This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ona Codinenca, al 107.2 FM
Molt bona tarda, són dos quarts de buita, sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'eix 59 d'avui, dimarts 13 de gener de 2026. L'informatiu de Sant Feliu de Codina, Escaldes de Montbuí, Vigues i Riells, el FAI i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que està tot a punt per una nova festa de Sant Antoni Abad a Sant Feliu que preveu ser multitudinària. El grup de versions Miops i DJ Carrera allargaran el Sant Antoni fins a altes hores de la matinada. Els grups contraris al projecte del polígon de Mollà posen la pressió als regidors i regidores del govern per aturar-lo.
el butlletí dels municipis de la C59. Comencem les 59 d'avui explicant-vos que l'organització de la Festa de Sant Antoni Abat a Sant Feliu de Codines ja ho té quasi tot a punt per celebrar una nova jornada d'aquesta festivitat tan especial per Codines i per la seva gent.
Enguany cauran dissabte i per aquest motiu s'espera molta més gent en tots els actes de la jornada i, per tant, s'han carregat més coques, més figues i més vivor. El dia començarà ben d'hora al matí amb l'enlairament de coets i la mítica torrada del traginer i, després dels tradicionals actes de Sant Antoni durant el dia, es repetirà la iniciativa de l'any passat per allargar la jornada a la nit.
amb una festa més encarada al jovent i en què actuaran el grup de versions del moyanès Miops i el disc jockey codinenc DJ Carrera. Tot i la gran quantitat de gent que surt cada any als carrers de Codines per seguir la festa, i més encara aquest any en caure en dissabte, des de la Junta es demanen voluntaris per ajudar en els diversos aspectes de l'organització.
Tot plegat ho hem repassat aquest matí al Territori 17 amb Sisko Garriga, president del gremi de Sant Antoni Abata de Sant Feliu. Us deixem a continuació amb l'entrevista sencera amb tots els detalls de la festa. No us la perdeu. Dissabte serà un dia d'aquells assenyalats al calendari aquí a Sant Feliu. I més d'aquest any, que com m'acabo de dir, que cau en dissabte...
i una cosa que pot ajudar a fer lluir encara més els carrers i la plaça. Un dia, per recordar d'on venim, però també on estem, i més encara aquests dies que hem tingut protestes de pagesos i ramaders que sempre han d'estar lluitant fort per reclamar el seu, doncs això, un dia molt assenyalat. Com ja has dit, avui estic molt ben acompanyat aquí a l'estudi amb en Sisko Garriga. Bon dia, Sisko, i gràcies per atendre'ns. Hola, bon dia.
Falten escassos 4-5 dies, podem dir, ja per aquesta nova jornada de Sant Antoni Bat, que cau en dissabte aquest any. Ho teniu ja tot a punt o encara esteu allò que van de polir detalls? Tot a punt, tot a punt, quasi bé sí, però hem de polir bastants detallets encara, però crec que ja està tot en marxa.
Home, ser una festa així amb tanta tradició, tot està una mica engreixat ja, no? Sí, però porta molta feina aquesta festa perquè s'han de fer moltes coses i s'ha de, bueno, i porta feina. No ho sembla, però ja ens estem reunint des de primers de setembre, la Junta i això, però bueno, jo crec que tot anirà bé.
Si no estic equivocat, la celebració d'aquesta festa aquí a Sant Feliu es remunta o es té coneixement de l'any 1728, fins i tot potser es feia abans i tot. Sí, pot ser, pot ser. Quina diries una mica què és la importància que té aquí el poble? Ara ho hem dit que es celebra en molts llocs, però aquí a Sant Feliu com es viu?
Aquí Sant Feliu sempre ha sigut una festa molt arrelada, perquè això ja és, com has dit tu, que ve de molts anys enrere, i és una festa molt tradicional i tot. Molta gent es pregunta per què ho fem el dia que cau el Sant. Aquest any per què acabem dissabte. Perquè nosaltres sempre ho fem el dia que cau, tant si és dilluns com dimarts, perquè això es va fer una votació fa anys aquí a Sant Feliu, perquè gent també preguntava que ho passéssim el cap de setmana. I la votació es va guanyar, que tenia de ser el dia de...
que tocava. I a més a més, llavors, a part de com que és una festa tan arrelada, al final ja s'ha fet festa local. I a més a més, també en diem ja ara la festa major d'hivern.
Clar, és això, no? La particularitat d'aquí Sant Feliu és que sí que cau en dissabte avui, però això que has dit, que si cau un dimecres, urs, es fa dimecres, no? Sí, sí, sí, caigui com caigui. I aquest any cau en dissabte, això pot dir que potser més gent s'assuma a la festa, no? És una festa que normalment ja treu a gent, però clar, al ser festiu hi ha molta gent potser que s'acostarà.
Com heu previst una mica això? No sé si us afecta, per exemple, les quantitats de les coses que heu de comprar, la coca que repartiu, per exemple, si n'heu hagut d'encarregar més, com afecta això, diguem, a la celebració? No, no, és el que dius tu, pues clar, tenim la previsió que jo crec que hi haurà molta més gent, pues clar, doncs també hem encarregat més coques, més figa, més vivor...
I esperem que n'hi hagi per tothom, clar. Molt bé, i si no, allò... Que s'afanyi la gent, no... El fet de ser dissabte, l'any passat, que va caure en divendres, ja la nit, vau allargar una mica la programació, aquest any seguiu amb aquesta aposta, incorporeu, diguem, ja seguiu aquesta festa a la nit amb un concert i després amb The Jockeys. Què ens espera, no?, quan el sol caigui? Qui vindrà aquí, Sant Feliu?
Bueno, aquest any tinc la novetat de... Bueno, tenim, no tinc. Tenim la novetat que aquest any venen els miops, versions, em sembla que es diuen, i començaran a les 11 al centre cívic, i després dels miops, que no sé si durarà una hora, una hora i quart, una hora i mitja, llavors ja el dijoc i carrera d'aquí Sant Feliu, fins a les 3 de la nit o així.
Molt bé, o sigui que una festa que ara repassarem, comença ben d'hora al matí i ara s'allargarà fins ben tard a la nit, no? A part d'aquesta novetat, per exemple, que harem repassat de la nit que es repeteix aquest any, no sé si teniu, ara que tens aquí davant el programa, alguna cosa nova a destacar o bàsicament se segueix la programació una mica tradicional de cada any?
El dia de Sant Antoni, normalment, i aquest any també, es fa més o menys el que sempre es fa. Llavors, els que abrem dissabte, llavors el diumens hi ha alguna novetat, que llavors encara ja la direm, però el que és el dia de la festa, es pot dir que sempre és el mateix.
Molt bé, i això de diumenge, l'any passat ja es va fer una passejada d'agossos, crec, aquest any serà la segona, vull dir que va funcionar, i a sobre se li afegeixen, si no m'equivoco, ponis. Sí, aquest any hi haurà nou ponis perquè la canelleta pugui pujar-hi, vull dir, no s'haurà de pagar res, això ho assumeix el gremi de Sant Antoni,
I, bueno, l'únic que sí que demano és que a la canelleta que pugi, el pare és el que ha d'anar aguantant el poni per fer la passejada. Això és important, eh? Clar, vull dir, cadascú, normalment, a tot arreu, en fet, sempre el pare acompanya el nen perquè no caigui, el que sigui. Hi haurà nou ponis. Per això ponis, també, perquè si cauen que no sigui de tanta altura. Exacte.
Repassa'm una mica quina és l'agenda i la programació del dia de Sant Antoni. La cosa comença ben d'hora al matí a quarts de set, amb l'aerament de coets i també la famosa torrada del Treginer. Com segueix la cosa?
Bé, el que has dit tu, després de la tornada, que això dura del quart de set fins per allà a les nou, a les nou s'apaga el foc, i llavors, bueno, cadascú a vegades seva, el que vulgui, i llavors a les deu ens trobem a l'Ajuntament, que anem a buscar la bandera del gremi, i la portem a l'Ajuntament, i d'allà els administradors sortim a un quart d'onze, amb comitiva, que s'hi pot apuntar la gent que vulgui, no sóc els administradors i l'Ajuntament, vull dir això, ja ens ve gent, però ens agredia que ens en vinguis més.
i ens anem fins a l'església, que allà fan l'ofici tradicional de Sant Antoni. Llavors, quan sortim de l'església, que són per allà a les 11, 11 o un quart de 12, el que és la maquinària, que tot ja ens espera, i els cavalls també, i llavors ja anem amb rua cap a la plaça per fer la benedicció. I la benedicció, mirarem que tot vagi puntual, començarem a les 12 la benedicció, i de la benedicció llavors anem a casa dels administradors, que cada any hi ha dos administradors,
que ens donen, ens obsequien amb coca, figues i bibó per tothom. I després d'un cop hem anat a casa dels dos eministadors, que aquest any anem a casa l'Aina Vendrell i la família Masica-Segalés, i llavors allà representa que s'acaba el recorregut. Llavors els tractors i els cavats i el que sigui ja marxen i ja s'ha d'anar. Llavors ja s'espera a la plaça, que a les dues hi ha la típica dansa de Sant Antoni.
Densa molt marcada, no? A més, a les dues, pels que no s'han volgut llevar d'hora aquest dissabte, segur que es poden acostar a la plaça que ja estarà ben calentons i es podrà... Això de calentons?
Que l'entons no gaire, perquè depèn com caigui el dia, però bueno, esperem que aguanti, no? Sí, que aguanti, sí, sí. Abans ho parlàvem fora de micròfon, no?, que aquestes festes, al final, a la Junta sou gent, ho tireu endavant, però que necessiteu una mica la figura del voluntari, no?, aquella persona que, doncs, que ajuda amb el que toqui. Volies fer una mica de cri d'això, no?
Sí, perquè cada any ens trobem que per el que sigui es necessita més gent per ajudar la policia i la brigada i el que sigui per tallar una mica els carrers, per fer així, per si s'ha de vigilar la gent que vagi més en comití perquè no es posi tot pel mig i tot i clar necessitaríem una mica de voluntaris que esteu oberts a venir i amb molt de gos us acollirem i entre tots ho faríem millor.
I tant. Veig ara que la gent me l'ha dit quasi sense mirar el programa, vull dir que te la saps de memòria.
Quin és el primer record que tu tens de Sant Antoni aquí a Sant Feliu? Tens algun... allò que diguis, mira, jo recordo que era petit i tens algun record especial de Sant Antoni? Bueno, mira, jo de... vull dir, com que a casa meva sempre ja hem sigut del gremi, ja hi va ser els meus pares, l'hem ballat a la dansa tots els de casa, i jo de petit a petit sempre me'n recordo i llavors jo vaig anar a estudiar a Barcelona i clar, allà per poder fer festa...
Allà no... I el meu pare, me'n recordo, que va fer una carteta molt ben feta, van dir, el meu fill té la grip i no podrà baixar al col·legi, perquè, si no, es veu que no em deixaven fer festa. I això és el record que sempre recordé el meu pare, que em va fer una carta expressament
per entregar-ho al col·legi perquè jo pogués fer festa. I sempre l'he seguida i sempre m'ha agradat molt. Doncs diguem, mira que és important per la gent de Sant Feliu, que fins i tot el teu pare va participar en mentir una miqueta perquè poguessis anar-hi, no? Bueno, el meu pare ja va ser molts anys també president de la...
Quan el meu pare es va fer molt gran i tot, llavors ja em van dir, vas continuar tu, sí, jo també fa molts anys que ja hi soc. I amb molt de gust, vull dir. I sort de la gran junta que tenim i gent que treballa i tot, perquè clar, si no hi ha gent no es pot fer les coses.
I Sisko ara, a preparar-me l'entrevista, estava llegint el programa que ets havies enviat, i m'ha sobtat molt l'escrit que hi havia al principi, recordant un gos anomenat Misto, que suposo que està aquí perquè té molta història a Sant Feliu i a Sant Antoni. Qui era el Misto? El Misto era d'una família, de la família Roca,
I era molt popular, perquè aquest gos es va fer molt gros, i pel que jo recordo i sé, quan marxava de casa seva, ell el gos ja ho entuïa, però quan era l'hora d'entrar als col·les, el gos es plantava aquí davant dels col·legis, i la canalla l'anaven tocant per tot arreu i tot, i llavors ell tornava a marxar cap a casa, i quan era l'hora de plegar la canalla, tornava a venir. I llavors es passejava per tot el poble, vull dir, era un gos molt... com tothom se l'estimava, vaja.
Clar, ara has dit gros, aquí hi posava fins i tot 70 quilos, no? Vull dir que un tros de gos, eh? Sí, sí, sí. Era un gros, un tipus Sant Bernardo. Exactament bé si era el Sant Bernardo o no, però era un tipus Sant Bernardo molt gros, molt gros. Ara ja per anar acabant, et voler demanar una mica això, no? Tu has fet ara una crida a voluntaris, però tot i això has dit que els carrers sempre s'acaben omplint i la gent s'hi acosta. Una mica, de quina salut podem dir que gaudeix aquesta festa de Sant Antoni Abad aquí a Sant Feliu a 2026?
Bé, la salut la tenim perquè jo crec que podés... Això no sé si serà veritat o no serà veritat, però per mi és la festa que agrada més al poble. Parc de la festa major i d'altres històries, però festes així en concret és una festa que, clar, que ve de tants anys...
que ens l'hem fet ben bé com el nostre. I la gent ja l'espera, aquesta festa, perquè nosaltres, quan passem els programes, anem casa per casa. I molta gent ja ens diu que aquest any no vindríeu, pel que sigui, en vegades que s'hi va més tard o s'hi va més d'hora. O sigui que et troben a faltar. I és una festa que jo crec... Vaja, millor que no mativoqui, però em sembla que serà tota la vida, vaja.
Doncs que segueixi. Ja ho hem escoltat. Tothom apuna aquest dissabte per una nova jornada de Sant Antoni Abad, la festa major d'hivern d'aquí de Sant Feliu de Codines. Sisko Garriga, president del gremi de Sant Antoni. Moltes gràcies per atendre'ns, com sempre feu, aquí a Ona Codina, en què hi ha el territori 17. I també, per part nostra i de molta gent, enhorabona per la feina que feu des de la Junta i des de tothom que ho organitzeu, perquè tot surti bé i tot lluit, que ara ho dèiem, que és una festa molt engraixada,
però que un any que si no estàs a sobre és un any que s'espatlla, no? Vull dir que hi ha molta feina darrere.
Només volia afegir que vull donar les gràcies a l'Ajuntament i a la policia, perquè gràcies a ell també es pot fer tot. Perquè és que porta molta feina, no us ho imagineu, de l'assumpte pels carrers, que si s'han de treure els cotxes, que si això, que si allò, i clar, vull dir, tenim molt d'apoi de l'Ajuntament i també de la policia, vull dir que també vull agrair-ho, clar. Doncs, Sisko Garriga, moltes gràcies per atendre'ns aquest matí i que esperem que vagi tot molt bé aquest dissabte. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
I avancem amb una altra entrevista, i és que ahir vam valorar en Pilar Clapés, la principal portaveu i promotora dels diversos grups que s'han posicionat públicament en contra del projecte de l'Ajuntament per regularitzar el polígon al Prat i que inclou l'ampliació de l'escorxador i la construcció d'una planta de biogàs. Els grups ecologistes extreuen dels resultats de la consulta un clar posicionament d'una gran part del poble contra el projecte,
Recordem que quasi 1.500 persones van mostrar la seva disconformitat superant els vots obtinguts per ara Mollà, l'equip de govern, en les darreres eleccions municipals. Tot i aquest resultat, el govern moyanès ha deixat clar que el projecte tirarà endavant i que no s'aturarà.
Davant d'això, la PES va posar pressió als regidors i les regidores de l'equip de govern com els únics capaços d'aturar el projecte davant, segons ells, de l'enrocada posició i el convenciment de l'alcalde Dionís Guiteres per fer-lo realitat. Us deixem també a continuació aquesta interessantíssima entrevista que porta una peça més a aquest serial sobre el projecte de l'Ajuntament de Mollà.
Bon dia, Ona. Jornada jo crec que podem definir com a històrica i amullar amb aquests més de 1.600 vots que va aconseguir la consulta i que ha deixat palesa que moltes persones al poble no estan d'acord amb un projecte que està tirant endavant l'Ajuntament o, com a mínim, no estan d'acord amb la manera com s'ha fet. La Pilar Clapés ha sigut la principal portaveu d'aquest moviment en contra del projecte i ahir va ser un cop més a peu de canó durant aquesta llarga jornada de votació. Bon dia, Pilar, i gràcies per atendre'ns aquest matí al Territori 17. Bon dia.
La primera pregunta és obligada, una valoració d'aquesta jornada i dels resultats. Com valoreu, des d'aquestes organitzacions que porteu anys promovent, la disconformitat amb el projecte que vosaltres esteu promovent, com valoreu la jornada d'ahir i també els resultats d'aquesta consulta? No sé si esteu contents. Evidentment, els valorem com una victòria clara de la democràcia a mans de la ciutadania.
perquè aquesta consulta s'ha pogut fer tot i les múltiples traves que ha posat l'equip de govern de Mollà. I en aquest sentit volem agrair a totes les persones que van anar a votar ahir i des d'aquí també agrair a tota la gent que va formar part d'aquesta coordinadora per tirar endavant la campanya del no i tots els voluntaris que ens han ajudat.
Ja saps que als periodistes ens agraden molt els titulars, sempre els busquem. Quins creus que són els missatges clars que envien els resultats de la consulta d'ahir? Què diu aquests resultats? Crec que el resultat claríssim és que el poble de Mollà no vol aquests projectes tal com estan plantejats.
En una consulta d'aquestes característiques es contemplen diferents coses. La participació era una cosa que uns cridaven més a l'abstenció, vosaltres volíeu una participació alta. No sé, amb aquest 30% dels cens que va participar, si és una xifra que vosaltres considereu...
bona i suficient per demostrar certament que hi ha un rebuig contrari? I també com afronteu la resta que diu que molta gent no es va sentir cridada de votar? En aquest sentit, la lectura que en fem és que ens sembla increïble que un partit democràtic vinculat a Esquerra Republicana cridi a l'abstenció davant d'una consulta popular d'iniciativa ciutadana.
i que ara, en aquests moments, es vulgui fer seva tota l'abstenció. Això ens recorda el que va passar el 2017 amb el govern espanyol davant de tot el tema de la independència. És a dir, voler-se quedar ara...
El 70% de l'abstenció és el mateix que va fer el PP amb la majoria silenciosa del tema de l'independentisme. Ens sembla una absoluta barbaritat i una vergonya el fet que ara Mollà no volgués fer campanya pel sí perquè sabia perfectament que perdria.
L'única manera que havia de tenir un resultat favorable, entre cometes, era quedar-se tota l'abstenció. I l'abstenció és el que és. En algunes eleccions l'abstenció no compta. Aquesta és la nostra valoració. S'ha de ser molt greu perquè no han donat peu a que la gent que potser volia aquest projecte votés en aquesta contesa. Això ens sembla increïble.
De fet, per comparar-ho, eh? Per comparar-ho només. La comarca del Moianès no existiria perquè va tenir un 53% d'abstenció. O sigui, era la majoria que no va anar a votar. L'abstenció no la podem llegir quan ens convé d'una manera i quan ens convé d'una altra.
Clar, recordem que aquesta consulta era no vinculant, en altres paraules podem dir que servia, entre cometes, només per conèixer l'opinió de la gent que va anar a votar, però aquest és un nou pas, no?, en aquest estirar i arronsa amb aquest projecte de l'Ajuntament, que de moment segueix al seu camí. Creus, però, que remourà alguna cosa, aquest resultat de la consulta d'ahir? Creus que realment podem dir que tindrà algun efecte en el transcurs del projecte o una mica en el tauler polític?
N'hauria de tenir. Si fos un partit democràtic l'hauria de tenir perquè el número de vots ahir a favor del no a aquests projectes és superior al número de vots que va obtenir ara mullar les eleccions municipals. Llavors crec que tota aquesta gent que ha votat pel no s'ha de tenir en consideració. Sabem que no és vinculant però té un poder democràtic brutal.
Clar, personalment, com vas viure el dia d'ahir? No sé si va ser un dia, podem dir, fins i tot emocionalment mogut, perquè veure tant esforç i tant temps que tu com a persona i la gent que esteu contrari d'aquest projecte que hi heu dedicat materialitzat i amb tanta participació, com el vas viure?
Doncs amb moltíssima il·lusió, evidentment. Penseu que això portava més d'un any a darrere que el poble es pogués definir respecte a aquest tema i, per tant, amb moltíssima il·lusió. De fet, tot ahir va ser com una festa absoluta.
A les faixes tot va funcionar perfectament, no hi va haver cap mena d'incidència. Ens sorprèn molt que en declaracions amb algun mitjà l'alcalde hagi dit que es va desenvolupar amb crispació. No ho sé on va veure, no ho podia veure perquè no va aparèixer ningú allà, ni d'ell ni del seu equip de govern. Evidentment va ser com fer el cim, no? Finalment s'ha pogut fer i ha tingut els resultats que ha tingut.
El que deixa clar segur aquesta consulta és això, que el vot o el sentiment contrari en aquest projecte que està tirant l'Ajuntament ja no és només un rumor o una sensació, sinó que ara hi ha xifres que així ho demostren. Com a vosaltres, com a persones que esteu abandonant una mica aquest moviment contrari, això us empenya encara a seguir més amb reivindicacions per aturar i repensar el projecte? O també us genera una...
diguem, una certa crispació, ara parles de crispació, però allò que no sabeu per com és que l'Ajuntament no es mou una mica i es flexibilitza una mica davant de tot aquest moviment.
És que encara no podem entendre per què l'equip de govern ha posat tant la banya en aquest projecte que no té cap mena de sentit, no? És a dir, si al Moïà i al Moianès hi ha un atur baixíssim, si tenim un problema brutal d'habitatge, com podem fer créixer tant industrialment? A més, per un sol tipus d'indústria que a la llarga ha d'anar a menys, perquè està claríssim que el sector del porcí
A nivell ambiental cal uns problemes gravíssims i que ha d'anar menys, no ha d'anar més. I per què posem la banya aquí que no porta res al poble? Això ens dona, evidentment, al resultat d'ahir, molta més força per continuar lluitant per aquests dos projectes que no tenen cap mena de sentit.
I bé, ara està una mica a mans de l'Ajuntament, perquè a la llei de consulta el que preveu és que qui ha convocat la consulta, que en aquest cas és l'Ajuntament, no l'equip de govern, està obligat a fer saber a tota la ciutadania el resultat. Està obligat a pronunciar-se en el termini de dos mesos quina repercussió política tindrà el resultat d'aquesta consulta. Oficialment s'han de pronunciar.
Està a les seves mans ara, realment, si escolten el poble o no. Per nosaltres el poble ha parlat i molt clar.
Aquesta jornada que, com ara estem dient, que deixa encara palès completament això, vosaltres, des de la posició contrària a aquest projecte, o com a mínim això, que s'aturia i repensar-ho tot plegat, teniu algun brí d'esperança per part de l'Ajuntament amb vostre de costar posicions i repensar-ho tot plegat? O creus que aquesta via, podem dir negociadora, està ja esgotada? És que no l'han intentada mai. És a dir, en cap moment se'ns ha cridat a reunió. En cap moment.
Ells tenen claríssim que volen fer això i tiren per aquí i tiren milles. Nosaltres, l'obrir d'esperança que tenim és en els set regidors i regidores. Perquè està clar que l'alcalde, no sabem què passa, però té el cap ficat en això. L'esperança són els set regidors i regidores d'Ada Mollà a veure si veuen que el poble ha decidit una cosa i que no és el que està decidint l'alcalde. Aquest és l'obrir d'esperança. Esperança negociadora, cap.
cap ni una, perquè no se'ns ha cridat mai a negociar sobre aquests projectes i explicar res.
Molt bé, Pilar. A veure, sé que ara et demanaré molt. Suposo que avui, poques hores després d'aquesta jornada d'ahir, encara esteu i estàs peint tot plegat. Però cap on s'encamina ara, diguem, la vostra campanya cap en contra d'aquest projecte? La consulta era com un punt d'inflexió on heu dipositat molta energia i molts recursos. Cap on anireu ara?
Dependrà del que facin ells. Per nosaltres, la consulta és un no clar i, per tant, el que esperàvem és que l'Ajuntament aturi aquest projecte. Ho té fàcil, perquè encara no hi ha ni aprovació inicial. L'aprovació que vam fer el juny no és vàlida, perquè no la vam fer bé. Per tant, ara el que esperem és que l'Ajuntament aturi aquest projecte. Si no l'atura, doncs haurem de continuar, però el resultat és clar, la ciutadania ha parlat i el que esperem és que l'aturi.
Molt bé, doncs amb aquest missatge final acabem aquesta primera valoració d'aquesta jornada d'ahir. Pilar Clapés, membre de Perun Mollà viu, també del grup ecologista Alfanar, el moyanès pel decreixement. Estàs a tot arreu, estàs molt enfeinada per aquí al moyanès. Moltes gràcies per atendre'ns, com sempre, a Ona Codinenca i aquí al territori 17. I també enhorabona per la jornada d'ahir, que ha obert un debat a la societat moyanesa que segur que portarà a algun lloc.
Moltes gràcies a vosaltres per donar-nos veu.
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socials als perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Permanyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Ona Codinenca, al 107.2 FM i a onacodinenca.cat