La xarxa de comunicació local.
Molt bona tarda, són dos quarts de vuit. Sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'eix 59 d'avui, dimecres 28 de gener de 2026. L'informatiu de Sant Feliu de Codina, Escaldes de Montbuí, Vigues i Riells del Fai i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que el govern de Sant Feliu i la comissió promotora de la consulta sobre la plaça finalitzen la primera reunió amb grans discrepàncies. Vigues i Riell se presenta a la fira de l'oli del Vallès d'enguany amb l'objectiu d'augmentar-ne el mercat. Les jornades Pompeu Fabra reflexionen i exposen el trangul i la superació de moltes dones exiliades durant la Guerra Civil.
el butlletí dels municipis de la C59. Comencem l'ES 59 d'avui explicant-vos que el govern de Sant Feliu de Codines es va reunir divendres passat amb els tres codinencs promotors d'una possible futura consulta popular sobre la plaça Josep Umber Ventura, una reunió sense fruits i que va acabar amb les posicions encara més enfrontades, ja que els promotors denuncien a través d'un comunicat que l'equip de govern, encapçalat per l'alcalde Pol Cabotí,
es nega a negociar i cooperar en la celebració de la consulta, mentre que el Batlle argumenta que existeixen interessos partidistes dels sol·licitants de la consulta per la seva estreta vinculació amb el PSC, Junts per Sant Feliu de Codines i Esquerra Republicana, els tres partits de l'oposició, com també que no poden acceptar la pregunta proposada.
A principis d'any coneixíem que la Comissió de Control de les Consultes Populars no-refrendàries del Parlament de Catalunya instava el consistori codinenc a reunir-se amb l'anomenada Comissió de la Consulta Popular de Sant Feliu de Codines, formada per Christian Balat, Olga García i Sílvia Maicas, tots ells vinculats amb els tres partits de l'oposició.
Aquests demanen que s'aturi el projecte actual del govern codinenc de remodelació de la plaça i que se celebri una consulta popular perquè, segons ells, el procés que va fer l'Ajuntament el febrer de l'any passat per decidir el model i la mobilitat de la futura plaça no era una consulta, sinó un procés participatiu.
Aquesta reunió es va celebrar divendres passat, dia 23 de gener, i van ser presents els tres promotors i l'alcalde Pol Cabotí, la regidora de Pla del Centre, Anna Maria Vilarrasa, i el regidor d'Urbanisme, Manel Rodríguez. Segons Balat, i fent referència al comunicat que la comissió promotora ha fet públic, l'equip de govern no va tenir cap intenció de negociar i fins i tot va deslegitimar la potestat de la comissió del Parlament.
Van venir clarament a la reunió amb la intenció completa i absoluta de no arribar a cap tipus d'acord ni de començar la negociació com els ha instat la Generalitat que havien de fer. Ells van venir, van explorar les seves raons, que diguéssim són les seves, per tant no es poden rediscutir. Segons ells no legitimen a la Comissió de Consulta del Parlament
no n'entenen que en tinguin potestat per donar-los i instar-los a fer cap tipus d'actuació sobre la població, sobre Sant Feliu, i, per tant, no tenen cap intenció de ser però actius amb la consulta, ja no tan sols, evidentment, diguéssim, convocar-la a ells, que és una de les possibilitats que es pot tenir en compte, sinó tampoc ajudar ni col·laborar a cap tipus de negociació amb la comissió perquè siguem nosaltres els que la...
L'alcalde Cabotí, en canvi, argumenta que van convocar la reunió amb un esperit negociador, però explica que la pregunta que proposen actualment els promotors de la consulta, que és amb la manca d'alternatives que millorin la circulació actual, creu que només s'hauria d'actuar a la plaça per fer-ne millores puntuals i d'accessibilitat, no té una resposta que defensi l'acció de govern actual i que, per tant, no la poden acceptar.
És a dir, nosaltres respectem moltíssim la resolució que pugui fer la Comissió de Consultes Populars no Refrendàries. El que sí que és una evidència és que aquesta comissió no és que no li reconeixem l'autoritat, sinó que la competència de convocar una consulta al municipi no la té. Perquè si la té, doncs la podria convocar. Per tant, com que qualsevol consulta que es faci sent feliu passa perquè qui té la competència, que en aquest cas sóc jo, directament com amb un decret d'alcaldia o
hagi de fer, el primer que defensarem com a govern és que com a mínim el punt de partida per començar-ne a parlar i a negociar com ha de ser aquesta pregunta és que en la pregunta nosaltres d'entrada el plantejament que ens fa, el que ens demana aquesta comissió és que com a mínim nosaltres puguem defensar el nostre projecte en aquesta consulta.
Si no és així, i aquesta comissió de consultes populars no refrendàries ho avala, que no sigui així, nosaltres, evidentment, defensarem que aquesta no és una pregunta... És a dir, que no podem considerar aquesta pregunta democràtica.
Sobre la pregunta, cada part explica un relat diferent. Pervelat a la reunió, es va plantejar que si el govern estava obert a negociar, ells eren capaços d'oferir diverses alternatives a la pregunta que s'haurà de sotmetre a la consulta. En canvi, Cabotí explica que no va haver-hi alternatives i que la pregunta actual i, segons ell, l'objectiu polític darrere la consulta no els permet col·laborar i assegura que l'Ajuntament no proposarà cap pregunta alternativa.
Escoltem primer avalat. Que la pregunta us agradi més, us agradi menys, o us sembli més bé o us sembli més malament, té una lògica si vols entrar en el punt de negociar-la per tirar endavant la consulta. Si dius que, com va dir literalment, no convocar la consulta, si no ve la policia o un jutge obligar-te físicament, en quin sentit té que negociar res? Clar. Si el problema és la pregunta, demà mateix us portem 5 models diferents de pregunta. Què voleu que us preguntem?
I ara, partint de la base, que heu d'estudiar, novament, les normes de convocatòria d'una consulta, com us vam indicar, que és que la pregunta ha de cabre dins d'un sí o un no. O sigui, no es pot fer una pregunta, què et sembla el projecte de la plaça que ha presentat a l'Ajuntament? No, no, no.
La pregunta ha de cabre amb un sí o un no o a vot en blanc, perquè sigui vàlida per la consulta. I aquest és el punt de vista de l'alcalde que voti. Per tant, una pregunta confosa, que a més a més considerem antidemocràtica, jo no destinaria recursos públics per fer-la. Amb aquest punt de partida, amb el punt de partida.
A partir de la pregunta que plantegen, que en cap moment tampoc van posar sobre la taula una alternativa després de donar-los el nostre punt de vista. Nosaltres la reflexió que els vam posar sobre la taula és que revisin aquest punt de partida i que evidentment la nostra actitud o el nostre posicionament en aquesta consulta és el que és...
perquè al darrere són qui són, al final amb quins objectius estem. I això ho vam dir transparentment a la reunió i d'això van a la reunió. Per tant, els toca a ells revisar el punt de partida i veure si creuen que han de fer una proposta. Nosaltres no farem una proposta alternativa perquè per nosaltres aquesta consulta no pertoca.
Cabotí qualifica el comunicat a posterior de la comissió promotora com a ple de mentides i saltant-se normes ètiques. El comunicat cita literalment a Cabotí i diu que, va dir, abans dimitiria que signar el decret de convocatòria. Mentre que avalaten estar asseguda les paraules de l'alcalde, Cabotí les matisa. Literalment, em va arribar a dir, quan parlàvem que si no la convocaria, fins que no vingués la policia o un jutge i que l'obligués, perquè no tenien potestat i perquè no tenien...
legitimitat jurídica... És més, us dic, és que soc capaç de dimitir abans que em facin firmar aquest decret de convocar la consulta. Que la resposta va ser tu mateix. Una paraula publicida de la meva boca no va sortir. En tot cas va sortir de la seva, però que si acabava sent un jutge que m'obligava de fer aquesta pregunta abans de gastar diners públics en fer una cosa que per mi no tenia cap sentit ni democràtic ni institucional, i a més a més denigrava l'institució,
que abans em plantejaria dimitir. En cap cas vaig dir que dimitiria abans de signar un decret de convocatòria d'una consulta. Trencada aquesta via de negociació, Balat assegura que la comissió promotora seguirà lluitant perquè la consulta s'arribi a celebrar, sigui per la via que sigui, mentre que Cabotí defensa la postura del consistori i assegura que el projecte i les obres tiraran endavant.
El 10 de febrer se celebrarà un ple extraordinari sol·licitat pels partits de l'oposició i que tornarà a debatre sobre aquest projecte de la plaça Josep Umbert Ventura.
I baixem el ritme i anem ara cap a vigues i riells del FAI perquè avui s'ha presentat l'edició d'enguany de la Fira de l'Oli del Vallès i el Partesà, que se celebrarà el dissabte dia 7 de febrer. Una edició sense grans novetats però amb l'objectiu de seguir empenyent i reivindicant l'oli d'oliva vera del Vallès com un dels millors olis del món, amb una petita producció però de gran qualitat. Joan Galiano és l'alcalde
de Viques i Riells al FAI i valora la feina dels productors i el producte que aconsegueixen. Li espera, primer de tot, un aparcament adaptat perquè puguin venir, perquè pensem que, com altres anys, estàvem al voltant dels 3.000, 4.000 persones que visitaran aquesta fira,
A partir d'aquí el que es trobaran és un producte de proximitat, de molta qualitat, tant el pa com l'oli està fet amb el màxim de carinyo i veuran que realment estem en un territori on aquestes coses les cuidem molt, sumant tots els esforços, totes les administracions perquè s'hi sigui i el que és més important, hi ha una comunió total perquè això sigui una realitat. Fa molts anys que ja fem la pira de l'oli
i realment és un moment i una oportunitat per explicar aquesta feina que fan els productors, perquè al final són el motor que puguem fer la fira a la nostra comarca, i a partir d'aquí demostrar o mostrar aquest producte singular que en tenim. La fira es concentrarà principalment en un matí i comptarà en parades dels diferents productors i tallers i degustacions perquè tothom pugui conèixer la qualitat del producte.
Un cop resolta la propietat i el seguiment del funcionament del muli de Can Saperes, vital per la producció de la zona i també per mantenir el producte al Vallès, els productors reclamen ara la col·laboració de les institucions per ajudar a comercialitzar els olis i fer-los arribar a moltes més llargs catalanes.
Emilio Cordero, president del Consell Comarcal del Vallès Oriental, explica que el projecte de creació d'una denominació d'origen de l'oli d'oliva del Vallès s'està complicant, però que tot i així buscaran altres maneres per promocionar l'oli. Bé, és complex perquè no complim els mínims de quilos que representaria que tindria una DEO,
Però el que volem és que se'ns reconegui d'alguna de les maneres, si no és una ADO, una denominació, un certificat. Estem treballant perquè realment puguem aglutinar algun segell de territori.
per poder ser reconeguts. Nosaltres ja fem aquesta promoció, o sigui, no ens hem de centrar només en la denominació d'origen, perquè jo crec que ja ho estem treballant molt bé, però sí que no defugirem d'això, de seguir treballant perquè ens marquin aquest oli i que sigui un oli reconegut arreu.
Juan Manuel Romero, tècnic de la finca Mascurró de Caldes de Montbuí, explica que l'associació de productors d'oli del Vallès viu un bon moment, però que manca aquesta comercialització del producte en un ambient molt competitiu i amb grans productores que aglutinen la majoria del mercat.
Els productors del Vallès Oriental, mira, vivim una etapa plena d'il·lusió, plena d'esperança, perquè s'està començant a reconèixer la qualitat dels sols que fem al Vallès i ens faltaria poder, el que s'ha comentat abans, que aquest oli tan bo que tenim, fer-lo arribar a totes les persones i a tota la gent del Vallès. Crec que aquest és el gran repte que tenim davant, tenim un producte extraordinari,
I ens falta que aquest producte arribi a tota la gent i a totes les persones del Vallès Oriental i Occidental. Mira, la associació estem vivint un bon moment. D'entrada ja hem fet alguna cosa molt difícil que és unir-nos.
perquè per nosaltres mateixos, per la nostra vida que tenim, que tots som petits productors, el nostre discurs, el nostre missatge costa molt d'arribar. En el moment que estem junts ja és molt més fàcil que aquest missatge de qualitat, de fer bé les coses, arribi més lluny. I realment és una satisfacció perquè n'hi ha molta gent jove que està agafant el relleu
d'aquesta activitat tan maca i tan necessària, com és la de mantenir aquest sector primari del Vallès, que està molt pressionat per aquesta estructura i per aquest entorn tan industrial com teniu el Vallès. Com hem dit ara, la fira se celebrarà d'aquí dos dissabtes, el 17 de febrer, i s'espera que sigui un gran aparador pels productes de la zona i que segueixi creixent com els anys anteriors.
I tal com us vam explicar ahir, les jornades Fabra han viscut una de les dues jornades a Prada de Conflent. Allà s'hi ha fet una taula rodona amb dones per donar veu a una de les vessants més desconegudes de l'exili, les dones exiliades. La Gemma Permanyer ho ha seguit des de Prada.
El paper de la dona ha estat sovint una de les arestes més invisibles de l'exili català. Per això, la taula rodona de les jornades Fabra, que s'ha fet dissabte al Firal de Prada, el Conflent, ha estat dedicada a aquesta invisibilització de les dones, però també a alguns patrons, esquemes i situacions que es repeteixen en els àmbits en els quals les ponents de la taula han treballat.
Les sis persones que, moderades per la Neus del Casal del Conflent, han expressat el passat, el present i el futur de les dones han estat Teresa Dalmau, Laura Morral, Maria Montserrat Oliveres, Mercè Gisbert, Rosa Maria Fró i Helena Peiris. Teresa Dalmau ha parlat de Simona Gai, escriptora, amb una obra molt personal, que va ser la primera dona que va publicar una novel·la en català a la Catalunya Nord al segle XX. Tot i això, la majoria de vegades se l'esmenta
Se li posa el subtítol de germana del poeta Josep Sebastià Pons. En el seu temps, jo crec que quan parlem d'invisibilització de les dones i com ha passat això, s'ha de contextualitzar en un temps, en una època i en una societat i en certs estaments de la societat.
La Simona Gai era una persona que va néixer amb una família ben espantida i si va ser escriptora va ser també molt gràcies al seu germà perquè al seu germà li portava 12 anys, era el germà gran.
Laura Moral, directora de la Fundació Arrels, que ha dedicat la seva vida a fer present el català a la Catalunya Nord, ha relatat les dificultats a l'hora de tractar amb l'Estat francès, el qual ha qualificat de jacubí, per assolir que hi hagi un ensenyament públic en català. Ha explicat la lluita perquè l'Estat accepti que hi hagi una escola immersiva pública després que la llengua hagi estat prohibida a l'espai públic i no hagi estat mai ensenyada a les escoles.
doncs has d'imposar això, i a més has d'imposar que no maltractes els nanos que se'ns va dir, que no poses el seu estat mental en perill que també se'ns va dir, etc. No s'has de demostrar això, has de lluitar en contra fins i tot de la ignorància dels mestres que es va lluitar, i de les mestres, aquí, homes i dones, que pensen que faràs malbé una criatura per ser greu, tot això. Al cap d'un mes de 40 anys,
La seva segona lluita és recuperar l'ús social del català i treballen amb eines com Radio Arrels. Mària Montserrat Oliveres és responsable del projecte Binomi, un projecte d'innovació, transformació i renaixença psicoeducativa transfronterer entre la Catalunya del nord i la del sud.
Oliveres ha explicat que, a diferència del que pugui semblar, la tecnologia i la intel·ligència artificial poden ser aliades per preservar la llengua i traspassar fronteres. I ho fem inclús creant els propis robots i fent ja un petit diccionari a partir d'aquelles mots, d'aquelles paraules que neixen del de dins dels alumnes, del de dins dels infants, des del sud fins al nord, i que estem ensenyant a les màquines.
que malgrat ara estiguin dient que el català està un perill, jo us vol dir que no, que no, que mentre estimem des del cor i amb el cap la nostra llengua, la nostra pàcina, la llengua està viva. Gràcies.
Mercè Gisbert, directora de l'Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i membre de la Junta de la Societat Catalana de Pedagogia, és filla de la Sènia, al sud de Catalunya, i ha defensat la seva militància amb la llengua i, sobretot, amb la seva varietat dialectal, el català de les Terres de l'Ebre. Això ha fet també per la llengua que el bon català, que no és un pedre mai, no és un català estàndard.
continuo a parlar com a Tarras de l'Ebre. I quan vaig començar a donar classe a la Universitat Provera i Virgili, recordo que utilitzava paraules que la gent no entenia. No les vaig canviar mai. Perquè des d'un punt de vista tècnic, són paraules acceptades i no tenia per què canviar-les. Llavors dia, si algú no m'entend i em demanen traducció, jo li diré què és. Per exemple, nosaltres agradem o tenim funeralts o...
o mengem maçanes, no mengem pommes, i les coses no són rolles, si no són vermelles, són rolles, no? Però també us he de dir que, com feia a segon debò, la profeta que li hem de català no mos dissera d'estes paraules.
En l'àmbit universitari ha dit que hi ha dos grans reptes pel que fa a les grans corporacions internacionals que han convertit l'anglès en la llengua franca i, en el cas de Catalunya, que no hi ha prou estructures que defensin el català com a llengua científica. Una situació que s'ha proposat capgirar des de l'agència per la qualitat del sistema universitari que dirigeix des de fa tres mesos. Rosa Maria Fro ha exposat la mirada de l'infant que viu l'exili de la seva família,
La seva família és de Sant Feliu de Codines i van haver d'exiliar-se a la Catalunya Nord. El seu avi va morir a Argelés el 1970 i ella va integrar-se a la societat francesa, on ha estat funcionària. Malgrat aquesta integració, ha volgut transmetre a les seves filles la seva llengua. La vida és molt estranya i espero que les meves filles
continuaran defensar el català i els catalans, i que vostè hauran de tenir les meves. Gràcies. Gràcies.
Helena Peiris, membre del Casal del Conferent, ha relatat les vivències dels seus padrins catalans, que es van haver d'exiliar a la Catalunya Nord. El seu avi ho va fer abans de la Guerra Civil. Fill de la Vall del Ter, va marxar a Prada a negar-se a anar a la Guerra de Cuba. I ha arribat aquí, i l'exili també ho ha viscut a nivell de la gent, perquè ha arribat aquí i els fillons eren els espanyols...
Per la gent del poble era estanyol, no era en català. Han estat un poc rebutjats, després no quan hi ha hagut una requerida, però han estat rebutjats. Per ell, el concret de l'exili ha estat també això de la llengua, perquè tenia la llengua francesa, sort que era un vilà, si parla de català,
La taula rodona s'ha fet al firal de Prada, en una sala on a les parets hi havia l'exposició Exiliades, que recull la vida de diverses personalitats catalanes que van haver de marxar amb l'esclat de la Guerra Civil, no només a França, sinó a indrets més llunyans com l'Argentina.
I després d'unes setmanes amb les màquines aturades, reprenem avui una de les seccions que sabem que més esteu esperant. Us portem al primer capítol del 2026 de La ràdio a l'escola, la secció que fan els alumnes de l'escola Jaume Balmes de Sant Feliu. No us la perdeu.
Treu la llengua, feixo bé, qui no arrisca no guanya, ja ho saps, oi que sí? Treu la llengua, no tinguis por, darrere cada núvol surt sempre el sol. Treu la llengua, feixo bé...
Hola, aquesta és la tercera setmana de Jané. I la dita és, si vols veure la lluna bé, mira-la pel Jané. I had a dream, I was a butterfly, but then again, maybe I'm dreaming, I'm a man.
Hola.
Soc la Mia i jo soc la Lia de... Segona. Voleu saber què passarà a l'escola aquesta setmana? Doncs endavant. Dimarts dia 27. Els de primer van a l'Auditori de Barcelona a veure Picasso. Divendres 30 anirem a...
Veure teatre en anglès, els mitjans Goldilocks i els grans Ulisses. Hem acabat la nostra secció. Fins la setmana que ve i adeu-siau! Música
Fins demà!
Bon dia a tothom. Som l'Ended i la Naya de Tercer B. Aquesta setmana fa l'Ange a l'escola... La Naya, la d'I3A. L'Aleix Carballó, de segona. L'Aleiri, de Tercer B. L'Arid, d'I3B. En Biel, de 6EB. L'Aizona, d'I4A. I l'Emma, d'I4B. Per molts anys a tots i a totes!
Ui, ui, ui, sense això... Crec que aquesta setmana...
L'escola està omplert de micos. I tant, perquè la cançó de la setmana és Sóc un mico, del grup El Pot Petit. El Pot Petit fa cançons molt divertides, amb música alegre i lletres que ens fan riure i moure el cos. Sóc un mico, és una cançó plena d'humor que parla de fer el trapell, jugar i passar-ho bé.
És d'aquelles cançons que quan sona costa estar-se quiet. Així que aquesta setmana veieu algú veient com un mico al patí. Ja sabreu per què és. Bona setmana, bona música!
Així és com ballo, així és com sóc el més feliç de tots. De branca en branca, per la selva, tot bé l'animal. Així és com ballo, així és com sóc el més feliç de tots.
Sóc un mico, mico, mico, sóc un mico molt divertit. Sóc un mico, mico, mico, sempre ballo dia i nit. Sóc un mico, mico, mico, sóc un mico molt divertit. Sóc un mico, mico, mico, a veure si em pots seguir.
Hola, som la Samantha i el Gerard de Cinqueve i avui us explicarem els dies internacionals d'aquesta setmana. El dia 26 de gener és el dia internacional de l'energia neta. Es demana energia neta per a tothom i lluita contra el canvi climàtic.
El 27 de gener és el Dia Internacional de Commemoració a la Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. El dia 28 de gener és el Dia Internacional del Lego. Aquell lloc és un muntar coses amb peces petites i heu jugat mai?
El dia 30 de gener és el Dia Internacional de la No Violència. Aquesta jornada promou boles com la pau, el respecte, la convivència i la solució. Adeu, fins la setmana que ve.
Bon dia, amics. Avui, a la Ràdio de l'Escola, parlarem d'una paraula que antigament s'utilitzava molt. Sí, però ara no s'utilitza tant. Sabeu quina paraula estem parlant? La paraula que m'estàs preparant és... Joia. Joia, de casualitat, sense de què es tracta. A veure, fins on jo entenc, una joia no seria com una espècie de mineral, potser, d'aquells que brillen...
Joia és una sensació d'alegria intensa. Oh, com quan comença l'estiu i pots anar a la platja? Sí, Miguel, exactament. I a tu, Jos, quina sensació et fa sentir, joia? A mi la joia em fa sentir molta pau, molta alegria i molt d'orgull. Creieu que hauríem de recuperar aquestes paraules? Tu què en penses, Jos? Vols tornar a fer servir aquestes paraules adormides? I tant, les farem servir ara i sempre més.
I a vosaltres què us fa sentir joia? Adeu, fins la setmana que ve! Paraules tantes El diumenge vaig destreno Tinc mal el ginoll, però bueno
Ràdio. A escola ja em va més.
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socials als perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Permanyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Ona Codinenca, al 107.2 FM