Ona Codinenca, al 107.2 FM i a onacodinenca.cat
Molt bona tarda, són dos quarts de vuit, sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'Eix 59 d'avui dimarts 9 de desembre de 2025. L'informatiu de Sant Feliu de Codina, Escaldes de Montbuí, Vigues i Riells, el FAI i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que els agents rurals fan un balanç molt positiu del compliment de les restriccions d'accedir als espais naturals durant el pont. El mercat de Nadal de Caldes rep 50.000 visitants amb un augment dels de fora de l'àrea de Barcelona. Caldes doble els alumnes amb servei de natació finançat per l'Ajuntament.
el butlletí dels municipis de la C59. Comencem l'E59 d'avui explicant-vos les darreres novetats del brot de pesta porcina que afecta Catalunya des de fa poc més d'una setmana. Divendres a les portes del pont de la Puríssima coneixíem noves restriccions
per frenar l'expansió d'aquest virus que afecta els ports senglars i també els ports domèstics. La restricció d'accés als espais naturals de 91 municipis, entre els quals hi ha Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbuí, Vigues i Riells del Fall i Gallifa. Els agents rurals han valorat molt positivament el compliment de la ciutadania durant aquest cap de setmana llarg, que Genet Puiggrós és sotinspectora dels agents rurals i cap d'unitat de planificació i anàlisi de dades.
També estem fent, ara estem molt centrats a fer els controls i tancaments dels passos de fauna, de totes les infraestructures, per aconseguir continuar mantingut el virus dintre del radi que el tenim ara. I per tant és molt important ara mateix tenir tancats tots els passos de fauna de les infraestructures. És una cosa amb la que ara estem insistint bastant.
Per últim, també estem realitzant la senyalització dels excessos del medi natural allà de les zones restringides.
El cos d'agents rurals està liderant l'operatiu per fer front a la pesta porcina africana des que es va activar el pla de contingència. Han trobat dos senglars morts, una a Cerdanyola del Vallès i l'altra a Vellaterra. Més de 1.000 efectius dels agents rurals treballen diàriament fent prospeccions per terra i per aire i també fan extraccions dels animals malalts o morts de la zona afectada, segons explica la sotinspectora, seguint uns protocols molt estrictes.
Que fem un balanç molt positiu del pont, hi ha hagut un compliment molt gran de les restriccions. Volem agrair a la ciutadania que en aquestes dates que a tothom li agrada anar al medi a buscar els tions, doncs hagin complert amb les restriccions i fer una crida a continuar, perquè ho necessitem per mantenir contingut el virus dintre del radi que el tenim ara mateix.
Per tant, moltes gràcies per la col·laboració i continuem mantinguent les restriccions. Els municipis del nostre entorn, ADF i Protecció Civil, s'han encarregat de senyalitzar els camins forestals i corriols dels boscos de l'entorn de Sant Feliu, Vigues, Caldes i Gallifa, on ara el pas està restringit i que solen ser utilitzats, sobretot durant els caps de setmana, per ciclistes i excursionistes.
A nivell català, el cos d'agents rurals lidera un operatiu en el qual hi participen altres cossos com ara Mossos d'Esquadra, Bombers, Protecció Civil, ADF, la UME i altres cossos que han vingut a donar suport com ara Agentes Forestales de Madrid i els agents andorrans.
50.000 persones han visitat Caldes de Montbuí durant els quatre dies de Mercat de Nadal, que ha gaudit de molt bon temps i de la presència de gent d'arreu de Catalunya. L'Ajuntament Calderí qualifica de molt bona la valoració d'aquesta 39a edició del Mercat de Nadal
en què l'olla més gran de Catalunya ha tornat a ser la reina de la festa, bullint durant hores enmig de la plaça de la Font del Llor, i des d'on n'ha sortit més de 30.000 racions de caldo termal, 4.000 racions de carn d'olla i 2.000 de llenties que es van esgotar ràpidament. Carme Germà, regidora de Turisme i de Termalisme, en feia ahir aquesta valoració.
Avui finalitza el Mercat de Nadal de Caldes de Montbuí, amb gent vinguda de tot arreu. En aquesta 39a edició hem rebut més de 50.000 visitants que s'han pogut emportar un got de caldo termal, de fet n'hem repartit 30.000,
4.000 racions de carn d'olla, 2.000 de llenties i fins a 3.000 ampolles de caldo termal envasat venudes. Ha estat tot un èxit, ha servit per consolidar el mercat de Nadal i per encarar aquesta quarantena edició de l'any que ve que esperem celebrar amb moltes sorpreses i moltes novetats.
Una de les novetats d'aquesta edició ha sigut la realització d'un estudi de l'impacte, sobretot econòmic, però també en altres àrees, del mercat al poble, que aprofundirà i actualitzarà els resultats d'un estudi elaborat pel mateix Ajuntament, però que ja està fet fa bastants anys.
Tot i que el consistori assegura que els resultats de l'estudi es faran públics durant la primera meitat de l'any vinent, estudis fets a peu de mercat asseguren que hi ha hagut un augment dels visitants de fora l'àrea metropolitana barcelonina, que és la zona que n'acumula el gruix principal.
També es destaca una important assistència a les activitats infantils i familiars com un augment destacat dels visitants del Museu Termàlia. Com ha dit la regidora, l'edició del 2026 serà la quarantena i com a xifra rodona prometen novetats i sorpreses per celebrar la consolidació d'aquesta festa ja tradicional caldarina.
L'encesa dels llums de Nadal ha estat el tret de sortida oficial a les activitats de Nadal a Sant Feliu de Codines, una activitat que s'ha fet a divendres a la tarda i que ha plegat a desenes de persones a la plaça Josep Umber Ventura. El simbòlic arbre de la plaça, que aquest any tornava a ser un cont de color verd, havia generat expectació en els darrers dies sobre de quin color seria quan s'encenguessin les llums.
l'acte va comptar amb la participació del grup de tabalers Noma Tabalis i del grup de gospel Sens Veus. A més, l'espera va estar amenitzada per la Clara Blancafort i la Paula Pazminyó, les veus del de tot i de res d'Ona Codinenca. Totes dues ens feien aquesta valoració.
El que hem fet és ser una mica les speakers de l'encesa de Nadal. Hem estat aquí dinamitzant una mica entre que han acabat els no metabalis, el grup d'agòspel i al final, quan l'entrada del Papa Noel i el Grinch, que ha sigut... Ha anat molt bé. A nosaltres ens fa molta il·lusió, sobretot pel que és la màgia del Nadal i tenir els nens a primera fila que estan tan emocionats quan veuen el Papa Noel i veure la plaça plena, que ja ho he dit,
amb la plaça aquesta, amb l'arbre que s'ha encès tan maco, plena de gent de Sant Feliu i viure la màgia del Nadal en el nostre poble, que és molt maco. Sí, ben bé. L'oportunitat de veure els nens i viure-ho amb ells ha sigut molt guai perquè ha sigut tornar a veure-ho nosaltres des de la perspectiva de veure el pare Amel i tot. I molt bona experiència, ens ha encantat. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Els llums es van encendre després d'un mapping que es va projectar a la façana de l'Ajuntament. Tot el vessant esquerre de l'edifici es va transformar en una gran pantalla on van aparèixer diversos elements nadalencs. No hi va faltar ni el tió ni la pila de regals, tampoc els focs artificials que van rubricar l'encesa dels llums.
El mateix divendres a la tarda es va obrir la caseta del Pare Noel dinamitzada pel grup de comerciants codinencs, on els infants van poder lliurar les cartes al Pare Noel i viure una experiència molt curiosa, veure nevar a la plaça Petita. La Paola i la Clara van recollir les opinions d'alguns infants. Aviam, noies, com us dieu? Carlota.
Aitana. Emma. I com ha sigut aquesta encesa de llums? Expliqueu una mica què ha sigut. Ha sigut molt xula. Aviam, i què heu vist? Què hem fet?
Abans de tot s'ha vist una il·luminació, una projectació a la façana de l'Ajuntament, que ha sigut molt divertit. Us ha agradat la projectació, sí? Sí. I el Pare Noel, us ha agradat veure'l? Sí. Anireu a la casa del Pare Noel? Sí, però a mi m'ha dit el Papa Noel, cuida bé el Coco, i mi perro se llama Coco. Ala, carai, carai, aquest Pare Noel, sí que en sap. Per tant, us ha agradat l'encesa de llums? Sí.
Com us dieu? Nico i Abram. Aviam, nois, què heu vist aquest vespre a la plaça, aquesta tarda? Què heu vist? Què ha passat aquí? Han encengut l'arbre, ha vingut el Pare Noel i el que he fincat a les parets. I us ha agradat? Sí, molt. Perquè...
I heu anat a veure el pare Noel? Sí. I què li heu dit? Li heu demanat alguna cosa per Nadal? Jo no. I tu? Jo sí. Podem saber el què o és un secret? Sí. Botes de futbol i una samareta de Rafinha. No molta cosa.
Molt bé, us heu passat bé aquesta tarda? Sí, molt bé. I hi ha un personatge que ha compartit protagonisme amb el pare Noel. Aquest és el Grinch, que no s'ha pogut perdre ni l'encesa ni la fira de Nadal de Sant Feliu. Fa tres anys que l'Ajuntament de Sant Feliu va substituir el tradicional abet de Nadal natural que es col·locava a la plaça per estructures de ferro il·luminada que simbolitzen l'arbre. Un fet que no deixa indiferent i que ha generat diversos estats d'opinió.
Tornem a Caldes de Montbuí perquè el servei de natació municipal que ofereix l'Ajuntament s'estendrà durant aquest curs al doble dels alumnes que el gaudeixen actualment, passant dels 189 als 340. Des de fa 40 anys, el consistori calderí té en marxa un projecte per fer arribar la natació a tots els nens i totes les nenes del poble.
Fins al curs passat es finançaven classes de natació un cop a la setmana, a la piscina de les Cremades, a un curs de cada escola del poble, sent el mateix centre el que triava aquest curs corresponent. Ara l'oferta d'aquest servei s'estén a dos cursos de cada centre per any, assegurant-se així que durant l'etapa d'escolarització obligatòria...
Cada alumne haurà rebut dos anys com a mínim de classes de natació. Isidre Pineda, alcalde de Caldes, explica que el segon curs ja ha entrat en funcionament aquest any i que això permet millorar molt la natació dels infants. Hem adaptat al llarg d'aquest curs escolar davant de les necessitats de cada centre educatiu, de cada escola. Escola Pia, Montbui, Farell, Institut d'Escola...
ens hem adaptat a les seves necessitats i hem pogut ja oferir aquest segon curs de natació escolar aquí al complex esportiu de les Cremades i per tant oferim que els nens i nenes del nostre poble aprenguin millor a nedar que a més a més els que potser tenim la nostra edat recordem que abans fins i tot eren molts més cursos entenem que amb dos cursos
de natació escolar ja no només s'aprèn a flotar, sinó que es pot començar a millorar o a aprendre justament a nedar. L'ampliació ha sigut una demanda dels centres escolars i de les famílies i ha implicat una reorganització de les escoles per poder traslladar els nous alumnes fins a la piscina, ja que el servei de l'Ajuntament no inclou el trasllat. Jaume Balart, regidor d'Educació, explica com s'organitzarà cada centre.
El farei, que és el que està més a prop, poden venir a peu i poden venir cada setmana i, per contra, al Montbui es reparteixen el transport escolar cada 15 dies. I pel que fa l'Escola Pia, el que han fet és que han repartit el servei escolar en un trimestre per grup.
Escenci Laglera, directora pedagògica infantil i de primària de l'Escola Pia, confirma que la incorporació d'aquest nou curs de la piscina els va agafar a l'estiu amb els horaris ja fets, però tot i així estan molt satisfets amb la decisió. L'Escola Pia ha incorporat enguany els alumnes de tercer de primària que van cada dijous a la piscina.
Nosaltres vam decidir el curs de tercer, tot i que estem convençuts que han d'aprendre a nedar amb anterioritat, però el fet de només poder anar a un curs, doncs en aquest curs segur que no perden parent constipats, doncs els nanos no falten tant a l'escola i ja són més grans i treballen tot el tema també dels hàbits.
L'increment d'alumnes i de pressupost també permetrà crear una unitat especial pel grup d'infants de suport intensius per a l'educació inclusiva de l'Escola Montbui, que gaudiran d'un monitoratge específic perquè puguin participar amb normalitat en el servei de piscina. Ho detalla Valart. A l'Escola Montbui tenim un servei que es diu CIA+, que intenta donar resposta a les necessitats educatives d'aquells nens i nenes que tenen diferents...
contingències de mobilitat i d'aprenentatge. I aleshores aquesta necessitat es traduïa a l'hora de fer el curs de natació en que no teníem monitors especialitzats que poguessin donar resposta a les seves necessitats. Enguany contemplem dins d'aquest increment dels cursos un servei exclusiu per aquests nens perquè no es vegi...
i, entre altres coses, donem resposta a les necessitats d'inclusió de tots els nois i noies del nostre municipi perquè puguin gaudir d'aquest servei. L'ampliació del projecte ha consistit en un augment en 10.000 euros del pressupost que s'hi destinava, arriben així als 31.000. Des de les escoles esperen el curs vinent per a planificar millor els horaris de piscina i poder modificar-los.
Com us vam explicar la setmana passada, el club hoquei Patins Vigues i Riells del FAI va ser reconegut el dijous passat per la Diputació de Barcelona pel seu mèrit en el desenvolupament de l'esport femení, en concret i en aquest cas de l'hoquei. La Diputació de Barcelona ha impulsat la primera edició d'aquests Premis Dones d'Esport amb l'objectiu de posar en valor aquestes figures i textualment fer valdre les dones, els projectes i les accions de la província que contribueixen de manera destacada a la promoció de l'esport femení.
amb perspectiva de gènere. El Club Hockey Patins Bigues i Riell del Fall es va crear el 1991 ja amb una forta aposta per l'esport femení i actualment segueix sent un referent a la zona amb una cinquantena de dones entre totes les categories i amb una estructura paritària. Els orígens del club van ser claus per haver rebut ara el reconeixement
En un moment en què l'esport femení era molt poc usual i encara menys en hockey, doncs en aquell moment es va fer una aposta clara per la creació d'una base potent i de referents que han esdevingut ara claus per l'evolució del club. Avui, al Territori 17, hem entrevistat a Carme Argemí, presidenta del club, i ens ha explicat els detalls del seu projecte esportiu i de la bona feina feta des de la base. Bon dia, Carme. Hola, bon dia.
Hola, ara sí que tenim aquí, Carme. Què tal? Ara parlàvem d'aquest reconeixement com a entitat que us hem fet per la vostra implicació en el desenvolupament de l'esport femení i en això que dèiem ara, d'empenya des de la base. Com heu rebut aquest premi des del club? Home, la veritat és que ens ha fet molta il·lusió perquè penso que és un reconeixement merescut a la nostra trajectòria i també perquè, home, això sempre t'impulsa i et dona anys per seguir endavant perquè tampoc és fàcil el món del bokei femení.
Clar, estem parlant dintre l'esport, que al final manen sobretot el futbol, després potser tenim el bàsquet i poca cosa més, doncs hoquei, que ja és un sector petit, i a sobre femení. Com es porta a impulsar un club tan potent en aquests dos sectors que costa tant de tirar endavant?
Home, la veritat és que, en primer lloc, es tracta de creure que realment l'esport femení pot tirar endavant. Ens ho hem cregut sempre i també tenim bons referents femenins. És a dir, això és fonamental. I la voluntat de tirar endavant i tractant igual els nois que les noies al nostre club. Tenim una paritat absoluta en quant a jugadors i equips també.
I penso que bàsicament es tracta de creure-hi, de creure-hi i seguir endavant. I l'altre dia ja vam parlar per fer-ho per aquí on el Consell de la Notícia. Tu mateix em vas comentar que la competència que teníeu era molt alta. Us esperàveu rebre aquest reconeixement? La veritat és que no, va ser una sorpresa perquè els contrincants eren de molt nivell.
Jo suposo que s'ha tingut en compte sobretot la trajectòria, és a dir, clar, portant més de 30 anys com a club i d'entrada, de sempre, amb el hockey femení també com a prioritat. Pensa que les primeres ligues catalanes de l'any 92, 93, nosaltres ja hi érem, vull dir, m'entens? Vull dir, teníem un club, un sol equip, perdó,
femení, on jugaven totes les nenes de qualsevol edat i ja hi participaven. Per tant, jo penso que quan aquest premi s'ha valorat sobretot això, no?, la continuïtat i l'haver lluitat sempre amb aquest esport, amb el que hi femení, vaja.
Clar, perquè no sé si tu portes molts anys com a presidenta, però segur que portes molts anys implicada en el club. Això es va fundar l'any 91 amb aquesta aposta pels equips femenins. Una mica, com va ser aquesta decisió, o potser no va ser una decisió volguda, però per què es va decidir en aquesta època que tu ara parlaves, que costava tant, que hi havia tan poc esport femení i encara més ok, doncs dir, sí, mira, anem a fer una aposta com a club per aquest esport. Com van ser aquests orígens?
Mira, la veritat és que és com tot, no?, una mica l'hoquei femení va néixer, bueno, l'hoquei a vides, el club, el va fundar la família Carmona, que tenia tres filles que jugaven a hoquei. De fet, abans, la gent que jugava, o sigui, com que no hi havia hoquei femení, la gent que jugava a hoquei venia del patinatge. Per tant, les noies que feien patinatge i ja tenien dominat el pati, doncs, s'apuntaven a hoquei perquè els semblava, doncs, diferent, no?,
I aleshores, clar, ells tenien ja tres filles que jugaven, una d'elles molt destacada, que era la Mariona, que després va ser campiona del món diverses vegades. Quan tu ja fundes un club, tens aquests referents femenins potents, doncs fas que les nenes vagin apuntant. O sigui, sobretot jo penso que la fortalesa va ser aquests referents femenins tan importants, saps?
I després, allò que les nenes ja no els feia dir, tenim unes noies que han sigut campiones del món, etcètera, nosaltres també podem fer-ho, m'entens? A partir d'aquí és com una roda, és a dir, quan més nenes hi ha, l'efecte crida i així es va alimentar en el club també, no?
Clar, en aquesta alimentació que dius tu ara i de creació de jugadors referents, vosaltres teniu ni més ni menys que un equip a la màxima divisió estatal d'hoquei, a sobre està fent molt bona temporada, està a mitja taula, suposo que esteu contents. És vital per un projecte com el vostre tenir un primer equip potent perquè tiri de la base i allò que les nenes del club mirin amunt i tinguin una direcció clara de cap on anar? Sí, sí, és fonamental...
La majoria dels clubs que tenen una gran base femenina és perquè tenen equips a primer nivell, i això és així. És a dir, això fa l'efecte crida que fa que les nenes es vegin reflectides i vegin que poden també arribar allà, saps? És molt important.
Clar, o sigui que creus que el projecte de club, el projecte aquest per al qual ara heu sigut reconeguts, doncs no seria ben bé el mateix, no? Sense aquest primer equip, o sigui que és això, no? Necessari, diguem, com una mica de locomotora a tot el que ve darrere, no? Home, els referents femenins són molt importants. Els referents amb l'esport i amb tot, com amb tot, són molt importants. I els femenins encara més, perquè a l'hoquei...
és un esport eminament masculí, o era eminament masculí. Ara, evidentment, ja no pots dir-ho això perquè hi ha molts equips femenins i de gran nivell. Però sí que és veritat que si no tens aquests referents, si no tens aquests al·licients per les nenes que comencen, doncs és més complicat, sincerament. Clar, i no sé si teniu algun tipus, diguem, de...
de política de club, o algun projecte per implicar el primer equip amb la resta de futbol base, no sé si les jugadores també són entrenadores dels equips del hockey base, si es fa algun campus allò específic a l'estiu, al Nadal, com ho gestioneu això, aquesta relació entre la base i el primer equip? Sí, home, això és fonamental, evidentment, aquesta relació ha de ser-hi sempre, perquè si no malament,
Aleshores, moltes de les jugadores del primer equip són entrenadores, fem campos a l'estiu, intentem fer viatges de Setmana Santa com a club, tenim diferents iniciatives de sensibilització, de venir a patinar, sempre que fem qualsevol festa de Nadal o festa final de curs,
intentem fer equips mixtes en què les noies del primer equip juguen amb els més petits. Aquesta implicació hi ha de ser sempre, perquè si no tens aquesta relació, no hi ha aquest feedback, no n'hi ha prou, només ser referents que es puguin mirar i prou, sinó referents que siguin, diguéssim, actius i que siguin propers. Aquesta és la gràcia del tema.
Clar, i tant. Ara estem parlant de l'esport en si, esport femení, però en el vostre cas fins i tot existeixes tu com a presidenta, una dona com a presidenta, que crec que també és rellevant. No sé si quan us trobeu amb altres clubs, amb altres presidents, amb altres direccions de club, hi ha una gran presència de dones o ets una anomalia, diguem? No, no, no. La veritat és que últimament hi ha forces dones de presidentes. A veure...
Jo no et diria a nivell de tota Catalunya, no te puc dir, però Déu-n'hi-do les dones presidentes que hi ha. Nosaltres, en el nostre cas, la Junta és també paritària, totalment, i en quant al nombre d'entrenadors també tenim, ja dic, moltes noies que són del primer equip que són entrenadores, també. I ja dic, a nivell de Catalunya, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do les presidentes que hi ha. Ja dic, no arriben al 50%, però si d'un, et diria, no sé, un 30, potser...
una cosa molt científica. És la impressió general que tinc. Carme, ja per anar acabant, que ens queda un minutet, tornant al premi, a part del reconeixement que us va donar la Diputació, també vau guanyar 4.000 euros. Saps, Jan, què els destinareu? Potser em diràs allò típic de renovar alguna cosa, de material, tapar algun forat, o no sé si hi ha alguna cosa específica que fa temps que volíeu fer i ara gràcies a aquests 4.000 euros podreu fer.
Home, la veritat és que el pressupost que nosaltres tenim només amb els viatges d'Aquest Lliga ja són més que suficients per invertir aquests diners. Però vaja, en principi són diners pel club i no ens hem plantejat, encara no ens hem reunit amb la Junta ni hem decidit a veure què destinaríem específicament aquests diners. Però vaja, compte que ens fan molta falta.
Això sempre, eh? I al final això, no? 4.000 euros que tampoc et solucionen la vida. No, no, no, no et solucionen la vida, però t'ajuden, tot ajuda, diguéssim. Però vaja, no hem decidit especialment en què els estén aliment, la veritat.
Molt bé, Carme, doncs acabem aquí l'entrevista a Carme Gemí, presidenta del Club Hockey Patins de Vigues i Riells. Moltíssimes gràcies per atendre'ns aquest matí. Enhorabona per la feina que feu dia a dia. Al final això veiem a vegades titulars, referents...
dones que ja comencen a estar, que estan ja a l'elit de l'esport, però gràcies a clubs com vosaltres sou els que empenyeu les nenes des de petites perquè puguin arribar allà on volen ser. I això, enhorabona i gràcies per aquest matí. Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia.
El temps. I acabem el programa d'avui amb la previsió del temps d'en Pep Acosta. Hola, què tal? Una salutació a tota la gent que ens escolta, també a tota la gent que fa possible programa. Una nova setmana laboral ha començat, la setmana ja va començar ahir, però fa estiu, i ho fa amb la mateixa llei de temps. Saps una cosa?
A moltes comarques, a moltes zones de Catalunya i també a casa nostra, els mesos més secs de l'any acostumen a ser desembre, gener i febrer. Són mesos molt secs, que plou poc. De vegades, juliol, agost, potser plou una mica menys que aquests mesos.
Però normalment són els mesos més cecs de l'any. Julià i agost són mesos cecs però últimament hi ha moltes tempestes i això ha fet pujar bastant la precipitació els últims anys durant aquests mesos de juliol i agost. Però el temps que estem tenint...
Aquest anticicló potent centre europeu és bastant típic d'aquestes dates. Tot i que hi ha un factor que sí que no el trobem sempre, que és aquesta suavitat de temperatures. Un cap de setmana, que s'estava molt bé a les hores centrals del dia...
No calor, però sí que s'estava molt i molt bé a les hores centrals del dia. A la nit, òbviament, fa fred. Les dits són molt llargues i, sens dubte, fa fred de nit. Però és el més normal, sense glaçades. No tenim glaçades importants a prop dels nostres pobles, ciutats i boscos. I continuarà així tota la setmana. No hi ha canvis de...
Demà dimecres, la mateixa situació, molts pocs canvis, inclús les màximes pujaran un o dos graus. Una mica de boires, els jocs més encoltats, però molt poca cosa, molt poques boires, no seran boires molt intenses ni de bon tros. Dijous, cap canvi, l'únic canvi és que els termòmetres baixen un o dos graus.
Si estem parlant aquests dies de màximes de 17, 18, 16 graus, poder dijous la majoria quedarà al voltant dels 15-16 graus de màxim a les temperatures. És una baixada de temperatures molt poc important que es notarà poc, la notarem molt poc. I el divendres, cap canvi, segueix aquest anticicló enorme, situat al mig d'Europa, el seu nucli està cap a Alemanya, Països Baixos, aquesta zona,
i d'aquí no es mouran tota la setmana, per tant tenim el sol assegurat, algunes petites boirines, poca cosa, no hi ha les condicions perquè hi hagi boires molt, molt intenses, ni de bon tros, i aquestes suavitades temperatures durant tota la setmana, i molt poques glaçades de nit. Moltes gràcies, adeu!
I fins aquí el programa d'avui. L'ES59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arçol i també per Spotify.
Fins demà!