Ona Codinenca, al 107.2 FM
Molt bona tarda, són dos quarts de vuit. Sóc el Guillem Soleil. Comencem l'edició de l'Eix 59 d'avui, dimarts 18 de novembre de 2025. L'informatiu de Sant Feliu de Codina, Escaldes de Montbui, Pigues i Riells, el FAI i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que Salvador Illa es reuneix amb representants del món rural per afrontar temes com l'habitatge o la millora de serveis. La formatgeria Montbrú de Mollà guanya el premi a millor formatge de búfala de pell florida del món. Mas Curró de Caldes representarà l'oli d'oliva vera del Vallès en una nova fira a Barcelona.
el butlletí dels municipis de la C59. Comencem l'E59 d'avui explicant-vos que el govern de la Generalitat situa els pobles rurals catalans al centre de l'agenda. Aquest cap de setmana, autoritats del govern i de municipis d'arreu del país han participat en la primera trobada de municipis rurals al Mont Sant Benet a Sant Fruitós de Bages. Entre els pobles presents s'hi trobaven alcaldes del Moianès, com ara Xavi Baraut de Santa Maria Dolor,
o membre de l'Associació de Micropobles de Catalunya amb seu a l'estany. Jordi Givert, en tens tots els detalls. Endavant.
La jornada va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, i representants locals per parlar en tres taules rodones sobre el finançament, l'habitatge i la millora de serveis. La mesura principal són 20 milions d'euros fins al 2029, destinats a recuperar edificis buits i posar-los a lloguer assequible.
i destinarem 20 milions d'euros en 4 anys amb l'objectiu de guanyar 100 habitatges a l'any de lloguer s'equip en els pobles rurals. I al mateix temps crearem l'Incasol Rural, una demanda també ens ha arribat de forma intensa de vosaltres mateixos, l'Incasol Rural, una divisió específica de suport als ajuntaments rurals per agilitzar els procediments i atendre les necessitats concretes del món rural en habitatge i urbanisme.
La proposta s'emmarca en la llei de l'Estatut dels Municipis Rurals en vigor des d'aquest mateix estiu. L'objectiu, diuen, és frenar el despoblament i facilitar que joves i famílies s'instal·lin als pobles amb noves deduccions fiscals de fins al 20% de l'IRPF. Compteu amb això per part del govern, compteu que estarem al vostre costat. Ja us dic que no ho podrem resoldre tot, com sabeu perfectament,
Perquè sou governants, la llei va marcar un camí, aquestes jornades són unes fites que ens podem demarcar en el moment i mica en mica hem de desplegar tots els instruments perquè pugueu sentir-vos adequadament netejos. Amb aquest paquet de mesures asseguren que s'inicia un nou pas per desplegar l'Estatut dels Municipis Rurals i reforçar la cohesió del territori del país.
Gràcies, Jordi, i seguim amb tu perquè la formatgeria Montbrú de Mollà torna a situar-se entre l'elit mundial del sector. El seu serró de búfala ha estat escollit millor formatge de búfala de vell florida del món als World Cheese Awards 2025.
Aquest és un dels màxims reconeixements internacionals conegut dins del sector com una medalla Supergol. El certamen es va celebrar a Berna, Suïssa, on un jurat internacional va tastar més de 5.000 formatges d'una quarantena de països diferents. El formatge de Montbrú destaca pel seu aroma i la seva textura, així com pel caràcter artesanal. El mestre formatge, Oriol Antonez, ha celebrat aquest reconeixement.
Doncs amb sorpresa i amb il·lusió, moltíssima il·lusió. De fet, sempre solem presentar algun formatge al concurs i sempre treiem alguna medalla, però treure un superhor ens ha deixat supercontents, vull dir, al·lucinant.
En Tunés explicava l'origen d'aquest formatge i com amb el pas del temps l'han anat perfeccionant. Mira, primer t'explicaré una miqueta l'origen, que és molt singular. L'any 2014 apareix una granja de búfales aquí a l'Empordà, ningú sabia que era una búfala, jo el primer. I em diuen, escolta'm, que ens posem un muñe de búfales, que tindrem llet, vols fer formatge? I jo em vaig tirar a la piscina i dic, va, doncs arrenquem-hi, no?
I el que em vaig posar a fer el primer formatge, he dit que aquesta llet realment és un món apart, no permet treballar-se igual que una llet amb les que havia treballat normalment, cabra, ovella, vaca... I a partir d'aquí vam haver de fer una recepta bastant diferent, molt especial, molt adaptada a aquest tipus de llet, i que de fet l'hem anat evolucionant durant els anys, fins a arribar al formatge que tenim ara, que és un formatge amb un gust intens,
bastant floral quan ens anem a maduracions de dos mesos, com la que té aquest formatge, textura bastant cremosa, perquè la llet de búfala és una llet molt grassa i això li aporta cremositat al formatge. Montbruix havia guanyat una supergol al màxim reconeixement dels Walshis Awards. Per un altre dels seus formatges va ser el 2019, aleshores pel serró de cabra.
Enhorabona, doncs, a la formatgeria Montbrú des d'aquí, des d'Ona Codinenca. I seguim parlant de productes locals i d'excellentíssima qualitat perquè la finca de producció d'oli Mascurró de Caldes a Montbui serà l'encarregada de representar l'oli del Vallès i, específicament, de la varietat d'oli d'oliva vera, el primer mercat de l'oli nou que se celebrarà aquest cap de setmana a Barcelona i que té per objectiu donar a conèixer els olis de proximitat de Catalunya. Un mercat que neix amb la vocació de ser un aparador dels diversos olis catalans
i així incentivar-ne el consum del públic majoritari, com també reforçar els vincles entre consumidors i productors. Des de Mascurró presentaran tots els seus olis, però se centraran sobretot en el d'oli d'oliva vera. Ho explica Juan Manuel Romero, tècnic de Mascurró. Si tenim un olivó i és bo els premis que ha rebut, el que ens falta és fer difusió i que la gent sàpiga que aquí al Vallès tenim olis de primeríssima qualitat. Que quan parles a la gent normal, al públic,
i li dius que fem oli, i el fem alcaldes de Montbui, o a Vallès la gent ens mira una mica rara com dient, hosti, aquí a Vallès feu oli, i tant que fem oli, i el fem molt bo.
Com ha esmentat Romero, Mas Corró arriba a Barcelona com un dels màxims exponents de l'oli del Vallès, ja que els últims anys han col·leccionat multitud de premis, sent reconeguts, per exemple, l'any passat com a productors de dos dels 10 millors olis d'oliva verge d'extra de Catalunya, o també aconseguint premis internacionals com la Medalla d'Or i la Medalla de Plata el 2023 a uns premis celebrats a la Xina, en què es premien els millors olis del món.
Romero destaca aquesta nova fira de Barcelona com una oportunitat per demostrar al públic urbà els grans olis que s'hi fa a prop de casa sense ser necessari comprar-ne de fora. Un dels objectius és incentivar la compra de l'oli per tot l'any. O sigui, molta gent encara demana oli fora de Catalunya i li fa gràcia que jo el porto de no sé què, hòstia, però ja està bé, però és que aquí al costat esteu
Ten solis d'una qualitat extraordinària i, bé, és cridar una mica l'atenció sobre aquest tema. I després, Barcelona realment és un mercat d'un consum extraordinari i la idea és acostar a Barcelona i els consumir els urbans als sols del territori.
La fira se celebrarà del divendres a dia 21, el diumenge dia 23, en plena plaça a Catalunya, on cada productor exposarà els seus productes i aquests podran ser degustats. Aquest també és un pas més per intentar empènyer el projecte de la creació de la denominació d'origen protegit de l'oli d'oliva vera del Vallès, que a poc a poc va fent camí per fer-se realitat.
I seguim amb més informació perquè Unió de Pagesos presenta la campanya Pagesia o Foc per reclamar canvis estructurals al sector. La presentació va ser ahir de manera simultània des de les set vagaries del territori, tot i que l'escenari principal va ser al nucli de Mayans, a Castellfollit del Boix. El sector primari té especial importància al Mollanès i a la Catalunya Central i per això en Jordi Givert en va seguir la convocatòria.
Exacte, una nova campanya que es reclama que calen canvis profuns per la supervivència del sector agrícola i ramader. En parlava el coordinador d'Unió de Pagesos, Joan Vidal.
Bé, sí, avui donem el tret d'inici a la campanya pagesia o foc per reivindicar que calen tota una sèrie de canvis estructurals, de mesures dràstiques a implementar a partir d'allà si volem realment que la pagesia continuï viva el territori i que tinguem un país endreçat, un territori endreçat i un territori amb pagesia.
El sindicat reclama preus justos per la pagesia, ajudes per garantir el relleu generacional i una compensació per al pagès de fins a 6.000 euros l'any per la tasca que fa i la seva contribució a l'equilibri territorial. Així com a més novedors, potser ja prima un ajut pel fet del que en podríem dir beneficis ecosistèmics, tenir presència al mèdic, cuidar l'entorn,
una mica en la línia que des dels partits de govern en algun moment s'ha anomenat de donar una prima, donar un ajut a tots aquells beneficis més enllà de la producció agrària que amb la pagesia portem al conjunt de la societat. Ahir es van donar el tret de sortida a una nova campanya del Sindicat d'Unió de Pagesos i asseguren que aquesta aportarà més accions els propers mesos.
Gràcies, Jordi. Fins demà i anem ara fins a Sant Feliu de Codines perquè l'Espai de Betlla, Acompanyament i Suport celebra un any de funcionament amb una molt bona valoració de totes les parts implicades. Un espai que va néixer amb l'objectiu d'acompanyar i donar suport a les persones que afronten processos de dol, sigui un dol per una pèrdua d'un ésser estimat, però també de tota mena de pèrdues, sigui d'un projecte professional o personal, d'una amistat o qualsevol altre exemple.
El coordinador i director del projecte, el psicoterapeuta clínic i expert en temes de finals de vida, Ricard Díaz, explica que en les 30 sessions grupals d'acompanyament que han fet durant aquest any s'han sumat un total de 160 assistències, moltes d'elles de persones vingudes de fora de Sant Feliu, sobretot de pobles propers però també de més llunyans.
Díaz celebra que amb aquest projecte Sant Feliu s'ha situat el mapa com una referència en el tractament de la relació amb la pèrdua i el dol a tota Catalunya, ja que algunes persones o professionals que necessiten aprendre a gestionar el dol s'acosten fins a Codines per formar part d'aquest espai de vetlla. De tot plegat, n'hem parlat aquest matí amb el mateix Ricard Díaz del Territori 17 i us deixem amb l'entrevista a continuació. No us la perdeu perquè de debò que ha sigut molt interessant.
un any ja des que va entrar en funcionament aquest servei tan particular i alhora tan necessari per afrontar millor els que són uns dels moments més complicats de les nostres vides per molta gent i que, això no, les nostres vides sempre ens haurem d'enfrontar a algun dol i alguna pèrdua. Tenim aquí amb nosaltres avui de manera presencial a Ricard Díaz, coordinador de l'Espai de Betlla. Bon dia, Ricard, i gràcies per ser aquí amb nosaltres avui. Molt bon dia i gràcies per convidar-me.
Abans de res, enhorabona i felicitats per la part que et toca, que això, no? Un any de funcionament, abans parlàvem que entre que vau començar a idear, vau començar a plantejar-se una mica més, però des que va entrar en funcionament un any, felicitats. Gràcies. Com valoreu aquest primer any de funcionament? No sé si, com tot projecte, al principi hi ha uns objectius, no sé si els veieu complerts, si n'han aparegut de nous, com és aquesta valoració? Va néixer amb l'objectiu que la gent veiés que hi ha aquest espai, que fos molt visible...
costa, perquè a vegades mirar la mort i mirar la pèrdua no és una cosa molt atractiu, i la gent intenta com que no va amb ella, que està molt bé, que la comunitat de Sant Feliu s'acupi d'atendre el dol, però com que ningú l'interpel·la, pens que no viu una situació de pèrdua per mort.
I és aquel com que des que vam començar, aquesta part de la pedagogia de la mort era dir que el dol no només és per la pèrdua d'una mort física, sinó també per la pèrdua de qualsevol situació, projecte, experiència, etapa de la vida. I això fa que inclús la gent més jove s'ha pogut aproximar més en aquests temes de dol quan fins ara estava algú totalment silenciat. Aquest era el gran objectiu, més que atendre un grup de dol que també, i donar aquest espai de...
de protecció emocional i que els ciutadans poguessin venir a expressar-ho era donar a conèixer què volia dir aquest espai. El primer que vam fer va ser canviar el títol, el nom. Tanatori no és del tot cert.
un espai de vella ja en els vius, que anem a despedir la gent que ja no hi és, la qual ha d'estar preparada, decorada, ambientada per la vida, no per l'amor. En qual hem canviat colors, elements, formes, per fer espais amables que puguin les persones sentir-se còmodes i començar a trencar ja la idea que la mort és algo dramàtic, perquè és un procés natural que tots haurem de passar.
estem parlant d'això, d'Espai de Betllar, ens has comentat tota aquesta remodelació per parlar de la mort des de la vida. Feu un acompanyament a les persones que necessitin en qualsevol aspecte relacionat amb la pèrdua i el dol. Ens pots explicar resumidament què feu exactament i una mica com proporcioneu aquest acompanyament? Quines són les tècniques, els espais que utilitzeu?
L'espai sempre és l'espai de Vella, aquí a la carretera de Sant Maquet d'Alfai, amb l'antic tanatori, que per cert està remodelat a nivell exterior, o sigui que l'Ajuntament ha fet un pas endavant per canviar i trencar aquesta imatge en favor d'una estètica molt més naturista,
o natural, i el que fem és crear grups de dol, que es diu, que són espais, que ho fem cada quinzenalment, cada dijous, de set a nou del vespre, on, a través d'uns voluntaris, prèiem informats i jo mateix, donem presència, estem allà, i la gent que necessita vindre bé, perquè està divulgat a la web i amb díptics, etcètera, i és una forma de trobar-nos amb situacions que sintonitzem.
Bé perquè he perdut una persona o he perdut una feina o puc perdre la casa o el que sigui. I això fa que la gent ja se sent còmode, se sent escoltada, n'hi ha judici i li dona permís per obrir potser espais interns que a casa per prudència i per no molestar ningú no acostumen a fer-ho.
O sigui que la pèrdua per mort no és l'única que tracteu aquí, eh? O sigui, això, he perdut amistats, he perdut fins i tot allò un projecte que tenia en marxa moltes ganes i no ha funcionat. Tot això també ho treballem, no? Sí, separació matrimonial, perdem els joves quan perden l'orientació del seu projecte vital o perden la...
Temps en una universitat que no volien, per la nostra societat professional, perquè aquesta gent gairebé ningú se'ls escolta. Es dona com que són joves i si són joves pot haver de fer una reflexió profunda de com fer aquest pas. I aquest grup permet això. A més a més, és un grup que fem intervencions a la comunitat.
Quan se'ns demanen escoles i altres institucions al poble, que així ha sigut, quan hi ha mort, pèrdua, quan hi ha trencament, quan hi ha descoordinació, doncs hi anem. I hem pogut començar amb l'escola FEDAC d'aquí a Sant Feliu, perquè va haver-hi la mort sovita d'una mare, i el grup classe no sabien com atendre-ho, doncs vam fer sessions als professors, als pares, i després del grup,
També ho hem fet amb sols aldees, que també va haver-hi dificultats per la pèrdua també de persones significatives. Vam fer tota una formació als educadors socials perquè ells puguin atendre la pèrdua.
Hem fet, inclús altres localitats de l'entorn, els sabents han avisat, com Jorba, Igualada, i hem pogut copons, i hem pogut fer intervencions directes a la comunitat, inclús l'assassinat per violència de gènere. Doncs tot això ha fet que Sant Feliu s'ha posat en un lloc on la Genial comença a veure com a referent d'aquesta part del dalt.
I teniu algun xifre o algun recompte aproximat de quantes persones més o menys han pogut passar per l'espai de vetlla durant aquest any? Sí, han fet 30 sessions i han hagut 160 assistències. Això vol dir que l'assistència sempre es compta com a persones que venen encara que repeteixin. No són 160 noves persones, sinó són 160 processos terapèutics del dol. Perdó, digues, digues. No, no, no.
Dics que amb el pas dels mesos, si creus que hi ha hagut una evolució dels usuaris de l'Espai de Vella, ja que en un poble petit i amb aquest projecte nou, el Boca Orella sol fer bastanta feina, en aquest sentit. El que sí que sabem és que els veïns de Sant Feliu són coneixedors d'aquest espai, perquè això ho transmeten, però encara no hi ha la cultura d'utilitzar-lo perquè ho associen com a algú molt privat.
encara busquen l'acompanyament vis-à-vis. I el tema grupal és quelcom que dificulta molt amb cultures més tancades que altres. Això què vol dir? Que nosaltres, com a voluntaris, jo estic tenint el dol a la plaça, al cafè, a un restaurant, perquè hi ha aquest bec, ja que estàs aquí, vull comentar una cosa.
Els voluntaris d'aquest grup de dol no només estem el dijous de 7 a 9, sinó que és 24 a 7, perquè és una vocació i és estic o no estic. O sigui que hi ha més dol a la plaça del poble que en el grup de dol. Aquests ambients que a vegades...
la gent se t'acaba obrint més que en altres, no?, i que és això, que en el teu cas saben a qui anar dirigit i hi ha algú que tenim molt interior, doncs, a una plaça, a un bar, acaba sortint, no? Ara t'hem demanat per números, però en un servei com el que oferiu, diguem que no es mesura l'èxit en xifres, no?, sinó amb la valoració de la gent i, al final, l'utilitat que té per les persones. Heu rebut un bon feedback? Està contenta la gent que ha pogut...
Gaudir del vostre acompanyament, sigui quin sigui? Molt. Però encara estem en aquell moment que hi ha més satisfacció a l'entorn que al propi Sant Feliu. Potser perquè Sant Feliu no ha donat la força que té aquest servei, que el troben bo i recomanable, però clar, el diumenge potser seran 55-60 persones d'arreu de la comarca.
Després hi havia gent de Caldes, de Lleida, d'Igualada, de Sabadell... Després dius, ostres, no sé, què està passant aquí, no? Després és com si aquest tipus de notícies tenen molta més força fora de Sant Feliu que el propi Sant Feliu. Tot i que l'equip de govern és constant amb la informació...
i amb la fidelització del projecte i, a més, amb el seguiment. Vull dir que ens reunim sovint, s'avaluà sovint, i tenim actes, s'escriu, es fa un monitoratge, hi ha tot un seguiment del model que farà que d'aquí 3-4 anys ja quedi incertat a la comunitat.
Sense entrar en noms i detalls, que òbviament és una cosa privada de cadascú, però has pogut comprovar amb tota la teva carrera professional, però també aquí a Sant Feliu, algun patró repetitiu en les persones a l'hora d'enfrontar-se al dol? És a dir, en general, veus que ens manquin molt algunes eines determinades?
Primer de tot, cal destacar el gènere. Encara venen dones i els homes és com si el don no el fessin ells, no van vells. Tot i que la gent jove, els nois joves del poble, cada cop s'aproximen millor, perquè ells ja venen d'una cultura d'educació emocional, a casa, a l'escola, ells ja saben que són processos importants. Però la gent encara ho fa un paral·lelisme, dolor, mort, drama, tràgic, la meva vida s'ha acabat aquí.
Quan donen la volta, quan veuen que ni és tàgica, ni la meva vida s'acaba aquí, per suposat, i el dolor s'acaba, perquè n'ha de dur sempre, doncs veuen l'autoritat del procés. Però clar, això estem parlant de 3-4 anys. La gent no és molt fidel, no es compromet a dir vull vindre tot el procés.
vinc a moments com estic trist vinc perquè avui no ha vingut la meva filla i vindré aquí ja fa aquesta funció d'això plug però si volem anar més enllà és que és un viatge no és una estació de metro que hi estic, és tot un itinerari que haig de cursar-lo per trobar sentit i arriba a madurar aquest procés tot i que el dol es pot dir que mai s'elabora sinó que s'integra l'absència no és neta amb mi
El que sí que veiem és que la gent pregunta molt per què és tan dramàtica la mort i comença a entrar més en idees de reflexió més filosòfiques o antropològiques de com fem els vincles. I aquí sí que la gent veu que conforme en vinculo, amb la parella, amb els fills, amb els pares, així viure el dol.
I sí que fem molta prevenció anticipada de treballar vincles saludables, que no siguin possessius, que siguin des de l'autonomia i des del respecte, perquè quan no hi ets jo puc continuar vivint sense tants trasbals. I això és el com que ens demanen tots. No tant què puc fer avui si puc plorar, que ja ho saben, sinó què puc fer per no plorar tant.
Un dels objectius de l'Espai de Vella era sortir del tenatori i arribar a altres capes de la comunitat de Sant Feliu, com ara és això que has explicat, escoles, per familiaritzar els més petits amb el dol i la pèrdua. Considereu que ho heu aconseguit? Estem, estem. Ja hem fet dues intervencions a escoles, tant a Primària com aquí a FEDAC. Ara, el mes de gener, entrarem en temes de secundària i de batxillerat, i estem en temes de captar joves a través de l'esplai, del cau...
que també la gent gran, eh? Perquè hi ha un problema que està molt amagat, que és la solitud. I la solitud també és un dol.
quan la solitud no és buscada, sinó és trobada. I després hi ha tota una sèrie de persones que estem intentant observar quin és el sens més o menys que pot haver-hi de gent sola. Sant Feliu és un lloc on hi ha moltes associacions i molt voluntari, que això és fàcil perquè tothom està molt atent del que està passant i això ens ajuda. Però sí, sí, estem aconseguint i a més crec que molt avançadament. Hem de parar el ritme
perquè sigui un procés que es consolidi, no que arribi a lloc. Perquè és per la vida, no és... Hem d'arribar a... I hi ha gent que corre molt, perquè ha de demostrar coses. I el dol és un procés de tota la vida, perquè el gran dol és el dia que morim. I és el meu gran dol quan jo deixo-ho tot. Si em preparo durant la vida, segurament serà fàcil la meva mort.
Ricard, estaríem parlant hores i hores d'això perquè tema interessantíssim que tots, el que hem dit ara, tenim el dol molt associat a una pèrdua física d'algú proper, però de dolç n'hi ha molts en tota la vida. N'hem de vendre des de petits i també des de grans, vull dir, qui ens implica a tots.
psicoterapeuta clínic, experta en temes de final de vida, coordinador també d'aquest espai de Betlla de Sant Feliu. Felicitats de nou per aquest any de funcionament i moltíssimes gràcies per atendre'ns aquest matí aquí a Ona Codineca i al territori 17. Gràcies a vosaltres.
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socials als perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Parmenyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Fins demà!
Esteve, què em passa?