Ona Codinenca, al 107.2 FM
Molt bona tarda, són dos quarts de vuit, sóc el Guillem Soleil, comencem l'edició de l'Eix 59 d'avui, dijous 23 d'octubre de 2025. L'informatiu de Sant Feliu de Codina, Escaldes de Montbuí, Pigues i Riells del FAI i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que Sant Feliu presenta al Pla de Barris un projecte de 12,3 milions d'euros per transformar el torrent de l'escletxa. L'organització del Tour de França confirma que la prova passarà per Sant Feliu el 2026. Vigues i Riells implementarà el sistema de contenidors tancats amb targeta per potenciar el reciclatge.
el butlletí dels municipis de la C59. Comencem les 59 d'avui explicant-vos que l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines ha presentat un projecte de 12,3 milions d'euros per transformar l'àmbit de l'escletxa al Pla de Barris i Viles d'Atenció Especial 2025, una línia de subvencions de la Generalitat destinada a la transformació física, transició ecològica i acció sociocomunitària de pobles i ciutats de Catalunya.
La proposta que ha presentat Sant Feliu se centra en transformar l'àmbit del torrent de l'escletxa en un nou eix cívic, verd i patrimonial que vertebri la vila de nord a sud. La proposta ha estat redactada per l'empresa per alta urbanisme i s'ha tramitat, perdoneu, a través d'un decret d'alcaldia. Avui dijous, però, ha de ser ratificada en el ple municipal.
La compra de la nau Vallcorba, feta efectiva fa poc més d'una setmana, és un dels elements estratègics d'aquest projecte. El projecte té un pressupost global de 12,3 milions d'euros, dels quals l'Ajuntament sol·licita una subvenció al Fons de Barris i Viles 2025 i es compromet a aportar els recursos municipals necessaris per finançar la part no subvencionada.
El consistori explica en un comunicat que el projecte preveu que el torrent de l'escletxa, que ha estat històricament una fractura natural que dividia el nucli urbà, es converteixi en el fil conductor d'una transformació urbana integral. El projecte planteja la renaturalització del torrent, la creació d'un itinerari equipat i accessible que connecti els principals equipaments municipals, és a dir, el nou parc de l'escletxa, la nova Ellcorba,
el Casal Municipal de Gent Gran, l'Ajuntament i els espais públics de referència, com ara la plaça Codines Empren, la Casa de les Arts, el Casal Cultural Codinenc, el CAP o el Centre Cívic. El projecte concep el torrent com un espai de memòria, reconeixement i trobada que reforça la identitat local i la relació amb el paisatge.
La memòria del pla apunta que l'objectiu és, literalment, capgirar la condició segregadora del torrent i convertir-lo en un eix verd social i patrimonial que enforteixi la cohesió urbana i la qualitat de vida. Entre les actuacions previstes hi ha les que fan referència a l'espai públic i al verd urbà, com ara la renaturalització de l'eix del torrent, la creació d'un nou parc de l'escletxa, horts comunitaris i refugis de biodiversitat.
Les referents a la mobilitat i l'accessibilitat són la millora de la connectivitat entre barris, xarxa de carrils bici i camins escolars segurs, transport a demanda i renovació de l'enllumenat LED. A l'habitatge i eficiència energètica hi tenim la rehabilitació del parc d'habitatges existent, subvencions per millores passives i sistemes de gestió sostenible de l'aigua.
També actuacions, equipaments i patrimoni, rehabilitació i millora dels equipaments, ampliació del casal municipal de la Gingran i creació d'espais per a emprenedors i projectes culturals. I a l'equació social i participació hi trobem programes de dinamització comunitària, educació ambiental i l'impuls d'un banc del temps.
Un total de 83 municipis de 30 comarques han presentat els seus projectes en aquesta primera convocatòria del Pla de Barris i Viles que engloba des de l'any 2025 fins al 2029 i que ha impulsat el Departament de Territori. A banda de Sant Feliu hi ha altres municipis de l'entorn com ara Gallifa, Sant Quirs, el Safaja i Caldes de Montbuí.
Aquest fons de recuperació urbana, ambiental i social de barris i viles, de tensió especial que el govern de la Generalitat va presentar el maig d'aquest any, té com a objectiu combatre la segregació urbana, reduir desigualtats socials i pal·liar els efectes de la malaurada crisi climàtica.
destinarà uns 1.600 milions d'euros entre els anys 2025 i 2029, dels quals 1.000 els aportarà el govern i la resta als ajuntaments. Un cop finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, la Comissió de Gestió del Fons avaluarà els projectes mitjançant l'Oficina Tècnica de Barris i Viles i s'establirà l'ordre de prioritat d'acords d'acord amb els criteris tècnics i de puntuació fixats a les bases de la convocatòria.
Demà, a les 59, recollirem les veus del ple d'avui que aprovarà finalment la presentació del projecte i us n'ampliarem tots els detalls.
I avancem amb més informació, perquè Sant Feliu de Codina serà un dels escenaris del Tour de França de l'any que ve. El 6 de juliol del 2026, el municipi acollirà el pas de la tercera etapa de la Ronda Francesa, que anirà de Granollers a Les Angles, ja a França. Així s'ha confirmat aquest dijous en una presentació que l'organització del Tour ha fet aquest migdia a París.
Fa uns mesos es va fer públic que Granollers seria la seu de la sortida d'una de les etapes, però fins ara no s'havia concretat de manera oficial quin seria el recorregut d'aquesta etapa amb accent ballesà. La confirmació oficial del pas per Sant Feliu s'ha fet avui en la presentació de la Ronda Francesa París. Tot i això, el traçat definitiu encara es desconeix. La documentació facilitada per l'organització sí que mostra, però, que els millors ciclistes del món faran 196 quilòmetres
En una de les etapes que es considera de muntanya, hi sortiran de Granollers, passaran per Sant Feliu de Codines, on els perfils assenyalen una cota de 622 metres i es dirigiran cap a Centelles, Vic, Ripoll, Planoles, La Collada de Toses, La Molina, Puigcerdà i Font Romeu, entre d'altres, per culminar, com hem explicat, l'etapa a les angles. De les 21 etapes del Tour, 3 seran en territori català, amb sortides a Barcelona, Tarragona i Granollers. El conseller d'Esports, Berni Álvarez, deia això
a la presentació. Volem el millor tour possible, el gran de part més important i més gran de la història.
Barcelona, Tarragona, Granollers estan més que preparades, així que estem amb moltes ganes que arribi el 2026 i l'inici del Tour. Rendez-vous a Barcelona. Merci beaucoup. Aquesta serà la primera vegada que el Tour de França té la sortida a Barcelona, però és la quarta vegada que passa per la capital catalana. Sant Feliu, en canvi, debutarà com a escenari de la Ronda Francesa. El municipi, per la seva situació i orografia, ha acollit el pas de multitud de voltes ciclistes, però serà la primera vegada que ho fa amb el mític Tour.
El tour del 2026 té 21 etapes, 7 es consideren planes, 4 de mitja muntanya, 8 de muntanya i també hi haurà una contrarrellotge per equip i una altra d'individual.
I avancem perquè l'Ajuntament de Bigues i Riells del FAI ha decidit actuar per augmentar els nivells de reciclatge al poble i durant el 2026 implementarà progressivament el sistema de contenidors tancats que s'obriran només a través d'una targeta. Amb aquesta iniciativa, el consistori preveu crear un sistema de reciclatge més just,
que bonifiqui els que separen correctament la brossa, mentre que se sancionarà els que no ho fan. Per aconseguir-ho, cada unitat familiar tindrà la seva targeta identificativa i aquesta oferirà informació detallada del nivell de reciclatge de cada casa. Ho explica Joan Galiano, alcalde de Bigues i Riells.
El model del contenidor és un contenidor amb un lector identificatiu via targeta. Hem fet diferents valoracions, portem molts anys intentant adaptar-nos o valorant quin és el model més adient per al nostre territori, 117 quilòmetres de carreteres i molt disseminat, i a partir d'aquí hem notat perquè aquest és el model que ens donarà més garantia
garanties que tothom faci la feina i ho faci bé i puguem tindre dades a l'hora de poder bonificar el veí i aquell que ho fa bé que sigui bonificat i aquell que ho fa malament que sigui penalitzat. Al final el que volem buscar és un model de reciclatge just en el que cada un afronti la seva responsabilitat.
La implementació d'aquest nou sistema implica també altres novetats. Amb l'objectiu de proporcionar un espai de reciclatge a prop de tots els domicilis, les àrees de contenidors passaran de les 65 actuals a les 105. La instal·lació d'aquestes 40 noves ja s'està fent en molts punts del municipi. També s'implementarà un sistema de recollida casa per casa cada dues setmanes de les restes de poda, un motiu pel qual l'Ajuntament oferirà bosses a cada casa per facilitar-ne la recollida.
L'objectiu de tot plegat és complir amb les exigències de reciclatge dictades des de la Unió Europea, la qual estableix que l'any 2030 el reciclatge hauria d'arribar al 60%. Les xifres actuals no són esperançadores. La mitjana de reciclatge de Catalunya és d'un 47%, mentre que la de Bigues i Riells no arriba al 40%.
Un dels altres objectius és també evitar que persones de poblacions del voltant, on s'aplica el sistema a porta a porta, s'acostin a vigues i riells per tirar la seva brossa. Ho explica l'alcalde. En definitiva, és complir amb els requisits de l'agenda 2030, posar-nos en línia d'arribar a l'objectiu que ens han marcat, que a vigues i riells el fa i estàvem bastant lluny, estàvem al voltant d'un 20% d'arribar als objectius,
I també una miqueta mitigar l'impacte del turisme de residu que també patim en el nostre territori. Estem envoltats de municipis amb porta a porta. És molt comú tindre sancions i multes a veïns que no són del nostre municipi. Amb això també intentem que no volem estar multant a tothom, sinó que realment puguem tindre un model municipal que sigui òptim.
Com hem explicat, la implementació d'aquest nou sistema es farà progressivament i per zones. Actualment, el consistori es troba en la fase d'informació de la població, en el màrquet de la qual la setmana vinent començaran una distribució d'informació a cada domicili, es faran també diverses sessions informatives i hi haurà agents a peu de carrer ajudant els ciutadans. Aquesta tasca permetrà que a poc a poc les diverses urbanitzacions vagin adoptant el nou sistema.
L'alcalde calcula que aniran a un ritme de dues urbanitzacions per setmana, així que preveuen tenir el sistema implementat a tot el poble a principis d'abril de l'any que ve. Hem fet càlculs i hem calculat que a voltant de dues urbanitzacions per setmana ens aniríem a finals de març, principis d'abril.
Això anirà en funció de la velocitat en què la gent pugui assimilar el concepte. Hi ha àmbits que és molt més fàcil, perquè són àmbits molt tancats, com pot ser la Font del Bou, o com pot ser la zona de Manantials, o fins i tot el nucli de Riells, que segurament ens ajudarà que sigui tot més hàgid.
però sí que ens hem marcat més o menys sense presses, el que volem és que es faci bé i al final les dades són importants, però el que volem és que la gent acabi reciclant, o sigui que tampoc ens hem marcat un objectiu de tancar tal data, principalment perquè el que volem és que la gent ho assimili bé, que no ho contempli com un control ni un d'això, sinó que el que volem és que aquella persona que ho faci bé no hagi de pagar per aquell que no ho fa.
De moment, els nous contenidors s'emmagatzemaran a l'aparcament del mossèn Jaume Plans, en el qual ja no es pot estacionar-hi des del 20 d'octubre. Aquests s'aniran instal·lant gradualment.
I anem ara cap al Mujanès perquè el Museu Arqueològic i Paleontològic de Mujà inclourà una reproducció exacta de la peça més important de cada sala perquè persones cegues o amb dificultats en la visió puguin tocar-la i augmentar així l'experiència de la seva visita.
Amb l'objectiu d'ampliar l'accessibilitat de l'exposició permanent a tots els públics, la direcció del museu i la Diputació de Barcelona estan treballant a través del programa La Mirada Tàctil per incloure aquest seguit de reproduccions que oferiran la possibilitat de tocar les principals peces del museu. Marta Fàbrega, directora del museu, explica la iniciativa. A cada sala del museu posarem una peana on hi haurà la peça més interessant, d'acord?
de manera que tu la puguis tocar i, a més a més, posar-ho per una explicació en Brailler.
Cada reproducció ha estat creada per l'artista Ariadna Simó, que ha fet una tasca meticulosa per crear cada peça com ho haurien fet en èpoques prehistòriques i així aconseguir el resultat més fidedigna amb la peça original perquè els usuaris amb limitacions visuals puguin gaudir de l'experiència més real possible. Com hem explicat, cada sala tindrà la seva peça principal recreada. La directora ens explica quines seran aquestes peces i com les ha creat l'artista.
A la sala de la fauna hi haurà la reproducció d'un crani dos, perquè això de normal no n'hi podem posar cap, perquè són preses de museu, però que sí que al costat posarem també un petit fragment dos, perquè no només toquis la dimensió, sinó que per les persones cegues és molt important el tacte.
Llavors, amb l'ospreta del costat, puguis tocar el pacte. A la sala on expliquem el Neolític, hem fet tres tipus de gerra, de les que s'han trobat, Cardial, Nisa, Brumida, que ens l'ha fet aquesta noia,
l'Ariadna Simó, ni tu les podràs tocar i també llegir el que digui. I com que ja són reproduccions de gerra feta amb ceràmica, seguim la mateixa metodologia que es feia a la prehistòria, aquí ja no hi ha problema perquè el sec no s'emportarà a confusions. Llavors hi posarem també a la sala dels...
dels enterraments, doncs posarem un crani de... una reproducció en 3D de la crani de la iaia, que pogués tocar el forat i de les sinusitis, i pogués tocar també el flamor, però aquí tampoc podrà ser original, perquè en la iaia només n'hi ha una.
I llavors també posarem una a la sala de la gerra. Hem fet una gerra, que ens l'ha fet aquesta noia, l'Ariana Simó, seguint el mateix procediment que vam fer els prehistòrics, que reprodueix la gerra gran que van trobar l'any 52 en Fernando Viraluitz i la seva mare, i que la van haver de trencar. Llavors aquesta noia ens ha fet una gerra a mida real, igual com la copiada, exactament igual que l'altra, i llavors la trencada...
i ha fet tot el procediment. La cuita, la trencada i la tornava enganxant. Paral·lelament, també en col·laboració amb la Diputació, a l'espai de les coves del Toll s'està treballant per refer de nou l'itinerari botànic que permet descobrir la vegetació de l'època i que ara s'hi afegirà una reproducció del relleu de la fulla per poder ser tocada.
o si el tornem a començar des de zero, o les plantes seran les mateixes, perquè no han canviat, hi haurà 20 plantes senyalitzades al llarg del recorregut, i aquestes plantes tindran la seva peana, no sé l'explicació, com tenien fins ara, però, a més a més, acompanyades amb un relleu de la fulla, perquè així la persona la podrà tocar, hi ha una descripció en brailer, i de la mateixa manera hi haurà els vídeos amb codi QR que tu
llavors podràs mirar per les persones, bé, per tothom, però expressats en llengua de signes perquè t'expliquin aquesta planta.
Aquests nous passos en la millora de l'accessibilitat dels diversos espais del museu complementen un seguit de reproduccions que ja es van incorporar entre el 2010 i el 2012 a través d'un programa similar. També s'inclou des de fa anys cartellera amb escriptura braille i codis QR que permeten a les persones amb dificultat auditiva gaudir de vídeos explicatius en llengua de signes.
Des del museu estan treballant actualment en la implementació del nou itinerari botànic i esperen que les diverses reproduccions i la seva corresponent instal·lació estiguin disponibles al museu en el primer trimestre del 2026.
I seguim pel Mujanes perquè demà Santa Maria Dolors s'assumirà el Dia Mundial de la Lluita contra el Càncer de Mama amb una tarda d'activitats solidàries a l'Espai Amalosa. Ens ho detalla en Jordi Givert.
Les propostes començaran a dos quarts de set i els participants podran escollir entre sessions de moviment i salut dirigides per Montse Serral, una activitat de ciclo indoor amb inscripció prèvia necessària a través de l'Ajuntament, o bé valls en línia amb Antonia Vilches després d'aquestes activitats.
La jornada continuarà amb una actuació musical del duet Estras Van i servei de bar amb entrepans que es podran reservar anticipadament al Forn Dolor, al Forn Modest o a la Carnisseria Arcos de Santa Maria Dolor. L'acte és organitzat per Oncolliga Mollanès. La Susana Sala és membre de l'entitat i explica on aniran destinats els diners recaptats amb els donatius que es facin durant la jornada.
Sí, directament aquests diners van a persones malaltes de càncer i als seus familiars i llavors donen una atenció psicosocial i fan diferents coses, des de xerrades, tallers, s'organitzen moltes coses i això és totalment gratuït. Per això la importància d'organitzar moltes coses per recollir diners i que se'n puguin beneficiar.
Des de l'organització animen a tothom a portar algun complement rosa que mostri el suport a la lluita contra el càncer de mama.
Mor el periodista Lluís Permanyer, cronista de Barcelona i vinculat a Sant Feliu en la seva joventut. Permanyer, que ha mort als 86 anys, víctima d'un infart, havia estiuejat a Sant Feliu. L'any passat va padrinar la fira del rellotge i va ser rebut institucionalment per l'Ajuntament. Ens ho explica la Gemma Permanyer.
El periodista i escriptor barceloní Lluís Permanyer ha mort aquest dijous als 86 anys d'edat, víctima d'un infart. Vinculat a Sant Feliu de Codines des de la seva infantesa, el cronista deixa un llegat amb més de 80 llibres sobre l'art, la cultura, l'urbanisme i la societat barcelonina. Ha desenvolupat la seva carrera professional com a periodista cultural al diari La Vanguardia i es va especialitzar en els moviments artístics i en la història de la ciutat de Barcelona.
En alguna ocasió hi ha escrit referències de Sant Feliu de Codines. El seu llegat periodístic deixa també nombrosos documentals televisius. Més de 60 anys de trajectòria l'han fet mereixedor de desenes de premis, entre els quals destaca el Premi de Periodisme Cultural del Ministeri de Cultura. Havia donat el seu cos a la ciència i no es farà ni vetlla ni funeral.
Fa tot just un any, Lluís Permanyer va padrinar l'edició de la Fira del Rallotge de Sant Feliu. El vincle de la seva família amb Sant Feliu de Codines es remunta a l'estiuet de finals del segle XIX i principis del segle XX. Així ens ho explicava el mateix Lluís Permanyer el 19 de maig de 2024, tot passejant per la Fira del Rallotge.
Des que vaig néixer vaig venir estivejant aquí, fins quan vaig tenir 15 o 16 anys. I el meu pare, pensat que va néixer, sempre havia estivejat aquí, o sigui que els vincors són molt estrets. Però a més els perbanyers de la branca carboners...
Som molt arrelats d'aquí històricament des de sempre. En una petita conferència que el periodista va fer a la sala d'actes de la biblioteca, davant de més d'una quarantena de persones, Permanyer va afirmar que Sant Feliu hi va viure els estius més dolços de la seva vida i que aquí hi va fer grans descobriments personals. El tronista va fer també un retrat dels rellotges històrics que hi ha a la ciutat de Barcelona, amb curiositats com que l'únic rellotge de la ciutat que es trepitja es troba a la via Laietana, on hi havia l'antiga banca Rosers.
el simbolisme del rellotge de l'Acadèmia de les Ciències a la Rambla, o també els rellotges de retera que a partir de 1714 es van construir a la ciutat, en els tallers que fins aleshores es dedicaven a construir armament i que un ordre de Felip V els va impedir seguir-ho fent.
En aquella conversa, Lluís Permanyer va explicar altres anècdotes relacionades amb Sant Feliu de Codines, com la de l'estada de l'arquitecte Antori Gaudit durant sis mesos al municipi, concretament a Cal Ullà, per esquivar una pandèmia que hi havia aleshores a Barcelona. Una residència que va tenir com a resultats artístics el menjador de Cal Ullà i el reconegut estandard de Rurfeo Feliuà, que hi ha al Museu de Can Xifreda.
A Sant Feliu hi va trobar, segons el periodista, la inspiració per fer la pedrera. Permanyer es va mostrar convençut que durant alguna excursió a Gallifa la imponent visió de la muntanya de Sant Sadurní el va inspirar perquè l'edifici de la pedrera tingui la forma que té. Lluís Permanyer va atendre els micròfons d'una codinenca en la Fira del Rellotge de 2024 que va padrinar. El periodista també va visitar el Museu del Rellotge, va poder signar llibres a la fira i se li va fer una rebuda institucional a l'Ajuntament.
I fins aquí el programa d'avui. L'ES59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment als webs d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socialics als perfils d'Ona Codinenca i també el de l'ES59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Permanyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Fins demà!
Fins demà!
Ona Codinenca, al 107.2 FM i a onacodinenca.cat Bona tarda, benvinguts al Parlem del Barça.