El codinenc Jaume Vilardell Ideu ha mort aquest dijous als 87 anys. Exregidor i activista social, cultural i esportiu, ha deixat empremta en totes les persones amb les que ha compartit projectes i és considerat una peça clau en la transició democràtica al municipi.
formant part del primer Ajuntament Democràtic l'any 1979 amb Carles Borrell a l'alcaldia. Toni Verdaguer, amb qui havia compartit diversos projectes, i Pere Plada Vall, amb qui també ha compartit jornades laborals i polítiques, el recorden així.
Era d'aquelles persones que fan poble, fan poble, que és una persona que havia estat a tot arreu. Però això de vegades és el que es diu de tothom quan es mor, que és una gran persona, que és un gran... I no, no, en el cas del Jaume era cert. Sempre era una persona molt oberta, entregada i, vaja, i tot això té un valor impressionant, vaja. El Jaume Vigardelli és una persona que jo...
vaig conèixer ja de molt jovenet, als 18 anys, treballant amb ell al bosc, tallant els arbres cremats del parer de l'any 82, i la veritat és que sempre m'ha semblat una persona excepcional. Jo crec que era molt bona persona, no és que ho cregui jo, és que ho creu tothom, era molt bona persona, era una persona íntegra, amb compromís polític, amb amor a la seva terra, al seu país, a la seva gent, de debò que jo...
Vaja, no puc tenir paraules més d'elogi i d'admiració cap a ell. Jaume Vilardell ha estat regidor en diverses etapes, entre 1979 i 2015, i entre d'altres ha tingut les carteres d'ensenyament, esports, cultura i medi ambient. I en les diferents etapes tothom estava molt content de la feina que feia, l'ensenyament. Es van començar a crear les ampes quan ell hi era.
Vull dir que va ser un tio clau en moltes qüestions de la vida del poble. Ja m'explicava quan eren les primeres permanents que li deien a l'Ajuntament, que hi anaven els dissabtes al matí i ho repartia amb llenya a la tarda. I la veritat és que era fantàstic tot el que m'explicava del seu pensament polític, del seu catalanisme, de les persones. Però no només va fer política, de fet va ser regidor en un dels governs que jo vaig...
Vaig ser alcalde i la veritat és que vaig aprendre moltíssimes coses d'ell, moltíssimes, totes bones, aquesta és la veritat, però ell no només tenia compromís polític, sinó que tothom de Sant Feliu pot recordar que va impulsar les primeres ampes democràtiques a l'escola pública, va impulsar l'esport codinen, el futbol, el tenis, va impulsar també la defensa forestal.
La seva persona va ser fonamental per la creació del Club Tenis Sant Feliu, del qual en va ser fundador i ha estat un actiu al llarg de tota la seva vida, mentre la salut li ha permès. El club de tenis va començar a crear-ho amb un parell d'estiu i anys, i llavors hi havia el Francesc Vallcorba, que s'hi va apuntar més tard,
Però ell va ser l'ànima i més i més va ser entrenador de tenis de tots els que han vingut després. Tots els que han arribat després de jugar tenis, que alguns ho han fet força bé, van començar entrenant amb ell. Nascut el 15 d'agost de 1937 a Can Carlons, a Sant Feliu de Codines,
De petit va veure com el seu pare i el seu tiet a Can Carreter es dedicaven a fer carros, però la seva vida laboral ja va començar a la serradora, on tallaven fusta, també amb el seu pare. Era llanyetaire i es va dedicar als treballs forestals, un fet que li va permetre conèixer Sant Feliu, el Vallès Oriental i el Moianès Pam a Pam i que va ser fonamental per impulsar el col·lectiu que actualment són els voluntaris forestals de Sant Feliu de Codines, del qual n'és fundador.
I va ser molt important la col·laboració constant amb els bombers de la Generalitat, perquè quan hi havia un incendi, ell coneixia tots els camins, no només del Benès, sinó del Moianès. I acompanyava els bombers pertot arreu per poder atacar el foc de forma més òptima.
El 1954, amb només 16 anys, va crear l'agrupament Escolta Sant Feliu de Codines, amb mossèn Lluís Serrano a la parròquia, es deien Els del Cau. Això va ser una època molt rica per al jovent de Sant Feliu, perquè ens vam arrepagar tots després de molts anys i anys de tristor i grisor de la dictadura franquista. Això va començar a respirar una cosa nova. I això era l'any 54, 1954.
que va acabar amb la mare de Déu del cingle, que es va muntar
La Mare de Déu del Singla era una petita capella amb troncs que es va fer a tocar de la torre del Parc Usar, ara des de Paragorda, però que als anys 80 encara es mantenia. Toni Verdaguer recorda que, juntament amb tota la colla de Sant Feliu, més endavant també van col·laborar amb la creació del Santuari de l'Ecologia, a Gallifa, amb mossèn del Mau. A banda de les entitats en les quals ha estat puntal, Vilardell va ser col·laborador de moltes més entitats del poble, com la revista La Pinya o el Correfoc del Fullet i la Fantasma,
A més, va impulsar l'associacionisme i la cultura musical, i casa seva, la Serradora, ha estat un espai d'acollida de cultura i projectes musicals. I sempre ell, sempre endavant, sempre endavant, sempre amb aquella il·lusió, la cultura van crear, quan era regidor de Cultura de Sant Feliu, doncs, van ajudar a crear la pinya, el correfoc, i tantes, recordo aquelles festes majons, doncs, que col·laborava tothom, i la veritat és que
Per mi és una gran pèrdua perquè persones amb aquest compromís cívic, amb aquesta bondat, amb aquesta fe amb la persona humana, jo no n'he conegut gaires. El Jaume es trobarà molt a faltar, el Jaume és per ja per sempre més...
La dedicació al poble de Jaume Vilarder Llideu el va fer mereixedor d'una menció d'honor Vila de Sant Feliu de Codines l'11 de setembre de 2015. Era un boataire empadraït, d'aquells que no diuen mai els secrets a ningú, i era un home de poble, un home de poble amb majúscules.