Ona Codinenca, al 107.2 FM i a onacodinenca.cat
Molt bona tarda, són dos quarts de vuit. Sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'Eix 59 d'avui, dimecres 26 de novembre de 2025. L'informatiu de Sant Feliu de Codina, Escaldes de Montbuí, Vigues i Riells, el Fai i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que la poca participació en la iniciativa de l'Eisberg sobre violències masclistes de Sant Feliu indica la feina que encara queda per fer. El mossèn de Mollà, Josep Ruach, serà homenatjat a Castell d'Arsol per la seva influència en l'ensenyança del català. Vigas i Riells repeteix el concurs de pessebres després de l'èxit de la primera edició.
El botlletí dels municipis de la C-59.
Comencem l'eix 59 d'avui explicant-vos que ahir, 25 de novembre i Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, els ajuntaments de la zona van organitzar diversos actes per denunciar la necessitat de fer front a la cada copa més visibilitzada i alhora creixent violència masclista. La lectura d'un manifest va ser l'acte central de la jornada que va precedir a altres activitats. A Sant Feliu, la lectura del manifest que es va fer a la tarda davant l'Ajuntament...
va reunir una trentena de persones de públic. El manifest va ser llegit per part de les regidores i regidors del municipi i va comptar també amb tots els representants dels partits amb representació al consistori. La violència masclista en l'àmbit digital, un espai en què les denúncies han augmentat molt els últims anys, ha sigut un dels temes tractats amb més profunditats. Escoltem a la regidora Anna Maria Vilarrasa en un dels fragments de la lectura.
Negar la violència digital o invisibilitzar-la també és una forma de violència. L'àmbit digital no és aliar a la societat, és un espai més, però amb menys regulació i amb dinàmiques en evolució constant, que reprodueixen i amplifiquen les mateixes desigualtats estructurals. En aquest context, els sus antifeministes i negacionistes de les violències masclistes busquen minimitzar o invisibilitzar aquesta realitat.
i utilitzen les xarxes socials com a eina de lluita per atacar el feminisme i per fer retrocedir els drets de les dones, a l'hora que qüestionen i posen en risc els avenços assorits gràcies a dècades de lluita feminista. Davant d'això, les institucions tenim l'obligació d'actuar amb fermesa i amb responsabilitat i oferir respostes integrals, transformadores i valentes que garanteixin una vida lliure de violències.
El consistori es va comprometre a treballar per acabar amb la violència masclista i a col·laborar perquè aquest desig es faci amb la màxima immediatesa possible. Així ho deixava clar Caralt Vinyals, regidora de Feminismes, en el tancament de la lectura del manifest. Continua treballant plegats i plegades des de tots els àmbits, institucional, comunitari, tercer sector i ciutadania, per una Catalunya feminista, justa i lliure de masclisme.
No podem esperar més ni podem mirar cap a una altra banda. Erradicar les violències masclistes no és una opció, és una obligació col·lectiva i un mandat democràtic. Per una vida lliure de violències masclistes, ni una sola excusa ni un pas enrere.
La lectura del manifest va precedir l'exposició de l'anàlisi dels resultats de la dinàmica participativa que l'Ajuntament ha instal·lat a la plaça aquest any i que fomentava a les codinenques a enganxar un gomet en una determinada zona d'un cartell on apareixia un iceberg, depenent del tipus de violència masclista de la qual havia sigut víctima, com també els codinencs a enganxar un gomet a les violències que algun cop han exercit.
Aquesta anàlisi va anar a càrrec de la treballadora social experta en violència de gènere i violències masclistes, Eva Ruiz, que principalment va exposar la baixa participació de la ciutadania com un possible símptoma en la necessitat de seguir treballant en la visibilització i desestigmatització de la violència contra les dones. Escoltem-la.
Som un municipi de més de 6.000 habitants i només hi ha hagut 114 gomets, que no són necessàriament 114 persones diferents.
dels quals 93 han estat col·locats per dones i d'aquestes 58 han indicat haver patit violència, sobretot en les formes de violència més invisibilitzades i subtils, però també en les més greus. La participació ha estat força baixa i això també forma part del diagnòstic. No és només una dada logística, ens indica que les persones que han participat reconeixen la problemàtica i que, per tant, ja presenten certa consciència, que és el primer pas per a combatre aquest tipus de violències.
En canvi, molt probablement, moltes de les persones que no han participat, tot i que no totes, no consideren aquesta problemàtica prou important i urgent, fet que indica manca de consciència i de sensibilització. Ruiz també creu que els resultats són una bona mostra de la invisibilització dels agressors, és a dir, dels autors de la violència, ja que hi ha hagut molts menys gomets de qui ha exercit que no pas de qui ha rebut, i això exposa algunes de les possibles causes d'aquesta situació.
Aquest viatge en la participació podria explicar per què hi ha molts vuments que reflecteixen violències patides per les dones i molt pocs vuments que reconeguin violències exercides. I això ens demostra la necessitat de seguir treballant perquè tota la comunitat se senti interpel·lada i no només una petita part.
Aquests resultats són una lleu representació del que passa a nivell general en la societat, que ja molt pocs he exercit per la quantitat he patit. Això ens indica que falta reconèixer, que falta autocrítica i que segurament també hi ha certa dificultat en comprendre quan una conducta és violència.
L'acte institucional pel 25e va acabar amb la realització d'un mural participatiu amb els codinens i les codinenques, deixant empremtes de color lila en una pancarta, una forma metafòrica de dir que aquesta lluita és una lluita col·lectiva, és a dir, de tota la societat.
I anem ara cap a Castell d'Arsol, perquè l'Associació d'Amics de Prat de la Riba retrà aquest dissabte un homenatge a mossèn Josep Ruach, moyanès molt implicat en la difusió i correcta ensenyança del català i creador de les populars fitxes Ruach, que van servir durant més de 40 anys com a base de l'ensenyament del català per a centenars de milers d'estudiants, però també de docents i d'estrangers amb interès per la llengua catalana.
L'homenatge es farà en el marc de la celebració anual del naixement a Castell d'Arsol d'Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya i amb la intenció de preservar i difondre el seu llegat a través de personatges amb objectius compartits com ara Ruach. Manel Vila, exalcalde de Castell d'Arsol i impulsor de l'associació, ens detalla els motius de la tria del mossèn com a persona homenatjada.
Mossèn Ruach també per què? Per tota la seva feina que ha fet al llarg de la seva vida i encara està afinada en vida del català. O sigui, a veure, una mica tampoc és un deixeble directe de Pompeu Fabra, eh?
que també té relació amb Prat de la Riba, però sí que les idees d'en Fabra les ha portat també, és un dels màxims difusor. És a dir, pensant que l'important és que la llengua s'aprengui bé, que la llengua s'expliqui bé, que la llengua s'utilitzi, que el social de la llengua sigui important, però ben parlada, sobretot.
L'Homenatge comptarà amb els parlaments de l'Homenatjat, però també de Carles Riera, sacerdot que llegirà un discurs de Joan Ferrer, de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. També comptarà amb Narcís Garolera, catedràtic de Filologia Catalana, que reflexionarà sobre l'impacte i la influència de Ruach i tancarà Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Ho explica Vila.
Un dels ponents és en Narcís Garolera, que és catedràtic de lingüística, és doctor en filologia catalana. Després també hi ha un representant de l'Institut d'Estudis Catalans, que precisament també el va fundar en Prat de la Riba.
I, finalment, també tindrem el conseller de política lingüística, en Francesc Xavier Vila. Llavors, aquests tres glossaran la figura del mossèn i mossèn Ruaix també, evidentment, farà el seu discurs com a persona homenatjada aquest dia.
L'acte es farà a les 11 del matí al Centre Espai Escènic de Castellarsol i des de l'organització esperen una gran afluència de gent per celebrar la figura de Josep Ruach i per crear un espai de reflexió al voltant de l'estat de la llengua catalana i del seu tractament en les estances educatives, un tractament cada cop més qüestionat.
I baixem ara fins a Bigues i Riells del FAI amb una notícia molt nadalenca perquè queden menys de dues setmanes perquè es tanqui el termini de presentació de candidatures per aconseguir emportar-se el premi del segon concurs de pessebres del municipi. El dimarts, dia 9 de desembre, es tanquen les candidatures d'aquesta segona edició d'un concurs que l'any passat va tenir una gran acollida entre la població.
i per això des del consistori esperen convertir-ho en una tradició. Maite Escobar, regidora, ens explica l'èxit de l'any passat. L'any passat va anar molt bé. A més a més, vam rebre propostes de pessebres des del més tradicional fins al més modern. Com deia ara fa una estoneta un company que comentàvem no desveiem res i diem que hi haurà un nen Jesús, uns bous, per allà... Però vam tenir des del pessebre de l'Ego
fins al pessebre més tradicional del món. Per tant, aquesta varietat és el més maco i es premia més potser la creativitat i la sorpresa també. I aquesta és la gràcia, que cadascú dins de la seva idea i de la seva creativitat faci la seva proposta.
Les candidatures es poden presentar presencialment a l'oficina d'atenció ciutadana o telemàticament a través de la seu electrònica. Ha d'incloure un màxim de tres fotografies del placebo, atenció sense cap mena de filtre ni de retoc. També s'ha d'incloure un vídeo de menys d'un minut en què es vegi la totalitat de la peça. Escobar assegura que aquest any han polit una mica la normativa i que ara tot és més clar i àgil.
Mirarem de millorar cosetes de l'any passat, que vam anar potser una mica més curtets de temps i ara esperem que estigui ja tot més organitzat. Ara la gent ja sap el que ha de fer. Com que ara ja tenim una experiència, ja anem com més ràpids a l'hora de reaccionar i de revisar vídeos i tots els formats. Crec que ara ho aclarim molt bé a les bases i la gent ja ho té més clar.
Com a bon concurs, té premi 100 euros pel primer, 75 pel segon i 50 pel tercer, que s'entregaran el 13 de desembre a la Fira de Santa Llúcia de Vigues. Escobar ens explica aquests premis i qui serà, qui formarà el jurat. Al jurat tenim la gent que és sempre, sobretot les persones que ja des de fa molts anys fan el nostre percebre monumental en el centre cívic,
Per tant, saben, tenen molta experiència i principalment són ells els que decidiran, faran el passeig, anirem a les cases i ho veurem juntament amb els tècnics de la casa. Els premis són efectius, no vull equivocar-me, però són 175 i 50 euros els tres premis, el primer, segon i tercer.
Aquest primer brot d'una tradició que s'espera arrelar a la població va arrencar gràcies a la sol·licitud de molts ciutadans que, trets pel pessebre monumental que munta l'Ajuntament cada any, volien alguna cosa més per fomentar aquest esperit pessebrístic al poble. Tota aquesta qüestió va néixer des de la iniciativa popular que els que van demanar fer aquesta...
aquest concurs de pessebres quan venien a visitar el nostre pessebre monumental del Centre Cívic. I va sortir d'aquí. Per tant, al final, les propostes dels veïns són les que creen una mica l'estructura i el que vols fer, i nosaltres el que hem fet és recollir-la i procurar posar-la a l'abast de tothom i que sigui una oportunitat més de participar en la d'Alfa Fred, estem tots més a casa. Llavors, aquestes propostes participatives de la ciutadania són sempre benvingudes.
Recordem que el dimarts dia 9 és l'últim dia per presentar les candidatures, així que encara teniu temps de posar bonic el vostre pessebre i de trencar-vos el cap per crear-ne un de ben original.
I com cada dimecres, per acabar l'eix 59, us deixem en una de les seccions que sabem que més esteu esperant. Us deixem la secció La Ràdio a l'Escola que fan els alumnes de l'Escola Jaume Balmes de Sant Feliu. No us la perdeu!
Treu la llengua, treixo bé, qui no arrisca no guanya, ja ho saps, oi que sí? Treu la llengua, no tinguis por, darrere cada núvol surt sempre el sol. Treu la llengua, treixo bé, qui no arrisca no guanya, ja ho saps, oi que sí? Hola, sóc el Vicrem de primer. Aquesta és l'última setmana de novembre. I la dita és novembre acabat i ben començat.
De mica en mica s'omple la pica, no perdis el teu tomb. Treure llengua, fes-ho bé i morris que no guanya, ja ho sap. Comença un dia nou a sobre les taulades, veient com balla la fosca amb la matinada. Hola, som la Martina i l'Àxel de segon A. Us volem explicar les activitats d'aquesta setmana a l'escola.
Els mestres de segon faran una formació per ensenyar els baix de fem dansa on patir, on practicarem el maig de 2026. I això és tot. Fins la setmana que veig.
Bon dia a tothom, sóc la Leire de Tercebe. Aquesta setmana fan ja l'escola... El roi d'ahir 4B, la nova de segona, el Lluc i el Dylan de Sisea i el Mohamed de Sisebe. Per molts anys a tots i a totes!
Hola a tothom. Esteu preparats per començar la setmana amb molt ritme?
I tant, perquè la cançó d'aquesta setmana és l'estrella del grup pop petit. Aquesta cançó parla d'aquells somnis que tenim quan ens imaginem cantant davant d'un públic cridant el nostre nom.
O fent un concert al pati de l'escola amb tothom ballant com bollos. Exacte, però també ens recorda que tots podem brillar encara que no sortim a la tele ni tinguem un...
Micròfon durat. Només cal posar-hi alegria, ganes i una mica de pop. Així que aquesta setmana Moute canta i deixa sortir la teva estrella interior. Bona setmana i que comenci el concert!
L'Ona, quan era molt petita, jugava a inventar-se melodies. Amb un micrófon a la mà, cantant, ballant, sense parar. No li calia cap bateria, tocant pots i olles tot el dia. Amb molta imaginació anava escrivint cançons. Abans de començar a cantar, ella es prepara i fa.
Bon dia, nosaltres som la Judit i el Joel de 5B. I en aquesta secció us presentarem els dies internacionals d'aquesta setmana.
El 24 de novembre és el dia internacional de l'evolució mundial. És un reconocement a les persones de tot el món. El 25 de novembre és el dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones.
Segueix sent la violència més preocupant de tot el món. El 26 de novembre és el Dia Internacional de l'Oliver, en honor a les olives. Us agrada menjar olives? El 27 és el Dia Internacional de les Mestres. Moltes gràcies, mestres. Gràcies per estar amb nosaltres cada dia. Per acomiadar-nos, us diem una frase contra la violència de les dones. Si ens toquen una, ens toquen a totes.
Gràcies.
Hola a tothom, som el Pau i el Martí Assisea. Avui us portem en paraules adormides, la paraula de la setmana. Cada setmana descobrim paraules noves i divertides i aquesta ens ha agradat molt. Sí, la paraula d'aquesta setmana és delit. Delit? Espera, això sona com delinqüent, és això? No, no té res a veure amb fer coses dolentes. Ah, doncs què vol dir? Delinqüent.
Delit vol dir sentir molt de plaer o felicitat per alguna cosa que has viscut. Ah, d'acord. O sigui, que si mens una pizza i m'encanta, puc dir que faig amb delit. Exacte. O si vas a la platja i m'ho passo superbé, també és un delit.
M'agrada aquesta paraula, crec que la començaré a fer servir. I jo també. I vosaltres, amics i amigues, què en penseu? Creieu que hauríem de recuperar paraules així? Jo crec que sí, perquè són paraules boniques i diferents. Doncs ja ho sabeu, si voleu que tornin, les hem de fer servir. Esperem que us hagi agradat tant com la nostra ràdio d'avui. Que per vosaltres sigui un delit. A reveure i fins la propera.
El diumenge vaig destreno, tinc mala lliure. Ràdio. Escola i amb malermes.
I fins aquí el programa d'avui. L'Eix 59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arçol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web onacodinenca.cat, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socials als perfils d'Ona Codinenca i també de l'Eix 59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Permanyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ona Codinenca, al 107.2 FM i a onacodinenca.cat.