,
2,
3,
4,
5,
6,
7,
8,
9,
10,
11,
12,
13,
14,
15,
16,
17,
18,
19,
20,
21,
22,
23,
24,
25,
26,
27,
28,
29,
30,
31,
32,
33,
34,
35,
36,
37,
38,
39,
40,
41,
42,
43,
44,
45,
46,
47,
48,
49,
50,
51,
52,
53,
54,
55,
56,
57,
58,
59,
60,
70,
80,
90,
90,
90,
90,
90,
90,
nou.
conclusion
Donem més importància al C que al que tenim
que al que tenim
Més importància al C
que al...
del que tenim
que el tenim
al que tenim
a dia.
No hi Tenim
no hi Tenim
..
Nena
Com a
każdy
rictus, rictus i arrugues del pas per a la vida.
Els rictus, rictus i arrugues del pas per a la vida.
Què és allò que més tenim nosaltres?
Tenim arrugues.
Què és un rictus?
Què és un rictus?
Rictus és quan un té desfeccions cap a baix o cap a dalt.
El rictus és la forma que ens agafa la vida.
Que t'agafa la vida per les tristors, amargors...
Ah, ok.
Tristors i arrugues.
Per a tristors i arrugues...
Te'n falta una? Sí.
Us n'he deixat de dir alguna.
1, 2, 3, 4, 5, 6.
Va, ja.
L'experiència és d'ella.
L'experiència és d'ella.
L'experiència és d'ella.
L'experiència és d'ella.
Mira que el mira tant.
Nosaltres, a l'art.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Experiències viscudes, bones i dolentes.
Bones i dolentes.
Ganes de viure.
Ganes de viure, sí.
Ho poseu tots.
Curiositat.
Curiositat, molt bé.
Anxia de fer coses i aprendre.
És la curiositat.
Acceptació.
Acceptació de què?
Del que ens toquen de tot.
Acceptació de tot?
De tot el que vingui.
D'al·locant.
Està bé.
Nosaltres hem fet un ús i un ús d'altre.
Nosaltres hem fet un ús i un ús d'altre.
Acceptació de la mort.
Acceptació de la mort.
Ja us heu oblidat.
Ja us heu oblidat.
Una major comunitació.
Una major comunitació.
Una major comunitació.
No.
Això ja està fet.
Ja està.
Però ha de posar el que hem fet cada parella.
Però ha de posar el que hem fet cada parella.
Ha de posar-ho tot?
Sí.
I no t'hi cabrà.
Escolta i balla la música.
Escolta i balla la música.
Lletra més petita.
Molt bé.
Escolta i balla la música.
L'exercici diari.
L'exercici diari.
Ja ho fem?
Sí.
El desig de ser acceptant l'experiència.
El desig de ser acceptant l'experiència.
Jo hi puc vigir-me.
Jo hi puc vigir-me.
Treballar amb les associacions.
Treballar amb les associacions.
Això és teu.
Tu ets la bona persona.
Tu ets la bona persona.
A la família i un gran desig de viure.
A la família i un gran desig de viure.
No ha sortit.
No ha sortit.
No hem fet nou.
No hem fet nou.
No vols treure.
Ja està.
Hi ha moltes coses repetides.
Hi ha dues que han sortit més d'una vegada.
Que és la d'experiències.
Que es pot dir d'alguna manera o d'una altra.
Que experiències han sortit.
La de treure és una de les frases que val.
La de treure és una de les frases que val.
No és una cosa compartida.
Les experiències no són compartides.
Les experiències no són compartides.
Potser s'ha mentit.
Tu tens experiències i jo tinc experiències.
Tothom té experiències.
Posa una sola experiència.
No vull dir que ha de ser.
Hi ha sortit bo.
Tots estem d'acord.
Hi ha partida d'experiència.
Hi ha partida d'experiència.
Experiències viscudes ha sortit de diferent maneres.
I l'edat.
L'edat, no.
L'edat que ens oblidem d'ella.
O te'n recordes dels anys que vés.
A l'edat no has de posar-lo com una cosa comuna.
No és comuna.
No, cadascú fa el que té la seva.
És el més comú que tenim.
El 70.
No tothom té l'edat.
L'edat és la que realment té.
És diferent.
Tots tenim l'edat.
Per què la mireu aquí?
Com una cosa bona i una dolenta.
Jo acabo de deixar.
A veure si us sembla, anem punt per punt.
Anem a perdre.
Si no, no ens en sortirem.
Hem sigut capaços de dir les malalties...
No, no.
Jo crec que...
El que està bé de poder fer el vostre projecte
és que decidiu vosaltres que us defineix.
Si decidiu que les malalties us defineixen...
No, no.
Si decidim que això no ens interessa, no ens interessa.
Tots.
Cabells blancs,
em sap greu no haver-hi pensat.
He pensat una altra.
Cabells blancs, per exemple.
Sí.
Els tenim.
Aquesta persona sense vells blancs.
Tu no entens el que vens a dir?
Tu no entens el que vens a dir?
Tu no entens el que vens a dir?
Tu no entens el que vens a dir?
I tu ni fill.
Jo no entenc el que vens a dir.
Per exemple,
a veure,
ganes de viure també ha sortit més greu.
Ganes de viure també ha sortit més greu.
Ganes de viure...
Com podem fotografiar les ganes de viure?
Home!
Penseu que després hem de fer fotos.
Però està bé.
La gràcia d'avui és que entre tots triarem uns temes
i després aquest tema serà interessant com cadascú
troba la seva manera de fer-les.
Les seves ganes de viure potser no tenen a veure
amb les ganes de viure de la Palmira ni amb les de la Maite.
Això ho veurem amb les fotos.
És la gràcia d'aquí.
Les fotos serà l'oportunitat per cadascú per dir
que aquestes són les meves com a Joan Maria,
com a Lídia, com a Gerard.
Les meves ganes de viure són aquestes.
Entre tots tenim ganes de viure, però les meves són diferents.
Ok, també, també.
No discipline School 1.
Les ganes de viure les podries posar en vermell.
o no et dius?
Sí, perfecte.
Les experiències viscudes també m'heu estat d'acord.
Sí.
Les experiències viscudes.
Anxia de fer coses.
Hem de trobar la manera que tots estiguem d'acord,
però curiositat, desig d'aprendre,
ansia de fer coses.
Jo crec que és tot una mica el mateix que a mi.
Les ganes de viure, no?
Una vegada són les ganes de viure, tu pots viure així.
Pots estar a la cadira sense aprendre res
i sense tenir curiositat per absolutament res.
Quines?
Les ganes de viure.
No, és que hem d'anar creient, no?
Mira, ara esteu acollant.
Em poso el pèl, què he de fer?
Les experiències viscudes.
Les ganes de viure hem de trobar una manera de parlar de la curiositat.
No sé quina creieu que és la millor manera de parlar.
De curiositat, desig d'aprendre una cosa diferent.
D'això hem de treure una foto.
Sí, de cada cosa.
De cada cosa.
Això avui anul·larem.
Ganes de viure.
Ara, avui, si és que hem de fer fotos, avui.
Arrugues i erectus.
Jo també.
Però jo m'ho he posat així.
Hem de fer fotos.
Hi ha ritos que trobarem desiguals.
Molt bé.
Potser les coses més...
Ganes de seguir aprenent.
Ganes de seguir aprenent.
O el desig d'aprendre.
El desig d'aprendre?
Sí, i tant.
Ganes de seguir aprenent.
Escolta, el desig d'aprendre cada dia.
Ganes de seguir aprenent.
No hem avorrat res.
Sí, perquè quantes menys coses...
Quantes menys coses tinguem a dir millor.
Lluar, els que veig plaques també.
Els que veig plaques també.
Depèn.
No sé si s'ha triat.
Per exemple, jo crec que...
Jo també.
Jo crec que tant les arrugues com el cabell blanc
poden anar en la mateixa línia.
Però al final és el cos, no?
Sí, el pas del temps.
Jo crec que ajuntar les arrugues i el cabell blanc...
Queden amb mi jo.
Com es diu?
El pas del temps.
Ganes d'aprendre.
Ai, no, el cabell blanc, el pas del temps.
Ganes de viure...
Ganes de viure experiències viscudes.
Ganes de viure el pas del temps.
Però què viu el pas del temps?
Això surt conjunt de dues o tres coses.
El cabell blanc i el pas del temps.
I per exemple, una cosa que només ha sortit en un grup,
però que quan vam recordar l'inici,
quan vèieu quina és la vostra fotografia més important,
tothom va portar coses de la família.
Voleu treballar amb la família?
Sí.
És un tema que va sortir quan vèieu portar les coses.
No cal treballar amb la família físicament.
És el que hem vist avui amb el teu retrat d'altres maneres.
No sé si voleu treballar amb la família.
Un retrat?
Sí, tant. Pots fer la família amb un retrat.
Així potser amb la família també.
T'ho pregunto perquè tinc ganes.
Jo sí. Un, dos, tres, quatre, cinc.
Jo tinc quatre.
Tots teniu que tindre el mateix.
Jo en tinc cinc.
Treballar per les associacions.
Les experiències viscudes.
Ganes de viure el pas del temps i la família.
Treballar per la família.
Quina has dit de primera?
Ara us ho posaré en una altra línia.
Ara triem i després us ho poso en una altra.
I l'edat?
Faltaria un.
I tristos i alegries?
L'edat ja que et surt amb el cabell blanc.
Ja són les experiències viscudes.
Les ganes de servir-ho.
Ja l'hem posat.
A l'hora es morre l'altre.
Jo m'agrada molt tristors i alegries.
Han de seguir aprenent.
Queden menys coses.
Ja surt amb vermell.
Tristos i alegries.
L'altre que t'havien sortit.
Tristos i alegries.
L'altre que s'ha repetit.
L'acceptació.
Acceptació de la mort.
Tristos i alegries.
L'altre que s'ha repetit.
Acceptació de la mort.
Però fem acceptació de la mort que és important.
Arrenen el cementiri fotològic.
No, no.
No, tampoc.
Crec que el que podria trobar...
Algú millor i no l'acceptació de la mort.
Bé, no ho sé.
L'acceptació de la mort la tens entre comilles.
Pasa que no hi pensem, amb això.
No hi pensem.
L'acceptem.
Ens ho oblidem?
No.
La setmana passada vaig trobar el punt.
Li vaig dir que he anat al cementiri
i conec més gent al cementiri
que al carrer.
La fotografia també es pot fer
de manera que ho sigui, per exemple,
no té per què ser literal.
Encara que el tema sigui l'acceptació de la mort,
potser per mi l'acceptació de la mort
és un nen tirant-se per un tobogán,
perquè és el contrari.
No cal que a vegades, si la acceptació de la mort
em sona un títol trist i no tenim ganes de fer fotografies tristes,
li podem donar una volta i adaptar-la a nosaltres.
Però jo no puc entendre molt bé
de l'acceptació de la mort fotografiar un nen
que baixa per un tobogán.
M'ho he inventat una mica, però no apareixo.
Jo tampoc.
Què deu ser?
Que no és la mort que torna a servir?
És la lliure?
Sí, sí.
No apareixo.
L'ànima que surt.
L'ànima que surt.
Les experiències viscudes.
Tristons, alegries...
És molta feina.
O podem fer acceptació, si no.
Escolti, treballem amb les associacions.
Acceptació del món o el que vivim?
Acceptació del món.
No ho acceptem.
No podem acceptar la guerra que està al món.
No podem, no podem.
Però existeix i no hi ha més remei que acceptar.
Diem la comoditat i el que surti.
No cal que facis el puto de la guerra.
L'altre setembre no n'hi ha més remei.
Hàgim de fer coses.
Hàgim de fer coses, sí.
Això sí.
Ja està.
No els dinuts perquè es diu sí.
Em vaig, que m'espera Nadal.
Digue'ns tu.
Ja ho he dit, l'acceptació.
Ejercicifiqui.
Ejercicifiqui.
Això és una altra cosa.
El recepte ja era acceptat i hauria apreciat.
Acceptació seria difícil.
Potser cadascú interpretar-lo amb acceptació.
Cadascú d'una altra manera.
Acceptació.
No t'has apuntat res?
Ja us ho passaré bé.
Ja us ho passaré bé.
L'acceptació pot ser que anem a la parada del teràpia
i se t'escapin.
Se m'ha escapat del teràpia.
Mira si està aquí.
El cos volia...
I no ho havia vist.
El cos volia tallar.
El cos volia tallar.
Molt ràpid, que avui anem tard.
Com que no sabia exactament quins punts sortirien,
ja pensaré una mica per la següent sessió
com ho podem treballar perquè no sigui això.
Perdoni, això vols pel dimarts?
No, per això.
Ara els relaxem tots.
No, no.
Jo ara em quedaré amb aquests sistemes
si li voleu començar d'una volta escudeu.
Jo el que havia portat per la següent sessió era una altra cosa.
Com que no sabia què sortiria,
volia començar per una cosa més fàcil
i que no fos tan...
És que som un autoretrat.
Ja, doncs anàvem a posar l'autoretrat.
L'autoretrat.
Sí.
Us anava a ensenyar molt ràpid,
però molt ràpid sí que falta molt poc.
En cinc minuts us ensenyo diferents exemples de l'autoretrat.
Perquè els fotògrafs i fotògrafes
l'han treballat de maneres molt diferents.
No només amb un selfie, es pot treballar...
Per exemple, l'Ariadna Arbus es fa una fotografia
amb el seu fill que acaba de néixer.
I se'n fa dues.
I com que és el seu primer fill,
per què no acaba d'estar del tot contenta?
La que li ve a sobre està una mica...
Perquè té una foto...
Un mirall davant?
No, és un temporitzador.
Temporitzador i llavors es fa la fotografia.
El Richard Avedon, per exemple,
es fa autoretrats de guapo.
De davant...
Ben posat, ben arreglat,
o amb la càmera davant d'un mirall.
Aquesta, per exemple,
també és divertida.
La Joves Fens és una fotògrafa
reuneix amb una amiga seva
i reuneix la típica fotografia
que havien portat a l'escola quan eren petites.
I els fa molta gràcia
i enganxen al moment on s'estan rient les dues
de mirar quines cues portava, mirar quines trenes.
I és un autoretrat conjunt
i que té molta carisma.
Un autoretrat també el pots compartir amb algú
si et sents més còmode, no cal només aparèixer tu.
La Joves Fens, més endavant,
té un càncer de mama
i té un treball molt llarg en la seva vida
perquè és quan neix el que deies,
que la fotografia pot ser terapèutica.
Neix la fotografia com a teràpia
perquè ella l'utilitza així.
Es va fent retrats, com li va canviant el cos,
l'operació, tot el procés i com ho viu ella.
Aquesta fotografia és bastant crua.
És una fotògrafa molt famosa
i aquesta fotografia ha marcat història
perquè es va fer un autoretrat
després que el seu nòvio la pallissés.
En el moment en què va dir aquesta relació, prou.
Es fa un autoretrat i es farà molt famosa
aquesta fotografia com a lluita feminista
que fins aquí hem arribat.
La Francesca Woodman experimenta molt, per exemple,
amb el moviment, amb un pèl selfie d'aquests,
m'agrada gaire que li surti la cara,
llavors trobant com em puc col·locar davant la càmera
perquè se'n reconegui, però no.
Aquesta és una altra fotògrafa
de Pati Màquina,
que va fer un autoretrat,
que va fer un autoretrat,
i aquesta és una altra fotògrafa de Pati Màguina.
Tampoc li agrada que se li vegi la cara,
com que té una melena que se li reconeix molt pel color,
juga amb això, i si no amb un mirall.
I li agraden molt els paisatges.
Fa autoretrats però li dona més importància
on està aquella mateixa.
La Vivian Mayer, per exemple,
és molt llarg el seu treball
que té amb els autoretrats
i sempre els fa mitjançant reflexes.
Això és amb un carrer
que fa la fotografia en un bar
i podem veure a l'interior
i a l'exterior veiem la fotògrafa.
És com un autoretrat seu
però veiem la fotografia d'uns altres.
O per exemple,
en Josep Gerard decideix
que un llit desfet diu molts que la persona.
Per tant, el seu autoretrat és...
Aquí és on dormo.
Està obert, no està desfetit.
Està acabat d'aixecar.
Jo vaig acollir.
Les fotos utilitza, aquí...
Hi ha molta informació sobre l'autor
i de la mateixa manera també fa aquesta.
L'autor sempre anava amb les ulleres a tot arreu.
Creu que les ulleres el defineixen.
Una fotografia que juga també amb el fons,
els reflex de les seves ulleres, és ell també.
I els deures serien aquests.
Investim amb l'autoretrat
i sentim com desapareixer davant de la càmera o no,
preferint davant del mirall,
amb un reflex, potser amb un selfie
és quan ens sentim més nosaltres.
Comencem per aquí i del 6 i temps que han sortit
ens oblidem fins la setmana que ve,
abans d'atabalar-nos i posar-nos nerviosos.
I ho anirem treballant però a classe,
a poc a poc, també veient referents.
El següent.
Llua.
Llua, quals no correu?
Dua.
Puedes poner en la escena la lista que estava abans.
Gràcies.
Adeu, bona tarda.
Bona tarda.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Bona tarda.
Bona tarda.
Ok, gràcies.
Bona tarda.
Hasta el martes.
Hasta el martes.
Aquesta és la marfó, deu ser el teu, no?
Sí, sí.
S'han de plegar les cadires?
Ara ho faig, no et preocupis.
Ara ho faig, ara ho faig.
Ara ho faig, ara ho faig.
Ara ho faig, ara ho faig.
Ara ho faig, no et preocupis.
Ara ho faig.