Ona Codinenca, al 107.2 FM
Molt bona tarda, són dos quarts de vuit. Sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'eix 59 d'avui, divendres 31 d'octubre de 2025. L'informatiu de Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbui, Vigues i Riells, el FAI i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que 21 de les 76 propostes presentades als pressupostos participatius de Sant Feliu passen a la votació final. El Consell d'Infants de Caldes enganxa cartells per intentar reduir el soroll a les nits, que és l'objectiu de la campanya d'aquest curs. Caldes inaugurarà demà el nou tenatori que ampliarà fins a 5 a les sales de Betlla.
El botlletí dels municipis de la C59.
Comencem l'eix 59 d'avui explicant-vos que 21 de les 76 propostes presentades als primers pressupostos participatius de Sant Feliu pels codinencs i les codinenques passen a la fase de votació final. La normativa del procés de presentació de propostes, que va durar un mes entre el 15 de setembre i el 15 d'octubre, deixava clar que cada ciutadà podia proposar tantes com desitgers, però també advertia que aquestes havien de senyir-se
a uns criteris determinats per passar a la fase final de votació. Ara, les 76 propostes presentades han passat ja per aquests filtres de l'Ajuntament i de l'empresa tàndem social encarregada del procés i han passat aquestes 21 finalistes. La regidora de Participació Ciutadana, Caralt Vinyals, explicava fa unes setmanes com seria aquesta fase de filtratge.
La següent fase és aquesta fase de filtratge i valoració tècnica. Un equip tècnic municipal serà el que s'encarregarà d'analitzar les propostes i acabar-les d'ajustar a la realitat. O sigui, mirar si compleixen totes les condicions necessàries de pressupost, que tinguin una ràpida implementació, que siguin propostes d'inversió.
Tot això serà el que ens espera ara en aquests propers dies. Ara aquestes 21 propostes seran sotmeses a votació a través de la plataforma en línia Decidim del 3 al 16 de novembre amb dues sessions de votació presencial el 8 i el 9 de novembre pels que ho prefereixen fer-ho a mà. Algun exemple d'aquestes 21 propostes finalistes són la instal·lació d'un sistema de sonorització al pavelló Francesc Cassart,
ja que argumenten que no disposa d'un de propi i que això obliga les entitats a portar equips externs o a demanar-ne en préstec, o també una altra és la renovació dels patis de l'escola Jaume Balmes per transformar-los en espais educatius sostenibles i saludables, adaptats als nous valors pedagògics i ambientals. Això inclouria la incorporació de vegetació per generar ombres, creació de racons de joc simbòlic, instal·lació de zones d'aigua, sorra i hort.
La resta de propostes finalistes es poden consultar a les xarxes de l'Ajuntament i al portal digital Decidim. El pressupost d'enguany és de 30.000 euros i aquests podran anar destinats íntegrament a un sol projecte o desglossats en diversos projectes més petits sempre que el cost global no superi aquests 30.000 euros. Aquesta xifra servirà per provar com va la iniciativa i l'any vinent es valorarà si cal ampliar-la. La iniciativa s'ha presentat com una manera no només de desenvolupar un projecte determinat,
sinó de conèixer quines són les necessitats de la població.
I anem ara fins a Caldes de Montbuí perquè la campanya Somnis sense soroll, creada i impulsada pel Consell d'Infants Calderí per intentar reduir el soroll a les nits, ha culminat aquesta setmana amb la col·locació d'11 cartells a diversos punts del poble. En els cartells s'aprecia el dibuix dels terrats d'una ciutat de nit i s'hi pot llegir clarament Consell d'Infants, Bona nit i el missatge Sense soroll, Dormim Millor.
També hi ha inclòs el segell d'aquesta iniciativa, que representa una cara dormint i en què el missatge somni sense soroll fa la funció de boca, o sigui, fa el dibuix de la boca. La campanya es va acordar el dimecres 12 de febrer, en la que va ser la segona trobada del Consell del grup d'enguany. Va sorgir després d'estudiar les iniciatives que cada alumne calderí va presentar a través d'un formulari i sobre les quals les 17 conselleres i consellers
van començar-hi a treballar i que ha finalitzat ara amb aquesta enganxada de cartells. El Consell es reuneix un cop al mes d'octubre fins a juny i està format per una representació d'infants i adolescents d'entre 9 i 13 anys dels tres centres educatius del municipi de l'Aldea Infantil, d'Aldees Infantils SOS i del Servei d'Intervenció Socioeducativa. Biel Sala, un dels infants que hi participa, ens explicava al febrer la seva opinió sobre la proposta.
Doncs mira, nosaltres hem acordat una idea que a mi em sembla molt bona idea a nivell de nens, clar. Una molt bona idea, que l'idea és fer una campanya de silenci per caldes.
O sigui, nosaltres fem una campanya per reduir el soroll que hi ha per les nits a Caldes perquè la gent de Caldes no s'estressi, no se'n vagi, estigui més content amb Caldes. I aquesta és la nostra proposta. A mi em sembla molt bona proposta. Els cartells s'han enganxat a 11 punts estratègics del poble, incluent-hi algunes urbanitzacions. Ho explica Jaume Balart, regidor d'Educació.
Aquests carters s'han col·locat entre d'altres llocs, al parc del Buberai, a la plaça de Siles, a la plaça de Moreu, al parc de la Bolera, i en diferents llocs estratègics del municipi, sense oblidar-nos que també anem a posar dintre d'aquests 11 llocs estratègics urbanitzacions que estan fora del municipi, com poden ser la Font dels Enamorats, el Farell o els Saulons.
El Consell d'Infants Calderí va arrencar el 2011 i ja està molt arrelat a la Vila Termal i aquesta ha sigut la 14a edició. Cada curs s'escollen a nous integrants i es reuneixen un cop al mes per decidir les problemàtiques que volen abordar i per definir la campanya.
L'Estatut dels Municipis Rurals, pensat pels pobles de menys de 2.000 habitants, és una realitat des del juliol passat, però ara toca posar-lo en marxa. Aquesta setmana, entitats municipalistes es van reunir al Palau de la Generalitat per concretar com s'aplicarà i van aprofitar per reclamar mesures urgents com ara millorar l'habitatge, el finançament, la connectivitat i la mobilitat als pobles petits. En Jordi Givert ha pogut mantenir una conversa amb Joan Solà, president de l'Associació de Micropobles de Catalunya,
per conèixer els detalls. Endavant, Jordi. La setmana passada, l'Associació de Micropobles i altres entitats municipalistes van reunir-se al Palau de la Generalitat per començar a parlar del desplegament de l'Estatut dels Municipis Rurals que es va aprovar aquest passat estiu. Avui, per conèixer els detalls d'aquest estatut i de la seva implementació,
Ens acompanya el president de l'Associació de Micropobles i alcalde de Riner, Joan Solà. Hola, Joan, bon dia. Hola, bon dia, bon dia tinguem. Joan, primer de tot, tenim ja aquest Estatut dels Municipis Rurals aprovats. Com n'era de necessari, sobretot pels micropobles?
Era una eina del tot bàsica per seguir caminant, per seguir donant uns millors serveis als veïns i veïners d'aquests micropobles i als ajuntaments. Realment, canviar aquesta tendència que hem viscut aquests últims anys. Quan estem parlant dels micropobles de Catalunya, estem parlant d'un 51% del territori, d'un 51% dels municipis, però tan sols el 2,4% de la població.
un percentatge que aquests últims anys s'ha reduït. Què vol dir això? O treballem, estem convençuts que podem donar-hi el tom a aquesta situació i l'estat del municipi rural serà una eina bàsica per poder donar el tom a aquesta realitat, o sigui, aquests percentatges, aquests números que estem dient. Quan estem dient 2,4% de la població, estem parlant d'unes 280.000 persones
és per veure els 8 milions. I estem parlant de la meitat del país. Aquesta és la realitat. I els micropobles, des del 2018, que van entrar la primera proposta del Parlament, estaven convençuts que necessitàvem una llei, com és l'estatut del municipi rural, la qual ens donés aquest eixopluc
Clar, parlant del calendari, quins terminis considereu realistes per començar a veure mesures aplicant-se des de les diferents associacions i per on creieu que és més adient començar? Bé, en aquest sentit, el primer de tot és tenir el calendari pactat amb el govern, perquè també en aquell moment, recordeu, 16 de juliol, dèiem, calendari i compromís...
i compromís polític. O sigui, hi ha d'haver-hi un compromís i uns pressupostos. I uns pressupostos al darrere, perquè al final són mesures que han d'anar acompanyades i han de ser un reflex en els pressupostos del propi govern.
Ara potser em posaré una mica amb el pitjor, no? Què passarà si acaba quedant en un calaix l'aplicació d'aquest estatut? Clar, tenint en compte que demogràficament el pes que té, abans ho explicaves, que és molt menor i en una societat que a nivell polític és molt electoralista i el pes demogràfic té importància, no sé si preveieu fer algunes accions per intentar que això no s'aturi, que no quedi en el calaix que comentaves.
Bé, o sigui, no contemplem aquesta possibilitat, o sigui, no la contemplem, però les tres associacions municipalistes del país estem treballant i estem atents perquè això no passi. Jo ho vàrem dir el dia 16 de juliol, de la importància que no quedés en el calaix, i en el cas d'uns de què quedés, doncs ja duríem a terme les accions oportunes en aquell moment, però de dir...
Venim de la il·lusió, il·lusionats en el sentit de dir que hem sigut capaços d'aprovar aquesta llei, una llei pionera, innovadora, una llei que l'ha aprovat dels governs diferents, una llei consensuada amb les tres associacions municipalistes, amb diferents entitats del territori, amb el propi govern, amb la gran part dels grups polítics del Parlament de Catalunya, cosa difícil a dia d'avui.
Doncs, ostres, veient aquest repte que vàrem aconseguir, ara encara tenim aquest repte més gran que es desplegui, però també estem convençuts que si anem de forma unida, o sigui, consensuada, i tothom, doncs posant-hi de la seva part, és evident, és a dir, que tothom hi haurà de posar de la seva part, es podrà desplegar.
i d'una forma prou ràpida, i intentarem que sigui d'una forma ràpida. Perquè el país, aquest món rural, no es pot permetre que això no es desplegui i quedi un calaix. Clar, ara posant-me en vol... Hem d'entendre que aquest país serà molt millor si hi ha un món rural viu, encara més viu, farà un món urbà millor. I segurament que serem part de la solució dels problemes del món urbà, que també hi són.
I aquest país millor, ho sigui de dir, serà millor per a tothom. Ara posant-me amb el cantó més positiu, si això rutlla, si tira endavant de manera àgil, quins serien els canvis més visibles que podria veure un veí o una veïna d'un d'aquests pobles rurals?
Bé, els canvis anirien en el sentit de dir... Els ajuntaments, els ajuntaments en si, segurament que els... No segurament, els serà molt més fàcil poder atendre uns serveis, poder desplegar uns serveis que a dia d'avui se'ls fa molt difícil poder desplegar.
I solament que l'autonomia de cada ajuntament és de cada un. Però en molts aspectes, com notarà de dir que un veí o una veïna, per posar un exemple, tenim un millor finançament per les escoles rurals.
Unes escoles que els ajuntaments intentem fer tots els possibles perquè puguin oferir els millors serveis. Si nosaltres tenim un fons per a aquest manteniment, els diners que podíem destinar o els pocs recursos que teníem per destinar a aquestes escoles roses podrem destinar a altres parts del poble. Si tenim una simplificació administrativa,
farà que puguem atendre molt millor i puguem ser molt més àgils en donar resposta a totes les sol·licituds, a totes les peticions dels veïns i veïners del poble. Molt bé. Si algú vol venir a viure en aquest món rural, segurament que tindrà uns ajuts, o sigui, extres, o sigui, fiscals, per poder viure en aquest món rural. Si aconseguim que amb urbanisme es pugui agilitzar la llei d'urbanisme, i que sigui pensada per aquest món rural,
doncs segurament aquest farà més fàcil que els fills, filles d'aquestes famílies que ja viuen en el món rural puguin construir-se la seva casa. Saps? O sigui, efectes directes, però indirectes moltíssims. Problemàtiques que has mencionat que comparteixen els pobles rurals de menys de 2.000 habitants.
que hi ha per tot el país. Joan, moltes gràcies per ser avui aquí amb nosaltres i tornant-nos a conèixer els detalls d'aquest estatut i de com s'intentarà implementar.
Moltes gràcies a vosaltres i esperem de dir que d'aquí un temps puguem explicar-vos ja de quines són, com s'ha començat a implementar tot i com està caminant d'una forma àmplia aquest estatut i com reverdeix en aquest món rural. Gràcies i a disposar sempre. Molt bé, doncs nosaltres també ho seguirem des del nostre programa.
Gràcies per aquesta interessantíssima entrevista, Jordi. Tornem ara cap a Caldes perquè demà, coincidint amb Tots Sants, s'inaugurarà el nou tenatori que permetrà ampliar fins a 5 les sales de vetlla i millorar en tots els sentits els serveis a les famílies i els coneguts dels difunts.
El tenatori, propietat i regentat per la Fundació Santa Susana Calderina, serà l'únic de Catalunya sense ànim de lucre. La seva inauguració estava prevista originàriament per la primavera, però la falta de la instal·lació i legalització dels ascensors ha fet endarrerir-ne l'entrada en funcionament fins demà, dia 1 de novembre. El nou espai s'ha creat amb la intenció de resoldre els problemes d'aglomeració que presenta el tenatori actual.
ja que el nombre de sales de vetlla augmentarà de les dues actuals fins a les cinc. La principal dificultat del projecte arquitectònic ha sigut la creació de l'edifici de forma soterrada, és a dir, per sota el nivell del carrer. Amb aquests requisits i amb l'objectiu d'aconseguir l'entrada de molta llum natural, l'equip de Mangrana Arquitectes ha dissenyat un espai amb grans finestrals i alts sostres.
Des de la direcció econòmica de la Fundació, Ramon Prat, patró i tresorer, explica que el pressupost inicial era de 2.792.000 euros i acabarà ascendint entre 160 i 180.000 euros més, un document del 6% que qualifica de miracle a causa de la dimensió d'aquestes obres. Així ho explicava en la visita d'obres que es va fer a finals de juliol.
que no està prevista, però imagineu-vos que pràcticament una obra que ha durat 3 anys desviar-te només un 6%, és un miracle, perquè els preus del mercat i tot això se'ns han apujat molt. O sigui que és una bona feina que han fet els patrons de l'obra. Jo només els anava dient, no, que no podem passar, no, que no... És la meva feina.
Amb aquest nou tenatori, la Fundació Santa Susana el comentarà i millorarà la qualitat dels seus serveis funeraris, com hem dit, els únics de Catalunya sense ànim de lucre. A través del seu nou projecte, El Camí vol acompanyar les persones abans de la defunció, en el moment de la mort i després d'aquesta, aconseguint així una atenció integral a la comunitat i tot i això ho podrà desplegar en aquest nou tenatori que s'inaugura demà.
L'Agenda.
I avancem, com cada divendres, fent un repàs de l'agenda cultural i d'esdeveniments d'aquest cap de setmana a les nostres contrades. Comencem per Sant Feliu de Codines, amb un primer cap de setmana de novembre molt tranquil·let, on destaquem la festa del soci de l'agrupació sardanista que se celebrarà el diumenge amb la Copla Orquestra Internacional Salvatana. La festa començarà a dos quarts de sis de la tarda al Centre Cívic La Fonteta i hi haurà concert i ball de sardanes. Les entrades es posaran a la venda una hora abans.
Anem cap a Caldes de Montbuí perquè avui, divendres mateix, i al cap de setmana, ve carregat d'activitats de castanyada i de Halloween. Cadascú pot anar on sigui, no cal barallar-se que hi ha festa per tothom. A la Fundació Santa Susana, avui, se celebra la castanyada, preparada pels més grans de la vila, però on s'hi pot acostar tothom, i al local social del Ferell se celebra la nit de Halloween, amb diverses activitats terrorífiques i el que ells defineixen com un sopar monstruós. Ha començat ja aquesta tarda a les 6.00.
I per acabar, també avui a la tarda, a dos quarts de vuit, el concert de la Metropolitan Union, un quartet musical de música Barbershop, que es farà a la sala de plens de l'Ajuntament. A Vigas i Riells del FAI destaquem el concert de Castanyada amb Motelco Chambre, que es farà aquesta nit a partir de les 11 al Teatre Auditori Polivalent. També es farà el 12è Passatge del Terror, que es fa avui mateix el divendres per infants de 6 a 11 anys, i demà dissabte es farà per majors de 12 anys i per adults.
El diumenge al matí, ja per acabar, fira de proximitat i activitat gastronòmica. Al Moianès destaquem diverses activitats també de Castanyada i de Halloween, la famosa Castawayn que ja li diuen alguns. També destaquem demà dissabte la iniciativa La Diversitat en Joc a Castellarsol, on es reivindicarà la llibertat i la no discriminació per persones LGTBIQ+, a través d'una tarda de jocs.
Els esports.
I un cop repassada l'agenda cultural, ho fem ara amb l'agenda esportiva. Comencem per hoquei, perquè el recambles alcaldes de l'Hockey Lliga rebrà l'Adis Hockey Ribas, l'últim classificat, és a dir, una oportunitat increïble per sumar punts. Els caldarins han començat molt malament la temporada i només tenen 4 punts després de 6 jornades. Per això aquesta jornada és clau per sumar 3 punts vitals i mirar cap amunt per sortir de la zona baixa.
I seguim a lo que lliga, però en aquest cas femenina, perquè les de Palau Solità i Plegamans reben el club Petit Mieres d'Astúries, també últimes classificades, i que sembla que poden pagar els plats trencats de l'última derrota de les catalanes a casa de la Vila Sana, ho hem de recordar,
per un molt dolorós 5 gols a 0. Acabem l'hoquei amb el Sant Feliu de Nacional Catalana, que viatja fins a Taradell. Els codinens només han rescat una victòria en 6 partits i també s'enfronten contra els que són els últims classificats. Una gran coincidència que els 3 equips d'hoquei s'enfronten contra els últims.
Així que un cop més, jornada clau per poder sumar 3 punts que són vitals per capgirar la mala dinàmica dels codinencs. En futbol, alcaldes de primera catalana s'enfronta a l'escola de futbol Bosque de la Tosca de Girona. Els calderins han començat força malament la temporada i, en canvi, els gironins es troben a mitja taula.
El Sant Feliu de tercera catalana rep el segon equip d'alcaldes de Montbuí en un derbi de la zona. Els calderins són penúltims a la classificació perquè l'últim es va retirar a principi de temporada, així que podem dir que són els últims. Els codinencs esperen treure els tres punts per tornar a pujar la taula. I per acabar, el Mollà, també de tercera, va jugar jornada intersetmanal i va perdre ahir per tres gols a zero contra el Sant Quirza de Besora. Els del Mollanès segueixen sense encarrilar la temporada i no troben la clau del bon joc.
El temps. I com que avui és un dia assenyalat, és castanyada, ens porta a la previsió del temps l'home més autoritzat per fer-ho. Tot seguit, us deixem per acabar amb el programa d'avui amb la previsió del temps de l'home del temps, Dona Codinenca, és a dir, en Pep Acosta. Endavant, Pep. Hola, molt bona tarda. Què tal? Benvinguts a la predicció meteorològica. Una salutació...
A tots els oients, també una gran salutació a tota la gent que fa possible el programa. Aquí comença la predicció meteorològica per aquesta festivitat de la castanyada.
Aquests dies a tots sants, a Halloween, o celebreu el que celebreu. Continuem amb aquest temps bastant estable, una situació poc definida, s'han acabat aquests fruts atlàntics que ens anaven creuant, d'alguna manera ha acabat aquesta tendència de fruts atlàntics,
I estem en un terreny de ningú. No tenim cap anticiclo important, cap perturbació tampoc important, i el temps serà una mica variable aquest cap de setmana. Demà dissabte. Demà dissabte.
Serà un dia força solellat, alguns núvols prims, poca cosa. De cara al vespre, sí que la nuvolositat augmentarà una mica més, però sense precipitacions. La nit serà poc freda, la nit de castanyada, amb mínimes que arribaran a zones més fredes, entre els 12 a 13 graus, poc, poc fred, i demà d'un dia les temperatures pujaran, seran més altes que les d'avui. Arribarem
Màximes de 22-23 graus. Temperatures molt suaus a les hores centrals del dia. Diumenge té un petit canvi de temps. Un petit canvi de temps en forma de més núvols i alguna petita precipitació. Sobretot a partir de la tarda. A partir de la tarda és quan pot ploure més.
A casa nostra, a les totes poblacions, ho farà en qualsevol cas, en tots els casos, de manera feble. No serà una pluja molt intensa ni de bon tros. Màxim 2-3 litres, ja veieu, molt poca cosa. Les temperatures seran més baixes. Si estem parlant valors aquests dies de 23-24 graus les màximes,
Diumenge, les temperatures màxims estaran amuntant de 20-21 graus. Baixarà una mica, degut que hi haurà més nubositat, i això farà que es noti amb l'ambient que la temperatura baixa una mica.
De cara als pocs dies, a cada setmana vinent, faig un petit avançament, hi haurà pocs canvis importants, però sí que la temperatura serà més normal per l'època de l'any i serà una mica més baixa. Moltes gràcies i que passeu un gran cap de setmana i una gran castanyada. Adeu!
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castellarsol i per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment, al web d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socialics, als perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59.
Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció. Tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, en la Gemma Permanyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i no ens escoltem demà, no, sinó que ens escoltem dilluns. Bon cap de setmana i bona castanyada.
Fins demà!
Ona Codinenca, al 107.2 FM i a onacodinenca.cat