Molt bona tarda, són dos quarts de vuit, sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'ES 59 de vuit dimecres 8 d'octubre de 2025. L'informatiu de Sant Feliu de Codines, Caldes del Montbuí, Vigues i Riells, el FAI i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que l'Ajuntament de Mollà té fins l'1 de gener per convocar la consulta sobre l'escorxador, recollent més de 400 signatures per frenar la instal·lació fotovoltaica de la Comunitat Energètica Local de Caldes a Can Valls i Torre Negrell. L'autora argentina Maria Eugenia Eiras presenta El árbol i la luz, una novel·la ambientada a Sant Feliu.
el butlletí dels municipis de la C59. Comencem les 59 d'avui explicant-vos que a Mollà l'Ajuntament ha validat oficialment les firmes recollides per la Plataforma Ciutadana que demana una consulta popular sobre la construcció d'una planta de biogàs i la modificació urbanística vinculada a l'ampliació de l'escorxador del poble. Ens ho detallen Jordi Givert.
Amb aquesta validació es posa en marxa el comptador legal que fixa els terminis per convocar la consulta. Segons la nova llei de consultes populars no refrendàries, el consistori disposa ara d'un màxim de 90 dies per aprovar el decret de convocatòria. Un cop publicat, el procés s'haurà de celebrar entre 30 i 60 dies després. Això situaria la votació com a molt tard a principis del març de l'any que ve.
La comissió promotora va presentar les firmes a l'Ajuntament a començaments d'agost i n'ha aportat 994, de les quals 902 han estat validades al mínim necessari, eren de 552, és a dir, el 10% dels cens cridat a votar la consulta, de poc més de 5.500 persones.
El certificat emès per secretaria municipal confirma que les signatures són vàlides i corresponen a veïns i veïnes inscrits al padró de Mollà.
Gràcies, Jordi, i anem cap a Caldes de Montbuí perquè una campanya de recollida de signatures en línia contra la construcció de la planta fotovoltaica que permetria fer arribar la comunitat energètica local Calderina a les urbanitzacions de Can Vall i Torre Negrell acumula més de 400 signatures. L'anunci que va fer l'Ajuntament de Caldes el dilluns 15 de setembre d'estendre la cel a les urbanitzacions implicava la creació de diverses instal·lacions fotovoltaiques a prop d'aquestes.
la que dotaria de subministrament elèctric a les urbanitzacions afectades, es construirà a Can Valls i està planejada com una instal·lació de 80 quilowatts de potència en el sostre d'una pèrgola. Els impulsors de la recollida de firmes creuen que aquesta instal·lació és incompatible amb la protecció del medi ambient, elegant que es faria massa propa d'espais forestals de gran valor ambiental, com també de la protecció de les comunitats locals per la seva proximitat a zones residencials.
A través de la plataforma Change.org, la iniciativa ha superat ja les 420 signatures en tres setmanes, tot i que aquestes poden ser de qualsevol, és a dir, que sigui de les zones afectades o no. Daniel Montalvez, un dels impulsors de la iniciativa, lamentava a Ràdio Caldes la instal·lació d'aquestes plaques en una zona verda i esportiva. Van més de 400 firmes per el tema de les plaques solars que...
en veritat estan en un lloc de zona verda, una zona esportiva que l'Ajuntament ha deixat fet malbé per aquest tipus d'interessos, pensem, on viuen diferent fauna autòctona que a més està protegida, com rapinyaires, mussols, cèrvols, etc. I també per el tema de l'impacte,
visual que pot crear cinc pèrgoles a més de 20 metres, etcètera, en un joc verd on les famílies s'ajuguen amb els nens i tot això. Un dels punts claus que assenyala Montalvez és el perill d'incendi que, segons ell, implicarien les plaques solars. Estarà la instal·lació apagada al bosc on el risc d'incendi es multiplica d'una sobremanera molt important. I aquí, doncs, les cases que hi ha al costat
Bé, tota l'urbanització està a la Pineda en les mateixes parcel·les i si es provoqués un incendi seria desastreós per l'urbanització i el poble. Llavors, és una pena que perdem això per una instal·lació que es pot buscar una reubicació
que l'impacte sigui molt més petit. L'Ajuntament, a través del regidor d'Acció Climàtica Jordi Martín, ha defensat el projecte de la CEL i específicament la creació de la instal·lació fotovoltaica de Can Valls com la millor resposta del municipi al canvi climàtic. Martín, també a Ràdio Caldes, ha acusat els promotors de la iniciativa literalment de proferir afirmacions falses que representen la por i el negacionisme.
Davant d'una recollida de firmes contra la cel de Caldes, amb afirmacions falses que representen la por i el negacionisme, el govern de Caldes de Montbui escull l'esperança i la lluita contra el canvi climàtic, encapçalant polítiques que s'alineen amb els valors d'ecologia, sostenibilitat i republicanisme.
La instal·lació de Can Valls forma part de la fase 3 de la Comunitat Energètica Local de Caldes, amb la qual es cobrirà tot el sol urbà del municipi. Amb aquest nou pas, la CEL comptarà ja amb 8 noves instal·lacions i farà la seva ampliació més gran des de la seva creació l'any 2019, ja que inclourà a 400 famílies més, arribant així a les 700 llars beneficiàries a principis de l'any vinent.
I encetem la informació cultural perquè la periodista i escriptora argentina Maria Eugenia Eiras presenta el seu últim llibre anomenat El árbol i la luz, una novel·la actual però amb tints històrics i ambientada en diversos capítols a Sant Feliu de Codines.
Nascuda i criada a l'Argentina i vivint a Barcelona des dels anys 90, Eires ha estiuejat a Sant Feliu des que va venir a viure a Catalunya i ara presenta aquesta novel·la com una mena d'homenatge a la terra que l'ha acollit i al poble on ha passat tants estius. La trama barreja història real obtinguda a través de documentació del segle XIII sobre Sant Feliu com també sobre la història del poble Càtar amb una trama també ficcionada de diversos personatges amb les seves relacions humanes i amoroses.
Per conèixer el detall del llibre i la història d'Eiras, aquest matí l'hem entrevistada al Territori 17. Us deixem l'entrevista a continuació, no us la perdeu. Molt ben acompanyat avui aquí als Estudis d'Una Codinenca, amb Maria Eugenia Eiras, que no només explica històries fascinants en les seves novel·les, sinó que la seva pròpia vida també és una història fascinant. Bon dia, Maria Eugenia, i benvinguda. Hola, bon dia, Guillem. Buenos días.
Abans d'aprofundir en la novel·la, ara sentim que parles en castellà, ara descobrirem per què, m'agradaria que ens expliquessis com una dona argentina acaba passant tant temps aquí a Sant Feliu de Codines. Pues mira, lo que pasa es que yo comencé a viajar, mi agente literario, yo soy periodista y escritora, y mi agente literario de aquel momento, te hablo de hace 35 años, era Carmen Balcells, la famosa e inolvidable Carmen.
Y yo viajaba mucho a Barcelona para verla, para entrevistarme con ella. Y la verdad es que me quedé enamorada de Barcelona, de Cataluña. Yo había estado en el año 64 en Barcelona. Hace poco.
Y me había parecido una ciudad oscura, triste, fría. Claro, era la época de Franco y eso se notaba, ¿no? Y cuando volví a verla en los años 90, pues era otra Barcelona impresionante, la de las Olimpiadas, dorada, bullente de vida, de cultura, cosmopolita. Y bueno, me fui quedando, me ofrecieron dirigir revistas aquí y así fue como me vine.
I després a Sant Feliu ben bé. I Sant Feliu, clar, en una reunió de treball en la Pedrera, conocí a José María Serrano Guerra, mi marido actual, y terminamos casados. Un año después nos casamos. Y claro, José María tenía esta casa en Sant Feliu de Codinas que la tenía en venta.
Y claro, yo cuando conocí San Ferio de Codinas me enamoré del lugar y le dije no, no, no, de venderla, nada, nada, sigamos aquí y desde hace 30 años veraneo en las cuatro vents en la urbanización Solanas, que es la famosa casa que es muy bonita y donde he escrito gran parte de este libro.
Doncs un cop situats i sabem per què tenim aquí avui, ara sí, anem a parlar de l'obra, L'àrbol i la luz, que és la teva última novel·la. Si no vaig mal encaminat, combina elements d'història reals amb altres de ficció. Explica'ns una mica per sobre la sinopsi.
Sí. Mira, yo viajaba mucho al sur de Francia, porque una hija mía vivía en Toulouse durante unos años, y me llamaba la atención que veía Buscet-Opey-Catar, ¿no? ¿Qué país cátaro? Empecé a investigar, bueno, yo sabía, por supuesto, la historia de Occitania,
Pero comencé a leer, me tiré de ese hilo y me enamoré del tema de los cátaros, de la civilización de Occitania, que fue tan importante en su época, una civilización rica, refinada, de las cortes del amor, los trovadores. Entonces se aliaron los reyes franceses con el papa y mandaron a estas cruzadas terribles de Simón de Montfort. Entonces...
Mi novela se basa en una cátara, que es un personaje ficticio, que huye de las matanzas de Simón de Montfort y va bajando hasta que encuentra refugio en una casa de catalanes de aquella época en San Felío de Codinas. Y ahí se desarrolla parte de la trama.
Lo que pasa es que esto está intercalado. Hay un profesor de Historia de la Universidad de Cataluña que investiga la vida de esta cátara y se va mezclando episodios de la vida del escritor con episodios de la cátara en San Fernando de Codinas. Y ese es mi libro. Muy bien.
El resto que lo lean los lectores. Exacte. Què vas tenir clar abans? Una mica aquestes diverses trames ficcionades dels personatges o la història real que va apareixent a través de l'obra? Quan estaves fent la novel·la, creant-la, què tenies clar?
Claro, lo que pasa es que cuando... A mí me pasa así una génesis de una novela, es cuando tengo una idea recurrente que me vuelve y me vuelve como era en este sentido la historia del siglo XIII en Occitania, que durante el siglo XI, XII y XIII Occitania fue una maravilla, era la zona más civilizada y rica del planeta...
Y entonces me volvía y me volvía y me volvía. Entonces empiezo a investigar. También investigué mucho del San Fernando de Godena de aquella época, las familias que vivían aquí. Tuve la suerte de encontrar libros muy viejos, uno que quedaba un solo ejemplar.
que me lo proporcionó el señor Pineda, que en ese momento era alcalde del pueblo, se interesó por lo que yo estaba haciendo. Y bueno, de ese libro y de otros muchos documentos pude sacar información que me ilustró para poder ambientarme. Y lo que tú me decías y cómo surge en el argumento,
Pues mira, los personajes uno los inventa y después van cobrando vida propia. Ellos te dicen lo que quieren hacer, esto sí, esto no, y tú te limitas, incluso te parecerá un poco extraño, pero cuando uno escribe es como si oyeras, como si te estuvieran dictando. No es algo que inventas, no sé de dónde vienen las ideas, pero de mi cerebro evidentemente no.
La dona Càter, de la qual és la protagonista del llibre, perquè se n'investiga la història, va acabar ficcionadament aquí a Sant Feliu, això al segle XIII, i per explicar-vos això que ens has explicat ara, t'has hagut de documentar de com era la vida aquí en aquesta època. Por supuesto, sí. Tu ara ens has explicat aquest llibre, una mica com ha sigut aquesta documentació, perquè estem parlant de molts anys enrere i suposo que hi ha ben poca cosa, no?
Sí, mira, este libro fundamentalmente que me proporcionó el señor Pineda, era un libro que hacía la historia de San Feleo de Codinas desde el Neolítico, o sea, las tribus que había. Bastante enredades. Exacto, exacto. Cómo se convirtió en un centro poblado, por supuesto, lo de San Miquel del Fay, toda esta zona, y bueno, cómo surgieron los núcleos jurisdiccionales de la zona.
Y eran muy poquitas familias. Cuando se desarrolló en mi novela, en el siglo XIII, era la Sagrera. Muy pocas familias alrededor de la Sagrera. Y después había Macías, como una de ellas, que sé que estuvo en Solanas, en la urbanización Solanas, donde yo vivo ahora. Realmente era una historia fascinante y yo me sentía...
Además, el otro día me comentaban que en esa zona de Solanas había una tribu de los íberos que adoraban al sol. Y no sé, es todo como una zona mágica, ¿no? Con la montaña de San Sadurní y no sé, tiene una energía especial esa zona.
Sí, que ara pensant-ho, per tu aquest llibre, segurament en altres novel·les que has fet també al final sents una identificació com a autora, però és encara més especial, no? Perquè l'has centrat allà on passes tu tot l'estiu, per tu és un lloc molt especial, i suposo que això fa que encara com a autora tinguis, doncs això, no? Més aquest afany d'investigar i que t'agradi més a tu com a autora, també.
Exactamente. La búsqueda de las dos vertientes, de Occitania y de San Feliu de Codinas, fue la parte más rica y más jugosa de todo el proceso, más que sentarme a escribirlo. Lo he disfrutado muchísimo. Y además yo quería, de alguna manera, que fuera un homenaje a San Feliu de Codinas, donde he sido muy feliz, que es un pueblo maravilloso,
que tiene un pueblo, cuando yo digo en Argentina que veraneo en un pueblo que tiene mil años de historia, me miran, alucinan, porque en América mil años es una eternidad. Y además quería que fuera, como es, un homenaje a Cataluña, la tierra que me acogió, donde he sido feliz, donde han nacido mis nietos, tengo dos nietos catalanes, y bueno, es toda una dedicatoria que yo sentía que tenía una deuda con San Felipe de Codinas y con Cataluña.
Una cosa que sempre pregunto als escriptors és... Tu vas presentar aquest llibre el 23 de juny, si no m'equivoco? No, no lo presenté. Va sortir a la venda, no? El 23 salió a la venda. El vas presentar una mica abans, suposo? No lo llegué a presentar.
O sigui, ara estàs en aquest procés, no? Estoy en ese proceso de presentarlo aquí y el mes que viene viajo a Argentina, se presentará también en Buenos Aires. Ya tengo día y hora en una librería de Buenos Aires y ya me están esperando porque, claro, yo allí hice televisión, dirigí revistas, soy una periodista muy conocida y escritora también. Tornaràs a conèixer la història una mica de Sant Feliu i de Catalunya Argentina. Exactament. La meva pregunta era, amb això, posem que...
tot acaba ja sortint ara el 2025, però quin és el moment en què tu decides començar a escriure aquest llibre? Perquè sempre és el que tu dius, a vegades tens una idea que t'ha de passar pel cap, però hi ha algun moment que dius, vinga, anem a fer un llibre. Quan va ser això? Diremos que hace unos 15 años comencé a investigar. 15 anys investigar. I del tema de Occitania estuve 5 años investigando y estudiando. Y lo de San Feliu, como mínimo un año, que me llevó, o sea, me lo he tomado...
Concienzudament perquè no volia que hi ha el menor fallo el llibre. Espero que els meus lectors no ho troquen. La idea era fer-ho el més acabat possible. Sí, va ser una tarea de anys. Però podem dir...
Centrada en escriure el llibre fa uns 5 anys Sí Diguem hace 5 años Estuve unos 3 años escribiendo el libro Reescribiéndolo Porque yo siempre digo que escribir La verdadera tarea es la reescritura A ver qué posar, qué treure Claro Uno tiene el impulso inicial Y ese borrador no hay que tocarlo Ahí te dejas ir
Com l'espina dorsal, no? Exacte, escrives, escrives, escrives, y luego ya serenamente uno se olvida y al año te sientas y lo ves con ojos de lector, ¿no? Y empiezas a corregir, a reescribir, hay partes que eliminas, otras que enriqueces, creas episodios que lo apuntalen, en fin, es como una tarea de ingeniería. I tant. Doncs, per acabar ja, si qualsevol oient que ens estigui escoltant avui vulgui comprar el llibre, on el pot adquirir?
Mira, sí, El Árbol y la Luz es de Editorial Caligrama y se vende en todas las grandes plataformas. Por ejemplo, aquí en El Pueblo, bueno, he estado averiguando, pero tienen como distinto distribuidor en la librería La Plaza. Pero bueno, pero se puede perfectamente por internet comprar en la Casa del Libro, por Amazon, El Corte Inglés, todas las... Cabúsquino a Google y...
En buscar-me en Google el nombre del libro El árbol y la luz y sale y te lo traen a tu casa y... Fantástico. Ja pots començar amb la lectura. Exacto. Doncs, Maria Eugènia Airas, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquest matí a Ona Codinenca i al Territori 17 i enhorabona per la feina feta, que vagi molt bé per l'Argentina i gràcies també per aquest homenatge a Catalunya que t'ha donat molt, com tu has dit, i segurament tu també li estàs donant molt ara. Moltes gràcies, Guillem, per aquesta preciosa entrevista i espero que sigui del agrado dels lectors.
I com cada dimecres, per acabar l'E59, us deixem en una de les seccions que sabem que més esteu esperant. Us portem la secció La Ràdio a l'escola que fan els alumnes de l'escola Jaume Balmes de Sant Feliu. No us la perdeu!
Treu la llengua, feix-ho bé, qui no arrisca no guanya, ja ho saps, oi que sí? Treu la llengua, no tinguis por, darrere cada núvol surt sempre el sol. Treu la llengua, feix-ho bé, qui no arrisca no guanya... Bon dia, estem en la segona setmana d'octubre. I la dita és, si a l'octubre plau, el rovelló es mou.
Fins demà!
Bon dia a tothom! Som l'Oleguer i el Gerard. Aquesta setmana a l'escola fan anys l'Aleix de quart B, l'Adèlia de cinquè A, l'Aroa de tercer B, la Sofia de quart A i l'Àxel de tercer B. Per molts anys a tots i a totes!
Avui estic millor, perquè d'on faré dos? Al matí, al xó, al fore, a la nit, al balancol, surto a passar.
Hola, amics i amigues. Nosaltres som l'Ales i el Halit. I volem presentar-vos la cançó que sonarà aquesta setmana a l'escola. Es titula C i la canta el grup Sidoni. Desitgem que us agradi tant com a nosaltres. Fins la propera! Un arbre, jo no puc parar de créixer.
Fins demà!
Bon dia, nosaltres som el Xavi i la Nicole, de cinquea. En aquesta sessió us presentem els dies internacionals d'aquesta setmana. Aquest dilluns 6 d'octubre és el dia internacional de les bibliotecas escolars, diversos estudis sobre rendiment escolar.
i desenvolupament educatiu. Han demostrat que el progrés i l'èxit acadèmic estan directament relacionats amb l'existència de biblioteques. El dimarts, dia 7 d'octubre, és el dia mundial del cotó. És generar coincidència a la població sobre la importància històrica del cotó a nivell mundial en el desenvolupament econòmic i sostenible.
el comerç internacional i la mitjació de la pobresa, especialment als països en desenvolupament. Dimecres 20 d'octubre és el Dia Internacional de la Dislèxia, un dels trastorns d'aprenentatge més comuns que afecta els nens en edat escolar. És la dislèxia.
És per això que el 8 d'octubre se celebra el Dia Internacional de la Dislèxia, per conscienciar les persones sobre aquest trastorn que afecta el 10% de la població. Mundial segon és l'Organització Mundial de la Salut OMS.
El divendres d'1 d'octubre és el dia mundial de la salut mental i de les persones sense sostre. L'esforç per diagnosticar i tractar trastorns de salut mental en edats primerenques redueix el cost financer en el futur i evita tota mena de problemes derribats, com ara el suïcidi. I recorreu que l'èxit no és mesura pel que aconsegueixes, sinó pels obstacles que superes.
Hola, som la Rola i Alenza de segon B.
Us venim a explicar què passarà a l'escola aquesta setmana. Dimecres d'octubre n'hi haurà la inauguració del curs divendres 10 d'octubre. La comunitat de mitjans anirem al Parc Cursac tot el dia. Fins la setmana que ve, adeu!
Fins demà!
Bon dia, bien. Som la Lía i el Christian de la classe de 6DB. Avui parlarem de com ens diem 6DB. Ens diem fresa. I què significa? Doncs significa soroll. Ah, sí? Sí, com per exemple pots dir, aquesta màquina fa molt de fresa. O també pots dir, els nens i nenes de 6D fan molt de fresa quan estan contents. Fantàstic! Doncs ja hem après una paraula més. Us animem a dir-la aquesta setmana. Fins la setmana vinent!
Ràdio. Escola. Llama d'armes.
I fins aquí el programa d'avui. L'ES59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell Llarçol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment, al web d'Ona Codinenca i a la pàgina de Facebook hi ha les xarxes socials als perfils d'Ona Codinenca i també el de l'ES59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Parmenyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.