Comencem repassant les fotografies que m'heu fet arribar, les d'avui no les he posat,
i aviso per algunes fotos que he repunt al final.
Heu aprofitat caprovies, reflexes, llums, ombres, molt bé, com cada setmana,
i res, comencem per aquesta fotografia, que és de la Maite.
Si la vols explicar...
Jo m'agrada molt mirar cap a fora com bro.
Des de menjador em començo a mirar al carrer i miro així.
I vaig veure com plovia cap a la finestra, les gotes estaven caient, m'entens?
I quei, mira que maco!
Aleshores, si es veuen les gotes i tot, faré la foto.
I el que m'agrada més és que es veia al fons de borrons i les gotes més grans.
Es veu que és un col·legi.
Sí, sí, sí.
I s'identifica.
I acaba amb suor.
Sí, i la casa no esquiflo.
Sí, sí, s'identifica.
Si ets de senyor saps quin carrer és.
M'he acceptat.
Carrer Buona Vista.
Jo sé per què hi viu, que és el carrer Buona Vista,
però tampoc per d'acord.
Jo m'ho volia posar.
Vaig aprofitar aquell dia caprovia per fer un parell de fotos.
Això és tot de l'esquerraç fer de l'hospital?
Per què?
És xulo perquè veiem les gotes que estan compremarcades en un primer terme
i tota la resta està difuminada.
Tot i que és interessant perquè encara que està difuminat
podem saber quin carrer és.
Hi ha aquest joc de mirar més enllà de les gotes de pluja
i es veu un cotxe de llibre.
Quin carrer és?
Buona Vista.
Sí.
La part del tutuburí...
El tutuburí està més enllà.
Queda aquí.
Aquest és el col·legi de l'UJIAC i la casa va ser millor.
Sempre me'ls miro perquè té un xip presos que els he fotut.
I a l'altre cantonada, que hi ha un bloc de tullos,
abans hi havia una torre que era el Senyor Espinàs,
que era on venia a passar els estius de petit l'Espinàs.
Aquest xamorall.
I aquesta casa tenia tota una col·lecció d'ocells i xòpits
que venia amb els nens a col·legi a veure-ho aquí a la casa Colombo.
I nosaltres els esvalotàvem quan jo anava a col·legi Núria.
Aleshores anàvem a esvalotar i doncs ho sento.
Sí, sí.
Era una casa preciosa.
Això no vas posar.
Aquesta és del Jorn Maria.
Si et la vols explicar, crec que ara vas fer tornar a casa l'altre dia.
Sí, aquest és el Jordi comunitari de casa.
Estaven les bosses de salut.
Quan he sortit de casa és el que menys.
Sí, ja es veu que plovia per aquest reflet aquí a baix.
Sí.
I els llums també.
Acaba de ploure.
Sí, tot i ser de nit,
es veuen molt clar aquests colors, el color de les flors,
en contraste amb el verd, amb les llums allà.
I ja està molt ben il·luminada la plaça,
perquè es veuen molt bé aquestes palmeres.
Són molt altes.
Per això deuen tenir un focus, no, la palmera?
No, no.
Hi ha els llums d'aquí que han estat aquí.
O sigui, al costat hi ha tot aquests flamols.
Sí, sí, perquè si la vas fer el vespre al nit,
té molta...
Sí, sí, vaig sortir d'aquí.
Jo també les vaig fer totes sortint d'aquí.
Està bé, està bé.
Jo faig sempre, no deixis per amunt,
o no t'ho podes fer.
Deu ser nedat, això.
Molt dolent.
M'ha ensenyat a patir.
Oh!
Hi ha altres tipus de fotografia, també quan plou.
Hem passat per una finestra, hem passat per un paisatge,
i ara és un detall.
La vols explicar?
Que les peles de pla no.
A què rellisca?
A què rellisca?
A fer la fulla, la trepitja?
Sí, sí, sí.
Estava a la dora de la carretera.
I mira, veuràs el xarquet?
La xarqueta és estètica.
Va, a veure com queda.
Bueno...
Hi ha un contrast.
Aquestes fulles que han caigut, totes són marrocs,
tenen més o menys la mateixa tonalitat,
però són bastant irregulars,
i a mi m'ha agradat com contrasten amb el fons,
que és més quadriculat, al final és una sella.
El fons també em recorda les torretes de xocolata.
Ah, sí?
Que li haguessin posat res.
I que estiguin mullades,
té uns reflexes que li donen un color estrany als fulles,
una mica rosa, groc, verd, una barreja.
Això sembla una fotografia de tardor.
Sí, sí, sí.
Sempre hi ha fulles.
Sí, tot l'hivern, tot l'any.
La primavera, ara no.
Però també hi ha una fulla a la primavera.
I passem a llums i ombres.
Si vols explicar, Claudio?
No tinc res a explicar.
Com l'aspeta o com ho vas decidir?
És la llum.
Intentava buscar reflexos.
En aquest angelito.
Però molt malament.
Has de posar l'esperma, etcètera.
No crec que trobessis l'angelito en aquest esperma.
Que la foto està preparada.
És un angelet.
Buscava reflexos, llum, llum.
És difícil d'això.
És una llum més petita, no?
Sí, però no és una parella,
és una ventana que és lluny.
Està reflexant a la cabeza.
Sí, sí.
El foc també fa una llum especial,
que no la fa una bombeta.
Té com aquestes diferents capes.
Que et cremis.
És xulo fer fotografies molts cops al foc,
perquè podem observar aquest blau que hi ha a l'inici,
després és més groc,
va transformat a més en taronges, en vermells.
Hi ha tota una gama que en una bombeta la perdem.
Veus la vermella?
Sí, clar, vermella.
Sí, que és interessant.
És això, una fotografia de bodegón,
de molt controlada a casa, petita.
Puc controlar que vingui la llum d'aquí, d'allà,
tancar una finestra o obrir-la, si vull reflex o no.
És un altre tipus de fotografia.
Aquesta també és del Claudio,
però és del Claudio.
Aquesta és la mateixa del principi.
Recordeu que la vaig fer de dia i la reflexava a la sombra.
És el mateix parat que està des d'arriba.
Sí, és d'aquí fora.
De dia i de nit.
De dia projecta la sombra del sol
i de nit projecta la mateixa llum.
No té res especial.
Una foto zenital
amb les baldosses del patio.
Ho fas amb el mòbil també, Claudi?
Sí, això està fet amb el mòbil.
Amb aquesta càmera he fet una sèrie de fotografies
i les he passat a l'ordenador, però no soc capaç d'enviar-les.
No les puc passar, no puc compartir.
Per correu, no?
Sí, per correu.
Per correu.
Ja ho mirarem. Per Google.
Tens correu, no?
Sí, Google sí.
Ja, aviat te les enviaré.
Per l'ordinador també podeu enviar-me per correu.
Us ho anava a dir a partir d'ara,
com que no volem perdre qualitat,
que me les envieu per correu electrònic en comptes de per WhatsApp.
Sí.
Correu, Toni, què el tenim?
Us passaré i si no té correu, ja ho mirarem la matinada.
No sé com fer-ho.
Sí, tu tens un correu teu.
Sí, tinc un correu.
Saps la vostra sèrie?
Qual és el correu?
Després us el passo.
Després us el passo.
Va bé, d'acord.
No, no ho faré.
Des del mòbil, en comptes de clicar,
compartir per WhatsApp,
li dones el correu electrònic.
És una icona del costat.
No és gaire més difícil, us ho ensenyo després.
I si hi hagués qualsevol problema,
ja ho fareu per WhatsApp.
Aquí a classe ja mirarem com ho feu arribar.
Perquè hi ha altres maneres d'ondes Bluetooth.
Els mòbils fan moltes coses.
Si no els us detenem.
Aquesta?
D'una ombra ben grossa.
Vaig anar al pagès a buscar les verdures
i vaig veure aquesta ombra tan gran que
vaig fer una foto de la ombra.
Al fons ja no hi havia...
Tota la gent ve un dia tan maco, el diumenge.
A la part de Torre Blanca.
Sí, i és xulo
perquè has enganxat dues persones.
Sí, i un cotxet que fotàvem amb un bebè també.
La podia haver enganxat una mica abans,
però entre que la prepares i no la prepares...
I penses i no penses perquè no tens l'experiència suficient
per saber si ho estàs fent bé o no.
No, però queda xulo, jo crec, així.
Perquè hi ha com aquesta ombra que agafa molta importància,
però et condueix cap a les figures que passen,
després tenim també tota aquesta gent del bal.
Vas mirant a diferents llocs.
La veritat és que la part de Torre Blanca
pot donar molt per fer fotos.
El pont és preciós.
És que vagis o que vagis allà.
I una altra ombra?
Ah, està bé. Què, se m'agrada?
Doncs, nada.
Com ella, no, passejava per...
Anava al parque que no sé ben bé com es diu,
que està a la part de Desplugues.
És que no sé ben bé ni com es diu el parque aquest.
I reflexionava això d'una casa
i pensava que era bonic.
Sí, és molt xulo.
Té com tot aquest...
Sí, la cosa de fer-ho.
A l'hora que està feta la fotografia està molt marcat.
Pots veure...
Hem entès exactament com és el tancat
a la vida real, com si digués.
I ho entenem dins en sang de l'ombra.
Aquesta fotografia és de l'horitzó Jaume Mariano.
Sabeu d'on és, això?
És el museu de l'ECE.
La torre de l'ECE aquí és on va morir Andalí.
Aquesta finestra d'aquí és la que els últims anys
de la seva vida estava a Andalí.
El museu és més a la dreta.
Sí, sí, és xula.
Pels colors, no?
Ja és l'edifici en si, és un edifici espectacular.
Això d'aquí, en representen el pa català
d'Apostola.
De tres mollos, oi?
I és xulo perquè hi ha com els tres colors.
El color blanc i el color verd.
I que estigui de nit,
fa que hi hagi aquestes ombres
provocades per les diferents opcions.
Exacte, els xiprers i també els propis pans
fan com una mica d'ombra de paret.
Per la llum artificial, eh?
I aquesta altra també del jarlari.
És a 50 metres allà.
Això de l'esquerra forma part del museu
i aquí són botigues que veuen diferents coses d'Andalí.
I el que es veu al carriquet
és d'on l'escalècia de Figueres,
que ara se l'heu en el 1000 anàlisi,
l'escalècia.
I a madera, il·luminat, hi ha el...
El Campanà.
El Campanà.
Aquest Campanà va ser fet
de l'any 1945-46
perquè amb els bombardejos
l'escalècia, el bombardejo i els ossos
la van encarar.
Aquest Campanà és una còpia exacta
del de Santa Maria del Mar, de Barcelona.
És un Campanà gòtic.
I l'escalècia novesta gòtica.
Per la guerra allà va caure.
Em recordava el carrer Plageria.
El meu pare ja vivia a Paral·lel.
I ni un document va quedar a les meves pies.
Podien treure's els anys que volien,
perquè no hi havia cap document.
Figueres després de Comunica va ser la segona ciutat
que van destruir.
Un teps de Figueres va quedar destruït
per l'aviació italiana.
A mi m'agrada també la fotografia.
La història també està molt bé.
Però és com que el carrer
emmarca aquest Campanà.
I també la tonalitat.
L'altre dia parlàvem de cálids i freds.
La llum del carrer és molt més càlida
que la del Campanà.
Si fos la mateixa llum no la saltaria tant.
L'altre dia era molt fred i clavosa,
mentre que el carrer té una llum més taronjosa.
Com és el Campanà?
L'altre té molta més humitat.
Aquest carrer a la dreta
és un carrer estret.
Com començava pel barri Jueu de Fies.
És el carrer magre.
És molt maco.
Vaig anar-hi un dia a passejar.
A la museu i després al castell de Sant Ferran.
El castell de Sant Ferran és una meravella del món.
Per mi.
Aquí hi ha una cadira.
És una cadira.
Hi ha una taula.
I vaig veure aquesta taula.
I la taula també.
És una foto molt càlida.
No sé a quina hora la vas fer.
Això al migdia.
És aquest sol més de migdia.
El sol del migdia m'agrada molt.
I com que veus les plantetes per aquí
i tot és molt de fusta,
és una situació molt càlida.
Les ombres, tot i ser bastant la llum dura
de la que parlàvem l'altre dia,
no són gaire impactants.
Ara és l'altre dia.
Em sembla que les ombres no te les vaig enviar.
Ara no sabria dir qui.
Aquesta és de l'altre dia.
I m'ha agradat perquè hi ha una foto d'una foto.
Veiem per una banda
les ombres de la Maria Lluïsa
i aquests braços que van cap a la paret.
També veiem, aquesta és la Liliana,
com està fent les fotos de les mans.
Per tant, veiem dos cops les mans.
I també la llum que té la Liliana
al cos de la Liliana és molt maca.
L'il·lumina una barra,
i té molt de marca d'ombra a l'altra part.
Aquí mateix poden sortir coses xudies.
I de tallets que surten,
també d'aquí de la mateixa classe.
El fotògrafi no té ombra.
El mànec de baix.
Estàs a la Joana.
Estàs a la Joana.
Tu les pots escollir, la veritat.
Aquestes, també del taller que vam fer aquí,
alguns que m'heu enviat fotos,
com d'una mateixa escena ens podem fixar
en coses completament diferents.
Hi havia persones fent coses,
però per alguna raó, a contacte de l'atenció...
Té sentit que et crides l'atenció,
perquè té un color molt llampant,
t'estaca molt el paraigua,
que és un trenja...
El que passa és que des de fer sobre el paraigua
va fer sobre la meva cama.
Una mica mal.
Perquè estava molt enganxat,
i la llum estava més lluny.
Si la llum l'apropem i la baixem,
perquè si no ho hagués fet nosaltres,
les llums que enfocaven la foto que podries fer.
Exacte, llavors, en aquest cas,
si tenim una cosa molt enganxada a la paret,
la posarem llum.
Si la llum ve de molt lluny,
la ombra és molt petita i just darrere de l'objecte o la persona.
No me'n recordo qui la va fer.
Jo.
I què passa si anem a fer la fotografia
en els cossos que fan llum,
en comptes de les ombres?
Hi ha una persona que passava per allà
i se li queda el focus.
És un viatge, és una espècie de l'averill.
Agafes el focus, l'assegueixes al fil, vas aquí,
però també hi ha un altre,
és una mica...
No és vera.
No?
Sempre.
Crec que és de la manera...
Que la meva mà sigui, no et dic que no.
No, no ho sé.
A mi em surt la data i a mi em sortia la data.
Sembla més aviat que siguis tu.
Sí, pot ser que siguis tu.
Aquest és també, no?
Si algú estava fent la fotografia a les llums,
de cop, si ens aixequem, passen unes altres coses al sostre.
Són com dues coses.
A mi em surt la data i a mi em sortia la data.
Sembla més aviat que siguis tu.
Si algú estava fent la fotografia a les llums,
de cop, si ens aixequem, passen unes altres coses al sostre.
Són com dues coses completament diferents de la mateixa escena.
I com que hi ha com un moviment,
i tireu com cap endarrere,
tot i que sigui una fotografia física en el moment,
està passant alguna cosa.
I continuant amb les ombres...
Aquesta és la meva mala sombra.
Aquesta és la meva tenda, que n'he rebut més d'una semblant.
Ara ho veureu, perquè... mireu.
Aquesta és la meva mala sombra.
No, no.
Aquesta és la Lídia i aquesta és la Joana.
I just el tema també és molt semblant.
Oi, sí?
Perquè és de terra, perquè és un parque, no?
Sí.
I ara anem a la carrera i ja anem a entrar al parque.
On és aquesta de la reixa?
Tot i així podem veure que són dues persones diferents,
perquè es veu molt quin tipus de roba porta.
A la Lídia és el que també porta una bossa.
Podem pensar que potser ve a comprar o ha d'haver de comprar.
Sí, no.
El portava al davant.
Sí, sí.
Us interessa això, que un veiem...
Bueno, que a vegades...
Però un espèndid és una mica desfasat perquè el cap se veu molt petit
i el cos molt gran.
Això ho fan, eh?
Sí, sí.
Sí, perquè això és el que passa.
Al final, la nostra ombra mai...
és només a una hora, que és exactament igual.
La nostra ombra s'allarga més i, per tant, ens deformem el terra.
Vull dir que és normal que si...
Una cosa que no podem controlar és la nostra ombra.
Ha, ha, ha.
Avui el Figuem a les sopres de l'Arnau.
El model és una que ho estava seguint.
I aquesta també és una ombra.
Sí, però a mi el que més em va agradar aquesta foto
és la cloror que hi ha allà al fons.
Aquí?
Sí.
La foto està molt fosc.
I com que estic així,
se m'ha obrit la bata.
Aquesta és una manera també,
igual que ha fet la Lídia i la Joana,
de fer-nos una foto nosaltres mateixos sense aparèixer.
Però aquí,
mentre que a la foto de la Lídia i la Joana
ens centrem en la persona, en com és aquesta silueta.
Aquí la silueta és una mica més difosa,
però veiem més coses que no són l'ombra,
sinó com viu.
Com viu, veiem.
També una part de la cuina,
una part del menjador,
pistetes que ens poden dir com és aquesta persona.
Després ho podem encertar més o menys.
A veure, explica-m'ho.
El micrònes.
El micrònes.
El tinc al finestre.
Sí, i es veuen els reflexos,
no tant bé cap a la mateixa finestra.
Jo a la finestra la tinc a l'habitació.
I llavors el Lúsa ha acabit amb un retrat.
El senyor Josep.
Està una mica xafable la foto, en veritat és més...
Aquí es veu més.
Sí, més gran.
Però és xulo, no? Aquesta llum, com la vas fer.
Si ens vols explicar.
Carli, llenteta.
La llenteta tornava contra un vidre i feia aquesta rodona.
Aquesta d'aquí.
Això era el reflex de la llinterna.
I llavors li vaig posar la tàbrica al costat
i se li veia la llum llarga.
Molt bé trobades.
I fer un retrat molts cops costa,
perquè també fa vergonya o fa cosa.
Queda't aquí, no et moguis.
A vegades ens hem d'atrevir.
No crec que hi hagi tantes coses.
I que l'altre és...
No crec que li hagis dit al Josep.
Posa't així per allunyar.
El vas allunyar.
Jo sí que m'ho he imaginat.
Estic aquí.
No, què va, què va.
No moguis.
Perquè vaig veure el reflex
i vaig pensar que era fosc.
Només posem una llumeta amb un racó perquè està mirant la tele.
I jo vaig dir que aniré a buscar la llinterna,
enfocaré i a veure què surt.
Sí, les dues llums.
També del que parlàvem, càlid i fred.
Aquest no és fred.
Exacte, l'aigua és més fred
mentre que el reflex que fa la llinterna és més càlid.
I després hi ha el reflex d'aquesta mitjacara
que després hi hagi això allà donant un joc.
Perquè si no hi hagués, seria tot molt fosc
i només li veuríem mitjacara.
Així podem jugar més en la composició de tot.
I una altra manera de fer un retrat.
Una vegada es poden fer una foto d'una foto.
No, però és que aquí el que jo intentava fer era un reflex.
Un reflex, sí, sí.
Però jo crec que és molt xulo la barraja.
A mi m'ha agradat el reflex.
L'ús de llum que entra per la finestra
és una mica com avançar amb la planera.
La pena és que ell és més guapo
perquè no es veu bé.
A mi m'agrada tenir com una mica el reflex.
Sí, sí.
Les franges aquestes, perquè aquella cortina que hi havia,
perquè ara ja no hi soc en aquest pis,
eren franges més tupides i més clares.
Per això han sortit les clares.
Perquè era el que entrava de llum allà.
Doncs està molt bé.
I el color rosa.
La paret és vermellor fosc.
I la cortina és com un lilos fosc, també.
Per això ha quedat així.
I et dic que amb una tira és més clara.
Tegida, més clara i d'alguna manera.
Doncs...
trobo que és una fotografia com molt càlida
per parlar d'algú sense aquest algú present.
Molt bé.
Demà hem de ser fets.
Hem de ser fets.
58 anys.
58.
Però mira, no hi hem arribat.
I avui, com us vaig dir l'última vegada,
ara hem acabat com la part més tècnica,
que no vol dir que s'acabi mai,
perquè la tècnica, la composició, el color,
la llum, ens hi hem de fixar sempre.
Però la idea a partir d'ara
és com treballar més sobre el concepte.
Què volem fer la foto?
I en aquest quell recordar-ho com.
Es va augmentant la dificultat una mica.
Re que tenemos que preparar
más las fotos.
Bueno, jo crec que és diferent,
perquè a la posa podem pensar més.
No cal que estiguem tota l'estona fent fotos,
sinó que potser mentre estem fent el dinar
podem estar pensant una mica.
Aquesta última notària que he enviat,
jo pensava que estava a la cuina
i he vist el gar que se'n pujava.
I, a més a més,
era molt xula.
I després també hi havia sombrers.
I mira, també hi havia sombrers.
Sí, sí, era molt bo.
Perquè hauré de començar a fer el dinar
per dinar les dues amb els dos llibres.
Per poder pensar.
No, no, si no és per això, és per la placa que tinc.
Oh, que acostumaràs decidint de fer.
L'has de posar una hora abans, és que et baixa la placa.
Però és clar, quan està a punt d'acabar
se'n vaig a pagar, perquè s'acaba de fer-ho
i només s'està començant.
Avui...
Estàvem aquí per començar a córrer,
però més que això, tot i que primer faig el dinar
i els sombrers també.
A veure...
L'avantatge que tenim del projecte personal
que farem...
Avui, quan en un moment ho veureu,
crearem una mica les línies entre tots i totes.
Perquè començar de zero.
O sigui, ara us dic,
feu un projecte de sobre el que vulgueu,
les possibilitats que us agafi un atac d'algú
pensat per on començo són altes.
L'únic que sap que haureu de fer
és passar-vos-ho bé fent les fotografies.
El que diuen uns fotògrafs,
els fotògrafs i fotògrafes professionals,
treballen o bé per encàrrecs,
i entre encàrrec i encàrrec,
puc fer el que vull.
Tots sempre diuen que quan per fi poden fer el que volen
és quan s'ho passen millor.
L'Elio Terbuit,
el que deia la frase d'abans,
va començar aquest projecte sobre gossos
el 1949.
Era el 2011 i encara feia fotografies.
Què vol dir això?
Que a vegades els projectes
poden ser temporals,
el que farem aquí durarà un mes,
però també poden ser tota la vida.
Per exemple, si a la Joana li agraden els gats,
la Joana podria anar fent fotografies de gats,
i d'aquí a deu anys, a veure si durant aquests deu anys
quines fotos de gats he fet, quines m'agraden més.
És el que fa ell.
Hi ha tot tipus de fotografia de gossos
perquè li agradaven molt els gossos.
I llavors n'hi ha de tot arreu del món,
com es fa a prop de casa seva,
com fa que tot sigui inigual.
En aquest cas utilitza el blanc i negre.
Com que va començar el 1949, si hagués acabat amb el color,
tindria una barreja de fotografies
que ell decideix que no li interessa.
I que, en canvi, si totes són en blanc i negre,
tenen una unitat i són bastant divertides.
És difícil, al 1949, no es feien fotografies tan divertides.
Ell és un avançador.
Com si fiqués un pv amb el gos a un braç.
Una altra fotògrafia important és el Tino Sariano.
I diu això.
Per un fotògraf o fotògraf, un projecte personal
és l'oportunitat de submergir-se en històries que ha escollit
i en les que pot experimentar,
i dins per davant d'alternatives per millorar els resultats.
Quan ens agrada una cosa,
tu deus provar una cosa.
Això no és exactament el que jo volia dir.
Si tenim un encàrrec sobre escoles,
vas a les escoles i amb el temps que t'han donat
fas ràpid fotografies sobre escoles
i segurament no tindràs temps per tornar a casa,
mirar àpanes i veure si m'agraden o no.
Aquest projecte, el Tino Sariano,
es fa al 1992, és un any,
no és molt més concret,
es fa al moment d'un any.
Aquest projecte,
el Tino Sariano,
es fa al 1992, és un any,
no és molt més concret,
es fa al moment d'un any.
El projecte,
el Tino Sariano,
és un any,
no és molt més concret,
es fa al moment d'un any.
El projecte,
el Tino Sariano,
és un any,
es fa al moment d'un any.
Aquests són ratos,
ja en vam trobar.
Quan em veus,
em penses en fer fotos d'un nantonegre?
És que a mi m'ha passat una cosa raríssima.
El viatge que hicimos al Sitges,
estiveu tirant fotos,
que venia la Marica i l'Ignasi,
i en les mateixes fotos m'ha sortit un nantonegre.
Potser tenies activat alguna funció...
No ho sé.
T'han sortit duplicades.
Tens una amb color i una amb nantonegre.
Sí, sí.
La mateixa foto.
En el mateix lloc.
Potser tenies activat algun filtr...
A mi,
l'endemà o l'esquerra,
potser no,
però les altres,
m'agraden més amb la guinera.
A vegades són un sot de 6 guions, eh?
Sí.
Aquestes també formen...
Aquesta, per això,
és molt pura de cruix.
Amb blanc i negre es pot crear molta informació.
A vegades s'ha de decidir...
Quan parlem de projectes,
ja no és només una fotografia.
Per tant, hem de tenir la unitat.
Veus?
Les fotos...
A veure...
Estan tirades.
Estan com a transfilters.
Estan com a tirades.
És com un filtre.
Tens la fotografia normal,
però també la tens de diferents maneres.
No sé...
Sí, sí.
És molt maca.
Quan treballem amb projectes
i no només amb una fotografia,
a vegades hem d'aprendre decisions com aquesta.
No podem tenir 3 fotos amb blanc i negre i una amb color.
A no ser que sigui per un motiu molt clar.
Si ho posem tot junt,
ja sigui en una exposició o en un llibre,
hi ha moltes diferents maneres d'exposar-ho.
És com si una pel·lícula estigués un tros amb blanc i negre
i, de cop, amb color.
En els ulls de l'espectador, de cop,
la llum de projectes ha de decidir.
Amb blanc i negre?
Sí.
Aquesta també parla d'això.
Dels projectes autosignats,
el que decideixen ells i elles mateixos
són el teu cor i ànima.
Ella també es passa tota la segona meitat del segle XX
fent fotografies de dones.
L'únic tema que uneixen totes les fotografies
és que som dones.
Però estem pagant...
Això és a l'Arcelona.
Aquesta era cap a l'Índia.
Vull dir que va per tot el món,
però decideix que és una temàtica que uneix.
I també és això, la segona meitat del segle XX
vol dir que durant 50 anys s'està movent pel món
i fent fotografies de dones.
Són coses originals perquè...
En aquest tipus de projectes també el que passa normalment
és que potser tenen un treball
que els hi han encarregat sobre una temàtica
i han hagut d'anar a l'Índia.
Entre totes les fotografies que han fet,
salvo la tercera i la foto 423,
són de dones i en van veure per l'altre projecte.
Normalment tenen el cap en 5 projectes alhora
i van fent fotos.
Hi eren moltes, moltes, moltes fotografies.
I aquestes també, no? Aquestes de Nova York,
aquesta crec que era de Mèxic...
I aquella no és un cinàter, no?
El que està a darrere de la iaia de baix.
El que sembla un cinàter.
La foto.
La foto de l'esquerra.
Jo diria que no.
Jo diria que sí.
És que normalment em donen relacions amb el cinàter.
Jo també.
A l'altre...
A l'altre societat...
Això està bé, eh?
El que és increïble
són les pel·lícules.
Les pel·lícules, si hi ha un bon fotògraf,
es noten.
I ara, com que fan una pel·lícula,
amb això m'hi fixo i hi ha uns plans formidables.
El que filma, ara ho entenc.
O sigui, al cinema,
hi ha la posició del director de fotografia,
que és qui s'encarrega l'estètica.
Hi ha algú pendent de la història i dels actors.
Això ja ho estic aprenent jo, també.
Amb el tema del temps.
Perquè igual que parlem amb fotografia, al cinema passa igual.
La imatge, tota aquesta informació que parlàvem
de les línies, colors,
tota aquesta informació la podem afegir a la història.
Si fa por, podem utilitzar uns colors, uns tipus de plans,
uns tipus de recursos per reforçar molt més la història
que nosaltres.
I quan el director de fotografia és d'aquests que és molt curós,
que l'estètica està molt ben trobada,
és quan mirem pel·lícules que només mirant-les penses
és que només per veure'n això val la pena.
Anem a veure la pel·lícula d'El Lago.
És la del domèstia a la tarda.
Perquè només la fotografia és que enviem entusiasme.
Ells són amb la foto.
I el Paco Elvira fa aquest treball d'anar il·lumbrant del canvi.
Són uns anys abans de la mort de Franco i just quan mor.
Llavors, el recórrer de tota Espanya
captant aquest moment de canvi d'un país sencer.
Va ser un canvi gran.
I passa això a l'Hospitalet, Barcelona,
Granollers, Sevilla...
Passa per tota Espanya.
En temes com aquests està molt clar
què aporta la història.
Si és un canvi que està passant a tot el país,
el fotògraf és molt fort a tot el país.
També podria haver dit que com està afectant aquest canvi
i la temàtica seria diferent,
però també aniria en aquesta línia
per a un lloc molt més concret.
I han de ser blanc i negre, aquestes.
El moment era blanc i negre.
El moment era blanc i negre.
Més negre que blanc.
És que el país era blanc i negre.
Negre.
Gris i negre.
Us donarem full a cadascú
perquè ha arribat el moment d'elaborar
una mica el nostre projecte personal i grupal.
I grupal.
I que n'hi ha que escriure.
Ara.
Molt poc.
Ara us demanaré una novetat.
Us demanaré una novetat.
No, us demanaré ser d'acord.
Ara...
Molt concret.
Hi ha una cosa que ens uneix a tots i que estem aquí.
I és que formeu part del col·lectiu de la gent gran.
Hi ha molts fotògrafs i fotògrafes
que han treballat sobre la gent gran.
És com si jo ara fes un treball.
Però jo crec que l'interessant
és que sigui la gent del propi col·lectiu
qui ensenyi com és la gent gran.
Llavors,
el que us plantejo és això.
Que intenteu pensar sis coses
que teniu en comú la gent gran.
Que us defineixen, que creieu que siguin importants.
I que feu una llista d'aquestes sis coses.
No cal que redacteu moltíssim ni una gran...
Tu escriurem castellà per això.
Amb la llengua que vulgueu, com us sentiu més còmodes, català, castellà...
A mi més igual el català faig faltes, però...
És igual les faltes.
T'escrius més bé.
Jo sí, la veritat.
Amb la llengua...
El català parlo superbé, però...
I apunteu sis coses que creieu que teniu en comú la gent gran.
A veure...
Que teniu en comú...
Que teniu en comú...
No, que falta.
Per a febles no som tan iguals.
Nosaltres estem aquí estudiant
i avui anant-nos per un futur que no tenim.
Però ens engeguem i anem perquè volem lluitar fins al darrer dia.
Però hi ha un fotiment de gent
que està allà jugant els altres i tenen una altra mentalitat.
Per això és aquesta gent.
Aquesta gent.
De fet, cada persona té la seva inspiració.
Té raó, cadascú no és cadú.
Sí, sí, totalment.
Però és intentar pensar
què ens pot unir.
Què ens pot unir?
Què ens pot unir?
Què ens pot unir?
Hola.
Hola.
Hola.
Hola.
Hola.
Està fent la ronda.
Està fent la ronda.
Està molt callat.
Enxufa-la.
Enxufa-la.
Enxufa-la.
Tinc sis coses, no?
Sí.
Tinc sis coses, no?
Tinc sis coses, no?
Sí, jo també.
Està bé.
Primer fem un buidatge i ara anirem a dir coses.
A vegades va bé treure el primer que se'ns passa.
Us ho porto.
No em surt la sisena.
Tens temps.
No em surt la sisena.
Tens temps.
No em surt la sisena.
No em surt la sisena.
No em surt la sisena.
No em surt la sisena.
No em surt la sisena.
No em surt la sisena.
No estic a grafia.
En la joventut teníem moltes ganes de viure.
De similitud amb la joventut.
No comencem a compartir.
No fem trampes.
Acabarem compartint tots, però poquet a poquet.
Ara us diré com ho farem.
Col·laboració.
Estic molt ràpida.
Estic amb l'antròsis al torment.
Això ens ho hem d'escriure.
L'antròsis al sucre.
Això és el més positiu a tu.
Estic molt ràpida.
Fins que torni la Maria Lluïsa.
Ara us diré què farem.
Què?
La frase final.
Sí, sí.
Més o menys.
Per aquí va, se va avançant.
Sí, ara farem.
Farem el següent.
Ara, quan acabi de tornar la Maria Lluïsa,
ens posarem per parelles.
I repassem la llista del que hem fet entre els dos
i haurem de triar sis coses entre els dos,
de les dues llistes.
No es tracta que una sigui millor que l'altra,
perquè la teva frase està millor explicada.
O la teva frase 4 creu que diu el mateix que la meva 5.
No ho sé.
D'intentar ajuntar-ho.
La següent cosa seria així.
I també en un dels dos fulls
apuntar els sis items
que quedi en compte la parella.
Quan us ajunteu tindreu 12
i quan us ajunteu 12 tindreu 6.
Aquest seria l'objectiu.
Ens podem posar el Joan Maria amb la Lídia,
el Genard amb la Maite,
quan vingui la Maria Lluïsa es posa amb la Palmira
i la Joana es posa amb el Claudio.
Què?
Ara farem això.
Per parelles, parlem del que hem triat
molt bé.
Amb qui m'has emparellat?
Amb la Joana.
Quan vulgueu.
Sobretot el que us demano
és que no borreu la primera llista.
Jo soc xernego.
Puro xernego.
Escuta Tordera.
I tant que sí.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Puro xernego.
Escuta Tordera.
Jo soc xernego.
I tant que sí.
Estàs d'acord amb la mare.
Estàs d'acord amb la mare i el pare.
El pare és xernego i la mare és xernego.
La mare és d'Estrèmadura.
El pare és xernego.
La mare és d'Estrèmadura i el pare és xernego.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Estàs d'acord amb la mare.
I tant que sí.
El pare és xernego.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Tenim moltes coses en comú, eh?
Tenim moltes coses en comú, eh?
No, no.
És l'ecomòdica.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Jo soc xernego.
Si us sentiu més còmodes, en comptes de triar una de les 12 coses,
em podeu crear 6 entre els dos.
Fem aquesta frase o això és més així.
Ho podeu fer una mica, si voleu.
M'has apuntat com una joveneta.
Es comptem mitja hora.
És interessant, també.
Al final, el col·lectiu de gent gran...
Està molt bé.
Aquesta ja va bé.
La cercania ja ho has fet.
No, però m'has de dir una cosa, senyor.
Farem una tècnica.
La comunicació és meva.
Anem a veure.
A vegades t'acceptes, però a vegades no t'acceptes.
Jo he arribat a un moment
i hi ha hagut moltes condicions
del psicol·lecte.
Volem crear una...
I arribem a un moment
en què perdonem els nostres peus.
Com nosaltres, no.
Jo no he perdonat ningú.
Ja estan tots perdonats.
Jo ho he fet.
La prestació...
Com està?
Jo he posat la comunicació.
Unes persones maories.
No realment.
Unes per a mi i unes per a mi.
I unes per a tu.
I unes per a tu.
I una altra per a tu.
Jo no he perdonat ningú.
I una altra per a mi.
I unes per a tu.
Jo no he perdonat ningú.
A vegades, la comunicació,
però unes per a mi i unes per a mi.
És aquí on vals.
És aquí on faig, ok.
women
les seves comunicacions,
els altres,
no són mayors en amic.
Monstra la distancing a tu.
Un signal a les projectiones de laêtes.
Una major comunicació.
No, cookies, suntungo.
Una major comunicació
per a les persones mayores.
Has fet un petit curs.
Clar.
Ja.
És aquesta.
És aquesta.
Aquesta.
I es clou amb aquesta major comunicació
amb les persones mayores.
Els nens i els besnets
no són mayores dels nens.
No tinc besnets.
Jo sí.
Però nens sí que en tenen.
I els escous.
Ells no són mayores.
Ells són els altres.
Són les persones mayores.
I el més gran és que
Jo, la cúbia, la salsa...
No, jo ballo.
Jo crec que el sexe i que ve en música.
Segur que el meu marit ja em prendria el sexe.
També, i agrada també la música.
En general, la música escolta i balla, recalquem.
Escoltar i ballar.
Escoltar i ballar.
Escoltar música i ballar, ballar, sí.
La cúbia, el xa-xa-xa...
El més gran és que m'agrada ser més cúbica.
A l'exercici, en qualsevol nodalitat.
El? L'exercici, el fet.
L'exercici, però en qualsevol...
Jo ho faig en qualsevol nodalitat, en qualsevol altra situació.
I cada dia, cada dia, cada dia, cada dia,
trenta vegades m'agafo i m'oculo a terra.
Centadilles.
Centadilles, centadilles.
Bueno...
Tanta vegada.
L'exercici per fer-me fer l'exercici.
Sí?
Molt bé.
A veure l'exercici.
Últims minutets, eh?
Diàriament.
Sí.
Acertat i apreciat.
Sí.
El vestiu.
Acertat i apreciat.
Vestiu.
Acertat i apreciat.
Acertat i apreciat.
La sacrilegia és treballar per a les persones.
Molt bé.
Molt bé.
I tu, Claudio?
T'apagas per a l'altre?
A mi m'encantes.
Jo sempre m'agrada que t'agradi.
A veure.
Un, dos, tres, quatre, cinc.
Un, dos, tres, quatre, cinc.
Falt això, el desig de viure.
I la família.
No n'hi ha prou.
Quanta següent?
Quanta següent?
Quanta següent?
Quanta següent?
Quanta següent?
Quanta següent?
Quanta següent?
Quanta següent?
Quanta següent?
Quanta següent?
Quanta següent?
Quanta següent?
Quanta següent?
Ara, si us sembla, farem una ronda.
Cada parella dirà les seves sis coses i jo les apuntaré.
I després, un cop que hem acabat entre tots, intentarem triar.
I els que quedin vius triaran les últimes sis.
Encara més temps.
Si volem començar, Lídia i Joan Maria.
Procurà ser feliços.
Compañia.
Són més directes i menys hipòfrites.
Per això, tu teniu el color, la gent gran.
Jo penso...
Esperem.
Compartir experiències.
Granes de seguir aprenent.
Per això estem aquí.
Donem més importància al ser que al que tenim.
Més importància al ser que al...
Al que tenim.
Al que tenim.
Al que tenim.
Ara, després un cop que hem acabat.
Experiències.
Cabells blancs.
Dom, eh, nena?
Menys els que es tallen.
Tallem cabells blancs.
Moltes dificultats i fracassos.
Cabells blancs.
Ara és a viure.
Rictus i arrugues del pas per la vida.
Rictus i arrugues del pas per la vida.
Què més tenim?
Què és un rictus?
Rictus és quan un té desfeccions cap a baix o cap a dalt.
El rictus és la forma que ens agafa...
Que t'agafa la vida per les tristors, amargors...
Tristors i arrugues.
T'ho ha faltat alguna?
Sí.
Una, dos, tres, quatre, cinc...
L'experiència es deixa.
L'experiència està baix.
Nosaltres, edat.
Moltes raons.
Espaiències viscudes, bones i noventes.
Ganes de viure.
Ganes de viure.
Ganes de viure.
Curiositat.
Anxia de fer coses i aprendre.
Acceptació.
Acceptació de què?
De tot el que ens toca.
Acceptació de tot.
De tot el que vingui.
De tot el que vingui.
Nosaltres hem fet l'acceptació de la mort.
Acceptació de la mort.
Ja us heu oblidat?
Una major comunificació amb els altres.
Això ja està fet.
Ha de posar el que hem fet cada parella.
Ha de posar-ho tot.
No t'hi cabrà.
Escolta i balla la música.
Lletra més petita.
Escolta i balla la música.
L'exercici diari.
L'exercici diari, ja ho fem?
El de sempre ser acceptant l'experiència.
I camino.
T'he d'explicar.
T'he d'explicar.
T'he d'explicar.
Treballar amb les associacions.
A la família i un gran desig de viure.
A la família això no ha sortit.
No he fet nou.
Ganes de viure.
És igual.
Hi ha dues que han sortit més d'una vegada.
Que és la d'experiències.
Treu-ho.
No és una cosa compartida.
Les experiències no són compartides.
Tens experiències.
Tots teniu experiències.
Posa una sola experiència.
Ha de sortir bo.
Tots estem d'acord.
L'experiències viscudes ha sortit de diferent maneres.
I l'edat?
L'edat que ens oblidem d'ella.
No has de posar-ho com una cosa comuna.
No és comuna.
No és comuna.
No és comuna.
No és comuna.
És diferent.
Com una cosa bona i dolenta.
Si us sembla, anem punt per punt.
Si no ens en sortirem.
Hem sigut capaços de dir les malalties.
El que està bé de poder fer el vostre projecte
és que decidiu vosaltres.
Si decidiu que les malalties us defineixen,
no ho hem de fer.
Si decidim que això no ens interessa, no ens interessa.
Cabells blancs em sap greu no haver-hi pensat.
Cabells blancs, per exemple.
Cabells blancs, per exemple.
Cabells blancs.
Tu no entens el cabell blanc.
Tu no entens el cabell blanc.
Tu no entens el cabell blanc.
Per exemple,
ganes de viure.
Ganes de viure.
La gràcia d'avui
és que entre tots triarem uns temes
i després aquests temes seran interessants
com cadascú troba la seva manera de fer-les.
Les seves ganes de viure
potser no tenen a veure amb les ganes de viure de la Palmira
ni amb les de la Maite.
Les meves ganes de viure
són aquestes.
Tenim ganes de viure, però les meves són diferents.
Una cosa és la gana i l'altra és poder-ho fer.
Les ganes de viure
són diferents.
Les experiències viscudes també hem estat d'acord.
Hem de trobar la manera
que tots estiguem d'acord,
per exemple,
les ganes de viure,
les ganes de viure,
les ganes de viure,
les ganes de viure,
les ganes de viure,
les ganes de viure,
les ganes de viure
i les ganes de no sé de quina crèieu que és la millor manera de parlar,
ganes de desitjos de prendre una cosa diferent.
Sí, d'això hem de treure una foto.
Sí, de cada cosa.
De cada cosa.
Això anul·larem si pot sortir.
Això anul·larem si pot sortir.
Ganes de viure així una vegada, això.
Ara, avui, si és que hem de fer fotos, avui.
Arrugues i dictus.
Jo també.
Però jo no m'ho he posat així.
Que sí, has de fer fotos.
Hi ha dictus que trobarem desitjats.
Molt bé.
Potser les coses més...
Ganes de seguir aprenent.
Ganes de seguir aprenent.
O el desig d'aprendre.
El desig d'aprendre.
El desig d'aprendre?
Sí, i tant.
Això és molt important.
Escolta.
El desig d'aprendre cada dia.
Ganes de seguir aprenent.
Escolta, ha d'haver-hi ganes de seguir aprenent.
Encara hi ha moltes persones de màquina.
Ok.
No hem avorrat res.
Sí, sí.
Perquè quantes menys coses...
Mira, me'n veig un ja.
Quantes menys coses tinguem a dir millor.
Lluar, els que veig plaques també.
Sí.
Depèn.
No sé si s'ha triat.
Tranquil.
Jo el que vull també per dir és que...
Per exemple, jo crec...
Jo també.
Jo crec que tant les arrugues com el cabell blanc
eren la mateixa línia.
Potser podríem trobar alguna manera de dir...
Bueno, al final és el cos, no?
Pas del temps.
Pas del temps.
Pas del temps jo crec ajuntar les arrugues i el cabell blanc.
I quedar amb jo.
Com es diu?
Pas del temps.
Amb el cabell blanc.
O sigui...
Ganes d'aprendre.
Ai, no, el cabell blanc, el pas del temps.
Ganes de viure...
Les que estan a fer el temps.
Ganes de viure experiències viscudes.
Ganes de viure el pas del temps.
Però què viu el pas del temps?
Ara, experiències viscudes.
Això surt conjunt de dues o tres coses que...
De cabell blanc i el pas del temps.
I per exemple, una cosa que només ha sortit en un grup,
però que quan vam recordar l'inici, quan vau portar la...
Quina és la vostra fotografia més important?
Tothom va portar coses de la família.
Voleu treballar amb la família?
Perquè crec que és un tema que va sortir quan vau portar...
Jo no tinc gaire dispec a la família.
No cal treballar amb la família físicament.
És el que hem vist avui amb el teu retrat d'altres maneres.
Però no sé si voleu treballar amb la família...
Un retrat...
Pots fer la família amb un retrat i...
Així posem la família també.
Ho pregunto, el que tinguem ganes.
Sí, un, dos, tres, quatre, cinc...
Jo tinc quatre.
Tots teniu que tindre el mateix.
Jo tinc cinc.
Treballar per les associacions...
Les experiències viscudes, ganes de viure, pas del temps i la família.
Treballar per la família...
Quina és la vida primera?
Mira, ara us ho posaré en una altra línia.
Ara triem i després us ho poso en una altra.
I l'edat?
Faltaria un.
I tristos i alegria?
No, l'edat ja que et surt amb el cabell blanc...
Ja són les experiències viscudes.
Aquí hi ha una que no puc...
Les ganes de seguir amb l'edat.
Com fotografia.
A veure, es morre l'altre.
A veure, jo m'agrada molt tristos i alegries.
Han de seguir aprenent, no al fora.
Perquè queden menys coses.
No, és que ja surt amb vermell.
Tristos i alegries.
L'altre que t'havien sortit...
Tristos i alegries també té dintre experiències viscudes.
Són bones i dolentes.
L'altre que havia sortit, que s'ha repetit,
tenia a veure amb l'acceptació de les seques
o acceptació de la mort o també ha sortit...
Va, fem acceptació de la mort, que és important, també.
Acceptació.
Ara hem d'anar al cementini fotograficant.
Voleu acceptació de la mort?
No.
Jo em deia, he fet fotos.
No, tampoc.
Crec que el que podria trobar...
És que ara és una cosa millor i no una sensació de la mort.
Bueno, no ho sé.
La sensació de la mort la tens entre comilles.
Pasa que no hi pensem, amb això.
No hi pensem.
No hi pensem, l'acceptem.
Ens ho oblidem, diuen?
No, oblidem, deien?
La setmana passada vaig trobar un punt
i li vaig dir que he anat al cementini
i que conec més gent al cementini
que a casa o al carrer.
La fotografia també es pot fer
de manera que, per exemple,
no té per què ser literal.
Encara que el tema sigui l'acceptació de la mort,
potser per mi l'acceptació de la mort
és un nen tirat per un tobogán
perquè és el contrari.
No cal que a vegades, si, per exemple,
l'acceptació de la mort em sona un títol trist
i no tenim ganes de fer fotografies tristes,
li podem donar una volta i adaptar-la a nosaltres.
No puc entendre molt bé
de l'acceptació de la mort fotografiar un nen
que baixa per un tobogán.
No, tampoc.
Ja s'han trobat.
Ai, mare!
Que no és la mort, que com no s'ha viur?
Això és la lliure?
Que ja està pamintat!
Escolta, la Tristols i Alegries
ens fan fer moltes coses.
Ja tenim unes experiències viscudes.
És molta feina.
O podem fer acceptació, si no.
I cada concepte que vol.
Escolti, treballem amb les associacions.
Acceptació del món al que vivim.
O acceptació del món.
No ho acceptem.
No podem acceptar la guerra que està al món.
No podem.
Però existeix i no hi ha més remei que acceptar-la.
Clar.
Prometiem la majoria i el que surti...
No cal que facis un fotó de la guerra.
L'1 de setembre no hi ha més remei.
H ha de fer coses.
H ha de fer coses sí.
Això sí.
Us dono dos minuts perquè es diu sí.
No, no.
Que m'espera Nadal.
Digue'ns-t'ho.
No he dit acceptació.
Així sí.
Això és una altra cosa.
Això és una altra cosa.
El que acceptem és acceptar-ho.
Que acceptació seria difícil.
Acabem amb acceptació.
Acabem amb acceptació.
No t'has apuntat res?
Ja us ho passaré bé.
Ja us ho passaré bé.
L'acceptació pot ser que a la parada del terreny
se t'escapin i l'altre te la foto.
Se m'ha escapat el terreny i ja ho accepto.
El que volia...
El que volia...
El que volia...
El que volia...
El que volia...
El que volia...
Des de lletra.
De cap a entrepí,
el que volia...
És molt ràpid, que avui anem tard.
Com que no sabia exactament quins punts sortirien,
ja pensaré una mica per la següent sessió
com ho podem treballar perquè no sigui això
per d'un tempietó.
Per això.
Ara els relaxem tots.
Per això.
Jo ara em quedaré amb aquests sistemes
i li voleu començar d'una volta escudeu,
però tranquil·litat.
Jo el que havia portat per la següent sessió era una altra cosa.
Com que no sabia què sortiria, volia començar per una cosa
més fàcil i que no fos tan...
L'autorretrat.
L'autorretrat.
Sí.
Us anava a ensenyar molt ràpid,
però és que fa molt poc.
En cinc minuts us ensenyo diferents exemples de l'autorretrat.
Perquè els fotògrafs i fotògrafes
l'han treballat de maneres molt diferents.
No només amb un selfie, es pot treballar...
Per exemple, l'Aliana Argus es fa una fotografia
amb el seu fill que acaba de néixer.
I se'n fa dues.
I com que és el seu primer fill,
per què no acaba d'estar del tot contenta?
La que li ve a sobre està una mica...
Perquè té un mirall davant?
No, és un temporitzador.
Temporitzador.
Llavors es fa la fotografia.
El Richard Avedon, per exemple,
es fa autorretrats de guapo.
Mirant com amb el penne ben posat,
ben arreglat o amb la càmera davant d'un mirall.
Aquesta, per exemple, també és divertida.
La Joves Pens és una fotògrafa.
Reuneix amb una amiga seva.
I reuneix la típica fotografia
que havien portat a l'escola quan eren petites.
I els fa molta gràcia i enganxen al moment
on s'estan rient les dues de mirar quines cues portava
a mirar quines trenes.
I és un autorretrat conjunt
i que té molta carisma.
Un autorretrat també el pots compartir amb algú
si et sents més còmode.
La Joves Pens, més endavant,
té un càncer de mama
i té un treball molt llarg en la seva vida.
És quan neix el que deies de fora,
que la fotografia pot ser terapèutica.
Neix la fotografia com a teràpia
perquè ella l'utilitza així.
Es va fent retrats, com li va canviant el cos,
l'operació, tot el procés i com ho viu ella.
Aquesta fotografia és bastant crua.
És una fotògrafa molt famosa
i aquesta fotografia ha marcat història
perquè es va fer un autoretrat
després que el seu nòvio la pallissés.
En el moment en què va dir aquesta relació, prou.
Es fa un autoretrat
i es farà molt famosa aquesta fotografia
com a lluita feminista que fins aquí hem arribat.
La Francesca Woodman experimenta molt.
Aquesta sí que està moguda.
Aquestes són les teves.
Amb el moviment, amb un pèl selfie d'aquests,
no li agrada gaire que li surti la cara.
Llavors, trobant com em puc col·locar davant la càmera
perquè se'n reconegui, però no.
Aquesta és una altra fotògrafa de Pati Maire.
Tampoc li agrada que se li vegi la cara.
Tampoc li agrada que se li vegi la cara.
Com que té una melena que se li reconeix molt pel color,
juga amb això i si no amb un mirall.
Li agrada molt els paisatges.
Fa autoretrats però li dona més importància
on està aquella mateixa.
La Vivian Maire, per exemple,
té molt llarg el seu treball que té amb els autoretrats
i sempre els fa mitjançant reflexes.
Això és en un carrer que fa la fotografia en un bar
i ho podem veure a l'interior
i a l'exterior hi ha una fotògrafa.
És com un autoretrat seu que veurem la fotografia d'uns altres.
És com un autoretrat seu que veurem la fotografia d'uns altres.
Ens demana autoretrats en concret, com vulguis.
Ens demana autoretrats en concret, com vulguis.
O, per exemple, si no volem aparèixer gens,
el Josep Gerard decideix que un llit des fet
diu molts per a la persona.
Per tant, el seu autoretrat és aquí on dormo.
Per tant, el seu autoretrat és aquí on dormo.
Està obert, no està descalçat.
Està acabat d'aixecar.
Jo vaig acollir.
Les fotos utilitzes, el llit, els llibres...
Hi ha molta informació sobre l'autor sense que aparegui ell.
Hi ha molta informació sobre l'autor sense que aparegui ell.
L'autor sempre anava amb les ulleres a tot arreu.
Creu que les ulleres el defineixen.
Una fotografia que juga també amb el fons,
els reflex de les seves ulleres, és ell també.
Una fotografia que juga també amb el fons, els reflex de les seves ulleres, és ell també.
I els llibres serien aquests.
Investigem amb l'autoretrat.
Ens sentim com desapareixent davant de la càmera o no,
preferint davant del mirall, un reflex,
un selfie és quan ens sentim més nosaltres.
Comencem per aquí i del 6 i temps que han sortit
ens oblidem fins la setmana que ve,
abans d'atabalar-nos i posar-nos nerviosos.
I ho anirem treballant, però a classe, a poc a poc,
també veiem referents.
Chiqui, que hi ha un subidón...
Llua.
Llua, quals no correu?
Punto, l'home.
96, 96.
Puedes poner en la escena la lista que estava abans?
Gràcies.
Adeu, bona tarda.
Adeu, bona tarda.
Que xulo.
Adeu.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Gràcies.
Gràcies.
Que vagi bé.
Fins demà.
Bona tarda.
Aquest és el meu fons, deu ser el teu, no?
Sí.
S'han de plegar les cadires?
Ara ho faig, no et preocupis.