Molt bona tarda, són dos quarts de vuit. Sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'Eix 59 d'avui, dimarts 27 de gener de 2026. L'informatiu de Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbui, Vigues i Riells-Alfai i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que l'alcalde de Mollà creu que els opositors al projecte del Prat van amagar informació judicial per beneficiar-se en la consulta. Neix una plataforma amb un istrol de calders contra el projecte del cementiri xinès previst per l'Ajuntament. Caldes inicia un procés participatiu per definir l'actuació de l'Ajuntament en els propers set anys.
el butlletí dels municipis de la C59. Comencem l'eix 59 d'avui explicant-vos que Dionís Guiteres, alcalde de Mollà, està convençut que els opositors al projecte de l'Ajuntament per regularitzar el polígon al Prat i que inclou la polèmica ampliació de l'escorxador i la construcció d'una planta de biogàs van amagar informació judicial per beneficiar-se en la consulta popular celebrada a principis de gener.
Així ho ha explicat en una entrevista a Ona Codinenca després que la plataforma per un mullà viu, contrari al projecte de l'Ajuntament, fes públic el passat 19 de gener en un tuit un document de la Fiscalia Provincial de Barcelona amb data 27 de maig de 2025 en què aquesta expressa que el procés d'investigació judicial contra guiteres en què se l'acusava del delicte de prevaricació
per no executar la sentència de tancament de l'escorxador del 1999, no ha trobat indicis de l'existència de tal delicte i que, per tant, procedeix a arxivar el cas. L'alcalde assegura que ell no ha rebut aquesta informació per part de la Fiscalia i que a través d'aquesta piulada és el primer cop que s'assaventa de la decisió de la Fiscalia.
també denuncia que la plataforma contrària al projecte i que va fer una gran campanya pel no a la consulta de l'11 de gener s'ha amagat aquesta informació en benefici seu. Escoltem guiteres als micròfons d'Ona Codinenca. Jo vaig veure una denúncia i una petició de la Fiscalia per investigar-me personalment, era una qüestió personal, era acusar-me de prevaricació urbanística i de no complir una sentència de l'any 99 i portem des de, jo crec que vam respondre el mes de març del 25,
i a dia d'avui encara no tinc la resposta de la Fiscalia. I resulta que la part denunciant, perquè ho posa així en la resolució que va penjar Mujabiu, es diu que des del 27 de maig del 25 a mi se m'exculpa de tot això.
i a més a més diu en aquesta pàgina que les coses s'han fet bé, els tràmits són correctes, s'està respectant tota la tramitació legal i jo, com a part afectada perquè he estat denunciat, no en tenia cap resposta. No és que ens sentim perjudicats, ens sentim decebuts perquè tota aquesta informació no s'ha sabut. La gent, estic convençut que molta gent ha anat a votar no a aquest projecte sense tenir tota la informació.
I aquesta informació estava amagada. Per tant, jo crec que és desmereixer la consulta, però no per part nostra, sinó per la pròpia part, o una part, jo no vull dir que sigui tothom, una part dels promotors d'aquesta consulta i d'aquest no.
Des de Perun-Mullà viu, consideren poc creïble que Guiteres, com a denunciat, no rebés la informació de la Fiscalia i asseguren que el 20 de desembre, el primer dia de la campanya pel no a la consulta, ja van explicar l'existència de l'arxivament. En el següent tall podem escoltar a Pilar Clapés, del grup ecologista Alfanal, i també de Perun-Mullà viu, fent referència a aquesta sentència de la Fiscalia en un dels actes de la campanya.
Vist això, algú va tirar aquest projecte a la Fiscalia d'Urbanisme i Medi Ambient, dient, ei, hi ha aquest escorxador que té una sentència de tancament i l'Ajuntament està promovent una modificació puntual per fer créixer aquest escorxador. Digueu, què passa aquí? Doncs bé, la resolució de la sentència, que és a la següent pàgina,
El que diu és que l'Ajuntament ho ha fet tot superbé per legalitzar aquest escorxador i que, per tant, aquest escorxador no s'ha de tancar. I molt menys quan la Comissió Territorial d'Urbanisme, arran d'aquesta tramitació que estan fent d'aquesta ampliació, ha declarat que aquest escorxador és beneficiós pel territori.
Ara Mollà va fer públic la setmana passada un contundent comunicat en què denunciava l'existència d'una campanya de desinformació contra el projecte. Aquest començava amb un contundent prou mentides i afirmava que s'han creuat algunes línies vermelles que són fonamentals en un estat democràtic. Guiteres explica a què es refereixen amb aquestes acusacions.
El que diu aquesta resolució de la Fiscalia és que, per la part que hem vist, que tot s'està seguint una tramitació correcta, amb informes positius per part de les diferents administracions de la Generalitat que tenen competències en aquest afer, i es deia que no, que tot això era una conxorxa entre el propietari de l'escorxador i jo mateix, fins i tot s'ha dit que si cobrava comissions o cobrava... que em mantenia, no vull fer servir la paraula que s'ha utilitzat,
Per tant, això per un cantó i després per l'altre,
El projecte d'aprovació inicial de la modificació puntual per la legalització del polígon i l'ampliació de l'activitat econòmica de l'escorxador la té tothom i allà queda clar que no sacrificaran més porcs, allà queda clar que no s'ampliarà l'activitat de matança i en canvi s'ha seguit dient. Per tant, prou mentides. Molta gent de Mollà ha vist aquests dies, justament abans de començar la consulta,
amb cartells, acusant-me de 50.000 coses i a nivell personal. Que si m'he venut l'empresa, que si no tinc cas a mullar... Bé, una campanya absolutament dura i absolutament directa i concentrada en la meva persona. Jo ho he anat aguantant tan bé com he pogut, però també soc persona i també he tingut pressions per les xarxes socials,
també gent pel carrer, molt poca la veritat, però sí, m'he sentit agredit moltes vegades i he tingut d'aguantar perquè soc un càrrec electe i un càrrec electe se suposa que no pot perdre els estreps i s'ha de comportar d'una manera impoluta i angelical i bé, jo a part de ser un càrrec electe també soc persona i també tinc uns límits de paciència.
Entre aquests estira i arronces, el projecte de l'Ajuntament continua el seu procés. Després que el ple aprovés l'avantprojecte, l'aprovació inicial també va aconseguir aprovar-se, però no va poder tirar endavant per la manca d'un document i s'espera que aviat es pugui tornar a aprovar correctament. Pels pròxims passos administratius, l'alcalde assegura que encara queden mesos de feina i espera propostes per millorar i pluralitzar el projecte.
és l'aprovació de l'avantprojecte, que ja està fet, és l'aprovació inicial que es va fer i des dels serveis d'urbanisme i de l'oficina tècnica ambiental es va dir que faltava un document,
un document que ja s'havia demanat 16 mesos abans i que l'oficina tècnica ambiental té 3 mesos per contestar i en portava 16, no havia contestat i ens va semblar que això volia dir que era en silenci administratiu, ens vam equivocar. I ara tornarà a passar pel ple, en breu, aquesta aprovació inicial amb les aportacions fetes per l'oficina tècnica ambiental i l'oficina d'urbanisme. Després ens quedarà
L'aprovació provisional, que també tindrà el seu espai d'exposició pública, on tothom pot presentar alegacions i el que faci falta, s'envia a Urbanisme, Urbanisme torna a revisar el document i ens el retorna. I després queda l'aprovació definitiva, que és una aprovació per ple,
Un altre cop, exposicions públiques, i definitivament qui ho aprova no és l'Ajuntament, sinó que és l'Urbanisme. Nosaltres l'únic que fem és ratificar aquesta aprovació. Per tant, ens queden encara molts mesos de debat obert, de debat públic, de...
d'esperar que hi hagi propostes en positiu per millorar aquest projecte perquè sigui el més sostenible i el més eficient possible i aquí esperem que totes les persones que estiguin interessades en aquest tema ens ajudin a fer-lo molt millor.
Guiteres reitera un cop més que tot l'equip de govern i el partit remen en la mateixa direcció i que compta amb la confiança de tots els regidors i les regidores. Tot i admetre que aquest procés l'ha fet qüestionar moltes coses, decidir també no presentar-se a les properes eleccions municipals i fins i tot pensar a dimitir, ara obre la porta a una nova candidatura per l'alcaldia per disputar el que seria el seu cinquè mandat.
no estic vivint de puta mare ni m'estic passant pipa. I he passat alguns episodis de veritable tristesa i de veritable conflicte personal intern. Des de pensar en dimitir i plegar,
a marxar del poble, he passat per tots els estadis. Però em sento fort i acompanyat. I no només fort i acompanyat per l'equip de govern i per la resta de gent d'Ara Mollà, sinó per moltíssima gent del poble. Tornaràs a presentar les properes eleccions? Doncs tenia clar que no, però ja no ho tinc tan clar. Perquè crec que, per exemple, comparar els vots del no amb els que ha tingut Aira Mollà, jo només l'entenc...
per veure quina força té ara mullar i quina força pot tenir una nova formació política o les diferents forces polítiques a les eleccions del maig del 27. Doncs no ho sé, ens ho estem plantejant, per què no?
Sobre el resultat de la consulta popular, Guiteres admet que és un clar toc d'atenció a l'actuació de l'Ajuntament i assegura que han de millorar la comunicació del projecte per dispersar moltes pors actuals de part de la ciutadania. Per rebaixar el nivell de crispació al poble, també assegura que ha de millorar les seves formes però que els contraris del projecte han de canviar també la seva actuació.
Aquest dimecres, en el ple municipal de gener, faran pública la postura del govern de Mollà respecte al resultat de la consulta, com també la sol·licitud del consistori a la Fiscalia per rebre la comunicació de la sentència del procés judicial de l'alcalde. Podeu escoltar l'entrevista sencera a Dona Codinenca conjuntament amb Ona Bages, a Dionís Guiteres, realitzada el dilluns 26 de gener al web donacodinenca.cat. No us la perdeu.
I seguim el moyanès perquè una trentena de veïns i veïnes de Monistrol de Calder s'han organitzat en una nova plataforma ciutadana per expressar la seva oposició al projecte de cementiri xinès que un grup d'inversors vol impulsar el municipi amb el suport de l'Ajuntament. El col·lectiu es fa dir així no al cementiri xinès i reclama més informació, transparència i un replantejament profund del projecte.
Segons expliquen, el projecte preveu una gran necròpoli multiconfessional a la finca de la Païssa, a aproximadament un quilòmetre del nucli del poble, amb una superfície d'unes 50 hectàrees i capacitat de fins a 80.000 construccions funeràries. Els veïns alerten que el planejament no encaixa amb l'entorn rural històric de la finca tradicionalment vinculada a la vinya.
temen per la preservació de la masia, del patrimoni de pedra seca i de les barraques de vinya, així com per l'impacte ambiental del projecte. Matías Ponsa és portaveu del grup.
Sí, ens preocupa de tot l'entorn i sobretot la part ecològica dels animals en perill d'extinció que hi ha, l'oralaica, que també forma part de l'ecologia, la transmissió dels animals que passen per aquí. Per exemple, hi ha una parella d'un àguila...
Un dels punts que genera més preocupació és el consum d'aigua. El projecte inclouria zones de gespa i llacs artificials, un fet que ha portat a la plataforma a preguntar d'on sortirà l'aigua necessària. També expressen inquietud per una possible afectació als aquífers a una font que rega els horts dels pins i a l'abastament d'aigua del poble.
De vegades això és una sensació, les sensacions de vegades són molt volàtils, però de vegades sembla que treballin més per l'empresa xinesa del cementiri que no pas la responsabilitat de ser l'equip de govern del poble que democràticament han escollit la gent de Monistrol i que són ells els que han de defensar totes aquestes coses. No ells que han de defensar el poble,
La plataforma ja ha presentat diverses preguntes a l'Ajuntament a través d'una instància, però denuncia que, de moment, no ha rebut resposta. De fet, als veïns contraris al projecte els preocupa com l'equip de govern està gestionant aquest tema.
Això és el consum d'aigua, però el problema de l'aigua és més important i que aquest acuífer, ja per totes les que s'ho han mirat, passa per sota de la propietat aquesta de la païssa, per sota del cementiri. No hi ha cap garantia que d'aquí un any o d'aquí cinc o d'aquí deu hi hagi infiltracions i es contamini l'aigua del poble. Llavors el que serà un cementiri, si ens fan mal bé l'aigua, serà el poble, perquè sense aigua no podem viure.
Per tot plegat exigeixen explicacions clares i asseguren que continuaran mobilitzant-se perquè el projecte es revisi abans de tirar endavant.
I com us explicàvem ahir, l'Ajuntament de Caldes de Montbuí va presentar ahir dilluns el projecte Caldes 2032 Horitzó Compartit, un procés participatiu que preveu crear les línies mestres d'actuació de les polítiques municipals des d'enguany i fins al 2032 amb la col·laboració dels calderins i les calderines.
El 2015, el consistori Calderí va definir el primer pla estratègic de la història del poble, un pla que preveia i definia les actuacions i les polítiques dels següents 10 anys, és a dir, fins al 2025. Ara, un any després, és a dir, quan ja s'ha acabat el 2025, l'Ajuntament de Caldes es proposa la redacció, amb la col·laboració ciutadana, d'un nou pla per definir cap on ha d'avançar el poble en els propers 7 anys. Isidre Pineda, l'alcalde, ho presentava així ahir al matí.
Iniciem la feina, iniciem el treball per redactar, per impulsar un nou pla estratègic enfocat cap al 2032 per dissenyar la Caldes de Montbuí i projectar el municipi entre tots plegats que ens agradaria construir.
Per construir-ho, el consistori engega avui mateix un procés amb el qual implicarà i interpel·larà directament a la ciutadania calderina perquè aquesta digui la seva opinió sobre l'estat actual del municipi i cap on creu que ha d'avançar. La fase que s'inicia avui és l'anomenada de diagnosi del territori en la que s'oferirà informació de l'actualitat del poble a la ciutadania. Ho explica l'alcalde.
El que hem fet és un recull de tots aquells plans sectorials d'àrees concretes, des de, per exemple, el Pla Local de Joventut, fins un dels últims, que seria el Pla de Salut o el Pla d'Internacionalització,
amb tots aquests plans o el Pla d'Axio Climàtica que no teníem, per exemple, fa 10 anys, tots aquests plans també s'intenta fer un reforç i són ja contingut cara reflexional de la ciutadania, perquè tots ells són participatius, però és que a més a més també hi ha la part de reunions amb tècnics municipals, amb electes...
i amb també la ciutadania. Aquesta mateixa fase inclou una enquesta que la població podrà contestar a través de la plataforma en línia Decidim entre el 9 i el 22 de febrer i que servirà per puntuar i valorar els serveis actuals. Jaume Balart és el regidor de Participació Ciutadana. Una enquesta a la qual els ciutadans i ciutadanes tindran l'oportunitat d'expressar
com voldria que fos aquesta caldes que ens ha d'acompanyar des d'ara fins al 2032. En aquest sentit, del 9 de febrer fins al 21 de febrer, tindrem oberta una enquesta participativa en la que els ciutadans i ciutadanes tindran l'oportunitat de fer-nos saber com veuen caldes, com veuen els serveis municipals,
i, en definitiva, la seva opinió per tot allò que fa referència al nostre municipi. La segona fase serà l'anàlisi dels resultats de l'enquesta i el debat amb la ciutadania i les entitats calderines per configurar l'agenda calderina dels propers anys. En una segona fase, aquesta enquesta inicial es traduirà en que farem un seguit d'activitats durant el 31 d'abril,
farem un seguit d'activitats en les quals convidarem globalment a totes aquelles persones que hagin o no participat en l'enquesta inicial de forma presencial perquè entre tots i totes podem debatre com volem aquesta calda des del 2032.
Finalment, el mes de juny es farà un retorn de totes les qüestions valorades durant el procés i es desenvoluparan les línies mestres pel futur Caldes de Montbuí. Des del consistori animen a tots els ciutadans i les entitats a participar per fer un procés amb molta participació i que reflecteixi la realitat del poble.
I tal com us vam explicar ahir, les jornades Pompeu Fabra han viscut una de les dues jornades a Prada de Conflent. Allà s'hi ha fet una taula rodona amb dones per donar veu a una de les vessants més desconegudes de l'exili, les dones exiliades. La Gemma Permanyer ho ha seguit des de Prada.
El paper de la dona ha estat sovint una de les arestes més invisibles de l'exili català. Per això, la taula rodona de les jornades Fabra, que s'ha fet dissabte al Firal de Prada, el Conflent, ha estat dedicada a aquesta invisibilització de les dones, però també a alguns patrons, esquemes i situacions que es repeteixen en els àmbits en els quals les ponents de la taula han treballat.
Les sis persones que, moderades per la Neus del Casal del Conflent, han expressat el passat, el present i el futur de les dones han estat Teresa Dalmau, Laura Morral, Maria Montserrat Oliveres, Mercè Gisbert, Rosa Maria Fro i Helena Peiris. Teresa Dalmau ha parlat de Simona Gai, escriptora, amb una obra molt personal, que va ser la primera dona que va publicar una novel·la en català a la Catalunya Nord al segle XX. Tot i això, la majoria de vegades se l'esmenta
Se li posa el subtítol de germana del poeta Josep Sebastià Pons. En el seu temps, jo crec que quan parlem d'invisibilització de les dones i com ha passat això, s'ha de contextualitzar en un temps, en una època i en una societat i en certs estaments de la societat.
La Simona Gai era una persona que va néixer amb una família benestàndida i si va ser escriptora va ser també molt gràcies al seu germà perquè al seu germà li portava 12 anys, era el germà gran.
Laura Moral, directora de la Fundació Arrels, que ha dedicat la seva vida a fer present el català a la Catalunya Nord, ha relatat les dificultats a l'hora de tractar amb l'Estat francès, el qual ha qualificat de jacubí, per assolir que hi hagi un ensenyament públic en català. Ha explicat la lluita perquè l'Estat accepti que hi hagi una escola immersiva pública després que la llengua hagi estat prohibida a l'espai públic i no hagi estat mai ensenyada a les escoles.
doncs has d'imposar això i a més has d'imposar que no maltractes els nanos que se'ns va dir, que no et poses el seu estat mental en perill que també se'ns va dir, etc. Doncs has de demostrar que això
Has de lluitar en contra, fins i tot, de la ignorància dels mestres de lluitar, i de les mestres, aquí, homes i dones, que pensen que faràs malbé una criatura per sempre. Tot això. Al cap d'un mes de 40 anys, sí que llavors pots dir tranquil·lament que
La seva segona lluita és recuperar l'ús social del català i treballen amb eines com Radio Arrels. Mària Montserrat Oliveres és responsable del projecte Binomi, un projecte d'innovació, transformació i renaixença psicoeducativa transfronterer entre la Catalunya del Nord i la del Sud. Oliveres ha explicat que, a diferència del que pugui semblar, la tecnologia i la intel·ligència artificial poden ser aliades per preservar la llengua i traspassar fronteres.
i ho fem inclús creant els propis robots i fent ja un petit diccionari a partir d'aquelles mots, d'aquelles paraules que neixen del de dins dels alumnes, del de dins dels infants, des del sud fins al nord, i que estem ensenyant a les màquines que, malgrat que ara estiguin dient que el català està en perill, jo us puc dir que no,
que mentre estimem des del cor i amb el cap la nostra llengua, la nostra taqui, la llengua està viva. Gràcies. Mercè Gisbert, directora de l'Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i membre de la Junta de la Societat Catalana de Pedagogia, és filla de la Sènia, al sud de Catalunya, i ha defensat la seva militància amb la llengua i, sobretot, amb la seva varietat dialectal, el català de les Terres de l'Ebre. Això ha fet també per la llengua.
que un bon català, que no és un pedre mai, no és un català estàndard. Continuo parlant com a Terres de l'Ebre. I quan vaig començar a donar classe a la universitat, recordo que utilitzava paraules que la gent no entenia. No les vaig canviar mai. Perquè des del punt de vista tècnic, són paraules acceptades i no tenia per què canviar-les. Llavors dia, si algú no m'entén que em demanen,
Traducció, jo li diré què és. Per exemple, nosaltres agranem o tenim fumarals o mengem maçanes, no mengem pomes. Les coses no són roges, si no són vermelles, són roges, no? Però també us he de dir que, com feia a segon debut, la profeta que tenim de català no mos disseva d'estes paraules.
En l'àmbit universitari ha dit que hi ha dos grans reptes pel que fa a les grans corporacions internacionals que han convertit l'anglès en la llengua franca i, en el cas de Catalunya, que no hi ha prou estructures que defensin el català com a llengua científica. Una situació que s'ha proposat capgirar des de l'agència per la qualitat del sistema universitari que dirigeix des de fa tres mesos. Rosa Maria Fro ha exposat la mirada de l'infant que viu l'exili de la seva família.
La seva família és de Sant Feliu de Codines i va haver d'exiliar-se a la Catalunya Nord. El seu avi va morir a Argelés el 1970 i ella va integrar-se a la societat francesa, on ha estat funcionària. Malgrat aquesta integració, ha volgut transmetre a les seves filles la seva llengua. La vida és molt estranya i espero que les meves filles puguin defensar el català i els catalans.
Helena Peiris, membre del Casal del Conferent, ha relatat les vivències dels seus padrins catalans que es van haver d'exiliar a la Catalunya Nord. El seu avi ho va fer abans de la Guerra Civil. Fill de la Vall del Ter, va marxar a Prada a negar-se a anar a la Guerra de Cuba.
I ha arribat aquí i l'exili també ho ha viscut a nivell de la llengua, perquè ha arribat aquí. I a Fillols eren els espanyols, però la gent del poble eren espanyols, no eren català. Han estat un poc rebutjats, després no han guanyat.
l'ha retirada, però han estat revuixats. Per ell, el concret de l'Eglise ha estat un viatge de la llengua, perquè tenia la llengua francesa, sort que era un village, parla del català,
La taula rodona s'ha fet al firal de Prada, en una sala on a les parets hi havia l'exposició Exiliades, que recull la vida de diverses personalitats catalanes que van haver de marxar amb l'esclat de la Guerra Civil, no només a França, sinó a indrets més llunyans com l'Argentina o Xil·la.
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socials als perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Permanyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!