Ona Codinenca, al 107.2 FM
Molt bona tarda, són dos quarts de vuit. Sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'Eix 59 d'avui, dijous 5 de febrer de 2026. L'informatiu de Sant Feliu de Codina, Escaldes de Montbuí, Vigues i Riells, el FAI i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que els patinets elèctrics no matriculats ni assegurats podran ser sancionats per la policia local. Sant Feliu augmenta les remuneracions dels premis al treball de recerca de batxillerat. La colla castellera de Caldes celebra els 30 anys amb la promesa d'un nou local al centre cívic.
el butlletí dels municipis de la C59. Comencem l'E59 d'avui explicant-vos que els cossos de policia local dels municipis catalans poden sancionar des de principis d'any els usuaris de patinets elèctrics que no els tinguin matriculats ni registrats i que no tinguin assegurança de responsabilitat civil.
A principis d'any va entrar en vigor una nova regulació estatal de la Direcció General de Tràfic, la DGT, que transforma el que fins ara eren recomanacions a obligacions legals. Un patinet elèctric ha de tenir assegurança de responsabilitat civil obligatòria, registre i matriculació del patinet a la DGT i una placa identificativa amb un codi QR visible.
les sancions que poden imposar els diversos cossos de seguretat van des dels 200 euros fins als 1.000 euros segons el grau d'incompliment i la situació. Els patinets comprats abans del 22 de gener del 2024, quan va entrar en vigor les recomanacions, tenen marge fins al gener del 2027 per complir tots els requisits.
Per conèixer tots els detalls d'aquesta nova normativa, avui hem parlat amb en Llorenç Baquès, cap de la policia local de Sant Feliu, que ens ha facilitat informació molt útil pels usuaris de patinet. Doncs Llorenç Baquès, cap de la policia local de Sant Feliu de Codines, moltes gràcies per atendre'ns un cop més aquí a Ona Codinenca i molt bona tarda. Molt bona tarda, Guillem. Com sempre, a la vostra disposició per aclarir qualsevol cosa.
Doncs tenim ja en vigor una nova regulació estatal en l'ús del patinet, que des d'aquest any passen a ser obligacions legals, el que fins abans eren recomanacions. Què ha de tenir sí o sí un patinet elèctric i el seu usuari a partir d'ara? A partir d'ara l'usuari d'un patinet elèctric... Primer de tot hem de distingir en quina data s'ha comprat aquest patinet elèctric.
És a dir, tots els patinets que es van adquirir abans del 22 de gener del 2024 tenen encara un marge d'aquest any, el 2026, per tal de fer la tramitació amb la Direcció General de Trànsit i inscriure aquest patinet.
A partir d'aquesta data, el 2024, tots els patinets estan de nova adquisició i a partir del 2 de gener d'aquest any estan obligats a tenir una assegurança de responsabilitat civil però que no podran contractar si aquest patinet elèctric no està registrat i matriculat a la Direcció General de Trànsit. És a dir, jo ara tinc un patinet elèctric
Entro, ho puc fer telemàticament, que és un tràmit que es pot fer telemàticament perquè si no s'ha d'anar a la prefectura provincial de trànsit, o ve a Sabadell o ve a Barcelona. Però és un tràmit que es pot fer via telemàtica. Llavors, seguint amb l'exemple, jo tinc un patinet elèctric, l'inscric a la Direcció General de Trànsit, rebo un correu si totes les dades són correctes,
en què se'm dona una etiqueta, una enganxina, tipus les enganxines de la IPB. Un cop jo tinc aquesta enganxina en PDF, me'n vaig a un taller autoritzat que fan plaques de matrícula, on fan les plaques de matrícula, i em donen aquesta enganxina física.
L'he de col·locar el patinet en un lloc visible i a partir d'aquí aquestes dades que ja consten a la Direcció General de Trànsit estan a disposició de les companyies d'assegurança que comprovaran si aquest patinet està inscrit i autoritzaran aquesta assegurança. Aquest és el procediment bàsic, senzill, que a partir del 2 de gener del 2026 tots els patinets elèctrics des del 2024, de nova adquisició des del 2024, estan obligats a tenir.
Clar, diguem que per portar-ho a paraules que coneixem més, és al final una mica com el cotxe, no?, cada patinet té la seva matrícula i amb la seva responsabilitat, no? Correcte, correcte. És tal com acabes de dir, és una espècie de matrícula que a partir dels patinets elèctrics han trobat.
Com sempre, malauradament, sense, diguem, sancions o sense l'amenaça de sancions, doncs, sembla que costem de funcionar, en aquest cas també n'hi haurà. Una mica quines sancions es pot enfrontar a l'usuari que no tingui tot això que ens acabes d'explicar?
A veure, les sancions són pràcticament les mateixes que un vehicle, per exemple, un cotxe, una motocicleta, un ciclomotor. Per no tenir assegurança, les sancions poden arribar fins als 1.000 euros. En funció de què anirà que puguin sancionar amb 200 euros, que és el mínim, fins als 1.000, anem una mica en funció de les circumstàncies del vehicle, perquè...
Aquí s'ha de distingir que no només estem parlant dels patinets elèctrics, estem parlant dels vehicles de mobilitat personal. Llavors, dintre del paquet de vehicles de mobilitat personal estan els patinets elèctrics. Llavors, en funció de quin tipus de vehicle estiguem parlant, les sancions seran de 200 euros a 1.000 euros si no hi ha l'assegurança.
També les típiques infraccions que ja no es permeten amb motocicletes o turismes. Circular per sobre de les voreres, no respectar les senyalitzacions de trànsit, etc. Fins i tot també relacionades amb el tema de conduir amb auriculars o amb el telèfon mòbil manipulant-lo amb la mà o fins i tot anar sota els efectes de l'alcohol o drogues.
Per tant, tot aquest tipus d'infraccions que ja estan vigents amb conductors de vehicles, també se'ls aplicarà amb aquests conductors de vehicles de mobilitat personal. Molt bé. Parlem de vehicles de mobilitat personal, estàvem parlant de patinets elèctrics, perquè segurament són els que últimament s'han popularitzat més. A Sant Feliu, diguem, hi ha molts patinets elèctrics? És un vehicle que cada cop es fa servir més?
Sí que és veritat que abans de Can Teresa digint aquesta llei hi havia bastants patinets.
més de lo normal. Des que es va aprovar la llei, almenys la sensació que tenim des de la policia local és que s'han reduït bastant el seu ús. No sé si és perquè encara no han regularitzat la situació d'aquests patinets o desconec exactament les circumstàncies perquè creiem que s'ha reduït aquest volum de circulació de patinets.
A grans ciutats, allò diguem com per exemple a Barcelona, el volum era molt alt de patinets i era això, com que era una novetat encara no estava del tot normativitzat. Aquí Sant Feliu, no sé si des de la policia local teniu la sensació que aquest tipus de vehicles estan implicats en més accidents o algú que d'altres o no existeix aquesta sensació?
No, o almenys la policia local no té coneixement que hi hagi hagut accidents o incidents rellevants amb patinets. Sí que hem tingut coneixement d'infraccions, és a dir, patinets que circulen en contradirecció, que han anat per sobre de les voleres, no han respectat el pas de vianants, petites infraccions d'aquest tipus. Però el que coneixem com accidents de trànsit no són coneixedors.
Molt bé, doncs Llorenç Baquer és cap de la policia local de Sant Feliu de Codines. Moltíssimes gràcies per aclarar-nos a fons tots aquests temes que a vegades no queden clars. Doncs amb aquesta entrevista ha quedat tot clar i gràcies per atendre'ns aquesta tarda.
De res, una última cosa, si em permets, Guillem. Estem a disposició de qualsevol dubte de qualsevol ciutadà que vulgui fer la gestió de matricular i registrar un patinet i no sapigar com fer-ho. Entre d'altres, pot venir aquí sense cap problema, que l'ajudarem a resoldre qualsevol dubte. Gràcies, Guillem.
I ens centrem ara a Sant Feliu de Codines perquè l'Ajuntament ha augmentat els premis en metàl·lic dels 70 Premis Vila de Sant Feliu de Codines, el millor treball de recerca de batxillerat. En guany el primer premi rebrà 300 euros i una de les novetats és que els dos finalistes també rebran premi, 150 euros pel segon classificat i 75 pel tercer.
Aquests premis tenen l'objectiu de reconèixer la tasca d'investigació dels alumnes codinencs i també per donar visibilitat a la bona feina que fan, de la qual ens sorgeixen treballs de molta, molta qualitat. Sandra Tomasa és regidora d'Educació i ens ho explica.
Des de la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines, animem els joves que hagin cursat el segon de batxillerat en el curs 2025-2026 a presentar-se a la setena edició del Premi als Treballs de Recerca, amb l'objectiu de reconèixer i posar en valor l'esforç, la recerca i el talent de l'alumnat.
Com a novetat d'aquest any, no només es premia el guanyador, sinó també els dos finalistes, amb un augment dels imports. 300 euros pel millor treball, 150 pel primer finalista i 75 euros pel segon.
Poden participar-hi els joves que estiguin cursant segon de batxillerat i que hagin presentat el treball de recerca durant aquest curs 2025-2026 amb la condició que estiguin empadronats a Sant Feliu. Les bases de convocatòries poden trobar al web de l'Ajuntament i el termini de presentació de sol·licituds es tancarà el 30 d'abril. Els tres treballs finalistes es presentaran en un acte públic el dia 17 de juny a l'Ajuntament i els alumnes tindran cinc minuts per defensar-nos.
D'aquests, el jurat en escollirà un que serà el guanyador.
I anem cap a Caldes de Montbuí perquè els escaldats, la colla castellera de la Vila Termal, celebren en guany 30 anys de la seva creació. Per fer-ho aquest diumenge van rebre la felicitació institucional de l'Ajuntament que, com a regal i commemoració, van destapar la placa de la nova plaça de la colla castellera de Caldes de Montbuí, el nou espai del Carme.
Aquest acte va ser el primer de molts que vindran durant l'any per celebrar aquestes tres dècades de castells i va donar a conèixer dues sorpreses més. La primera és que en aquesta mateixa plaça es pintarà un gran mural amb motius castellers i la segona és que s'ha signat un conveni amb l'Ajuntament i la Junta dels Castellers per construir el nou local de la colla que es farà al centre cívic i que hauria d'incorporar les facilitats necessàries perquè es puguin assajar tota mena de castells.
De tot això n'hem parlat aquest matí al Territori 17 amb Núria Soler, la presidenta dels Escaldats, i us deixem l'entrevista a continuació.
Les colles castelleres són uns referents de tradició i cultura a molts pobles de Catalunya, però a Caldes de Montbuí, la colla del poble, els escaldats, celebren aquest any 30 anys aixecant castells i per conèixer com ho celebraran i com arriben a les 3 dècades de vida, tot seguit conversarem amb la Núria Soler, presidenta de la colla, i ho farem, com sempre, amb la companyia d'en Guillem Soler, des d'on acudinenca. Bon dia de nou, Guillem.
Hola, Ona. Abans deixar clar que no és parenta meva, ella és Soler Maccent i jo a Merra, que ningú es confongui. I si he dit això, a 30 anys es diuen ràpidament, però de ben segur que hi ha moltíssima feina darrere perquè tot funcioni i perquè els castells que aixequen cada cop siguin més alts i més complexes. Per conèixer aquesta feina que hi ha darrere les diades, com bé has dit, tenim amb nosaltres per via telefònica la Núria Soler. Bon dia, Núria, i gràcies per fer-nos un forat aquest matí.
Bon dia, Guillem. Encantada. Dèiem això, no? 30 anys dels escaldats. Segur que 30 anys en què hi ha hagut moments de tot, però ara, 2026, en quin moment d'estar de forma, diguem, que arriba a la colla? Doncs bé, justament aquesta setmana passada vam fer els primers assajos del primer tram que nosaltres vivíem i la colla està en moment de salut molt bona, la veritat.
Estan sortint uns assajos supermacos, superbé, amb molta gent, amb molta participació, i de moment només podem dir que anem cap amunt.
Perdó, un moment, eh, Núria? Encara ho estava buscant. Ara sí. Núria, s'ha de celebrar cada any que passa, però encara més si és un any rodó com aquests 30 anys, no? Explica'ns una miqueta com ho celebrareu i no sé si teniu algun calendari especial aquest any i també si fareu alguna diada específica commemorativa. Explica'ns una miqueta. Doncs mira, aquest diumenge passat vam fer com a dret de sortida justament de la presentació del facte d'aquest tranter aquest any.
es va fer la plaça Nova, que és la plaça de la Colla Castellera de Caldes de Montbuí. Vam inaugurar una plaça i allà vam fer el tret de sortida amb els actes. Comencem aquest mes de març també amb 30 tirars que es faran en llocs emblemàtics del poble. A l'abril segurament inaugurarem una petita exposició en un espai del poble. Després estrenarem justament aquesta plaça amb la diada de la primavera, amb els nostres padrins,
Al maig farem la segona festa escaldada recuperada l'any passat, després de nou anys. Ens plantem també, és important, aviar el juny, que és la trobada de colles del Vallès Oriental. Després anirem fent activitats socials per la colla, per la canalla. Ens plantarem també amb el concurs de castells probablement al setembre. Anirem de viatge al País Basc, que tenim una actuació amb la colla del País Basc.
i anirem tancant el tram amb la resta d'activitats per la nostra diada, per la festa major a l'octubre, amb el nostre sopa de gala, amb el quinto escaldat, que serà l'última activitat de l'any. Vaja, que no parareu, eh? No pararem, la idea és no parar. Hi ha tota una elaboració de programa d'activitats
que, si us fixeu, és una activitat per cada mes de l'any. A la festa major l'octubre hi haurà també sorpreses. Al juny, que me n'he oblidat, farem un acte per membres i exmembres de la colla, dedicat a tot aquest homenatge d'aquest trenteu, i que s'aniran fent petites actes i festes i esdeveniments per al ressort d'aquest trenteu, que és un número rodó i que és un número bonic.
Clar, tu ho has dit ara, de moment aquest diumenge passat diguem que vau arrencar una mica aquesta celebració amb la felicitació diguem institucional per part també de l'Ajuntament de Caldes en un acte al Carme i en aquest acte això quasi ara es va anunciar que la plaça que ha sorgit de les obres tindrà el nom de plaça de la Colla Castellera de Caldes de Montbui. Un bon regal de moment per arrencar aquesta celebració. Com vau viure aquesta jornada?
Bé, la vam viure bé i compartida, juntament amb la col·laboració de l'Ajuntament. Es va presentar aquesta plaça, es va inaugurar, vam fer un pilar d'inauguració, com també desplegar el domàs del Trentè. Es va viure bé, es va viure amb agraïment, amb satisfacció, amb un moment de gaudir també per la colla, perquè justament...
Tots els membres, socis de la colla, els castells i castelleres, no deixen de fer castells, assajos, actuacions, guiades. I era un moment també per ells i per tots nosaltres.
L'espai d'aquest mateix acte també es va aprofitar per anunciar conjuntament amb l'Ajuntament dos projectes nous. Un que és en aquesta mateixa plaça es farà un gran mural dedicat a vosaltres, als castellers, i l'altre és que una part del centre cívic serà el nou local dels castellers, dels escaldats. Una mica com serà aquest nou local i què us aportarà pel futur de la colla? Bé, això va ser, com deies tu, aquests dos regals.
En quant a l'espai nou, és una projecció de futur, és un conveni de compromís per aquest espai. Encara tot està com molt madur i, per tant, a nivell de projecte d'execució i d'elaboració s'estan parlant moltes coses i hem de tenir en compte molts espais. I en quant a aquesta projecció hem de tenir en compte totes les necessitats que també a nivell tècnic i a nivell d'espais, de mancances del poble...
ens cal com a colla per poder dur a terme actes, esdeveniments i fins i tot actuacions. Ja et dic, encara està fent xup-xup tot això, saps? Encara estem en fase de desenvolupament i hem d'anar a poc a poc. Núria, com bé has dit, tu ara estan en xup-xup, però aquests projectes s'han treballat amb aquest...
cert secretisme, que ho van dir els mateixos representants de l'Ajuntament l'altre dia. Per què s'ha fet així? És que volia que es fos una sorpresa per aquests 30 anys? No sé si també respon al fet que cada entitat de poble té els seus interessos i també lluita per el seu espai. Sí, entenc que sí. Entenc que nosaltres fa molts anys ja es va anar posant al damunt de la taula que l'espai al final es queda petit a nivell d'infraestructures, a nivell de
de necessitats tècniques per poder fer els castells que anem assolint, els castells de set i mig que nosaltres veiem que és l'agulla, no els podem assajar sencers i per tant sempre hem de fer com a mig tronc i òbviament el local agraïts perquè tenim aquest local on estem ara, però se'ns queda petit. Jo et deia, fa molts anys que això s'ha anat posant al damunt de la taula i hem anat evidenciant que aquestes necessitats, en particular la colla, els falta i aleshores
Sempre hem d'anar buscant plans des, en el cas de pluja, hem d'anar buscant altres espais per poder ser, doncs, poder estar amb les altres colles o poder fer els dinars de colles. I aquest espai nou ens permetrà poder portar aquesta activitat, tant castellera com social, d'una forma més tranquil·la.
Molt bé, i Núria, anant a la part més tècnica i més relacionada amb els castells en si, jo et parlo ara des de la total ignorància, perquè per mala sort conec poca cosa de castellers, però en quin nivell us trobeu ara, els escaldats? Quin és el vostre repte com a colla castellera pel que fa als castells? Doncs, clar, això ho hauríem de parlar amb el cap de colla actual, que és el Pau D'Ecola, però a les famílies va presentar com a...
colla mitjana quant a la projecció de futur. L'objectiu és mantenir tota aquesta solvenció que porten fins ara dels castells de set i anar per set i mig i anar projectant altres petites proves de castells una mica més superiors. També val a dir que no ho podem fer si no tenim mà tota la gent necessària i el volum de
de castells i castelleres que necessitem per poder fer aquestes proves. Hi ha uns objectius amb molt de repte i això a la colla els enxitxa, per dir-ho d'una manera, els motiva molt. Hem començat amb els ajuts, ja et dic, de no parar, de mantenir el ritme que portàvem l'any passat de moltes proves, de proves de moltes pinyes també, perquè la gent es vagi prenent consciència de les posicions que són molt importants, de poder fer rotacions en els troncs
quan calgui, de poder fer moltes proves, de mantenir-te la canalleta que tenim, que no és poca, i amb aquestes proves una miqueta més superiors, a veure quina és l'evolució al llarg de la temporada. Núria, sempre fem la pregunta del milió, que és si existeix o no relleu generacional, i gent jove que pugui amb ganes i amb energia. Com teniu aquest tema als escaldats? Costa que els joves s'hi impliquin més?
No és tant que els joves s'impliquin més, sinó que nosaltres, igualment jo dono per fet que hi ha un moment vital generacional, com deies, a nivell de joventut, que oscil·la, no? I ja sigui perquè hi ha altres projectes vitals, ja sigui perquè es desplacen per estudis i, per tant, els engranatges costen una mica més. Sí que és veritat que el target d'adolescents cap a universitaris ens costa arribar, perquè nosaltres tenim un projecte a totes les escoles...
de caldes amb els alumnes de segon, després a nivell d'institut hem entrat un parell de vegades per Sant Jordi fem un taller i després hi ha altres instituts que ens han pogut permetre entrar
i si algun altre taller hi ha nivell de tercer quart d'ESO, però són joves que se'ns escapen una mica perquè ens falta entrar una mica amb més peu, però així hem de dir que el jovent que tenim, la canalla jove que tenim, està molt compromesa, està molt col·laboradora, tenen una tècnica que és molt bona i això no ho hem de deixar a terra i ho hem de cuidar.
Núria, ja per tancar l'entrevista, potser hi ha algú de la zona que ens està escoltant i que sempre ha tingut allò el cuca o les ganes d'apuntar-se a la colla però no ha fet el pas. Com pot algú ser un escaldat més? Què ha de fer? Mira, doncs jo sempre ho dic. Al final, formar part de qualsevol altra entitat, però a nivell del Castellers, és una experiència. Per tant, primer de tot hem de saber que passegem el dimarts i els divendres al carrer General Padrós 35, que a l'horari dels dimarts és a dos quarts de vuit a deu...
i els noventres de 8 a 11, que són assajos oberts a tot el poble. De fet, tenim castellers i castelleres de tots els pobles també al voltant, que es deixin caure, que visquin l'experiència, que no cal només participar a la colla d'Inplica fer castells o sotinyes, sinó que hi ha altres mecanismes i altres espais on un es pot sentir inclòs, gent que tingui habilitats musicals i que vulgui tocar la graia o tocar el cavall.
Sempre diem que tothom hi té un forat que no serà per passar-ho malament, sinó per viure aquesta experiència, i en fons d'això, un mens que tingui més la informació vital per poder decidir i per poder acompanyar-nos, que estarem encantats i que l'objectiu és quanta més massa socials tinguem i més implicació i més inclusió, la colla creix en expansiu.
Molt bé, doncs, Núria Soler, presidenta dels Escaldats de Caldes de Montbuí, la colla castellera del poble, que aquest any celebreu els 30 anys. Moltíssimes gràcies per atendre'ns aquest matí i enhorabona per la feina que feu dia a dia, que segur que és molta. Moltes gràcies. Merci, bon dia.
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socials als perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Permanyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda, benvinguts al Parlem del Barça.