logo

Eix 59

El butlletí informatiu del nord-oest del Vallès Oriental i el Moianès. Edició cada dia, de dilluns a divendres, a les 19.30h en directe. Amb Guillem Soler, Gemma Permanyer, Jordi Gibert i Roger Rams. El butlletí informatiu del nord-oest del Vallès Oriental i el Moianès. Edició cada dia, de dilluns a divendres, a les 19.30h en directe. Amb Guillem Soler, Gemma Permanyer, Jordi Gibert i Roger Rams.

Transcribed podcasts: 40
Time transcribed: 17h 27m 49s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ona Codinenca, al 107.2 FM i a onacodinenca.cat
Molt bona tarda, són dos quarts d'avui, sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'ES 59 d'avui, dijous 11 de desembre de 2025. L'informatiu de Sant Feliu de Codina, Escaldes de Montbui, Vigues i Riells, el FAI i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars, perquè avui parlarem que la policia local de Sant Feliu denuncia penalment quatre conductors per anar beguts aquest cap de setmana i anuncia que reforçarà els controls durant les festes de Nadal. Sant Miquel del Fai tanca fins al març per tasques de manteniment de la cinglera. Deixalles 81 representarà demà Carnaval de Jordi Galceran a la Biblioteca de Catalunya.
el butlletí dels municipis de la C59. Comencem les 59 d'avui explicant-vos que la policia local de Sant Feliu de Codines ha interposat en el darrer cap de setmana quatre denúncies penals per conduir sota els efectes de l'alcohol, és a dir, que aquests conductors van donar un valor superior al 0,60 grams per litre en el control d'alcoholèmia.
Des del cos policial codinenc expliquen que els controls aleatoris a cotxes, sobretot fets a la nit, es fan per directrius dels Mossos d'Esquadra per assegurar la seguretat de tots els usuaris a les carreteres i intentar aconseguir zero morts a les carreteres catalanes. Llorenç Baqués és el cap de la policia local de Sant Feliu.
amb aquest objectiu d'intentar aconseguir que hi hagi zero morts a les carreteres, doncs, juntament amb Mossos, es van fent aquests controls per detectar aquests conductors que van sota els efectes de l'alcohol. En aquest cas, aquest cap de setmana, com d'altres, la policia local, dintre de les seves possibilitats, realitza aquests controls aleatoris per tal de detectar aquests conductors. I aquest cap de setmana s'han localitzat quatre conductors
que anaven o que donaven per sobre del 0,60. Els límits coneguts per tothom en els controls del colèmia amb sancions administratives són 0,25 per la majoria dels conductors i 0,15 per professionals de la conducció i també per novells. Quan se supera el 0,60, com el cas dels quatre denunciats d'aquest cap de setmana, s'activa un protocol molt més punitiu. Ho explica Baqués.
Persones que superen el 0,60, llavors ja entrem a la via penal. S'aplica el que és el codi penal que castiga amb penes les persones que condueixen per sobre d'aquesta taxa. Les conseqüències a la via penal és una pena que pot comportar el que és penes de presó, penes de multa, el que es consideri en el seu moment.
i també el que s'anomenen les penes accessòries, que és la típica retirada del carnet de conduir. Els tempos ho marca el fiscal en funció de les quantitats que hagis donat en la prova, doncs les condemnes són més altes o no són tant.
Segons el CAP, la feina dels cossos policials a la carretera s'encamina cap a un futur en què el límit del col en sang que conduïn serà zero, és a dir, que no es podrà conduir begut. És una problemàtica que es vol afrontar per tal que les vies públiques, les vies que s'utilitzen en la circulació, siguin el més segures possibles.
I un dels objectius que hi ha és que els conductors circulem amb taxes d'alcohol amb sang que siguin zero. Ja no que siguin 0,10 o 0,15 o el que estableixi la normativa, sinó que jo crec que a la llarga anem a que sigui zero.
Tot i això, mentre aquesta normativa de la tolerància zero a l'alcohol al volant no sigui vigent, es continuaran fent controls a les carreteres catalanes, també a les del nostre territori. Ara s'acosten dies de molt moviment a la carretera i de celebracions amb amics i familiars que normalment comporta el consum d'alcohol i per això la policia local augmentarà els controls d'alcoholèmia i també de drogues a Sant Feliu.
Llavors, la campanya anirà en aquest sentit. Es faran controls no només de detecció d'alcohol en els conductors, sinó també la detecció de substàncies, drogues. Malauradament, hi ha conductors que també consumeixen substàncies estupefants. I també els controls seran en aquest sentit, per detectar les dues coses, alcohol i drogues.
Tot i els controls des dels cossos policials, se segueix fent pedagogia perquè cada conductor sigui conscient de la seva responsabilitat. Vaqueres assegura que no diuen pas que la gent no surti ni s'ho passi bé, però sí que a l'hora d'agafar el cotxe no hi hagi res del col al cos.
Sant Miquel del Fai no tornarà a obrir el públic fins al març perquè es realitzaran tasques de manteniment a la cinglera. Si fa dos caps de setmana que el parc de Sant Miquel té les portes tancades pel brote de pesta porcina africana, aquestes continuaran així durant tres mesos fins al 15 de març, ja que s'han de fer tot un seguit d'actuacions a la cinglera per millorar-ne la seguretat i reduir el risc de despreniment de roques.
Aquestes actuacions es fan anualment i serveixen per analitzar i per reforçar els punts crítics que podrien causar desperfectes al parc i als seus visitants. Lluís Martínez, director de Sant Miquel, ho detalla. I els treballs són de, bàsicament, de sanejament, de fer caure aquelles roques, aquelles làmines de pedra, a vegades que són unes superfícies més avies planes, posar malles, quan sigui necessari, en aquelles zones on...
En fer caure aquelles pedres que són amb sensibilitat de caure no sigui possible, doncs es posen malles o es posen també bolons, una mena de cargols molt grans, molt llargs, per ancorar les pedres a tot el bloc, no?,
I això, doncs, s'ha de fer. Aquest any s'han produït fins a 3 despreniments dintre el recinte, dos de lleus i un considerat greu per la mida i el punt de l'esllavissada. Imagina't, no sé, uns 600, no?, que cau des de dalt de la cinglera. Que al caure es va trossejar, es va aixajar una part de la barana, que es va haver de refer...
va caure... Una part es va quedar a dalt, l'altra part va caure avall. Va caure a la zona on es visita, on la gent passa. Hi ha una zona que s'havia actuat i que s'havia col·locat allà. A la zona es va haver de tancar, perquè es va considerar que...
Això era molt alarmant. Després d'aquest ensurt que es va produir al març, el parc va estar totalment tancat fins a l'agost, també per les tasques de manteniment i reforç d'aquella zona. Martinet assegura que Sant Miquel és del tot segur, però que la constant evolució de la cinglera i les roques que la formen poden causar algun incident d'aquesta mena.
Per prevenir-ho amb antelació a finals de l'any passat, es va instal·lar tot un sistema d'ascensors per controlar els moviments mil·limètrics de les roques i poder-ne fer un seguiment. Fora del recinte del parc, a la carretera, les fortes pluges d'enguany han provocat també algun esllevisament. Tot i que la titularitat de la carretera també és de la Diputació, aquella zona ja no és competència del parc. Sí, és tot l'entorn, tot l'entorn és així, està fet de pareja artica, que estan somneses a...
a moviments o a possibles despreniments. Sí que ens afecta, també, perquè, clar, hem trobat amb la carretera tancada per alguns despreniments, però, bueno, la veritat és que l'actuació de neteja de les roques que couen a la carretera acostuma a ser molt ràpida, perquè hi ha una empresa ja contractada per aquestes coses i es fa...
que actuï amb bastanta celeritat. Els tres mesos de tancament han sigut calculats pels tècnics com a temps en què es necessitarà per dur a terme les tasques de manteniment que farà l'empresa Talio per uns 50.000 euros.
I encetem plana cultural perquè la companyia codinenca de xatlles 81 representarà demà l'obra carnaval de Jordi Galceran a la imponent sala de llevant de la Biblioteca de Catalunya a Barcelona. Els codinencs sumen un gran escenari més a la gira que han fet aquest any per tota Catalunya amb diferents obres i deixant un rastre d'èxit i d'aplaudiments a cada espai on han anat. Demà divendres a dos quarts de nou del vespre serà el torn a la sala de llevant de la Biblioteca de Catalunya.
Josep Canet, membre de la companyia i director de l'obra, explica com han aconseguit actuar-hi. Tenen una programació més o menys estable que van fent cada X temps actes en la sala llevat. El que passa és que és una programació que a vegades no arriba gaire al gran públic, sinó que es publicita molt a nivell de tota la gent que forma part de l'univers de la Biblioteca Nacional, dels lectors, associats...
d'interessats, de simpatitzants, i es publicita molt en aquest nivell. Llavors, són espectacles que queden, o sigui, a nivell de programació general queden com una mica dissimulats, com ell diu, però a la vegada són molt constants, i que en van fent seguit. El que passa és que això, no fan només teatre, fan coses molt diverses, i sí, sí, és cada...
generalment amb llendres, i gratuït pel públic. La sala és diàfana, és a dir, sense escenari, i suposa un repte més pels joves actors de l'obra. Canet assegura que han actuat altres cops en espais oberts, però que per molts dels intèrprets serà el primer cop. Van anar-hi de visita, sí, la vam veure, vam veure l'espai,
I llavors ens jugues una mica amb això, amb fer-ho també assajar amb espais fora de l'escenari que et puguin portar en aquesta sensació. I ho han fet altres vegades, que he de fer escenaris centrals i coses d'aquestes. El que passa és que aquest grup concretament amb 4 o 5 no ho havíem fet. I és un repte sempre sortir de l'escenari. És el que ja dic, parlem...
Parlem de la defensa, que diem nosaltres, no?, tota la defensa del coordinatge de l'espai que només projectes en un sentit, amb aquella quarta paret que té a l'escenari, com perds això, és molt més complexa, o sigui, tens el públic molt a l'hora i ho veus.
El veus directament, parles directament amb el públic. Per tant, el retre és important. Per la característica de l'espai, s'ha optat per una escenificació molt senzilla i amb pocs elements, on la feina de Núria Dardinyà ha sigut molt important a l'hora de centrar-se en la veu i el missatge dels actors. Per tant, aquí el que ens interessa molt és la paraula i el text i fugir de grans...
de grans efectes escenogràfics, que l'obra tampoc no els necessita, perquè al final el Carnaval passa amb una comissaria de publicia, o sigui, és un obra purament de comerç, no necessita efectes de vídeo o efectes escènics. Per tant, ho hem anat preparant sempre amb aquesta visió, i és interessant, això sí, clar, jo no, a nivell de sensacions jo ho estic vivint amb tranquil·litat, evidentment, sempre tens allò,
Però aquí els que hi patiran seran els actors, que a la mesura que es vagi acostant i a la que entrin en aquella sala, que a més a més tens poques hores per ser-hi, la impressió serà important. La direcció és meva, aquesta vegada sí amb molta col·laboració de la Núria, perquè ja ha fet molt treball de veu, és una obra que s'ha treballat molt a nivell de veu i de personatge, i llavors amb les indicacions de direcció que calen, les directrius, i a funcionar.
El repte és important per l'espai i també pel públic, ja que l'ambient de la Biblioteca de Catalunya sol ser força il·lustrat i intel·lectual, però això dona més força als integrants de Deixalles, que molts dels quals són molt joves, però comencen ja a estar acostumats a grans escenaris.
I anem cap al Moianès perquè, a partir de l'any vinent, el club de futbol caldès podrà jugar en un camp de gest artificial. El poble està a punt de deixar enrere el camp de terra de la zona esportiva de les Escomes. Aquest projecte respon a una demanda històrica dels veïns, sobretot els que estan vinculats al club de futbol caldès, que durant els últims anys havien anat veient com els jugadors marxaven a altres municipis per entrenar i competir en millors condicions. Ens ho explica en Jordi Givert.
Les obres que s'estan tirant endavant amb una inversió de 400.000 euros van començar a mitjans d'octubre i es preveu que acabin abans de donar la benvinguda a l'any que ve. L'alcalde de Calder, Eduard Sánchez, explicava que gràcies a dues subvencions havien pogut convertir el projecte en una realitat, encara que pocs confiessin en que fos possible. Han decidit fer el camp...
sobretot perquè és una activitat que té un retorn social molt important pel poble. I sense que ningú s'ho cregués, perquè ningú es cregui, referiu-me a un camp de pol d'herba, al final ho estem fent.
De moment, els jugadors de Caldés estan entrenant i jugant els seus partits artes, però el canvi de terra a Gespa ja ha provocat un cert rebombori al poble. Segons Sánchez, s'han multiplicat el nombre de jugadors que tenen interès en fer activitats amb el club de futbol de Caldés.
La inversió ha anat augmentant durant les obres perquè s'ha hagut de fer treballs complementaris per instal·lar un nou sistema de requi, reforçar el talús que envolta el camp amb rocalla. Paral·lelament, s'està millorant l'entorn i protegint els talusos que se troben darrere de les casetes dels vestuaris. Es preveu que la gespa es col·loqui abans d'acabar l'any, mentre que les graderies, tanques i altres elements de mobil diari esportius s'instal·laran durant el mes de gener.
I com us vam explicar ahir, l'Ajuntament de Caldes de Montbuí va registrar també ahir al matí al Ministeri de Memòria Democràtica a Madrid la demanda contra l'estat espanyol perquè els retorni 50.000 euros espoliats al poble durant la dictadura franquista. La presentació de la demanda que el consistori calderí va fer públic el 20 de novembre amb la commemoració
dels 50 anys de la mort de Franco, es va fer ahir realitat amb el registre formal a Madrid. Dia, doncs, molt important per aquest procés que va començar el 2022 amb l'entrada en vigor de la nova llei de memòria històrica i amb la qual l'Ajuntament busca retornar els 48.000 euros que el franquisme va espoliar de quatre entitats calderines el 1939, com també reclamar justícia i servir de precedent per altres ajuntaments. Isidre Pineda és l'alcalde de Caldes.
Acabem de registrar la demanda dirigida a l'Administració Central de l'Estat. De fet, és una demanda que enfoquem directament al Ministeri de Memòria Democràtica per escavalar els béns espoliats pel franquisme a l'Ajuntament de Caldes de Montbuí. Vam presentar, justament, 50 anys després de la mort del dictador, el 20 de novembre, els 48.000 euros de la modena actual...
que li corresponen a l'Ajuntament de Caldas, perquè són els diners que el franquisme va requisar a diferents entitats de caràcter municipal i que avui hem registrat justament per un tema de justícia i que esperem que el mateix ministeri tingui...
tingui com per toca, tenint en compte la Llei de Memòria Democràtica del 2022. Pineda, que ha estat acompanyat pel diputat Francesc Marc Álvaro, el primer tinent d'alcalde David Través i la regidora de Cultura Laia Cusco, ha demanat també una reunió amb la directora de Memòria Històrica Zoraida Ijosa per presentar la iniciativa personalment.
La demanda registrada consta d'unes 200 pàgines i inclou tota la documentació que des del 2022 la doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, Neus Moran, ha pogut recopilar a través d'investigacions i que acrediten les quantitats exactes espoliades.
Ens hem d'imaginar un document de pràcticament 200 pàgines amb diferents actes de l'Ajuntament, diguem-ne, de 1939, on nosaltres ens basem en la tasca que ha fet la historiadora Neus Moran, que és catedràtica de la Universitat de Barcelona, i també en una presentació, diguem-ne, d'una reclamació...
primer per via administrativa, que ens ha ajudat i orientat el professor i advocat Daniel Vallès de la Universitat Autònoma. Per tant, sí, és un document en el qual nosaltres acreditem aquests gairebé 48.000 euros que van ser espoliats a l'Ajuntament de Caldes de Montbui i que ja estan registrats dirigits al Ministeri de Memòria Democràtica.
Recordem que la xifra d'aquests 50.000 euros que es reclamaran sorgeix de l'espoli d'unes 29.000 pessetes de l'època republicana a tres entitats vinculades amb l'Ajuntament Calderí en aquell moment. 26.600 correspondrien a la secció administrativa de la propietat urbana, 2.300 al menjador popular infantil i la resta al comitè de milícies.
Tot i això, la suma de pessetes espoliades se la varien fins les 84.800 si es comptés amb l'espoli de la Cambra Agrària, però aquestes 50.900 restants ja no poden ser reclamades, ja que un alcalde dels anys 90 les va desestimar en cedir els diners a la Cambra Agrària de Barcelona.
Pineda explica que en són conscients que la demanda és un fet pioner, com a mínim a Catalunya, i assegura que esgutaran totes les vies legals que faci falta per tirar-ho endavant, com ara l'Audiència Nacional o fins i tot tribunals europeus. Som conscients que no hi ha hagut més ajuntaments que hagin impulsat reclamacions de béns com la que estem fent des de l'Ajuntament de Caldes de Montbuí. Som conscients que estem obrint camí.
Això fa que no sabem com acabarà aquesta reclamació, aquesta demanda, però sabem com comença. Venint avui aquí a Madrid, registrant la demanda, demanant, exigint al govern de l'Estat reconèixer una qüestió que és inapel·lable, i és que el franquisme va espoliar l'Ajuntament Republicà, l'Ajuntament legítim de Caldes de Montbuí. I, evidentment, si no s'atén a aquesta reclamació, el següent pas que haurem de dur a terme és la demanda a l'Audiència Nacional...
Esperem no arribar ni aquí ni al Tribunal Europeu, però ho fem, evidentment, per justícia, no només pels diners. Són gairebé 50.000 euros que ens agradaria dedicar a més polítiques de memòria democràtica, a més polítiques de memòria local, però ho fem sobretot per justícia i per memòria de les víctimes que van patir el franquisme.
Des de Caldes esperen crear un precedent i que altres ajuntaments facin el mateix. L'alcalde no va voler detallar terminis ni dates, però sí que va assegurar que ahir arrencava un procediment que no se sap com acabarà, però sí com comença, i és amb Caldes demanant justícia i memòria històrica.
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socials als perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Parmenyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ona Codinenca, al 107.2 FM i a onacodinenca.cat. Bona tarda, benvinguts al Parlem del Barça.