Persió, tu expliques la que vols. Però jo sóc molt conegut al poble de fa molts anys. I tu el saps, que jo no dic mentides. La teva, la més grossa, és pública ja, que l'acabo de buscar. Dit això, els vaig demanar com havia funcionat. No ho s'havien explicat, potser ja et trucaran perquè no ho sé massa.
Molt bona tarda, són dos quarts de vuita, sóc el Guillem Soleil, començant l'edició de l'Eix 59 d'avui, dijous 29 de gener de 2026. L'informatiu de Sant Feliu de Cotines, Caldes de Montbuit, Iglesias de Fall i el Mollanès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que el govern de Mollà toma una moció de l'oposició per assumir els resultats de la consulta i aturar la modificació del pla urbanístic. Sant Feliu rep la visita de la delegada del govern a Barcelona i del conseller d'Agricultura. Calda celebra la primera sessió de la crida amb una vintena de representants dels instituts del poble.
El butlletí dels municipis de la C59. Comencem les 59 d'avui explicant-vos que ahir es va celebrar el ple municipal de gener de l'Ajuntament de Mollà i, de nou, va estar molt marcat per la polèmica sobre el projecte del consistori per regularitzar el polígon del Prat. Ens ho explica en Jordi Givert.
Un ple que va ser seguit per una centena de persones a les portes de l'Ajuntament, ecologistes i veïns contraris al projecte. Els vots de l'equip de govern van desestimar prou emoció dels tres grups de l'oposició que demanaven reconèixer els resultats de la consulta del passat 11 de gener, favorable al no, i suspendre els tràmits administratius, procediments urbanístics i convenis vinculats a la modificació plantejada per regularitzar el polígono del Prat.
Els tres grups ho defensàvem en el ple d'ahir mateix, escoltem a Susana Tàpia del Partit Socialista, Laksmi Roset de la CUP i Maria Tarté de Junts. Ara és el moment de fer una mena de res i gairebé tornar a començar, buscar una solució en què tots ens puguem sentir bé.
La regularització del Corridon penso que és el tema principal. Amplia l'esborxador, val, però en condicions específiques. I la planta de viobàs, ok, però sense obrirà que hi ha n'hivernes urbanístiques. No ho fareu perquè segur que això és molt temps i molt tard. Això no és el nostre problema. Si tant parlem de complir la llei, compliu-la.
I té l'entitat política de decidir sobre el que ells convé per ells mateixos el que volen i el que no volen. No podeu anar impujant projectes que la gent ha decidit que no vol. És una moció que parem màquines, escoltem a la gent i demanem que pareu aquella aprovació inicial i que replanteiem i que planifiquem una nova situació, un nou projecte.
tot i reconèixer que els resultats de la consulta són un toc d'atenció. L'alcalde de Mollà, Dionís Guiterres, a Tara Mollà,
explicava que no aturaran cap tràmit perquè una sentència judicial els força a regularitzar el polígon i aquesta és l'única opció que han trobat.
que suspenia les llicències i donava un temps, i el tirem enrere, ningú ens garanteix que aquesta suspensió de llicències no torni. I què hem de fer com a responsables públics? Hem de començar a demanar les llicències.
I quan sortim, sortirem a demanar les licències, seguirem, per rebre gros, i ens anirem cap a corrent. Aquesta és la realitat. Per tant, no podem dir que era. Per tant, no podem dir que era. I al mentrestant, no ho sé. Per tant, la regidora de la CUP, el punt de vista és diferent i acusava l'alcalde de fer xantatge a la població i a les empreses sobre el trencament del polígon i defensava que aturar el projecte no obligarà a atacar cap empresa.
No existeix el fenomen, han de tancar les empreses del polígon perquè no està regularitzat. De fet, la falta de regularització, a part la llei, sempre intenta decandar-se que les empreses puguin continuar la seva activitat. Per tant, afirma que si no es pot fer l'ampliació de l'escorxador i la planta de biogàs, no es pot regularitzar el polígon, és fer xantatge emocional a la gent, és fer xantatge emocional fins i tot als empresaris, que ja sabeu que jo no soc molt amiga,
Per part de Junts defensaven la consulta i recordaven que Ara Muià no havia explicat abans de les passades eleccions municipals que el projecte de la planta de biogàs i l'ampliació de l'escorxador i la regularització del polígon anaven lligades.
Perquè tot i que ara avui ja posava la planta de viatges en el programa electoral mai va dir que estava vinculat, mai va dir que estava vinculat, que aniria a lligar tot amb relació d'invalidació i per això creiem que era completament lícid que la gent volgués aquesta consulta, per això la vam apoiar.
Ens va saber molt greu que tu, com alcalde, cridessis a la no-participació. Per tant, aquest era el percentatge que tu dius que no ha sentit pridat a participar. Per tant, no es veu procurar que una part no hi anés. Però la tensió del ple va ser alta, sobretot entre l'equip de govern i la regidora de la CUP a l'oposició. De fet, l'Axmi Roset demanava als regidors d'Aramuia que no fessin costat a l'alcalde.
I mira, de tu Dionís m'ho esperava perquè ja has àmpliament demostrat que no tens gens de ganes que la gent participi. Però aquí hi ha molts regidors, i això us ho dic molt honestament, que em mereixeu tot el meu respecte, i aquest seguidisme, de veritat que no l'entenc, i us demano de veritat que des del nostre sentit crític voteu a favor de l'emoció. I a tu Montse especialment...
És a dir, no deixis que tot el que has treballat per l'Ajuntament se'n vagi a la merda per imposar aquest projecte a la gent que no vol. Tot seguit, els diferents regidors d'Aramoyà van demanar torn de paraula per fer costat a Dionís Guiteres. Escoltem la regidora Eva Roger, que contestava que eren un blaconit.
Jo volia contestar el tema que has comentat de seguidisme. Ni som tontos ni som titelles, ni les regidores i els regidors que acompanyem el diumés a l'equip de govern. I tot aquest tema ens ha ocupat hores i hores i hores de donar-li voltes, de pensar-hi molt, i penso que...
que contestaran els meus companys i companyes, però no hi ha fissures, és que tots pensem en el mateix. Durant tot el debat del punt hi ha hagut moments d'atenció entre Laksmi Roset i Dillis Guiteres, fins i tot en el tram final abans de la votació.
És que tu véns aquí, a totes les i pel cavall estan, no penseu amb tot això. Perquè si no és que hem de deixar la pacta de Deus, clar que sí, però a tots, eh? Si no acceptes, no acceptarem una altra cosa que no sigui aquesta perquè no és democràtic. Si s'eliminen una sortida, s'ha de conviar a prop general del poble. Insisteixo molt.
i a fi de comptes la consulta la veu plantejar vosaltres. Per tant, deixa'm contestar per la pregunta. Per això serveixen els plens.
Ja que la veu plantejada... Mira, acaba de tractar d'ignorant, i a vosaltres ho sembla normal, i abans m'ha dit foteta, i ho sembla normal o què? Què us he dit? Però si no us he passat el perfecte que... Mira, has tingut 14 anys per fer un pom, i això ho regularitza. Les empreses tenen mecanismes per defensar-se d'aquestes sentències i de la regularització del polígon. Entenen, soc advocada, tu no ets advocat, o sigui que els foms te'ls guardes per tu.
Molt bé, moltes gràcies, que tenen claríssim les posicions i poso votació a l'expedient 273 barra 2026. La moció, com explicàvem, va quedar rebutjada, ja que tot l'equip de govern hi va votar en contra. Tot i això, l'alcalde va acceptar a iniciar un procés de diàleg partint de la base que l'escolteu no es trencarà i que el polígono s'ha de rendir. I negar-s'hi vol dir negar a 900 persones.
Gràcies, Jordi, i anem ara cap a Sant Feliu de Codines, perquè en les darreres setmanes el poble ha rebut dues visites institucionals de rellevància. La més recent ha sigut aquest dimecres, dia 28 de gener.
amb la visita de la delegada de la Generalitat a Barcelona, Pilar Díaz Romero. La va rebre l'alcalde Pol Cabotí i les regidores Caralt Pinyals i Maria Tur, com també el regidor Manel Rodríguez i altres regidors de l'oposició. Van celebrar una reunió
de treball en la qual es van abordar diversos temes com la creació d'habitatge públic a les antigues casernes, el projecte presentat al Pla de Baris i Viles, la situació del cap de Sant Feliu de Codines i la situació del transport públic al poble, també pel que fa a la mobilitat fins a l'Hospital de Mollet. Al consistori, la delegada va deixar la seva empremta al llibre d'honor de
Sant Feliu. Finalment es va acompanyar a Díaz Romero fins a les antigues casernes perquè pogués comprovar de primera mà el solà que l'Ajuntament ha posat a disposició de la Generalitat per desenvolupar-hi un projecte d'habitatge públic, tal com us vam explicar a Ona Codinenca en el seu moment. La segona visita va ser la del conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Udreig, a l'empresa Naturaliment S'Oquipa, el passat 16 de gener.
La visita va comptar també amb la presència de la secretària d'Alimentació, Rosa Cubel, i va servir perquè els convidats coneguessin part de l'equip directiu de l'empresa i també la seva planta productiva. Des de l'Ajuntament destaquen la visita com una oportunitat de valorar el teixit empresarial local i el paper de la indústria alimentària com a motor econòmic de la zona.
A Caldes de Montmui ahir es va celebrar la primera sessió de la crida, el projecte creat per perpetuar l'activitat del Consell d'Infants als instituts i crear així un fòrum estable per fomentar la participació dels adolescents en les decisions municipals i crear també joves crítics i actius amb el seu entorn. Aquesta primera trobada celebrada a l'Espai Jove, el TOC, va servir per conèixer la vintena de
dels alumnes de primer a quart d'ateso de l'Institut Escola Caldes, de l'Institut Manol Oure i de l'Escola Pia, que tindran 10 en aquest projecte. També es va establir la dinàmica de funcionament d'aquesta primera edició del projecte. L'Alan és alumna de la CEDESO i un dels representants. El que hem fet és una mica rodada de nom, presentació, i ens han posat en marquines, una que preguntava què ens preocupava, una altra que què volíem fer,
i l'altre era com volíem decidir. I ens van donar els pòsits, si nosaltres havíem d'anar a respondre i havíem d'enganxar els pòsits a cada una de les cartolines. Després s'havia posat un en blanc per si teníem qualsevol cosa que no respondria cap de les tres preguntes. Per exemple, un projecte que es volia fer durant la crida o qualsevol comentari i objecció que es podria fer.
El projecte neix gràcies a la iniciativa d'exmembres del Consell d'Infants Calderí que, quan abandonaven la primària i passaven a l'ESO, trobaven a faltar la continuïtat d'un espai on sentir-se escoltats, debatre i formar part de les decisions que es prenen al Consistori i també en altres entitats municipals. Meritxell Fabregat, regidora de Joventut, ho explica.
una continuïtat natural del Consell d'Infants. Respon a una demanda que els mateixos nois i noies ens feien per poder seguir participant a l'ESO. I llavors avui han sortit uns representants i amb aquests representants el que hem treballat és les bases que funcioni aquest fòrum.
i nosaltres amb la voluntat sempre d'acompanyar-los, de donar-los eines i d'alguna manera de garantir que les seves propostes que hagin sorgit tinguin un retorn i un impacte a la població.
Després de consensuar el projecte amb l'Institut Manolo Hugué, l'Institut d'Escola de Caldes i l'Escola Pia, que són els tres centres de secundària de Caldes, el funcionament previst és que cada grup classe de primer a quart d'ESO escolli una persona representant de qui han sortit aquests 20 escollits.
i aquests seran membres de la crida en sessions que es realitzaran el tercer dimecres de cada mes. L'objectiu clar del Consistori, tal com passa amb el Consell d'Infants, que enguany han fet realitat a la campanya per reduir el soroll a les nits, és que els adolescents acabin formant part de les decisions del Consistori a través de les seves inquietuds i les seves propostes. Aquesta primera sessió l'han fet acompanyats per l'equip de joventut de l'Ajuntament i s'espera que a partir d'ara ja es puguin organitzar sols.
I acabem el programa d'avui oferint-vos l'entrevista que li hem fet aquest matí al Territori 17 a Isidre Pineda, alcalde de Caldes de Montbuí, en què hem aprofundit en els detalls del projecte Caldes 2032, horitzó compartit que us hem explicat aquesta setmana.
El projecte preveu crear un full de ruta de l'acció municipal des d'enguany al 2026 i en els pròxims set anys i espera fer-ho amb la participació dels calderins i les calderines. De tot això en parlem a continuació en aquesta entrevista. Us la deixem.
Doncs l'Ajuntament de Caldes de Montbuí va presentar a principis d'aquesta setmana el projecte Caldes 2032 Soritzo Compartit, un projecte participatiu que espera definir l'agenda i les polítiques del consistori pels pròxims set anys i que espera fer-ho amb col·laboració de la ciutadania. Per conèixer els detalls del projecte, tot seguit conversem amb Isidre Pineda, alcalde de Caldes de Montbuí, i ho fem amb la companyia d'en Guillem Soler des d'una codinenca. Bon dia de nou, Guillem.
Bon dia, Ona. Saber com està actualment un poble i cap on vol la població que camini crec que és clau per tirar endavant les decisions des de l'Ajuntament i, a més, per fer-ho pensant a satisfer la màxima població possible, el consistori de Caldes ha començat aquest procés participatiu que espera comptar amb l'opinió de molts ciutadans per enriquir el debat. Com bé has dit, ja tenim amb nosaltres Isidre Pineda per via telefònica. Bon dia, alcalde, i moltes gràcies per fer-nos un forat aquest matí. Hola, molt bon dia.
Doncs, alcalde, dèiem això, no? Alcaldes 2032, Horitzó Compartit, un projecte basat en un procés participatiu que ha arrencat aquesta setmana i que espera la col·laboració dels màxims calderins i calderines. Expliqui'ns una mica el projecte i una mica també el calendari que seguirà.
Molt bé, és un projecte molt bonic, que en el fons el que respon és a l'objectiu de reflexionar sobre quin és el municipi que volem, diguem-ne, amb una mirada llarga, amb una mirada de futur, aquells pobles, aquella ciutat...
que projecten, que planifiquen el seu futur estratègic. Són municipis que realment tenen clara la direcció i això només es pot fer amb el suport i la implicació de la ciutadania, de les entitats, de tots els agents polítics, amb el suport i, diguem-ne, amb un poble volcat, reflexionant quin és el futur que volem, no?, entre tots plegats. Hem titulat el projecte això, Caldes...
2032, un litro compartit, que ja és molt explícit, somiem i treballem i projectem la Caldes en Vull del 2032, en el que seria el procés participatiu més important que pot ser un municipi, que és un pla estratègic. Venim d'un pla estratègic, diguem-ne, que ja hem superat, que es deia horitzó 2025,
El vam pensar fa 10 anys, el 2015, quan es va fer aquest procés participatiu, i realment veient les conclusions de les diferents iniciatives que vam estar treballant en aquell moment, fins i tot els reptes de municipi que havíem d'atendre, és interessant.
tornar a obrir aquest capítol d'horitzó, diguem-ne, 2032. I, alcalde, li volia demanar això, no?, una mica el calendari, quin serà, ha d'haver arrencat aquesta setmana i fins quan durarà tot això? Exacte, ara hem començat la fase de diagnosi en què, doncs, el que farem és agafar tots els, des de diferents plans sectorials que hi ha a l'Ajuntament, perquè per diferència de fa 10 anys
Per exemple, avui tenim un pla de situació climàtica, que també va ser participatiu, estem treballant en un pla de salut, plans de joventut, diguem-ne que els ajuntaments i també el de Caldes de Montbuí ens hem professionalitzat molt més en la planificació estratègica, els processos de participació ciutadana també són, jo crec,
molt més habitual que fa 10 anys. Per tant, farem aquesta diagnosi de tots els plans estratègics que hi ha al municipi, les reunions amb tècnics municipals, també una enquesta de ciutadana a nivell quantitatiu. El dia 9 de febrer els calderins i les calderines podran respondre en un qüestionari web quina és la seva opinió de diferents aspectes municipals rellevants sobre diferents qüestions del municipi.
des de reptes o qüestions que els agradaria millorar fins a valoracions de serveis públics. I després hi haurà també la part participativa en què procurarem fer reunions de focus grup...
Focals, entitats i agents, diguem-ne, allapants del nostre municipi, però qualsevol calderió o calderina tindrà veu a poder expressar-se. Això farà el mes d'abril, aproximadament. I planegem que el mes de juny, més o menys, abans de l'estiu, puguem fer una fase de retorn i explicar totes les conclusions.
que haurem assolit gràcies al treball col·lectiu que haurem fet al llarg d'aquest procés. Perquè, clar, quina potestat o quin poder té aquest document, aquest pla estratègic que sortirà de tot aquest procés? No sé si fins a quin punt s'ha de complir o fins a quin punt es pot incomplir. Clar, no és cap declaració d'intencions.
És, que també ho és, evidentment, és un compromís que jo crec l'Ajuntament, el govern municipal, els grups de l'oposició i també la ciutadania prenem col·lectivament. Això acabarà en el ple municipal i ho haurem de votar, no? I haurà de tenir el suport necessari per tirar-ho endavant. Per tant, és un compromís, però també és una direcció.
És una direcció que intentarà parlar de les, sobretot, idees marc, dels projectes estratègics que poden haver-hi en el municipi. En general, els plans estratègics no serveixen només per concretar accions concretes. Això s'ha de fer, diguem-ne, amb els plans d'actuació municipal. Són idees potser més genèriques, més de concepte, potser més de filosofia de quina és la caldes de Montbuí que volem.
pel 2032, no? Hi ha reptes que tenim al nostre municipi, però també hi ha oportunitats, evidentment. Doncs reflexionem-les col·lectivament, que és el que, per exemple, interessa i importa a les entitats culturals o també als veïns i veïnes, potser no associats, no? Han de tenir l'oportunitat de poder dir la seva, l'Ajuntament ha d'escoltar-ho,
I, d'alguna manera, gràcies a un suport i un acompanyament que estem tenint de la Diputació de Barcelona, amb una consultoria tècnica que ens ajudarà en aquest procés, ens hem d'intentar treure unes conclusions el més exactes possibles de quina és la Caldes de Montbui que s'imagina amb aquesta intel·ligència col·lectiva que estarem intentant comentar, quina és la Caldes de Montbui del 2032, cap a on volem anar i, evidentment,
doncs després ho portarem al ple municipal i aquesta serà la direcció que esperem que segueixi el nostre municipi. Alcalde, aquest procés arrenca després que cadugués el primer pla estratègic de la història de Caldes, que es va fer el 2015 i tenia una vigència de 10 anys, és a dir, que acabava l'any passat. Existeixen algunes dades del grau de compliment d'aquest anterior pla estratègic per saber fins a quin punt el consistori l'ha seguit o s'ha guiat per aquest pla?
Sí, ara ho dic fins i tot de memòria. El plat tenia quatre eixos. Per exemple, la ciutadania posava molt accent a tota la dinamització cultural que hi ha en el municipi. Caldes és un poble que, veritablement, té molta vida, té moltes activitats, aquí passen moltes coses, no? I aquesta era una de les qüestions, un dels aspectes
que recordo que més es valorava en el seu moment i que més es recolzava, diguem-ne, de forma estratègica. Així ha estat fent, així ha estat en els últims 10 anys. Però també es parlava de... També ho dic de memòria, crec que d'un cert despertar termal, no? De posar l'accent, diguem-ne, aquesta singularitat tan nostra, com són les aigües termals, des del punt de vista no només de banys termals,
sinó de conservació del patrimoni. Els hi poso aquests dos exemples sobre la cultura o el patrimoni, que són exemples que han anat tirant endavant. Atres reptes que sabem que tornaran a sortir, perquè és evident que és possible, que és molt probable que es tornin a valorar sobre qüestions relacionades amb habitatge.
o en mobilitat, que són reptes que hi ha en el municipi, doncs pensem quina és la caldes que volem, també des d'aquest punt de vista, i, per tant, això seran temes que entraran en debat, n'estic convençut. Hi ha una cosa que també és interessant, diguem-ne, compartir. La caldes de fa 10 anys tenia 2.000 habitants menys. Avui ja som gairebé 19.000 habitants. El 2032, fins i tot, haurem de pensar, de forma associativa,
econòmica i també de forma demogràfica, quin caldes de Montbui tindrem i cap a on anirem, i com dimensionem els serveis públics per a aquesta població. També és interessant, potser el 2032 ja són 20.000 habitants de caldes de Montbui, doncs aspectes com aquests també entren en debat i en reflexió. Clar, que com has dit abans, per conèixer l'opinió i les inquietuds de la població, del 9 al 22 de febrer podran contestar una enquesta, no? En aquesta enquesta què se'ls preguntarà?
És una enquesta molt complerta on es pregunten qüestions molt diverses, des de valoracions de serveis públics, per exemple, temes com quina valoració tenen dels nivells de seguretat del municipi, per posar només un exemple, fins a reptes de municipi, coses que puguin interessar els mateixos veïns i veïnes.
I també alguns projectes municipals i utilització d'espais o equipaments municipals. És una enquesta molt complerta que convido tots els calderins i calderines a poder respondre. A més a més és anònima. Per tant, crec que ens ajudarà a tots plegats a poder recollir unes informacions el més sinceres possible. I després d'aquesta enquesta, que tancarem això al mes de febrer,
ja entrarem als grups focals i a les reunions amb entitats i amb ciutadania, que això ja planegem el mes d'abril. Molt bé, doncs, Isidre Pineda, alcalde de Caldes de Montbuí, ajuntament que ha arrencat aquesta setmana un procés per definir les línies mestres de les actuacions municipals fins al 2032. Moltíssimes gràcies per atendre'ns aquest matí, com sempre fas, i seguirem com evolucionar tot plegat. Moltes gràcies, és un projecte molt bonic i us agraeixo que també en pugueu parlar.
Bon dia, alcalde. Merci. Bon dia.
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socials als perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Permanyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Fins demà!
Ona Codinenca, al 107.2 FM i a onacodinenca.cat Bona tarda, benvinguts al Parlem del Barça.