Gratuïtament per a Android i iOS. Ajuntament de Torredembarra, més a prop teu.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dimarts, Baix Gaià, és 24 de març, dia de Santa Caterina. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. Altafulla es completa l'enllaç del carril bici amb el de Torre d'en Barra. S'ha creat un nou tram des del puntet fins a l'accés a la vila, amb dos sentits de circulació que desapareixen quan s'uneixen al que ja existeix a Marquès de Tamarit.
A Torredembarra l'Ajuntament reclama l'atenció continuada dels casos dictos a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Tots els grups municipals han signat una declaració institucional en què es demana que el servei de trombectomia funcioni 24 hores tots els dies de la setmana. I a Roda de Barà es posen a la venda dues parcel·les industrials municipals al polígon de l'Havana. El solar es troba als números 50 i 52 del carrer de la Llum i compta amb una superfície de més de 800 metres quadrats.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'Embarra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimarts. Bon dimarts, companys, com estem? Doncs mira, amb molta energia. I ara mateix amb un cafè damunt la taula que m'he preparat abans d'entrar a l'antena. Llàstima, no ser amb tu a l'estudi perquè, si no, serien teus cafès.
Sònia Camí, bon dia. Tres cafès, bon dia. Mira, anem sumant, escolta, i demanem cafès per tothom. Si hi ha algun oient que ens està escoltant ara mateix i diu, ostres, a mi em queden prop els estudis, dona la torre o roda de la ràdio. La Sònia Camí i la Raquel Martínez desitgen això, un cafè i ja està, eh? Cafè o cafè llet o tallat, de què sou vosaltres?
Jo de cafè amb llet, o tallat, vaja. Jo també, jo també. Això és una vara una mica cafè per a todos, eh? Sí, sí, sí, sí, sí. Una vegada el Raül i jo vam demanar xocolata i xurros i ens la vam portar. Oh, vull dir que... Doncs va de bo, va de bo la cosa, oients. Què t'he dit? Tenen sintonitzat el Tafolla Ràdio, una a la torre i roda de vara ràdio. Som baix, ja hi ha el dia. Alguns amb cafè i d'altres, de moment, sense. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Quilòmetre Zero.
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Vinga, va, aquest moment de saber quin temps ens ha d'acompanyar a les properes hores. Aquests primers dies de primavera, que al matí, no sé vostès, però servidor no sap ben bé si sortir de casa gaire abrigat amb una jaqueta o amb una altra. Connectem amb el Servei Meteorològic de la xarxa de comunicació local, Lluís Mipérez. Hola, molt bon dia.
Bon dia, un temps molt tranquil avui a les comarques de Tarragona. Alguns núvols simplement decoratius, que aniran deixant al cel un palet emblanquinat, però completament descafeinats. Per tant, molta tranquil·litat durant tota la jornada. També aquest matí hi ha alguns núvols baixos que s'han format sobretot a la Conca de Barberà, també a les valls del Priorat, i ja bàsicament ha tocat de les Garrigues. Per tant, quan més cap a la demarcació de Lleida, aquests núvols són més presents...
però a casa nostra estan molt més trencats i, a més a més, s'acabaran desfent del tot. Els únics que quedaran seran aquests que, ja diem, deixaran el sol una mica balat en algun moment. I la temperatura, que pujarà una mica, sobretot ho farà cap a l'interior del Camp de Tarragona. Per tant, l'interior del Baix Camp, l'Alcamp, el Priorat i la Conca de Barbera, especialment per carrer de mar, el vent de marinada que hi anirà bufant, un vent de sud més aviat, mantindrà aquesta temperatura un palet més frenada. Farà sol, però no pas molta calor si estem, ja diem, a tocar del mar.
Estem pendents a la xarxa.
I ara el que hem de fer és un repàs a tot el que la premsa publica a les seves portades aquest dimarts 24 de març. Comencem amb el que ens toca de més a prop i agafem el diari més, el diari del Camp de Tarragona, que avui titula, pel que fa a urbanisme, Tarragona impulsa el nou barri entre músics i el camí de la salut.
El modificatiu de crèdit aprovat al plenari d'ahir inclou invertir en les excavacions arqueològiques preceptives. La zona que es vol urbanitzar abasta des de l'actual dipòsit municipal de vehicles fins al carrer d'Internet. Més coses pel que fa a cultura, llegim el segon catalan dens es farà a Tarragona.
El certamen professional internacional dedicat a la dansa contemporània arribarà a la capital tarragonina. La primera edició es va fer l'any passat a Terrassa. I, de fet, la imatge que avui veiem a la portada del mes és la d'un moment de l'edició anterior del catalan dance que va tindre lloc a Terrassa, precisament.
Més coses al Baix Camp. Una trentena d'escoles deixaran de fer noves sortides i colònies. Han anul·lat les activitats fora dels centres per al curs vinent com a mesura de protesta, diuen, per la seva precarietat laboral. Altafulla, el consultori mèdic, tancarà les tardes de Setmana Santa, diu, per falta de personal.
A Reus, el consistori preveu tancar el mandat amb 618 nous habitatges socials. I un parell de qüestions més, sota mateix de la capçalera del mes, a Perefort i Puigdelfí, destaquen unes declaracions de la nova alcaldessa, Elisabet Albuquer, que diu que el nostre municipi necessita un canvi, una nova manera de fer, amb transparència. I a Tarragona, una comunitat de veïns del centre intenta denunciar un veí que sistemàticament alimenta els coloms.
Seguim fent territori, però canviem de publicació ara i fixem-nos en el diari de Tarragona. Raquel, aquest cop en portada, què destaca? Doncs que el canal llueix els soletes, guia, rep sol. Restaurants i xefs del territori reben un merescut reconeixement i avui és la imatge de portada. El titular destacat és del deute municipal de Tarragona, que es troba en el mínim històric. Per primera vegada finançaran inversions amb recursos propis, sense prèstecs bancaris.
Avui també en imatge a la portada, Helena Juncós, la nova directora del Museu Arqueològic, que diu que el nou museu serà un referent. A Reus, avui destaquen la crisi habitacional, expliquen que Reus sumarà 618 pisos protegits més. Les modificacions urbanístiques acceleren el creixement de l'oferta pública.
També expliquen que l'Ajuntament de Tarragona identificarà a qui doni menjar als coloms. I acabem amb les obres del nou fòrum de la justícia. Atenció, comencen aquest dijous, costa de creure-hi tot, després de tants anys i pens parlant d'aquest fòrum de la justícia.
Estarem pendents i en parlarem també nosaltres aquí al programa perquè és una infraestructura de territori que, per tant, també ens afecta a nosaltres. En tot cas, ara hem d'ampliar una miqueta més el camp de visió i el que toca és fer un repàs de tot el que la premsa d'àmbit generalista assenyala en primera plana. Què hem de saber avui, Sònia?
Doncs Trump un dia més està a les portades de la premsa. L'Ara diu que Trump es desdiu del seu ultimàtum per forçar la reobertura d'Hormuz. L'Iran nega que hi hagi converses d'alt nivell i atribueix l'anunci dels Estats Units a la pressió dels mercats. L'ajornament de l'amenaça fins divendres fa baixar el preu del petroli i el gas i fa pujar les borses.
També Lara parla del circuit mèdic del Perú a Barcelona. Salut regularà l'aterratge massiu de pacients oncològics vulnerables a Sant Joan de Déu. En portada també recorda l'ara 10 anys sense Johan Cruyff. L'holandès volador, el geni que va revolucionar el futbol, va morir avui fa 10 anys. I avui doncs el recorda la portada de l'ara.
Adeu a les proves de competències bàsiques als alumnes catalans. Els tests de final d'etapa es combinaran amb els de diagnòstic. Moreno Bonilla convoca les eleccions andaluses per al 17 de maig. I fuet de peix i mel amb grills, les novetats d'alimentària.
Continuem amb el periódico. Trump frena els atacs i obre la porta a un acord amb l'Iran. Brussel·les urgeix als països de la Unió Europea omplir els seus dipòsits de gas. El president dels Estats Units afirma que està en converses productives per posar fi a la guerra, però Teheran desmenteix que hi hagi hagut contactes directes o indirectes. El govern mobilitzarà 400 milions per fer front a l'impacte de la guerra.
En portada també, els espanyols gasten 43.500 milions a menjar fora de casa. Un informe presentat alimentari, inaugurada ahir pel rei, confirma el creixement del sector del food service a Espanya, en especial el menjar per a emportar.
El jutge manté secreta la causa per les maniobres de Montoro contra rivals. El magistrat guarda en una peça reservada els correus dels suposats estratègemes d'Hisenda sobre el cas Bárcenas. Altres temes, parla també de la sèrie documental La emotiva estrena de la fugida, veritats ocultes sobre abusos en el si de l'Església.
Ha estat molt greu presó per a una parella de Barcelona per maltractament i agressió sexual al seu nadó d'un mes. Cita autonòmica, amb la Unió, convocat a les accions d'Andalusia per al 17 de maig. I Puig, Nadia, fusionar-se amb el gegant nord-americà Stilauder.
També a la secció d'Economia diu que la IA permet a les pimes centrar-se en les tasques més estratègiques i creatives. Passem a l'avantguàrdia. Meloni pateix la primera derrota amb el veto a la reforma judicial. El no dels joves és decisiu en un referèndum que va registrar un 53,7% de vots en contra.
En portada també alimentària, aposta per la internacionalització. El saló que va obrir ahir a l'Hospitalet de Llobregat, les portes de la cinquantena edició, amb la mirada posada a la internacionalització, ja que el 40% de les empreses presents són estrangeres.
El rei Felip VI i el president de la Generalitat, són els que es veuen en aquesta imatge, van inaugurar la fira, que rebrà 110.000 visitants sota el lema el país más rico del mundo, en referència al menjar. Trump, també en portada de La Vanguardia, desferma el caos a les borses pels vaivents a l'Iran. L'Ibex va començar la jornada caient un 2,5%, va guanyar un 3% i va tancar en l'1%.
El president dels Estats Units obre la porta a un acord amb l'Iran. També parla que Moreno Bonilla convoca eleccions a Andalusia per el 17 de maig. La cita andalusa tancarà el segle electoral iniciat a Extremadura i Puig negocia una fusió amb Esti Lauder. També llegim en portada que Shakira amplia a sis dates la seva residència a Madrid.
I acabarem amb el punt avui, radiografia als trens europeus. El desgavell de Rodalies té perangó a la resta del continent? Com funciona el sistema ferroviari a diversos països? Com es gestiona aquest servei bàsic de mobilitat? Doncs aquestes són algunes de les preguntes que respon o intenta respondre el punt avui.
En la crònica el dia d'ahir de Xavi Salapuig, tots enrampats i sense culpables. La pagada es podia haver evitat, diu la ministra, però la culpa no és de ningú en concret, diuen els informes tècnics. Més cròniques, una d'Anna Serrano, nova data, pressupost per Sant Joan i una de GMC Serra, Dinamarca vota aliena al factor tram.
I l'esportiu també parla del llegat de Cruyff 10 anys després de la seva mort. Aquests són els titulars que destacan les portades d'aquest dimarts 24 de març. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Moment ara per analitzar l'actualitat, moment d'opinió a baix. Ahir al dia, els dimarts, el convertim en un periodista tot terreny. Publica el diari de Tarragona des de fa dècades. És corresponsal de Catalunya Cristiana a nivell de l'Arcabisbat. I si avui agafen les pàgines especials del Tarragonès al dia, de ben segur que trobaran les seves cròniques. Joan Brunet, a l'altra banda del telèfon. Molt bon dia, benvingut.
Bon dia i ben trobats. Escolta, mira, precisament, avui publiques, entre altres coses, d'una de les tradicions gastronòmiques del Baix Gaià, en concret d'Altafulla. Van a dir que moltes d'aquestes tradicions s'han convertit en molt més que simples receptes. Parlem ara de l'Olla d'Altafulla, però podríem fer referència també...
els ranxets o el bull de Torredembarra, que precisament també era aquest passat diumenge, que han transcendit la cuina i ja són, no sé si dir motors socials, culturals i fins i tot econòmics de les nostres poblacions. Tu vas ser el tafulla i, de fet, així ho demostres avui amb la crònica que em publiques.
Sí, efectivament, avui publiquem la crònica aquesta de la festa de l'Olla d'Altafulla, que ja fa un grapat d'anys, 43 en concret, des que llavors, en aquella època, el calde Joan Pijuan la va instituir, diguem-ho així, i, doncs bé, interrompudament, quan el temps ho ha permès, sempre s'ha vingut fent aquesta festa, que és molt participada, en guany potser no tant, perquè Altafulla coincidia en molts actes en un mateix dia, però bé...
i que tothom va dur molt del bon temps i del bon ranxo, que és l'olla d'Altafullo, aquesta olla barrejada que té un sabor especial.
Joan, escolta una cosa, jornades o festes, com per exemple la de l'Olla del Tefulla o els ranxets de la Torre, com tu mires? Com una proposta de cohesió entre veïns o també com una estratègia turística per vendre el poble? Doncs mira, ja que dèiem l'Olla del Tefulla, diria que això va barrejat.
S'ha convertit aquestes cites gastronòmiques a nivell de municipis en una festa social, de cohesió social. A veure, la gastronomia jo diria que mou les masses, no? I a vegades, doncs, el qui coneix aquestes tradicions de plats típics locals, doncs, ho comenta entre familiars, amics, i això fa que
tinguin un poder de convocatori important, no? Una mostra, doncs, ho és als ranxets de Torre d'Embarra, i el bull, el bull és una cosa també molt exclusiva de Torre d'Embarra, perquè el bull, diguem que no agrada a tothom, perquè es cuina amb unes patates i pèsols i tal, però la base és l'estómac del bacallà, que té un sabor molt potent...
I bé, i només quan te tances a Cal Bofill, per allà on se fa aquesta mostra gastronòmica, ja d'un bon tros abans, ja sents la flaire d'aquesta olor característica del bull, que repeteixo, no agrada a tothom perquè és una mica especial. Estómac de la tonyina, puntualitzen, Joan, no del bacallà, estómac de la tonyina. Ah, potser sí, potser sí, ara em dic bé com for, sí.
Vaja, em fas dubtar, però si corregeixen i ho diuen així és que ho saben millor que jo, no? Inclús aquí al Mercat Central de Tarragona, al Mercat Central de Tarragona hi ha alguna parada de sala 11 en la qual es pot comprar aquest bull, que no és fàcil de trobar, no és fàcil de trobar.
Hi ha altres indrets que fan més coses. Per què el menjar té tanta força com a element identitari si ho comparem amb altres coses de les nostres poblacions? No sé, eh? De nosaltres parla el menjar. És la nostra carta de presentació. No sé si ho veus d'aquesta manera. Sí, perquè sovint està vinculat amb el territori, no?
amb les collites, amb les tradicions, amb la pesca, el cas de Torre d'Embarra concretament, i això fa que la gent s'identifiqui i li agafi una estima, perquè són trets identitaris, i com he dit abans, la gastronomia sempre és exitosa, perquè qualsevol acte, a vegades cultural, presentacions de...
de llibres o d'inauguracions, s'acostuma a acabar amb el pica-pica. Llavors, l'èxit és gairebé assegurat, no? Mira, i parlant de més llocs que fan coses d'aquesta mena, tenim a Creixell també, aquí a la vora, que fan els esmarris, que és un guisat mariner tradicional i autòcton de Creixell. És peix blau que l'antiga flota de pesquera que hi havia a Creixell
doncs, era el peix sobrant de les vaques que no podia ser comercialitzat. I normalment eren aceitor, sardines, i això, doncs, amb oli d'oliva, all, vitxa, tomàquet i una mica de bilbany i patates, doncs, els mariners menjaven això. I això ha convertit, també, en un plat típic de creixell. Què passa? Que potser li falta una mica de continuïtat, no? No parlem d'altres llocs que
Per exemple, a Cambrils, on s'hi ha la jornada de la galera. Per, diríem, posar en valor...
Aquest costar sí que tan gustós que es pesca a la costa nostra. I sort, Joan, d'aquestes mostres gastronòmiques o d'aquestes rutes o de festes d'un sol dia o d'un sol migdia, perquè algunes d'aquestes receptes segurament que s'haguessin perdut, perquè cada cop...
es cultiven menys a les cuines de casa, i si no fos aquests grans esdeveniments, segurament que poca gent la recordaria. Efectivament, i aquestes festes, doncs, les recorda, fa que no es perdin, i es donen a conèixer perquè a vegades són realment desconegudes, no? No passa, per exemple, amb el cas dels calçots, que la calçotada és una cosa ja gairebé universal, no?,
Però fins i tot el famós romesco de Tarragona, tan conegut, nosaltres al diari, com bé sabeu, estem fent unes gires gastronòmiques que es van fer durant tot el curs passat, l'any passat, ara s'ha tornat a reprendre, i una de les últimes edicions d'aquesta gira gastronòmica va ser precisament a Tarragona,
al mercat central i es va fer una mostra de la romescada. Hi havia cuiners de primer nivell que van fer una degustació, hi havia l'alcalde Vinigales també, i precisament de sortir aquest tema es va posar damunt la taula que tan famós que és el romesco de Tarragona i en pocs restaurants no el tenen inclòs a la carta. Això acostuma a passar bastant, perquè a l'Olla d'Altafulla hi va haver un intent
Tenia afanys que els restaurants del poble hi poguessin incloure l'olla. En canvi, es va haver de desistir perquè la gent no hi tenia predilecció per aquest pla, no? I en canvi, pel fet puntal de la festa és un gran èxit, no?
Vull dir que sí que té molt de valor el que es dediqui una festa a promocionar aquestes especialitats gastronòmiques pròpies dels nostres pobles. Una cosa molt curiosa també és la clotxa, la clotxa a les Terres de l'Ebre. Sí, i tant. La clotxa també...
també és una festa popular, amb gran participació, i en canvi el seu origen és un mig pa de pagès rodó tallat, es buida la molla, i si en cou a dins, doncs arangada, amb enball ceba, tomàquet d'escalivat, i el mateix mig pa aquest fa de plat i el menjar que es consumeix. Jo recordo que de molt petit
havia vist menjar la clotxa a la Riera, a casa meva, perquè al molí de la Torre, que és d'allà on soc fill, en aquell temps aquest molí estava en ple funcionament, venia un dels treballadors que era del Catllà, el Lluís Vigorra, i a l'hora de dinar em cridava l'atenció a veure aquest mig pa ple de Sant Faina amb gent Bonissa, i era...
el seu menjar de cada dia a l'hora de dinar perquè venia del que allà amb bicicleta i no tornava fins al vespre. Home, i això et devia donar una dosi d'energia i de potència per seguir treballant al molí. Efectivament. Tot i que diuen que el pa en Grècia i totes aquestes coses, aquest senyor, el Lluís Vigorra, estava ben prim. Esclar que la feina també era un treball físic important, no?
En tot cas, el menjar també és cultura, ens identifica com a territori i una mostra ben viva l'hem tingut aquest passat cap de setmana en poblacions com, per exemple, Torrada en Barra i el de Full amb els ranxets i la festa de l'Olla. I si tot això, Joan, ja ho reguem amb vins del territori o hi posem sobre la taula els setrils omplers amb l'oli, per exemple, de les cooperatives d'aquí del nostre entorn, ja millor que millor també.
Efectivament, efectivament. Tenim la sort. En aquest sentit, podríem dir la dita aquella que estem al rovell de l'ou, no? Perquè les cooperatives que elaboren l'oli, com és el cas de Salomó, el Callà, la Nou de Gaià...
i després, doncs, els vins, també, de les cooperatives del Callà, de la Nou, Collites de la Pagesia, el Salomó, etcètera, doncs, és un puls afegit en tot això, no?, que li dona tot aquest sabor especial, com, per exemple, mira, ara que me'n recordo, a la Riera també es fa, per Sant Sebastià, el ranxet de Sant Sebastià amb fasols del ganxet. Veus? Aquesta varietat dels fasols és un fasol...
La llagú més allargada i d'una textura molt fina, que hi havia conreus importants d'aquesta varietat de fasols a la riera, ara ja no tant, perquè la pagesia s'ha quedat gairebé testimonial, però també per fer-li un petit homenatge a aquesta varietat que era tan normal i tan corrent a les hortes de la riera.
Avui fem Salibera. De fet, en aquest programa ens agrada fer Salibera. I aquesta és compartida en l'espai d'opinió amb en Joan Brunat. Aquí li enviem una forta abraçada. Joan, gràcies un dia més per compartir amb nosaltres aquests minutets.
Gràcies a vosaltres i salutacions a tota l'audiència. Que vagi molt bé. Ens plantem nosaltres a la recta final d'aquest primer tram de Baix Gai al Dia, com sempre amb una nova pàgina musical. Música en català que aquest cop ens porta Cactus, que ja ha estrenat. No són com nosaltres el primer avançament del seu nou disc que arribarà aquesta primavera.
El trio de les comarques centrals del País Valencià recupera en aquest senzill el seu ADN més cru i reivindicatiu, reconecta amb l'essència dels seus inicis i mostra una identitat pròpia que fusiona música urbana, electrònica i una clara obertura al pop. El tema, per cert, neix de la voluntat d'analitzar no només la realitat social que envolta la seva generació,
sinó també el mateix ecosistema musical industrial en què es mouen. No són com nosaltres, sona d'aquesta manera. Fem una petita pausa i de seguida tornem aquí a la seva sintonia de proximitat a Baix Gai al Dia. Fins ara!
Jo ja sé la sort que tinc, que vindré d'on vinc. No som com nosaltres. No som com nosaltres. No som com nosaltres. No som com nosaltres, no.
I onaguiolatorre.cat.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tots jugant.
El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors. Obert cada dia de 10 del matí a 10 del vespre. Acosteu-vos-hi amb la família i gaudiu d'un espai pensat per créixer jugant. Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torredembarra.
Bona la Torra, la radio de Torre d'Ambarra, la teva radio de proximitat. Tu compañía de telefonía en Torre d'Ambarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
L'Ajuntament de Torredembarra posa en marxa noves mesures per facilitar l'accés a l'habitatge i incentivar que més propietaris lloguin a preus assequibles. Una de les principals novetats és la bonificació del 95% de l'IBI per als habitatges que s'incorporin a la Borsa de Mediació per al Lloguer Social del Consell Comarcal del Tarragonès.
Si ets propietari o vols llogar i tens dubtes sobre el procés, els pròxims dimecres 25 de març i 22 d'abril el Consell Comarcal del Tarragonès oferirà atenció presencial a l'Ajuntament de Torredembarra. Pots demanar cita prèvia a tarragonès.cat barra habitatge. Consulta tota la informació a www.torredembarra.cat
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Els Mossos d'Esquadra tenen en marxa un dispositiu amb vigilància duanera de l'Agència Tributària per desarticular una organització criminal dedicada al tràfic internacional de drogues entre Catalunya i França. Hi ha més de 200 efectius policials desplegants i s'estan fent entrades i escorcolls a la zona oest de Figueres i també s'han desplegat a Salt, al Gironès, a Argentona, al Maresme i també en algunes localitats del sud de França.
I en clau polític el govern aprova avui un paquet de 400 milions d'euros en ajudes per mitigar les conseqüències de la guerra a l'Orient Mitjà. La Generalitat destinarà els diners a una quarantena de mesures que inclouen subvencions directes, excepcions fiscals i crèdits per protegir famílies i teixit productiu. En el camp professional s'atreçaran els sectors més afectats, com són el transport, l'agricultura i la pesca, però també reforçaran el suport als ajuntaments per incrementar l'assistència en alimentació
i subministraments bàsics de les famílies més vulnerables.
I el conseller de la presidència, Albert Dalmau, ha convocat dijous a la tarda una ronda de trobades individuals amb els sindicats educatius, segons han explicat fons del departament. Aquesta trobada es manté, però ara s'hi afegeix la que vol fer amb els sindicats per separat a la tarda el conseller Dalmau. El portaveu del sindicat professors de secundària, Andreu Navarra, assegura que el govern no afronta la realitat d'un sector educatiu que diu està en fallida. Ho ha dit avui a la xarxa. El departament s'ha de seure amb la plantilla i amb els sindicats representatius.
I ha de començar no només a fer les mesures superficials amb els arbres de davant, sinó que ha de tractar el bosc. És el model educatiu català el que ha fet fallida. És a dir, tenim 90.000 persones, tots els treballadors de l'educació, al carrer, amb peus, amb pancartes, dient que això no funciona. El sistema ha caigut.
El que no pot fer la conselleria és no escoltar i continuar amb un monòleg com si aquí no passés absolutament res i tot anés bé i s'anunciaran noves mobilitzacions immediatament. Les formacions convocants de la vaga havien citat al número 2 del govern de Salvador Illa una reunió per negociar avui dimarts a la Universitat de Barcelona per l'Educació. Els havia respost amb la convocatòria d'una mesa sectorial amb tots els sindicats amb representació el dijous al matí.
I pel que fa a la mobilitat, destaquem tres incidències principals. Un accident a l'A2, a Castellbis-Valent i a Montcarrer Tallat. També una avaria, la pesada entre Montmelo i la Roca del Vallès, amb fins a 7 quilòmetres de retencions. I també una altra avaria, en aquest cas a la C25, a Arbúcies, que també afecta la circulació a Montcarrer Tallat. També hi ha cues importants a la B10 i la B20, direccionos de Trinitat i Nus de Llobregat, a la C58, a la C32 i la C31.
Noticias en xarxa.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià, què tal, com estan? Gràcies a tothom per mantenir la seva emissora de proximitat en antena. És dimarts 24 de març i hem de saber que el restaurant El Jardí de Salamó i les Tines de Renau són els nous representants del Baix Gaià.
el darrer lliurament dels soletes de la Guia Repsol que es va celebrar ahir a l'Auditori del Canà. Tots dos establiments van recollir aquesta distinció que posa en valor propostes gastronòmiques de proximitat, assequibles, d'identitat pròpia, amb una oferta propera i de qualitat i pensat tant per al públic local com per als visitants. La gala va reunir professionals del sector i institucions i en aquesta edició de primavera la Guia Repsol va reconèixer nous locals arreu del país amb especial incidència a la demarcació de Tarragona que ja supera
El centenar d'establiments distingits. Per cert, a banda dels restaurants de Salamó i de Renau, la llista de nous soletes la completen. Arros en Brases del Canà, Calganxo de Valls, Cinteta de la Ràpita, El Gordo 2 de Tarragona, El Molí del Mallol de Montblanc, Herbibore de Reus, La Terrassa del Nàutic de Salou, Lo Paseo del Llacona i Reversible de Deltebre.
Ara ho deixarem aquí, perquè si no acabarem, com dèiem abans, salivant. Un cop més, un dia més. I el que sí que farem els propers minuts, també un dia més, és parlar de transports i de ferrocarrils. I després, també un dimarts més, en aquest programa ressonarà l'eco del Gaià. Eco d'ecologia, però també de sostenibilitat i medi ambient. Va, que ens espera tot això i molt més aquí a Baix Gai al Dia.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Són les 10 i 6 minuts, seguim en directe a la sintonia del Baix Gai al Dia. Avui per parlar de pantalles acústiques, de vies de trens, i ho farem amb en Ramon Joanola i l'Ester Valls, tots dos de la plataforma Mercaderies per l'Interior. Bon dia, benvinguts.
Bon dia. Amb la plataforma ja hi hem conversat diverses vegades perquè anem fent seguiment de tot aquest projecte d'implantació del tercer fil i els problemes que des de fa anys denuncieu que comportarà. Però avui concretament volem centrar-nos en una jornada tècnica que heu convocat per dijous, que es farà a la tarda al Col·legi d'Arquitectes de Tarragona, per parlar precisament del projecte que va presentar no fa gaires mesos
per instal·lar 14 quilòmetres de pantalles acústiques des de Tarragura fins a Calafell. I això ens toca de ple municipis del Baix Gaià, Torredembarra, Creixell, Roda. De fet, Esther, a Roda ja ho esteu vivint, les pantalles acústiques, perquè en vosaltres, en el vostre cas, ja s'havien començat a instal·lar. Sí, nosaltres arran de la modificació que es va fer al túnel de Barà, les obres que es van fer, ens vam trobar les pantalles acústiques instal·lades de la nit al dia.
Aleshores, per desconeixement, és veritat que va ser desconeixement, ens pensàvem que aquestes pantalles ens ajudarien a esmorteir el soroll, però moltes cases que tenien vistes al mar o que tenien també l'efecte de la brisa es van trobar que aquelles pantalles que superaven els 5 metres suposaven un impacte visual i paisagístic molt greu.
Això no només causa un detriment del seu patrimoni, perquè aquelles cases han perdut valor, sinó que també fa que aquest paisatge que teníem s'havís degradat. Aleshores, el que ens temem és que aquestes pantalles continuïn instal·lades
Tot i que hem fet molts actes, vam portar l'any passat a través de l'Associació de Veïns de Costa Daurada-Barà, amb l'ajut de l'alcalde, moltes manifestacions, fins i tot vam assistir a una reunió amb la subdelegada del govern, on va participar en Ramon Joanola.
Com a tècnica va acompanyar els veïns, vam assistir dos veïns afectats. Un d'ells, en Gerard Espasa, que és una persona que té una casa on li volen instal·lar unes pantalles que arribaran a 8 metres, que com moltes vegades diu en Ramon, és una alçada superior al mur de Berlín, i això és molt greu.
Però, per sort, m'ha aconseguit paralitzar aquest projecte. El que passa és que sí que estem vivint l'incertesa de quan ens trauran, ens rebaixaran l'alçada, ens les trauran. El més sorprenent del cas és que això no es va, no es va, és un projecte que no hi va haver informació pública. L'Ajuntament no va tenir en cap moment cap projecte per poder al·legar.
Aleshores, d'alguna manera, per això vam aconseguir que aquestes pantalles quedin en aquest estat, però no volem passar, el que no volem és passar un estiu més amb aquestes instal·lacions. Primer, perquè és un detriment també per al turisme, perquè com sabeu,
El Roc de Sant Galletà és una part molt bonica, i només a l'entrada del Roc ja veiem aquestes pantalles tan altes, i si més no, no estan posades a l'entrada, però sí que hi ha els pals, no? I això no és bonic per un poble com Roda, no?
Les que ja teniu, demaneu que es retirin? Sí, clar, el que volem és que es busquin altres solucions, perquè sabem que existeixen altres solucions, i a la reunió amb la subdelegada del govern, on van assistir els caps d'infraestructura de DIF, els hi van proposar, però de seguida ens van dir que per aquí no passarien, però sabem que s'han presentat...
aquestes barreres de més baixa alçada i que hi ha la possibilitat d'instal·lar-les. Aleshores, el que demanem és que reflexionin, que no continuïn sempre per la via directa, de continuar fent les coses com s'han fet fins ara, sinó que es busquin alternatives, que no...
que són alternatives que potser tenen un cost inclús inferior a les barreres acústiques d'una alçada que crea un impacte visual i passejístic molt important, a part que es degrada el medi ambient i també el que és molt important en aquesta jornada i el que volem aconseguir és anar a l'arrel del problema, i l'arrel del problema són els sorolls,
i sobretot persones com nosaltres que vivim al costat de la via, hem detectat que tenim problemes d'insomni, que algunes persones s'han d'automedicar. Ahir estava parlant amb una veïna on li passen molt a prop els trens de mercaderies i em diu, Esther, és que cada nit m'he de prendre una pastilla per poder dormir. Per tant, aquí cal destacar la nostra jornada i la presentació de ponents
que, com per exemple en Pedro García, ens explicarà el seu estudi, que és el catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, i ens explicarà la problemàtica que suposen els sorolls i els trens de mercaderia. Anem per pas, perquè ara ja anaves introduint la jornada. La jornada, com dèiem, es farà aquest dijous a la tarda al Col·legi d'Arquitectes de Tarragona, que està al carrer Sant Llorenç. De pas, és una oportunitat per veure un edifici que és xulíssim.
I és una jornada oberta a tothom, en Ramon. És a dir, és una jornada tècnica però oberta a la ciutadania perquè el que preteneu també és que hi hagi una mobilització ciutadana al voltant d'aquest tema. Sí, exactament. La nostra intenció en aquesta jornada és donar coneixement a tota la societat i també a les polítics involucrats dels municipis per on passa aquest tren del problema que representa el tema de les pantalles acústiques, no?
ADIF ha buscat una solució per donar resposta al tema del soroll, el tema que el soroll sabem que afecta, de fet nosaltres ho presentem a la jornada, però pensem que hi ha altres alternatives. I abans per explicar els casos d'altres municipis, com han gestionat aquest tema, primer comencem amb el tema del cas de Rada, que ja l'ha iniciat la meva companya, l'Ester, però després expliquem també dos casos d'altres dues ciutats, la ciutat de València,
i la ciutat de Badalona, que les dues ciutats han gestionat aquest tema de manera adequada als seus interessos i s'han posicionat en contra de la solució que propognava DIF. A DIF, esclar, es veu obligat per les normatives que existeixen, primer espanyoles i després europees, a donar complement a la normativa contra el soroll.
Però és clar, la solució que aplica és una solució molt antiquada, una solució desproporcionada a la magnitud del problema. O sigui, col·locar pantalles de 8 metres d'alçada, o sigui, no es veu ni la catenària, no es veu res. Just davant, fregant les cases dels pobles per on travessa el tren, és una solució desproporcionada. Llavors, en la jornada aquesta nosaltres volem explicar 3 casos concrets
I som proactius i proposem una solució. I existeix una empresa que comercialitza minibarreres, i llavors volem explicar com són aquestes minibarreres. Existeixen exemples de tota Europa d'altres models de minibarreres, però és que en el cas espanyol ja existeix una empresa que les comercialitza i que les té homologades. És a dir, que és una solució molt més adequada, molt més amable, igualment eficient i fins i tot diuen que més barat. És a dir, a vif, què estàs esperant? Sí.
De fet, vosaltres, quan es va presentar aquest projecte de pantalles acústiques, ja ho hem dit, 14 quilòmetres des de Tarragona fins a Calafell, Roden està previst que n'hi hagi 3, aquí a Torreden Barra 3 més, Creixell, ara no recordo la xifra concreta, Altafolla de moment sembla que se'n lliura, però vosaltres ho vau presentar com a plataforma, vau presentar al·legacions.
Heu tingut resposta en aquestes alegacions que vau presentar al projecte inicial? Nosaltres, Edith va fer una informació pública amb uns mapes de soroll. O sigui que el tema de redactar els projectes de les barreres acústiques o pantalles acústiques...
Prèviament han de fer uns mapes de soroll on fan estudis d'on el soroll arriba i la població que queda afectada per aquest soroll. I en aquest tràmit de mapes de soroll vàrem aconseguir que moltes associacions de veïns i federacions de veïns i municipis també presentessin al·legacions a la solució que propognava DIF.
Bé, com és habitual, aquestes al·legacions Adif les va rebre i no en tenim resposta, no han contestat. No sabem si contestaran, però estàvem obligats a al·legar perquè ja era un pas més en el camí per col·locar les pantalles, aquests 14 quilòmetres de pantalles, al llarg de la costa.
Aquí ho hem anat comentant, el problema és doble, d'una banda tens el problema del soroll, que és un problema innegable, i de fet a la primera part de la jornada presentareu aquest estudi que comentava l'Esther Valls, que s'ha fet a la Universitat de Terruiri Virgili i que s'ha centrat en el barri del Serrallo, analitzant el son de veïnat que està al costat de les vies.
i que tenen problemes, i s'ha constatat que tenen problemes de salut i de poder dormir en condicions pel pas de trens de mercaderies a la nit. Presentareu aquestes conclusions. No sé si hi ha hagut alguna derivada d'aquest estudi, perquè ja se'n va parlar potser fa un any. No sé si s'ha fet alguna ampliació, alguna novetat. Sí, el professor ens va explicar que l'havien completat i havien fet noves aportacions, és a dir, que hi ha material nou, material genuí,
en aquesta presentació i la gent interessada pot venir perquè tindran més coses que aprendre del tema. Sí, sí, aquesta és la intenció.
Jo també voldria aportar que la gran feina que està fent aquesta altra plataforma i que la gent es pot descarregar pot entrar a la pàgina web que és soundless.app i només han de disposar d'un mòbil Android i llavors la plataforma et cedeix una polsera intel·ligent
I és una prova, un estudi pilot i aleshores et connectes, et poses la polsera per dormir i això va connectat al teu mòbil i això amedeix el soroll que hi ha al teu habitatge, d'acord? I pots establir una comparativa amb altres zones. Per tant, pots saber si estàs patint uns decibelis molt elevats, d'acord? Així que...
convido els radioïents a donar un cop d'ull a la pàgina web i, si ho creuen convenient, descarregar-s'ho. Ho dic perquè aquí a Torredambarra també sóc membre d'un grup que es diu El Sorollx i potser els interessarà participar-lo.
De fet, aquí a la zona de Baixamar s'havia demanat que es pogués fer el mateix estudi que es va fer al Serrallo, aquest estudi Soundless, que també es pogués fer Baixamar. És a dir, encara pel que m'estàs explicant, encara el tenen obert l'estudi i jo pensava que l'havien donat per tancat, ja.
Bé, el que diu... Jo he entrat aquest matí i el que diu és que tu pots demanar-ho i participar també a l'estudi. Això és la informació que està ara mateix penjada a la xarxa. D'acord? Sí que es podria demanar, es podria demanar potser en Pedro García si es podria fer un estudi d'altres parts, no? Si és un tema que us interessa a Torre d'en Barra es pot plantejar. No ho havíem vist, no? Però diu que és un estudi que es pot extrapolar en altres zones.
Seguim parlant d'aquesta jornada. Parlau que s'exposaran casos concrets. En el cas de Roda de Barà, intervindrà l'arquitecte municipal, que suposo que s'hi ha trobat de ple amb tota aquesta problemàtica de les pantalles. Sí, clar, Miquel Bonin ha hagut de redactar, com per exemple va ser en aquesta reunió que vam tenir a la subdelegada del govern, un projecte, li van demanar un projecte alternatiu del que és el que volíem a Roda de Barà.
Sí que és veritat que no sé si el va poder presentar, perquè nosaltres, els que són els veïns que vam assistir-hi, només vam poder presentar les nostres queixes al principi de la reunió, però després no se'ns va permetre assistir a la resta de la reunió. Però sí que ell va elaborar un projecte, si a més no el va presentar en aquell moment, es va signar i es va presentar a DIF. Això sí que ho podem constatar.
I Ramon, aquests altres dos casos que es presentaran en aquesta jornada que es farà dijous, el de Palència i el de Badalona, els coneixeu de primera mà? Sí, el cas de València està previst que assisteixi la seva alcaldessa. Palència és una ciutat que és allargada, una ciutat mitjana,
i té dues vies de tren, la via convencional i la via d'alta velocitat camí cap a Cantàbria. La via passa pel mig de la ciutat, no perifèrica, com és el cas de Tarragona o el cas de Torredambarra, que el tren passa per les vores de la ciutat. En el cas de Palència passa just pel mig. Llavors, la solució que proposa a dir és col·locar pantalles, les mateixes pantalles, opaques, d'alçades de 7 i 8 metres, i, per tant, també amb un impacte visual...
i un impacte tremendo per la ciutat i que estan en contra d'això. I estan lluitant i batallant per aquest tema. Ens ho explicarà en detall l'alcaldessa i convido a la gent que festeixi la jornada i podran conèixer en detall quines són les mesures que han pres i com està la seva lluita contra la col·locació d'aquestes pantalles acústiques.
I en el cas de Badalona també hi va haver molta mobilització i aquí l'Ajuntament també va moure fitxa i de moment s'ha paralitzat. També el projecte que tenien de pantalles acústiques allí, tinc entès, que s'havia paralitzat? Correcte, sí, sí. El cas de Badalona és un cas més curiós perquè és una via molt antiga, és una via de l'any 1848.
Té 180 anys. És la primera línia, no? La primera línia, Mataró. Barcelona. Mataró-Barcelona, que es va construir a la perínsula, doncs té 180 anys i ara Adif vol col·locar pantalles acústiques. Bé, sembla com un acudit, això. En el cas de Badalona sí que es va mobilitzar l'Ajuntament, es van mobilitzar els veïns, es van mobilitzar totes les forces vives i van aconseguir, perquè passa, esclar, passa per un lloc emblemàtic de la ciutat, que és la Rambla del Mar,
El que és tocant el mar i la gent va passejar per aquesta rambla del mar, amb edificis que tenen modernistes, nouscentistes, i bueno, van mobilitzar-se i van aconseguir aturar-ho. En detall de tot el que va passant allà, el cas de Badalona, ens ho explica el vicealcalde, el senyor Madalona.
és el senyor Daniel Gràcia, és segon tinent d'Alcaldia Territori de l'Ajuntament de Badalona i que ens explicarà l'experiència d'aquesta ciutat i quins mecanismes han trobat per evitar la instal·lació d'aquestes tanques, perquè ells tenen amb molta estima una rambla, que la van visitar a Ramon, molt maca, com és la de Badalona, i com una instal·lació de barreres de tanques, ells parlen de tanques, de molta alçada els hi podria trencar l'skyline de Badalona, no?
Amb aquesta via que fa 180 anys ja els hi vindrà el problema del soroll, és un problema innegable, ja ho hem comentat. I parleu també a la recta final d'aquesta jornada, intervindrà aquesta empresa que dèieu que ja té patentat i homologat un sistema de barreres molt menys invasiva. No sé si ja en tenen d'instal·lades en alguns punts, si coneixeu el projecte de primera mà, Ramon?
Sí, sí, efectivament. Aquesta és una empresa basca que neix d'una recerca que es fa en el País Basc, una empresa pública, i com a conseqüència d'aquesta recerca es van crear una empresa mixta, públic-privada, que ha desenvolupat aquest model de minibarreres. En diuen minibarreres. La idea és que és una barrera que està molt més a prop de la font del soroll, que és el contacte roda-carril,
i evita que aquest soroll es propagui i s'escampi al voltant de l'entorn de la via. Bé, això sí, ho tenen homologat en els ferrocarrils bascos, ho tenen ja col·locat a molts de quilòmetres dels ferrocarrils bascos. Els ferrocarrils de la Generalitat també ho han instal·lat a Sant Vicenç dels Horts i estan en procés d'homologació amb ADIF, amb els ferrocarrils espanyols.
Hi ha altres models europeus, molts països tenen models desenvolupats, Àustria, Txecoslovàquia, Noruega, Dinamarca, Suècia, Portugal, també tenen models que han desenvolupat diverses empreses i al principi és sempre el mateix. Recollir el soroll abans que s'escampi.
El model de DIF és un model que col·loquen la pantalla molt separada de la via. El soroll ja s'ha escampat i la pantalla ha de ser molt alta per tenir efectivitat. Aquest model que propugna, que desenvolupa l'empresa que ho ha patentat,
La empresa basca és un model d'una pantalla molt més petiteta perquè està molt més a prop de la font del soroll. I l'efectivitat és la mateixa i, a més, com que requereix una instal·lació menys potent, menys alta, amb una cimentació més senzilla, doncs és una solució més barata, més econòmica.
Esther, ara que parlàvem d'això de l'efectivitat, clar, en el cas de Roda ja en teniu de pantalles acústiques, almenys fan alguna cosa? No, parlant amb veïns i també un dels dies que va vindre en Ramon a fer un estudi fotogràfic de com havia quedat la zona de Roda, perquè repeteixo, una cosa és veure-ho en foto,
I l'altra cosa és visitar el terreny i veure com ha quedat. A part que s'han telat molts arbres, jo he vist fotos per quan hem fet aquesta jornada de com era el meu carrer i com ha quedat ara. I és sorprenent la destrucció que s'ha fet del medi ambient. Per tant, no són efectives. Hi ha molta gent que parla que inclús quan el tren entra a dins es produeix com una onda expansiva,
I encara es nota molt més el pas dels trens. Sobretot es nota, durant el dia estem mitjanament acostumats, no?, perquè un fa la seva vida quotidiana, però la nit quan dorms és quan realment et despertes, no?, sobressaltat. Ho vam notar sobretot quan hi va haver l'actuació del túnel, que vam estar un temps sense trens i després de sortir... Hi havia més sense trens, no? Sí, és veritat.
Es vivia molt bé, però entenem que els trens ja hi eren. Han de passar i nosaltres quan vam comprar les cases ja hi eren, no? També no estem en contra del pas de trens de mercaderies, però sisplau que no ho facin per la costa. És a dir, per la costa i la plataforma ho reitera, ho reivindica.
els passatgers han de passar per la costa i les mercaderies per al prelitoral, d'acord? Perquè per la costa és on hi ha les poblacions i és per on s'han de comunicar els passatgers per anar d'una població a una altra. Per tant, estem amb aquesta problemàtica, no?, perquè també no hem de mirar només la conseqüència, no?, que és la instal·lació d'aquestes pantalles, sinó quina és l'arrel del problema, no?,
La real del problema és que tenim aquestes barreres tan enormes perquè hi haurà un increment del tren de mercaderies, no? I això ho pots explicar amb més detall en Ramon Joanola. Sí, això és el corredor mediterrani que estan anunciant, que ja arriba el corredor mediterrani.
Bé, ja arriba, ja arriba. Porten molts anys i encara no han arribat i van fer les obres del Tunnel de Roda. Vull dir que també aquest tercer fil que es va començar a instal·lar fa 12 o 13 anys ja perdo una mica el compte. Teòricament això hauria de començar a operar aviat, però ningú diu res. Sí, aquest tercer fil va començar amb la ministra Anna Pastor, ha plogut ja una mica des de llavors.
i va buscar una solució barata, que és a la plataforma actual que existeix de les vies, col·locar-hi un tercer carril perquè hi pugui passar l'ample estàndard, perquè esclar, el corredor mediterrani és l'ample europeu, aquí tenim, a Espanya tenim l'ample espanyol ibèric, que és més gran.
Bé, doncs la senyora Anna Pastor es va treure aquesta solució barata, però que és una solució que és dolenta, des del punt de vista tècnico és dolenta, perquè disminueix la capacitat de la via. Això vol dir que podran passar menys trens per hora. Si aquí volen col·locar el corredor mediterrani, aquí conflueixen en el nulz de Vilaseca el corredor mediterrani que ve de la costa, que puja des d'Almeria, Cartagena...
València, Castelló, Tarragona, i conflueix amb la que és autopista ferroviària, en diuen ara, que és l'altre braç del corredor mediterrani. A Espanya tenim dos corredors mediterranis, el de la costa, el gent central, l'autèntic, i el que passa per Madrid.
El que passa és que van dir que ve des d'Algeceres, Còrdoba, Madrid, Saragossa, Lleida i Tarragona. O sigui, els dos braços del corredor mediterrani, el central i el de la costa, conflueixen a Vilaseca. A partir de Vilaseca i cap al nord, amb el tercer fil, és a dir, convivint aquests dos línies de ferrocarril, de mercaderies,
Doncs han de conviure amb el que ja existeix de viatgers. La qual cosa, això, és la crònica d'una mort anunciada. El tema del ferrocarril empitjorarà amb la posada en marxa del corredor mediterrani de mercadoria. Sembla que ja no pugui empitjorar més, tal com estem.
Doncs sí, encara que sembli impossible, doncs empitjorarà, perquè es volen col·locar més trens i estem ja al límit del col·lapse. Per això, nosaltres, la nostra plataforma també presentarà pròximament, els pròxims mesos, un estudi de capacitat de la línia elaborat per una empresa que es dedica precisament a fer estudis de trànsit, que hem écrit,
i presentarem, a través de PIMEC i a través de l'Associació Empresarial Química de Tarragona, presentarem els resultats d'aquest estudi, que es diu saturació de la via
conseqüències econòmiques d'aquesta saturació de la via, conseqüències econòmiques per les empreses que no podran vehicular els seus mercaderies a través de les vies de Ferrocarril i hauran de continuar fent servir el que és la carretera, i nosaltres sempre som proactius i solució que proposem per evitar aquest col·lapse de la via. Això ho presentarem pròximament.
Aquí hi ha hagut també un canvi de posicionament de les empreses, perquè quan es va plantejar el projecte del tercer fill, de fet, Port Indústria Química en el seu moment van apretar perquè hi hagués almenys una solució ràpida per tenir aquestes vies en ample estàndard per donar sortida a les mercaderies. Passats els anys s'ha vist que això de solució provisional no en té gaire pinta,
I hi ha hagut també aquest canvi de posicionament, de fet no fa gaire, Pimec deia que pot ser un desastre. I a banda de Fermet, que és l'associació empresarial a favor del corredor mediterrànic, que ja també fa temps que batalla per aquest tema. Vull dir, aquí també, no sé si des de la plataforma us celebreu, que també des del teixit empresarial us comencin a donar la raó.
Home, esclar, estem molt contents de tenir més adherits a la nostra causa, però és que ens van enganyar, van enganyar tothom. O sigui, el ministre Ana Pastor va dir, això és una solució provisional, amb dos anys estarà construïda, i mentrestant farem la definitiva, que és una via segregada pel prelitoral.
I aquesta solució provisional, que en dos anys havia d'estar en funcionament, portem no sé quants anys, portem, senyora periodista. Jo em sembla que vaig veure l'adjudicació que era de fa 13 anys, l'adjudicació del tercer. Si no, recordo malament, però ahir. Ara s'està dient que al final d'enguany o potser al començament de l'any que ve, però esclar, com que els han vingut tots aquests problemes sobrevinguts, Adif està desbordat, Adif està desbordat.
Una solució provisional que nosaltres ens vam posar en aquest tema i ens deien que era solució definitiva, que de provisional res, que seria la solució definitiva per Catalunya entre Tarragona i Castellbisbal, solució en tercer carril. Evidentment, això serà un desastre.
Teniu informació com a plataforma de quan pot entrar en servei aquest tercer fil? Perquè la part dels túnels de roda era la part més complexa de la intervenció i, teòricament, ara el tercer carril, que es veu molt fàcilment si vas a qualsevol estació, ara ja veus que en lloc de dos rails n'hi ha tres. Ja estan instal·lats. Teniu informació de quan pot entrar en servei o no sabeu res com a plataforma? Sí, però diuen a finals d'any, principis de l'any que ve.
El que passa és que no és només el tercer carril, és també canviar la posició de la catenària, és també canviar els sistemes de senyalització, és també fer les proves de tots els canvis, perquè, esclar, el número de canvis de via s'ha multiplicat per dos, com a conseqüència d'haver-hi un nou ampli de via s'ha multiplicat per dos. És a dir, s'han de fer proves i posar-ho en funcionament, no ho sabem, però sempre es van endarrerint. O sigui, els terminis que va fixar Nadif sempre es van endarrerint. I on d'aquí mesos, un any, potser...
i del projecte alternatiu, perquè, de fet, a DIFA, davant de la pressió dels municipis i també de la plataforma, evidentment, van dir que es faria, o van començar a fer, un estudi d'alternatives que es va presentar com un abans fa, no ho sé, perquè ja perdo el compte, potser fa un parell d'anys, i des d'aquella presentació d'un suposat abans no se n'ha tornat a saber mai més res,
Vosaltres, que batalleu i esteu al damunt, alguna informació extra? Sí, el Ministeri, que és el responsable del tema, va endegar aquest estudi de viabilitat, un anàlisi d'alternatives, va estudiar, analitzar 15 alternatives, de les quals en va triar una,
I ens van reunir el juliol del 2024 i ens va dir, bueno, ara a la tardor us presentarem aquesta alternativa de les 15 que hem analitzat, que va fer informació pública i va enviar tots els ajuntaments afectats per les 15 alternatives que al·leguessin el que volguessin. Esclar, els va caure una muntanya d'al·legacions amb tantes alternatives.
Bé, doncs, m'ha dit el director general, el senyor Carlos Juárez, es va dir, no us preocupeu que ara, al setembre, us presentarem ja la solució, la U4, la que desenvoluparem amb més detall a escala U5.000 i continuarem parlant del tema. Encara estem esperant aquesta següent reunió.
Hem seguit, diguéssim, apretant per tots els costats, a través de la Generalitat, amb el Departament de Territori, amb el senyor Manel Nadal, hem seguit apretant amb el Ministeri directament, hem parlat amb el Congrés dels Diputados, amb la Comissió d'Infraestructures, amb el seu president, també hem apretat per tots els costats, però el Ministeri té els seus ritmes, les seves coses, i ara mateix ho tenen molt endarrerit, això.
A quin nivell de territori? Sembla que heu aconseguit bastant consens, o per no dir gairebé un consens total, per part dels ajuntaments implicats. Ens posen la sintonia de font, això vol dir que ja se'ns acaba el temps, però vaja, en qualsevol cas, ja tindrem ocasió d'anar-ne parlant de tot plegat i us convidarem amb un altre...
en una altra ocasió. Ens han acompanyat en Ramon Joanola, enginyer de camins, membre de la plataforma Mercaderies per l'Interior, i l'Esther Valls, que també des de fa un temps està... Podria dir una última cosa. Voldria fer una crida als ciutadans a que s'adhereixin a la plataforma.
a la plataforma Mercaderies per l'Interior, que entren a la pàgina web, donin un cop d'ull, perquè realment tota la feina que estem fent la plataforma és una feina encomiable, sense ànim de lucre, que poden inscriure's, donar les seus dades de contacte, estar al dia i rebre el nostre butllet informatiu,
i també participar en la jornada que tindrà lloc aquest dijous, que estan convidats i que els hi esperem. Recordem les hores, perquè he dit que era la tarda, però no he dit l'hora. Sí, serà de 6 a 8. De 6 a 8 al Col·legi d'Arquitectes, al carrer Sant Llorenç, a la part alta de Tarragona. Podeu aprofitar per fer una mica de turisme, també, que és molt bonic. Moltes gràcies a tots dos per haver-nos acompanyat avui al Baix Gai al Dia. Gràcies per convidar-nos a nosaltres i a la plataforma. Anem seguint. Gràcies per convidar-nos.
L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia.
Doncs l'Eco del Gaiada tan en tan surt de l'estudi i avui som sota un arbre i començarem parlant d'arbres amb la Georgina Florejacs, que ens ha obert les portes de l'Or de Cal Fèlix, la CEO de l'Associació Mediambiental La Sínia, compartida amb l'Hotel d'Entitats d'Altafulla, diguem-ho. Georgina, com estàs? Molt bé, i tant.
Bé, aquests dies molta activitat també aquí, que estaven en Canalla, suposo que començar a beure i viure la primavera, no?, que teniu visites de les escoles. Sí, aquests dies això, i fan coses diverses avui, per exemple, faran això als oficis, i els interessa molt l'ofici de pagès, i ens ho treballen després a l'escola perquè tenen intenció de fer un hort a l'escola, vull dir que sí, sí, coses diverses.
Doncs deia, parlarem d'arbres perquè veniu de celebrar la festa de l'arbre Altafulla, ha estat amb tota la festa de l'olla, que sempre ho mou molta gent, i a més a més teniu previstes més activitats en torn dels arbres, i en aquest cas els arbres fruiters. Sí, perquè ja vam comentar que a la Riera vam estar fent la plantada d'arbres fruiters, també vam fer la festa de l'arbre una hora fa un mes,
i vam plantar arbres fruiters allà a l'Hort de les Dones Pageses. Llavors, per donar-li continuïtat aquest dissabte, a partir de les 10 al matí, farem aquí a l'Aula de Natura de l'Hort de Cal Fèlix un taller que serà una mica teòric per situança, però serà bastant pràctic sobre el tema del manteniment dels arbres fruiters, de com fer una mica de calendari, de quan és l'època de podar, com s'ha de fer, després de posar-li l'adop, de quins tractaments així de manera natural els podem fer per tenir això, els arbres fruiters, perquè...
A part dels que tenim aquí a les hortes, hi ha gent que en té a casa seva als patis i a vegades és una cosa que tampoc sabem quin maneig. Per això serà un taller molt pràctic, ens passejarem per aquí, que també en tenim uns quants, i farem això. Molt bé. I dèiem que també s'ha celebrat la festa de l'arbre a Altafulla, també es va fer Torre d'Ambarra, que va quedar pendent una activitat, la presentació de la guia dels arbres i arbustos del Gaià,
En aquest sentit ja teniu data. Sí, perquè clar, aquell dia plovia i jo ens ho vam anul·lar perquè és molt diferent. També ho podíem haver fet a dins, però no el bonic. La idea que teníem era fer la presentació així molt pràctica i que la gent descobríssim el que tenim al costat mateix d'allà de la biblioteca, d'aquests parcs que tenim tan xulos aquí a Torre d'Embarra. Llavors la farem tornant de Setmana Santa el dijous, dia 9 d'abril, i serà a la mateixa hora, a dos quarts de 12 del matí, això, a la biblioteca.
Molt bé, doncs punt de sortir de la biblioteca i anireu recorrent algun dels espais urbans on hi ha aquesta flora autòctona que recolliu a la guia, perquè recordem que aquesta publicació que heu fet fa poquet hi ha les il·lustracions dels arbres i arbustos més típics
amb tota una descripció que ho hem explicat, és fruit del treball que porteu fent durant molts anys a la Conca del Riu. Sí, i a part estan posats així d'una manera que potser unes fulles similars que tens un dubte, doncs allà veus i veiem quin és el tipus de flor o a quina època, i si és parent no, doncs això et dona pistes per saber quin és l'arbre que tens al davant o quin és l'arbost.
Doncs molt recomanable des d'aquí us incitem a anar-la a buscar, a comprar o a consultar a les biblioteques perquè és una feina per posar nom allò que ens envolta i bé, per si teniu ganes de passejar pels municipis de la contornada del riu i per la pròpia conca que avui és el que farem, una mica l'ecodalga ja, Georgina, perquè
Hem d'explicar que heu renovat aquest conveni de custòdia del riu. Explica'ns què implica això, què significa per la vostra entitat. Doncs clar, això és molt important. Això es va fer el 2017 i com que són 8 anys, ara s'ha renovat per 8 anys més.
I vol dir que podem treballar al llarg de tota la conca del riu conjuntament amb els municipis, les entitats supramunicipals, per protegir aquest entorn natural que és el riu i els seus afluents i els torrents i així que hi ha. Per tant, és molt interessant validar la nostra feina, donar-li continuïtat i ara també posar l'accent una miqueta a això, que els municipis,
també es puguin integrar, que ja ho fan, però que tinguin un paper més actiu amb aquesta cosa de conservació i protecció d'aquests espais naturals. Hi ha molts reptes, heu fet molta feina en aquests vuit anys i alguna s'ha anat assolint. Penso, per exemple, en les depuradores, que era un d'escrits alerta que es feia de dir...
cal tenir cura de tots els abocaments, de les aportacions d'aigua que es fan. En aquest sentit, s'ha anat avançant i més que s'avançarà perquè s'han inaugurat noves depuradores i n'hi ha altres planificades i altres que estan a punt d'estrenar-se. Sí, exacte. I doncs, com que a part fem aquest seguiment també de les espècies, i moltes ho fem amb Ciència Ciutadana, o amb les escoles, o amb voluntariat, com per exemple el seguiment de peixos del riu,
que això, que el que deies, que te n'adones d'aquesta feina que es va fent, que si l'aigua està depurada millora molt la salut dels rius, i també això, per exemple, coses com que abans tortugues de Rierol, en segons quins punts no n'hi havia, ara veiem que aquests nuclis de població ja estan ben aposentats, que s'estan multiplicant, vull dir que sí, que es va veient aquesta tasca, i com això, el bosc de Ribera, que hi havia alguns espais que estava molt degradat, que la canya, per exemple, la invasora, havia...
guanyat molt terreny, doncs amb plantades, amb manteniment de la canya, recuperar, per exemple, fons, com la fons Cervellona, no?, que estava oblidada i amb els... Doncs tota aquesta feina, això que dèiem, com a sínia i com els municipis i la gent que ens estimem tot el territori, no?, hi ha aquesta feina conjunta que permet tot això que deies d'anar avançant amb la millora del riu, sí.
Molt bé, en aquest sentit heu implicat molts voluntaris, heu creat nous voluntaris perquè heu fet feina amb les escoles, però també amb els diferents municipis heu fet crides i gent que s'ha sumat per recuperar fons, com explicaves ara amb l'exemple de la Font de la Cervellona, però també amb les Rascloses, que també ha estat un dels elements importants. Sí, i també això de poder conèixer el patrimoni que tenim històric i com s'ha anat utilitzant
I com amb l'actualitat, la importància que també tenen, i així sí, sí, també és una feina important. I, per exemple, persones... Vull dir que ara abans, els inicis de la nostra entitat que treballàvem, és el tram final del riu, que també era el que estava pitjor, no? I ara que hi ha gent a tot arreu del riu que ens va dient coses, no? I que dius, aquí es podria fer això...
que ens donen idees, que hi ha terrenys que tenia els cedeix en custòdia. Per tant, sí, sí, ara hi ha, podríem dir que al llarg de tot el riu hi ha molt de voluntariat i persones interessades. Ara que esmentes el tram final del riu, deies, hi havia molta feina a fer, encara en queda, però... I aquí és on tenia una de les demandes de l'Agència Catrena de l'Aigua perquè alliberin més aigua de l'embassament.
Clar, vam fer ja una vinguda de Caval Regenerador fa unes quantes setmanes, ja fa bastant de temps, però com que ha seguit plovent, al llarg de tot el riu es va veient que el riu està preciós, vull dir que us convido a anar a passejar per tots els temps del riu perquè està molt bonic.
Però llavors, clar, aquesta quantitat d'aigua que es veu riu amunt, després de l'embassament no ha quedat reflectida, perquè continua això sense vent. I doncs ens demana ara a l'ACA que pugui haver almenys un altre caval generador i que realment el caval ambiental sigui real, que puguem anar gaudint aquest tram final també de la presència del riu, perquè ara, per sort, aigua en tenim, doncs s'hauria també d'anar alliberant.
L'altre dia vèiem un reportatge que publicava el diari de Tarragona amb les xifres dels embassaments a Tarragona, alguns al 100%, altres pràcticament assolint aquesta xifra de la totalitat. En canvi, el riu Gaià era un 11% el que marcava per aquestes filtracions que té, perquè estructuralment tampoc pot acumular molta aigua. És que ja sempre s'ha explicat, és un embassament que estava sobredimensionat ja de bon inici, vull dir que mai...
per sort tampoc és que jo ens voldria que ofegaria tot el... Vull dir que ara està en un nivell d'aquests molt alts dels que hem vist, clar, és un 11%, però com si diguéssim del que pot arribar-se a omplir de manera... Doncs està molt ple, vull dir que té una bona mida, vull dir que tothom que hi va, això no, ens envien fotos, d'estar content perquè realment dos anys enrere la imatge de l'any passat...
Home, tan tristia bastant veure aquell embassament tan baix, vull dir que és que això passàvem d'un 0,8% quan va començar aquestes pluges, un 11% està molt bé. Doncs una quantitat d'aigua, que això que reivindiqueu que alliberin en el tram baix, entenc que sobretot per afavorir que es vagi regenerant la flora, també la fauna, no?
Sí, és això, que aquest que va al generador també allibera els llims i tot el que ha de portar al riu de manera natural, i el que fa és això, que torni a fer-se la llera del riu, torni a ser el que era, que és això, que és ric en llims, en pedres, que tot això després arriba també al mar i enriqueix les nostres platges, i fa això, perquè ara tenim més veritat de totes aquestes pluges, doncs tenim les reserves d'aigua a tot arreu, estan bé, i el sol està bé,
Però també és necessari que baixi aigua, perquè també això va baixant les canyes, fa neteja, fa que tota la vegetació del costat del riu torni a tenir vida, i també és el que dius, també la fauna. Sí, sí.
Molt bé, doncs una petició que heu formalitzat, no? Sí, sí, sí. Molt bé, doncs un conveni que heu signat amb l'Agència Catalana de l'Aigua, que us dona aquest horitzó de 8 anys. No sé si ens pots resumir, no sé si encara heu de fer l'assemblea o la reunió amb tots els membres de l'entitat,
Però quins creus que poden ser els eixos que us marcareu d'aquí a aquests pròxims buitats? Suposo que en línia continuïsta amb feina, que ja heu anat fent, perquè alguna és com de llarg recorregut. Exacte, sí, perquè hi ha moltes coses que és això que...
que s'han fet una bona feina per això que estàvem comentant, per exemple, allà a Vila Rodona, que hi ha tota l'Albareda és preciosa i hi ha la Font Cervallona, necessita molta cosa de manteniment perquè les espècies invasores no es tornin a posar. Vull dir que hi ha coses que són de manteniment i d'altres sí, són idees de tenir, per exemple, l'or de les salamandres, que està tan bonic, que hi ha tantes basses, crear potser més espais en altres llocs que siguin un refugi...
pels amfibis, que ja sabem que són una de les espècies que pateixen amb el tema de la sequera i aquest canvi que estem tenint d'emergència climàtica. I sí, per exemple, el tram final, que ara la Generalitat està aquí arreglant la plana del vinyet, allà també, per exemple, és un dels llocs amb ganes d'intervenir. El torrent de la Mora també...
a trams de torrents que també hem començat a fer coses. Vull dir que sí, molta feina hi ha i ganes de seguir-la fent i sobretot això, que les coses que ja s'han fet, que s'han de fer el manteniment, poder-ho arribar a fer.
Alguns dels reptes els esmentaves amb la presència d'espècies invasores que vau frenant el seu dia. Penso en les tortugues, però també en la canya. Vau estar durant molts anys traient canya, però sempre parleu de la dificultat, perquè té aquesta resiliència que fa que s'hagi d'anar repetint en el temps aquesta extracció.
Clar, i si per exemple això, una talada a la plana del vinyet, no?, que una feina que vam fer abans ara han començat a plantar, però la inicial va ser treure canya. Clar, primer veiem, si veus les màquines i que estan allà remenant-ho tot, potser t'espantes una mica, no?, però era necessari això, eh?, treure'l ben bé, el risoma de sota, i ara, si anem a passejar per la desembocadura, doncs es veu molt més el canyís, que és l'espècie que tenim aquí, i vas veient com això, no?, com hi ha d'altres plantes...
que aniran ocupant el seu espai gràcies a l'extracció de la canya. Doncs va, ja que parles de la plana del vinyet, et preguntem una mica com ho tenim, perquè allà esteu fent aquesta tasca de...
recuperar la fesomia que tenia antigament i esteu creant aquesta llacuna de Salvador Grau amb altres llacunes més petites, heu anat fent provatures què ens pots explicar? Com ho tenim a hores d'ara i quines seran les pròximes passes?
Clar, això, que totes aquestes obres ho fa la Generalitat i ara estan fent això, l'excavació de la Salvador Grau, que serà més gran i hi haurà el que dius, hi ha algunes adjacents. Si aneu a passejar ara veureu precisament això, i amb aquest mes que ve ja acabaran de fer-la.
Doncs, clar, el que es veu molt també és que, a part d'això, d'extracció de canyes i així, doncs que s'han canviat els camins, no?, hi ha algun camí que és diferent. I el tema és, doncs, per exemple, hi havia un camí que anava cap a paral·lel a la platja,
que anava cap a la Roca del Gaià, aquest camí s'ha tancat i ara hi ha un accés que et porta a passejar com si diguéssim més lluny, però que vas veient perquè hi havia sínies que no es descobrien, i ara les veus, que et porta cap a l'altre costat del riu. Això s'ha fet per guanyar molt més terreny de duna i connectar la duna precisament amb aquestes bases.
I que això ja ho estem veient ara, que ser un lloc que no pot passar en teoria a la gent, doncs que ja hi ha alguns ocells que estan apropant-se i potser tenim sort i comencen a fer nius allà, no? Per tant, encara que sigui un canvi, també és un canvi molt xulo. Vull dir que si vols passejar per la platja, tens l'accés a la platja, com sempre...
Però llavors, si no, tens un, això, que et porta una miqueta a riu amunt. Llavors demanem a les persones, perquè encara no han posat els cartells indicadors, però ja es veu perquè hi ha pals i cordes, doncs que respectin això i no passin pel mig de la duna, perquè, doncs això, les dunes són un espai molt fràgil, i si els trepitgem, doncs no fem que es pugui mantenir, i a sobre ara estem en l'època que ja estem veient el curriol que està venint,
Encara no ha provat de fer niu, però ja hem vist que està per aquí. Per tant, la tasca aquesta de conscienciació de les persones és que respectem els camins i no passem pel mig de les dunes. Doncs el Corriol Cama Negra, que en aquesta època ja està cercant on farà l'aposta d'ous.
I vosaltres, sobretot a la zona d'Altafulla i de Tamarit, us dediqueu des de la Sínia a fer aquesta tasca més de vigilància. També mobilitzeu voluntariat perquè, evidentment, com més persones sigueu, més garantia d'èxit. Exacte, sí, sí. Tenim un grup de WhatsApp que ens expliquem això, si hem vist l'espai de la Corriola o si l'hem vist, a quin lloc i com estava...
I això, llavors, quan hi ha un moment aquest que les petjades són d'una determinada manera així, de direm, potser ara comença a fer niu, no?, i estem tots més pendents i així. Sí, i a part, també hi ha gent, perquè jo, per exemple, l'altre dia que vaig estar passejant, doncs et trobes amb persones que no estan aquí dintre el grup, però ells també, com que van a passejar cada dia per la platja, també fan una mica el seguiment i allò l'altre dia em van explicar, ja l'he vist que està per aquí...
Vull dir que, clar, és una manera bonica, no?, passant per la platja al mateix temps, doncs estàs observant les dunes i veus aquest ocell que és tan simpàtic, no?, i que això el podem donar un cop de mà, després protegint el seu niu i així.
Si algú es vol animar, engrescar, ajudar, encara que sigui, de forma puntual, de tant en tant, amb certa periodicitat, com millor li vagi, què és el que pot fer? A través de la web pot trobar el formulari o la manera de fer-se voluntari?
Sí, em sembla que la web està i, si no, pot escriure un correu, per exemple, això és a comunicació arroba riugaià.cat i allà li dirien, bueno, això, que si vol pot estar l'up de WhatsApp, que no diu res, o si no, de dir, mira, doncs... Perquè també de tant en tant, doncs això, les persones, doncs, els fem una miqueta de formació, no?, expliquem, doncs, com es pot fer aquest seguiment i així, i llavors es podria incorporar i tant.
Molt bé, doncs, aquesta tasca que s'estem per tota la costa, a la part de Creixell i de Torredambarra, és el Japec, sobretot, que està més sobre el terreny vigilant el Corriol. En tot cas, sempre és com d'agrair que hi hagi persones que donin un cop de mà o que participen en aquestes accions que aneu fent de forma periòdica, per tal...
d'això, de preservar l'entorn i ajudar que aquestes espècies que estan en risc puguin prosperar. Georgina, no sé si teniu alguna cosa més d'agenda. Sabem que ara vindran els dies de Setmana Santa, hi ha alguna visita per l'entorn de l'embassament o hi ha alguna cosa que puguem destacar més enllà... La cita més immediata és aquesta que deies, la dels arbres fruitets. Sí.
Aquest dissabte, això, aquí a la Riera, als arbres fruiters, i això hi tornant de Setmana Santa, el de la guia dels arbres, és a dir, que estem ara amb arbres, i després ja començarem una altra vegada al mes d'abril a fer això que deies, la visita a l'embassament, a la de l'ermita, a la de Carol, així cada setmana alguna d'aquestes.
Molt bé. A més a més, tota la tasca que feu d'educació ambiental amb les escoles i amb els horts. Continueu portant horts en alguns centres, oi? I tant. I aquests dies estem ja plantant de primavera amb moltes ganes. Sí, sí. Doncs tant a Torre d'Embarra, a Altafulla, a Tarragona estem amb els horts. I tant.
Molt bé, doncs molta feina la que aneu fent des de l'Associació Mediambiental La Sínia, que anem explicant tots els mesos aquí a la sintonia d'Alta Fulla Ràdio, de Roda de Barà Ràdio i d'On la Torre. No sé si hi ha alguna qüestió més que vulguis afegir, que la gent us segueixi a les xarxes, que allà aneu penjant i fent crides, convocatòries i també que entrin a la vostra web perquè trobaran imatges d'alguna d'aquesta feina que avui estem explicant, però de vegades doncs
veure-ho és com molt il·lustratiu i bé, sempre ens pot convidar a sortir i a apuntar-nos a algunes d'aquestes activitats que molt sovint les feu pensant a tota la família o a gent que potser no té gaires coneixements o no està basada a fer grans esforços o grans caminades, sinó que us adapteu als diferents perfils. Sí, exacte. I doncs això vull dir que
Qui no li vingui de gust a les xarxes, perquè a vegades et avalen més que una altra cosa, això sempre es pot entrar a la web, et pots apuntar per rebre les notícies, i llavors normalment això un cop al mes posem una miqueta tot el que hi ha aquell mes. I és el que diu, són activitats amb diferents trams del riu, que llavors són maneres de conèixer-ho,
I una manera, això que pot ser familiar, o això, no cal tenir coneixements previs, sinó ganes d'això, una miqueta de compartir, de conèixer, i realment de passar-t'ho bé, perquè jo penso que ens ho passem tots força bé. Molt bé, doncs fantàstic. Avui ho hem explicat aquí a l'Eco del Gallà. Georgina Florejacs, moltíssimes gràcies per haver-nos atès i seguirem en contacte. A vosaltres, fins una altra.
El Baix Gaià en primera persona. Baix Gaià al dia.
Ens queda poc menys d'un minut i mig per abaixar la percentatge de baix ja el dia d'aquest dimarts, dia 24 de març, però abans d'acomiadar-nos el que farem serà reflexionar amb la nostra companya Sònia Camí de Roda de Bara Ràdio. Sònia, a veure quina és la frase cèlebre que has escollit per avui i qui la va dir un dia i avui se la farà seva tot el Baix Gaia sencer.
Vinga, avui anem fins a l'any 1533, perquè aquesta frase la va dir l'escriptor espanyol Alonso Bercilla Izúñiga, que parlem sobre la por. Diu que la por és natural en les persones prudents i saber vèncer la por és ser valent.
Doncs escolta, si hi ha por, tranquil·litat, això vol dir que estem davant d'una persona prudent i que aquesta por es pugui vèncer en algun moment o altre. Ah, serà valent, evidentment, clar que sí. Sempre s'ha de fer fer les posts. Sònia, Raquel, que acabem de passar un molt bon dimarts, fins demà. Bon dimarts a tothom, adeu-siau. Adéu, adeu. I a tots vostès, els desitgem també que acabin de passar un molt bon dia i els esperem demà aquí a la seva sintonia de proximitat a l'hora de sempre cordials salutacions, a reveure.
Bona nit.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-527-377. 611-527-377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad. La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Si t'apassiona la cuina, no et perdis fogons i davantals. Cada setmana la Rosa Maria Roscalleda i la Joana Molins et proposen un plat deliciós i t'expliquen pas a pas com preparar-lo. Receptes fàcils, divertides i per tots els gustos. Fogons i davantals, l'espai que t'inspira a la cuina. Vols rebre tota la informació de servei de Torredambarra a la teva butxaca?
Subscriu-te a l'Infopodcast, un resum molt resumit de les notícies que rebràs de dilluns a divendres per WhatsApp. Escriu-nos un missatge sol·licitant l'alta al telèfon 673 269 948. 673 269 948. Ona la torre al teu servei amb el suport de la xarxa audiovisual local.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat.
Si sou sensibles amb els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats, Torrecat. El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. 647-559-452. Torrecat, ells t'ho agrairan.
Notícias en xarxa.