Per un biblio ferit com jo sempre és una sort tenir-te tan a prop.
Passar sovint pel teu davant, com qui no vol la cosa, entrar dissimulant. Ai, doncs s'ha tancat la primavera i nosaltres comencem a celebrar moltes coses, a part que arriba el Dia Mundial de la Poesia, el Dia Mundial del Teatre i a més a més, per si no tinguéssim prou commemoracions, donant la benvinguda a les companyes de la Biblioteca Mestre Maria Antònia, també hem de celebrar 18 anys de vida de la Biblioteca i avui
Brindem amb la directora, l'Anna Merino. Molt bon dia, Anna. Molt bon dia i felicitats. I també la Macarena Traviesa, que ens ha vingut aquí, supercarregada de novetats, de llibres. Molt bon dia i benvinguda. Bon dia. La Macarena, que avui farà el que podrà, eh, amb la veu que tenim, que la primavera també ens fa aquestes coses. I que ens ha repartit el pes, eh, no creieu que a sobre aquesta malaltona li ha fet carregar tot el pes dels llibres que hem portat? L'ha carregat l'Anna, pràcticament tot. La veritat és que sí.
Ai, ai, ai, doncs sí. Posem en valor d'entrada, eh? Aquests 18 anys ja som majors d'edat. Ara estàvem fent memòria de com va ser aquella inauguració. Jo reconec que va ser un dels primers actes culturals que vaig anar a cobrir com a reportera d'Ona la Torra.
Va ser tota una festa, amb una biblioteca que va deixar amb la boca oberta molts torrencs i torrenques. Veníem del carrer Muralla, d'aquella biblioteca petitona, i aquí se'ns va obrir un món de possibilitats. I així ho heu anat vivint durant 18 anys, que es diu Ràpid, però fa vertigen i tot, eh? Hem treballat molt. Que us heu fet majors d'edat, ja. Sí, sí. La biblioteca s'ha fet major d'edat, naltros també. Escolt, una mica, no...
I hem treballat molt i moltíssim durant tots aquests anys i el que és bonic de pensar en aquesta imatge que tu ara recordes és com era i com és. Era preciosa, preciosa pel moment i molt adequada pel moment.
i ara torna a ser preciosa i molt adequada pel moment, però diferent. I això a mi m'encanta i que hagi crescut aquests 18 anys. Ha crescut en metres quadrats per al públic. No és que l'hagin fet créixer ni hem fet obres ni hem posat una planta més, però sí que hem ampliat moltes sales que abans eren d'ús privat, ara són d'ús públic.
Hem canviat les funcions i hem canviat els mobles, i hem canviat tots els llibres de lloc, tots, tots, tots, i hem canviat molt, hem madurat moltíssim en aquests 18 anys, i si n'estàvem orgulloses quan vam inaugurar, Macarena, ara com estem?
Doncs ara estem contentes i satisfetes perquè durant aquests 18 anys hem anat observant molt l'usuari, sobretot. La nostra tasca és donar resposta a les seves necessitats. Si no observes una necessitat,
doncs potser no cal moure's, però a vegades sí, perquè a vegades també has d'oferir tirant-te a la piscina. Però pel que fa al fons, per exemple, tots els canvis que hem anat fent tenen a veure amb aquesta necessitat i aquests usos, tots els centres d'interès o la classificació,
del fons infantil d'imaginació de la sala familiar té a veure amb aquesta observació constant i oferir d'una resposta. I perquè també l'accés als llibres i a la cultura sigui tot el democràtic possible i inclusiu també.
Doncs per si fos poc aquests anys d'observar i mirar i remirar, ara més a més esteu immerses en aquest pla lector. En parlarem en el pròxim programa perquè farem la prèvia de la presentació. Molt bé.
Simplement dic que hi esteu treballant molt, heu implicat a moltíssima gent i actors que creieu que poden aportar amb la seva experiència, el seu testimoni, i bé, serà una feinada de fons, perquè no serà simplement una fita a curt termini, sinó que farà l'anàlisi de quin és el camí que heu recorregut i quin futur a curt, mitjà i llarg termini us marqueu.
Ja podeu apuntar l'agenda a la jornada Mestre Maria Antònia d'enguany. A més de fer la feina que fem sempre, presentarem al públic el nostre pla de lectura. I ho farem acompanyadíssimes de les conselleres.
Com tu, Raquel, que a més de presidenta de les ràdios locals, també és consellera del Consell Lector Municipal i les altres conselleres que esteu treballant moltíssim perquè això rulli i farem una festa, però a més a més aprendrem, com sempre, perquè és continu, ens ho hem de passar bé, però a més a més hem d'aprendre, hem de sortir enriquides de les nostres trobades. Tenim temps per anar anunciant-ho
Però ja ho podeu agendar, eh? Les vacances han de ser abans o després del primer cap de setmana d'octubre. Fantàstic. Doncs és una de les dates que, evidentment, anirem recordant i n'anirem parlant perquè hi ha molta cosa a destacar. És una feina ingent la que s'ha fet analitzant.
Però avui també hem de posar en valor aquesta experiència que teniu perquè us han convidat a unes jornades titulades Encenem la paraula, un títol molt suggerent, molt poètic fins i tot,
no sé si revolucionari, però encenem la paraula, ens pot donar moltes idees del que es porten entre mans altres biblioteques, com la de Sant Pere de Ribes, que també està molt atenta a l'entorn i sabem que, en certa manera, us heu convertit en un referent, no només de l'àrea del Gran Penedès, del Camp de Tarragona, i entenc que per això us hi han convidat.
Què aneu a fer? Expliqueu-nos, per favor, coses. Anem a centrar-nos avui en aquesta jornada que tindrà lloc al Teatre La Bòbila de les Roquetes. Allà a Sant Pere de Ribas, en un acte que organitzen en totes les institucions, també amb la Diputació de Barcelona, la Generalitat... En fi, què ens en podeu explicar?
Doncs us expliquem que la Macarena i a mi ens han convidat a participar en aquestes jornades professionals sobre narració oral. Com bé deies, es titula així, Encenem la paraula. Són unes jornades adreçades a biblioteques, bibliotecàries, narradores, docents i a famílies.
I amb aquest títol, que han triat i no ha estat per xar, el que volen fer és ajustar-se al tema proposat per commemorar el Dia Internacional de la Narració Oral arreu del món.
que se celebra cada 20 de març i que aquest 2026 el lema d'aquesta diada és llum a la foscor. Ens podem imaginar els tristos temes que han portat a l'organització a posar aquest llum a la foscor i nosaltres per això encenem la paraula. Et preguntaves per què encenem la paraula? Doncs perquè en aquesta llum a la foscor els contes la paraula tindran molt de joc.
Al matí farem actes de caire professional i a la tarda es programen activitats populars obertes a tothom. Els més menuts podran gaudir d'una marató popular de contes i al vespre serà el torn de l'espectacle de narració per a adults a càrrec dels narradors de l'associació La Faula i l'associació Anin, allà a la Biblioteca Manuel de Pedrolo.
Sí, nosaltres farem la intervenció al matí, l'Anna i jo, dins d'un apartat que es titula 4 fars, experiències bibliotecàries al voltant de l'hora del conte, perquè el que volen és que entre totes les bibliotecàries il·luminem parlant de les nostres experiències a les biblioteques al voltant de l'hora del conte.
Nosaltres només parlarem deu minutets. I clar, hem hagut de sintetitzar aquests 20 anys en deu minuts. Han estat moltes experiències al voltant de l'hora del conte. Hem passat per molts moments de més llum i de més foscor, la veritat.
Però crec que ara estem en un bon moment. I això és aquest petit encàrrec de fer una pinzellada de com està l'hora del contra de la nostra província. Nosaltres, clar, creiem que un dels punts forts de la Biblioteca Mestre Maria Antònia
és que durant aquestes dues dècades ha ofert molt la ciutadania des de diferents canals i nosaltres hem ofert molt a la canalla i als joves des de les escoles i forjant una relació molt, molt ferma i molt bona amb les escoles.
Hem volgut preguntar també a les escoles com està la situació del que és la narració oral, com entenen les mestres i com viuen o no els alumnes la narració oral des de l'escola.
Molt bé, doncs experiències bibliotecàries al voltant de l'hora del conte que compartiu, eh? Biblioteca de Blanes, la de Solsona, Sant Pere de Ribes... Per tant, una experiència per explicar, eh? Aquestes dues dècades i bé...
Va, junts demanaré que ens expliqueu una mica què compartireu allà, avanceu-nos per on anirà la vostra ponència. Sí, doncs mira, d'una banda volem parlar d'això, de com es viuen a les escoles i el que ens han trasllat les mestres és que en general no narren contes.
el que sí que fan és llegir contes en veu alta, perquè els serveix per il·lustrar una unitat didàctica o perquè s'inclou en les seves programacions o perquè hi dediquen una estona al dia, elles per voluntat pròpia, diguéssim, perquè també llegeixen a vegades o quasi sempre...
l'àlbum que nosaltres els oferim al Club de Mestres, el llegeixen i l'experimenten a classe o per gaudir, perquè els agrada i per desenvolupar l'escolta activa, per moltes raons. Però sempre hi ha algun suport visual, que podria ser l'àlbum com a objecte, l'àlbum il·lustrat en mà, o altres objectes que elaboren elles, o titelles...
Bé, nosaltres el que hem d'explicar en aquesta jornada professional és que la narració oral és una altra història. La narració oral requereix assajar molt, requereix conèixer molt bé el conte, donar-li molt de tu, del teu cos, dedicar-li hores, repetir-lo molt. I, clar, potser això a l'escola, les mestres encara no ho fan...
I arrel de la conversa amb elles el que hem pensat que hauríem de fer des de la biblioteca és apostar per les mestres, ajudar-les més encara. I des de la biblioteca hauríem d'oferir una bona formació en narració oral, no només en lectura en veu alta, que això...
ja ho saben fer ben fet, sinó en narració, en explicar, sense el suport llibre, per tal que les mestres puguin desenvolupar aquestes habilitats que tenen d'explicar històries. Creiem que els hem d'oferir recursos, els hem d'oferir bibliografia, els hem d'oferir també exemples de qualitat...
Sí, clar, exemples de qualitat en aquest sentit, per sort, de tant en tant es van publicant bones, molt bones obres que recullen rondalles, contes tradicionals, que pot ser, diguéssim, com el primer pas per donar aquesta empenteta a les mestres o a les famílies, no?, a l'hora de llançar-se
a recordar, sobretot primer recordar aquelles històries que potser ja ens van explicar i després a llançar-se a la piscina per preparar-se-les i poder fer una sessió de narració a l'aula, per exemple. En aquest sentit, volem destacar una obra...
que està dins de la bibliografia preparada per l'IVICAT, en el projecte de la secció, una selecció que s'ha fet especialment per municipi lector, que és el projecte on estem nosaltres.
I aquesta obra que volem destacar es diu 3 i 3 i 3, fan nou contes d'Ai Ves, qui ho diria, de Ceresade Bergedí. Que estarà present, per cert. Sí, luxe total. Amb la gran Jordina Biosca, que aquí la coneixem molt per al Festival Lectura en Veu Alta, entre d'altres fan els encesos, que així han titulat la seva secció. Totes les ponents són de luxe total.
Molt bé. I recomaneu aquesta obra? Per què? Perquè dona consells per fer aquest pas que explicaves, Macarena, de sortir de la pròpia lectura i buscar la narració amb aquest contacte més visual i corporal? Sí. Bé, la xeresa en aquesta obra...
Les recupera, les poleix, les adapta i fa una versió. Ella és una narradora expertíssima, que té un bagatge brutal. És una dona que també té una posada en escena senzilla, delicada, elegant...
i escoltar-la és tota una experiència. Nosaltres vam tenir la sort de fer un taller amb ella fa dos o tres anys, potser, a Granollers, a les jornades de laboratoris de lletres i imatges. Amb la Maria Gual. Amb la Maria Gual, ai!
Quin moment, eh? Sí, amb la Lola Escuda de Calacell. Sí, sí. Ara recordo que el taller que ens va proposar la Xeresade, després de fer la narració, era que ens escrivíssim una carta al nostre jo de fa, no sé, uns anys, no? De buscar un moment en la història. I després d'aquella carta...
La repartíem, ens la intercanviàvem... Ens la intercanviàvem, però ella l'enviava. Ella va fer la tasca d'enviar-la... Per correu. Exacte, entre nosaltres. I un dia estava treballant a la Biblia i va aparèixer la Maria...
I em va dir, Maki, aquesta carta és teva, oi? La meva, el meu jo de quan jo tenia potser 6 anys o 7, que jo li havia escrit la carta a la meva àvia, recordant un moment de la platja de Viña del Mar a Chile, on vivíem, ella amb aquelles referències va dir que això d'haver-se la Maki...
I em va dir, vols que te la torni? I dic, no, és que no hi ha regal més gran que que te la quedis tu, aquesta carta. Màgia. Que bonic, no? Molta màgia. Com de vegades un taller, unes jornades, una cosa tan aparentment senzilla ens marca. Sí, sí, emocionant. Val a dir que la Maria i la Macarena han tingut una connexió còsmica sempre. Sí, sí, d'alguna manera sí.
Doncs això, i aquesta obra, doncs això ens retorna tot aquest llegat cultural tan potent i necessari. L'edita Vindibux, què més dir-vos? Ah, que està il·lustrada per Neus Camanyo...
I, clar, és una obra imprescindible per tenir-la a casa, per tenir-la a l'aula, el que dèiem, per grans i petits. I no són rondelles molt llargues i crec que és una obra de qualitat molt assequible. Molt bé, doncs 3 i 3 i 3 fan 9 contes d'Aiveski, ho diria. Senyor...
Molt bé. I en la línia que comenta la Macarena de donar suport a les mestres i a les escoles, nosaltres a la biblioteca donem suport a les tres escoles i als instituts, però des de fa anys estem oferint narracions, sessions de narració de comptes de qualitat en orari lectiu. No les fem nosaltres, eh? Seria com una medalla, no? La fem molt bé, no?
Ara ho fem bé, nosaltres també ho fem bé, però clar, quan ve algú de la GENE, una narradora que ens dota el servei de biblioteques de la Generalitat per fer la biblioteca, d'uns anys ençà, en lloc de fer-ho en horari de tarda, que vés a saber qui ve, si tenim èxit o no tenim èxit,
I precisament per donar suport a les escoles i per donar un bon model als estudiants i les estudiants i a les mestres també, el que fem és que aquella supernarració de contes la fem en horari lectiu un dia i 11 al matí i ve una escola. Cada regalet de la Generalitat el gaudeix una escola. Nosaltres fem el seguiment menys rotatiu i així aquests alumnes poden escoltar
Hi ha grans narradores del país que van per tot arreu explicant contes superben rodats i les mestres poden veure com els narradors narran i no sempre amb un gran atretzo. A vegades és només viva veu.
Només mirada, només seguir la mirada de l'infant, percebre com es mouen, com senten, i seguir escoltant el conte, escoltant i sentint la fluidesa d'aquella estona.
I això per a nosaltres és molt important, que totes les escoles gaudeixin d'una hora màgica, també. Mira, també va ser interessant en aquesta conversa amb les mestres, una mestra de la Nou de Gallà, de l'Escola Codinetes, va explicar que demanaven...
a l'associació de mestres Rosa Sensat que vinguessin les voluntàries del grup Marc, que són mestres àvies recuperadores de comptes. Són mestres ja jubilades que tenen un grup, avis i àvies diríem, també hi ha algun home, crec,
que expliquen contes populars, però només amb la veu, la mirada i el gest. Elles tampoc no fan servir cap atretxo ni instruments. I la mestra, la Cristina, explicava que és una experiència preciosa.
De fet, totes les altres mestres que estaven a la tertúlia s'ho van apuntar, van prendre nota, perquè elles vénen un dia i per grupets van fent així com a cada curs, cada cicle, a comptes també adaptats, diguéssim, com a aquestes edats...
I fa molts anys que ho fan i estan molt contents de l'experiència. Interessant, eh? El col·lectiu de Rosa Sensat, que també estan fent tota aquesta recuperació dels jocs de mans perquè el pati es fomenti l'ús del català i tenen material fantàstic.
Molt bé, doncs consells que doneu a les mestres, més enllà del club de lectura que feu amb els mestres, que això també és un factor a posar en valor. Molt bé, tenim moltes coses per explicar. Sí, i centrant-nos més en el món bibliotecari,
Estem convençudes que les sessions de narració oral són un dels pilars de la dinamització cultural de les biblioteques. És un bàsic. Sí. Mira, l'última sessió de narració a la Biblia va ser...
A mi em va encantar. Feia molts dies que no anàvem a una sessió de narració i va venir la Sílvia Palazón, que, clar, gràcies al nostre estimat Joan Rioner, que el coneixeu, narrador, escriptor, editor, que és qui va crear el Festivalet Blau de Tarragona.
I gràcies també a una subvenció del Consell Comarcal vam poder programar a la Biblioteca de Torre d'Ambarra, dins del Festivalet Blau, la sessió de narració de la Sílvia Palazón. La Sílvia ofereix una hora de narració oral com ens agrada.
Exactament, com ens agrada. Una única rondalla que recupera la tradició oral i les històries amb urpa. Aquest seria una mica el nostre lema, no? Una rondalla que recupera la tradició oral i les històries amb urpa. Sí, i és...
Ella té la capacitat de captivar, a grans i petits. I ho fa sense micro, ni música. I amb un domini de l'escenari, del seu cos, de la seva veu, del gest. Sí, en aquest cas només va portar una mica de tretjo com de vestuari, una gorra o un folar. I clar, és que era una ronda ja d'una hora on apareixien...
Moltíssims personatges, i era una manera també que els assistents, el públic, poguéssim anar identificant, perquè quan havíem passat ja 58 minuts, torna a aparèixer aquell personatge que ja ni te'n recordaves, però, clar, només d'agafar...
aquella boina, doncs ja l'associes i te'n recordes, sí. Molt bé. Ens queden pocs minutets. Avui l'Anna Merino i la Macarena Travessa ens estan fent la prèvia d'aquesta participació que faran al programa Encenem la Paraula, que organitzen la Biblioteca de Sant Pere de Ribes amb moltes bibliotecàries d'arreu del país.
una cita per reflexionar, per nodrir-vos també de les experiències d'altres companyes i per aportar, doncs, això, el vostre bagatge, les vostres eines i, en fi, que és un moment important, també, no?
Mira, fa 20 anys potser no, però ara la canalla pot llegir molts bons àlbums a totes les escoles i a la biblioteca i a totes les biblioteques. I a casa, no tenen accés a molt de material. Però segurament ara potser els falta algú que els narra històries.
Sí, i aquest és el moment que des de la biblioteca hem d'oferir aquest tipus de narració i un tipus de narració en petit format. Uns grups de públic reduïts per aconseguir aquella intimitat, l'escolta, no el xou. En altres ocasions ja tenen circ a la plaça, nosaltres...
convidem a escoltar i fer volar la imaginació. Sí, sobretot també per això és superimportant saber acotar l'edat i no tenir por a programar una narració de contes per majors de 7 anys. I dir, doncs si és a partir de 5, a partir de 5...
L'èxit en part de l'altre dia de la Sílvia Palazón va ser que vam ser bastant estrictes en aquest sentit perquè així tothom ho pot gaudir. Cada vegada venen més petitons a escoltar el conte, o només petitons venen a escoltar el conte.
I a partir de cinc anys ja quasi no venen. Quan vam començar a muntar tardes del conte a la biblioteca fa dues dècades, venia tota la canalla. Fins i tot canalla de deu i onze anys. Ara ja no.
Sí, i cal programar per totes les edats. Per molt que ara les biblioteques estiguin venint canalla molt petita i és arreu, perquè a la biblioteca que vagis i amb bibliotecària que parlis tothom et diu que canalla de dos, tres, com a molt quatre anys, com a molt. I no hem de tenir por a programar per totes les edats i acotar aquestes franges.
Sí, per això, si ho sabem amb temps, ho podem anunciar, com hem fet amb el Festivalet Blau. Anunciem que és per a tal edat i anunciem que més endavant farem per més grans i més endavant farem per més petits. I, sobretot, ara ens ha anat molt bé la reserva prèvia amb l'app Viu la Torre. Ha estat molt còmode.
Nosaltres volem oferir més sessions de comptes, com havíem fet prepandèmia. Sabem, però, que programar-les requereix un esforç constant a totes les bibliotecàries, un esforç de gestió de pressupostos, d'adaptació a uns públics que canvien contínuament, un esforç de triar bé què comptem en quin moment...
I des de Roquetes ens demanen una radiografia de com ens en sortim a la província de Tarragona per explicar aquests contes. Per això hem enviat una enquesta a les bibliotecàries de la província perquè la seva experiència és clau per entendre l'estat real de la narració a la nostra xarxa de biblioteques.
Amb aquesta enquesta volem analitzar com estan programant comptes actualment, quins formats funcionen millor i sobretot reflexionar sobre els reptes que se'ns presenten, com això que dèiem del manteniment dels lectors de més de 7 anys.
Doncs esperem que vagi molt i molt bé. Quin dia exactament feu aquesta participació? Entenc que... El divendres 20 de març, el dia de la narració oral. Perfecte. Doncs dèiem, dia mundial de la poesia, dia mundial del teatre i dia mundial de la narració oral. Totes aquestes cites, perdona la benvinguda.
A la primavera, bé, tota l'activitat que de per si ja genera la biblioteca fomentant la lectura i recomanant moltes obres. Tenim una molt bona notícia. Per això no podem acabar sense aquesta bona notícia. Molt bé. Ja tenim una cita de narració de contes.
perfecte, serà amb la primavera de contes, que és una iniciativa del Consell Comarcal del Tarragonès, i ja hi ha una data, la del 29 de maig, amb els contes de segrets amagats, amb Imma Pujol, que també és una vella coneguda a la biblioteca. Doncs ho deixarem aquí... Et poso una pregunta, només? Rapidíssimament. Raquel, després d'escoltar-nos parlar, per tu, l'hora del conte a la biblioteca és...
Màgica. Ah, fantàstic! Fins demà, aquesta, doncs. Fantàstic! Doncs moltíssimes gràcies per haver vingut, Macarena Través, Anna Merino, que vagi molt i molt bé aquesta cita amb les biblioteques i amb els vostres usuaris i lectors. Fins la pròxima. Jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo.
Fins demà!