Ona Codinenca, al 107.2 FM
Molt bona tarda, són dos quarts de vuit. Sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'ES 59 d'avui, dimecres 14 de gener de 2026. L'informatiu de Sant Feliu de Cotines, Caldes, de Bomboi, Pigues i Riells, el Fai i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que la CUP exigeix al govern de Mollà que cati el resultat de la consulta popular de diumenge. Els bombers van fer 62.500 actuacions el 2025, 479 d'elles a municipis de la nostra zona. El 15è Consell d'Infants de Caldes de Montbuí arrenca amb diverses propostes per millorar la vida al poble.
el botlletí dels municipis de la C59. Comencem les 59 d'avui explicant-vos que la CUP exigeix al govern municipal de Mollà que cati la consulta popular no vinculant que aquest diumenge va rebutjar la construcció d'una planta de biogàs i l'ampliació de l'escorxador municipal, dos projectes inclosos en el pla de l'Ajuntament,
per legalitzar el polígon El Prat, el més gran del moyanès, en situació irregular des de la seva creació als anys 80, tot plegat després que l'alcalde Dionís Guiteres, del partit ara mollà vinculat a Esquerra Republicana, hagi anunciat que tirarà endavant el projecte malgrat el no que va guanyar en prop del 90% dels vots a la consulta. Ha seguit la compareixença de la CUP aquest matí al Parlament, la nostra companya de la xarxa, Carina Bellbé.
La CUP tille d'anomalia democràtica que el govern republicà de Mollà vulgui tirar endavant amb la construcció de la planta de biogàs i l'ampliació de l'escorxador. Això, malgrat que el rebuig contundent, diuen els copaires, que es va aconseguir a la consulta no vinculant de diumenge. Per tot plegat, els copaires parlen d'imposició d'un projecte opac, diuen, que barreja interessos privats. I per aquest motiu reclamen a l'alcalde, el republicà Dionís Guiteres, que cati la voluntat popular i faci marxa enrere. L'Aixmi Roset és regidora de la CUP a Mollà.
Denunciem les declaracions de l'alcalde que ha fet a premsa que continuarà tirant endavant aquest projecte malgrat que la gent a les urnes hagi votat que no el vol. Ho denunciem perquè considerem que és.
Una anomalia democràtica molt greu i ens fa especial vergonya. Els copaires també denuncien la campanya municipal de desinformació sobre el projecte i les traves de l'Ajuntament perquè la consulta es pogués fer. Diumenge hi va participar un 30% dels cens i va guanyar el no amb 1.487 vots contra 151 a favor.
Gràcies, Carina, i avancem explicant-vos que el cos de bombers de la Generalitat va tancar el 2025 amb més de 62.500 actuacions arreu de Catalunya. D'aquestes, 57 van ser a Sant Feliu de Codines, 109 a Caldes de Montbuí, 54 a Vigues i Riell del Fall i al Moianès 259, on hi destaca Mollà amb 123.
Respecte al 2024, els serveis fets des del cos de bombers han augmentat un 9%. Les principals categories de serveis han sigut els salvaments amb més de 18.000, seguit dels incendis urbans amb quasi 15.000 i les assistències tècniques amb 13.000.
El cos ha fet públic avui un comunicat en què repassa totes aquestes xifres i en el qual destaca la pagada generalitzada del 28 d'abril, que tots recordareu de valent, com l'episodi que més ha destacat en tot l'any a causa de la seva excepcionalitat. Tot i les dificultats en la comunicació que va haver-hi aquell dia, bombers van registrar 623 serveis
sobretot de salvament de persones atrapades en ascensors i també d'assistència a persones amb mobilitat reduïda, a residències de gent gran i en habitatges, com també a passatgers de trens que havien quedat aturats. La nit de la Revella de Sant Joan és un dels altres dies calents pels bombers. En aquesta jornada destaquen els incendis urbans, sobretot de contenidors, i també incendis de vegetació. Aquest any, entre el 23 i el 24 de juny,
van atendre un total de 1.209 serveis a tota Catalunya. Si ens centrem en els pobles que cobrim des de l'E59, destaca Mollà, amb 123 serveis, majoritàriament d'assistència tècnica i de salvaments. Caldes de Montbuí, amb 109 actuacions, aglutina sobretot incendis urbans i serveis també per afavorir i millorar la mobilitat a les carreteres.
A Sant Feliu, amb 57 serveis, destaca l'assistència tècnica, mentre que a Vigues i Riells, amb 54, la cosa és molt repartida entre les diferents categories. El 2025 ha sigut un any amb nombrosos episodis meteorològics greus, amb les fortes pluges que van caure a les Terres de l'Ebre a finals de setembre i a principis d'octubre, en què s'hi van arribar a desplaçar efectius de les unitats GRAE, que és el grup d'actuacions especials, i també dels GRAF,
el grup d'actuacions forestals, com també un helicòpter.
I anem ara fins a Caldes de Montbuí perquè ahir mateix es va celebrar la primera sessió de la quinzena edició del Consell d'Infants del Poble. L'objectiu del Consistori amb aquesta iniciativa, amb tants anys de recorregut i d'èxit, és fer partícips als infants de cinquè i sisè de primària en les dinàmiques del poble i crear així ciutadans crítics amb l'entorn i que se sentin escoltats des de ben petits per les institucions.
Jaume Balart, regidor d'Educació i Participació Ciutadana, hi va ser present en aquesta sessió i així ho explica. Aquelles propostes, queixes, iniciatives que tinguin tots els nens i nenes de primària, que les posin en comú, fomentant d'aquesta manera la cooperació, la solidaritat entre els més petits, i que de totes aquestes propostes surtin unes propostes molt concretes que ens les puguin traslladar al final...
d'aquest curs que puguin traslladar a alcaldia i a les diferents regidories per intentar que la feina que han fet durant tots aquests mesos tingui una visibilitat en el poble. Una primera sessió que va servir per presentar els 29 nous consellers i conselleres i per fer una explicació de què és i com funciona el Consell d'Infants, com també quin recorregut faran per arribar al projecte final.
L'any passat l'objectiu escollit va ser una campanya per intentar reduir el soroll a les nits i es va materialitzar amb una enganxada de cartells al poble. Fruit del Consell d'Enfants de l'any passat va haver-hi una proposta molt concreta que era reduir el soroll als vespres-nits a Caldes de Montbuí. I ara, fruit d'aquesta proposta, trobem diferents cartells pel municipi que...
El que recullen és la feina que van fer els consellers i les conselleres. La sessió d'ahir va comptar amb l'acompanyament d'una representant calderina del Consell Nacional de la Infància i l'Adolescència, que té per objectiu reflexionar, opinar i formular propostes en relació amb tots els temes que afectin infants i joves del nostre país.
En aquest sentit, ja us vam explicar a principis de desembre que l'Ajuntament de Caldes de Montbuí posa en marxa un projecte anomenat la CRIDA, Fòrum de les Adolescències, amb l'objectiu de crear un fòrum estable per fomentar la participació dels adolescents en les decisions municipals i crear també joves crítics i actius amb el seu entorn.
El projecte neix gràcies a la iniciativa d'exmembres del Consell d'Infants Calderí que, quan abandonaven la primària i passaven a l'ESO, trobaven a faltar la continuïtat d'un espai on sentir-se escoltats, debatre i formar part de les decisions que es prenen al Consistori i en altres entitats municipals. Meritxell Fabregat, regidora de Joventut, ens ho explica.
va sorgir arrel d'una demanda explícita dels mateixos infants, ja que volen seguir participant en les polítiques municipals del poble. S'ha creat amb l'objectiu d'oferir un espai estable, inclusiu i participatiu, on les adolescents de 12-17 anys de Caldes de Montbui es puguin expressar, puguin debatre i, sobretot, incidir en les polítiques municipals que afecten el seu benestar.
Llavors també és una manera de garantir la continuïtat del circuit de participació ciutadana que es va iniciar amb el Consell d'Infants i així és una manera també de connectar amb els espais de joventut. Després de consensuar el projecte amb l'Institut Manolo Huguet, l'Institut Escola de Caldes i l'Escola Pia, els tres centres de secundària de Caldes, la iniciativa es troba actualment en fase informativa tant per les famílies com també per l'alumnat.
El funcionament previst és que cada grup de classe de primer a quart d'ESO escolli una persona representant i aquesta serà membre de la crida en les sessions que es realitzaran el tercer dimecres de cada mes.
Els participants seran els representants de primer a quart d'ESO dels centres educatius de Caldes. Ara aquesta crida està en la fase de comunicació de tots els centres educatius. A finals d'aquest mes ens han d'enviar i fer arribar el llistat dels representants. I el 21 de gener hi ha la primera trobada.
Com ha dit la regidora, el 21 de gener està prevista la primera sessió de la crida, una data en què els representants de cada curs ja han d'haver estat seleccionats. L'objectiu clar del consistori, tal com passa amb el Consell d'Infants, que enguany ha fet realitat la campanya per reduir el soroll a les nits, és que els adolescents acabin formant part de les decisions del consistori a través de les seves inquietuds i les seves propostes.
I acabem el programa d'avui amb cultura perquè les biblioteques municipals són part fonamental del foment de la lectura des que els infants són ben petits i també de mantenir-la durant l'adolescència i l'edat adulta. Aquí a Sant Feliu, a part de llegir i consultar llibres, es pot participar en alguna de les moltes activitats que organitza la Biblioteca Joan Petita i Aguilar,
I tot seguit us deixem una conversa amb Mireia Rabarter, la seva directora, per conèixer els projectes que tenen en marxa i els que vindran. No us la perdeu. Ja va ser hora de valorar la gran i excel·lent xarxa de biblioteques públiques que tenim aquí a Catalunya i tota la feina que fan.
Aquest en Feliu, a part de llegir i consultar llibres, com és tot el que pensem, també es pot participar en alguna de les moltes activitats que organitzen i projectes que participen. I per conèixer aquests projectes en marxa i els que vindran, ja tenim amb nosaltres per via telefònica la Mireia Reverter. Bon dia, Mireia, i moltes gràcies per atendre'ns aquest matí. Hola, molt bon dia, encantada.
Ensetem el 2026, estem ara la segona setmana. Podem dir que estem en un moment on els mòbils i les pantalles ens treuen més temps que mai. Però com veus tu, diguem, com a directora, l'ambient a la biblioteca? Hi ha força gent? Hi ha moviment? Doncs des de la biblioteca no ens podem queixar perquè, la veritat, cada dia venen...
tant estudiants per estudiar com gent per llegir el diari, com nens i nenes a participar de les diferents activitats infantils i ens venen entre 50-100 usuaris o un dia 50-100 usuaris, però en definitiva que no ens podem queixar.
Molt bé, doncs, me n'alegro moltíssim, molt bon síntoma. En aquesta petita introducció que hem fet, doncs, volia deixar clar això, que la biblioteca no només és un espai, diguem, ple d'estanteries amb llibres, sinó que podem dir que és un centre cultural també pel poble. Per exemple, ara teniu en marxa la segona edició, si no m'equivoco, del Mira Llibres, que és un repte que busca incitar una mica la lectura. Explica'ns de què tracta. Doncs, bueno, el Mira Llibres és un repte liter de lectura que
que van començar en la xarxa de biblioteques de Montcara i Reixac. I és un repte que consisteix en llegir un mínim de sis lectures, de fer un mínim de sis lectures, i aleshores la dinàmica és que, bé, és un repte que és a partir de sis anys, de sis a dotze anys, o sigui que és per a tota l'etapa d'educació primària, i consisteix en el següent.
el participant o la participant ve amb una lectura feta, que la lectura pot ser del col·legi, de casa, de la biblioteca, etc. I aleshores ha d'omplir un passaport, un passaport de lectura. I el més interessant són les dues coses que es fan després, que consisteix, la primera cosa...
explicar o fer una petita conversa amb nosaltres, tant amb les meves companyes com amb mi. I després tenim un mapa que a mesura que fan lectures van tenint un avatar i van passant l'avatar, el seu avatar, dins el mapa. I és molt bonico. Molt bé, clar, aquesta és això, no? Si no m'equivoco, la segona edició l'any passat la vau començar. Com va anar l'any passat? Va funcionar bé?
Sí, va funcionar de meravella, o sigui, ja van participar 57 nens i nenes, em sembla, que van aconseguir aquest repte perquè el repte consisteix en 6 lectures,
Però, bueno, se'n van sortir de llarg, perquè, clar, no només se van quedant aquestes 6 lectures, o sigui, va haver nens i nenes que van continuant les lectures, i això és molt bo. O sigui, que podem dir que aquí a Sant Feliu, almenys la infància, tenim una infància bastant lectora, i això és un motiu de gran satisfacció.
Clar, ara parlem d'una etapa important de la vida, que és la infància, per començar a agafar aquests hàbits. Diguem, quines relacions o projectes compartits teniu amb les escoles i instituts dels pobles? No sé si és el típic de venir a passar una tarda a la biblioteca o com treballeu junts. Bé, bé, el que és important són les visites, que nosaltres, d'acord amb les escoles,
organitzem una sèrie de visites i aleshores un dia les escoles venen cada curs i fem les visites escolars, expliquem què és la biblioteca, què s'hi pot trobar i en la part dels instituts també els fem una sessió de consulta de catàleg
que és més per localitzar la informació, buscar i localitzar la informació. I d'altra banda, de les visites, també fem alguna que altra sessió monogràfica que semblen a les visites, però no estan, tipus laboratoris de lectura que van començar l'any passat per a les escoles, que és una sessió...
en unes activitats que s'escapen de la biblioteca però que hi tenen relació. Tipo, vam fer el primer any, me sembla, que l'Armari de l'Olivia, que és d'un personatge literari, i l'any passat ens vam dedicar als llibres d'artistes, o sigui, fets per artistes, les diferents tècniques pictòriques i tal, no?
I a l'institut fem aquesta sessió. A banda també dels laboratoris de lectura, que en aquest cas són més per a joves. És una sessió que els donem a descobrir els àlbums il·lustrats i a través d'una sèrie de temes adequats a ells i així.
I d'altra banda, per última cosa, col·laborem amb el pla educatiu d'entorn que també fem activitats en aquest àmbit de la regidoria d'educació. Molt bé, bàsicament que no pareu.
No parem, no parem. Parlant això de no parar, també teniu més projectes en marxa. Per exemple, uns són els vermuts literaris, que feu amb autors locals. Crec que també Ona Codinenca, aquí com a ràdio, també hi participem. Com funcionen aquests vermuts i una mica quin és el seu objectiu? L'objectiu, bàsicament, és donar a conèixer l'obra literària i artística d'aquí de Sant Celiu de Codines, que, a part,
d'autors, artistes, traductors, il·lustradors, etc. L'obra escrita que tenim aquí i que és d'àmbit local de Sant Feliu o que té relació amb Sant Feliu la volem donar a conèixer una miqueta. Bàsicament he de dir que aquest projecte va sortir de la Regidoria de Cultura
D'acord? I, clar, com que es tracta d'Erona conèixer l'obra escrita, doncs la biblioteca ens hi vam sumar. I, bueno, un dissabte, un dissabte cada dos mesos, doncs convidem un autor, autora, il·lustrador, il·lustradora per a que ens parli de la seva obra. Pot ser d'una obra que hagi fet una obra puntual o pot ser de tota la seva obra.
I aleshores, doncs, l'invitem, l'invitem, per a que ens parli un dissabte, una estoneta. Aquest autor, autora, ve introduït, introduïda per un presentador o presentadora, que en aquest cas sí que vos demanem Dona Corinenca, que ens doneu un cop de mà. Molt bé, per això estem. I bé, i la xerrada s'acaba...
doncs això, i non per mot, un petit per mot.
Molt bé, Mireia, ja per anar acabant hem parlat sobretot d'infants, però també els adults som els primers que ens hem de sumar al carro de la lectura. Em creus que en aquest món que no parem i tal, que la lectura s'ha d'imposar, l'hem d'imposar una mica, la rutina de la gent, és allò de no esperar que arribi el forat per llegir, sinó fer-nos-ho, agafar 15 minuts al dia i dir, mira, com a mínim 15 minuts que llegeixo sí o sí, creus que és el primer que s'ha de fer per començar a agafar l'hàbit?
A veure, jo no parlaria tant d'imposar, sinó com de convidar, suggerir, imposar, doncs, això, agafar 15-5 minuts, però no tant. Cada 15 minuts, cada dia durant 15 minuts has de llegir. No, perquè les imposicions com que no poden funcionar en un principi, però després igual la gent se'n cansa.
Jo parlaria més d'invitar, de suggerir, també per part dels professionals, d'escomprir. Hi ha gent que no li agrada llegir lletra, però li encanta llegir imatges. També és una forma de lectura que a poc a poc pots anar a les lectures en lletra.
Jo parlaria més d'això. Jo, personalment, m'agrada més suggerir que imposar.
Molt bé, doncs, Mireia, amb aquest missatge final, que tota la raó, que al final les imposicions molts cops no acaben bé del tot, doncs, Mireia Reverter, directora de la Biblioteca, Joan Petit i Aguilar d'aquí a Sant Feliu de Codines, moltes gràcies per atendre'ns aquest matí a Ona Codinenca i al Territori 17, i per part nostra i de molta gent, enhorabona per la feina que feu, que és això, fomentar aquests hàbits de lectura i tants sants i que ajuden a desenvolupar tant a les persones, doncs, sempre són benvinguts. Moltes gràcies a vosaltres.
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socials als perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Parmenyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Fins demà!
Fins demà!
Ona Codinenca, al 107.2 FM