Tenim l'alcalde aquí. Jo crec que és un bon moment per fer-lo passar. Et passes tu aquí amb la... I tant. A on? Pots passar, pots passar. Tu aquí.
El compartim.
Per nosaltres i els d'avant i brindrem per nosaltres.
Doncs, després de sentir en Joan Dausà, quan són les 7 i 31 minuts de la tarda, estem en disposició de dir bona tarda i bons reis a l'alcalde. Pol Cabotí, bona tarda. Bona nit i bons reis també a una codinenca. Molt contents, molt contents de la nit d'avui. Que sorpresa, tu, que vinguessin les figures de Toy Story.
Home, sempre és una sorpresa veure qui acompanya els Reis. Sí, sí, la veritat és que molt bé. Els nens i nenes també estan supercontents i ha sigut espectacular aquesta arribada a la rotonda de baix pujant des de Villar, increïble. És que ara la Mònica i l'Aida entrevistaven un dels personatges de Toy Story i li ha dit, és que jo estigueixo aquí...
Vinc de tant en tant i espero que ens facin la variant. Això és un personatge de la ficció. Sí, sí, fins l'infinit i més enllà, sempre. L'alcalde què hi ha posat a la Carta del Rei? A quina? A la meva personal? A la d'alcaldia. A la d'alcaldia.
Home, és un any, el 2026, amb molts reptes, molts projectes. La veritat és que a la Carta del Rei sempre hi ha una llista de projectes importants. L'inici de les obres de la Variant és una, és una molt important. L'any passat no me'n recordo què vaig posar, però segur que vaig posar el Pou Flaquetres, que ha sigut una realitat, per tant vol dir que serveix i desig complert.
I ja ens estem bevent aquesta aigua i per tant això és motiu de celebració, però sobretot sempre dic el mateix que molta salut i il·lusió també per tota la gent, tots els codinecs i codinenques que s'ho mereixen, que avui també és la seva nit i durant tot l'any estem aquí treballant per viure millor i perquè estiguem tots més feliços i contents.
Això és la carta d'alcaldia. Ara volem saber què volem saber. El Pol, nosaltres som xafarderes. Per què tens que estem aquí? Què demanes, tu? A veure, aquest any m'he pensat, eh, abans de venir, perquè l'any passat crec que vaig venir sense pensar i no recordo encara qui vaig. Uns mitjons, no? Però això sempre, perquè això sempre. Perquè, sí, és la manera d'anar renovant els mitjons cada any. No, però, a veure, podríem dir, què he demanat? Un jersei?
Que m'hagués anat molt bé tenir-lo ja avui, però espero demà llevar-me un jersei perquè encara ha de venir fred i és veritat que he demanat un jersei. Què més? Una màquina de feitar. Sí, perquè se m'ha espatllat i he vingut sense feitar perquè tinc la màquina espatllada. També espero demà al matí poder-me feitar. I un llibre.
Qualsevol, que et sorprenguin. Qualsevol, que et sorprenguin. Algun llibre que no hagi llegit. I com que ho saben tots els que he llegit, doncs... A veure si et sorprenen. Demà esperem que el Pol Cabotí jugui el quinto radiofònic, li portem un regal a casa... Demà veurem pitats afaitats o no. Demà veurem pitats afaitats. I llegint, llegint, llegint. I que ens diguis quin llibre t'han portat. Perfecte.
Demà t'ho demanarem. Què més t'anava a preguntar? Sí, estem en ple nevocat activat, tenim també el pla de protecció civil per una dada de fred activat. Això a nivell logístic, com ha pactat? Abans la regidora ens deia que la cavalcada s'havia pactat amb els patges perquè ells tenen informació de bona mà, però a nivell més...
De cara a la població... Hem dit nosaltres que ens agradaria que neves, però potser per a vosaltres era una mica complicat. Sí, a veure, si ara quan arriben els reis a la plaça, a més a més fan nevar, ja seria perfecte. Perquè el que hem estat durant tot el dia molt pendents és de si nevava durant el dia per si això afectava a la mobilitat. I evidentment...
Clar, no només hem de pensar en Sant Feliu, també hem de pensar en altres pobles més amunt on sí que ha nevat i per tant hem hagut de preveure a la C59 tot un pla d'actuació en cas que necessités passar a algun vehicle d'emergències i això ens ha donat una mica més de feina i la incertesa fins avui a les 10 del matí que hem decidit. Va, ens arrisquem, tirem endavant, el rebem a la plaça i la veritat és que ho podrem fer. Ja estan segur a punt d'arribar.
De vegades se l'arrisca. Però molt bé, per sort comptem amb molts voluntaris de Sant Feliu, hi ha tota la policia local, els voluntaris forestals, també tots els voluntaris de l'organització, la comissió de Reis, que està fent una feina impecable, i també vosaltres des d'aquí, doncs, informant en tot moment de les novetats, i de moment tot anem bé, per tant, molt contents.
Última pregunta i molt ràpida abans de deixar-te anar a rebre els Reis i a donar-vos-hi la clau aquesta cobra a totes les portes. El teu primer any d'alcaldia, Reis al pavelló. El segon, van sortir al balcó de l'Ajuntament perquè la farmàcia estava en hores. Avui sortireu a la farmàcia. L'any que ve on serem? L'any que ve a la plaça Nova.
L'any que ve a la plaça Nova, això esperem, eh? És el desig de res, també. També ho hem posat a la carta, també ho hem posat a la carta. Però bueno, espero que no sigui el pavelló, espero que ho puguem tornar a fer aquí i al final, doncs, a veure si trobem algun altre balcó interessant...
per rebre els reis com es mereixen. Veig que tenim públic. Ara tenim públic. Això sol ser el termòmetre que la cavalcada s'acosta molt a la plaça. Quan hi ha nens i nenes aquí a la vora, sol ser per això, perquè fins ara tot eren adults i la nena era tota allà baix.
Pol Cabuti, alcalde de Sant Feliu de Codines. Moltes gràcies per ser aquí. Moltes gràcies a vosaltres i endavant amb la feina. I gràcies també per acostar la nit de reis a totes les cases i a tota la gent que no ens pot acompanyar avui des de Sant Feliu, però que segur que ho fan des de tot arreu del món. Per tant, també molt agraïts.
Doncs anirem de seguida, mentre el Pol marxarà d'aquí, a connectar amb una de les unitats mòbils. No sé si amb la Mònica i l'Aida o amb la Mònica i l'Aida. Vinga, nosaltres ja estem aquí, arriben a la plaça. I estem protejats de nens i nenes, que al final són els protagonistes del dia d'avui.
I anem a veure si ens volen respondre alguna pregunta. Ara sí. Hola, bona tarda. Som de la ràdio, d'Ona Codinenca. Ens explicaríeu què els demaneu als reis? Ona, dins que no, que sí, Vernonya. No demanes res. Iro, com et dius? Anna. Hola, Anna. I què demanes? Què has posat a la carta? No, bueno...
No ho vull dir. Doncs molt bé. Em sembla perfecte perquè també pot ser molt secret. Estàs nerviosa, Anna? Sí. Ja veuràs que demà serà una alegria. Ja. Aquí tenim una altra nena. Anem a buscar. Hola, bona tarda. Com et dius? Júlia. I tu què li has demanat als reis?
Com quines, a veure? No sé, no me'n recordo. No te'n recordes? Alguna joguina, algun joc, algú de roba... No me'n recordo. No te'n recordes? No. Bueno, doncs res. Anem a la recerca d'alguna altra. No ens ho volen explicar, com veieu? Això de les cartes secretes... El ton, aviam que et diguis. No ho havíem trobat encara, eh? Són vergonyosos.
Anem a... Mira, aquest nen que està aquí... Hola! Hola, perdoneu! Hem espantat els pares! Som de la ràdio! Us podem fer una pregunta? Vinga, què li demana't el rei? Un jack de l'skate, de skates.
Què és això? No ho tinc controlat. Són uns skates i per muntar-los tu mateix i crear-los tu mateix. Aquests skates fes-ho fent amb el dint? Sí. Ah, jo n'havia tingut això. Que xulo. Això és molt guai. Sí. I algú més? I t'has portat bé, oi? Que t'ho portaran? Sí. Sens dubte. Sens dubte. I tant. I tant. Doncs vinga, moltes gràcies. Adéu. Mira.
Mira qui tenim aquí. Tenim un excompany de la ràdio. Hola, Jael, carinyos. Que us heu portat bé? Molt bé. I tu? No gaire, però bueno. Seurà tot sinceritat. I tant. Això és important. Què has demanat als reis? Ai, què he demanat. Mira, saps què he demanat? Pintures per pintar.
Oh, que creatiu, m'encanta. Tinc ganes de pintar, no pinto, eh? Però tinc ganes de pintar. Vinga, creativitat a tope, no? No pintes res, ja, eh? No pinto res. Al lloc, no pinto res al lloc. I vosaltres què ho hem demanat? Jo ja ho he dit, unes vampes pel pàdel. Molt bé. Per a veure si guanyem d'una vegada, no? I si no, ben bé que ens ho posem, no?
I tu què has demanat? No, jo he demanat que sigui més amable el 26. Una miqueta més amable, només. Més simpatico. Noies, venim cap aquí a la plaça perquè està arribant la... Digue el petit, els altres corren per aquí perquè els he vist.
Tornem cap a la plaça perquè està arribant l'estrella aquí a la plaça i ara mateix hi ha una sensació aquí de cosa importantíssima. Tenim a la Clara al mig de la plaça amb nens i nenes que estan per aquí a la vora, que no sé si tenen aquesta emoció que transmet aquesta música. Doncs això, estem aquí al mig de la plaça i tenim un nen que té moltes ganes d'explicar-nos que deu anar a Parrells. Què és anar a Parrells?
Guau! Que guai! Si no aneu a buscar algun altre nen que també ens digui que ha demanat per Reis. Vols dir-me que has demanat per Reis? No? Bueno, té vergonya alguns. Aviam... Hola! Estic anant per la ràdio. Vols dir-nos que has demanat per Reis? Que has demanat per Reis?
Ja està? Ens ho has de traduir, Clara, perquè no l'hem sentit gaire. Ha demanat un despertador, hem dit que era un despertador.
Uns polis 3D, suposo que vas fer figures 3D, coses així superguais. Uau! I un... Una bici!
Sí, una bici que està aquí, que hi ha molt soroll, hi ha molta gent i està aquí, és difícil trobar gent dins per dins. Molt bé, Clara, ara sona oques gràcies a tot drap. De fet, a mi no m'han posat els Reis, però serà un dels regals d'aquest dos 2026 veureu oques gràcies en directe dues vegades.
Dues vegades, Gemma, com és això? A l'estadi hi ha el Cabrò Roc. Ostres, buà, buà, valla regal. És un regalàs. 1026, eh? És un regalàs, és un regalàs. I jo i la Clara també tenim entrades per Ocas. I... I aviam si els reis ens porten un concert, de qui sigui. A mi m'encanta. De Joan Daussà, d'Ocas, m'és igual. A mi també. A mi també, de qui sigui, però...
Un concert sempre és un bon regal, no? Sempre és un bon regal. Una experiència sempre és un bon regal. És un d'aquests regals que és l'experiència i no una cosa física que ha passat molt, eh? Sí. Mira, us deixeixo tres missatges més que ens han arribat.
El primer és de la Marina Carbonell, a qui enviem una abraçada molt gran, que l'any passat estava aquí a l'estudi amb nosaltres i diu aquest any des de casa, però vivim la nit més màgica a Mona Codinenca. M'encanta una retransmissió espectacular, gràcies. Marina, una abraçada molt gran d'aquest equip l'any que ve que ens farem aquí. Gràcies, Marina.
Trobem a faltar aquí. I una altra persona que també trobem a faltar aquí, als Pius i Busques, Jordi Massagué. Diu, barreja de nostalcia i una mica de ràbia per no poder ser amb vosaltres en aquesta cavalcada, companys i companyes d'una codinenca. Gràcies pel curro immens que comporta aquesta meravella de transmissió. Abrigueu-vos fort. Jordi, no mateixis? Que estem ben abrigats.
I llavors n'hi ha un altre, que és Sant Feliu els nòvuls, que diu, molt bona feina, jo no estic malalt, però fa massa fred. Per tant, agraeixo aquesta retransmissió per la tele. Doncs també una abraçada per tu. Roger, cuida't. Molt intel·ligent, molt intel·ligent. Mira, abans, quan muntava'm ho dèiem, eh? Dèiem, segurament hi ha gent que, si no tens criatures petites, potser no et ve de gust sortir en aquest fred i acabes també fent aquest...
Servei públic per tota aquesta gent que està a casa. Sí, sí, sí. Al final hi ha molta gent que sigui la raó que sigui, no pot sortir a veure i està molt bé poder veure a través de la tele, a través de la ràdio.
perquè algú fa el que estem fent nosaltres. Sí, i tant. Jo ara ja estic molt nerviosa perquè està a punt de passar una cosa que vosaltres no sou conscients que passarà, però passarà de seguida i passarà aquí. El què passarà? Què passarà? Que no sé si serà el rei blanc, el rei ros o el rei negre. Em diguis això. Però segurament, segurament, eh? Ens ho ha dit abans d'un petge.
Que vingui un rei aquí. El set d'una codinenca de la plaça de Sant Bòliu de Codines. Això ha sigut una sorpresa per nosaltres, eh? Quina il·lusió. Som privilegiades, eh? Mare meva, quina il·lusió. El Jaume i la Rosa... Agafa ara l'inalambri qui costa't el Jaume. Aviam, si ara podem veure... Si podem sentir alguna cosa. Que no marxo lluny.
Hola. Què? Hola. Però ho fa a Madrid. Per tant, no sé com... Com està vivint el race aquí?
Com esteu vivint els Reis? T'has d'acostar més, Rosa, perquè no et sentia mare.
Ah, o parla amb el micro de la Clara. És que hi ha molt xivarri que la plaça. La música. La música.
Gràcies, Jaume i Rosa. Jaume Segaleix i Rosa Parés, dos codinecs que viuen a Madrid i sabem si per reis són aquí o són a Madrid, perquè quan són a Madrid sempre, sempre, sempre ens escriuen per dir-nos que ens estan seguint en directe per Ona Codinenca i en els darrers anys també per YouTube. Com us deia, el Jaume va ser un dels fundadors d'Ona Codinenca, juntament amb aquella gent que era tan jove fa 21 anys d'aquí pocs dies i
I sempre, sempre ens segueixen. Ei, puja la confeti a la plaça. Puja la confeti i molta, molta gent a la plaça. Molta gent, molta emoció. Ja es veu que hi ha una emoció aquí i hem arribat. Ara potser sí que s'acosta, eh? La música està més forta, se sent també la gent xerrar i el confeti. Ja s'acosta, noies. Això ja és aquí. Aquesta imatge tan xula de la plaça plena de gent amb l'arbre al mig...
Això és d'aquí, ja veiem alguns voluntaris, algun patge per aquí. Això potser és per nosaltres, eh? Que no sigui, que se'ns està costant un rei aquí a la carpa, perquè aquests patges, de quins rei són aquests patges? Veiem aquestes armilles taronges...
de la Comissió de Reis, que són les que es dediquen a obrir pas pel pas dels Reis, pel pas dels Reis, per guiar-los una mica també. Crec que estaven guiant els patges i aviam si ara veiem més xalecos amb taronxes i vol dir que el rei s'acosta. Aviam. Armilles. Armilles. Xalecos, he dit. Ara a la ràdio els del Camoneraja van posar una guardiola que quan diuen un perverisme han de posar una moneda.
Jo no em crec que ho posin amb cada barbarisme que diuen perquè està molt buida aquella guàrdia. Em guardo la moneda i l'hauré de posar, nois. Però sí, sí, esperem que posis una moneda quan tornis a les... Jo estic nerviosa, eh? A part de gelada, jo estic nerviosa. Pel que veiem a les imatges, la travessia està plena de gent, no? Encara...
Diria que encara no han arribat totes les carrosses aquí. Suposo que ja ha passat la pluja de caramels, ja s'ha passat, que ja han entrat tots els caramels.
Oh, i ara sí! Ara sí! Ara ens arriba el rei, el ton ens obrirà pas. Són com abans? Esteu tu, clara. Estàs majançat? Benvingut. Per vosaltres.
Ha estat un viatge llarg, aquest? Sí, ha sigut un viatge molt, molt llarg.
Estem molt contents, en nom de tot Sant Feliu, que hagin pogut venir aquí i que hagin pogut venir a hora que ho direm, perquè avui fa molt fred i hi ha molts nens i moltes persones que ens segueixen des de casa amb aquesta càmera. No sé si els diu alguna cosa. Bueno, bueno, compteu que amb què falli fred som mags i al final el camí de l'estrella es porta fins a Sant Feliu. Com ha estat aquest viatge des d'Orient fins aquí?
Bueno, ha sigut molt cansat, molt... I a vegades amb els camells i les ajudes dels altres hem pogut arribar aquí a Sant Feliu. S'han portat bé els nens i nenes?
Sí, portem molts regals, molts regals. Molts regals, eh? Portem molts regals, però també portem algú que de carbó, eh? Ai, per nosaltres no. Sempre hi ha algú que es porta una mica malament. Esperem que no sigui per nosaltres, no? No. Algun trapella, algun trapella. Alguna trapelleria hem fet també. Sí, sí, sí. I qui no, i qui no? Potser una cosa de carbó sí que trobem. Hi ha algun regal estrella?
Bueno, sempre hi ha un regal estrella. Hi ha els escalèstrics, les guitarres, patinets i moltes, moltes, moltes joguines petites. Molt bé, moltes joguines petites perquè n'hi ha d'haver per tothom.
Perquè té que haver-hi per tothom. Clar, clar, clar. Molt bé, doncs, escolti, Reimalsió, doncs el deixarem que pugui anar a fer el discurs a l'Ajuntament, però abans ens fem una selfie, no, amb el rei? Va, ens fem una selfie amb el rei. Dispara tu.
Moltes gràcies. Vosaltres. Que vingueu amb viatge de tornada i bona nit amb aquest fred. Gràcies també als patges. Moltes gràcies. Encara han recollit cartes pel camí.
han recollit cartes pel camí. Sí, sí, m'ha vingut una nena abans que no li havia donat temps de portar la carta a la bústia i ja li he dit, dona-li al rei que segur que a últim moment també estan preparats per tots. Sempre hi ha algú que va a última hora, però els reis ho fan, els reis van la manera per trobar el regal i portar-la a la cama. Mireu què em passa a mi? Fé la gallina. Fé la gallina, eh? I no és el fred que també, però no, eh? No, no, realment...
És molt impressionant quan venen els reis d'aquí a la vora, que a més a ells ve sempre una llengua de gent que es tira aquí sobre uns amb nosaltres. I ens han vist la cara els reis i ja saben que també som una mica trapelles. I ens ho han dit, ens ho han dit directament, eh? I ens ho ha dit, eh? Sí, sí, sí. Ens ho ha dit, alguna cosa de carbó també volem, i ha mirat-nos a nosaltres. I he volgut dissimular, però... He volgut dissimular, però no...
No ha curat, eh? Crec que ha vist que també n'he fet algun aquest any. Esperem que hi hagi més regals que algun. Estic segura, n'estic segura. Mentre es creu a la plaça hi ha vèria gent que també el vol saludar i li donen la mà.
I va fent així, eh? Perquè això deu ser molt cansat, eh? Deu ser molt cansat. És molt de majestat, eh? El gest de la mà... El gest de saludar girant la mà i no saludar normal. Realment és. Les unitats mòbils no estan actives, oi? Les unitats mòbils deuen haver arribat a la plaça i ara no sé quin...
si podem parlar o no. Ah, ja s'han trobat, ja s'han trobat les dues unitats. Ens acaben de enviar una foto. A veure... Si vols vam...
Aquí amb els nens que estan just davant de la carta de la ràdio i us hem de preguntar què heu demanat per Reis? Una samarreta al Barça. Molt bon regal, aquest sempre cau, sempre hi ha algú que demana una samarreta al Barça. Què més? Uns pantalons. Una experiència.
I una experiència qualsevol o...? Un patinet. Un patinet. Un dels normals o ara els elèctrics, que tothom demanava patinets elèctrics? Els normals. Està molt bé. Crec que no tenim cap altre nen per aquí, per tant... Pregunteu si us ha agradat la cavalcada. Us ha agradat la cavalcada? Molt bé.
Quina és la vostra part preferida, tot això? La dels carmels. Sí. La dels carmels. Igual. Igual. Igual, la dels carmels. També hauria sigut la meva, perquè m'han dit. També, he escoltat. Abans fa ser d'Antoni també em donaven de carmels.
Molt bé, va estar pràctic, eh?, el que han demanat. Les hem arretat al Barça, uns pantalons, una experiència...
Un patinet. És veritat, un patinet i dels normals, no elèctrics, sinó dels que has de fer una mica de força. Un clàssic, un regal clàssic, un patinet. I una samarreta al Barça també. És clàssic. Una samarreta al Barça i els clàssics. Qui no s'ha demanat mai una samarreta al Barça? Total. I el teu germà petit aquí. I el meu germà petit. El teu germà petit què demana? El teu germà petit què demana?
Doncs s'han anat amb moltes joguines, mai en té prou. I juga amb totes, eh? I em fa jugar a mi, jo també jugo amb les teves joguines. Així que espero que li portin joguines xules, perquè si jo també l'has de jugar... De les joguines del Pep, quina és la teva preferida?
M'agrada molt el virus. Ell va demanar els jocs de cartes del virus. I en sap, eh? En sap molt de jugar. Sempre em guanya. També a vegades el deixo guanyar. Però m'encanta que li portin jocs de taula. Perquè jugar amb ninos tampoc... No soc professional. Però jocs de taula m'agrada molt jugar amb ells.
Jo amb el virus també hi he jugat, amb les meves filloles, el virus i el Sushi Go, que també és així com de cartes, que has de ser molt ràpid jugant, també és molt xulo. Jo n'he demanat un...
que és d'aquests d'estratègia mental per entrenar l'agilitat mental d'aquests que són com si hi ha un cotxe encallat i has de pensar com treure'n d'aquell lloc i això que va bé per no perdre el fil ara que ja som grans ara que és una persona gran sí
S'estan fent fotos els patges al davant de l'Ajuntament.
Jo crec que ja sense els reis, vol dir que ja els reis s'estan preparant. Els reis ja s'estan preparant el seu discurs, el rei blanc ja deu estar una mica entrenant el vocalitzar. Si pujaven de vigues, deuen estar cansadíssims. Ara, abans de sortir al balcó, suposo que reposen una mica, beuen aigua i van fent, perquè nosaltres portem la mateixa estona aquells d'aquí i també estem cansades. Mira, companys, somriem, somriem que ens fem fotos.
Sí, sí, estem cansades i estem assegudes, per tant, no m'imagino tots els patges que porten caminant des de Viga, es van dir fins aquí, després de tot el viatge des d'Orient. Tots els patges i els que van darrere seu, de Toy Story i de totes les altres carrosses. Com es diuen els personatges de Toy Story?
El bus de gear i el Woody. El Woody i la noia no me'n recordo, com et deia. Jo tampoc. Ho ha dit, però ara no el recordo. I mira que era molt fan de tot això. Ho segueixo sent, però és que fa temps que no veig les pel·lícules. És veritat. És la de la variant.