Molt bona tarda, són dos quarts de vuit. Sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'E59 d'avui, dijous 18 de desembre de 2025. L'informatiu de Sant Feliu de Codina, Escaldes de Montbuí, Vigues i Riells-Alfai i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que la companyia Tu sí que circ guanya el premi al millor projecte de circ social de Catalunya. Les danses tradicionals de Muià celebren els 50 anys de la seva recuperació amb una exposició. Muià inaugurarà el nou espai de Can Comadran a finals d'any. Coneixem avui tots els detalls del projecte.
el butlletí dels municipis de la C59. Comencem les 59 d'avui explicant-vos que la companyia bellesana Tu sí que circ va ser reconeguda ahir en els destacats Premis de Circ de Catalunya de la revista Circòlica com el millor projecte de circ social. L'entitat va néixer el 2020 i utilitza el circ com una eina educativa i comunitària per catalitzar la inclusió de persones en risc d'exclusió social.
Amb aquest objectiu combina disciplines artístiques amb intervenció social a través de projectes transversals que inclouen tota mena de sensibilitats i de col·lectius. La gala, celebrada ahir al Cirque Reluí de Barcelona, va destacar l'entitat pel seu projecte i la seva tasca social.
que actualment treballa amb 273 persones a Riells del Fai, Palau Solità i Plegamans, Badia del Vallès i Vilanova i la Geltrú. Per conèixer els detalls del projecte i com han rebut el premi, hem conversat avui amb Carla Soro, membre de la companyia, i una de les principals responsables. Nosaltres som un projecte de ciut social que el que fem és utilitzar-se com una eina de transformació i inclusió,
Llavors, dinamitzem tallers on hi ha un perfil de professional més centrat en l'àmbit artístic i un altre més centrat en l'àmbit social. Llavors, no és tant que ens centrem en l'aprendre una tècnica de circ, sinó en el procés d'aprenentatge que es genera. Llavors, intentem treballar sobretot amb persones en situació de risc social,
per oferir una activitat, primer, comunitària i oberta, que molts cops donen a les poblacions, no hi ha moltes activitats accessibles per depèn quins perfils. Llavors, ho treballem...
en grups inclusius, que vol dir que un 40% han sigut derivacions i un 60% són persones que s'inscriuen per aprendre una disciplina de circ. S'entén? És un tema una mica complex. O sigui, diguem que un 40% us ve de serveis socials, és així? Bé, d'institucions i entitats i professionals, de tot arreu. I l'altre 60% són persones que s'inscriuen per interès propi.
I després els integreu a tots plegats i que tots formin part... Sí, i fem tallers de circ des d'aquesta visió que hi hagi tàndem professional. Ah, molt bé, molt bé. I clar, ahir veu, bueno, el titular és aquest, no? Guanyadores en els Premis Circòlica del Millor Circ Social. No sé si us han donat el reconeixement, diguem, per algun projecte específic o en general per tot el projecte de circ? No, és en general com a entitat.
Perquè fem molts projectes diferents. Molt bé. I vosaltres, com valoreu aquest reconeixement? Suposo que esteu molt contentes, no? Com s'ha rebut això? Sí, estem en xoc, primer de tot, perquè al final treballem a poblacions més petites, descentralitzades, que a vegades aquest reconeixement i visualització són més difícils. Llavors estem com en xoc de gratitud i d'energia, sobretot, de dir que bé que reconeguin tota la feina que dediquem
a donar a conèixer la potencialitat del circ i més fent-ho com a eina d'inclusió, que és una cosa molt innovadora, i donar a conèixer les arts com a eina de salut al final. Llavors estem com molt contentes d'aquest reconeixement, estem en xoc, bàsicament, que es valori la tasca que fem. Perquè a vegades queda molt com en el nostre dia a dia, llavors està bé que s'externalitzi. I tant.
jo anava a demanar-te això, no? Quin creus que és el potencial o les eines que ofereix el circ per poder dur a terme tots aquests projectes socials? Bé, principalment jo sempre dic que al final el circ inclou tantes disciplines diferents que fa que tothom hi tingui un lloc i també que no hi ha un punt de competitivitat que potser estem més acostumades
Llavors té aquest punt que com al final treballem amb risc, que és l'única disciplina que existeix, que treballis amb aquest risc, fa que generi una cohesió i una força i un ambient i una comunitat que perquè una persona estigui penjada a vuit metres i a quatre o cinc mirant-les i recolzant-les. Llavors té aquest poder d'inclusió, que dona espai a tothom i que perquè una persona brilli, però d'una manera es necessita que brillin totes les demés. Llavors...
principalment és això, que fa que cadascú conegui els seus límits, però no des de, ai, no puc fer això, sinó des de, vale, mira tot el que sí que puc fer, gràcies a saber el meu límit, puc veure tota la potencialitat, no? Llavors, sempre destaco com això, la diversificació del circ, que fa que tothom hi tingui un espai. Quin va ser, diguem, el moment, o com es va originar la vostra companyia? Perquè no sé si venia unes quantes de circ, altres més educadors socials, hi va haver una barreja, o com va anar la cosa?
És una barreja. Tot va vindre de fa molt temps que una de les cofundadores, que vam ser la Maricel i jo, ens vam conèixer en un rocòdrom que ella penjava el trapezi i entrenava fa molts anys.
I a partir d'aquí vam començar a generar un vincle i sempre vam estar molt connectades a l'àmbit social d'educadora i a l'àmbit artístic. I les dues ens vam formar en ciut social. I vam començar a veure que això tenia suc i que justament el Vallès és una zona que hi ha moltes institucions del tercer sector i que feia molta falta treballar la inclusió de totes aquestes institucions en la vida comunitària.
I va ser com... vam néixer, no ho sé, ens vam conèixer fa 10 anys ben bé, i ens vam fundar oficialment el 2020, que ja vam començar un projecte reaïsem singularment per començar a treballar-ho. I inicialment sí que era com un projecte centrat en col·lectius en concret, però a poca pau vam veure que no estàvem arribant on volíem arribar, que era la inclusió social, no tant a la integració. I aquí va ser quan ja vam obrir-ho a fer aquests grups mixtos, que diem...
per començar a treballar la inclusió de les diversitats.
Molt bé, molt bé. Clar, el circ és una... Bé, no sé com es qualifica, però com una pràctica no podem dir que fins i tot hi ha gent que anar-la a veure... Bé, té un component social molt potent, no? Molts cops, una crítica des de zones que normalment no explorem i sí que és agradable de veure, però de practicar la gent al principi com arriba a les vostres sessions, diguem. Allò amb una mica de distància amb el que fa la pràctica del circ o molt disposada a fer el que sigui?
Bé, normalment molt disposada, perquè... O sigui, el CIRGIO té aquest punt que el risc és atractiu. O sigui, qualsevol activitat de risc té un punt que és atractiva. I també que ho treballem molt des del poc a poc, no? Des d'anem veient cada una, anem coneixent els límits, anem coneixent la confiança, perquè requereix donar d'un treball de la confiança i l'equació grupal increïble. Llavors, primer hem de reforçar totes aquestes coses per aconseguir
poder anar avançant tècnicament. Llavors la gent arriba normalment superpredisposada, també sempre és per voluntat, o sigui, les derivacions venen un dia i ho proven, si no volen, no s'inscriuen, llavors sempre hi ha una voluntat a participar a l'activitat, que això ja fa que la gent vingui molt predisposada. I les que normalment venen i es queden així com en un segon pla una mica més tímides de començar, són deu minuts i ja està, i ja estem incloses totes.
És atractiu i és això, són tantes disciplines diferents que és reinventar-se tot el rato per trobar-la que cadascú es senti còmode. Molt bé, ara no et faré dir allò una xifra exacta, però més o menys amb quantes persones amb risc d'exclusió social treballeu?
En total, a tu sí que sí, som 273 actualment. Molt bé. I en quins pobles ben bé has dit? Estem a Rieix del Fall, a Palau Solita i Plegamans, a Badia del Vallès i a Vilanova i la Geltrú. Molt bé, molt bé. I després d'aquests projectes, no sé si la part final és un espectacle al públic o una mica com els encareu?
Depèn. O sigui, sí que sempre intentem fer molt allò de la mostra exposada al públic, bàsicament perquè és justament un lloc on hi ha molt reconeixement de treball comunitari, per dir-ho d'una manera, perquè molts cops moltes persones estan molt estereotipades i hi ha...
discursos dominants de la societat, sobretot en temes de joves, per exemple, de justícia juvenil, que hi ha com molts estereotips. Llavors, el treball comunitari serveix perquè es canviïn una mica tots aquests discursos i deixin de veure uns joves del centre juvenil de Palau i dir-l'hi els joves que fan circ, que és una connotació al final molt més positiva. Llavors, intentem sempre fer aquest treball comunitari per xoc, però...
s'ha de dir que no sempre el fem, com és una cosa que és segons el grup, segons com es senten, segons si volen, perquè molts cops posar aquesta exposició, hi ha grups que és contraproduent, llavors sempre ho fem sobre la marxa. I no sempre totes actuen, hi ha moltes que estan ajudant-nos, posant llums, amb so, amb música, amb el que sigui. Llavors, és depèn.
Respectem com l'evolució de cada grup. Molt bé. Ja per acabar, si alguna persona ens està escoltant i diu, mira, m'interessa això i aquesta aquí a la zona, com es pot acostar a vosaltres? Amb un mail. Tosigacirc.gmail.com I ens envien un mail i nosaltres donem la informació. El que sí que estem saturades, ja ho avanço...
perquè tenim tots els grups plens de fa dos anys. Llavors, el que anem fent és que quan anem tenint algunes baixes anem avisant a la llista d'espera perquè puguin tenir els seus espais, però si ens falten, ens falten hores, ens falten professionals per poder atendre tota la demanda que tenim.
Molt bé, doncs una crida una mica això a la gent del món del circ que existeixen aquests projectes socials com el vostre i que necessiten professionals dintre el projecte. Sí, necessitem més artistes a la zona del Vallès.
Fem una petita pausa per explicar-vos que ahir dimecres va morir Joan Capdevila als 88 anys. Mestre de professió, la seva passió per l'ensenyança i la divulgació el va convertir en un erudit dels afers de Castellarsol i del Moianès, d'on va ser impulsor de nombroses iniciatives culturals i associatives.
Per aquests motius, l'any 2004 va esdevenir cronista oficial de Castell d'Arsol, un càrrec des del qual va assumir la tasca d'investigar, conversar, conservar, perdoneu, i difondre la història del municipi, deixant un llegat cultural de gran valor.
Pel que fa a la seva obra, va ser durant molts anys corresponsal el Regió 7 i, sobretot, el 9-9 al Moianès, amb reportatges i entrevistes sobre temes com ara la tala de boscos, l'arrossegament de pins, les llindes de cases històriques, l'esquilada d'ovelles o el sanatori de Sant Quirx de Safaja, amb una mirada centrada en la vida quotidiana i el patrimoni humà del Moianès.
Fins avui encara continuava fent un petit article a l'especial del diari El Moianès sobre la vida de persones a la comarca. L'Ajuntament de Castellarsol ha fet un comunicat de condol amb motiu de la defunció i les xarxes s'han omplert de missatges de record i d'agraïment a una figura molt estimada a la zona. L'enterrament s'ha fet avui mateix a la una al migdia. Que descansis en pau, Joan.
Al Mollanès, tres antigues fàbriques estan en procés d'encaminar una segona vida. A Mollà, Can Comadran s'inaugurarà com un nou equipament cultural a final de mes. L'any que ve, l'Anla de Castell d'Arsol començarà un concurs que ha de culminar en un projecte bàsic per impulsar la seva reforma
A Caldés, la centenària fàbrica Jorba es debat que amb quins usos es poden tornar a omplir-se de vida i, a més, amb un istrol de Caldés, Cal Esperdanyer està pendent d'una consulta popular per tenir un nou ús o ser enderrocada. En els pròxims programes, en Jordi Givert ens porta una sèrie de reportatges sobre cada un d'aquests projectes que avancen a diferents velocitats. Avui comença amb Can Comadran. Endavant, Jordi.
El pròxim 28 de desembre s'inaugurarà el nou Can Comadran, l'antiga fàbrica tèxtil construïda el 1956 i que va tancar portes a finals dels anys 70 durant la crisi del tèxtil. Els fons europeus Next Generation, activats per contrarrestar la crisi de la Covid-19,
han estat una oportunitat per recuperar aquest espai per Mollà. L'Ajuntament va aconseguir l'any 2022 una ajuda de 1,3 milions d'euros per rehabilitar aquest edifici de propietat municipal. Dionís Guiteres, alcalde de Mollà, explicava que part dels usuaris d'aquest nou equipament seran les entitats del poble. Pensa que les entitats fins ara tenien un espai compartit a Can Carné, que és la seu del Consell Comarcal i del Consorci del Mollanès, per tant un espai petit,
on hi havia molta demanda i molta demanda d'ocupació. I, en canvi, aquí teníem un espai enorme on era un traster, per dir-ho d'una manera clara i gens violenta. Per tant, era un traster, era un niu de merda.
El resultat és un espai diàfan i polivalent per adaptar-se a necessitats de les entitats, però també de les empreses i els veïns de Mollà. Per altra banda, serà un espai de formació ocupacional que podrà utilitzar el Consorci del Mollanès. L'antiga fàbrica també ha de ser un punt de dinamització econòmica oberta a les empreses del poble. Per l'equip de govern, la reforma també és una aposta urbanística perquè l'Ajuntament busca millorar el barri nou de Mollà.
Pensa que les entitats fins ara tenien un espai compartit a Can Carné, que és la seu del Consell Comarcal i del Consorci del Moianès, per tant un espai petit, on hi havia molta demanda i molta demanda d'ocupació, i en canvi aquí teníem un espai enorme on era un traster, per dir-ho d'una manera...
d'una manera clara i gens violenta. Per tant, era un traster, era un niu de merda. A més, la instal·lació de plaques solars a la coberta de l'antiga fàbrica permeten que sigui un edifici energèticament sostenible. Comadran també tindrà un espai museïtzat a la zona de l'antiga caldera per recuperar la memòria del passat tèxtil industrial de Mollà i la comarca. De fet, la fàbrica hi van treballar una bona part dels veïns del poble durant el segle XX.
Doncs mira, Comadran el que significava era la infantesa o preadolescència de moltes dones i de molts homes de Muià, quan es venia a treballar amb 13 i 14 anys, que hi han passat la vida, que era un nucli de dinamització econòmica,
El sector d'èxil per Mollà i el Moianès sempre ha estat molt important. Per tant, dignificar aquest espai i recordar també, perquè hi haurà una part que serà museïtzada,
Un espai obert caracteritzat per les vidrieres que tanquen l'edifici i divideixen l'espai, un estil que encaixa amb la voluntat de crear un edifici polivalent i accessible per diferents usuaris. Cada entitat no tindrà un espai específic i es busca que tothom que utilitzi Can Comadran ajudi a la seva gestió i en tingui cura.
les entrades i les sortides seran domòtiques. Això vol dir que tothom sabrà qui hi ha i quan ha sortit i quan ha entrat. Per tant, serà responsable de la neteja, serà responsable del manteniment i de la conservació del material perquè les altres entitats també les puguin gaudir. Per tant, aquest espai, amb aquesta distribució i amb aquesta concepció, el que fa és també corresponsabilitar les entitats i a tothom qui vulgui utilitzar-ho
del seu manteniment, de la seva neteja i, en definitiva, que estigui realment al servei de tothom. El següent pas per l'equip de govern és la construcció de les faixes 2 com un espai destinat a la cultura i a les associacions que reivindiquen un lloc per desenvolupar projectes artístics i d'arts escèniques, un projecte que ha de complementar Can Comadran.
Per tant, també tenim les faixes 2, que és el següent projecte que començarem aquest 2026, on allà ja sí que hi haurà les altres entitats on aquí no tinguin el seu espai i el tindran allà. Aquest és un espai pensat per les entitats, ja t'he dit, per la dinamització econòmica, per la formació, per les exposicions, i en canvi les faixes 2 el que serà és un espai més directament cultural, més directament formatiu d'arts escèniques,
El cost del projecte serà d'entorn als 4 milions i mig d'euros. Guiteres admetia que és un cost més elevat de l'esperat en un principi, però que tot el que s'ha invertit quedarà disponible per als veïns de Mollà. Recordem, el proper 28 de desembre hi haurà la inauguració d'aquest nou Can Comadrant.
I seguim parlant de cultura perquè l'entitat que organitza i celebra les danses tradicionals de Mollà celebra en guany 50 anys de la recuperació i modernització de molts dels valls que se segueixen ballant avui en dia a la capital del Mollanès. Per celebrar-ho, aquest dissabte van estrenar al Museu de Mollà una exposició per repassar la història i totes les persones que durant aquests anys han estat treballant desinteressadament per rescatar patrimoni cultural genuí de Mollà i per revitalitzar-lo.
Per conèixer tots els detalls de l'exposició i dels 50 anys de les danses, us deixem a continuació amb l'entrevista que li hem fet aquest matí al Territori 17 a Jordi Ferrer, membre de l'entitat i principal impulsor de l'exposició. No us la perdeu.
Abans de res, Jordi, tu i jo ja ens coneixem, saps perfectament que conec les danses de Mollà, però per tota la gent que ens estigui escoltant i sigui el primer cop que senti l'existència d'aquestes danses, explica'ns una mica de quines danses exactament estem parlant i una mica com són aquestes danses. Sí, home, i tant. Doncs mira, aquí en Mollà tenim la sort de poder disposar de diferents danses tradicionals.
De fet, en tenim set. El que passa d'aquestes set, en tenim tres que són més emblemàtiques per la seva història, per tot el llegat que tenen, i que són les que justament ara estem celebrant els 50 aniversaris. Doncs que seria un vall del Siri, que també ja tenim altres zones de poblacions, altres poblacions que es balla. També tenim un vall de Gitanes, que és un vall de Gitanes molt diferent a les Gitanes, que habitualment ens podem veure pel Vallès, perquè hi ha unes Gitanes pel Vallès molt extenses,
que és un tipus de ball on està estès en moltes poblacions, però nosaltres tenim unes gitanes que són molt atípiques, que són com úniques a Catalunya perquè són molt diferents. I llavors tenim un ball de nens, que és el ball de Garrofins, que aquest és el que s'ha mantingut molt coreogràficament des de fa molts i molts anys. Aquestes tres són les que estem celebrant ara els 50 aniversaris i són potser les més emblemàtiques que tenim aquí a la població, perquè llavors en tenim d'altres com Nubastons o Nans o els baguers, però les més emblemàtiques són aquestes tres.
Molt bé, i ara dèiem això, que per celebrar aquests 50 anys de la recuperació d'aquestes danses, aquest dissabte vau estrenar una exposició al Museu de Mollà, que es podrà veure fins al 8 de febrer, que s'hi trobarà una mica la persona que s'hi acosti. Com és aquesta exposició? Sí, mira, aquesta exposició, com que ara, tal com dèieu, portem 3 anys amb celebracions dels 50 aniversaris, perquè primer vam fer la del Vall del Siri,
després vam fer Garrofins, després Ball del Siri i aquest any toca el Ball de les Gitanes, ens va semblar que era un bon moment per poder fer una exposició on ho poguéssim obrir a tothom i la gent pogués conèixer una mica tot aquest patrimoni tan ric que tenim en danses, que també pogués conèixer una mica la història d'aquestes danses i saber també, sobretot, una mica per què es ballen aquestes danses, no?
i aquesta exposició es va fer o es va preparar una mica amb aquest objectiu, no tant com un reportatge només fotogràfic que la gent de diferents anys ja ha pogut sortir, sinó una mica també amb la intenció d'explicar una mica la història d'aquestes danses. Per tant, aquí en l'exposició ja hem preparat primer un tòtem on hi ha una mica d'explicació d'aquests valls, dels seus orígens i el significat,
Després també el que hem fet és fer una línia del temps, és a dir, hi ha tota una paret llarga on hi ha tot des de les primeres dates que tenim de les danses, que són del 1785 fins a dia d'avui, una mica amb tots els trets més importants que hagin pogut passar. Això ha sigut una mica complicat perquè et sembla que te'n descuides alguna, però bueno, s'ha intentat fer el millor possible. Després també hi tenim...
una part on hi ha detalls que fem servir per ballar les danses, en tipus vestuari, tipus objectes, una hemorratxa, un barret, i també disposem d'unes figures que ens va fer aquí, o el Valentí José, d'aquí Moyà, doncs, representatives també de les danses, que també es poden veure que són molt maques. Després, en un altre apartat, també tenim el que nosaltres li hem anomenat l'ADN de les danses, que és, doncs, dels últims 50 anys, tothom que ha ballat al Vall del Sirio o al Vall de les Gitanes, hi ha el nom de tothom,
que aquí també ens serveix per a veure si hi hagués algun nom que se'ns hagués despistat, doncs que la gent ens ho aprofiti per dir-ho, però bé, em sembla que de moment n'ha sortit ningú, o sigui, pot ser que aquí siguin tothom. I finalment, tenim un vídeo històric, perquè també tenim la gran sort de disposar d'una filmació del Vall de les Gitanes del 1935, que això no n'hi ha gaire, és molt antiga, i per tant, bé, i també en tenim una de Garrofins del 1939. Per tant, aquí vam començar el 35 i el 39 i hem agafat
trossets de diferents anys, fins a data d'avui, fent com una mica de resum històric. I ben bé, llavors, com a nota simpàtica i com a homenatge una mica als garrofins i també al pollo, tenim com una imatge on ja pots posar la cara i ja pots fer una foto com si per un dia puntual fossis el pollo o fossis un garrofí. Més o menys això es tractaria una mica de tota l'exposició.
Molt bé, Jordi. I sortint una mica de l'exposició, a principis d'any et vam entrevistar en aquest mateix programa i parlàvem dels 50 anys del Ball del Siri. Recordo que em vas comentar que trobàveu a faltar una mica de la implicació, sobretot de gent jove, podem dir, no? Amb aquesta resta de danses tradicionals que ara hem repassat, passa una mica el mateix? Sí, correcte. Tot i que sembla que últimament, afortunadament, sembla que hi hagi algun brot verd, és a dir, suposo que també gràcies a aquestes celebracions dels 50 aniversaris
doncs això ha fet que també se'n faci força més difusió, ha mogut a molta més gent, perquè ha participat molta gent en cada una de les celebracions. Potser gràcies a això, doncs potser hi ha un prop verd i puc dir i puc anunciar que tenim la sort que, per exemple, aquest any que ve, el 18 de gener, que farem també les danses tradicionals, a la Vall del Siri, per exemple, estarà ballat tot per joves, estarà ballat tot per jovent de vint i pocs anys, on hi ha algun que no hi arriba.
Per tant, aviam, de mica en mica sembla que la feina que anem fent sembla que pot donar el seu fruit, però sí que, tot i amb això, ens agradaria que encara la cosa continués i s'anés animant encara més la gent, perquè sí que, és en general, les danses tradicionals, doncs costa que el jovent a vegades s'hi afegeixi, no?
Però bé, aviam, si de mica en mica ho podem anar aconseguint. Jordi, clar, quina creus que és la importància, doncs, de mantenir vives aquestes mostres de cultura tradicional i popular en un moment en què, clar, tot es globalitza cada cop més i la cultura, doncs, genuïna cada cop és més, o sigui, per ella més i, doncs, es pot perdre més. Correcte, jo també ho veig així, és a dir, jo penso que és...
que és vital i que és cap d'altre que aquestes danses i aquesta cultura popular local es pugui mantenir i a més a més saber de les nostres arrels d'on venen, no? Vull dir, això, tal com us comentava fins ara, estem parlant de... Les primeres dates que tenim són 1.785 d'aquests valls, és a dir, tenen molta, molta, molta història i les primeres...
dades que hi ha, és que ja es ballava de temps immemorials, és a dir, això encara ve de més enrere, no? Per tant, tota aquesta història que portem enrere, ostres, jo penso que és molt bo poder-les mantenir, poder-les... i poder-les conservar, no? I també amb això, sobretot per tenir un tret identificatiu del poble, són coses que són ben bé del nostre poble i, per tant, jo penso que és molt bo poder-les conservar i mantenir.
Molt bé, Jordi. Ja per tancar l'entrevista, ara ens has comentat, si no m'equivoco, una data, el 18 de gener. Una mica quin és el calendari ara, en aquest nou any? Si volem anar a veure-us, on us podem veure? Doncs mira, a part que us convidem a tots, evidentment, a pujar a veure aquesta exposició, que penso que val molt la pena...
i que hi ha amb el coneixement de totes les danses, de les tres danses en general, que això està obert fins al 8 de febrer, per tant, aquí teniu temps a qualsevol cap de setmana, a partir de dijous, dijous, divendres, dissabte i diumenge, els podeu veure aquí al museu d'aquí Mollà. Llavors, el que tenim preparat és pel dia 18 de gener, que fem l'última celebració dels 50 aniversaris que és Donat-la-Vall, el Ball de les Gitanes. Aquest dia, que és el 18 de gener, que és un diumenge a la tarda,
a l'església parroquial d'aquí Mollà. El que farem és, a part de ballar al Vall del Siri i al Vall de Garrofins, també, que també ho farem, també farem una celebració del 50è aniversari de la recuperació del Vall de Gitanes. Tornem a fer una ballada, que hi haurà més de 80 persones ballant al Vall de Gitanes de Mollà i on tenim una sorpresa preparada que també ens agradaria que si vinguéssiu segur que us agradarà a tots.
Molt bé, Jordi. Jordi Ferrer, com hem dit, membre d'aquesta entitat de danses tradicionals de Mollà, impulsor també d'aquesta exposició per repassar els 50 anys, que es diuen ràpid però que hi ha molta feina darrere. Moltíssimes gràcies per atendre'ns aquest matí i enhorabona per tota la feina que feu i que seguireu fent. Moltíssimes gràcies a vosaltres i merci perquè...
Coses així són les que ens ajuden també a poder anar a fer difusió i alhora que també la gent les pugui anar coneixent i tot serveix perquè cada vegada la gent ho pugui sentir més seu i això sigui més fàcil de poder-ho mantenir o de poder que la gent estigui encrescada a fer-ho. Per tant, moltíssimes gràcies per tot també a vosaltres.
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socials als perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Parmenyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.