Ona Codinenca, al 107.2 FM i a onacodinenca.cat
Molt bona tarda, són dos quarts de vuit, sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'E59 d'avui, dilluns 22 de desembre de 2025. L'informatiu de Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbuí, Bigues i Riells, el FAI i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que el pressupost de Sant Feliu pel 2026 inclou mig milió d'euros per la reforma de la plaça. Els menuts actors dels micropastorets de deixalles 81 omplen el casal cultural d'il·lusió i de Nadal. Flaustaf fa un pas endavant amb la teatralització amb les últimes veus de l'orca.
el butlletí dels municipis de la C59. Comencem les 59 d'avui explicant-vos que Sant Feliu de Codines ja té pressupost pel 2026. Tots els municipis, abans d'acabar l'any, elaboren el pressupost municipal que regirà les polítiques de l'any següent. El de Sant Feliu és de gairebé 8 milions d'euros i inclou inversions com la reforma de la plaça. Ha estat aprovats amb els vots del govern junts per Sant Feliu i ha votat en contra...
i el PSC s'ha abstingut. Ens ho amplia la Gemma Parmenyer.
Sant Feliu de Codines tindrà un pressupost inicial de 7.967.000 euros pel 2026. El ple ordinari de desembre ha aprovat els números per l'any que ve, amb els vots a favor dels dos partits de govern, Primàries Codines i Junts per Codines, l'abstenció del PSC i els vots en contra de Junts per Sant Feliu de Codines. Els gairebé 8 milions d'euros de pressupost suposen un 11% més que el pressupost de l'any passat, és a dir, 788.000 euros més que el 2025.
El capítol d'inversions, que comprèn tot allò que no són ni despeses corrents ni despeses de personal, és el que creix més de les despeses, amb més de 575.000 euros, un 78% superior al de l'any passat, i supera per primera vegada el milió d'euros, amb un total de 1.310.000 euros. Entre les inversions més destacades del pressupost hi ha la reforma de la plaça Josep Umber Ventura, dotada amb mig milió d'euros,
També la reforma d'equipaments esportius, amb 215.000 euros, la consolidació del molí de Llobateres i les millores de la xarxa d'aigua potable, entre d'altres inversions. Els pressupostos participatius també s'inclouen en aquesta partida, que passarà de 30.000 a 40.000 euros. Miquel Palau és el regidor d'Hisenda de Sant Feliu de Codines.
Hi ha una part que estan finançades amb subvencions, la part del PGI, com us deia, 388.173. La reforma de la plaça està amb 500.000 euros. Per tant, al PGI 388 hi hem d'afegir 111.826.000 euros com a 69 de fons propis per poder arribar als 500.000 de la reforma de la plaça.
Més inversions financiades en subvencions, la part de Molina de Llobateres, 150.952. El fons de reposició de la Sabella d'Aiga, 96.599, com cada any. La subvenció de la Generalitat, que han fet ara a última hora per millora d'equipaments esportius, 160.000. Aquesta també és un 75% i ens obliga a un 25% de fons propis.
El regidor d'Hisenda, Miquel Palau, també ha destacat que els recursos en educació augmenten gairebé un 20%, que inclou la regularització dels sous de les educadores de l'escola Brassol. Els recursos de la policia creixen un 17% i la via pública un 10%. També ha explicat que s'han afegit partides noves de subvencions a les entitats, com les tramentinaires, mots pel 21, les sevillanes i accions socials d'esports. A més, hi ha 82.000 euros destinats al pla d'asfaltats.
Les despeses de personal creixen un 6,6% i suposen un 38% de les despeses, que són 3.069.000 euros. Les despeses corrents creixen un 37% i superen també els 3.000.000 euros. Pel que fa als ingressos, les transferències corrents, és a dir, les subvencions, suposen un 40% dels ingressos i superen els 3.250.000 euros, i això és 700.000 euros més que l'any passat.
Els impostos directes són al voltant d'un 30% dels ingressos. Això vol dir gairebé 2 milions i mig d'euros i creixen un 3,4% respecte al 2025. El portaveu de Junts per Sant Feliu, Pere Pladavall, ha argumentat el seu vot en contra pel desacord del seu partit amb el projecte de la plaça i amb els canvis també amb la taxa d'agual i entrades de vehicles que ja va exposar el ple d'ordenances. Escoltem Pladavall. És que aquí s'hi posa la plaça...
Nosaltres sempre hem manifestat que no estàvem d'acord en diversos aspectes de com es volia fer aquesta plaça i vist que s'ha fet el concurs públic per fer el projecte i s'incorporava, un dels documents que s'incorporava i era d'obligat compliment, era els resultats del procés participatiu.
en el qual, primer, nosaltres no hi estem d'acord com s'ha fet, per això no forma part del pressupost, però sí que forma part d'aprovar aquesta plaça, doncs, si s'ha de seguir el procés participatiu, s'ha d'anul·lar una de les entrades o la sortida, bàsicament, per la plaça, no hi estem gens d'acord que es faci així, el primer és això, i per tant, nosaltres això és destrossar la plaça, i no estem d'acord que es destrossi,
i per aquestes consideracions votarem en contra. Laia Jordana, del PSC, que havia votat els dos pressupostos anteriors d'aquest govern a favor, va dir que s'abstenia perquè hi trobava a faltar partides relacionades amb l'habitatge i que hi havia conceptes massa genèrics. Jordana va afegir que el seu partit havia fet aportacions, però que no n'havien obtingut retorn. Escoltem Laia Jordana.
Els hi va semblar bé, ens vau dir que ens faríeu retorn i ens ho va faltar que ja ha arribat el dia del ple i no se'ns ha fet cap tipus de retorn. També hem tingut en compte que els últims dos anys us hem votat a favor i hem hagut després de votar 24 modificacions de crèdits.
I ja per especificar una miqueta més, hem estat mirant les partides i, per exemple, feu partides molt genèriques com poseu 60.000 euros a parcs i jardins. Però no especifiqueu si es farà alguna reforma d'algun dels parcs i no s'ha fet cap reforma en els últims dos anys. El programa Taula per 5 del 7 de gener debatrà aquest pressupost.
Gràcies, Gemma, i obrim plana cultural i nadalenca perquè els micropastorets de Deixalles 81 s'estrenen amb èxit rotund.
Amb actuacions com aquesta d'actors i actrius de només entre els 7, 8 i 12 anys, els micropastorets de la companyia codinenca van omplir ahir diumenge el casal cultural codinenc de públic, però també d'il·lusió i d'esperit nadalenc. Amb una escenografia i una direcció com la dels pastorets per adults, però amb la diferència de la curta data dels actors, l'obra va durar unes dues hores i el resultat va deixar a tothom content, els intèrprets, el públic, les famílies i també els membres de la companyia.
ho explica. Va anar molt bé, va ser una tarda de les màgiques que hem viscut al casal, perquè quan fas coses així amb canalla tan petita tenen un punt de tendresa i un punt d'il·lusió molt important. Sala plena, a la sa, i vam fer unes entrades exaurides al cap d'una hora i mitja de posar-les a la venda, i molta il·lusió, moltíssima, moltíssima, moltíssima, i la canalla ho vam fer molt bé,
I sí, sí, els comentaris tots han sigut molt positius. Per la malèfica potestat que m'ha estat donada, que rebenti la caldera i caigui tot l'oli bullent damunt d'aquests malegits barilets. Poders infernals, ajudeu-me. Que rebenti la caldera amb mil bocins. A la una, a les dues... A les cinc, a les dues!
L'altra cop és que el triomfes a través del teu alcany. I fins entre les cerebres has de veure't, Maria. Proclamant de derrota i cap poder pot lluitar contra la força invencible del poder celestial. Treballar menuts ha suposat una arriscada aposta per la companyia, tot i que ara el resultat ja confirma que ha sortit positivament. La versió dels pastorets ha sigut retallada i adaptada i les famílies han tingut una gran part d'aquest èxit.
No, no, en teatre és de memoritzar, no hi ha més. El text s'ha de memoritzar i s'ha de dir. Val ser que la versió de Pastorets és una versió retallada i adaptada, va bé, hi ha unes narradores que van mantenint el nexe i així s'escarregues també una mica de paper dels personatges. Però aquí el paper molt important és de les famílies, que a casa estudien amb els nanos, els ensenyen el paper...
procuren que vinguin amb paper pres, que això és dificilíssim, perquè a vegades són molt jovenets, i llavors sí que és assajos i paciència, perquè amb 7 anys tenen el poder de concentració que tenen, amb la qual cosa tu un nano de 7 anys el poses a l'escenari i fas dues repeticions i la tercera està jugant a bales amb el primer que troba. És una qüestió molt de paciència, de constància i repetició.
L'aposta per aquests pastorets amb integrants tan menuts forma part de la filosofia de la companyia que viu de talent dels més joves i petits de la companyia i alhora serveix per crear escola i pedrera. El CIS és la continuïtat de...
de la idea que regeix a Baixalles. La veïna nostra va fer les coses amb jovent i amb canalla. I ara tenim un grup molt gran de petits, d'aquesta edat de 4, 5, 6, 7 anys, i vam dir, ara seria l'hora de provar-ho, de fer aquesta aposta, de dir, anem amb més petits i veurem si fan... si lliguen uns pastorets, com diuen, i si els van lligar i tant.
Com hem explicat, el resultat final ha deixat a tothom content i des de la companyia esperen mantenir vius aquests micropastorets i que l'èxit d'enguany serveixi per seguir tenint un gruix de menuts aficionats al teatre.
Seguim en la plana cultural perquè Flaustaf ha estrenat aquest dissabte els últims ecos de l'Orca, el Centre Espai Escènic de Casell d'Arsol, en un acte organitzat per l'Associació d'Amics de Prat de la Riba. El mateix director de Flaustaf explicava divendres a l'ES 59 que es tracta de l'espectacle més ambiciós que ha fet mai la companyia. A l'estrena no ha decebut el públic que ha acabat d'en peus. Membres de Flaustaf han explicat que el muntatge encara és viu i que després de l'estrena hi seguiran treballant.
Amb tota probabilitat, a l'estiu tornaran a Castell d'Arsol. La Gemma Permanyer ens n'ha fet aquesta crònica. Els últims ecos de l'orca, la darrera producció de l'orquestra de flautes Flaustaf, es presentava com un espectacle que sorprendria el públic. I així ha estat. Els gairebé cinc minuts d'aplaudiments del públic d'en Peus, al Centre Espai Escènic de Castell d'Arsol, aquest dissabte al vespre, ho corroboren.
Flaustaf ha celebrat els seus 25 anys de vida amb un espectacle dedicat a Federico García Lorca, que suposa un pas endavant en la teatralització. En els darrers muntatges ja havien incorporat el moviment i algunes escenografies, però els últims ecos de Lorca s'hi barregen moltes disciplines. L'obertura de l'espectacle és només musical, però a mesura que avança va incorporant altres arts.
Les flautes estan acompanyades per Jordi Azagra al piano, que és qui ha fet els arranjaments musicals de les melodies populars. I incorporen, a més, el cant, amb les veus de Ferran Devesa i Núria Margalef. Soy más valiente que tú, más guitarra y más torero. Soy más valiente que tú, más guitarra y más torero. Que los guantos muleros
Ferran Davesa és el narrador de l'obra i alhora recrea l'orca en la conferència que va fer l'any 1922 sobre el cantejondo, per molts considerat el cant més genuí del poble andalús i que el poeta volia reivindicar com un cant de les classes populars de la seva zona, i que ja en aquell moment s'estava perdent.
Una conferència que en el seu moment pretenia ser un documental que mai va veure la llum. Cent anys després, sota la direcció musical de Joan Bosch i la direcció escènica del mateix Ferran de Besa, Flaustaf transforma aquella idea de documental en un espectacle que combina la música, la dramaturgia, el cant i la dansa, amb el ballerí Alfonso Geda.
Els mateixos 17 flautistes que hi ha a l'escenari, vestits per primera vegada en un espectacle de flaustaf amb tons marronosos, són els que despleguen una escenografia molt cuidada i generen imatges molt plàstiques. La barreja de gèneres de l'espectacle inclou fins i tot un teatre de Puiginellis per interpretar la Guàrdia Civil.
Per tancar el muntatge no hi falta un dels ritmes més populars de la cultura catalana, els garrotins, que també són d'herència gitana.
Gaudí de 25, 25 cants compartits amb totes que són orquestres i a la quina. Gaudí de 25, 25 cants compartits amb totes que són orquestres i a la quina. Gaudí de 25, 25 cants compartits amb totes que són orquestres i a la quina.
El mateix Joan Bosch explicava divendres a aquesta emissora que els últims ecos de l'orca és l'obra més bèstia i ambiciosa que ha fet mai Flaustaf, i en acabar l'espectacle no podia amagar la seva emoció. Al final de l'actuació, els membres de Flaustaf han bufat les espelmes dels 25 anys d'història de l'orquestra, que està formada per exalumnes de l'Escola de Música Joan Valls de Caldes de Montbué. La formen persones de Caldes de Sant Feliu, però també de diversos municipis, tant del Vallès com del Moianès.
Gràcies de nou, Gemma i el Mollanès, tres antigues fàbriques estan en procés d'encaminar una segona vida. A Mollà, Can Comadran s'inaugurarà com un nou equipament cultural a final de mes l'any que ve. L'Anla de Castell d'Arsol començarà un concurs que ha de culminar en un projecte bàsic per a impulsar la seva reforma.
A Caldés, la centenària fàbrica Jorba es debat amb quins usos poden tornar a omplir-la de vida i, a més, amb un istrol de Caldés, que l'Esperdanyer està pendent d'una consulta popular per tenir un nou ús o ser enderrocada. En els pròxims programes, en Jordi Givert ens porta una sèrie de reportatges sobre cada un d'aquests projectes que avancen a diferents velocitats. Avui seguim amb la fàbrica Antla de Castellarsol. Endavant, Jordi.
Avui anem cap a Castelltersol, on l'Ajuntament prepara un concurs d'idees obert a despatxos d'arquitectes durant aquest 2026. L'objectiu és aterrar les conclusions del procés participatiu de la fàbrica. Toni Massot és l'alcalde de Castelltersol.
un concurs d'idees per ja treballar en com volem que sigui l'envolvent o el continent per poder desenvolupar aquestes activitats i per poder rebre les entitats i les activitats del poble, que així sigui. Aquest concurs d'idees ha de quedar reflectit en un projecte bàsic perquè aquest projecte bàsic ja pugui passar al projecte executiu i ja poguéssim tenir ja com posar el totxo que volem que això faci que l'espai sigui el que volem.
La voluntat de l'equip de govern és fer un projecte bàsic per adequar l'antiga fàbrica, un gran espai de més de 5.000 metres quadrats, que va ser el màxim exponent del tèxtil a Castell d'Arçol des de finals del segle XIX fins al 1980, quan deixa l'activitat arran de la crisi del sector. Actualment, diferents entitats del poble, com les Bar Rosa d'Abril o el Club de Tenis Taula, donen vida a l'espai on també hi ha magatzems municipals.
L'any 2021 es va començar un procés participatiu per definir els usos d'aquest espai, un procés que va ampliar-se el 2024 i que, de cara a l'any que ve, se li vol donar forma amb aquest concurs. Aquest és un projecte de poble. Està claríssim que tothom ja ha de participar i per això es va fer aquest procés participatiu on tant entitats com gent que no tenia cap relació amb l'equipament podria aportar idees i propostes.
La idea que va sortir és això, d'un espai polivalent en diferents àrees i zones on les entitats puguin tenir zones de treball, zones de confluència, zones on pugui també deixar el seu material i després també que aquestes àrees puguin ser zones de creació.
Seguint el procés participatiu, l'Anla s'ha de convertir en un edifici polivalent, amb espai per les diferents entitats i acollir activitats obertes al poble. Paral·lelament, també ha estat l'edifici escollit per allotjar l'Arxiu Comarcal del Moianès, un projecte que és competència de la Generalitat i que està en converses amb l'Ajuntament per acabar de definir-lo.
Tenim un acord comarcal que l'arxiu comarcal es desenvolupi en aquest local d'aquí i així s'ha transmès a la Generalitat. És un projecte a la Generalitat, no és un projecte comarcal. L'obligació de disposar d'arxiu comarcal correspon a la Generalitat. Nosaltres oferim aquest espai i el que hem de fer ara és...
quadrar-lo per tal de veure si inclús hi ha alguna zona comuna que es pugui compartir com a projecte i que, per tant, faci encara que aquesta coordinació i aquest compartir espai tingui més sentit. Per tant, estem en aquesta fase.
Les últimes setmanes, el futur de l'anla està en motiu de debat al poble. En el passat ple municipal del mes de novembre, una moció de l'oposició va aprovar impulsar el projecte bàsic i executiu de rehabilitació i adequació de l'antiga fàbrica. I van votar a favor els grups de Connectem Castelltersol, Esquerra Republicana, i la regidora no escrita, Raquel Alcaide. Toni Massota, alcalde de Castelltersol, explicava que es van oposar a la moció per la falta de lleialtat de l'oposició.
Què ens va semblar malament? Doncs que aprofitant una reunió prèvia que havia hagut la setmana anterior, on es parla de pressupostos i on es parla que hi havia el concurs d'idees, el dia següent ja hi ha una moció parlant d'aquest tema. Clar, això ho trobem d'una ètica dubtosa. A més a més, paral·lelament, recordem que justament el que presenta la moció es va oposar a la reparació de les cobertes, es va oposar al procés participatiu. Per tant,
Fins ara no ha jugat a favor de l'Anla i ara de sobte, perquè després va fer també un vídeo i tot això, sortia com a gran salvador de l'equipament. Home, creiem que no és just quan la nostra força política ha invertit més de 650.000 euros en tot el que és l'equipament i inclús ha promogut el procés participatiu. Sembla que durant el 2026 l'Anla serà un punt central de la política de Castell Terçol.
El temps. I acabem el programa d'avui amb una informació importantíssima en aquests dies de festes de Nadal, que és la informació meteorològica. I qui millor que en Pep Acosta, l'home del temps d'Ona Codinenca, per portar-nos la previsió per aquesta setmana de festes. Endavant, Pep.
Hola a tothom, una salutació aquí en l'últim espai del temps abans del Nadal, que ara sí que el tenim ja aquí a la cantonada, tothom ja hi pensa. Situació del temps molt i molt i molt interessant. Hem passat un cap de setmana amb molta pluja, uns 20-30 litres, a més amb moltes hores provent,
però ja no cal dir-ho, molt i molt beneficiosa. I ara entrem en una nova situació de perturbacions. L'última, la cap de setmana, va ser més aviat una perturbació càlida, amb aire càlid, i de vent húmit del Mediterrani. Això va fer pujar la temperatura...
I també va fer que plogués moltíssimes hores. Feia temps que no plogia i tantes hores seguides. Es va acumular pluja i molt bona, molt bona pluja.
Han canviat una mica els mapes. Entrada de vent de nord, fronts atlàntics i baixada clara de temperatures. I una mica de pluja aquesta passada nit i avui al matí de dilluns. I una cota neu, jo he vist un moment els mapes del Meteocat, que a les parts més altes del Mollanès hi havia aigua neu. Per tant, ha baixat bastant la cota neu. I atenció els pròxims dies.
De cara demà a la tarda, sobretot, tornarà a ploure. Cota de neu, 1.500 metres. Dimecres, les temperatures baixes, les temperatures baixes, vent de nord, màxims al voltant dels 10 graus, minuts al voltant dels 4 o 5. De cada dimecres hi haurà una pausa.
no es preven grans precipitacions, molts núvols però sense pluja. Serà una setmana per a la gent que no li agradi el sol i que li agradi el temps amb boirat, el temps amb núvols, el temps amb aigua, el temps amb fred, perfecte. Aquesta setmana serà perfecta per a la gent que li agrada això. A més, és el temps que toca. Estem a les setmanes més fredes de l'any. Per tant, toca això, toca poc sol, molts núvols, aigua,
vent, vent una mica de nord de zones altes, i neu a uns 1.000-1.200 metres. Però això no ni demà ni dimecres, sinó dijous. El dia de Nadal serà plujós, sobretot a partir del migdia, hi pot haver-hi pluges no molt destacables, i la cota neu baixarà a 1.100-1.200 metres.
El dia més insegur, més plujós, i amb la cota neu més baixa serà Sant Esteve. Els mapes d'avui en dia apunten això, que serà el dia amb més hores de pluja, una cota neu, tant dels mil metres només,
i bastantes hores d'aigua. Les temperatures màximes del dia Sant Esteve, 7-8 graus, les mínimes 2-3 graus. No hi ha glaçades perquè hi ha molts núvols. Si no hi hagués núvols, glaçaria gairebé a totes les poblacions de casa nostra.
En definitiva, anar molt de pressa. Què ens espera aquesta setmana de Nadal? Demà, pluges a la tarda, pluges no gaire importants. Dimecres, una petita pausa, molt endoblat, sense pluja.
I els dies festius, Nadal i Sant Esteve, molt tapat, hores de puja i la Cota Neu baixant de 1.200 a 1.000 metres. En total, la setmana que es poden acumular, 30 o 40 litres més a moltes zones. Lògicament, dependerà de la zona, dependerà de moltes circumstàncies...
Però jo crec que la pluja seran entre 30 i 40 litres tota aquesta setmana. Molt poques hores de sol, vent de nord, marcat a les zones més altes i una cota neu, com deia, al voltant dels mil metres. Molt bona setmana i molt bones festes a tothom. Que vagi bé. Adeu.
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arçol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web onacodinenca.cat, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socials. Els perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59.
Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip. A la redacció hi tenim en Jordi Givert i a la Gemma Permanyer i també qui us ha parlat, el Guillem Soler. Moltes gràcies i no ens escoltem demà, sinó que ja tornem el dilluns que ve, dia 29. Així que bones festes i bon Nadal.
Bona nit. A partir d'ara, tu jugues!