Molt bona tarda, són dos quarts de vuita, sóc el Guillem Soleil, comencem l'edició de l'ES 59 d'avui, dijous 30 d'octubre de 2025, l'informatiu de Sant Feliu de Codina, Escaldes de Montgui, Pigues i Riells, El Fai i El Moianès.
Arrenquem amb els titulars, perquè avui parlarem que el goianès rep un 15% més de turistes en temporada d'estiu que l'any passat, però baixa una nit al nombre de pernoctacions. La transformació de Can Rius a Caldes posa el descobert d'unes banyeres termals del segle XIX i principis del segle XX. Els joves de deixalles 81 colpegen el públic amb l'estrena de l'obra Grenker de Josep Canet.
el botlletí dels municipis de la C59. Comencem l'E59 d'avui explicant-vos que el pas de la temporada d'estiu al Mujanès deixa un important augment del 15% en la xifra de turistes respecte a l'any passat, però aquests pernocten una mitjana d'un dia menys a la comarca, passant de les 4 nits al 2024...
a les 3,2 d'enguany. Així ho exposa l'informe de balança de l'activitat turística a l'estiu 2025 que ha elaborat el Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona i que s'ha fet públic aquesta setmana. L'informe exposa les principals dades de la temporada turística
Però cal destacar que, per alguna raó que no coneixem, no recull les dades dels càmpings del Moianès, tot i que aquests cobreixen un 55% de l'oferta d'allotjament a la comarca. Així que la informació que tenim és sobre hotels i sobre turisme rural.
Dit això, amb una oferta de places on dormir que no ha variat massa respecte a l'any passat, el que sí que ho ha fet ha sigut el nombre de turistes. Exactament 3.020 viatgers han fet nit al moyanès entre el juliol i l'agost d'enguany. Són un 15,5% més que l'any passat, en què la xifra va ser de 2.615. Si ho analitzem per mesos, l'ocument és més significatiu. S'ha produït el juliol, amb un 24% més de viatgers.
L'agost registra també un augment, tot i que és menor, amb un 5%. El Moianès és una comarca que sovint difereix de la resta de la província i, en aquest cas, també és així. Pel que fa a la procedència d'aquests visitants, la mitjana de les comarques barcelonines és d'un 55% d'estrangers i un 45% de domèstics. I, en canvi, al Moianès aquestes xifres són totalment diferents, amb només un 9% d'estrangers i un 91% de domèstics.
Si mirem l'altra cara de la moneda, la part negativa d'aquest informe és que la mitjana de les pernoctacions ha baixat amb força, passant de les 4 nits l'any passat a les 3,2 aquest any, una disminució del 20%. Aquestes xifres fan que, tot i l'augment del nombre de visitants, el total de nits que tots aquests han passat al Mollanès hagi disminuït un 7,5%, passant de les 10.300 l'any passat a les 9.600 aquest any.
Pel que fa al mercat de treball d'aquest sector, la comarca registra un descens de dues empreses menys que s'hi dediquin, amb una xifra actual de 56. Tot i això, el nombre de treballadors del sector a la comarca ha augmentat respecte a l'any passat un 5%, amb 15 treballadors més contractats. Les dades d'aquest mateix informe sobre el Vallès Oriental mostren un panorama oposat al del Moianès.
Aquesta temporada d'estiu, el nombre mitjà de nits pernoctades ha augmentat un 9%, pujant fins a les 3,1 nits. Allò que ha disminuït ha sigut el nombre de viatgers, amb un 16% menys que l'any passat, amb una xifra final de quasi 82.000 turistes. En comú amb el Moianès és que té una mala xifra, la disminució en un 8% del total de les pernoctacions d'aquests visitants.
I avancem amb més informació perquè l'Estatut dels Municipis Rurals, pensat pels pobles amb menys de 2.000 habitants, cada vegada està més a prop de convertir-se en una realitat. Ahir, entitats municipalistes es van reunir al Palau de la Generalitat per concretar com s'aplicarà i van aprofitar per reclamar mesures urgents per millorar l'habitatge, el finançament, la connectivitat i la mobilitat als pobles petits. Ens ho detalla en Jordi Givert.
És un estatut que afectarà directament a la comarca del Moianès, on 8 dels 10 pobles no assoleixen els 2.000 habitants. L'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació de Micropobles van entregar ahir un document al conseller de la presidència, Albert Dalmau, on exposaven tota una sèrie de mesures que consideren que s'han de prioritzar a l'hora de definir l'estatut.
També van demanar rapidesa en el desplegament i aquestes són les declaracions que feien a una moyanessa el Josep Vigorra, vocal de la Federació de Municipis de Catalunya. Les entitats hem plantejat un conjunt d'actuacions, de prioritzacions respecte a la llei d'Estatut de Municipis Rurals i bàsicament centrant-nos en temes els més urgents com són el de l'habitatge,
el finançament de les escoles rurals, mobilitat, connectivitat. Per concretar com s'aplica i es desplega l'Estatut, tant el govern com les entitats han acordat un calendari i unes comissions de treball que s'utilitzaran per desenvolupar les accions. Meritxell Budó, presidenta de l'Associació Catalana de Municipis, explicava que sortia satisfeta de la reunió.
Satisfetes perquè, a l'igual que vam poder participar activament de la redacció d'aquest Estatut del Municipi Rural, també podrem participar activament en el desplegament de tots els mecanismes que han de garantir l'acompliment d'aquest Estatut del Municipi Rural. El govern, per la seva banda, ha anunciat que celebrarà unes jornades amb el món local. Seran al Bages, a la Catalunya Central, a Mont-Sant-Benet, el pròxim 15 de novembre.
Gràcies, Jordi, i anem cap a Caldes de Bomboi perquè l'antic balneari de Can Rius, situat al Centre Històric de Caldes, s'està transformant en el que serà un equipament sociocultural que acollirà l'ampliació del Museu Termàlia a l'Escola de Música Joan Valls i al Taller d'Art Manolo Hugué. Els treballs van començar tot just abans de l'estiu, però la transformació ja ha permès fer una nova descoberta de patrimoni, unes banyeres que anaten del segle XIX i de principis del segle XX. La Gemma Permanier ha anat a la presentació de les troballes.
Gràcies.
Les obres de transformació de l'antic balneari de Can Rius a Caldes de Montbuí en un nou centre sociocultural han posat al descobert unes banyeres dels segles XIX i principis del segle XX, amagades al subsol. Les piscines han aparegut en aixecar el terra del soterrani de l'edifici on les darreres dècades hi havia hagut una cuina. Totes es trobaven en estances individuals i molt properes a la sortida al jardí, fet que fa pensar els arqueòlegs que eren de luxe. Hector Martínez és el director del Seguiment Arqueològic de Can Rius.
El més recent de tots faria referència a la primera meitat del segle XX. Estem parlant d'unes banyeres excavades al subsol amb una construcció de caixa i folrades amb lloses de marbre, totes elles en forma d'ela, on s'hi accedia per una escala de 3-4 graons i on hi havia la zona d'inundació on es podia produir el bany termal. L'altra fase, corresponent a la segona meitat del segle XIX,
ens parla d'aquesta primera fase d'esplendor del balneari de Rius, que coincideix amb l'esplendor i amb el boom del moment termalisme ja no només al sud d'Europa, sinó a tota Europa. Un cop documentades, part de la troballa es taparà, però la resta s'integrarà al nou equipament. Jordi Martín és el regidor d'urbanisme de Caldes de Montbuí. El que farem, perquè és compatible amb l'obra, serà, evidentment hi ha hagut un procés de documentació que han fet els arqueòlegs,
però deixarem una banyera a la vista perquè es pugui veure tapada amb vidre i dues banyeres que quedaran en una sala que també es podran veure. Per tant, d'alguna manera, aquest passat, aquesta rehabilitació, aquest fil que tindrà aquest edifici al llarg de la història, que haurà tingut amb les mateixes parets, hauran passat tantes coses i, per tant...
Les banyeres que s'han trobat ara s'assumen a les que ja hi havia la vista, que formen part de l'antiga galeria de banys de Garriga i Roca, i que s'han retirat per poder-les exposar de manera permanent al nou equipament.
Anna Montleón és la directora del Museu Termàlia. Són dues banyeres de marbre, que segurament hi havia més, però fins als nostres dies només han arribat dues banyeres de marbre i una banyera de granit. Són unes banyeres exentes, que havies d'entrar dintre, per dir-ho d'una manera, havies d'aixecar la cama per entrar dintre, com les banyeres que tenim avui en dia, i que estaven ubicades, que s'havien reciclat i s'havien aprofitat fins a l'últim moment en el balneari. Incluso els cooperadores, quan feien exercicis espirituals, jo crec que són de les banyeres que oferien a la gent perquè es poguessin banyar.
Aquestes banyeres la idea és poder-les d'alguna manera museïtzar, segurament no anar a l'espai de museu perquè són grans i perdríem molt d'espai, sinó museïtzar-les a l'entrada de l'edifici. Can Rius ha tingut diversos usos al llarg de la història. Després de ser el maldeari, va ser propietat d'una congregació religiosa i ara, de propietat municipal, s'està transformant en un nou equipament sociocultural.
La troballa va fer aturar les obres mentre els arqueòlegs han fet la tasca de documentació de les restes, però, segons explica el regidor, han pogut seguir treballant en altres parts de l'edifici i això farà que no hi hagi retards en el calendari de les obres. L'alcalde Isidre Pineda apunta que transformar Can Rius pels usos del segle XXI és també posar en valor un patrimoni que havia caigut en decadència.
però una de les coses més boniques que estan passant ja i que passaran en els propers mesos és la recuperació del patrimoni calderí, d'un patrimoni calderí que havia quedat tancat i que, a més a més, havia quedat apuntalat i en mal estat.
La part de darrere el balneari connecta amb la muralla medieval. Una de les tasques que s'estan fent en aquesta zona de l'edifici és enderrocar algunes de les parets per poder accedir al jardí i dignificar la muralla, que connecta també amb el molí de l'esclop, un altre element patrimonial recuperat. Can Rius va ser un dels balnearis més importants del sud d'Europa al segle XIX. Ara és de propietat municipal i la reforma permetrà que acolli l'ampliació del Museu Termàlia, l'Escola de Música i el Taller d'Art.
I seguim amb tu, Gemma, perquè un dels grups joves de Deixalles 81 ha estrenat aquest cap de setmana l'obra Grand Hair, un text de Josep Canet que reflexiona en torn de les xarxes socials i dels seus límits i que la interpretació a càrrec de 17 joves no ha deixat a ningú indiferent. És així, Gemma?
Qui o què és Granger? És la pregunta que es fan a ells mateixos bona part dels protagonistes de l'obra de Josep Canet, amb el mateix títol, Granger, que un grup de joves de deixalles 81 ha estrenat aquest diumenge a la tarda al Casal. La mateixa pregunta, però, se la fa al públic durant els primers compassos de muntatge. Qui o què és Granger o GDG?
Tot i que els 17 protagonistes de l'obra són molt diferents, tenen un tret comú. Utilitzen les xarxes socials, els condicionen els likes i estan pendents de les ordres i dels reptes de GDG. L'obra, de manera intencionada, convida l'espectador a reflexionar sobre els perills de les xarxes, utilitzades sense límits. Mireia Fernández i Clàudia Mir són dues de les actrius de l'obra.
Jo, amb les persones de la nostra edat que he parlat, sortien impactades, perquè és una obra que comença molt de jijijaja, jo crec, i molt riures, i llavors vas veient com els riures van baixant, comences a sentir algunes llàgrimes, i ja vas pensant, bé, ho estem fent bé, estem calant, i jo crec que això és el que s'emportarà a la gent al final, també al mistatge que hem volgut donar,
Potser no a tothom, però almenys nosaltres, si alguna persona, ni que sigui una, doncs se'n va cas amb aquest pensament de ostres, doncs als joves els hi passa això o ho tenim molt més a prop del que pensem, doncs jo crec que per nosaltres hi és un repte complet. Els protagonistes ballen entre dos mons.
Un món real que els decep i un de virtual que els absorbeix i els condiciona. Què estan disposats a fer per tenir més popularitat? Quin serà el repte que els farà dir prou? Les joves actrius reconeixen que, a banda d'assajar, treballar aquest text també els ha permès debatre i aprofundir sobre aquest tema. No, sí que és veritat, jo me'n recordo quan ens van donar els papers i hi havia llàgrimes. Vam llegir l'obra per primera vegada i ploràvem.
perquè al final quan ho veus per primer cop impacta i molt. Llavors és això, sí que hem conegut realitats que no coneixíem, ens hem hagut d'informar algunes persones, hem vist coses que les llegíem al guió i pensàvem això s'ho ha inventat i ho buscàvem i té com més importància del que pensem i hi ha bastant d'informació al respecte, bastanta gent que està envoltada d'aquests ambients i és com molt curiós, és descobrir una realitat nova.
Al final, tants mesos d'assajos no era només fer lectures de personatges o interpretacions, sinó també enfocar-nos en què estàvem explicant i en què volíem transmetre. I al final, molts d'aquests assajos els fèiem per fer una lectura i una reflexió conjunta. L'estrena de diumenge s'ha viscut amb emoció de l'escenari i ha colpit la platea de Valent. Clàudia Mir i Mireia Fernández ens comparteixen les seves sensacions.
Ha sigut una estrena molt esperada, portem moltíssims mesos. Al final érem a l'escenari 17 persones, que vulguis que no és molt difícil de dirigir i de muntar una obra amb aquest pes emocional. Llavors sí que és veritat que vam tenir bastantes dificultats a l'hora de muntar, a l'hora d'interpretació, de ser-hi tots, però jo crec que almenys per la meva part estem molt satisfets pel que hem pogut fer avui, molt contents i molt emocionades.
Sí, és el que diu la Clàudia, ens ha costat com molta feina, hem invertit molt temps, a més a més ens hem hagut de prendre com molt en sèrio també, doncs és això, arribar a fer una obra que pugui tocar tant al públic és complicat i més 107, perquè quan és un grup de cincs és més fàcil de treballar, més fàcil de buscar matisos, però al ser 17...
Era molt complicat treballar cada personatge i que cadascú tingués com la seva essència i molt contents, jo crec, perquè hem esperat aquesta estrena, com diu ella, moltíssim temps i veure que ha sortit, que hem trobat les emocions que volíem trobar, és un sentiment molt especial. El mateix director i autor de l'obra, Josep Canet, la definia de dura i explicava que bona part dels reptes que s'hi exposen, per delirants que semblin, veuen de fets reals.
I avancem amb el programa repassant les dues notícies principals que us vam explicar ahir. A Sant Feliu, l'Ajuntament busca potenciar i donar respostes al teixit empresarial del sector alimentari del municipi a través d'un projecte del Consell Comarcal del Vallès Oriental i la Diputació de Barcelona. El dimarts es va presentar a Llinars del Vallès la primera fase d'aquest programa anomenat Treball, Talent i Tecnologia Civil.
que consisteix en una diagnosi inicial del panorama dels diversos municipis de la província que hi participen per definir posteriorment accions que posin solució als principals reptes que s'identifiquin. El regidor d'Empresa i Indústria del consistori codinenc, Miquel Palau, explica que dues de les empreses de codines que hi han participat han sigut Cala Rosa i Can Garriga. Nosaltres en aquesta diagnosi també vam participar, és a fer...
una entrevista, per exemple, amb la Gemma de Can Carriga i de Can Arrosa, explicant una mica tot el tema de la cadena alimentària des del principi, ells com ho fan, a qui compren, com elaboren, com fan el producte, de quines maneres, com ho veu ella per millorar, quins problemes es troba, tot el seguit de la cadena fins que arriba el client final, com ho veu, com pot millorar, si amb màrqueting, si amb
Simp fent millor, que és una de les maneres que sempre es diu, estant més a les xarxes que més a l'Instagram. Bé, vam estar comentant des de l'inici fins al final, va estar molt bé.
La diagnosi comarcal presentada va mostrar que el sector empresarial alimentari, des del sector primari fins a la venda final, compta amb més de 350 empreses al Vallès amb un volum de facturació superior als 4.600 milions d'euros.
i a més de 12.000 persones que hi treballen. D'aquestes empreses són més de 100 les que es dediquen a la fabricació de productes alimentaris, 70 a la indústria auxiliar, 70 a productes del sector primari i més de 20 en ingredients i editius. Pel que fa a les tendències que s'han detectat amb la diagnosi,
L'estudi posa en manifest diversos canvis clau en el negoci alimentari que s'han produït els darrers anys. Per exemple, hi ha hagut un fort creixement de la indústria dels plats preparats per consumir o de productes amb molta proteïna, tot plegat per adaptar-se a les demandes del mercat.
El canal de venda en línia segueix en alça, però segueix en alça també l'aposta per productes de proximitat i el posicionament de la sostenibilitat com a criteri rellevant en tots els processos productius. I ara, després d'aquesta diagnosi, han de passar a l'acció per això
S'han desenvolupat també unes línies de treball que s'executaran des de les diverses administracions fins a finals del 2026 i que s'han consensuat amb les empreses participants. Palau destaca les tres T's, treball, talent i tecnologia, com els punts claus del futur. El tema de talent seria molt més de treball, també, de com trobes aquest talent, com el formes i com el mantens.
El tema de tecnologia és molt més de com puc innovar el producte i temes de digitalització i automatització de processos. Ara serà qüestió de mirar aquestes accions i de posar-les en pràctica i a veure si haurem de buscar empreses de Sant Feliu que les puguin posar en pràctica i ens hi posarem.
El Consistori Codineng ha estat present en totes les sessions d'aquest projecte i espera seguir implicat en el seguiment i el desenvolupament d'aquest. I ahir també us vam explicar que la gran recapta d'aliments fa una crida per aconseguir els més de 1.200 voluntaris que encara fan falta per cobrir tots els punts de recollida previstos al Vallès Oriental.
El dilluns al matí es va presentar des del magatzem d'aliments de la Fundació El Xipre de Granollers, la que serà la 17a edició del gran recapte que se celebrarà el 7 i 8 de novembre i que un cop més buscarà recaptar diners i aliments per la població més necessitada de Catalunya.
El titular principal va ser aquesta falta de voluntaris. De moment, només s'han registrat 300 dels 1.540 necessaris. Al Vallès hi haurà 82 punts de recollida als diversos supermercats de la zona. Xavi Quincotes, president del Xiprer, explica la tasca dels voluntaris. És anar al supermercat en el torn que t'has apuntat i repartir unes bosses perquè la gent que entra al supermercat
pugui omplir la bossa amb productes que vulgui donar. I quan surt del supermercat s'agafen aquestes bosses, es treuen els aliments de la bossa, es guarden en aquestes banyeres que us deia, o en caixes més petites, depenent del tipus de supermercat, i aquesta és bàsicament la feina. I després hi ha uns coordinadors, que són els que van a buscar aquests aliments per portar-los en els llocs on es guarden.
En la presentació que es va fer el dilluns, Roser Brutau, vicepresidenta del Banc dels Aliments, va deixar clara la importància d'aquests voluntaris, ja que allà on hi són es doblen les donacions. La campanya d'enguany va centrada a recuperar els nivells de donatius d'anys anteriors, ja que l'any passat, amb la malaurada d'ana que va afectar el País Valencià avui fa un any, totes les donacions es van destinar a aquella zona i els necessitats de les comarques catalanes van quedar descoberts.
Per tant, és molt important que aquest any tornem a recuperar el volum de quilos que normalment recollim aquí al Vallès Oriental. Són 130.000 quilos d'aliments que havíem arribat a recollir. Vol dir que esperem que amb tots els voluntaris i sobretot tota la població que anirà a comprar aquests dies en el súper que puguin fer aquesta donació, tant amb diners en els súpers que només recullen diners, com amb aliments pels súpers que és possible també poder fer aquesta donació.
aquesta recollida d'aliments. Quincocés destaca que la recaptació del Vallès Oriental anirà a famílies del Vallès Oriental i que per aquest motiu, amb les donacions que s'estan fent, s'estan ajudant els nostres conciutadans. Alhora demanen que els aliments que es donin siguin nutritius i saludables. Per això recomana que si aneu al supermercat com a usuaris a comprar, si voleu fer un donatiu a menjar, pugueu donar llet, tonyina...
oli o també galetes o cereals per esmorzar pels nens i nenes o productes que consideren, per exemple, la llagum cuita, que fa que siguin aliments nutritius, siguin aliments que són molt habituals a les famílies i que és important que puguem tenir aquest suport.
Qualsevol que ens estigui escoltant i vulgui formar part d'aquesta iniciativa solidària, que només l'any passat va recaptar més de 6 milions d'euros en aliments a tot Catalunya,
El temps. I acabem el programa d'avui repassant el temps per demà divendres i vinga ànims, que ja s'acosta l'esperat cap de setmana. Comencem amb la previsió per caldes de Montbuís, amb feliu de Codines i Bigues i Riells del Fall, on s'espera una jornada molt plàcida amb moltes hores de sol i amb només quatre bandes de núvols alts que no permetran que el cel brilli clar del tot.
però que igualment tampoc espatllaran al dia. Tindrem temperatures màximes força elevades, amb 23 graus a Caldes, 21 a Bigas i Riells i 20 a Sant Feliu, mentre que les mínimes no baixaran dels 9 graus aquesta nit. Al Moianès, tres quarts del mateix. Tot i que les temperatures seran una mica més baixes, amb 18 graus de màxima a Mollà i 19 a Castellarsol, la jornada tindrà com a protagonista indiscutible el sol, que brillarà amb força durant moltes hores. Al Moianès sembla que els núvols de primera hora del matí
Es poden allargar una mica més fins les 11-12 del migdia, però aquests tampoc tindran una gran presència.
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castellarsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socialics, als perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció. I tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Permanyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Ona Codinenca, al 107.2 FM i a onacodinenca.cat. Bona tarda. Benvinguts al Parlem del Barça. Del futbol sóc entusiasta. Jo mai deixo cap partit. I de tots el Barcelona...