Ona Codinenca, al 107.2 FM
Molt bona tarda, són dos quarts de vuit, sóc el Guillem Soleil, comencem l'edició de l'est 59 d'avui, dimecres 29 d'octubre de 2025, a l'informatiu de Sant Feliu de Codina, Escaldes de Montbuí, Vigas i Riells, El Fai i El Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que el Departament de Territori explica als propietaris afectats el procés d'expropiació de terrenys per les obres de la variant de la C-59 a Sant Feliu. Sant Feliu participa en un programa per reforçar i impulsar les empreses alimentàries de la zona. El gran recapte necessita més de 1.200 voluntaris al Vallès per cobrir les places per l'edició d'enguany.
El botlletí dels municipis de la C-59.
Comencem les 59 d'avui explicant-vos que els propietaris afectats per les expropiacions, conseqüència de les obres de la variant de la C-59 a Sant Feliu de Codines, han pogut conèixer aquest dimecres els passos que seguiran els seus terrenys abans de construir la infraestructura. La sala de plens de l'Ajuntament de Sant Feliu ha quedat petita aquest dimecres al matí en l'explicació que han fet tècnics del Departament de Territori als afectats. L'ha pogut seguir la Gemma Permanyer.
El Departament de Territori de la Generalitat ha explicat als propietaris afectats per les obres de la variant de la C-59 a Sant Feliu de Codines com serà el procés d'expropiació de terrenys. En una xerrada que aquest dimecres al matí ha omplert del tot la sala de plens de l'Ajuntament, els tècnics han explicat d'una banda el projecte constructiu de la variant,
i de l'altra, de manera genèrica, els tràmits que seguiran les afectacions de les terres expropiades. Un procés que passa per tres fases i que es farà de manera individualitzada amb cada un dels propietaris. Pol Turó és llatrat del Servei d'Expropiacions del Departament de Territori.
Sí, el procediment d'explicació forçosa, com he explicat a la reunió, va pel tràmit d'urgència i, per tant, existeixen tres fases. En primer lloc, les actes prèvies a l'ocupació. En aquest acte informarem del projecte i els propietaris podran al·legar el que considerin. Una segona fase, que s'anomena l'acte d'ocupació, on entregarem una part de diners per tal de poder ocupar les finques. Això ens obliga la llei a fer-ho d'aquesta manera.
I, finalment, una tercera fase, que s'anomenem de preu just o de mutu acord, en què nosaltres proposem una valoració per les finques i estem facultats per arribar a un acord amb el particular respecte del preu que paguem per l'expropiació. Mario Jimeno és el director de projectes de la Direcció General d'Infraestructures i el responsable d'aquesta obra.
Va ser una reunió demanada per l'Ajuntament perquè els veïns, sobretot a nivell d'expropiacions, tenien molts dubtes a nivell de calendari, que ho farem, tinc un pou i el projecte no surt, i això com es farà, etcètera, etcètera. Tenien molts dubtes i bàsicament és el motiu d'aquesta trobada que ha estat molt, que és molt aprofitosa per tothom.
Pol Cabuti és l'alcalde de Sant Feliu de Codines. Amb tot el procediment d'expropiacions que va de la mà de la licitació i l'aprovació del projecte de la variant, en aquest cas, i per la magnitud del projecte i la basca del projecte, hi ha moltíssims propietaris afectats de Sant Feliu de Codines.
i davant la impossibilitat d'atendre'ls individualment a tots en el moment en què ja surt aquesta llista, que sí que els hem anat atenent, però vam considerar que per donar informació i que la gent, els propietaris de Sant Feliu, tinguessin la informació de primera mà, que la possibilitat que vinguessin del departament.
Els preus que la Generalitat pagarà per les expropiacions no es fixaran fins a la darrera fase, la del preu just. Els tècnics també han explicat que les properes reunions, que ja seran individualitzades, es faran entre els mesos de novembre i desembre i que escoltaran les casuístiques concretes de cada propietat. A més, han dit que el procés es manté viu, és a dir, que es poden incorporar algunes delegacions.
Nosaltres intentem ser al màxim oberts amb els afectats. Des d'expropiacions recollim totes les manifestacions que aquests ens traslladen i nosaltres les traslladem a infraestructures de la Generalitat per tal que puguin adaptar les solucions constructives a les realitats que ens plantegi la gent. A més, des d'expropiacions també valorem tot allò que hi ha a les finques, intentem ser al màxim respectuosos amb les al·legacions dels propietaris, acceptant algunes, i hi ha algunes altres que no es poden acceptar, això també s'ha de tenir clar, però sí que és veritat que intentem mantenir un diàleg constant i sempre trobaran en nosaltres uns...
no sé si m'atreveixo dir companys de viatge, però almenys uns servidors públics que intentarem servir, que és el que venim a fer des de l'administració.
fer trobades individuals amb cadascú dels propietaris, que aleguin el que considerin. Mira, jo tinc la meva parcel·la del projecte, surnos i m'invento, 100 metres quadrats i té 150. I coses així. I això ja amb la fase d'actes prèvies queda tot regularitzat i tot aclarit. Després, ja quan comencem les obres, el projecte incorpora alguna sèrie de processos de camins, alguna sèrie d'afectacions a particulars, que mirarem si és viable o no.
A banda de les expropiacions permanents dels espais on es farà la infraestructura, també n'hi haurà de temporals, és a dir, terrenys que s'ocuparan de manera provisional per deixar-hi la maquinària, àrids o serveis mentre durin les obres i que, quan s'acabin, es restabliran. Una d'aquestes expropiacions temporals afecta l'aparcament del restaurant Cantestet i, en el pitjor dels casos, els podria obligar a tancar. Ho explica Montse Pí de Cantestet.
Personalment ens afecta una expropiació temporal que passen, penso que aigües, perquè un dia per casualitat em vaig trobar un operari d'expropiacions de la Generalitat i em va fer cinc cèntims. Jo soc llogatera, no soc propietària, o sigui que jo tinc molt difícil de saber...
Com anirà tot? Sí que és cert que jo des de part meva vaig avisar també a la propietària de la finca i intentarem arreglar-ho per poder seguir amb el negoci perquè ens afecta bastant en el pàrquing, l'accés al pàrquing.
En aquest sentit, els responsables del restaurant faran al·legacions perquè el que està previst que es col·loqui allà es pugui situar d'una manera que no afecti el funcionament de cap negoci. Exacte, ens agradaria, per exemple, que ens ajudéssim a canviar l'entrada del pàrquing amb un altre accés, que podia ser, i si s'han d'agafar un metre, dos metres, que no és gaire, retirarem una mica més enrere tot, però que ens ajudin per no tenir de tancar el negoci.
La trobada ha generat interès entre els afectats que han omplert del tot la sala de plens i fins i tot hi havia persones dretes. Alguns dels assistents han explicat a Ona Codinenca per què han volgut ser a la reunió. Escoltem Angelina Dell. A mi he vingut a aquesta reunió perquè soc afectada en un terreno que em treuen 2.000 metres de terreno. I a més a més l'aig tinc un xupet. Aquests jovent no saben que és un xupet, però és una bassa.
que es recull l'aigua i a més a més hi tinc l'aigua de Sant Feliu. Esclar, a mi em passa directe per allà. A mi m'interessa que allò m'ho treguin a un altre cantó. Jo he vingut a la reunió per saber tot això. Jo trobo que s'han explicat molt bé i que tot el que han explicat el compleixa no tenim res a dir. Perquè ho han explicat molt bé, serà un per un el que tingui més problemes. Pot anar directe i pot preguntar tant a l'ajuntament com a ells.
Ho he trobat molt correcte, la Bridget. Escoltem ara Enric Ullà. Bé, ens afecta el que sí, cada propietat li afecta la part corresponent i hi ha qui li afecta molt o poc. I aquesta reunió considero que arriba tard. Arriba tard perquè el projecte ja està aprovat i està licitat. Per tant, aquí exposar les nostres al·legacions ja és tard.
Les hem fet per escrit, l'administració ha dit que poder les tindran en compte, però clar, el projecte ja està en marxa, ja està tancat, per tant, entenc que les al·legacions que hem aportat no ens faran cas. I bé, insto també a l'Ajuntament que estigui sobre l'obra, que contacti una persona tècnica amb carreteres i amb medi ambient perquè l'obra sigui realitzada correctament. Pep Prat.
Nosaltres hem vingut aquí, diguéssim, una mica cridats perquè es feia la reunió aquesta. Ens en duem una mica la informació genèrica perquè, en principi, com afectats, diguéssim, el que en tot cas ens cridaran més endavant. Ens hem portat una fotografia general de com està l'assumpte.
No, ha sigut molt positiu, perquè en principi hi havia molta persona, com ara nosaltres, que no teníem molta informació, que ha sortit tot aquí, i ha quedat bastant clar les fases i la implicació que tindrà l'Ajuntament i els tècnics de tot avui.
Maria Rosa Mas. Perquè jo soc parta afectada, igual que amb la meva germana, i jo tinc un terreny amb el meu cosí, que ens afecta a l'entrada del poble. I clar, volíem saber més informació, ja que l'han vingut, bueno, ha vingut gent de la Generalitat, han explicat el projecte, el cadastre, que si vols també t'informen del preu que més o menys et pagaran per l'expropiació.
I han donat una explicació, això és com una mica general, que també ho trobo bé. Com a particular, ja ens han dit que ens citaran a cadascú, cadascú dels propietaris, i llavors, sobre el terreny, et valoraran la finca o et diran el que hi ha. Josep Lloberes.
Bueno, sí, estic afectat amb diverses parcel·les i he vingut a la reunió en plena informació, encara que jo ja estava informat prèviament, però m'ha agradat molt les explicacions de cada un dels sectors, dels experts.
He quedat content en el sentit que la voluntat inicial per part del Departament de Territori és molt positiva i molt oberta a tots els casos particulars d'entrada.
En el seu cas, ja sap que presentarà algunes al·legacions. Per exemple, jo tinc alguna parcel·la que me l'exprovina al 100%, però no tinc cap camí que m'afectin per anar amb una altra parcel·la meva. Llavors, aquesta que afecten al 100% no passa res.
Em donaran els diners que em diuen que val i punto. Per altra banda, a la zona de les granges ens afecta i hem de parlar primer amb ells i llavors en els actes prèvies, etcètera, fer unes al·legacions perquè em priven d'entrar els camions per carregar i descarregar porcs i pinso. Però pel que veig ens entendrem.
Les properes trobades amb els propietaris, com dèiem, ja es faran de manera individualitzada i se'ls contactarà per telèfon o per correu electrònic. L'Ajuntament també ha explicat que els contactes que s'utilitzen són els que consten al cadastre i que si algun afectat necessita modificar-ho, pot fer-ho.
El procés expropiatori es farà en els mesos de novembre i desembre. El calendari de les obres avança de manera paral·lela. La fase de licitació de l'obra es tanca aquest dilluns i en les setmanes vinent, segons ha explicat el director del projecte, analitzaran les ofertes per poder triar l'empresa que haurà de fer l'obra la primavera del 2026.
Gràcies, Gemma, i seguim a Sant Feliu perquè l'Ajuntament busca potenciar i donar respostes al teixit empresarial del sector alimentari del municipi a través d'un projecte del Consell Comarcal del Vallès Oriental i de la Diputació de Barcelona. Ahir es va presentar a Llinars del Vallès la primera fase d'aquest programa anomenat Treball, Talent i Tecnologia,
que consisteix en una diagnosi inicial del panorama dels diversos municipis de la província que hi participen per definir posteriorment accions que posin solució als principals reptes que s'identifiquin. El regidor d'empresa i indústria del consistori codinenc, Miquel Palau, explica que dues de les empreses de codines que hi han participat han sigut Cala Rosa i Can Garriga. Nosaltres en aquesta diagnosi també vam participar, és a fer...
Una entrevista, per exemple, amb la Gemma de Can Carriga i de Can Arrosa, explicant una mica tot el tema de la cadena alimentària des del principi, ells com ho fan, a qui compren, com elaboren, com fan el producte, a quines maneres, com ho veu ella per millorar, quins problemes es troba, tot el seguit de la cadena fins que arriba el client final, com ho veu, com pot millorar, si amb màrqueting, si amb
Simp fent millor, que és una de les maneres que sempre es diu, estant més a les xarxes que més a l'Instagram. Bé, vam estar comentant des de l'inici fins al final, va estar molt bé.
La diagnosi comarcal presentada ahir va mostrar que el sector empresarial alimentari, des del sector primari fins a la venda final, compta amb més de 350 empreses al Vallès amb un volum de facturació superior als 4.600 milions d'euros i amb més de 12.000 persones que hi treballen. D'aquestes empreses són més de 100 les que es dediquen a la fabricació de productes alimentaris
70 a la indústria auxiliar, 70 a productes del sector primari i més de 20 en ingredients i editius. Pel que fa a les tendències que s'han detectat amb la diagnosi, l'estudi posa en manifest diversos canvis clau en el negoci alimentari que s'han produït els darrers anys. Per exemple, hi ha hagut un fort creixement de la indústria dels plats preparats per consumir o de productes amb molta proteïna, tot plegat per adaptar-se a les demandes del mercat.
El canal de venda en línia segueix en alça, però segueix en alça també l'aposta per productes de proximitat i el posicionament de la sostenibilitat com a criteri rellevant en tots els processos productius. I ara, després d'aquesta diagnosi, han de passar a l'acció. Per això, s'han desenvolupat també unes línies de treball que s'executaran des de les diverses administracions...
fins a finals del 2026 i que s'han consensuat amb les empreses participants. Palau destaca les tres T's, treball, talent i tecnologia, com els punts claus del futur. El tema de talent seria molt més de treball, també, de com trobes aquest talent, com el formes i com el mantens. I el tema de tecnologia és molt més de com puc innovar el producte,
I temes de digitalització, hi ha automatització de processos... Ara serà qüestió de mirar aquestes accions i de posar-les en pràctica i a veure si haurem de buscar empreses de Sant Feliu que les puguin posar en pràctica i ens hi posarem. El Consistori Codineng ha estat present en totes les sessions d'aquest projecte i espera seguir implicat en el seguiment i el desenvolupament d'aquest.
I seguim amb una notícia d'abast comarcal perquè el gran recapte d'aliments fa una crida per aconseguir els més de 1.200 voluntaris que encara fan falta per cobrir tots els punts de recollida previstos al Vallès Oriental. El dilluns al matí es va presentar des del magatzem d'aliments de la Fundació El Xipre de Granollers
la que serà la 17a edició del Gran Recapte que se celebrarà el 7 i 8 de novembre i que, un cop més, buscarà recaptar diners i aliments per a la població més necessitada de Catalunya. El titular principal va ser aquesta falta de voluntaris. De moment, només seran registrats 300 dels 1.540 necessaris. Al Vallès hi haurà 82 punts de recollida als diversos supermercats de la zona.
Xavi Quim Coses, president del Xiprer, explica la tasca dels voluntaris. És anar al supermercat en el torn que t'has apuntat i repartir unes bosses perquè la gent que entra al supermercat pugui omplir la bossa amb productes que vulgui donar. I quan surt del supermercat s'agafen aquestes bosses, es treuen els aliments de la bossa, es guarden en aquestes banyeres que us deia, o en caixes més petites, depenent del tipus de supermercat,
I aquesta és bàsicament la feina. I després hi ha uns coordinadors que són els que van a buscar aquests aliments per portar-los en els llocs on es guarden.
En la presentació que es va fer el dilluns, Roser Brutau, vicepresidenta del Banc dels Aliments, va deixar clara la importància d'aquests voluntaris, ja que allà on hi són es doblen les donacions. La campanya d'enguany va centrada a recuperar els nivells de donatius d'anys anteriors, ja que l'any passat, amb la malaurada dana que va afectar el País Valencià avui fa un any, totes les donacions es van destinar a aquella zona i els necessitats de les comarques catalanes van quedar descoberts.
Per tant, és molt important que aquest any tornem a recuperar el volum de quilos que normalment recollim aquí al Vallès Oriental. Són 130.000 quilos d'aliments que havíem arribat a recollir. Vol dir que esperem que amb tots els voluntaris i sobretot tota la població que anirà a comprar aquests dies en el súper que puguin fer aquesta donació, tant amb diners en els súpers que només recullen diners, com amb aliments pels súpers que és possible també poder fer aquesta donació.
aquesta recollida d'aliments. Quin Coces destaca que la recaptació del Vallès Oriental anirà a famílies del Vallès Oriental i que per aquest motiu, amb les donacions que s'estan fent, s'estan ajudant els nostres conciutadans. A l'hora demanen que els aliments que es donin siguin nutritius i saludables. Per això recomana que si aneu al supermercat com a usuaris a comprar, si voleu fer un donatiu a menjar, pugueu donar llet, tonyina...
oli o també galetes o cereals per a esmorzar pels nens i nenes o productes que considerem, per exemple, la llagum cuita, que fa que siguin aliments nutritius, siguin aliments que són molt habituals a les famílies i que és important que puguem tenir aquest suport.
Qualsevol que ens estigui escoltant i vulgui formar part d'aquesta iniciativa solidària que només l'any passat va recaptar més de 6 milions d'euros en aliments a tot Catalunya pot apuntar-se a granrecapta.org.
I com cada dimecres, per acabar les 59, us deixem amb una de les seccions que sabem que més esteu esperant. Us deixem amb la ràdio L'Escola que fan els alumnes de l'Escola Jaume Balmes de Sant Feliu. No us la perdeu. Creu la llengua, vejo bé, qui no arrisca no guanya, ja ho saps, oi que sí? Creu la llengua, no tinguis por, darrere cada núvol surt sempre el sol. Creu la llengua, vejo bé, qui no arrisca no guanya, ja ho saps...
Bon dia, sóc l'Ireira Primer. Aquesta setmana és l'última setmana del meu 8 d'octubre. I la dita és... Octubre, fi. Mort la mosca i el mosquit. Som ni mi, que et diguin que és com fum. De mica en mica s'omple la pica, no perdis el teu tom.
Fins demà!
Hola, som l'Adam i la Lara de segon A. Us adonim a explicar què passarà aquesta setmana. Divendres, dia 31, tota l'escola celebrarem la castanyada i les famílies estaran convidades. I això és tot.
Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve.
Bon dia a tothom! Som la Núria i l'Ari de Tercer Vent. Aquesta setmana fa anys a l'escola...
El Gael d'I3B, el Manel d'I4B, el Siriman de tercer A, l'Elvis i la Shailo de tercer B, la Sandra de quart B i el Saul de sisè B. Per molts anys a tots i a totes!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Bon dia. Avui la cançó de la setmana és Paraules d'amor, interpretada per Peret. Peret és conegut com el rei de la rumba catalana, un estil de música alegre i rítmica. En aquesta ocasió versiona una de les cançons més boniques de Manuel Serrat, que parla de l'amor jove, tendrà i sincer explicat amb paraules incelles.
Us deixem aquesta setmana amb paraules d'amor de Peret. Senzilles i tendres, no en sabíem més. Teníem 15 anys, no havíem tingut més de temps per aprendre tot just despertar.
Fins demà!
Quan és temps de cull i castanyes, la castanyera... Bon dia! Nosaltres som el Salim i la Món i avui us explicarem els dies internacionals d'aquesta setmana. El dia 27 d'outubre és el dia internacional del corrector de text. L'heu fet servir alguna vegada?
El dia 28 d'octubre és el dia internacional de l'animació. L'animació és la tècnica que van servir les pel·lícules de dibuixos animats. El dia 29 d'octubre és el dia internacional dels gats als Estats Units. Teniu gats a casa vosaltres? El dia 30 d'octubre és el dia internacional de les coses i suports. Cuidar a qui ho necessita és molt important.
El dia 31 d'octubre és el dia de la castanyada. No és el dia internacional de la castanyada, però ens fa il·lusió explicar-vos que la tradició de la castanyada va començar el 1701. Durant els banquers, funeratis, només se servien llegums fruits secs i panellets. Algunes persones celebren Halloween i es disfressen amb personatges que fan por.
I hi ha persones que fan un mix i celebren Castelluin, una barreja entre la castanyera i Halloween. I vosaltres, què celebreu?
Bon dia, bon dia a tots els suients. Benvinguts a Paraules adormides, el programa on despertem les paraules que adormen al diccionari. Exacte, avui traurem la pols d'una paraula que gairebé ningú diu ja, però que és preciosa. La paraula d'avui és flairosa. Flairosa? Uau, i això què vol dir?
Doncs flairosa vol dir que fa una olor agradable, una bona flaire. Ah, d'aquí ve. Flaire, flairosa, té sentit. Per exemple, una rosa acabada d'obrir és molt flairosa. O el sabor que fem servir després d'educació física. Bé, això depèn del sabor, eh? Cert. Escolta, i per què creus que paraules com flairosa han quedat tan desús?
Potser perquè ara diem fa bona olor o perfumada, però flairosa té més encant, no trobes? Sí, té una musicalitat molt bonica, jo ja la començaré a fer servir. I si en lloc de dir, mmm, quin olor, diem, mmm, que flairosa.
Bona idea, fem una campanya. Recuperem les paraules flairoses. Perfecte. Doncs, oient, ja ho sabeu. Feu servir flairosa aquesta setmana. I si algú es mira estrany, els expliqueu què vol dir. A veure si estiu ben desperts. Busqueu una cosa casa vostra que sigui flairosa. Pot ser qualsevol cosa, una flor, un sabó, un menjar, un llibre a pell, el que vulgueu. Després, feu una frase o una petita descripció on surt la paraula flairosa.
Per exemple, avui el meu esmorzar era flairosa com un jardí de maduixes. I si voleu ens podeu fer arribar les vostres frases o comentar-les a la classe o amb la família. La setmana vinent direm la paraula nova i potser llegirem alguna de les frases més flairoses. Ens acomiadem, però la setmana vinent tornem amb una altra paraula adormida. No hi falteu.
Adeu i que tingué un dia ben flair. Vull dir, ben flairosa. Paraules tanques. Paraules tanques. Paraules tanques. Paraules tanques. Paraules tanques. Paraules tanques. Paraules tanques. Paraules tanques. Paraules tanques. Paraules tanques. Paraules tanques. Paraules tanques. Paraules tanques.
Ràdio. Escola i amb abones.
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socialics, als perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Permanyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Ona Codinenca, al 107.2 FM
Fins demà!