This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ara Mollà, que és el partit que governa Mollà, va fer públic a finals de la setmana passada un comunicat molt contundent en resposta a les acusacions rebudes els darrers mesos sobre la regularització del polígon del Prat i la gestió de l'escorxador i la construcció de la planta de biogàs i que han estat fetes per part de grups ecologistes contraris a aquest projecte.
El govern municipal denuncia una campanya sostinguda de desinformació i judicialització de la discrepància política. Per entrar una mica més a fons, tot seguit, sentireu una llarga entrevista que vam gravar ahir a la mateixa sala de plens de l'Ajuntament de Mollà amb l'alcalde Dionís Guiteres i que vam fer conjuntament amb el company Dona Bages, en Jordi Givert. Bon dia, Dionís, i gràcies per atendre'ns aquest matí. Bon dia i gràcies per venir.
Primer, Dionís, feu públic aquest comunicat després de veure un tuit per un mullà viu on es fa pública una sentència de la Fiscalia que anava contra l'Ajuntament i contra tu com a alcalde. Què us va fer saltar l'alarma en aquest comunicat i en aquest document de la Fiscalia?
Bé, el que ens va fer saltar l'alarma és que d'entrada jo vaig rebre una denúncia i una petició de la Fiscalia per investigar-me personalment, era una qüestió personal, era acusar-me de prevaricació urbanística i de no complir una sentència de l'any 99 i portem des de, jo crec que vam respondre, el mes de març del 25 i a dia d'avui encara no tinc la resposta de la Fiscalia.
i resulta que la part denunciant, perquè ho posa així en la resolució que va penjar Mujaviu, es diu que des del 27 de maig del 25 a mi se m'exculpa de tot això. I a més a més diu en aquesta pàgina que les coses s'han fet bé, els tràmits són correctes, s'està respectant tota la tramitació legal i jo, com a part afectada perquè he estat denunciat, no en tenia cap resposta.
Per tant, em van saltar totes les alarmes perquè això vol dir que hi havia una part de la gent d'aquest col·lectiu.
Per un mullà viu que sabia que s'estaven fent bé les coses i que no hi havia cap tipus de delicte ni cap tipus de conxorxa que s'havia explicat. Per tant, molt sorprès, decebut amb la fiscalia perquè no m'ha comunicat res, ens hem posat en contacte amb la fiscalia de seguida que vam veure això, hem reclamat per escrit que ens donin aquesta absolució perquè volem saber què és el que hem fet bé i si alguna cosa hem fet malament tenir la mateixa informació que la part que ens ha denunciat.
Clar, xocant per una banda el tema del funcionament de la fiscalia que no adverteix la persona denunciada en un bon començament. Per l'altra, això com tanca definitivament el procés judicial? Entenc que sí, però no tinc la documentació. Per tant, quan la tinguem, espero que aquesta setmana la tinguem, podrem saber si realment és així. El comuniquet que vau penjar comença amb un contundent prou mentides.
A quines afirmacions concretes es refereixen en aquest prou mentides?
Bé, doncs, per exemple, el que diu aquesta resolució de la Fiscalia és que, per la part que hem vist, que tot s'està seguint una tramitació correcta, amb informes positius per part dels diferents administracions de la Generalitat que tenen competències en aquest afer, i es deia que no, que tot això era una conxorxa entre el propietari de l'escorxador i jo mateix, fins i tot s'ha dit que si cobrava comissions o cobrava... que em mantenia, no vull fer servir la paraula que s'ha utilitzat,
Per tant, el projecte d'aprovació inicial de la modificació puntual per la legalització del polígon i l'ampliació de l'activitat econòmica de l'escorxador
La té tothom i allà queda clar que no sacrificaran més porcs, allà queda clar que no s'ampliarà l'activitat de matança i en canvi s'ha seguit dient. Per tant, prou mentides i prou judicialització de la discrepància perquè si no ens podem entendre asseguts en una taula no sé on podem anar a parar.
Comentaves que aquest document es datava del mes de maig i tot el procés d'elaboració de la consulta. De fet, l'hem celebrat ara al gener. Amb això ho sentiu perjudicats des d'Ara Mollà? No és que ens sentim perjudicats, ens sentim decebuts perquè tota aquesta informació no s'ha sabut. La gent, estic convençut que molta gent ha anat a votar no a aquest projecte sense tenir tota la informació.
I aquesta informació estava amagada. Per tant, jo crec que és desmereixer la consulta, però no per part nostra, sinó per la pròpia part, o una part, jo no vull dir que sigui tothom, una part dels promotors d'aquesta consulta i d'aquest no. També expliqueu en el comunicat que s'han creuat línies vermelles fonamentals en un estat democràtic. De quines línies i a qui va dirigir aquesta afirmació?
Bé, bàsicament, molta gent de Mollà ha vist aquests dies, justament abans de començar la consulta, cartells acusant-me de 50.000 coses i a nivell personal.
que si m'he venut l'empresa, que si no tinc cas a mullar... Bé, una campanya absolutament dura i absolutament directa i concentrada en la meva persona. Jo ho he anat aguantant tan bé com he pogut, però també soc persona i també he tingut pressions per les xarxes socials, també gent pel carrer, molt poca, la veritat, però sí, m'he sentit agredit moltes vegades i he tingut d'aguantar perquè soc un càrrec electe i un càrrec electe se suposa que no pot...
perd els estreps i s'ha de comportar d'una manera impoluta i angelical i bé, jo a part de ser un càrrec electe també soc persona i també tinc uns límits de paciència.
Sobre la regularització del polígon del Prat, feu una cronologia dels fets i em pregunto per què totes les propostes anteriors des del 2018 no han prosperat a l'hora d'intentar regularitzar? Quins són els motius que han donat els diferents departaments de la Generalitat? Si em permet, Jordi, per tornar un moment, per clarificar el tema de les línies vermelles, jo crec que hi ha una línia vermella en democràcia que crec que és fonamental.
Perquè el fet de no respectar-la ens porta a tenir en Trump de president o a tenir demagocs com Vox o com Mariansa Catalana, diem mentides pura i durament.
No respectar el que s'ha aprovat en el ple de l'Ajuntament en aquest projecte, que ja diu com serà això, no reconèixer-ho i dir falsetats, jo crec que és trepitjar una línia vermella, perquè això desvirtua la democràcia i al final, si ens carreguem les institucions d'una democràcia absolutament imperfecta, però l'objectiu és destrossar les institucions, per això hi ha l'extrema dreta, que en saben molt més i són més creïbles que nosaltres.
Tornant a la pregunta, jo crec que és important. Des de l'any 17, que va sortir via una sentència judicial per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ens obligava a complir una sentència de l'any 99,
i que després amb els nostres recursos s'ha vist que era impossible executar aquesta sentència tal com estava pensada, que volia dir tancar l'escorxador, el que hem buscat són solucions per ampliar aquest polígon.
És complex d'explicar, però jo crec que hi ha una manera fàcil d'entendre. Aquest polígon industrial fa una mida X, posem 10 hectàrees, i falten metres quadrats de diferents coses, de zones verdes, de vialitats, d'aparcaments, hi ha volums disconformes i forats d'ordenació, falten equipaments, és a dir, falten metres quadrats.
Aquest polígon que té 10 hectàrees i que està ocupat i que la realitat quan sobreposes amb el planejament no quadra, perquè falten metres, l'única manera de solucionar-ho és o retallant naus i recuperant espais o ampliant-lo, posant-li més metres. Més metres no es pot posar perquè tenim tres quartes parts de l'entorn del polígon que és espai de protecció agrària i passagística i una altra part que és zona inundable.
L'única manera que hem trobat fins a data d'avui quatre equips tècnics diferents, quatre equips d'arquitectes i enginyers diferents, i cinc secretaris i secretàries que han passat per l'Ajuntament des del 2017 aquí, no han trobat cap fórmula que Urbanisme ens l'acceptés, perquè no pot créixer,
Quina ha sigut la clau per poder tenir ara una solució després de tants anys estudiant-ho? Doncs que el propietari dels camps del Pla de Castellnou, que ara és un dels líders de la plataforma que està en contra, va vendre-li a l'escorxador uns terrenys.
I aquests terrenys, aprofitant l'article 1.14 de la llei d'urbanisme, permeten a l'empresa propietària de l'escorxador, que té aquests camps colindants amb la seva parcel·la urbanitzada, reconvertir-les en sol industrial. Què és el que hem fet nosaltres des de l'Ajuntament? Doncs li hem dit al propietari de l'escorxador, escolta, ens sembla molt bé que facis això, que tinguis la possibilitat de regularitzar la teva situació,
Però si no regularitzem el polígon del qual tu formes part, tampoc ens en sortirem. Per tant, el propietari de l'escorxador el que fa és posar tots aquells metres quadrats que fan falta pel creixement en la seva parcel·la. Per tant, les zones verdes, les sessions d'equipaments, les sessions de vialitat que fa per la seva parcel·la superen en escreix el que tocaria perquè posa aquests metres a servei de la resta de propietaris del polígon.
En quin punt es troba ara mateix aquest projecte? Si no m'equivoco, i si no ara ens correcteixes, es va fer una primera tramitació aquí per ple, que no sé si va acabar de tirar endavant del tot per algun defecte de forma, ara ens ho explica. És això, en quin punt es troba el projecte? El projecte, qualsevol operació de transformació de sol agrari en sol industrial o residencial, té quatre passos.
és l'aprovació de l'avantprojecte, que ja està fet, és l'aprovació inicial que es va fer i des dels serveis d'urbanisme i de l'oficina tècnica ambiental es va dir que faltava un document,
un document que ja s'havia demanat 16 mesos abans i que l'oficina tècnica ambiental té 3 mesos per contestar i en portava 16, no havia contestat i ens va semblar que això volia dir que era en silenci administratiu, ens vam equivocar. I ara tornarà a passar pel ple, en breu, aquesta aprovació inicial amb les aportacions fetes per l'oficina tècnica ambiental i l'oficina d'urbanisme. Després ens quedarà
l'aprovació provisional, que també tindrà el seu espai d'exposició pública, on tothom pot presentar alegacions i el que faci falta, s'envia a Urbanisme, Urbanisme torna a revisar el document i ens el retorna. I després queda l'aprovació definitiva, que és una aprovació per ple,
Un altre cop exposicions públiques i definitivament qui ho aprova no és l'Ajuntament, sinó que és urbanisme. Nosaltres l'únic que fem és ratificar aquesta aprovació. Per tant, ens queden encara molts mesos de debat obert, de debat públic, de...
d'esperar que hi hagi propostes en positiu per millorar aquest projecte perquè sigui el més sostenible i el més eficient possible i aquí esperem que totes les persones que estiguin interessades en aquest tema ens ajudin a fer-lo molt millor.
Clar, estem parlant d'un projecte que, diguem, com un trencaclosques té diferents parts. En tot això que ens ha explicat ara que ha de passar per ple, s'inclou el paquet sencer del projecte, és a dir, planta de biogàs, s'inclou tot, eh? Correcte. S'inclou tot. De fet, vull dir que aquesta aprovació inicial que ja vam fer va tenir un sol vot en contra del ple.
De 13 regidores i regidors hi va haver un sol vot en contra. Jo crec que més democràtic i més clar i més transparent no pot ser. Que hi hagi gent que no li agrada, ho entenc perfectament, el que esperem són les seves propostes. No he rebut cap proposta, fa dos anys que estic reclamant propostes. Si tota aquesta energia que estem abocant tots en discutir-nos la poguéssim...
canalitzar, en millorar l'única solució que hem trobat i si n'hi ha una altra ho he repetit per activa o per passiva. Jo aquesta me la menjo un patates i la provem. Si n'hi ha una altra de millor. Per què no? Clar que sí, jo no tinc la solució, però resulta que quatre equips tècnics han informat, han trobat que només aquesta funcionava, que Urbanisme, que és qui té la potestat, només ens ha aprovat aquesta i no hi podem fer més. Clar, ara ho comentaves que des del 2018 les alternatives no han funcionat
De moment, en aquestes, entenc que les converses amb els diferents departaments que han d'acabar decidint de Generalitat, Urbanisme, Medi Ambient, són positius en aquest sentit. No ens tornarem a trobar amb que també s'acaba paralitzant, tombant. En principi, la Comissió d'Urbanisme de Catalunya
ha aprovat aquesta proposta. La Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central i la OTA han aprovat aquesta proposta. L'únic que ens fan és demanar correccions, millores, rectificacions, com més un document viu. Per tant, estem molt tranquils en què estem fent les coses ben fetes. El que volem fer és fer-les millor i aquí, quan més gent hi col·labori, quan més gent hi participi i quan més ulls ho mirin, serà molt millor.
Ara, des del principi tu has deixat clar el que ens acabes de dir ara, que no hi ha hagut cap proposta alternativa ni formal ni informal per solucionar aquesta legalitat del polígon, però aquesta proposta alternativa no podria sortir del mateix Ajuntament, diguem, després d'un nou procés entre tècnics i qui fes falta per trobar un projecte i ara anant a la consulta i tot el que ha provocat amb més consens?
Mira, no hi ha hagut cap altra opció que sigui utilitzar l'1.14. I l'1.14 està condicionat a que la propietat d'aquests terrenys que va vendre el propietari de Castellnou i que té ara l'empresa que gestiona l'escorxador, són aquests terrenys. És que no n'hi ha d'altres, és que no hi ha cap altra opció. Per tant, què és el que diu la plataforma? O almenys el que jo he entès...
que no volen més sacrifici d'animals. Això tampoc ho vol l'Ajuntament i això en el projecte també ho deixa clar. Que respecti la Sàlvia Valentina, en aquest projecte nou que estem treballant després d'aquest primer que es va tenir que aturar i que s'ha de millorar, ja l'hem fet, es protegeixi aquell espai.
Què més diu? Que es vigili amb la gestió de l'aigua. Doncs també ho volem fer nosaltres. És que les coses que demanen ja ho estem fent i el que cal és que quedin ben escrites en el document, que això no es pugui saltar d'aquí uns anys, que és una de les coses que la gent li fa por o que algunes persones diuen que li fan por. Tot això ho podem fer.
I ho podem fer junts. Per tant, el que ha d'entendre també la plataforma o les persones que han votat no, és que no hem trobat cap altra alternativa i que si hi és, que ens la presentin. Nosaltres ja l'hem buscada, portem des del 2017 buscant alternatives.
Que algú s'ho pot creure més o menys? No ho sé, jo no hi puc fer ni més. Jo el que sí que tinc clar, i no només jo, sinó la propera persona que sigui alcaldessa o alcalde de Moya, és que si aquest problema no s'ha solucionat, la sentència de l'any 2022 és evident, ens donen sis mesos per regularitzar el polígon. Any 22, estem a gener del 26, quasi febrer del 26. Han passat aquests sis mesos en es creix.
Clar, des dels grups opositors, l'altre dia parlàvem amb en Pilar Clapés, que s'ha dirigit com a portaveu, doncs deien que després de la consulta, que ha traspassat una mica ja els grups i ha quedat palesa que com a mínim quasi 1.500 ciutadans de Mollà mostren d'alguna manera o altra una disconformitat amb el projecte actual, doncs ens deien que una mica les seves esperances, perquè això s'aturés, que és la seva voluntat,
és que algun dels regidors d'Ara Mollà, doncs, hi voti en contra. O que, en ple, doncs, canvi el seu parer amb la línia del partit. Sobre aquest tema, hi ha unitat dintre d'Ara Mollà? Tens la confiança, tu com a alcalde, de tots els regidors i regidores?
Tots els regidors i regidores estem en línia. És un projecte que l'hem treballat conjuntament. Jo soc el que s'estan portant les hòsties, com no pot ser d'una altra manera, i a més a més estic content que sigui així perquè crec que aquest linxament no podria suportar que el pateixin les companyes i companys d'aquest consistori. Per tant, ja em conformo, no m'està bé, però ja m'aguanto.
Hi ha unanimitat claríssima, ho hem votat així, ho treballem. Hi ha algú que es pensa que soc un petit dictador, un petit Napoleó que decideix les coses i les altres persones deuen ser molt tontes i molt curtetes, pobretes, que diuen que sí i sense més discussió.
No hi ha res més lluny de la realitat. Tothom ho hauria de conèixer. Crec que coneixen el Xavi Bach, coneixen el Cinto Montsec, coneixen la Montse Ferrer, la Laia Bonells, el Xavi Bach, el Sebastià Ferrer, l'Eva Roger. Són gent absolutament intel·ligent que em donen 50.000 voltes i crec que que es pensin que això ho estic fent jo sol sense el seu suport, em sembla bé, em sembla de P3.
Tot i això, Mateu, que el resultat de la consulta és un toc d'atenció, quina lectura en feu des d'ara? És un toc d'atenció claríssim. Claríssim. I quina lectura en fem? Doncs posar-nos en el lloc de les pors que tenen les persones que han votat. I estic convençut que aquestes pors que tenen les persones que han votat que no, les podem superar perquè el projecte que presentem,
diu moltes o la majoria de les coses que reclamen. Quin és el problema? Que no s'ha pogut escoltar ni s'ha volgut escoltar. Quina és la proposta? Aquesta proposta és pública, està penjada, s'ha votat en el ple. Totes aquestes millores que ens han demanat des de l'Oficina Tècnica Ambiental i des d'Urbanisme estan reflexades en el document que portarem ara, que també serà públic i tothom tindrà accés. I totes aquestes pors...
més sacrifici d'animals, més consult d'aigua, totes aquestes coses venen claríssimment reflectides, manteniment del medi ambient, de la salut pública, venen absolutament reflectides en aquest document. Una de les coses que ara em va sorprendre quan vaig veure aquell document de la Fiscalia és que Mujàvio ara ja té molt clar que no vol el tancament de l'escorxador. Bé, hi ha molta gent que va votar l'altre dia que estic convençut que encara pensa que l'escorxador es pot tancar.
I els promotors ja ho han vist que no. Ja ens n'anem posant d'acord. L'altre tema és el de la planta de biogàs, que s'hi contamina, que s'hi portarà camions de brossa o de merda de tot arreu, de tot el país, que col·lapsarem el medi ambient, que els fums seran tòxics... Totes aquestes coses només es demostren mirant el projecte. I aquest projecte encara no existeix. I a més a més, només cal veure les plantes de biogàs que funcionen arreu.
Que n'hi ha alguna que estigui mal feta? Doncs és possible, però n'hi ha la grandíssima majoria que no. I aquí la farem ben feta? Com no pot ser d'una altra manera? Per tant, totes aquestes pors les tombarem quan la gent se n'adongui, veient els documents i veient la realitat que això no és així. I jo crec que el que passarà després és que aquest consens i aquesta pau que s'ha trencat d'una manera...
jo crec que lamentable la podrem reconduir. Entenc que a partir d'ara el canvi es veurà en com fer arribar a la ciutadania potser totes aquestes resolucions, canvis que surten precisament del ple municipal. Jo me'n recordo en aquesta taula parlar amb el propietari de Castell Nou quan em va venir a demanar informació i em va dir que si no feien el que ell volia doncs que...
que muntaria i que posaria paradetes i que faria tot el que ha fet, jo li vaig dir que la societat civil té moltes eines a utilitzar i jo no hi estic gens en contra, al contrari, crec que són molt bones si s'utilitzen bé, si no s'utilitzen per difamar, per enganyar, per manipular, per coaccionar. Aquesta és la feina de la societat civil i la feina dels responsables polítics, i més quan estàs en la direcció d'una administració, és parlar de certeses,
Nosaltres no podíem posar una paradeta al mercat dient que tot el que deien els altres era mentida. Nosaltres havíem de fer certeses. I com presenta certeses una administració pública? Doncs amb projectes i realitats.
Fins ara no hem pogut tenir projectes ni realitats. És ara que les tenim, que ja han passat per el ple, que continuaran passant per el ple i que estaran a disposició de tothom per millorar-les. Aquestes són les eines que tenim des de l'administració. Jo no puc especular, jo no puc dir coses que no seran. Per tant, quan arribin, quan siguin,
crec que tindrem l'oportunitat de fer veure a la ciutadania que aquestes pors, aquestes mentides o aquestes mitges veritats es poden desmuntar.
Clar, tot plegat i unís a nivell personal, com ho estàs vivint? Procés judicial, oposició per part de la ciutadania al projecte a tu a nivell personal, com ho estàs vivint? No estic vivint de puta mare ni m'ho estic passant pipa. I he passat alguns episodis de veritable tristesa i de veritable conflicte personal intern.
Des de pensar en dimitir i plegar, a marxar del poble, he passat per tots els estadis. Però em sento fort i acompanyat. I no només fort i acompanyat per l'equip de govern i per la resta de gent d'Ara Mollà, sinó per moltíssima gent del poble. El 20% dels CENS ha votat no.
Ja ha dit un no, que per mi és claríssim, amb quines condicions. Però és que hi ha un 80% dels cens que me'l trobo al bar, que me'l trobo al restaurant, que me'l trobo pels carrers, que me'l trobo comprant el pa, que em diu, eh, Dionís, no fluixis...
No fluixeu, hi confiem, no ens he sentit cridats a votar perquè la pregunta era tan difusa. Pot quedar molt clar, estàs d'acord amb la aplicació de l'escorxador i amb la planta de viatge? Hi ha gent que està a favor de la planta de viatge i no veu clar el de l'escorxador o l'enrevés. O gent que pateix, els treballadors i treballadores que treballen al polígon del Prat, molta gent se m'ha acostat dient, hosti, què està passant, què podem fer? Per tant, ho he passat molt malament, hi ha dies que ho passo malament,
Em tornaré a passar malament el dimecres quan vegi veïns i veïnes del poble insultant-me i dient-me de tot, com ha passat les altres vegades. Però, noi, diu aquella dita, Manolete, Manolete, si no sabés torear pa què te metes, doncs mira, ens hi hem posat perquè hem volgut i com que tenim la consciència tranquil·la del que fem, doncs seguirem treballant per mullar. En aquest sentit, anem preguntant als diferents alcaldes amb els que parlem de la comarca. Tornaràs a presentar les properes eleccions?
Doncs tenia clar que no, però ja no ho tinc tan clar. Perquè crec que, per exemple, comparar els vots del no amb els vots que ha tingut Aira Moyà, jo només l'entenc per veure quina força té Aira Moyà i quina força pot tenir una nova formació política o les diferents forces polítiques a les eleccions del maig del 27. Doncs no ho sé, ens ho estem plantejant, per què no?
Clar, ja per anar tancant, el que és evident és que per X raons, però aquest projecte ha creat una crispació, no?, tant políticament, però gairebé més a fora del ple que dintre del ple, no?, fins i tot. També la figura com a alcalde és tenir la gent...
No cohesionada, però mantenir una harmonia dintre d'una població. Creus una mica que tu com a figura d'alcalde pots aportar el teu granet de sorra per calmar una mica tot plegat i intentar acostar posicions? Doncs fent les coses millor.
És evident que no em sento culpable del tot, però sí que dóna part. És evident, no? Com bé has dit, una de les funcions de l'alcalde no és només dirigir i governar els interessos municipals, sinó també la cohesió social.
I aquí no hi és, ara mateix, aquesta cohesió social, tal com l'entenem Mollà i tal com l'hem viscut a Mollà. Per tant, m'he d'esforçar moltíssim més i ho faré, jo ho faré. Però dos no s'esbarallen si un no vol. Per tant, jo també demanaré a la resta
que intentin també baixar aquesta pressió, perquè sense diàleg, sense acostament de posicions, sense entendre l'altre, poc ens podrem solucionar. No ho podré solucionar jo tot sol. De fet, si plegués jo, que és una de les coses que he estat pensant durant aquests mesos, les coses canviarien, perquè si el problema sóc jo, només cal que m'ho diguin.
Però jo no crec que el problema sigui jo. El problema és la realitat complexa que vivim, la realitat complexa urbanística, la realitat complexa econòmica. Hi ha gent de la plataforma, la Pilar mateix, deia a TV3 que el Mollanès té atur zero. Doncs mira, no para de pujar les dades d'atur. I l'any 2025 l'Ajuntament de Mollà ha atès 609 persones als serveis socials. Persones que són famílies.
Hi ha gent a l'atur crònic, hi ha empreses que estan marxant. Ara marxarà una i n'hi ha dues més que m'han dit que si no poden créixer el polígon del Prat marxaran. I la veritat és que el valor econòmic de la comarca, segons l'estudi del BBVA, ja fa dos anys que està creixent.
I aquest 2024, l'últim, que és el que tenim les dades del 24, és l'única comarca de Catalunya que decreix. Jo no sé si, plegant jo, això se solucionarà. Doncs, Dionís Guiteres, alcalde de Mollà, moltes gràcies per atendre'ns aquest matí a Ona Codinenca i al Territori 17. Gràcies per obrir-nos les portes de l'Ajuntament per contestar totes les nostres preguntes i seguirem de prop com evoluciona tot aquest tema i el projecte. Molt bé, doncs moltes gràcies.