Ona Codinenca, al 107.2 FM
Molt bona tarda, són dos quarts de buita, sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'E59 d'avui, dilluns 26 de gener de 2026. L'informatiu de Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbuí, Vigues i Riells, el FAI i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que l'equip d'atenció primària Muià-Castell d'Arsol recupera el servei de pediatria fix. El 112 va rebre 88 trucades des del Moianès durant el temporal del cap de setmana sense cap actuació de gravetat. Sant Feliu i Prada oficialitzen el nomenament a Pompeu Fabra de fill adoptiu de les dues poblacions en l'inici de les cinquenes jornades.
el butlletí dels municipis de la C59. Comencem les 59 d'avui explicant-vos que l'equip d'atenció primària Muià Castellarsol ja disposa des d'aquest mes de gener d'un professional de medicina pediàtrica assignat de manera estable i ajornada completa, un fet que permet, segons el Departament de Salut, garantir una atenció continuada i de proximitat als infants i a les seves famílies. Ens ho explica en Jordi Givert.
La nova incorporació dóna resposta a una demanda llargament esperada al moianès i permet reforçar la qualitat assistencial als infants. El pediatra atendrà al cap de moiar els dilluns, dimarts, dimecres i divendres, mentre que els dijous passarà consulta al consultori local de Castellterçol, facilitant així l'accés al servei a tota la població del territori. Amb aquest professional assignat de forma estable i en coordinació amb l'equip d'infermeria pediàtrica i el personal d'atenció primària,
l'EAP Mollà Castell Tarsol podrà millorar la continuïtat assistencial i el seguiment dels infants. La falta de pediatra va provocar mobilitzacions i manifestacions a Mollà durant la tardor. La Nerea Campo era una de les mares que hi participava.
Oficialment no hi ha pediatra, és de l'1 d'octubre, però tres setmanes abans la plaça ja estava descoberta, tot i que no estava convocada. Però la situació ve de lluny, perquè aquesta plaça de pediatra del cap de Mollà havia estat anys enrere també descoberta, quan la pediatra causava baixa no s'ha cobert mai.
Però les famílies també voldrien que es recuperés la plaça fixa a Castellterçol i tenir dos pediatres a la comarca, ja que des de Castellterçol també es dona servei a pobles com Castellcís, Sant Quirs de Safaja i Granera. Però també ens agradaria anar a una proposta de màxim, és a dir, tornar aquells dos pediatres a la comarca
i que la persona que vingui a cobrir aquesta plaça, que ells acusen que no hi ha pediatres que vulguin venir, perquè realment la plaça no és atractiva, perquè estàs assumint aquest pediatre la feina de dos professionals amb un de sol. Llavors, l'ideal seria que tornessin a haver-hi dos pediatres, dues figures d'atenció a la comarca.
Des de l'Institut Català de la Salut de la Catalunya Central i el Departament de Salut de la Generalitat, destaquen que aquesta incorporació s'enmarca en el compromís de garantir una atenció sanitària de qualitat, equitativa i propera arreu del territori. També han volgut posar en valor l'esforç dels equips professionals que han fet possible mantenir el servei durant aquest període.
Gràcies, Jordi, i seguim amb més informació perquè el telèfon 112 va rebre 88 trucades des del Mollanès durant el temporal del cap de setmana, la majoria dissabte per les complicacions a la carretera que va suposar la forta nevada.
Dissabte mig matí la neu va començar a caure amb intensitat a bona part del moyanès. En pocs minuts les taulades i els carrers es ja lluïen força amb blanquinats i la neu s'acumulava cada cop més per hores després deixar un panorama que feia anys que no es veia per la zona.
La bellesa del paisatge contrastava amb moments d'atenció a les carreteres, sobretot a la C-59 i també a la C-25, a l'eix transversal a l'altura de Santa Maria d'Ulor, en les quals molts cotxes van quedar atrapats al voral davant la impossibilitat de seguir sense cadenes. De les 88 trucades que va registrar el 112 durant el cap de setmana, 59 van ser per temes relacionats amb el trànsit.
A quarts d'una del migdia, des de Protecció Civil, es va enviar una alerta a tots els mòbils de la comarca demanant restringir al màxim la mobilitat i augmentar la precaució, sobretot el volant. Per sort, cap d'aquestes 88 trucades va deixar cap ferit greu ni cap actuació d'emergència.
En el moment alge de la nevada, la C-59 a l'altura de Santa Maria Dolor va haver de ser tallada pel risc pels conductors i a la C-59 la mobilitat sense cadenes va quedar restringida durant hores a partir de Sant Feliu de Codines i també en el tram entre Mollà i Santa Maria Dolor. Durant el cap de setmana, els bombers també van tenir feina a la comarca i van rebre 31 avisos, però sense cap actuació destacada ni d'importància.
Les cinquenes jornades Pompeu Fabra finalitzen el gruix-gros de la seva programació, celebrat aquest cap de setmana, amb una gran assistència de públic tant a Prada de Conflent com a Sant Feliu de Codines. Per primera vegada, la programació s'ha dividit entre les dues poblacions.
Tot i el temporal de pluja i neu, que sobretot dissabte, com us hem explicat, han colpejat la zona, la cinquena edició d'aquestes jornades dedicades a la reflexió i la reivindicació de la llengua i cultura catalana ha oferit una programació molt àmplia, principalment sobre l'exili de les dones catalanes durant la Guerra Civil Espanyola i la postguerra, i la repressió i les morts al País Valencià en aquest mateix període. El gruix de la programació s'ha pogut desenvolupar completament
excepte la conferència d'Oriol Junqueras, que va ser cancel·lada a última hora per la situació del país, marcada sobretot pel caos a Rodalies. Lluís Llopis, principal impulsor del grup de treball Pompeu Fabra, valorava molt positivament el cap de setmana. Molt bé, ahir vam començar Prada i avui hem acabat a Sant Feliu. Vam fer un inici parlant de dones amb el conseller Llus Puig a l'exili, que ja no està a l'exili perquè està al nord de Catalunya,
I avui hem continuat amb la repressió del País Valencià, que creiem que ha sigut una taula interessant i molt dura, molt dura de sentir algunes coses, i la tancada amb el conseller, el Dani Miquel...
Bé, molt bé, molt complet. Pol Cabotí, alcalde de Sant Feliu de Codines, destaca la gran mobilització de la població de Sant Feliu, que va omplir un autobús fins a Prada de Conflent per participar en l'acte institucional d'anomenament de fill adoptiu de Fabra dels dos municipis.
Hem pogut compartir aquest moment de l'ofrena floral a la tomba de Pompeu Fabra amb veïns i veïnes de Sant Feliu, que vam omplir un autocar per anar fins a Prada. Després allà amb l'Ajuntament de Prada conjuntament anunciem i fem públic aquest fill adoptiu que hem fet en Pompeu Fabra dels dues viles.
I després tercer, que després de molts anys de dir-ho, finalment el Lluís Puig ha pogut inaugurar en persona la jornada Esfabra. Lamentablement ens hem hagut de desplaçar a Prada perquè ho pogués fer. Tot i que el gruix principal de la programació s'ha fet aquest cap de setmana, fins a final de mes es podran veure a Sant Feliu i Prada diverses exposicions sobre les temàtiques d'enguany.
Una cinquantena de codinencs es van desplaçar fins a Prada dissabte per seguir els actes institucionals al cementiri, davant la tomba de Pompeu Fabra i també el casal de Conflent. La Gemma Permanyer els va seguir de prop.
El banc de Pompeu Fabra ja és a les portes del cementiri de Prada. La visita al conflent d'aquest dissabte ha començat amb la descoberta, per part de l'alcalde de Prada i del de Sant Feliu de Codines, d'un nou banc al municipi de la Catalunya Nord. El banc inclou una silueta del mestre Fabra feta amb forja i és tot un símbol pel municipi, ja que diversos documents fotogràfics recullen tant a Fabra com a la seva família asseguts en un banc, al costat d'un pi que hi ha en aquell punt.
El pi s'ha mantingut intact al llarg dels anys en el mateix punt, però el banc havia desaparegut. El 2022, en la primera visita institucional de l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines a Prada, Ramon Gual, autor del llibre Pompeu Fabra a Prada, va demanar a l'Ajuntament que tornés a posar el banc en aquell punt. Ara ja hi és i es mantindrà com un record a les estones que hi havia passat al senyor ordenador de la llengua catalana.
La descoberta del banc ha estat l'aperitiu de l'acte institucional que s'ha fet al cementiri de Prada, davant la tomba de Pompeu Fabra, sota una pluja incessant, i que ha servit per fer de manera oficial el nomenament de Pompeu Fabra com a fill adoptiu de les dues poblacions, una aprovació que s'ha fet en els respectius plens municipals. Yves Delcor és l'alcalde de Prada.
En cavitat d'alcalde de la vida, em sento molt feliç i orgullós d'acollir el mestre Pompeu Fabra en el nostre cor. Nomenem l'ofill adopter de la nostra vida. Prada de Conflant es va convertir així en el seu darrer refugi i en el lloc que va escollir per ser-hi enterrat. Un espai de memòria i un símbol de la perseverança cultural nacional catalana.
L'alcalde de Sant Feliu ha definit la jornada d'especial, no només pel lliurement del fill adoptiu, sinó pel fet de poder fer l'ofrena acompanyats de molts veïns de Sant Feliu, però també de la Universitat Catalana d'Estiu, de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Universitat Pompeu Fabra. Escoltem Pol Cabuti. Com deia Pompeu Fabra, seguim en terra catalana. I això, al llarg d'aquests anys, aquest vincle en Prada, és una cosa que hem après. Venim aquí i no tenim la sensació de creuar cap frontera.
perquè venim aquí i ens sentim que és part del nostre país, dels països catalans. I això també ho fa simbòlic perquè el fet d'un fill adoptiu a Pompeu Fabra és un gest actiu amb el comís de preservar també la memòria i el llegat que ens deixa Fabra al país, perquè Fabra al final va fer això, ens va fer estimar una terra, ens va fer estimar una llengua, a més amb aquest esperit tan català de...
de fer-ho des de la voluntat de lluita i de resistència amb la que ho va fer. I també d'estimar-nos fins a l'últim racó de la nostra terra, com també ho és Prada. Cabuti també ha destacat la importància simbòlica que l'exconseller de Cultura, Lluís Puig, ara a l'exili, pugui inaugurar les jornades d'aquest any des de Prada. Estem fent un homeatge, però també estem seguint la lluita de...
que també representava Pompeu Fabra. Per això també aquest any és especial, perquè aquest any en caure en dissabte, el que hem volgut és que la promesa que hem fet des del primer any en Lluís Puig, que quan pogués tornar inauguraria les jornades, doncs s'està allargant tant fins al punt que la inauguració de les jornades Fabra el 24 de gener cau en dissabte i ens hem desplaçat aquí i aquest any sí que les inaugurarà en persona i per això aquest any també les fa especials.
A l'acte institucional del cementiri també hi ha participat Rosa Estapà, presidenta de la càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra, que ha explicat les funcions d'aquest ens de la universitat, que es va crear fa 12 anys, i a més la recent creació de l'espai museístic Pompeu Fabra per acostar la figura del mestre també als més joves. I a més a més no només era transversal en aquest sentit d'horitzontal, sinó també vertical, que volíem que estudiants...
membres del PAS i també professors s'impliquessin en aquesta tasca de vetllar, de parlar, de reflexionar sobre la figura de Pompeu Fabra i també sobre l'ús de la llengua en general a totes les universitats. El president de la Universitat Catalana d'Estiu, Jordi Casases, ha reivindicat el mestre Fabra, però també el ciutadà Fabra, i ha subratllat el compromís social i democràtic de Fabra més enllà de la tasca per a la llengua.
I aquest poble, que és la societat civil, és el que va representar Pompeu Fabra en la seva participació institucional en l'associació protectora, en Nostra Parla, etc. En el Centre Excursionista de Catalunya, ell hi va ser present i va dinamitzar, va ajudar també amb el seu testimoni modern a dinamitzar la societat.
Un sentiment que, segons ha dit, és el que fa poble i que és més necessari que mai en moments com els actuals. Jordi Mir, estudiós i coneixedor de la figura de Fabra, en nom de l'Institut d'Estudis Catalans, ha valorat el reconeixement que suposa el nomenament de fill d'edup per part de Sant Feliu i de Prada. Que ara li reconeguin d'una manera oficial, per dir-ho d'una manera que ens entenguem però que és la que realment val.
aquest veïnatge preferent, em sembla que és una manera de demostrar-nos a nosaltres mateixos el que en podem dir d'una manera general la vigència de Fabra, la vigència de Fabra en l'obra i en la persona.
perquè no s'acaba en que la seva obra és la que ens fa que avui siguem tots aquí, units per una mateixa intenció, que és el de salvaguardar la llengua, que és la nostra base de la identitat nostra. L'acte ha culminat amb una actuació de quarts de duo, el duet format per Gemma Sol i Marina Palau.
I als ocellets cantant i a festejar-loant, que amb sa veu melindrós. I als ocellets cantant i a festejar-loant, que amb sa veu melindrós.
La conferència inaugural de les Jornades Fabra s'ha fet, com dèiem abans, a Prada, a càrrec de l'exconseller de Cultura Lluís Puig, ara a l'exili. També l'ha seguit in situ la Gemma Permanyer. Lluís Puig ha glossat diversos aspectes personals de la vida de Pompeu Fabra.
El conseller de Cultura de Catalunya, destituït pel 155 i a l'exili des de fa més de 8 anys, ha donat el tret de sortir del seu discurs amb una cita de Joan Coromines, tot dient que l'exili de Fabra va ser una injustícia històrica, però també una lliçó moral.
Puig ha valorat les jornades i ha afirmat que estan articulades amb una clara voluntat divulgativa. De la glosa personal a Fabra n'ha destacat la persona que hi ha darrere el referent reconegut, amb aspectes com la pràctica del tenis. De fet, en va ser un dels impulsors a Catalunya. Hem defensat d'alguna manera convençuda la necessitat d'equilibrar el cos i l'intel·lecte. I en aquest sentit va ser un ferm defensor de l'activitat física i de la vida a l'àrea de llum.
Un fet que comptava amb poca prèdica entre els intel·lectuals de la seva època. Constatem en punts com aquest que la nostra és una societat ben diferent a la de Padre, apesats com estem ara a la qualitat de conviure en un context d'accés de superfils, superficialitat i culte desmesurat al cos que tan afecta i malmet el benestar de la nostra societat, en especial dels majorors.
També l'amor del mestre cap al país a través del reconeixement de la seva geografia amb la pràctica de l'excursionisme. El conseller ha explicat que l'exili no va ser ni viscut ni explicat de manera homogènia, ni per ell ni pels seus compatriotes. I ha reivindicat un dels aspectes tractats en aquestes jornades, el paper de les dones en l'exili català.
Lluís Puig ha fet pública la seva convicció que la memòria històrica és una eina imprescindible per la construcció de persones lliures i alhora una condició necessària per entendre el present i projectar el futur. El rol de Fabra resulta imprescindible per entendre la capacitat i la potència de la llengua catalana com a eina articuladora d'una consciència col·lectiva que ha estat capaç de sobreviure tota mena de personatges.
Per fer-ho, no només s'ha valgut d'una normativa sòlida, sinó també d'una actitud intel·lectual basada en el rigor, la responsabilitat, la fidelitat i el compromís amb el país i les seves persones. La conferència inaugural ha acabat amb els aplaudiments del públic d'en Peus.
I anem cap a Caldes de Montbuí perquè l'Ajuntament de la Vila Termal ha presentat aquest matí el projecte Caldes 2032 Horitzó Compartit, un procés participatiu que preveu crear les línies mestres d'actuació de les polítiques municipals des d'enguany fins al 2032 amb la col·laboració dels calderins i les calderines. El 2015, el consistori calderí va definir el primer pla estratègic de la història del poble,
un pla que preveia i definia les actuacions i les polítiques dels següents 10 anys, és a dir, fins al 2025. Ara, que ja s'ha acabat el 2025, l'Ajuntament de Caldes es proposa la redacció, amb la col·laboració ciutadana, d'un nou pla per definir cap on ha d'avançar el poble en els pròxims 7 anys. Isidre Pineda, l'alcalde, ho presentava així aquest matí. Iniciem la feina, iniciem el treball...
per redactar, per impulsar un nou pla estratègic enfocat cap al 2032 per dissenyar la Caldes de Montgui i projectar el municipi entre tots plegats que ens agradaria construir. Per construir-ho, el consistori engega avui mateix un procés amb el qual implicarà
i interpel·larà directament a la ciutadania calderina perquè aquesta digui la seva opinió sobre l'estat actual del municipi i cap on creu que ha d'avançar. La fase que s'inicia avui és l'anomenada de diagnosi del territori en la que s'oferirà informació de l'actualitat del poble a la ciutadania. Ho explica l'alcalde.
El que hem fet és un recull de tots aquells plans sectorials d'àrees concretes, des de, per exemple, el Pla Local de Joventut fins a un dels últims, que seria el Pla de Salut o el Pla d'Internacionalització,
Amb tots aquests plans, o el pla d'acció climàtica que no teníem, per exemple, fa 10 anys, tots aquests plans també s'intenta fer un reforç i són ja continguts que ha reflexionat la ciutadania, perquè tots ells són participatius, però és que a més a més també hi ha la part de...
entre unions amb tècnics municipals, amb electes i amb també la ciutadania. Aquesta mateixa fase inclou una enquesta que la població podrà contestar a través de la plataforma Línia Decidim entre el 9 i el 22 de febrer i que servirà per puntuar i valorar els serveis actuals. Jaume Balart és el regidor de Participació Ciutadana. Una enquesta a la qual els ciutadans i ciutadanes tindran l'oportunitat d'expressar
com voldria que fos aquesta caldes que ens ha d'acompanyar des d'ara fins al 2032. En aquest sentit, del 9 de febrer fins al 21 de febrer tindrem oberta una enquesta participativa en la que els ciutadans i ciutadanes tindran l'oportunitat de fer-nos saber com veuen caldes, com veuen els serveis municipals,
i, en definitiva, la seva opinió per tot allò que fa referència al nostre municipi. La segona fase serà l'anàlisi dels resultats de l'enquesta i el debat amb la ciutadania i les entitats calderines per configurar l'agenda calderina dels propers anys.
En una segona fase, aquesta enquesta inicial es traduirà en que farem un seguit d'activitats durant el 31 d'abril, farem un seguit d'activitats en les quals convidarem a totes aquelles persones que hagin o no participat en l'enquesta inicial de forma presencial perquè entre tots i totes podem debatre com volem aquesta calda del 2032.
Finalment, el mes de juny es farà un retorn de totes les qüestions valorades durant el procés i es desenvoluparan les línies mestres pel futur Caldes de Montbuí. Des del consistori animen a tots els ciutadans i les entitats a participar per fer un procés amb molta participació i que reflecteixi la realitat del poble.
Els esports. I com cada dilluns avancem repassant els resultats esportius dels equips de la nostra zona. Comencem, com sempre, per l'hoquei amb el recam Lacer Caldes, que guanya per 6 gols a 5 l'anada dels quarts de final de la segona competició europea en un partit totalment boig i, com veieu, amb molts gols contra el Pacense portuguès.
Un partit en què el Caldes va arribar a 10 minuts del final guanyant per 5 gols a 2, però 3 gols en només un minut dels portuguesos van petar el partit. Finalment, a només 50 segons, el Caldes va marcar l'últim gol que els permet anar a Portugal amb un golet d'avantatge que hagués pogut ser més, però millor un que cap.
Tornem a competicions estatals amb victòria importantíssima per 0 gols a 2 del Palau de l'Uquell Lliga Iberdrola Femenina contra el Ben Vibre. 3 punts d'or en una de les visites més complicades de la temporada i gràcies a dos gols fets a la primera part i que ja no es van moure del marcador. Les de Palau se situen ara quartes a 7 punts de les primeres que de moment no perden pistonada.
Fem la pilota més gran i passem al futbol i us expliquem que el Caldes de Primera Catalana segueix en ratxa i aconsegueix una nova victòria, aquest cop contra el Juventus Lloret i per dos gols a un. Un gol al primer minut del partit i un al minut 73 fan que els tres punts es quedin a Terres Calderines i que l'equip s'allunyi ja a dos punts del descens, tot i que encara segueix en zona molt perillosa.
El Sant Feliu de Tercera Catalana viatjava fins a la Roca del Vallès per enfrontar-se a la penya blanc-blava i en torna sense cap punt després de perdre per un gol a zero en un partit molt disputat. Els codinens segueixen a mitja taula i haurien de començar a sumar de nou alguna victòria per no patir en les últimes jornades de la temporada. I acabem explicant-vos que el partit del Mollà, també de Tercera Catalana contra la Metlla del Vallès, es va cancel·lar pel temporal de dissabte.
I acabem el programa d'avui amb la previsió del temps per aquesta última setmana de gener. Un mes que ha estat molt marcat per les pluges i el mal temps, i com hem vist aquest cap de setmana, també per les nevades. Res més a dir, endavant amb la previsió, Pep, i a veure com acabarem el gener. Bona tarda. Ha començat l'última setmana de gener. Estem a ple hivern.
I ho fem després d'un cap de setmana increïble. Plenament hivernal. Realment, jo crec que la nevada que va caure, poca gent la preveia.
No es preveia ni de bon tros tanta neu i a tan baixa gota. Ens va afectar de ple. Jo m'esperava poder 4 centímetres, 5, però és que va anar al doble en alguns llocs dels nostres pobles i ciutats, uns 10 centímetres.
I segurament, depèn d'on, per l'orografia, pel vent, etcètera, que a cada lloc és diferent els centímetres de lloc que cauen, és molt complicat medir-ho exactament, devien caure més de 10 centímetres, segurament en algun lloc està uns 15 centímetres a tot estirar. Una nevada testimonial, no molt important i a bon tros, però que feia anys que no queia. No me'n recordo una nevada...
tan important poder fer almenys 4 o 5 anys per tant Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do no m'ho esperava gens de tot inesperat i tampoc la puja molta puja 20-30 litres
estem en aquesta dinàmica. Abans de la crisi que vam tenir de l'aigua, tots els fronts que ens havien de venir acabaven que no caien ni una gota, gairebé, i ara els fronts que sembla que ens aportaran poca pluja acaben provocant moltíssima pluja. Tot està saturat d'aigua i hi ha arbres que estan cayent perquè el terreny està molt humit. A més, amb aquesta neu que ja ha caigut a sobre,
ha provocat això, que caiguin arbres increïbles. Si ens ho diuen fa un any, que estaríem així al gener del 2026, tothom diria que era impossible. El gener del 2026, només fa un any, els pantans havien d'estar al 15% o poder menys, i ara els tenim al 90 i pico per cent, i perquè ja han obert comportes durant molts dies, ja han deixat anar moltíssima aigua, que és que si no...
podríem haver omplert dos o tres pantans, dos o tres vegades aquests pantans tan grans que tenim, perquè és que l'aigua caigut és impressionant. Eh...
Aquesta setmana continuarem bastant amb aquesta dinàmica, no paren de passar fronts ara atlàntics, ha canviat una mica la dinàmica, no són vents de llevant ni de bon tros, però són vents atlàntics, perturbacions atlàntiques que ens van creuant aquesta nit, especialment tensa, sigut una vegada al Pirineu, un gruix d'aneu impressionant, una altra vegada al Pirineu.
I demà torna a passar en front. Aquests fons atlàntics deixen més precipitació perineu que no pas a latituds més baixes. I, per tant, demà tindrem un dia gris, un dia tapat, un dia de fred, un dia d'hivern, amb les màximes de 10 o 11 graus.
Puja, jo crec que tot es tira uns 5 litres, però és que, bueno, ja no m'ho crec, ja no m'ho crec, potser són més litres, sobretot a la tarda. A la tarda és quan plaurà més. Cota neu, uns 1.200, 1.200 metres. No fa net, no fa net. Dimecres tindrem més estons de sol, alguna petita precipitació, molt poca cosa, però no acaba de fer net ni de bon tros. I dijous...
Tornem-hi, un altre front atlàntic ens afectarà de manera més important, com el de dimarts. No crec que deixi molta pluja, igualment també uns 5 litres, com a molt, però és el que hi havia abans, i ja no m'agafio ara aquests fronts. Quan arriben cap a casa nostra...
Últimament es recargolen, s'inflen amb el Mediterrani i són més actius. Ja no sé si aquests ho seran. Jo crec que no, ara mateix. Ara mateix, a punt dels mapes, que no. Que seran poc actius. Però és que...
ja no m'enfio, ja no m'enfio ara que siguin poc actius. La Cota Neu voltarà el dijous als 1.400-1.500 metres, pujarà perquè seran una mica de front de ben atlàntics, però també ho faran una mica de sud. I les temperatures tota la setmana a Ràgia, poques glaçades, no hi ha moltes glaçades, i les màximes moltes al voltant dels 10-12 graus, com a molt. Per tant,
setmana marcada per fronts atlàntics, en teoria ens deixaran poca pluja i unes temperatures d'hivern amb poques glaçades a la nit. Que vagi molt bé, adeu!
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socials als perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Parmenyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies.
Ona Codinenca, al 107.2 FM i a onacodinenca.cat Bona nit. A partir d'ara, tu jugues.