Ona Codinenca, al 107.2 FM
Molt bona tarda, són dos quarts de vuit. Sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'Eix 59 d'avui, dijous 27 de novembre de 2025. L'informatiu de Sant Feliu de Cotines, Caldes de Montbuí, Vigues i Riells, el FAI i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que a Castell d'Arsol l'aprovació d'una moció de l'oposició tensiona el ple municipal i l'alcalde els acusa de fer estratègia de partit. Excavacions a Mollà confirmen una àmplia xarxa de trinxeres de la Guerra Civil. L'escriptora codinenca Judit Peric surt del seu registre habitual amb la nova novel·la Seda Paracarmina.
el butlletí dels municipis de la C59. Comencem l'E59 d'avui explicant-vos que una moció de l'oposició de l'Ajuntament de Castell d'Arsol per impulsar el projecte de bàsic i executiu de rehabilitació i adequació de l'antiga fàbrica ANLA tensiona l'últim ple municipal. Ens ho explica en Jordi Givert.
La moció va ser aprovada aquest passat dimarts amb els vots a favor dels grups municipals de Connectem Castell Tarsol, vinculat a Junts, Esquerra Republicana i la regidora no escrita Raquel Alcaide. Aleix Roca és membre del grup Connectem i destacava que el projecte havia quedat encallat aquests últims anys. En aquests darrers anys la ciutadania i les entitats han participat en diferents processos. Han recollit idees, inquietuds i somnis sobre aquest espai.
I aquí és important ser honestos davant del poble Castell d'Arsol. El 3 i 6 de juliol de 2024 es va haver de repetir el procés participatiu iniciat el 2021. Perquè aquell primer exercici havia quedat obsolet per manca d'impuls polític i per la incapacitat del govern municipal per transformar aquell treball ciutadà en passos efectius. Aquesta és la nostra opinió.
Per part del grup d'Esquerra Republicana, Fernando Jordà destacava que donaven suport a la moció presentada inicialment per Connectem Castell Terçol per la falta d'un horitzó clar en el projecte de la fàbrica. Ens hem adherit a aquesta moció perquè enteníem que el tema és important.
Un tema que, evidentment, durant el que portem de legislatura s'ha anat tractant, sobretot a nivell estructural, les reparacions i modificacions de millora que s'han estat fent i en això ho celebrem. Però sí que és cert que la gent, més enllà de si s'han canviat les finestres o si hi ha una teulada o part d'ella que està reformada, necessita saber on està l'horitzó
L'equip de govern del grup independent de Castell en positiu hi va votar en contra negant alguna de les afirmacions que hi havia escrites a la moció. Toni Massot és l'alcalde de Castell d'Arsol. Hi ha una sèrie de valoracions completament subjectives com és que el projecte a l'any 2021 llegada d'absolet considerem que no és així.
perquè, evidentment, el que es va fer va ser una actualització i es va agafar tota la informació que hi ha, no es va fer cap nova, per tant, evidentment, es manté el procés que havíem iniciat en l'any 21. Tot i l'oposició de l'equip de govern a Castell d'Arsol, la moció es va acabar aprovant amb 7 vots a favor i 4 en contra. Però, més enllà dels aspectes tècnics, l'aprovació del punt va anar acompanyada de retrets entre els diferents grups amb representació al ple municipal de Castell d'Arsol.
Exacte, l'alcalde també es mostrava molest per les formes de connectar amb Castell d'Arsol i associava la moció a una estratègia del partit de l'oposició vinculada a la negociació dels pressupostos de l'any que ve. Per tot plegat, els acusava de falta de lleialtat cap al consistori.
És el rebuig total de com s'ha gestionat aquesta moció perquè considerem que Connectem actua amb desllàialtat. Per què dic això? Perquè casualment el dimarts vàrem estar parlant del projecte de l'Anla i que en els pressupostos 2026 Connectem va comentar que hi haurien d'haver diners per avançar en aquest projecte. Per part de Castellan Positiu vàrem afirmar que així era i que així estava previst i casualment el dia següent es presenta una moció respecte a aquest tema quan justament estem en negociació de pressupostos.
Durant el debat de la moció, el retret entre els tres grups es va repetir i Massot afegia que el llenguatge utilitzat en la primera proposta de la moció de Connectem era ofensiu cap a la seva formació. Aleix Roca recordava que aquests punts finalment no van ser inclosos en la moció i demanava a l'equip de govern que tornés a llegir el text definitiu. Una primera dada. Crec que és important que torneu a llegir la moció que hem llegit aquí fa uns minuts.
Hem dit unes fràgies que era una proposta inicial de treball que finalment l'hem acordada i les hem modificades per un grup de WhatsApp que tenim i, escolta'm, a partir d'aquí es treballa. Per Esquerra Jordà s'hi sumava amb paraules per tots dos partits. En el que coincidim el nostre grup, que no eren ni les formes,
ni les maneres, ni el contingut, com per mirar i crear complicitats, en aquest cas, a més, amb el grup municipal que governa Castellita Sol, però també és cert, des del nostre parer lluable, que acceptessin retirar aquesta manera d'adreçar-se al grup. I l'alcalde ho ha recordat, l'alcalde ho ha llegit. Nosaltres, els que hem presentat aquesta moció, no hem llegit aquesta part. Per tant, no sé fins a quin punt
És lleial i joable treure draps bruts. L'aprovació de la moció arriba en un moment en què els diferents grups amb representació a Castell d'Arçol estan negociant els pressupostos del 2026 en un consistori molt fragmentat on Castell en positiu i Connectem tenen quatre regidors, Esquerra 2 i Raquel Alcaide és regidora no adscrita.
I seguim al Mujanès perquè les recents excavacions arqueològiques a la zona de les coves del Toll de Mujà confirmen l'existència d'una àmplia xarxa de trinxeres de l'exèrcit republicà que va construir a finals de 1938 per fer front a la futura ofensiva del bàndol franquista. La campanya d'excavacions dut a terme per l'empresa Cat Patrimoni amb el suport de la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Mujà ha finalitzat aquesta setmana i forma part del mateix projecte
que va permetre inaugurar a principis d'aquest any la museïtzació d'una primera trinxera on es va trobar molta quantitat de material bèl·lic i, per tant, es va concloure que havia sigut escenari d'una forta batalla. Pau Albert, del Museu de Mollà i del Parc Prehistòric de les Copes del Toll, explica quina ha sigut aquesta segona campanya. Es va fer l'any passat una intervenció a una trinxera...
que està ben bé al costat del camí d'anar cap a les comes d'Otoll, allà a la zona de Cuspina, s'ha fet l'excavació i s'ha museïtzat. Diguem-ne que hi ha un esforç aquí de patrimonialització d'aquest període històric. I ara el que es fa és continuar aquesta... aquesta excavació per veure més o menys com eren les...
trinxeres aquestes. Al contrari de la ja museïtzada, les trinxeres que s'han excavat aquests dies no contenen tant material bèl·lic, que gairebé en contenen zero, i, per tant, es conclou que van ser construïdes per evitar o entorpir l'avenç de les tropes franquistes de Manresa cap a Vic i que, finalment, moltes d'elles no van ser utilitzades. Pere Tardà, responsable de Cat Patrimoni, explica l'origen de les trinxeres ara excavades. Estem situats el 1978,
A principis del 38 les forces franquistes arriben a Catalunya pel sector de Lleida i llavors Catalunya es reestructura defensivament la Catalunya Republicana per tal d'evitar una ofensiva o limitar l'ofensiva franquista a una possible nova ofensiva franquista.
I llavors s'estableixen un seguit de línies defensives a Catalunya, i llavors aquí aquestes falsificacions no es creen en el moment de la retirada, sinó que ja es construeixen allà a la tardor del 1968, abans que arribi l'ofensiva.
Això és un complex defensiu. No és... És per evitar que les forces franquistes, en aquest cas, puguin arribar amb facilitat a Vic. Això és la defensa de Vic, una defensa avançada de Vic. Per tant, això es construeix. S'excaven aquestes cinceres, que ja és un complex que hi ha al volcán de 15... Entre 15 i 20 sistemes defensius cinceres en tot aquest territori.
dels quals n'hem excavat ara tres, i que després combaten. Aquí, quan es construeixen, s'abandonen, es deixen construïdes, excavades, preparades,
i que quan arriba l'ofensió franquista, algunes d'aquestes trinxeres són ocupades i lluiten, com per exemple l'any passat, que vam trobar moltíssim material bèl·lic a dins pròpiament d'aquesta trinxera. Altres no, però això perteneixeria a aquest complex
amb aquest complex defensiu que protegiria la penetració de la carretera del Manres a Vic i, per tant, era una defensa avançada de Vic. L'esperat combat entre republicans i nacionalistes a la zona de Mollà es va produir, finalment, en tres dies de finals de gener del 1939 i les cròniques de l'època
indiquen que hi va haver uns 80 morts entre els dos bàndols. Aquestes mateixes cròniques són les que van deixar constància de l'estat del territori durant la Guerra Civil i, per tant, de les trinxeres construïdes i de la posterior batalla. Amb les excavacions s'ha pogut confirmar ara aquestes fonts històriques. Ens ho explica Tardà. Evidentment se sabia, però que arqueològicament no s'havia mai constatat.
perquè ells coneixien que hi havia trinxeres, perquè són races que encara ara moltes d'elles podem detectar dins dels boscos, perquè es van excavar i després han passat més de 80 anys i han quedat semisoterrades, però encara es veu per on passaven les trinxeres i nosaltres el que hem fet és l'excavació arqueològica d'aquestes fortificacions, amb la qual cosa ho podem interpretar
quines trinxeres fins ara les excavades, quines van tindre activitat dèl·lica, van tindre activitat de combat, i altres trinxeres que no en van tenir. La rellevància de les excavacions és poder determinar no tant les trinxeres sense ús, sinó aquelles on va haver-hi conflicte i així poder seguir i constatar l'evolució de la guerra per la zona.
i entre el cas ara haurien d'anar a l'altra banda de la carretera, que ens portaria a Vic, que també hi ha més fortificacions, per tal de veure si allà constatem per on van anar aquests enfrontaments. O sigui, els altres sincers, si ho concentrem més al sector nord, o bé al voltant del sector nord de la carretera, o bé passen justament per sobre la carretera.
És el que hauríem de definir historiogràficament i arqueològicament. Perquè a la gent parla dels combats, saps? O parla del sector, d'aquí on hem estat treballant, però no específicament i quina és la nostra intensitat. És una mica corroborar o no la memòria històrica amb els elements arqueològics conservats en superfici.
Pel que fa a les trinxeres excavades aquesta setmana, es procedirà a la seva senyalització i museïtzació per explicar la importància d'aquestes fortificacions en l'etapa final de la Guerra Civil Espanyola i així poder complementar també els treballs fets amb la primera trinxera.
I obrim plana cultural perquè l'escriptora codinenca Judit Perich canvia radicalment de gènere i presenta la seva nova obra, Seda Paracarmina, una novel·la històrica ambientada al balladorit del segle XVIII. Perich és coneguda per escriure ficció paranormal, un gènere en què ubica els seus dos primers llibres de la trilogia Medium i que ara presenta aquesta novel·la de butxaca de 60 pàgines i una història de superació.
Tot seguit, conversem amb l'autora Codinenca sobre aquesta nova C de Paracarmina i la història que hi ha darrere el llibre. Ja tenim amb nosaltres per via telefònica la Judita Parí, que aquesta nova novel·la ha canviat molt el seu gènere habitual. Trencant així, potser, ara ho descobrirem, fronteres i descobrint nous indrets en el món de la literatura. Molt bon dia, Judit, i gràcies per atendre'ns. Molt bon dia.
A principis d'any ja et vam entrevistar, vam parlar d'una novel·la totalment diferent, fins i tot per signar-la feies servir el sobrenom de Kohidesu en japonès, i ara canvies, no?, i presentes aquesta seda paracarmina. Explica'ns una mica primer, abans que res, l'obra, allò com sempre, no?, sense fer-nos massa espòilers, de què va, amb què s'ambienta, explica'ns una mica l'obra.
D'acord. A veure, aquesta nova obra és històrica, no té res a veure amb l'opera normal, per això trenca molt amb el meu gènere. I és una petita novel·la molt curta perquè volia fer llibre de butxaca i està ambientada en el Valladolid de principis del segle XVIII. Concretament, 1720, després de la guerra, hi havia moltíssima misèria i la protagonista d'aquesta obra és una dona que es diu Carmina i treballa exercint la prostitució al carrer.
I, bé, com moltíssima gent a l'època que havien de robar, de prostituir-se, de fer qualsevol cosa per poder sobreviure en el dia a dia, doncs ella també ho fa, viu en la pobresa, però és una dona molt ambiciosa que desitja i està segura que pot arribar més lluny. A més, ara que s'ha quedat embarassada i s'ha fet el propòsit de procurar-li un bon futur al seu fill. Diu que vol que el seu fill sigui uniós,
Això a l'època és que el fill tingui un cognom i tingui un origen més o menys que no sigui del carrer. Aleshores, s'ha proposat això i creu que amb un tros de seda que descobreix penjat a l'escaparat d'una botiga...
Bé, el que en aquella època eren els aparadors, que estaven penjades en uns garfis i tal, doncs creu que amb aquest tros de seda li podria arribar a canviar la vida, si el pogués aconseguir. I l'anela moltíssim, però clar, no el pot aconseguir perquè no té recursos per pagar-lo. Aleshores, és la seva...
la seva història de superació, tant autosuperació com superació social de l'època. Una època on fins i tot les dones tenien fins i tot moltes menys possibilitats. I la diferència social, tant en classes socials com en sexes, estava molt marcada. Doncs en aquest context històric tan desigual en tots els sentits, aquesta dona farà tot el possible per arribar tan lluny com vulgui
per poder-li donar un bon futur al seu fill que ha de néixer.
Molt bé, doncs aquesta premissa claríssima, això que ens ha convidat a tots ja a llegir-nos-ho, haurem de llegir-ne l'obra per saber com acaba. Has fet això, no, ara, aquesta novel·la històrica, tu has dit ara ambientada al segle XVIII després de la guerra, a Valladolid. Una mica per què has escollit aquesta etapa de la història i també per què Valladolid? No sé si tens algun vincle personal, t'agrada la ciutat com a tal... Bueno, a veure...
Primer, algun text històric és perquè fa un any i poc vaig estar a Londres i em vaig enamorar de les històries d'aquell text.
les prostitutes de l'època, em vaig llegir les biografies de totes les seves víctimes com vivien abans de topar-se amb ell. I vaig descobrir autèntica misèria, moltíssima. I dic, seria igual a tot el món o això només passava a Londres? I vaig estar mirant i sí, era igual a tot el món. I em va agradar molt aquell context. I a més em va semblar duríssim, sobretot per les dones que havien de dedicar-se a això per poder viure...
Aleshores em va inspirar molt, vaig pensar una persona que visqui en aquest context fins on podria arribar. I a més va coincidir que jo estava tinguent aquesta idea i que a casa meva vam posar una sèrie a la tele que anava sobre una dona que volia entrar en un club, en un club de jardinari.
i volia fer-se-la sofisticada per poder entrar al club. I aleshores això ja era el que em faltava per acabar de fer la idea. I vaig dir, jo vull escriure algú que s'assembli en això, la superació d'una persona que viu en aquest context i que intenta canviar completament la seva vida. I em va semblar aquesta època la més correcta perquè la duresa social es notava molt, i més després d'una guerra.
I el tema de Valladolid, doncs no sabria dir ben bé per què vaig triar Valladolid, suposo que perquè volia un lloc que estigués a Castilla, o sigui, quan un pensa en Espanya de per si, el primer que pensa és en Castilla, o sigui, bé, molta gent pensa en Madrid, però en aquella època no existia encara la comunitat autònoma, era Madrid ciutat.
doncs molta gent pensa en Castilla, la cuna d'Espanya, de tot, que és tot, d'acord? Aleshores, doncs, volia alguna cosa que fos molt castitza, Valladolid.
Se'm va ocurrir que és el moment. Molt bé. Fins ara això, no? Les teves novel·les eren ficció. Aquest que t'aventures ara a la novel·la històrica. No sé si... Diguem, què t'ha suposat escriure una novel·la històrica? Perquè suposo que has hagut d'anar en compte, no? Em depèn quin detall perquè s'adaptés a l'època. O potser tampoc has tingut un rigor màxim històric, però sí que has de respectar certs codis, no? En una novel·la històrica.
Sí, és que, de fet, el que porta més feina, però amb moltíssima diferència abismal, d'escriure històrica és la documentació. O sigui, no hi ha un sol gènere literari que requereixi tantíssima documentació com la novel·la històrica. Jo, per cada frase, i de vegades fins i tot de paraula en paraula, no estic exagerant, m'havia decidit.
de documentar, en plan anava vestida de groc. Ai, espera, en aquella època la gent es vestia de groc o no es vestien de groc? I cada cosa l'havia de buscar.
I, bueno, una feina de documentació enorme. Em sembla que em vaig tirar setmanes documentant-me abans de passar de la primera plana. Després ja m'anava una mica més rodat quan ja tenia el context muntat, però sobretot amb la descriptiva, cada cosa que havia de descriure havia d'estar el més fidel a la història possible.
Sí, sí, és el que té, no?, una novel·la històrica que et pot venir algú que en sàpiga del tema i dir-te això no està bé del tot, però aquí ho has intentat. Fins ara, i com ja vam poder conèixer això a principis d'any, la temàtica que tocaves era totalment diferent, no?, podem dir així una mica de ficció paranormal, i ara de cop i volta, pam, ens arriba aquesta novel·la històrica,
Té alguna explicació aquest canvi, a part d'aquest viatge a Londres, o podem dir que el viatge a Londres és una mica el germen d'aquesta novel·la? A veure, em va anar al viatge a Londres, però també va haver-hi una altra cosa que em va animar molt, que va ser que una persona que conec, que escriu bastant històrica, té uns quants llibres d'històrica, em va passar un concurs literari que deia, escriu un relat històric en aquest concurs,
mira m'hi presento i vaig escriure un petit relat i jo d'entrada ja sabia que no anava a guanyar perquè el premi era molt car i clar quan el premi és molt car normalment ja tenen homicognoms abans que acabi el concurs però bueno jo em vaig presentar i com que em va agradar molt la idea perquè a més a més venia de tot això que he explicat i vaig gaudir moltíssim escrivint-la
Quan es va acabar el concurs vaig dir, mira, la vull ampliar, vull afegir-li més coses, la vull retocar i fer-la molt millor i més llarga i que tingui un final que trigui més a arribar. I aleshores doncs la vull publicar. I més documentació, més escriure, però al final va acabar sortint. I estic molt contenta amb el resultat, la veritat.
Molt bé, i que com bé has dit, el resultat, diguem ja, físic, és un llibre de butxaca, crec que unes 60 pàgines, no? La idea aquesta d'aquesta duració, és una idea feta volguent o és una mica allò que vas fent l'obra i quan acabi dius, mira, ha sortit això? Jo ho faig el mateix amb tots els llibres, que és que vaig fent l'obra i quan acabi...
Primer es vos que va ser aquest relat que vaig presentar a concurs no arribava a les 20 pàgines, perquè era un relat molt curtet. Però quan vaig voler-lo convertir en una història, doncs el vaig anar ampliant, ampliant, ampliant, i al final arribat a tenir 60. I molt contenta del resultat. Amb 20 pàgines és que és massa petit, o sigui, no l'hauria pogut treure...
I tant. I, Judita, ja per acabar, diguem, en quin punt creatiu estàs ara mateix, no? Perquè haver descobert més gèneres és allò que també t'obre un ventall, però a la vegada pot fer que, diguem, que hagis de trobar un altre cop una mica el rumb. No sé si això, no? Estàs buscant ara cap on anar o tens ben clar què serà el següent? Ho tinc clar. O sigui, aquest era un projecte a part que el volia fer perquè em feia moltíssima il·lusió escriure d'aquest tema...
Però ja està, o sigui, fins i tot quan vaig estar-lo presentant a Instagram vaig dir aquesta obra és a part, no té a veure amb la meva obra com a autora en si, és una història a part, no trobareu mai cap igual. O sigui, no trobareu mai cap igual em refereixo en el sentit que no escriuré res mai que s'assembli. I la meva idea ara és escriure la tercera part de la Medium, tancar la trilogia de la Medium.
i, bueno, alguna idea més tingantment, també de paranormal, alguna de terror, fins i tot, i vaig fent. Molt bé. I en aquest moment estem així. Molt bé, que no pari això, que no pari. Judit Perill, que avui ens has presentat ara mateix aquesta, la teva última novel·la, Seda Paracarmina, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres aquests minuts i enhorabona per la feina feta, que això, que darrere de cada obra hi ha molta dedicació.
I moltíssimes gràcies.
I fins aquí el programa d'avui. L'Eix 59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web onacodinenca.cat, a la pàgina de Facebook i a la xarxa social X, els perfils d'Ona Codinenca i també de l'Eix 59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Permanyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda. Bona tarda. Benvinguts als Parlem del Barça.