Molt bona tarda, són dos quarts de vuit, sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'Eix 59 d'avui dimarts 3 de febrer de 2026. L'informatiu de Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbuí, Vigues i Riells, el FAI i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que el PIB per habitant dels nostres pobles va créixer amb força durant el 2023. El govern de Sant Feliu tomba una moció de l'oposició per una nova consulta sobre la plaça en un ple molt temps. Els productors d'oli del Vallès esperen que la fira d'aquest dissabte ajudi a difondre la varietat vera.
el butlletí dels municipis de la C59. Comencem l'E59 d'avui explicant-vos que a principis de 2026 han arribat per fi les dades oficials de l'evolució del Producte Interior Brut, el PIB, del 2023.
L'anàlisi dels municipis amb més de 5.000 habitants que en fa l'Observatori Centre d'Estudis del Vallès Oriental, amb dades de l'IDESCAT, confirma que el PIB per habitant del Vallès Oriental va créixer gairebé un 5% durant el 2023, arribant així als 36.260 euros per habitant i sent la desena comarca de Catalunya amb un valor més alt.
Pel que fa als pobles que cobrim des de l'est 59, comencem repassant Sant Feliu de Codines, que malauradament se situava el 2023 com el poble de més de 5.000 habitants del Vallès, amb un PIB per habitant més baix, amb 17.592 euros per cap.
Tot i això, l'evolució respecte a anys anteriors és molt positiva. Si ho comparem amb el 2022, aquesta xifra va créixer un 8,11%, i si anem encara més enrere i ho comparem amb el 2019, l'any prepandèmic, l'evolució ha sigut del 24,60%, sent la tercera millor dada de tota la comarca.
Quatre posicions més amunt se situa Bigues i Riells del FAI, amb un PIB per habitant a finals del 2023 de 21.451 euros. En el cas de Bigues i Riells, l'evolució respecte al 2022 també és molt positiva, amb un augment del 7,66%, mentre que respecte al 2019 l'evolució és força semblant amb un 7,63%, una mica per sota l'augment mitjà de la comarca.
Caldes de Montbuí va tancar el 2023 com el 16è municipi de la comarca en PIB per habitant, amb 26.166 euros per cap. L'evolució interanual a la Vila Termal va ser del 7,47% respecte al 2022, mentre que respecte al 2019 aquesta xifra s'infla molt més i puja fins al 16,53%.
Aquestes dades s'entenen si observem la producció de PIB que generen els diversos sectors econòmics. Mentre que a Caldes i Bigues i Riells la indústria genera més del 25% del PIB, a Sant Feliu aquesta només aporta un 15%. En canvi, Sant Feliu és el municipi de la comarca que rep més PIB provinent del sector de la construcció, amb un 13% en comparació amb el 8% i el 7% que aporta a Bigues i Riells i a Caldes respectivament.
En tots tres pobles, el sector dels serveis és el més destacat, amb més del 65% de generació de PIB. Pel que fa al moyanès, només tenim xifres de mollà, ja que és l'únic poble que supera els 5.000 habitants i les dades situaven un PIB per habitant el 2023 de 23.672 euros, amb un augment del 9% respecte al 2022 i del 7% respecte al 2019.
I anem cap a Sant Feliu de Codines, perquè dijous passat es va celebrar el ple municipal de gener, marcat de nou pel debat sobre la reforma de la plaça Josep Umber Ventura. Amb un ambient molt tens, el govern va rebutjar una moció dels partits de l'oposició que demanava la celebració d'una nova consulta sobre la plaça. Ho va seguir de ben a prop la Gemma Parmenyer.
La reurbanització de la plaça Josep Umber Ventura ha tornat a protagonitzar el debat principal del ple ordinari del mes de gener a Sant Feliu de Codines. Amb la sala de plens plena de públic i en una de les sessions més tenses del mandat, el govern ha rebutjat per set vots a sis una moció presentada per Junts per Sant Feliu de Codines, en representació també del PSC i en referència a la consulta popular no refrendària de la plaça, que demanen tres persones sota el paraigua de l'anomenada Comissió per la Consulta Popular de la plaça.
El text que es va discutint al ple demanava que el govern prioritzés la celebració d'una consulta sobre la plaça, que aturés el projecte de la reforma i que la hipotètica consulta tingués caràcter vinculant. Dels partits que han presentat la moció, Junts per Sant Feliu ha reiterat la seva oposició, la reforma i Pla de Vall ha repetit que són partidaris d'allò de la plaça no es toca.
mentre que des del PSC s'ha mostrat de nou partidari d'una reforma, però també de la consulta. Escoltem Pere Pladavall, portaveu de Junts per Sant Feliu, i Laia Jordana, del PSC. Nosaltres el que sí que volem deixar molt clar és que la plaça, que inclús amb legislatures anteriors havia estat a Lleida Barris, i pel motiu que sigui per la crisi econòmica,
la llei de barris no va durar 4 anys sinó que en va durar 10 pràcticament i va ser l'únic que no es va poder fer perquè es contemplava un procés participatiu que es havia ja parlat inclús amb l'Ernest Garriga, amb el Ricard Grau, per fer un procés que havia de conduir a la reforma de la plaça
Intentàvem inclús que no es votés per no dividir en aquest aspecte, sinó que n'és succeint, n'és succeint fins a arribar a una conclusió majoritària. Que donem suport a reformar la plaça mantenint la lesència, prioritzant els vianants i reimpulsant com el principal espai cívic, cultural i comercial del poble, però també entenem que hi ha altres postures que defensen deixar-la com està o inclús encara altres de diferents que no les compartim.
No donem validesa al procés participatiu impulsat pel govern el febrer del 2025. Es va tractar d'un procés precuinat amb només tres propostes d'espai i de mobilitat, que va durar 15 dies, amb moltes incerteses tècniques i sense tenir en compte totes les opcions possibles.
El govern municipal, per la seva banda, s'ha mantingut ferm amb el projecte, al·legant que els dos partits que governen, Primàries i Junts per Codines, el portaven al programa i que és un dels eixos del pacte de govern. A més, cada regidor ha explicat qui aporta aquest projecte a la seva àrea. Escoltem Anna Vilarrasa, regidora del Pla del Centre i portaveu de Junts per Codines. Dit això, com a govern pensem que estem legitimats per fer aquest projecte, per dos aspectes. El primer, programa i pacte de govern.
I el segon, una visió clara del que necessita Sant Feliu. Estem asseguts en aquestes cadires per complir el que vàrem prometre, per posar en valor els vots de tots els codinens i codinenques i també per escoltar, valorar aportacions de tothom en el marc de les línies que hem decidit.
El regidor d'Urbanisme, Manel Rodríguez, que comparteix la regidoria del Pla del Centre amb Anna Maria Vilarrasa, ha explicat que el projecte té un període de maduració llarg i que fins ara s'ha fet un estudi topogràfic per analitzar la viabilitat de si pot ser una plataforma única
també un aixecament volumètric de la Galeria de l'Escletxa, un estudi d'inundabilitat de tot el torrent, un altre estudi, en aquest cas, de mobilitat, per analitzar les alternatives de trànsit, que són les que es van plantejar en el procés participatiu d'ara fa un any. Escoltem Manel Rodríguez. Amb una única premissa, volíem reduir la presència del vehicle i situar els vianants com a protagonistes. Us vam preguntar quins escenaris us agradaven més i el resultat es va traslladar a l'equip redactor.
Tots aquests documents i l'opinió recollida van a definir un projecte que va directament encarar que vosaltres, nosaltres, siguem els protagonistes. Un projecte que suprimeixi tota barrera arquitectònica existent, que n'hi ha moltes a la plaça actual, i generi una plataforma única. Vosaltres sou la prioritat, oblidem-vos una mica del vehicle. Sou vosaltres.
En la seva argumentació, abans de votar que no, l'alcalde Pol Cabotí ha dit que el projecte té l'objectiu de millorar la seguretat, l'accessibilitat i la sostenibilitat d'aquest espai públic. Cabotí, a més, ha dit que tenen prou evidències per considerar que aquesta moció forma part d'una estratègia política per impedir que s'executi el projecte. Escoltem Pol Cabotí. Hi ha dues maneres de fer oposició. Una és intentar que el govern compleixi el seu programa electoral i l'altra és intentar que no el pugui complir.
Malauradament la posició que tenim avui està intentant que no el puguem complir. Quan el retret més important que fem sempre en els polítics que governen és que prometen una cosa i no la fan. I ara ens trobem en que la volem complir i ens estan intentant amb una estratègia, insisteixo, consensuada, premeditada i...
amb les feines repartides, en diferents fronts, estan intentant de diverses maneres que no puguem fer. L'emoció d'avui és una. La consulta, evidentment, també. I no és casualitat que les tres persones promotores de la consulta popular de la que estem parlant són tres persones que anaven a les tres llistes electorals.
L'alcalde, en la seva intervenció, que ha estat força dura, també ha denunciat per part dels tres partits maniobres no visibles i joc brut. Segons que motí va començar amb el procés participatiu de fa un any, quan des dels partits, que ara presenten la moció, es van difondre mentides, com que cap de les opcions tenia sorra. A més, els ha acusat d'impulsar diverses maniobres burocràtiques per impedir que el projecte avanci o bé salanteixi al màxim. Una cosa que segurament tampoc han explicat i explicaran,
anar a buscar veïns perquè ens denunciessin amb un advocat per impedir que el projecte es pogués fer. L'endemà d'adjudicar la redacció del projecte, això segurament tampoc ho explicareu públicament, l'exalcalde Pladavall va trucar al despatx, directament al telèfon del despatx de l'arquitecte que redacta el projecte. Directament. Dient-li que el procés estava impugnat i s'impugneria i no es podia fer.
No sé si penseu que això és joc net i és normal, però per nosaltres no. La tècnica que ha redactat el projecte, l'Anna Coelho, noms i cognoms, arquitecte que ha redactat el projecte a la plaça de les Glòries, ens va dir, m'ha trucat una persona, dient-me que era regidor d'Ajuntament, dient-me que aquest projecte estava impugnat i no el podria fer. Aquesta ha estat la rèplica de Pere Pladavall.
Vaig trucar a l'Anna Coelho, si és clar, jo puc trucar a qui vulgui, sóc lliure, és que clar, aquí ens renyes a tots, i no sé què, i si fem, bueno, tots som polítics, i tots tenim els nostres desitjos com a persones, que les vehiculem també com a polítics. I no hi ha cap mal. I això t'ho he dit diverses vegades, no hi ha cap mal. Perquè tu també ets polític, i per tant els teus desitjos també els vehicules políticament. I no hi ha cap mal. Ho insistiré 3.000 milions de cops.
Si estic en política és perquè vull que les millores que jo havia vist al poble quan era petit passin.
El debat sobre la plaça ja s'ha tingut en plens anteriors i es repetirà el proper 11 de febrer en un ple extraordinari convocat per l'oposició, amb la consulta com a únic punt. Mentrestant, el projecte de reforma de la plaça, segons ha explicat el govern, continua avançant. Tot i que les obres havien de començar l'endemà de Sant Antoni, el regidor d'Urbanisme explica que els tràmits ho han fet endarrerí, però que ja s'ha consensuat el projecte bàsic. En les properes setmanes, segons Benel Rodríguez, l'Ajuntament rebrà el projecte executiu i es presentarà pública
Fins demà!
Gràcies, Gemma, i acabem el programa d'avui amb el focus en la Fira de l'Oli del Vallès i el Partesà, que se celebrarà aquest dissabte, dia 7 de febrer, a Vigues i Riells del Fai. Els productors esperen que serveixi de parador per un dels tresors més preuats de la zona, que és ni més ni menys que l'Oli d'Oliva Vera del Vallès, de la qual en fan una petita producció, però d'excel·lent qualitat.
Després de superar el mal de cap que suposava el possible tancament del molí de Can Saperes, i finalment s'ha pogut evitar això gràcies a la unió de diversos productors, el sector se centra ara en augmentar i millorar la comercialització dels olis, com també a intentar recuperar plantacions d'oliveres que han quedat abandonades per la manca de relleu generacional al camp.
Per això la Fira de Vigues i Riell s'espera que sigui un punt de descobriment de molts usuaris d'aquest oli tan especial i que molts dels visitants se n'enduïn una ampolla a casa i que després el Boca Orella faci la seva. De tot això n'hem parlat aquest matí al Territori 17 amb Jaume Noelart, productor d'oli de La Garriga i amb el qual hem abordat diversos temes sobre el sector. No us la perdeu!
Aquest dissabte a dia 7 de febrer se celebra a Bigues i Riell del FAI la Fira de l'Oli del Vallès, un important aparador pel sector per demostrar l'excel·lent qualitat de l'oli que es fa a la zona. Aquest any els productors demanen la col·laboració de les institucions per fomentar la comercialització i que aquests olis arribin a moltes més llars catalanes. Per conèixer com està el sector de l'oli del Vallès, tot seguit parlem amb en Joan Manuel Art de la Garriga i productor de l'oli, i ho farem amb la companyia d'en Guillem Soler des d'una acudinent. Que bon dia, Guillem!
Bon dia de nou, Anna. Encara hi ha molta gent que no sap que aquí, al Vallès, es treballa amb la varietat Vera i que és absolutament un tresor i que els productors n'aconsegueixen treure un oli que, si el tastes un dia, t'asseguro que t'hi enganxes, com estic jo ara enganxat a aquest oli. Però abans de tenir aquesta ampolla d'oli entre les manys, hi ha molta feina a fer i tot seguit coneixerem a fons quina és aquesta feina. Ja tenim amb nosaltres, per via telefònica, en Jaume Noalart. Bon dia, Jaume, i gràcies per fer-nos un forat aquest matí.
Bon dia, bon dia, moltes gràcies a vosaltres. Ara ho dèiem, no? Comencem per l'actualitat. Aquest dissabte tenim la Fira de l'Oli aquí a Vigues i Riells. Una mica què n'espereu de la Fira? I el dia de la presentació demanàveu allò un impuls a la comercialització del producte. És sobretot això el que espereu que faci de parador?
Sí, al final la Fira de Digues per nosaltres és això, és un aparador de cara al públic en general, sobretot per vendre oli directament a la gent que s'atencia a la Fira, i després també per donar a conèixer la vera del Vallès, perquè molta gent desconeix que aquí al Vallès tenim una varietat que és autòctona d'aquí de la nostra zona, que no la trobem en lloc més que aquí al Vallès Oriental i a algun municipi de l'occidental,
I això, a donar a conèixer aquest tresor de varietat que tenim, que no deixa indiferent a ningú. Ja sigui amb tastos, amb tallers, amb la jornada gastronòmica, que vam presentar els olis a diferents restauradors, i que sàpiguen explicar una mica també de cara al consumidor per què fa especial el nostre oli d'aquí de la comarca.
Jaume, hem parlat de l'oli d'oliva vera del Vallès, que per qui encara no el conegui, com definiries què és aquesta variedad de l'oli d'oliva i què en surt? Bé, abans que res diria la gent que l'han de provar, perquè cada paladar és diferent i hi ha gent que li agrada i s'hi queda enganxada, que és la gran majoria, però també reconec que hi ha gent que li pugui...
tirar una mica enrere perquè la veritat és que no estem acostumats a aquests olis, no? El que trobem al supermercat dista molt de l'oli d'oliva vera que fem els productors d'aquí a la comarca. La varietat vera és una varietat que és un pèl amargant, un pèl picant, té força intensitat de sabor, és l'oli bastant afruitat, no?,
I els experts, els entesos, diuen que pot recordar, quan el tastes, pot recordar a tomaquera, a fonoll, a plata en verd, no? I coses així, ja et dic, és un oli molt afluitat que no deixa ningú indiferent.
Clar, en el món de l'agricultura podem dir que la climatologia és vital. Dit això, com esteu rebent aquest inici d'any amb tantes pluges? No sé si us afecta d'alguna manera a la producció actual o a la producció futura. Us va bé, us va malament? No, en conjunt va bé, va bé. Generalment, si és que plogui, sempre va bé. El que passa és que s'haurà d'estar al tanto ara amb tanta humitat i tantes pluges als fons, no?, que, ja et dic, amb...
amb aquests nivells d'humitat. I ara que la temperatura es remonti una mica, caldrà estar molt atents al fong de l'ull de gall, que és un fong que afecta la fulla i que ens pot deixar l'arbre totalment defoliat i afectant la producció final. Però bé, és la nostra feina, anar seguint el dia a dia de les oliveres i anar controlant totes aquestes plagues i malalties.
Ara no fa massa, si no m'equivoco, heu acabat la campanya de recollida d'olives. No sé si encara esteu acabant-ho o ja ho heu acabat. Com ha anat una mica l'acollita d'aquest any? Vam parlar fa uns mesos amb l'Arnau Velasco, també productor com tu, i ens deia que la previsió era molt bona. Ha sigut així? Bé, sí, a l'Arnau, per exemple, els ha anat molt bé. El sector de Calde, Sant Manat, Castellà del Vallès, el que és una mica l'oest del Vallès,
Allà sí que els hi ha anat bastant bé, han collit força esquilos. En canvi, la zona més rellevant del Vallès ha sigut una campanya força fluixa, perquè també venien de l'any passat, que va ser un acollit excepcional, que la gent va collir el que no havien collit en anys, perquè també venien de dos anys de sequera molt forts, que es va collir molt poc, i com que la climatologia va acompanyar, l'any passat es va collir molts quilos.
I l'olivera és un arbre que alterna, el que vol dir que un any carrega bastant i l'any següent disminueix la càrrega d'olives, una mica ho fa per compensar o per supervivència. I això ho intentem mitigar amb l'esporga, amb l'adop, tirant-hi fems, i així es pot intentar controlar una mica perquè no hi hagi aquests alts i baixos anys rere any.
Però, clar, l'any passat vam fer una collita de rècord i, vulguis o no, aquest any s'havia de notar una baixada a la producció. Clar, això també nosaltres des d'aquí... La meitat de l'any passat. En el cas de l'Arnau, per exemple, em sembla que han collit forces quilos, vull dir, no sé si n'havien fet mai tants o no, però crec que ha sigut molt bon any per ells.
Clar, anava a dir això, que des d'aquí, des de nosaltres com a Ona Codinenca, la ràdio aquí Sant Feliu, i també des de la gent que no estem tan ficats en el món, parlem de l'oli d'oliva del Vallès, però tu ens acabes de dir ara que pocs quilòmetres, relativament pocs quilòmetres, que la realitat pot ser molt diferent, no? Sí, sí, totalment.
Clar, la... Sí, endavant, Ona. Sí, anava a dir, no, que la producció de l'oli d'oliva vera del Vallès, que la podem definir com a petita, però que és com de moltíssima qualitat. Clar, Jaume, quin és l'estat ara mateix del sector? No sé com arribem als productors a aquesta fira. Bueno, ja et dic, mira, en el nostre cas, que hem fet mitja collita respecte a l'any passat, doncs, clar, arribem amb les existències una mica tocades. És a dir, no vull ser alarmista, vull dir, tenim oli encara, però
Però sí que és veritat que respecte a l'any passat, que vam omplir el celler, aquest any hem omplert la meitat que l'any passat.
I bé, ens en queda per mesos, vull dir... La producció està garantida, sobretot per la fira. Però sí que és veritat que aquest any hem notat una davallada i, clar, també s'està donant molt a conèixer la Vera, la gent també l'està començant a conèixer i hi ha gent que s'hi queda enganxat. Vull dir, ja us dic, és un oli que no s'assembla gens ni mica al que podem trobar al supermercat, no? I...
I nosaltres també no podem competir en quantitat en altres regions tant de Catalunya i molt menys en altres regions d'Espanya, no? Perquè aquí les explotacions són petites i mitjanes i en quantitat no anem a competir amb ningú. El que si busquem és obtindre un oli d'una altíssima qualitat, no? Fent collita primerenca, intentant collir les olives d'hora, no?
i després portant les olives en un estat sanitari òptim o el més òptim que podem a l'hora d'anar al molí per això, per obtindre la màxima qualitat. I quan collim les olives, doncs les collim al matí, a la tarda estem al molí ja xafant les olives per fer-ne l'oli, no?
Jaume, ara has dit la paraula clau que et volia fer per la següent pregunta, que és aquest, el molí, no? Fa pocs mesos es va resoldre, podem dir així, un dels grans problemes pels productors que teníeu aquí a la zona, que era assegurar la continuïtat del molí de Can Saperes. Quin podem dir que ara és el repte principal que afronteu com a productors, ara que s'ha resolt aquest? No, com a productors, al final, jo crec que l'objectiu que hem de buscar és intentar recuperar...
totes aquelles plantacions que s'han deixat perdre o que s'han deixat de portar, perquè sí que és veritat que en el Vallès hi ha moltes plantacions de vera que actualment s'han deixat d'acollir perquè la gent s'ha fet gran i les ha mitja abandonat, i s'han d'intentar recuperar aquestes que queden perdudes i llavors intentar plantar-ne tantes plantacions noves com sigui possible, i a poder ser de la varietat vera, que és la nostra joia de la corona d'aquí del Vallès.
Jaume, un dels èxits que es va treure a Pita a la presentació de la fira de la setmana passada va ser la creació de, ja fa un temps, de l'associació dels productors de l'Alida Vallès, que costa remar, o sigui, et pregunto si costa remar tots a una o també si esteu en un bon moment en aquest sentit? No, jo crec que estem en un bon moment, la veritat, perquè doncs ens hem d'anar a compte que hi ha molta gent amb inquietud d'això, que té un tros d'oliveres i
ja tant sigui informació de dubtes que puguin sorgir durant el conreu de l'olivera, o per nous productors que s'hi estan sumant amb noves plantacions. Nosaltres animem a tothom que planti oliveres a poder ser de la varietat d'era i, si no, d'altres varietats que també fan bon oli. Però sí, sí, animem a tothom que es vulgui sumar a produir un bon oli de qualitat aquí al Vallès.
Jaume, per anar acabant, m'agradaria també que ets parlessis una mica de Can Noel Art, sou productors d'oli, però ara ho sentíem també per aquí darrere, no només d'oli, no? No, ara m'heu enganxat aquí a la granja i també tenim un ramat d'ovelles petit, perquè, bueno, ens va plegar el pastor el 2020 i ens vam veure obligats a vendre el gran gruix del ramat, que van a 300 ovelles cap a Galícia i ens vam quedar unes 80 ovelles. I si compaginem l'activitat ramadera amb les ovelles...
amb el que és el conreu de l'Olivera, no? Clar, tornant una mica a això a l'Oliva, ara sou força productors joves, no? L'altre dia a la presentació ho deien, amb el que porta a la joventut, no aquestes ganes de tirar endavant i de fer coses. Pregunta una mica així reflexiva, però creus que està vent-hi com un retorn, podem dir, una mica dels joves al camp? O segueix costant molt el relleu generacional i allò d'aquí a vostre és una mica una excepció?
Jo penso que costa bastant. El nostre també s'ha de dir que jo, per exemple, a nosaltres ens ve de família, ho hem viscut tota la vida, la vida al camp i això, sobretot la producció d'oli, que fa molts anys que a Cano ara ens dediquem a produir oli, i per mi és una mica relativament fàcil, perquè és una cosa que ja venia de l'avi, del besavi, després l'avi, després el pare, després jo...
És una cosa una mica natural. Ara, si et poses a pensar en algú que ha de començar de nou, que no té terres, clar, és més complicat. La sort que tenim aquí al Vallès és el que et deia abans, que a l'haver-hi moltes plantacions que estan semiabandonades, doncs...
per algú jove també és relativament fàcil contactar amb el propi avi i dir, doncs, va, anem a posar-ho en marxa, anem a tirar l'oliva endavant, no el deixem perdre, i és una manera de poder començar sense haver d'accedir a comprar terres, a replantar de nou, perquè, clar, has de pensar que la varietat vera és una varietat que entra a la planta, si que entra en producció, doncs poden passar perfectament 8-10 anys per entrar en plena producció.
Clar, aguantar 8-10 anys sense ingressos és complicat. És dur, és dur. Sí, sí, sí. I, Jaume, ja ara sí, per anar tancant l'entrevista, hem parlat amb tu també pel tema de la fira d'aquest dissabte. No sé quins olis podrem tastar aquest dissabte a la fira. Doncs mira, el dissabte podreu tastar sobretot el que és l'oli de vera, que és la nostra joia de la corona,
i també podreu tastar oli d'herbequina de diferents productors, oli de blanqueta, que nosaltres, per exemple, tenim la varietat blanqueta, fem blanqueta i vera, i també algun copatge que fa algun company, que amb l'Arnau, que fan copatge de... de vera amb herbequina.
Molt bé, doncs Jaume Noalart, productor d'oli d'oliva vera del Vallès de la Garriga. Moltíssimes gràcies per atendre'ns aquest matí aquí al territori 17 i a Ona Codinenca. Enhorabona per la feina que feu dia a dia, com tu has dit, en un sector, a vegades amb tantes coses que no són certes del tot, la meteorologia, un sector que no sempre és agraït, i que vagi molt bé a la fira de dissabte, que segur que aniré així. Moltes gràcies a vosaltres. Una abraçada, merci. Adeu.
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socials als perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Permanyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!