Ona Codinenca, al 107.2 FM
Molt bona tarda, són dos quarts de vuit, sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'ES 59 d'avui, divendres 9 de gener de 2026. L'informatiu de Sant Feliu de Codina, Escaldes de Montbuí, Vigues i Riells, el FAI i el Mujanès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que 5.500 veïns de Mollà són cridats aquest diumenge a participar en la consulta popular sobre l'ampliació de l'escorxador i la construcció de la planta de biogàs. Ara Mollà, a partir que governa, fa una crida a la no participació per considerar la pregunta tendenciosa i lluny de la realitat.
Junts legitima la consulta, el PSC es posiciona a favor de la planta de biogàs, però no de la seva ubicació, i la CUP es mostra en contra de tot el projecte de l'Ajuntament.
el butlletí dels municipis de la C59. Comencem les 59 d'avui explicant-vos que Muià celebrarà aquest diumenge una consulta popular d'iniciativa ciutadana per conèixer l'opinió del poble sobre l'ampliació de l'escorxador i la construcció d'una planta de biogas municipal, projecte de l'actual govern. El procés fins aquí ha estat llarg i polèmic pel desacord entre ecologistes, veïns i l'Ajuntament. Ens ho detalla en Jordi Givert.
S'haurà de respondre sí o no a la pregunta. Estàs d'acord que l'Ajuntament de Mollà promogui la modificació urbanística dels terrenys del Pla de Castellnou per l'ampliació de l'escorxador i la construcció de la planta de biogàs? Mentre que el govern ho defensa perquè creu que tindrà un impacte positiu, sobretot per la regularització del polígon, els ecologistes ho critiquen perquè veuen el projecte desproporcionat. Tot i que el resultat no serà vinculant, els partidaris del no esperen una alta participació.
L'alcalde de Mollà, Dionís Guiteres, es defensava de les crítiques rebudes durant les últimes setmanes relacionades amb l'organització de la consulta per part de la plataforma Mollà viu. Entenc perfectament que puguin entendre que s'ha torpedinat. Jo puc dir i puc assegurar que no ha estat així.
és la seva paraula contra la meva, per tant, jo ara mateix estic en la posició que he de fer que aquesta consulta tiri endavant. Hem seguit rigorosa i escrupolosament el que ens ha dit la Comissió de Garanties, per tant, la Generalitat de Catalunya, i hem seguit escrupolosament fins a l'últim dia aquest procediment.
que és un procediment que ja he dit, que no és gens fàcil, que és complex i que s'ha fet amb la millor de les voluntats. Per un mullà viu, la plataforma contrària al projecte, han criticat durament aquestes setmanes la falta de campanya i, sobretot, que només hi haurà una mesa per 5.500 veïns cridats a votar. La Pilar Clapés és membre de la plataforma.
demanem que hi hagi més meses. En el decret de consulta aprovat per l'alcalde, posa només una sola mesa per votar 5.522 persones. Tothom sap que això és físicament inviable, perquè en les eleccions normals el que es fa és una mesa per cada 1.000 persones cridades a votar.
En aquest sentit, l'alcalde de Mollà explicava que han hagut de fer el sense mai i que per fer un sorteig era complex. Per això han optat per fer una mesa amb treballadors municipals voluntaris. Fan tots els ajuntaments amb totes les consultes populars que hem pogut veure, que és agafar treballadors públics, per tant treballadors i treballadores de l'Ajuntament, que voluntàriament venen un diumenge a passar tot el dia amb una mesa per poder participar en aquesta consulta.
L'Ajuntament de Mollano té 3.000 treballadors ni 2.000, hi ha hagut els voluntaris que han hagut i amb aquests voluntaris hem pogut omplir una mesa. Jo crec que no hem de posar el focus en els treballadors i treballadores, que ja faran molt que voluntàriament aniran a passar el seu diumenge, que és el seu dia de festa, en una consulta per voluntat pròpia.
Els partidaris del no creuen que des de l'equip de govern estan incentivant l'abstenció. Clapés explica, per tant, com llegiran els resultats d'aquesta consulta.
Per això ells no estan fent campanya pel sí, perquè saben que no guanyarien. Llavors, com ho llegiríem? Si hi ha molta gent que vota i surt que no, i això és superior al seu número de vots, que els legitimen per governar majoria absoluta, ho llegiríem com que el poble no vol aquests projectes i, per tant, encara que no sigui vinculant,
L'Ajuntament ha d'escoltar el poble. El poble ha de legitimar uns projectes que el més gran, que és el de l'ampliació d'excursidor, no estava en el seu programa electoral. Per un mollà viu, ha fet una campanya molt activa durant les festes de Nadal i la tancarà amb l'espectacle interactiu Natura Centrum Est, de l'artista mollanès Marcelí Antúnez, que tindrà lloc dissabte dos quarts de dotze del migdia a l'Escola Pia.
Gràcies, Jordi. I per altra banda, els grups polítics a l'oposició de Mollà també s'han pronunciat manifestant la seva posició sobre la consulta. Maria Tarté, de Junts per Mollà, explicava que entenen per què part del poble ha donat suport a una consulta i ho feia a Ràdio Mollà.
I nosaltres hem entès perfectament que la gent vulgui que se li pregunti aquest tema, perquè és veritat que ara Muià va plantejant el seu programa electoral que faria una planta de biogàs, va posant estrelleta a l'almapa d'on la faria, vull dir que això no hi ha res a dir, estan completament legitimats per tirar endavant aquest projecte, però sí que mai van explicar que això no va lligat a la modificació puntual del polígon, amb l'ampliació, amb l'ampliació per l'escorxador, i per tant entenem perfectament que hi hagi una part del poble
que hagi dit que aquí no m'ho vas explicar tot i que, per tant, comencessin a moure aquesta consulta.
Al mateix programa, Mollà, això t'interessa, Enric Terencio, del PSC, explicava que els socialistes estan a favor de la planta de biogàs, però criticaven l'emplaçament i la pregunta per ser massa àmplia. Però, dit això, a la consulta estic a favor, però, clar, nosaltres apostem per la planta de biogàs, lògicament la ubicació hauríem buscat una altra, sens dubte, considerem que la ubicació no és d'emissidònia...
haguessin buscat segurament una ubicació més distant a la població i al nucli obert, i per tant la consulta, estem a favor, nosaltres estem allò, estem a favor de la consulta? Sí, que la pregunta, hem vist la definitiva, la pregunta que la comissió promotora ha plantejat, és un sí o no
A tot plegat. Finalment, la CUP Mollà, que des d'un principi s'ha mostrat contrari a l'ampliació de l'escorxador, feia una crida a la participació i criticava la gestió de la consulta per part de l'equip de govern. Escoltem a Ignasi Morgades. La gent té molt d'interès i, per tant, cridar a la mobilització i a l'organització perquè la gent digui què vol, és a dir, que voti el que vulgui, però que hi vagi. I, d'altra banda, veiem amb preocupació dues qüestions.
de com el govern ha gestionat aquesta qüestió. Una és la mancança d'informació a vegades i que això ha portat a requeriments o a resolucions de la CAIP
perquè no es facilitava tota la informació, tant a ciutadania, i això és una constant que ha anat passant al llarg del temps, com després, en les declaracions que ha fet el Dionís, també a vegades en alguns mitjans públics, dient que no acceptaria el resultat de la consulta o que ell tiraria pel dret igualment. La consulta serà aquest diumenge de 9 del matí a les 7 del vespre a les faixes de Mollà.
Tot i que aquesta consulta és l'acte estrella del cap de setmana al territori que cobrim des de l'ES 59, repassem tot seguit els altres actes que es fan a la zona. Ja us avisem que aquesta primera agenda de l'any és una agenda molt fruixeta, ja que sembla que les activitats de Nadal han deixat els ajuntaments i les entitats esgotades i necessiten un cap de setmana d'adaptació.
Per això mateix no començarem com sempre fem per Sant Feliu de Codines, perquè literalment el cap de setmana aquí a Codines està desert, amb els ànims podem dir que centrats ja en la celebració de Sant Antoni Abad del cap de setmana vinent i que us anirem detallant durant els pròxims programes. Per això mateix passem directament a Caldes de Montbuí, amb molt poca cosa també, però sí algunes activitats prèvies a aquesta celebració de Sant Antoni que també celebren a la Vila Termal.
Dimecres van arrencar els actes de Sant Antoni Abad amb el tradicional repartiment del panet beneït a les persones sòcies de l'entitat i aquest diumenge, a les 12 del migdia, es farà la tronada d'inici de festa a la Plaça Catalunya de Caldes.
A Vigasir-Riell del FAI, un cap de setmana que podem dir que combina humor i esport amb la cursa de Nadal que es disputarà demà dissabte després que hi hagués, que hagués hagut de ser ajornada per les restriccions per la festa porcina africana, que tal com diu el seu nom hauria d'haver sigut celebrada durant les festes de Nadal.
Hi haurà modalitat infantil que sortirà a dos quarts d'onze del matí des de davant del pavelló d'esports municipal Can Badell i també una modalitat adulta que sortirà una hora més tard des del mateix punt. Com hem dit, l'humor la portarà el monologuista David Guapo, que farà un dels seus espectacles també demà dissabte a dos quarts de nou de la nit al Teatre Auditori Polivalent.
El moyanès, com us hem explicat, cap de setmana molt marcat per la consulta popular no refrendària sobre l'ampliació de l'escorxador de Mollà i la construcció d'una planta de biogàs municipal, un serial que fa anys que s'allarga i que entra ara a una etapa final que pot acabar donant com a resultat la construcció del projecte, però amb un fort rebuig o no, depèn del que surti de la consulta,
de la societat moianesa i que quedarà plasmat aquest diumenge amb aquesta votació. Es farà la votació, com us hem explicat abans també, de 9 del matí a les 7 del vespre a les faixes. Per la resta del moianès, un cap de setmana molt tranquil·let.
Els esports. I un cop repassada l'agenda cultural, anem-ho a fer-ho ara amb l'esportiva, ja que aquest cap de setmana es reprenen les competicions dels equips de la zona. Comencem per hoquei amb alcaldes de l'Hockey Lliga, que rep diumenge quan passin 10 minuts de les 4 de la tarda el segon equip del Voltregà. Els calderins són el pitjor equip d'aquesta temporada i així ho demostren els seus ínfims 4 punts en 13 jornades.
Els de Voltregà, a mitja taula, tampoc estan fent una gran temporada, però sumen 15 punts i veuen la jornada com una gran oportunitat per fugir del descens. Si els calderins volen aspirar a alguna cosa a final de temporada, és a dir, una mínima possibilitat de salvació, doncs cal que reaccionin immediatament.
Seguim amb el Palau Solità de l'Uquell Lliga Femenina, que precisament no juga aquesta competició, sinó que li toca jornada de Champions Europea, amb viatge fins a Lisboa per enfrontar-se al Benfica, diumenge a les 3 del migdia. Les de Palau sumen un empat i una derrota en els dos primers partits europeus, mentre que les portugueses són primeres de grup amb 4 punts. Tot i això, en aquestes lligues d'inici de competició tan ajustades, la classificació pot capgirar d'un moment a l'altre.
Acabem l'hoquei amb el Sant Feliu de Nacional Catalana, que rep l'hoquei Club Ripoll a casa el diumenge a dos quarts de nou del vespre. Els codinencs estan a la part baixa de la classificació, però encara tenen opcions de sortir-ne si enganxen una bona ratxa de resultats. Els de Ripoll són cinquens, però només dos punts dels líders, i necessiten sumar de 3 en 3 per no desenganxar-se d'una part alta que està molt, molt, molt apretada.
Veurem, doncs, com acaba tot plegat amb aquests dos equips amb necessitat de sumar punts. En futbol, el Caldes de Primera Catalana viatja diumenge a dos quarts de cinc de la tarda fins a Tossa de Mar per disputar el partit que els podria fer sortir del descens. Els calderins són els que marquen les places per baixar a segona i els de Tossa es troben només amb un punt més, ja a zona de salvació. Un bon resultat, doncs, podria capgirar la situació i empèny els de la Vila Termal fora de la zona perillosa.
El Sant Feliu de la Tercera Catalana rep diumenge el Llerona a les 12 del migdia. Un duel del Cedè, el Sant Feliu, contra el Vuitè, el Llerona, que estan empatats a punts i que pot marcar un gran canvi en la classificació, ja que la part mitjana de la taula està molt disputada. Els codinens estan fent molt bona temporada i 3 punts els podrien fer pujar cap a la part alta de la taula. Veurem com acaba tot plegat.
I acabem aquest repàs informatiu, aquest repàs esportiu informatiu, amb el Mollà, també de tercera, que buscarà començar bé l'any amb la visita del Fulgaroles demà dissabte a dos quarts de cinc de la tarda. Els del Mollanès estan fent una temporada molt dolenta i es troben fregant les places de descens, tot i que el Fulgaroles encara està pitjor perquè són segons per la cua.
Un partit, doncs, molt important pels de Mollà per fugir de la zona baixa de la taula i per treure's pressió i poder començar a agafar confiança per mirar amunt.
Tot i les protestes de la pagesia de molts països europeus, tot sembla que la Unió Europea tirarà endavant l'històric i polèmic acord comercial amb els països del Mercosur. Entre els vots a favor de l'acord hi ha el del govern espanyol. Ahir, des de vent d'hora al matí, milers de pagesos es van mobilitzar arreu de Catalunya sota revolta pagesa
per reclamar principalment el trencament d'aquest pacte entre la Unió Europea i Mercosur, que permetria l'entrada de grans quantitats de productes agrícoles i ramaders de l'Amèrica Llatina i que suposaria un greuge per la producció local, unes mobilitzacions que anuncien com a indefinides fins que aquest acord no es trenqui amb una intensificació de jornades com les d'ahir i que avui també encara segueixen.
Des de primera hora del matí, els pagesos van tallar l'AP7 i la N2 a l'Empordà i també altres passos fronterers, com també van bloquejar el port de Tarragona, que segueix avui encara amb la mateixa situació. Durant el dia d'avui, alguns d'aquests talls es mantenen i assemblees de revolta pagesa decidiran quins seran els pròxims passos que faran.
Tot i aquesta principal denúncia contra l'acord comercial, ahir vam poder conèixer altres reclamacions de la pagesia amb l'entrevista que li van fer el Territori 17 a Jaume Prat, membre del Gremi de Pagesia i de Revolta Pagesa de la Catalunya Central, que inclou Osona, el Moianès i el Lluçanès. Tot seguit us deixem amb la interessantíssima entrevista sencera en què el ramader ens va explicar detalladament els motius de les seves protestes. No us la perdeu.
Des de vent d'hora al matí, centenars de pagesos es troben mobilitzats arreu de Catalunya sota revolta pagesa per reclamar principalment el trencament del pacte entre la Unió Europea i Mercosur, que permetria l'entrada de grans quantitats de productes agrícoles i ramaders de l'Amèrica Llatina i que suposaria un greuge per a la producció local.
Tot seguit parlem de mobilitzacions i els seus motius amb Jaume Prat, membre del gremi de la pagesia i de revolta pagesa de la Catalunya Central, i ho fem amb la companyia de Guillem Soler des d'una codinenca. Bon dia de nou, Guillem.
Bon dia de nou, Anna. Doncs sí, des de primera hora del matí els pagesos han tallat l'AP7 i la Nacional 2 a l'Empordà i s'espera que durant el dia sorgeixin més mobilitzacions a diversos punts de les carreteres catalanes, entre elles la C-17 i la C-25 aquí a la zona de la Catalunya central, així que tothom atén aquests talls. Unes protestes encapçalades pel crit contra aquest acord.
Bon dia, Jaume, i gràcies per atendre'ns aquest matí. Bon dia, què tal?
El crit principal avui, ara ho hem explicat, és aquest crit contra l'acord de la Unió Europea amb el Mercosurt, un acord que també ha causat protestes a altres punts d'Europa, sobretot a França, que ja coneixem els francesos com es mobilitzen. Explica'ns quin és aquest acord i què suposaria per la pagesia catalana. Bueno, aquest acord per la pagesia el que suposa és la ruïna total i el que va de tancar totes les explotacions que criden. És una competència desleial molt gran,
a nivell de mercat. Bueno, esclar, el que fa més ràbia de tot això és que aquí entraran productes tractats amb productes químics que aquí ja fa 20 anys que potser estan prohibits, igual que amb la carn. Allà encara s'estan utilitzant mètodes que aquí fa molts anys que es van prohibir i que estan demostrat que...
que sanitàriament, o sigui, és un perill, és un perill de sanitat pública. Però, bueno, sembla que el que interessa més és els acords comercials, és el diner, i el que hem pogut veure a la pagesia és que no s'escolta el local, la gent del país. Les polítiques són molt globals i molt grans, i no s'està escoltant localment des del que s'està demanant.
Llavors estem com desesperats, que ja no sabem què més s'ha de fer, perquè ells van dient que sí, es dona la raó a tot, però el poder dels mercats és més fort que tot l'altre.
Clar, i vosaltres us trobeu en aquesta situació, no?, que si aquest acord segueix endavant, diguem que en un curt mitjà termini, doncs diguem que el mercat d'aquí s'inundaria de productes que venen de fora, i com tu has dit ara, no?, productes més barats i, podem dir, d'una qualitat o d'un nivell sanitari dubtós, no?, perquè no passen els grans controls que passeu vosaltres, no? No, tot i que ells estan dient que sí, que ells ja faran controls i que miraran del que entra i entra i bé, actualment ja s'estan entrant molts productes de fora,
i estan incomplint els estàndards sanitaris. I això està més que demostrat i està vist. El que passa és que tothom fa la vista grossa i amb els certificats i els papers tots hem pogut comprovar que es fa enquadrar de la manera que es vol. I és molt complicat analitzar producte per producte que ve de fora.
Ja m'hem vist talls del nord del país des de vent d'hora al matí i també s'esperen que aquestes mobilitzacions vagin avançant durant tot el dia. Aquí a la Catalunya Central serà alguna actuació semblant? Sí, ara les 10 hem quedat, fem retrobament... Perdoneu que estic molt gripat. A cada comarca fem un retrobament, ens agrupem i d'allà marxarem cap a la Catalunya Central on unirem forces
i donarem una imatge de descontentació del que estem al sector i que els governants, perquè ja tenim molt clar que els d'aquí ja ho saben, però ho han de veure dalt a Brussel·les i perquè ho vegin s'ha de donar una imatge molt gran. Si no, no arriba a Brussel·les, això.
Clar, seguint aquesta línia, durant el dia diversos portaveus de la Revolta Pagès han definit aquestes mobilitzacions com a indefinides, doncs això fins que queda que ara es trenqui. No sé si hi ha alguna mena d'estratègia que seguireu, o la idea és anar intensificant aquestes jornades de protestes com les que es desenvoluparan avui. Sí, la idea és fer assemblees i el que la gent decideixi anirem fent. Ara també tampoc sabem els que serem, quan siguem els talls que ens trobem.
Ho veurem. Aquí no fem talls, eh? No fem talls de carretera per no molestar a la societat d'aquí, perquè sembla que hi ha un malestar molt gran. Llavors ens concentrarem tots a la Catalunya central i allà potser que es faran algunes marxes lentes o algun tall esporàdic, però més que més donar la imatge que veguim que la pagesia també som molt i que som part fonamental del país, entenc jo. Jo ja no ho veig tan clares dels polítics i la gent que ens governen, eh?
Clar, Jaume, una de les altres reclamacions que feu aquest dia d'avui també és una postura en contra de les retallades previstes a la política agrària comuna, que també està dictada des de la Unió Europea. Una mica quines són aquestes retallades que s'esperen i també com us afectarien? Aviam, nosaltres el que tenim molt clar, que ara ens volen fer callar dient que ens recompensaran econòmicament el tractat de Mercosur, nosaltres el que estem dient és que ja no volem més diner públic, ja no volem més subvencions.
Volem viure del que estem conreant i del que estem fent i del que estem produint. Llavors, tot plegat és un sense sentit. Si s'ha de pagar amb diner públic per produir aquí quan entrem de fora, no ho sé, tot plegat crec que això s'ha de treballar i s'hauria de parlar molt bé què és el que vol la societat d'aquest país. Però si és el que volen ser uns jardiners que gestionem el territori, llavors ens haurem d'anir d'una altra manera. La PAC ara està parlant d'una retallada d'un 20 o un 30%.
Perquè, pel que sembla, estan dient que aquests diners de l'agricultura el volen destinar a l'exèrcit a l'OTAN. Això és el que s'està dient i ho hem vist per diferents medis de comunicació. I falta diner per augmentar l'OTAN. I aquest diner de l'agricultura ha d'anar destinat cap a l'exèrcit.
Com viviu des de la pagesia aquesta distància entre vosaltres, els productors locals, i després les decisions que es prenen des de direccions tan llunyanes com la Unió Europea? Les veiem com una derrota total. Jo veig bona part del sector que està bastant derrotat i bastant envellit,
que hi ha molta gent que ja no pensa ni lluitar, o sigui, acabar d'aguantar el que es pugui i arribar a la jubilació i deixar-ho estar, perquè és una lluita constant. Llavors no hem pas d'anar tan lluny, tant soments els governants d'aquí, tot i que diuen que t'escolten i que t'han escoltat, no acaben d'aplicar les polítiques que fan falta per seguir tirant endavant. El que hem pogut veure i comprovar és que qui mana són els mercats i el poder del diner. Res més.
Jaume, després d'un any complicat pel que fa a la seguretat i a la sanitat dels animals, tant amb la gripe aviària com també la dermatosi nodular i la recent pesta porcina africana, us manifesteu també avui en contra d'aquests protocols en sanitat animal que qualifiqueu literalment d'inútils? Quins són aquests protocols i què us suposo? Protocols n'hi ha diversos i n'hi ha molts, perquè de malalties n'hi ha diverses i moltes. El que jo us puc parlar més, que és el tema de la vaca, que és el que toco jo,
Fins ara, amb tema tuberculosi, que és una malaltia que pot afectar a les persones, fa molts anys que la tenim i que l'hem erradicada, i ara que la tenim erradicada, ara si pel que sigui surt una vaca ductosa o positiva, et fan matar tot el ramat. Fins ara només es matava les vaques positives. Això pel sector...
És la ruïna total, perquè no pots tornar a enxerar, no pots parar tot un negoci i tornar a l'enxerar, tot i que és que t'ho recompensen, però no et recompensen el valor real que necessites per no trobar aquest cop tan fort econòmic. Llavors això és la destrucció cap a la ramaderia i cap a tot. Amb la dermatologia no dolor aquesta, el que hem anat veient és que és una malaltia que no afecta els humans,
però que és molt contagiosa, molt més que la tuberculosi. És una... s'escampa molt ràpid a dintre de les granges, tant siguin a dintre com a fora, eh? Jo tinc vaca extensiva i veig que les de fora també ho agafen molt ràpid. Però llavors allò és més per prevenció sanitàriament, per tallar-ho en sec i que no marxi d'aquella explotació, per dir alguna cosa. Ho puc mitja entendre, la dermatosi ho puc mitja entendre
però el que no entenc és el que estan pagant i que molta gent dels que ja els han fet 8 sanitaris tenen clar que ja no tornaran pas un clip. Llavors, també estem molt empipats amb el tema que està baixant molt bestiada de fora cap aquí, que entren cap a Catalunya, que ve de França i amunt, que n'hi tenen molta més que nosaltres i que estan entrant sense control sanitari. Llavors, tot això, tot plegat, és un contrasentit. No va lloc, sembla que hi hagi un interès
en poder-ho aterrar tot i poder-ho arruïnar. Això és la percepció que tenim nosaltres.
I Jaume, ja per acabar l'última pregunta d'aquesta interessantíssima entrevista, fa un any, o gairebé un any, us trobàvem protestes també que vau aconseguir assentar el govern de la Generalitat i fins i tot sortir allà amb uns pactes. Les protestes de fa un any podem dir que desprenien una gran sensació de ganes de canvi, de procés i d'ambició, no? De progrés, perdó, i d'ambició, com són aquestes protestes d'avui? És a dir, quin és l'estat d'ànim avui, avui de...
de gener de la pagesia catalana. Vull veure la gent que sortim, no ho tinc clar, a veure si sortirem molta o poca gent, no ho sé. Jo ja us he dit abans que el sector nota un derrotisme molt gran, la gent ho donen per fet que no hi ha gaire res a fer, però també que la gent que sortiran avui són gent que tenen ganes de lluitar i seguir tirant davant. Crec que la gent que sortiran avui són gent que ho creuen, gent que ho volen
lluitar fins al final i que l'enhorabona i endavant, que és el que crec que hauria de fer el resto de la societat, lluitar per un món millor i un futur millor i no deixar-nos tractar tal com ens estan tractant. Estem veient que no... No sé si és burocràcia o és una dictadura ja, és el que estem veient nosaltres o notant nosaltres, perquè la sensació que teníem és d'incompetència total.
Molt bé, doncs amb aquest missatge acabem aquesta, com he dit abans, molt, molt interessant entrevista. Jaume Prat, membre del Gremi de Pagesia i de Revolta Pagesa, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquest matí aquí al Territori 17, i per part nostra, molts, molts ànims en aquesta feina, com hem repassat ara, tan dura, que ha de ser intentar que els que manen des de tan lluny com a Brussel·les, o fins i tot des d'aquí a Barcelona, doncs, moguin alguna cosa. Moltes gràcies.
Abans de res vull marcar una cosa, que això, a part que és un problema de la pagesia, ja és més problema de la societat que no de la pagesia. S'ha de mirar en un futur, i el que no pot ser és que depenguem d'altres països per alimentar-se, quan el dia de demà, veient les geopolítiques que estan passant, pot ser un greu problema per la societat d'aquest país. I tant, totalment. Doncs moltes gràcies, Jaume. Merci.
I fins aquí el programa d'avui. L'ES59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castellarsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web onacodinenca.cat, a la pàgina de Facebook i a la xarxa social X, als perfils d'Ona Codinenca i també el de l'ES59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip. A la redacció hi tenim en Jordi Givert, la Gemma Parmenyer...
i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i no ens escoltem demà, sinó que ens escoltem dilluns. Molt bon cap de setmana i fins dilluns.
Ona Codinenca, al 107.2 FM