Ona Codinenca, al 107.2 FM
Molt bona tarda, són dos quarts de vuit. Sóc el Guillem Soler i comencem l'edició de l'ES 59 d'avui, dijous 8 de gener de 2026. L'informatiu de Sant Feliu de Codina, Escaldes de Montbuí, Vigues i Riells, el FAI i el Moianès.
Arrenquem amb els titulars perquè avui parlarem que Revolta Pagesa anuncia mobilitzacions indefinides arreu del territori fins que no es trenqui l'acord europeu amb Mercosur. Una avaria a la canonada principal de Santa Maria d'Olor deixa el poble sense aigua durant quatre hores. El projecte de la nova depuradora de Santa Maria d'Olor continua aturat per la denúncia d'un grup ecologista.
el botlletí dels municipis de la C59. Comencem l'E59 d'avui explicant-vos que una avaria, la canonada principal que vesteix d'aigua a Santa Maria d'Ulor, deixa sense subministrament al poble durant quatre hores. Ens ho detalla en Jordi Givert.
Durant ahir al matí es va detectar una fuita a la canalització que uneix els pous de captació amb el nucli del poble. Precisament es tracta d'una canonada que l'Ajuntament té previst renovar. Ara fa 15 dies, Xavi Baraut, alcalde de Santa Maria d'Olor, explicava en una entrevista de balanç de l'any passat a Ràdio 010 que al·legacions tècniques i mediambientals estan enredarint els inicis d'aquests treballs.
I la següent obra que es pensava fer, parlo en passat, perquè no sabem com acabarà, perquè tornem a estar amb el mateix, és canviar la canonada principal del poble. És una canonada de fibrosament que passa pel mig de la salada. El projecte que ja ha aprovat a un 90% subvencionat és posar-la pel costat del vial...
Però ens trobem que la burocràcia, recursos contenciosos, al·legacions, ens ho estan alentint una mica tot una altra vegada.
Des de l'Ajuntament temen que les al·legacions puguin acabar en un procés judicial que aporti mesures cautelars que impedeixin els treballs i l'inici de l'obra. Tot plegat, apunten que segueixen els mateixos passos que van utilitzar l'entitat ecologista d'EPANA per portar el projecte de construcció de la depuradora del poble als tribunals, on actualment es troba parat.
Gràcies, Jordi. I seguim amb tu i també per Santa Maria d'Oló, perquè el projecte de la nova depuradora del poble segueix aturat els jutjats arran d'una denúncia del grup ecologista de Pana.
El procés ha quedat aturat després que Depana no abonés els 10.000 euros que calien per fer efectiva aquestes mesures cautelars. Així, tota l'entitat ecologista va alegar ser una entitat sense ànim de lucre per no pagar aquest import i a la vegada va demanar que les mesures es mantinguessin. La jutgessa l'avatarà el cas en una instància judicial superior. Mentrestant, Xavi Baraut lamentava que el projecte queda aturat i en perill de perdre
la subvenció que permet fer la construcció de la depuradora. Per part de l'advocat de la Manco, i nostre també, a veure què passava amb aquestes mesures cautelars, que realment es diguessin que quedaven suspeses i nosaltres poguéssim seguir amb la construcció d'aquesta depuradora, i van al·legar que no es suspenguessin aquestes mesures cautelars, i com que eren al·legacions per banda i banda, es va elevar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
No sabem què pot passar, no sabem si ara la jutgeja s'inhibirà esperant que respongui el Tribunal Superior de Justícia, no sabem si suspenderà les mesures escoltades, tot i que el contenció seguirà endavant. A la mateixa entrevista, el Batlle Oloneng explicava que des de l'entitat ecologista estan aprofitant-se de les normatives dels diferents estaments públics i dels tempos de la justícia perquè es perdi el finançament necessari per aquesta obra.
Personalment penso que és això, estàs marejant la perdiu, s'estan aprofitant d'un sistema que et permet marejar aquesta perdiu, i que, bé, qui dia passa any empeny, si el 27 no s'ha pogut avançar, potser llavors ens donaran la raó, però potser llavors no tindrem un millor 700.000 euros que va la depuradora per poder retirar endavant, perquè ha caurat gastat els diners en portar aigua, ves a saber on.
Mentrestant, des de l'Ajuntament de Santa Maria de Dolor es treballa per poder mantenir el finançament que arriba des de l'Agència Catalana de l'Aigua en forma de subvenció fins al 2027. La intenció és intentar-ho allargar perquè el procés judicial pugui acabar amb una sentència.
Gràcies, Jordi. I com us vam explicar ahir, el 2025 es tanca amb un gran repunt de l'atur al moyanès durant el mes de desembre, mentre que el Vallès Oriental també ha pujat una mica, però de forma molt més suau. Un 6,9% és l'augment de persones aturades al moyanès respecte al novembre, que representen 38 persones més a l'atur.
Al Vallès, tot i que la xifra absoluta és similar, amb 36 persones més aturades, el percentatge és ínfim, amb només un 0,2% més d'aturats durant el desembre. Tot i aquestes xifres que en un primer moment poden sonar dolentes, cal contextualitzar que el desembre sol ser un mes...
en el qual l'atur augmenta tradicionalment i que a la província de Barcelona la dada d'aturats és la més baixa en un desembre des del 2007, amb un 8,3% de les persones actives a l'atur. Si ho analitzem poble per poble, comencem per la capital del Mollanès, en Mollà, que registra un important augment de 19 persones aturades que representen un 6,64% més d'atur,
L'altra cara de la moneda de Mollà és la comparació interanual amb el final de desembre de l'any passat amb una disminució en 7 persones que representen un descens del 2,24% dels aturats. A Castell d'Arsol, el segon municipi més poblat de la comarca, les xifres són doblement dolentes.
Respecte al novembre, l'augment és de 9 persones a l'atur, un 9,38% més. I respecte a l'any passat, aquesta xifra creix fins a les 17 persones, amb un gegant augment del 19,32%. Tot i això, cal dir que la taxa d'atur és del 7,8%, que està per sota la mitjana de la província.
Per acabar el moyanès ho farem amb un bon regust de boca i anem fins a Santa Maria d'Ulor amb una disminució intermensual de 4 persones aturades que representen un 18% menys d'atur, una xifra que encara ho comenta més si mirem un any enrere amb 8 persones menys que representen
un descens del 30,77%. La taxa d'aturats de Santa Maria d'Uló és excepcional, amb un 3,54% de la població activa. Al Vallès Oriental comencem amb la notícia dolenta, amb l'augment en 18 persones aturades a Bigues i Riells al FAI durant aquest passat desembre,
que representa un augment del 4,48%. La xifra interanual tampoc millora gaire, amb un augment en 39 persones, que representa un 10,24% més d'aturats que fa un any. Tot i això, la mitjana actual es manté per sota la provincial amb un 7,66% de la població activa a l'atur.
A Caltes de Montbuí l'augment és testimonial amb només una persona més a l'atur durant aquest desembre i, en canvi, la xifra interanual és boníssima amb 41 persones menys a l'atur, que representa una disminució del 6,27%, deixant una taxa d'atur de només el 6,42% de la població activa.
Acabem amb Sant Feliu de Codines, on el desembre no ha suposat cap canvi en la xifra d'aturats, una xifra però que sí que ha disminuït respecte a l'any passat, amb 39 persones més en feina, que representa un descens de l'atur del 12,70%, una molt bona xifra per Codines. La taxa d'atur també queda per sota la mitjana provincial, amb un 7,37%.
Des de ben d'hora al matí, milers de pagesos s'han mobilitzat arreu de Catalunya sota revolta pagesa per reclamar principalment el trencament del pacte entre la Unió Europea i Mercosurt que permetria l'entrada de grans quantitats de productes agrícoles i ramaders de l'Amèrica Llatina i que suposaria un greuge per la producció local, unes mobilitzacions que anuncien com a indefinides fins que aquest acord no es trenqui amb una intensificació de jornades com les d'avui.
Des de primera hora del matí, els pagesos han tallat l'AP7 i la N2 a l'Empordà i altres passos fronterers, com també han bloquejat el port de Tarragona. Durant el dia s'han produït altres mobilitzacions, com ara marxes lentes, encapçalades pel crit contra aquest acord amb Mercosurt, però també amb altres reclamacions que hem pogut conèixer aquest matí al territori 17,
amb Jaume Prat, membre del Gremi de Pagesia i de Revolta Pagesa de la Catalunya Central, que inclou Osona, el Moianès i el Lluçanès. Tot seguit us deixem amb la interessantíssima entrevista sencera en què el Ramader ens ha explicat detalladament els motius de les seves protestes. No us la perdeu.
Des de vent d'hora al matí, centenars de pagesos es troben mobilitzats arreu de Catalunya sota revolta pagesa per reclamar principalment el trencament del pacte entre la Unió Europea i Mercosur, que permetria l'entrada de grans quantitats de productes agrícoles i ramaders de l'Amèrica Llatina i que suposaria un greuge per a la producció local.
Tot seguit parlem de mobilitzacions i els seus motius amb Jaume Prat, membre del gremi de la pagesia i de revolta pagesa de la Catalunya Central, i ho fem amb la companyia de Guillem Soler des d'una codinenca. Bon dia de nou, Guillem.
Bon dia de nou, Anna. Doncs sí, des de primera hora del matí els pagesos han tallat l'AP7 i la Nacional 2 a l'Empordà i s'espera que durant el dia sorgeixin més mobilitzacions a diversos punts de les carreteres catalanes, entre elles la C-17 i la C-25 aquí a la zona de la Catalunya central, així que tothom atén aquests talls. Unes protestes encapçalades pel crit contra aquest acord amb Mercosur, però també amb altres reclamacions que coneixerem tot seguit amb Jaume Prat, qui ja tenim amb nosaltres per via telefònica. Bon dia, Jaume, i gràcies per atendre'ns aquest matí.
Bon dia, què tal? El crit principal avui, ara ho hem explicat, és aquest crit contra l'acord de la Unió Europea amb el Mercosurt, un acord que també ha causat protestes a altres punts d'Europa, sobretot a França, que ja coneixem els francesos com es mobilitzen. Explica'ns quin és aquest acord i què suposaria per la pagesia catalana. Bueno, aquest acord per la pagesia el que suposa és la ruïna total i el que va tancar totes les explotacions que criten. Eh...
És una competència desleial molt gran a nivell de mercat. Bueno, esclar, el que fa més ràbia de tot això és que aquí entraran productes tractats amb productes químics que aquí ja fa 20 anys que potser estan prohibits, igual que amb la carn. O sigui, allà encara s'estan utilitzant mètodes que aquí fa molts anys que es van prohibir i que estan demostrat que...
que sanitàriament, o sigui, és un perill, és un perill de sanitat pública. Però, bueno, sembla que el que interessa més són els acords comercials, és el diner, i el que hem pogut veure a la pagesia és que no s'escolta el local, la gent del país. Les polítiques són molt globals i molt grans, i no s'està escoltant localment des del que s'està demanant.
Llavors estem com desesperats, que ja no sabem què més s'ha de fer, perquè ells van dient que sí, es dona la raó a tot, però el poder dels mercats és més fort que tot l'altre.
Clar, i vosaltres us trobeu en aquesta situació, no?, que si aquest acord segueix endavant, diguem que en un curt, mitjà termini, doncs diguem que el mercat d'aquí s'inundaria de productes que venen de fora, i com tu has dit ara, no?, productes més barats i, podem dir, d'una qualitat o d'un nivell sanitari dubtós, no?, perquè no passen els grans controls que passeu vosaltres, no? No, tot i que ells estan dient que sí, que ells ja faran controls i que miraran del que entra i entra i bé, actualment ja s'estan entrant molts productes de fora,
i estan incomplint els estàndards sanitaris. I això està més que demostrat i està vist. El que passa és que tothom fa la vista grossa i amb els certificats i els papers tots hem pogut comprovar que es fa enquadrar de la manera que es vol. I és molt complicat analitzar producte per producte que ve de fora.
Ja m'hem vist talls del nord del país des de vent d'hora al matí i també s'esperen que aquestes mobilitzacions vagin avançant durant tot el dia. Aquí a la Catalunya Central serà alguna actuació semblant? Sí, ara les 10 hem quedat, fem retrobament... Perdoneu que estic molt gripat. A cada comarca fem un retrobament, ens agrupem i d'allà marxarem cap a la Catalunya Central on unirem forces
i donarem una imatge de descontentació del que estem al sector i que els governants, perquè ja tenim molt clar que els d'aquí ja ho saben, però ho han de veure de la Brussel·les i perquè ho vegin s'ha de donar una imatge molt gran. Si no, no arriba a Brussel·les, això.
Clar, seguint aquesta línia, durant el dia, diversos portaveus de la revolta pagès han definit aquestes mobilitzacions com a indefinides, doncs, això, fins que aquesta data que ara es trenqui. No sé si hi ha alguna mena d'estratègia que seguireu, o la idea és anar intensificant aquestes jornades de protestes com les que es desenvoluparan avui. Sí, la idea és fer assemblees i el que la gent decideixi anirem fent. Ara també tampoc sabem els que serem, quan siguem els talls que ens trobem.
Ho veurem. Aquí no fem talls, eh? No fem talls de carretera per no molestar a la societat d'aquí, perquè sembla que hi ha un malestar molt gran. Llavors ens concentrarem tots a la Catalunya central i allà potser sí que es faran algunes marxes lentes o algun tall esporàdic, però més que més donar la imatge que veguim que la pagesia també som molt i que som part fonamental del país, entenc jo. Jo ja no ho veig tan clares dels polítics i la gent que no governen, eh?
Clar, Jaume, una de les altres reclamacions que feu en aquest dia d'avui també és una postura en contra de les retallades previstes a la política agrària comuna, que també està dictada des de la Unió Europea. Una mica quines són aquestes retallades que s'esperen i també com us afectarien? Aviam, nosaltres el que tenim molt clar, que ara ens volen fer callar dient que ens recompensaran econòmicament el tractat de Mercosur, nosaltres el que estem dient és que ja no volem més diner públic, ja no volem més subvencions.
Volem viure del que estem conreant i del que estem fent i del que estem produint. Llavors, tot plegat és un sense sentit. Si s'ha de pagar amb diner públic per produir aquí quan entrem de fora, no ho sé, tot plegat crec que això s'ha de treballar i s'hauria de parlar molt bé què és el que vol la societat d'aquest país. Però si és el que volen ser uns jardiners que gestionem el territori, llavors ens haurem d'anir d'una altra manera. La PAC ara està parlant d'una retallada d'un 20 o un 30%.
Perquè, pel que sembla, estan dient que aquests diners de l'agricultura el volen destinar a l'exèrcit a l'OTAN. Això és el que s'està dient i ho hem vist per diferents medis de comunicació. I falta diner per augmentar l'OTAN. I aquest diner de l'agricultura ha d'anar destinat cap a l'exèrcit.
Com viviu des de la pagesia aquesta distància entre vosaltres, els productors locals, i després les decisions que es prenen des de direccions tan llunyanes com la Unió Europea? Les veiem com una derrota total. Jo veig bona part del sector que està bastant derrotat i bastant envellit,
que hi ha molta gent que ja no pensa ni lluitar, o sigui, acabar d'aguantar el que es pugui i arribar a la jubilació i deixar-ho estar, perquè és una lluita constant. Llavors no hem pas d'anar tan lluny, tant soments els governants aquí, tot i que diuen que ens escolten i que ens han escoltat, no acaben d'aplicar les polítiques que fan falta per seguir tirant endavant. El que hem pogut veure i comprovar és que qui mana són els mercats i el poder del diner. Res més.
Jaume, després d'un any complicat pel que fa a la seguretat i a la sanitat dels animals, tant amb la gripe aviària com també la dermatosi nodular i la recent pesta porcina africana, us manifesteu també avui en contra d'aquests protocols en sanitat animal que qualifiqueu literalment d'inútils? Quins són aquests protocols i què us suposo? Bueno, protocols n'hi ha diversos i n'hi ha molts, perquè de malalties n'hi ha diverses i moltes. El que jo us puc parlar més, que és el tema de la vaca, que és el que toco jo,
Fins ara, amb tema tuberculosi, que és una malaltia que pot afectar a les persones, fa molts anys que la tenim i que l'hem erradicada, i ara que la tenim erradicada, ara si pel que sigui surt una vaca ductosa o positiva, et fan matar tot el ramat. Fins ara només es matava les vaques positives. Això pel sector...
És la ruïna total, perquè no pots tornar a enxergar, no pots parar tot un negoci i tornar a l'enxergar, tot i que ells t'ho recompensen, però no et recompensen el valor real que necessites per no trobar aquest cop tan fort econòmic. Llavors això és la destrucció cap a la ramaderia i cap a tot. Amb la dermatologia no dolor aquesta, el que hem anat veient és que és una malaltia que no afecta els humans,
però que és molt contagiosa, molt més que la tuberculosi. És una... s'escampa molt ràpid a dintre de les granges, tant siguin a dintre com a fora, eh? Jo tinc vaca extensiva i veig que les de fora també ho agafen molt ràpid. Però llavors allò és més per prevenció sanitàriament, per tallar-ho en sec i que no marxi d'aquella explotació, per dir-ho. Ho puc mitja entendre, la dermatosi ho puc mitja entendre
però el que no entenc és el que estan pagant i que molta gent dels que ja els han fet 8 sanitaris tenen clar que ja no tornen pas un clip. Llavors, també estem molt empipats amb el tema que està baixant molt bestiada de fora cap aquí, que entren cap a Catalunya, que ve de França i amunt, que n'hi tenen molta més que nosaltres i que estan entrant sense control sanitari. Llavors, tot això, tot plegat, és un contrasentit. No va lloc, sembla que hi hagi un interès
en poder-ho aterrar tot i poder-ho arruïnar. Això és la percepció que tenim nosaltres.
I Jaume, ja per acabar l'última pregunta d'aquesta interessantíssima entrevista, fa un any, o quasi bé un any, us trobàvem protestes també que vau aconseguir assentar el govern de la Generalitat i fins i tot sortir allà amb uns pactes. Les protestes de fa un any podem dir que desprenien una gran sensació de ganes de canvi, de procés i d'ambició, no? De progrés, perdó, i d'ambició, com són aquestes protestes d'avui? És a dir, quin és l'estat d'ànim avui, avui de...
de gener de la pagesia catalana. Vull veure la gent que sortim. No ho tinc clar, a veure si sortirem molta o poca gent. No ho sé. Jo ja us he dit abans que el sector nota un derrotisme molt gran. La gent ho dona per fet que no hi ha gaire res a fer, però també que la gent que sortiran avui són gent que tenen ganes de lluitar i seguir tirant davant. Crec que la gent que sortiran avui són gent que ho creuen, gent que ho volen lluitar fins al final...
i que l'enhorabona i endavant, que és el que crec que hauria de fer el resto de la societat, lluitar per un món millor i un futur millor i no deixar-nos tractar tal com ens estan tractant. Estem veient que no... No sé si és burocràcia o és una dictadura, ja. És el que estem veient nosaltres o notant nosaltres, perquè la sensació que teníem és incompetència total.
Molt bé, doncs amb aquest missatge acabem aquesta, com he dit abans, molt, molt interessant entrevista. Jaume Prat, membre del Gremi de Pagesia i de Revolta Pagesa, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquest matí aquí al Territori 17, i per part nostra, molts, molts ànims en aquesta feina, com hem repassat ara, tan dura, que ha de ser intentar que els que manen des de tan lluny com a Brussel·les, o fins i tot des d'aquí a Barcelona, doncs moguin alguna cosa. Moltes gràcies.
Abans de res vull marcar una cosa, que això, a part que és un problema de la pagesia, ja és més problema de la societat que no de la pagesia. S'ha de mirar en un futur, i el que no pot ser és que depenguem d'altres països per alimentar-se, quan el dia de demà, veient les greus polítiques que estan passant, pot ser un greu problema per la societat d'aquest país. I tant, totalment. Doncs moltes gràcies, Jaume. Merci, gràcies a vosaltres.
I fins aquí el programa d'avui. L'E59 és una producció d'Ona Codinenca que s'emet per Ona Codinenca, per Ràdio Castell d'Arsol i també per Spotify. Podeu seguir l'actualitat al moment al web d'Ona Codinenca, a la pàgina de Facebook i a les xarxes socials als perfils d'Ona Codinenca i també de l'E59. Gràcies per seguir-nos un dia més en nom de tot l'equip a la redacció i tenim en Jordi Givert, en Roger Rams, la Gemma Permanyer i qui us ha estat parlant, el Guillem Soler. Moltes gràcies i ens escoltem demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda, benvinguts al Parlem del Barça.