Ona Codinenca, al 107.2 FM i a onacodinenca.cat
Molt bona tarda, són dos quarts de buita, sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'Eix 59 d'avui, dijous 22 de gener de 2026. L'informatiu de Sant Feliu de Codina, Escaldes de Montbuí, Vigues i Riells, el FAI i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que el moyanès recuperarà el sacrifici de Bastià, Bubí, Ubi i Cabrum amb l'obertura de l'escorxador de baixa capacitat. Coll Sospina ha perd un dels seus mítics tres roures pel temporal dels últims dies. El codinenc Nil Cabuti es proposa rodejar Austràlia en bicicleta en un recorregut de més de 20.000 quilòmetres.
el botlletí dels municipis de la C59. Comencem l'E59 d'avui amb un bloc del Moianès amb en Jordi Givert, perquè la comarca recuperarà aquest primer semestre el sacrifici de bestiar, boví, uví i cabrum amb l'obertura de l'escorxador de baixa capacitat de la comarca. Endavant amb la informació, Jordi. El Consorci del Moianès ha adjudicat la gestió del servei a l'associació Som Pastura, que agrupa una vintena de ramaders i ramaderes
de la comarca, un projecte que no té res a veure amb l'ampliació de l'escorxador del polígon del Prat. La decisió permet donar resposta a una reivindicació del sector ramader que s'allargava des de fa més d'una dècada després que l'antic escorxador comarcal es limités exclusivament el porc. Durant tots aquests anys, els productors s'han hagut de desplaçar
fora de la comarca per sacrificar el bestiar. El contracte de gestió tindrà una durada de 4 anys i permetrà sacrificar fins a 2.000 quilos de carn al dia, l'equivalent a uns 3 caps de boví. Des del Consell Comarcal es valora positivament que el projecte tiri endavant i que sigui una entitat del moyanès que assumeixi la gestió, tot i reconèixer la complexitat administrativa que ha retardat la posada en marxa d'aquest servei.
Continuem explicant-vos que la denominació d'origen Pla de Bages ha convocat una nova edició del Premi Viu la Pedra Seca, una iniciativa que vol preservar, recuperar i donar visibilitat a un dels patrimonis més singulars del territori, les construccions de pedra seca.
Un patrimoni molt vinculat al món de la vinya i el vi. Aquest premi, Via Anual, arriba enguany a la seva dotzena edició. Un guardó que permet recuperar nombroses construccions tradicionals al Bages, però també al Moianès, on, per exemple, a l'última edició va rebre el tercer premi, la rehabilitació de la barraca de vinya del Mas del Trullàs, al terme municipal de Caldés.
El certamen estableix dues categories, pedra seca, destinada a la rehabilitació de barraques, marges i murs, i les propostes premiades en aquestes categories seran dues i rebran 700 i 400 euros. La segona categoria és pedra viva, pensada per projectes de recerca, educació i difusió del patrimoni
que tenen una dotació de 400 i 200 euros. El termini per presentar propostes acaba el 23 de juny del 2026 i el lliurement de premis serà el mes d'octubre. El Moianès i el Bages conserven una empremta excepcional del seu passat vitivinícola. Entre les dues comarques s'han documentat prop de 10.000 barraques de vinya,
Un fet que les converteix en el territori català amb més densitat d'elements de pedra seca. Aquesta realitat situa la D o Pla de Bages com actor clau de la seva conservació i difusió. Ja anem fins a Collxospina perquè el poble ha perdut un dels seus elements naturals més emblemàtics a conseqüència del temporal dels darrers dies. Un dels tres roures ha caigut.
Situats al camí entre el bosc de Can Casanovas i Can Jordà, ha caigut després dels episodis de fortes pluges que han portat les llevantades d'aquesta setmana. Els tres roures formaven part del patrimoni natural del municipi i estaven catalogats al mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona per la seva singularitat i pel seu valor simbòlic. Els arbres, perfectament alineats al marge del camí,
s'havien convertit amb el temps en un referent identitari i fins i tot en un topònim reconegut pels veïns. Amb la caiguda d'un dels roures, el conjunt queda reduït a dos exemplars. L'Ajuntament de Coll Sospina ha lamentat aquesta pèrdua d'un símbol natural del poble.
I acabem per la capital, per mullar, perquè, com us vam explicar ahir, han començat ja les obres de rehabilitació del nou equipament cultural a les faixes 2. Els primers treballs s'han centrat en el sanejament i la neteja dels espais interiors dels edificis.
Durant aquestes primeres setmanes de treballs està previst el desmuntatge de la coberta de teula d'una de les naus que ja es troba parcialment ensorrada. Aquesta fase prèvia d'enderroc tindrà una durada aproximada de dos mesos. Les obres comportaran afectacions que ja es poden veure, com que l'aparcament de les faixes es veurà reduït de capacitat a causa de la instal·lació dels mòduls necessaris per executar
a l'obra, amb tota la maquinària i l'espai pels treballadors. El nou equipament està pensat per les entitats dedicades a les arts i complementarà les funcions del recentment inaugurat Can Comadran. Precisament a la seva inauguració del passat 28 de desembre vam poder parlar amb l'Andreu Vilardell, president del Cercle Artístic del Moianès, i explicava que entre els dos espais, a certes entitats els permetrà desenvolupar les seves activitats molt millor que fins ara.
El que és les entitats més de l'àmbit artístic i cultural, en principi estarem més ubicades al projecte de les faixes 2, tot i que sempre que necessitem un espai d'aquestes característiques el podrem utilitzar i és de bon utilitzar.
La rehabilitació de les faixes 2 compta amb una subvenció de prop de 2,8 milions d'euros procedents del programa Pirep Local dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana de la Govern Central.
Moltes gràcies, Jordi, i seguim amb una notícia esportiva, perquè el Vigas i Riells i el Palau Solità d'Huquei Patins es classifiquen per la Copa de la Reina, que en guany se celebrarà del 14 al 17 de maig a Gijón, Astúries. Ho han fet després de quedar entre les vuit primeres posicions després d'haver finalitzat la primera ronda.
Les de Palau, després d'un començament de temporada bastant irregular, són cinquenes a 7 punts de les primeres, molt més lluny del que voldrien del lideratge, mentre que les de Bigues i Riells estan fent una molt bona temporada i són vuitenes, tancant aquesta classificació a la Copa de la Reina.
Per valorar-ho hem parlat avui amb en Xiqui Carmona, primer entrenador del Vigas i Riells des d'aquesta temporada. No us la perdeu. Bona tarda, Xiqui, i moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Ona Codinenca. Bona tarda. Això no, arribem al final de la primera volta, marqueu la vuitena posició, les classificades a la Copa de la Reina. Una mica com heu rebut a l'equip aquesta entrada ja oficial per participar a la Copa de la Reina?
Molt contentes. Sabem que guanyant el dimecres al Salonyola vam fer un pas molt important i vam celebrar-ho a mitges perquè faltava fer-ho oficial, però molt, molt contentes. Hem passat per estar per baixar la categoria i aquest any estem intentant la Copa de la Reina, hem arribat i així podem escalar posicions al que queda.
No sé si és el primer any que la disputeu, o ja hi heu disputat altres anys, o fins i tot si últimament, no sé si hi havíeu participat molts cops, o ja feia anys que no hi participàveu. Feia tres anys, diria, que no participàvem, i antigament sí, havíem disputat, no sé, cinc o sis edicions nosaltres, no sé quantes, o set, jo que sé. I la Copa, l'heu aixecat mai, o serà una oportunitat més per aixecar-la? Mai, mai. La veritat és que m'hagin passat de quarts,
Sempre ens tomben, doncs, a vegades molt ajustats, i a vegades hi ha edicions que no, que estan passant per sobre, hi ha edicions que competim molt bé, però, sigui com sigui, mai hem passat de quarts. Clar, diguem que és una, això, no?, arribar mitja temporada i entrar a la Copa és un bon símptoma de com estaran, no?, aquesta temporada, que l'important és això, no?, que esteu fent una molt bona temporada, sobretot, com ara deies, comparat amb l'any passat, no?, sou vuitenes. Com valores la temporada que esteu portant fins ara?
Doncs molt bé. Vam començar amb una línia una mica més broder i no tan agressiva anar amb el joc. I ara al menús rimarà més, anem més a porteria, som més agressives. I la gent està disfrutant, tant elles de jugadores com l'afició.
Com ho podem entendre, això? És a dir, una mica, tu que estàs a dintre, que ets l'entrenador, què creus que ha passat al vestuari o a l'equip? Perquè l'any passat això, per quasi lluitar directament per no descendre, i ara, com a mínim, de moment, està en aquesta bona ratxa, amb uns bons resultats, fins i tot quasi bé igualant, ja falta poc per igualar els punts de la temporada passada amb tota la temporada completa. Una mica, què has vist a l'equip que ha fet canviar el rumb?
Penso que són la suma de molts factors, el canvi d'entrenador, les jugadores noves que han vingut i la maduresa també de les jugadores existents. Ningú volia repetir la temporada passada i la gent està no més ficada, però més experimentada.
Clar, diguem que tu com a entrenador hi ha una planificació de la temporada, també hi ha uns objectius, sobretot a la Lliga, que el primer suposo que és això de no descendre i després d'aquí sumar. No sé si això, disputar la Copa de la Reina, diguem que és una mica un regal enverinat per aquesta planificació de la temporada, o si al revés, si ho veus com un regal. Com ho veus tu? Jo veig com un regal, jo veig com un torlòmetre que es marca una miqueta que anem pel bon camí,
que encara no està res fet, perquè encara, inclús, si fem un disbarat, podríem arribar a inclús a partir la categoria, però penso que és un bon termòmetre d'això, que estem fent les coses més fetes, que si repetim o millorem la primera volta, sabem que és difícil, perquè hem guanyat el Sant Guat, el Saldañola, els equips molt difícils, i els hem guanyat bé, repetir-ho la segona volta serà també molt difícil, però també hem perdut punts com el Manilleu o Voltregar, que també són partits que podíem guanyar,
I bé, la constància i també la visió d'on volem acabar es marcarà una miqueta on acabarem a final de temporada. Molt bé, ja per acabar aquesta Copa de la Reina es disputarà el maig, no? Com preveieu arribar allà? Queden uns mesos no perdre aquesta embrensida, no? Suposo seguir sumant i donar-ho tot i arribar fins on es pugui el dia de la Copa. Sí, la veritat que no em preocupa gaire ara, encara la veig molt lluny.
estem més centrats en el partit de partit i en evolucionar l'equip. L'equip ha evolucionat molt des que vam agafar-lo, amb els fitxatges i amb la manera de jugar, i seguirem marcant aquest camí. I fer l'altre, ja arribarà. I arribarà, i a veure com arribem, perquè per molt que qualifiquis, si tens alguna lesió pel camí i tens coses, tot se'n va enrere. És millor disfrutar el camí, disfrutar el moment i deixar tot prou per fer cada dia.
Molt bé, doncs, Xiqui Carmona, entrenador de primer equip femení de Bigas i Riells de Tocall Patins. Moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta tarda. Enhorabona per la feina feta, això quasi tarda de nous entrenadors o canvi de dinàmica de l'equip. Molta sort perquè queda temporada i anirem seguint els resultats i aquesta Copa de la Reina, que qui sap si serà el primer cop que el Bigas i Riells l'aixecarà. Vinga, a mi no jo anirem.
I acabem el programa d'avui amb una notícia curiosa, perquè el codinenc Nil Kabuti ja es troba fent el seu nou repte, fer la volta completa a Austràlia en bicicleta. Aquest dilluns va passar pel Tu Jugues per explicar la seva nova aventura, amb un recorregut previst que supera els 20.000 quilòmetres passant per tots els estats australians, inclosa també l'illa de Tasmania. De moment està fent els primers quilòmetres del repte sortint des d'Adelaide,
en direcció a Melbourne. Per acabar el programa d'avui us deixem amb l'entrevista sencera que en Ton Falqués i els nostres companys del Tu Jugues li van fer en Nil Cabotí. No us la perdeu. Nil Cabotí, bona tarda, com estàs? Hola, bona tarda. Bon matí. Com estàs? Molt bé, molt bé, gràcies. On pares? Ara mateix són les 6 i mitja del matí i estic davant d'una platja que acabo de campar aquí la nit passada.
M'acabo de despertar, vaja. La diferència horària en aquest cas és important. Escolta, explica'ns, com has anat a parar a Austràlia i com és que t'has decidit a fer aquesta animalada? Bé, abans de tot em fa molta llàstima no poder estar pel Tour de França, perquè era un objectiu que tenia, però al final per motius logístics havia de decidir entre estar pel Tour de França o estar pel Nadal, i vaig decidir estar pel Nadal. Molt bé.
A Austràlia vaig venir... Perdó, és que sento el meu eco. No sé si és normal. Bé, intentarem solucionar-ho. El Pau deu estar mirant de solucionar-ho. Deies, a Austràlia vas venir. Sí, a Austràlia vaig venir per treballar el 2022, menys d'un any després d'acabar el viatge, el del 2020 que heu mencionat, i he estat els últims quatre anys treballant a Austràlia,
Fins que fa un parell de mesos vaig demanar una altra excedència a l'empresa en treball, que és la mateixa de tota la vida. Em van dir que sí i l'objectiu durant aquesta excedència és fer la volta a Austràlia amb bici. No faré el tour de França, però faré el tour d'Austràlia. Quants quilòmetres surt el Nil d'aquesta excursió? Doncs el plan són fer vint i pocs mil quilòmetres. És una mica menys que l'altre cop.
amb la meitat de desnivell, perquè Austràlia és molt més pla, però és fer tota la volta pel perímetre de la costa. Llavors, a Austràlia jo vaig viure 3 anys a Sydney i a l'últim any a Adelaide, i des d'Adelaide és des d'on he començat la volta, vaig en sentit antihorari, per tant, ara estic arribant a Melbourne, per dir-ho així, porto 15 dies i 1.000 quilòmetres, abans d'arribar a Melbourne em desviaré per agafar un ferri fins a Tasmania, que és una illa i és un dels 6 estats d'Austràlia,
Faré 3 setmanes per Tasmania tota la volta i després tornaré a agafar el ferri, tornaré al port de Melbourne i seguiré la ruta cap a Sydney i fins al nord i després creuaré el nord d'est a oest i baixaré fins a Perth i tornaré a Adelaide. El plan és més o menys 10 mesos, 24.000 quilòmetres i molts reptes per endavant.
És que si poguessis veure les cares de l'estudi estant amb cara de vaya boig, Aleix. És que és meravellós, perquè m'he posat en un moment en el seu Instagram perquè la gent no el pugui seguir, el Neil Bike Trip 2026, és molt interessant, perquè a més m'he fet un vídeo amb tot el recorregut que seguirà, a part d'anar fent un report una mica dels dies com van passant, però ja el recorregut jo l'estava mirant i és sorprenent que un continent, perquè al final l'Austràlia és com un continent, li surtin menys quilòmetres que Europa,
Però, clar, ha de ser al·lucinant i a mi em preocupa una mica la teva seguretat, ja no perquè hi hagi Covid ni fronteres, sinó per, no sé, travessar un país que hi ha animals que et volen matar a cada cantonada. Sí, bueno, a veure, el tema dels animals fa una mica respecte, però... Sí, em fa respecte, però tampoc...
Penso que sigui, bueno, almenys jo n'estic ara, al nord ja veurem després, potser canvio d'opinió, però sí, a veure, comparant amb el 2020, hi ha coses que ara suposen més dificultat i coses que menys. El 2020, òbviament, hi havia el Covid i això va suposar un gran mal de cap.
Tenia molts temes de visats, perquè recordem que la meva ruta inicial, el 2020, no era fer Europa, era anar fins a Singapur, i havia de passar per països com Iran, o Rússia, Turkmenistan, que els visats es complicava. Ara mateix el meu visat aquí és permanent, per tant, no tinc problemes ni de visat ni de Covid. Austràlia és un país molt despoblat, és a dir, té 26 milions d'habitants, és la meitat que Espanya...
però l'extensió és com tot Europa. Per tant, la densitat de població és molt baixa, a les carreteres hi ha molt poc trànsit i, per tant, és més segur per anar en bici. Les carreteres estan prou bé a l'asfalt i el clima, segons on serà extrem, però ja he fet la ruta planificant això i ara que és estiu aquí, estic a la part del sud, que és on fa fred a l'hivern,
i quan arribi a l'hivern estaré al nord, que és on fa molta calor ara, que és l'estiu. Llavors, així tinc un clima més o menys no extrem durant tota la ruta. Ara bé, hi ha dos temes que ho fan molt més complicat que el 2020. Un és que tot és molt remot, és a dir, ara tot i està a la zona poblada, ja hi ha dies que en 80 quilòmetres només trobo un lloc obert per comprar menjar i aigua. No em vull imaginar al nord, on tot és desert,
Com ho faré? Tot i que al planificar la ruta sí que he vist que hi ha un lloc almenys que de 150 quilòmetres. Si està obert o no és una altra pregunta. I l'altre és el que deu dels animals, que òbviament, sobretot al nord, doncs clar, aquí hi ha molts serps, aranyes... No ho sé, hi ha tot tipus d'animals que et poden matar. El que passa és que els animals no tenen maldat. A mi em fa més por les persones que els animals, i en aquest sentit les persones d'Austràlia és un país molt segur i...
i estic tranquil. Jo anava a dir, però si els cangurs són monos, van fent-se els tirons i tal, els cangurs no hi ha problema, no? No, els cangurs, de fet, sempre que parlo amb els australians, bé, des que he vist aquí, són uns animals bastant, com diria això, amb pocs llums, és a dir, no, no, no, no, no pensen gaire, de fet... Una mica burros, vaia, una mica burros.
Sí, i els australians no els respecten gaire, de fet, és un perill a la carretera, sobretot quan surt el sol o quan se'n va, perquè, bueno, si deia que a Austràlia hi ha 26 milions de persones, hi ha més de 50 milions de cangurs, és a dir, hi ha el doble de cangurs que les persones. Estan a tot arreu i quan condueixes és molt perillós perquè quan veuen un cotxe, sobretot de nit amb els llums, van cap a la llum, amb la qual cosa salten al cotxe.
I és molt perillós perquè si tens un accident, un cangur pot arribar a fer dos metres, doncs si impactes contra un cangur a la carretera pots fer un accident molt greu, llavors aquí van amb molt de cuidado per això, però no els tenen com un animal simpàtic, els cangurs. Simplement no els és igual, no els fa ni gràcia ni res.
Etapa reina, que consideris l'etapa reina d'aquest gran tour de 10 mesos, perquè estiguem atents a poder seguir per Instagram el dia de... Ara sí que avui arriba el moment de veure l'etapa que més desitges o que més il·lusió et fa.
Bé, hi ha la part inicial, tot el que estic fent ara, vaig sortir a Adela i estic arribant a Melbourne, després faré una mica de Tasmania, que és molt diferent, i vaig anar de vacances una setmana en aquests quatre anys, i em va agradar molt, perquè la natura allà és encara més impressionant que a Austràlia. Després faré tota la costa est, que està més poblada, llavors tot això...
és molt maco perquè és on hi ha les platges boniques, és on viu la gent, és on el clima és agradable, tot és molt verd, el surf que la gent coneix d'Austràlia. Pel camí aquest, pujaré a la muntanya més alta d'Austràlia, si al tour del 2001 vaig fer el tour malet, que és la muntanya mítica del tour de França, pujaré a la muntanya més alta d'Austràlia que es diu Mount Kosciusko, que fa quasi 2.000 metres,
tampoc és tan alta comparada amb els Pirineus, perquè Austràlia és un país molt pla, però això em fa molta il·lusió, i després l'etapa reina, no sabria quina directa, però serà la part del nord, és a dir, la segona meitat del viatge. Un cop arribi a dalt de tot, a la costa est, passat Sydney, a dalt de tot hi ha una ciutat que es diu Cairns, seria l'última de la costa est, i allà és on em començaré a tirar cap a l'interior, cap a l'oest, per creuar tot el nord,
Tota aquella part serà l'etapa reina. Segur que estarà en algun lloc d'allà l'etapa reina en què tindré més problemes dels que tindré a la costa est. Nil, de moment tot tranquil? De moment tot perfecte. Al principi del viatge estava molt nerviós. A més, vaig passar el Nadal i el Cap d'Any. Vaig volar l'1 de gener a les 8 del matí. Vaig arribar amb jet lag. Volia començar el dia 5. Vaig començar el dia 5, fa exactament 15 dies.
I al principi estava molt nerviós perquè no sabia com respondria a tot. És a dir, davant d'un viatge així, i a més ho vaig anunciar el que faria. És a dir, no vaig dir, surto d'Adelaide amb bici a fer una volta, a veure un arribo. No, no, vaig dir, faré la volta amb bici a Austràlia. Si el primer dia em passava alguna cosa, tenia com una pressió afegida, que ja m'agrada posar-me aquesta pressió. És la meva forma de després fer-ho. Però...
Però sí, al principi estava nerviós perquè, clar, tot és per primer cop, tot i que ja ho vaig fer el 2020 i he fet altres viatges, però que la bici anés bé, que jo no tingués... no em passés res a mi, que la campanya és bé, que, saps, tot el que faig ara, moltes coses de les que he fet els últims dies, ho he fet per primer cop en el viatge. Llavors, és on...
t'adones de, ostres, això no funciona bé, aquí tinc un problema, necessito allò, m'he endut això i no ho necessito, tiro. Ara estic en la fase inicial de fer els ajustos i de jo posar-me en forma, perquè el 2020 vaig acabar el viatge molt en forma, però els últims 4 anys no he anat tant en bici, un cop a la setmana. No he entrenat expressament per fer això. Llavors, ara, passar de 0 a 100, per dir-ho així...
Tot i que sí que m'he mantingut actiu, però estic passant de zero a fer quatre hores de bici al dia, doncs es nota i físicament també estic patint. Però bé, és una cosa que ja em va passar el 2020 i sé que el primer mes, mes i mig, l'he de passar com sigui i després ja tot va rodat.
Doncs Nil, la veritat és que m'ha sorprès bastant que hagis dit que només has entrenat un cop per setmana per afrontar un repte d'aquest calibre, però la veritat és que, vaja, no sé si als companys els hi queda alguna pregunta, però crec que el que ens queda és sobretot desitjar-te molta sort amb tot el que et ve per davant. Moltes gràcies, moltes gràcies.
Ara tenim el torn. Àlex, et queda alguna cosa al pap? No, no, anirem seguint. De fet, aquests dies que sabia que havíem de parlar amb el Nil, m'he anat repassant a l'Instagram de quan va fer la volta per Europa i recordava totes aquelles connexions que vam fer l'any 2020 i els problemes que tenia...
a les fronteres que no el deixàvem passar i totes les experiències i anècdotes, no? I llavors, doncs, bueno, crec que el repte és molt xulú aquesta vegada. A mi sempre em preocupa, Nil, el tema del dormir, eh? Perquè això jo soc una mica papa i em preocupa això a les nits, si ho tens ja muntat, si saps on vas a dormir, si plantes tenda de campanya... Com ho tens gestionat, això?
Clar, el 2020 tenia el problema que també tenia temps de campanya, però el ser Europa ja està molt més poblat i a mi molta més oferta de llotjament, però pel Covid estaven tancats. Llavors, havia de cada dia planificar el matí on dormiria. Ara, també ho faig, potser pel costum aquell,
Però no sense tant estrès, perquè sé que algú trobaré. I Austràlia és un país que està molt preparat pel càmping. Almenys la part poblada, que és la que estic fent ara. Llavors, a Google Maps busques càmping i tens més càmpings que pobles, pràcticament. Llavors pots... Càmping, quan dic càmping vull dir...
una zona, una carreta que es fica pel mig del bosc o per una platja i hi ha llocs preparats per posar una tenda de campanya. No vol dir que hi hagi ni lavabos ni electricitat, però no és acampar al mig de... diguem, per lliure a un lloc que no està preparat per això. Llavors, porto tenda i la idea és acampar més, també perquè Austràlia és molt més car que Europa. Llavors, l'allotjament...
Si pagues un hostal, bueno, és més car. Tot i així, aquests primers dies, per tots aquests factors d'estrès que he mencionat abans, sí que estic dormint més en allotjament a pobles, a hostals, motels de carretera, que a campar. Però bueno, ja estic començant a campar i la idea és anar campant gradualment més. Potser al final serà un 50% de les nits de campar, 50%.
en hostals o en hotels de carretera. Però no el reservo abans de sortir, sinó que vaig fent l'etapa, miro, òbviament, cap on vaig, què hi ha, si hi ha càmpings, si hi ha pobles on podré dormir, i després faig l'etapa, i quan ja estic arribant, doncs ja començo a dir, vale, on em quedo avui? I així ho vaig gestionant.
Nil, doncs escolta, et parlarem d'aquí unes setmanes per saber com t'està anant. Que vagi molt bé l'etapa d'avui. Gràcies per atendre'ns, que t'has hagut de llevar a viadet. I ens anem comunicant, d'acord? D'acord, d'acord. Bé, sí, allò d'espertar-me d'hora ja és... És una cosa que canvio respecte al 2020. No m'agrada despertar-me molt d'hora, però ho estic fent perquè aquí és estiu i, si no, al migdia fa molta calor.
Però sí, anirem parlant i reprendrem cinc anys després les comunicacions. Nil, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. Moltes gràcies, adeu.
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socials als perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Parmenyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Ona Codinenca, al 107.2 FM i a onacodinenca.cat Bona tarda, benvinguts al Parlem del Barça.