Ajuntament de Torredembarra. Us hi esperem.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre hi roda de Barà Ràdio. Bon dijous, Baix Gaià. És 18 de desembre, dia de Santa Esperança i Santa Macarena. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra, l'alcalde Valer Pino ha justificat l'acord extrajudicial que s'està treballant amb Teico. Diu que la voluntat és que l'Ajuntament recuperi com més aviat millor els diners que s'ha calculat que l'empresa deu al municipi per les presumptes irregularitats
en les obres que hi va fer. Altafulla, la portaveu de Junts al Consistòria, Eva Martínez, afirma que l'equip de govern no ha acceptat les seves propostes als pressupostos perquè no els ha donat la gana. La DIL assegura que si votés amb el fetge ho faria en contra dels comptes, però ha explicat que serà coherent i es decanta per l'abstenció o el sí. I a Roda de Barà aquest dijous, a partir de dos quarts de vuit del vespre, l'Ajuntament celebra el ple corresponent al mes de desembre, una sessió
en què s'ha de debatre sobre la resolució del contracte de Calgui Bernau, el pla normatiu de 2026 i el servei ferroviari de la línia R13. Això que estan escoltant és Baix Gai Aldi, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torredembarra, Roda de Barra i totes les poblacions del Baix Gai Amb, informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dijous. Molt bon dia, bon dia i bona hora.
Comença tot a fer baixada. Una mica sí. Una mica sí, ja. Dijous veiem el cap de setmana més a prop i les vacances de Nadal també a tocar, eh? I tant. Sonia Camí, bon dia. Molt bon dia, molt bon dia. Avui a Santa Macarena. Ah!
Mira, ara el que diré és una mica lleig, però és una cançó que no la suporto. No la suporto. Quan l'escoltava, de veritat, m'havia de tapar les orelles perquè no suporto aquesta cançó. Ui, ara quin record m'has vingut al cap. Doncs res, no posarem la macarena. Avui tindrem una altra pàgina musical d'aquí uns minutets. Sí, sí, millor, millor. Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio, Ana la Torre i Roda de Barà Ràdio. Som baix, veia el dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Vinga, va, aquest dijous. I ara, si ho dèiem, tot plegat comença a prendre aquesta velocitat que tant ens agrada. Moment de saber quin temps tindrem de cara a les properes hores. Connectem, tal com fem sempre, amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Luis Nideres, hola, molt bon dia. Bon dia, una situació tranquil·la, la que esperem aquest dijous al Camp de Tarragona. Però sí que és cert que tornem a despertar amb ambient frasquet i, sobretot, molt humit. A hores d'ara, aquesta humitat es tradueix en boires, que es tornen a formar molts indrets...
d'una forma local a l'Alcant, per exemple, també a l'interior del Baix Penedès, i sobretot aquesta boira, que és molt més densa, a les fondelades de la Conca de Barberà o del Priorat. Fins a migdia l'anirem tenint, sobretot a viles com Montblanc, per exemple, també Falset, i aquesta boira que s'arribarà a desfer a la resta de contrades. Per tant, quedarà un dia...
Més aviat tranquil, amb alguns núvols que també s'aniran arrossegant, podríem dir, per la costa, bàsicament aquest matí i migdia, però avui sense pluja a casa nostra i amb una temperatura que a la tarda tornarà a ser agradable. Estarem parlant de molts valors voltant als 15-16 graus arran de mar, sempre amb benfeble, per tant, sensació d'abonança, fins i tot amb molts indrets. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
I amb aquest temps que tenim, abans no tornin els patacs d'aigua, el que hem de fer és un cop d'ull a la premsa d'avui dijous, 18 de desembre. Comencem agafant la portada del mes al diari del Camp de Tarragona, que titula El govern diu que no activa el servei 24-7 per als ictus perquè falten professionals. La consellera de Salut, Olga Paner, afirma que la Generalitat estudia com obrir el servei permanent a Tarragona, però que abans cal formar personal.
Més coses. A Tarragona llegim. Més protecció per l'antiga laboral. El plenari de l'Ajuntament debat avui una moció d'en Comú Podem que demana declarar el complex educatiu bé d'interès cultural. En portada podem veure precisament una imatge que acompanya aquest titular, aquest conjunt històric singular del segle XX, avui.
una fotografia que deixa entreveure aquest edifici que molts de vostès segurament coneixeran. D'altra banda, més coses pel que fa a indústria. La patronal química reclama poder enllestir amb urgència, diu, el pla de competitivitat del polígon tarragoní. L'EQT demana la implicació del govern català per resoldre aspectes com el del subministrament energètic.
En plana política, l'Ajuntament de Reus afronta el 2026 com l'any en què arriba la gran obra. El consistori preveu que moltes propostes ja superin les fases administratives i comencin a veure's al carrer. Encara a la capital del Baix Camp detenen dos joves per atacar cotxes de policia que mobilitzaven amb trucades falses.
I a Valls, l'Ajuntament reprèn el projecte per dotar la policia local d'una nova comissaria. Un parell de qüestions més, sota mateix de la capçalera, en esports, en futbol, Jaume Jardí, un jugador centenari que viu el seu millor moment a la davantera del Nàstic. I el Camp de Tarragona, Vilaseca, instal·larà durant el primer trimestre del 2026 17 càmeres per controlar els excessos del municipi. Un altre dels rotatius de casa és el diari de Tarragona. Raquel, què ens diu aquest dijous en portada?
Qui ens diu i que ens porta, eh? Que avui ve amb un regal d'oli de Cambrils, que mira, encara anireu a buscar una llesca de pa per tastar-lo. Vinga, va, el titular és que la Unió Europea beneeix el combustible 100% renovable de Repsol. Després de la decisió de Brussel·les de no matar el motor de combustió el 2035, la petroquímica de Tarragona té una oportunitat d'or. Això és el que avui ens expliquen a les pàgines inicials al diari de Tarragona.
La imatge és de desolació, és d'un moment ahir, després del desallotjament a Badalona. Veiem un mosso d'esquadra amb una furgoneta blindada i davant una persona amb les mans entre el cap, tot ha batut i ens diuen desallotjats abans de Nadal. L'Ajuntament de Badalona deixa al carrer 400 persones que no tenen on anar.
El contrast és la imatge que veiem a tocar en Petitet, una casa de luxe on ens expliquen que els estrangers compren 7 habitatges al dia a la demarcació de Tarragona. El 43% és al contat. La majoria són francesos, holandesos i alemanys.
A Reus, el renovat Museu d'Art i Història s'inaugura el 30 de gener. I un apunt de salut. Avui recullen les paraules de la consellera Paner, que diu que no hi ha professionals per tractar lictus. Aquests són els temes destacats avui.
No en tenim prou, però amb la premsa de casa i volem saber també de què es parla fora del territori, així que, Sònia, fem un cop d'ull a les portades dels diaris d'àmbit generalista. Doncs fem aquest cop d'ull i comencem amb la Vanguardia, que a titular Brussel·les desbloqueja els fons pendents per a Espanya. La comissió retalla els requisits que obliguen l'executiu a buscar una difícil majoria parlamentària. Comença l'esprint final per accedir al programa d'incentius més gran rebut en dècades.
En portada, la imatge és de Cerdán, que es presenta com a víctima. Més temes, Europa busca la fórmula per utilitzar els actius russos immobilitzats en benefici d'Ucraïna. Putin qualifica de porquets els líders de la Unió Europea i afirma que especular sobre una possible gran guerra és un deliri, diu.
També el Regne Unit torna al programa Erasmus 10 anys després del Brexit. Els estudiants europeus podran tornar a passar un any acadèmic a la Gran Bretanya. Parla també del desallotjament. Badalona desallotja 400 ocupes que no tenen alternativa d'habitatge.
I en clau esportiva també destaca que Alcaraz i el seu entrenador Juan Carlos Ferrero se separen. I a partir del 2029 la cerimònia dels Òscars s'emetrà de franc per YouTube. Després de La Vanguardia fem un cop d'ull també a Lara, que destaca Putin qualifica els líders europeus de porquets.
També la imatge és d'aquest desallotjament i declaracions d'una d'aquestes persones desallotjades que diu, estic al carrer, no sé on aniré. I també parla de Cerdán, diu, en defensa pròpia. També amb imatge de Cerdán en la portada.
Continuem ara amb el periódico de Catalunya, que titula El 40% de nous migrants tenen estudis superiors. El percentatge d'estrangers nouvinguts a Espanya amb educació terciària és gairebé el doble que fa 15 anys, segons un informe del Banc d'Espanya del 2024.
En portada, la imatge Badalona recupera el B9, és el titular. Els Mossos posen fi a l'assentament urbà més gran de Catalunya. I es veuen en aquestes imatges el moment que aquests desallotjats els feien marxar d'aquest edifici.
El comitè de la pesta porcina investiga sis centres científics i empreses. Més temes obres a la Rambla. El mercat de la boqueria aperta el 2025 més del 5% de visitants. Primera convocatòria. El govern amplia 235 milions la llei de barris per renovar 20 zones degradables. Parla també sobre el cas Coldo. Ferdan passa l'atac al Senat i anomena especulació la causa en el Tribunal Suprem.
I l'Eurocambra, la Unió Europea aprova per llei la prohibició de les importacions de gas rus. I finalment la portada del Punt Avui amb una imatge d'un petroli amb una bandera catalana. Diu, el petroli exhibeix múscul. La indústria dels combustibles continua movent un ingent volum de diners empres per una demanda que no afluixa.
En la crònica el dia d'ahir està signada per Anna Balcells i diu Venezuela planta cara a Trump. Maduro reacciona al bloqueig petrolier dels Estats Units enmig de la crida de Mèxic a l'ONU a evitar que es vessi sang a la zona. També, doncs, hi llegim una altra crònica de Sara Muñoz. La pobresa salta a un altre barri i una d'Òscar Palau i ella trempeja la pesta però s'ennuega amb l'entrepà.
I en el suplement l'esportiu, el Barça, els quarts com a líder de la fase Lliga de la Champions. Aquests són els titulars d'aquest dijous 18 de desembre.
Va, som-hi, que en aquesta hora que nosaltres reflexionem i, a més a més, fem unes reflexions compartides, vaja, ja el dia, un moment per l'opinió, un moment per l'anàlisi dels dijous en sintonia amb l'oficina de Europe Direct a Tarragona. Allí tenim la periodista Marta Domènec. Marta, bon dia, benvinguda, com estàs?
Bon dia, preparada ja per començar vacances, no us enganyaré. Em penso que així estem tots, qui més qui menys. Alguns fan vacances ara a finals d'any, altres al mes de gener. Hi ha gent que no en fa de vacances, també s'ha de dir, que únicament té els festius que estan marcats al calendari. Però vaja, escolta, que sempre hi haurà uns dies per poder desconectar-me una miqueta i això.
Sí, i són dies també, ja ho saps, per tancar comptabilitats, per tancar projectes, per començar ja, per preparar l'any vinent. Són dies aquests complicats, els de final d'any, però que s'encaren amb ganes. Són d'aquells complicats però que venen de gust perquè saps que després tindràs uns dies de descans.
I tant, de fet recordem que demà posem el puny final a la programació de Baix Gaià al dia del 2025 i tornarem al 2026 i tornarem a passar Reis amb moltes històries personals properes de quilòmetre zero per explicar arreu del Baix Gaià.
Dit això, escolta Marta, avui hem de parlar del primer pla europeu d'habitatge assequible. La Comissió Europea l'ha presentat en un moment en què comprar o llogar a casa s'ha convertit en un problema estructural a bona part d'Europa. Els preus s'han disparat, especialment a les ciutats, i ara Brussel·les diu que vol tenir un paper més actiu, tot i que l'habitatge continua sent competència principal dels estats i dels ajuntaments. No sé si dir que estem davant d'una bona
notícia o d'una notícia que l'hem d'agafar una mica amb pinces per realment la problemàtica com repercuteix directament sobre la ciutadania? Jo crec que és una bona notícia, tot i que no ens enganyem, no veurem els efectes a curt termini. Hem de pensar que se suposa que tot això a mig termini és quan començarem a veure resultats d'aquestes accions que es donen a terme. Per primera vegada
En el Col·legi de Comissaris de la Comissió Europea hi ha un comissari específicament per aquest tema. Per tant, l'habitatge ha de ser en aquests moments un problema a Europa. Si no, no hi hauria aquest comissari. És un tema que ens sentim parlar molt a casa nostra, però jo que, com sabeu, tinc gent jove que m'ha de passar estades diferents mesos aquí. Vinguin d'on vinguin, tots venen amb la mateixa problemàtica. Per tant...
Que es comenci a parlar, que es faci aquest pla, que es comenci a abordar el tema, sempre és una notícia positiva. El que passa és que la sensació és que sempre anem tard en moltes coses, en moltes problemàtiques d'aquestes que són globals, no sé què en penses.
Però, clar, les dades el que reflecteixen és d'un augment del 60% en el preu de compra i de més del 20% en els lloguers en 10 anys. Diu, ostres, han hagut de passar 10 anys o que aquestes xifres hagin arribat a uns percentatges elevadíssims perquè hi hagi algú que vulgui prendre la iniciativa.
Sí, serà això, que sempre anem tard. Entre aquests deu últims anys n'hi han hagut cinc complicats. Vam començar amb la Covid, després amb la crisi energètica i la guerra d'Ucraïna.
No és per treure-li importància en el tema, ni molt menys, però és que portem uns anys molt complicats a Europa i ha arribat a un punt en què això ha esclatat i que cal fer alguna cosa, s'han de prendre mesures...
per tal que l'habitatge sigui més acceptable a tot Europa. Hem d'assumir que la responsabilitat d'aquesta crisi afecta a moltes persones i s'ha d'actuar ja. No es tracta només de garantir un sostre, sinó que, en part...
podríem dir que està en joc la democràcia. Si aquest tema no es resol, es deixarà un buit que aprofitaran les forces polítiques extremistes. Per tant, aquest pla el que vol fer és aconseguir tota una sèrie de mesures perquè l'habitatge sigui més acceptable
activant inversions, regulant lloguers de curta durada, reduint la burocràcia, donant suport als més afectats, perquè la vivenda no és només una mercaderia, sinó que hem d'entendre que la vivenda és un dret fonamental. I, per tant, des d'Europa s'ha de garantir que tothom pugui tenir un lloc digne que es pugui anomenar llarg, perquè també sabem que hi ha llocs que s'estan venent o s'estan llogant com a llars i no són
per tant, això també ho hem de tenir en compte. Important, important dir això. El pla posa molt l'accent en augmentar l'oferta d'habitatge. Aquí el debat seria, però, si el fet que hi hagi més quiso o que hi hagi més cases vol dir que aquest habitatge sigui més assequible, tenint en compte ara mateix com tenim l'economia.
Sí, com dius tu, la plaça s'entra en augmentar l'oferta d'habitatge. Per tant, s'ha d'impulsar per una banda la inversió i també tot el que va al voltant de les reformes. O sigui, no es tracta només de construir nous habitatges, sinó els que ja estan construïts
i que no estan en condicions de viure i, per exemple, es puguin reformar. I després hi ha un tema que és molt important, que és els lloguers de portadorada en zones on el mercat residencial està molt tensionat i d'aquesta manera donar suport a les persones més necessitades. De fet,
Perdoneu-me perquè aquest matí no he pogut veure l'informatiu en condicions, però crec que, no sé si és a Catalunya o a Barcelona, però que ja s'està fent alguna cosa pel tema de modificar la llei sobre el que és a curta donada. Avui, així d'esquil llevi, de passada, he sentit la notícia i després, quan tingui un moment, la buscaré, perquè precisament avui se n'ha parlat
en algun informatiu de primera hora del matí. De fet, Brussel·les reconeix ja explícitament l'existència d'aquesta zona de mercat residencial tensionades. I això no és nou, perquè ja fa un temps que parlem de regular presidament els topalls del lloguer en moltes ciutats i poblacions de Catalunya.
Doncs sí. Mireu, fins ara la comissió ha mobilitzat inversions de més de 43.000 milions d'euros en habitatge a nivell de tot Europa i pensa continuar-ho fent en el proper pressupost de llarg termini. Això és un tema que haurem de parlar en un altre programa. Els pressupostos de la Unió Europea
es fa de 7 anys en 7 anys. Ara, en aquests moments, estem negociant el proper marc financer plurianual. Després que s'hagin fet 43.000 milions d'euros d'inversió en aquests últims anys, s'està ja treballant per poder afegir més inversions en aquest proper pressupost de la Unió Europea. I s'han d'abordar moltes causes. Vull dir...
el pla ha de beneficiar sobretot els més afectats, que són els joves, els estudiants, els treballadors essencials,
Recordeu els problemes que hi ha a l'estiu amb metges que van a treballar en zones on s'augmenta molt la població a causa del turisme i no tenen lloc on anar a dormir. Persones amb baixos ingressos, grups desafavorits. Per tant, no només hem d'arreglar pisos, hem de fer reformes,
sinó que hem d'abordar les causes per les quals aquestes persones no poden accedir a aquests pisos. No és una qüestió que sigui fàcil, però sí que estan ja treballant pels propers anys.
tot això afavorirà o es parla també de la promoció d'habitatge públic ara que parlem de joves i de tots aquests frens que tenen en moltes ocasions per poder accedir a un habitatge perquè d'habitatge públic també en parlem molt a casa nostra de fet la Generalitat anunciava ara fa uns mesos tota una planificació de cara als propers anys i ajudarà també
Sí, la comissió pretén mobilitzar noves inversions en tot el que té a veure amb habitatge social. No ho farà la comissió, ho hauran de fer els estats, les regions, els municipis, però sí que se mobilitzaran noves inversions perquè les administracions que tenim més properes
puguin fer més habitatge social i habitatge que estigui destinat, per exemple, també a estudiants. En definitiva, es tracta d'ajudar els Estats membres a trobar millors solucions per a les persones, per exemple, que no tenen llarg, sobre la base del principi de primer habitatge.
I després també és molt important un altre esforç que farà la comissió per tal de fer més fàcil tota la burocràcia. O sigui, treballarà perquè les autoritats nacionals, les regionals, les locals puguin simplificar les normes i els procediments que fan que es restringeixi l'oferta d'habitatge i també en especial atenció en la planificació i en la concessió de permisos.
Si veieu, aquesta simplificació de normes i de procediments de la burocràcia també n'hem parlat en altres moments. Fins ara anem al Soteu, al setembre, quan Ursula von der Leyen va fer el seu discurs de l'Estat de la Unió. Ja deia que un dels objectius havia de ser la simplificació de la burocràcia. Això, d'entrada, em sembla molt complicat perquè precisament veiem que cada vegada hi ha més burocràcia.
Bé, potser cada vegada es digitalitza tot més. Això és veritat. Hi ha menys paper i més digitalització. Això no vol dir exactament que hi hagi més burocràcia. Aquest és un altre tema, no? Són dues coses diferents, però...
També en les mesures que s'han de prendre a favor d'un habitatge més acceptable, un dels punts importants serà la burocràcia, la simplificació de les normes i de tots els procediments per tal que l'oferta d'habitatge sigui molt més fàcil d'accedir-hi.
Un aplaudiment molt gran si resolem tot aquest tema de la burocràcia relacionada amb l'habitatge. I ara aquí ho dic una miqueta en coneixement de causa, eh? Sí. Amb col·legis d'arquitectes, d'aparelladors, amb ajuntaments que han de concedir els permisos, amb cadastres, amb registres de la propietat. Un bon embolic tot plegat, eh?
Sí, però, a veure, que hi hagi menys burocràcia no vol dir que es puguin fer les coses sense menys passos o més lliurement, perquè és que hi ha vegades que la gent també això ho entén diferent. Però, per exemple, en temes dels que estaves dient ara, no és normal que hi hagi un paper, sigui amb habitatge o sigui en el tema que sigui, que l'hem de presentar 25 vegades. O sigui, les administracions, els col·legis professionals...
ja hi ha eines que ens faciliten que puguin estar interconnectats. Per tant, hi ha molts passos que ens els podríem estalviar si les administracions entre elles es comuniquessin millor.
No parlo només d'habitatge, insisteixo, per exemple, en temes d'ajuts, de pensions, de facturació, de subvencions d'entitats, jo ho veig en l'administració nostra del dia a dia, que a vegades demanem papers o demanem informació que en les pròpies administracions la tenim.
Una altra administració, fem-ho fàcil a la ciutadania, demanem-nos-la entre nosaltres i no fem fer aquests passos a la ciutadania i li semblarà que és molt més senzill. Això no vol dir no controlar o deixar de fer passos importants, sinó simplement fer-ho més fàcil.
Marta Domènech, ho hem de deixar aquí. Gràcies un dia més per compartir amb nosaltres aquesta estoneta. Que tinguis unes bones festes, unes bones vacances. Desconnecta, descansa, agafa força i gaudeix moltíssim de la família, dels amics, de tot el que et vingui de gust aquests dies que ens fan això, brindar per aquelles coses que potser en el dia a dia costa més de trobar.
Moltíssimes gràcies i aquest desig per a tothom que ens està escoltant. Passeu unes bones festes de Nadal i ens trobem al gener. I tant. Un altre cop, aquí. Que vagi molt bé. A reveure. Gràcies. Adéu-siau.
Cada cop que hi penso i me n'adono de tot el que encara sento... Ens plantem nosaltres a la recta final d'aquest primer tram de baix ahir al dia. Tenim pàgina musical en català avui amb els Strombers que tornen amb força amb el seu nou single, Quilòmetres. Fem una petita pausa i de seguida tornem. Fins ara.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Ei, tu, escoltes la ràdio Ona la Torre? Sí, i tu? Esclar que sí. I tu? No. Què? No t'has enterrat? Escolta Ona la Torre cada dia per ser més guai. D'acord, 100 7.0.
Viu el Nadal a Torre d'en Barra. Més de 40 activitats per gaudir amb família. Carrers plens de màgia amb el Mercat de Nadal, la Gincana de Paradors, la Ruta dels Tions, el primer concurs de balcons de Nadal, el quart triatló nadalenc. Consulteu tot el programa a nadal.torredenbarra.cat. Ajuntament de Torre d'en Barra. Us hi esperem. El Nadal ja és aquí per gaudir-lo amb família.
Torredembarra torna a viure la il·lusió del Nadal amb la 18a edició del concurs de pessebres infantil Memorial mossèn Anton Morell. Si tens ganes de participar, fes la teva inscripció a través de l'enllaç del nostre Instagram o en paper a la Fira de Nadal. El jurat passarà el 21 de desembre a la tarda i els premis s'entregaran el 4 de gener a la plaça de la Vila. Hi haurà premis pels guanyadors de les dues categories i també per tots els participants.
Consulta les bases i tota la informació al nostre Instagram, concurs de pessebres infantils de Torredembarra. Fem Nadal, fem poble. Bon Nadal a tothom que s'estima. Vols participar a la campanya Cap infant sense joguina?
Tens temps fins al 17 de desembre per fer aportacions de joguines als diferents punts de recollida. També pots anar els dilluns i dimecres de 10 a 12 a Càritas.
Si vols aportar alguna joguina, participa a la segona edició de la campanya. Organitza l'Ajuntament de Torredembarra, col·labora Càritas Parroquial de Torredembarra.
Ets més de platja, llibre i solet? De cafeteria, llibre i cruçant? O de sofà, llibre i manta? Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar, llegir per plaer.
La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Llegir al centre dels teus plans. Pla Nacional de Llibre i la Lectura. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Sintonitzes Ona la Torre. 107.0 FM i onaguiolatorre.cat Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10. Us parla Maria Lara. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil estan escorcollant aquest matí les dependències del laboratori IRDA-Cresa ubicat a Bellaterra, Vallès Occidental, en el marc de la investigació de l'origen del brot de pesta porcina africana. Aquesta diligència ha estat ordenada pel jutjat d'instrucció número 2 de Cerdanyola del Vallès.
en el marc de les diligències prèvies declarades secretes segons els Mossos. L'entrada i escorcoll a les instal·lacions s'està duent a terme seguint els protocols i mesures de seguretat que requereixen aquest tipus de centres d'investigació.
I pel que fa a la mobilitat, una sortida de via d'un camió talla en aquests moments un carril a la P7, a Castellet i a Gornal. També una altra varia, en aquest cas a la C25, a Arbusi, és tallar un altre carril. A banda, retencions a la B10 i la B20 direccionos de Trinitat. I no us deia bregat que s'agreu gent per un accident a la B10.
A la 2 també a Sant Joan d'Espí hi ha retencions a la P7 Gelida, a la B23 al Papiol i finalment a la C58 a Barcelona. Banda també, encara ara, està tallada la TP338 al canà per les inundacions d'ahir.
I primera nit al ras per a desenes de desallotjants de l'antic Institut B9 de Badalona. Després de l'operatiu policial per desnonar l'immoble on hi havien arribat a malviure unes 400 persones, s'han derivat una vintena dels ocupants al centre d'internament d'estrangers. Els serveis socials de l'Ajuntament han donat alternativa d'allotjament a una quinzena de persones més, mentre que la resta s'han quedat sense sostre.
Centenars de persones s'han manifestat en les darreres hores per denunciar a la gestió de l'alcalde Xavier García Albiol, que s'ha felicitat per la recuperació d'un espai de propietat municipal. La Generalitat, per la seva banda, diu que s'ha complert una ordre judicial i traslladar a l'Ajuntament la responsabilitat de les alternatives residencials.
I el Parlament aprovarà avui la regulació del lloguer de temporada i d'habitacions amb una majoria previsiblement garantida entre el PSC, Esquerra Republicana, els Comuns i la CUP. Hauria de tirar endavant l'acord assolit per posar el mateix topall de preus als lloguers de temporada, cas de llarga durada.
I Renfe calcula que 1,4 milions d'usuaris de Rodalies s'han vist afectats aquest 2025 per actes vandàlics amb grafitis. La companyia assenyala que aquestes pintades tenen un impacte directe en el servei, amb retards, supressions de trens i també incomoditats per als viatgers. Enguany s'han destinat prop de 7 milions d'euros només a la neteja amb una superfície afectada que ja arriba als 58 metres quadrats, tot i que el nombre d'incidents s'ha reduït respecte a l'any passat.
I pel que fa el temps d'avui matí amb oires extenses a la depressió central i a molts valls interiors que en general s'aniran esveïnt al llarg del matí tot i que algunes podrien persistir. També hi haurà núvols baixos als extrems de la costa però sense precipitacions i a la resta del país s'espera que predomini el sol amb només alguns núvols prims.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
i hem de saber que els responsables sanitaris alerten d'una incidència molt elevada de la grip a les portes de Nadal, superior a la d'altres anys, fet que ja fa uns dies va portar a decretar l'ús obligatori de la mascareta en centres sanitaris i residències. Tot i això, el subdirector general de Vigilància de Salut Pública, Jacobo Bendioroz, remarca que la situació no és comparable amb la Covid-19, ja que la grip no és un virus nou ni té el mateix impacte ni capacitat de transmissió.
Segons dades recollides per l'Agència Catalana de Notícies, en la darrera setmana s'han registrat uns 93.500 contagis de virus respiratoris lluny dels fins a 60.000 casos diaris que es van arribar a sortir durant la pandèmia. Mendioroz parla d'una temporada gripal atípica, avançada i amb molts contagis vinculada al predomini del subtiposar menys recordat d'una banda pel sistema immunitari i d'altra banda amb una coincidència menor amb la vacuna d'enguany.
Malgrat això, Salut insisteix en la importància de la vacunació, especialment entre els col·lectius vulnerables, ja que redueix el risc de complicacions. En aquest sentit, la consellera Olga Paner ha qualificat l'episodi d'epidèmia sense precedents pel volum de casos a urgències, però ha destacat que els ingressos són baixos, menys de 150 hospitalitzacions i 9 pacients a l'UCI, perquè de moment, diu, la grip afecta sobretot a poble jove.
Tots aquells que ens estiguin escoltant i encara no donin la vacuna i siguin població susceptibles de rebre-la, ja saben el que toca. Vinga, però, que ara deixarem de banda la grip per explicar que els propietaris del càmping Trilles han comprat el castell de Tamarit. I, de fet, dissabte passat ja es va obrir a la ciutadania en el que va ser una primera prova per, d'ara en endavant, poder-hi oferir visites guiades. I, mentrestant, si ho volen, el que poden fer també és anar preparant les seves consultes sobre jardineria, perquè d'aquí una estona...
Rebrem, com cada dijous, el nostre jardiner de capçalera, en Joan Maria Vidal, i obrirem les línies del telèfon del directe per a tota aquella gent que li vulgui preguntar alguna cosa. Va, que ens espera, tot això i més, aquí, a Baix Gaialdia.
Baix Gaià al dia és a prop teu, a l'ordinador, al mòbil i a la teva emissora de sempre.
Els ho dèiem ara en aquest breu sumari. L'arrencada de la segona hora de baixa ja al dia. La compra del castell de Tamariti d'un ampli conjunt de terrenys masos i elements patrimonials singulars per part de la família Trilles marca un punt d'inflexió en el que és la relació.
Entra iniciativa privada, patrimoni històric, desenvolupament turístic al camp de Tarragona. Comparteix una estoneta amb nosaltres Roger Trilles, el propietari del càmping Trilles, que ha liderat aquesta operació valorada a 9,4 milions d'euros.
i que ens obre ara unes quantes preguntes o uns quants interrogants, per exemple, a quin futur tindrà el castell, o quin ús se'n farà, o fins on pot arribar la iniciativa privada en la conservació del patrimoni, o l'impacte que tot plegat pot tenir sobre el nostre territori. Roger Trillas, molt bon dia i gràcies, primer de tot, per acceptar la invitació de Baix Gaialdí al programa del De Fuller Ràdio, on a la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Bones, molt bon dia a vosaltres. En quin moment personal i empresarial es troba Camping Trilles quan decideix fer el pas de comprar el Castella de Marit i tot aquest conjunt d'hectàries com són, per exemple, Sant Simplici o Mas Cosidor i que molts veïns del nostre territori reconeixeran?
Vaja, a més, tot això no ha sigut alguna cosa recent, és un somni de tota la vida del meu pare, que finalment l'hem culminat aquest any, no? I els propietaris, els antics propietaris del castell també eren els propietaris de les 200 hectàrees que conformen el Mas Cosidor, el Mas Almèdol, Sant Simplici i els abrics de l'Apoticari, no?
I llavors, doncs, la nostra idea és que el castell continuï com fins ara, no?, que hi ha l'empresa de béns AG Planning, que fa bodes, convencions, sopars i dinars d'empresa,
I, a més a més, volem fer visites guiades, que les vam començar a fer aquest cap de setmana passat, coincidint amb la fira de Nadal que fem benèfica, i com que ha tingut molt bona acceptació, anirem aquest cap de setmana i aquestes festes de Nadal, anirem continuant fent visites també.
Parlant de tot això al llarg dels propers minuts, en tot cas, abans li vull preguntar si va ser una decisió ràpida o fàcil la de tirar endavant una inversió d'aquest tipus. A veure, ha sigut gairebé dos anys de negociacions.
i per naltros la veritat és que en un primer moment ho vèiem difícil de poder-ho fer, perquè eren el que es diu, palabres mayores, eren números molt grossos per naltros, però finalment ho hem pogut gestionar, ho hem pogut aconseguir i encara no ens ho creiem del tot, gairebé.
Quin pes hi té la vinculació històrica i emocional amb la família Trilles? Ara parlava del seu pare, que era un dels reptes o una de les ambicions que tenia i que finalment l'han pogut materialitzar els fills.
Sí, sí, ja els meus avis sempre han estat vinculats a Tamarit, la Riera, Ferran, i el castell de Tamarit sempre ha sigut un emblema per nosaltres i per tot el territori, no? I poder aconseguir aquest repte, doncs, és un somni, complert amb realitat, la veritat.
Aquesta operació s'ha d'entendre com una inversió empresarial o és un projecte de territori, un projecte personal?
És la combinació una mica de tot, fins i tot la part romàntica, també, no? Perquè, vull dir, si haguéssim volgut ser només una inversió empresarial, doncs potser aquests diners s'haurien pogut invertir en comprar un altre càmping o una altra cosa, no? En canvi, doncs ho hem decidit fer-ho amb el castell de Tamarit
perquè no cal... És que és únic. La veritat és que és únic. De fet, el Castell de Tamarit és una de les imatges més icòniques del litoral tarragoní. A molts ara mateix n'estem parlant i segurament que els vindrà a la ment aquest skyline. És una responsabilitat, també?
Sí, la veritat és que sí. Nosaltres ja sabem des del primer moment que hem d'estar a l'altura del castell de Tamarit per la història i per el que és. Tant per el que és la construcció en si com per tota la interioritat que hi ha de mobiliari, de quadres. Vull dir, hi ha molta història també per dins.
I havien entrat ja a dins del castell o s'han trobat alguna sorpresa ara que entenen les claus? Doncs cada vegada que hi entro em sorprèn alguna cosa o altra, no? I fins i tot ahir ens va venir a visitar un gran historiador, professor i doctor a la Universitat de Barcelona,
el Sebastià Sánchez Sadeula, i ens va explicar, perquè ell va fer la tesis doctoral del castell de Tamarit i del magnat nord-americà Charles Dering, i estàvem bocabadats de tot el que ens explicava, i cada quadre, i cada moble, i el que li agradava l'art a aquest home. Vam quedar...
Doncs vam aprendre un munt de coses. Què comporta haver de gestionar un element tan emblemàtic? Estem parlant d'un valor arquitectònic, d'un valor històric de casa nostra.
Doncs a veure, vull dir, nosaltres el que volem és que el castell continuï sent emblemàtic, que continuï sent un referent i, a part d'això, acostar més a la població, que fins ara portava tota la vida...
En fi, mentre que era de la família Dering, doncs completament privat, i fins que ho vam comprar amb els antics propietaris, doncs es feien bodes i convencions, no?
I a partir d'aquí, doncs, volem compartir-ho amb el territori, amb la resta de la població, amb la ciutadania. De fet, el Castell està catalogat com a vecina. Això condiciona algun projecte de futur que hi hagi en ment o que es pugui explorar?
Tenim l'avantatge que ara mateix ja hi ha activitat al castell, no? Aleshores, doncs, no en pretenem fer cap altre més i màxim, doncs, aquestes visites guiades que són completament compatibles en que sigui bé cultural d'interès nacional, no?
Vull dir, no veiem cap mena de problema en això. Ens explicava que es mantenen aquests casaments o aquests esdeveniments a través de l'agència AG Planning, també del nostre territori. Parlava d'aquestes visites guiades regulars o d'aquestes jornades de portes obertes. El castell de Tamarit pot acabar esdevenint un pol cultural de referència de casa nostra, també?
És el que justament ahir parlàvem amb el professor, que està molt vinculat amb el Museu Maricel de Sitges, que també va ser propietat del Charles Dering, no?,
que la idea és poder fer visites, poder musejar tot el que hi ha, també, i que sigui també un referent, no només emblemàtic, sinó també per venir a mirar tot el patrimoni interior que hi ha dins.
Quin és l'estat de conservació del conjunt? Clar, estem parlant que hi ha peces que no tenen desenes d'anys, tenen segles. Vull dir, hi ha retaules que tenen 400 anys
o quadres, peces també fetes de forja, que ens ho explicava. Vull dir, hi ha moltes coses que tenen un gran valor cultural.
Ha fet realitat un somni familiar, però ara vostè també se n'hi presenta un altre de repte, més enllà de la difusió o d'obrir-lo a la ciutadania, aquest conjunt patrimonial, que és el de la preservació, per això li preguntava. Sí, nosaltres ja estem en contacte amb diversos restauradors i conservacionistes per poder...
Hem de conservar tot el que hi ha a dins, perquè hi ha algunes peces que necessiten... Potser la paraula urgent no és la correcta, però sí que ens hi posem ja, que no deixem passar més dècades sense intervenir-hi. Ens hi hem de posar.
Explicàvem al principi que la compra no es limita únicament al castell de Tamarit, sinó que ara fa unes setmanes ja van incloure en la seva propietat desenes d'hectàries i d'altres masos també protegits, elements patrimonials. Per què era important adquirir el conjunt i no únicament aquest monument?
Doncs a nosaltres, la família Trilla, sempre ens ha agradat la terra. Sempre hem sigut una família d'emprenedors. I comprar aquestes 200 hectàrees amb els masos...
que inclouen, tal com he comentat, el Mas del Mèdol, la torre del Mas Cogidor, perquè hi ha el Mas Cogidor i el Mas, que queden les ben just tres parets, però hi ha la torre de Guaita,
que aquesta encara hi és tota, l'únic que té una esquerda, la teulada s'ha d'arreglar una mica, i això ho volem també intervenir-hi urgentment, urgentment dins del que vol dir amb l'administració.
que s'ha de presentar un projecte, etcètera, etcètera. Igualment que amb la Torre de Sant Simplici. És de les primeres coses que volem tornar a tal com era fa segles. I estem en aquest camí, de moment.
Creu que el territori ha estat històricament prou cuidat o hi ha hagut certa deixadesa en general? I aquí podríem parlar ara de les institucions i de la manera com l'administració ha facilitat, ara que parlàvem també, de la rapidesa o no burocràtica i vinculada precisament a qui acaba concedint els permisos.
Bé, tant el Departament de Cultura de la Generalitat com el de l'Ajuntament, hi ha molts bons professionals, molts bons tècnics que estan ajudant i es comprometen a ajudar en tot això. Vull dir, no estem veient en cap moment reticències, tot el contrari.
Fins a quin punt tota aquesta compra permet ordenar, o dic d'una altra manera, permet protegir millor tot aquest àmbit del litoral que ha estat tan castigat sobretot les últimes dècades?
Nosaltres, la nostra intenció és a mitjà termini poder...
anar intervenint en cada bé cultural d'interès nacional i local. Llavors, hi ha algunes coses que nosaltres pensem que s'han de fer primer,
i que sembla que coincideix amb l'administració, no? I llavors, doncs... Clar, no és una cosa que en un any estarà tot arreglat. Estem parlant que des que comencem la primera pedra amb un bé i acabem l'última amb l'última, doncs poden passar dècades. No és una cosa que diem, ostres, és que han passat tres anys i només s'ha fet això. Doncs és que tot tindrà el seu procés.
És una oportunitat també per al sector cultural, pel sector creatiu local, per generar llocs de treball?
Sí, sí, no serà com que vingui una gran multinacional, però sí que està clar, hi haurà, com tota la vida hem fet des d'ahir al càmping, els constructors, els electricistes, els arquitectes de la zona, doncs és el que nosaltres fem intervenir sempre per tot, no? Doncs la idea és que continuï sent així.
Enhorabona per haver fet realitat aquest somni familiar. Per aquella gent que ens estigui escoltant han de saber que Roger Trillas és alhora el president de l'agrupació de càmpings de Tarragona i volem aprofitar també la benentesa per preguntar-li per l'estat de salut del sector en un moment de temporada baixa, però alhora també...
Hem vist aquest passat estiu de repunt del turisme a casa nostra. Doncs una puntualització. Des de principis d'aquest any ja som associació. Vull dir, vam passar de ser agrupació, associació de càmpings de Tarragona. I aquesta temporada ha sigut bona.
No podem dir una altra cosa, l'únic que sí que és veritat que des del Covid fins ara portàvem any rere any, temporada rere temporada, sent, tinguent la millor estada mitjana, el millor gasto en client, cada cap de setmana era millor que el mateix cap de setmana de l'any anterior.
doncs aquest any, aquesta temporada 2025, doncs no ha sigut sempre així. Però això no vol dir que no hagi sigut també una temporada d'estiu bona. A partir d'aquí, ara temporada baixa, els establiments que encara estem oberts,
Doncs, a veure, estem en temporada baixa i quan un allotjament que obria només la temporada d'estiu tenia 3 mesos de temporada baixa i 3 mesos de temporada alta, ara els que obrim tot l'any passem a tenir 9 mesos de temporada baixa i alguns mesos d'ells superbaixes.
Això fa que tenir establiments oberts tot l'any, doncs cada any hi hagi, encara que sigui molt a poc a poc, cada vegada a l'hivern vingui tinguem més turistes i tinguem més, sobretot, turisme de proximitat. S'ha aconseguit potser allò que també fa anys que es diu i que els agents del territori intenten que és desestacionalitzar les temporades?
Sí, sí, tothom està posant el segure de sorra, començant pel Port Aventura, que cada vegada també obre més, allarga més la temporada i fins i tot es planteja obrir tot l'any.
Per part que ens toquen altres, que és el patronat de turisme de l'Ajuntament de Tarragona, doncs cada vegada potencia i fa més activitats a temporada baixa i això també ajuda molt i està potenciant molt també el turisme esportiu i això ja a curt termini és molt positiu i a mitjà i llarg encara més, no?
Que hi hagi aquest reconeixement institucional, això és bo també pel sector del càmping, que veiem que és un sector molt ben preparat i que no deixa tampoc de rebre premis i guardons a nivell internacional. Sí, sí, no només el sector del càmping, amb el sector turístic...
Tarragoni i de la Costa Dorada en general, exacte. I parlant de premis, doncs, veritat, els càmpings de Tarragona de la Costa Dorada, doncs, cada vegada, doncs, tal com un restaurant estan...
Els fan amb prestigi a través de les estrelles Michelin. Els càmpings estan recolzats i els guardonen amb premis amb guies internacionals i cada vegada Tarragona té més nom. El fet que hi hagi aquest nom que s'està guanyant al sector del càmping de casa nostra farà a la llarga que deixi de contemplar-se com una opció low cost a l'hora de fer turisme?
Ja fa dècades, ja fa temps que cada vegada això hi ha cada vegada és menys. Sí que és veritat que en un càmping encara aquella parelleta jove...
que té normalment menys estalvis, menys recursos econòmics, encara pot anar amb tenda, comprar una tenda d'aquestes econòmiques al Decathlon i fer una escapada low cost, tal com comentaves, però la majoria de càmpings també tenim, a part de l'opció de poder venir amb tenda, tenim...
parcel·les grans, parcel·les que tenen ja totes les instal·lacions d'aigua, llum, toma de televisió, algunes ja equipades amb petits banys a les parcel·les, i més amunt encara, els mobile homes i bungalows, que ja són apartaments vacacionals dins del càmping que tenen tots els serveis necessaris. Llavors ja no es pot dir tant que
que són vacances de low cost, no? Vull dir, hi ha de tot una mica. Quins són els reptes que té el sector per encarar de cara als propers anys en un moment en què es parla molt de la sostenibilitat, de la inversió, en tenir cura també...
de l'entorn en què l'escalfament global fa que s'actuï d'una manera diferent en què fa uns quants anys es tenia concebuda com el que seria normal? O, per exemple, en un context de digitalització d'intel·ligència artificial i en què les tecnologies evolucionen tan ràpidament?
Doncs els càmpings ja sempre ens hem avançat una mica a la legislació. Ja vam ser els primers, a finals dels 70, a posar plaques solars per escalfar l'aigua calenta. Després hem continuat en calderes de biomassa, no?,
la poda i tota la... les restes vegetals que genera un càmping, no? I continuant ara, més recentment, amb les plaques fotovoltaiques, no?
I tot això conjuntament amb aprofitaments de les aigües de les piscines, per rec, per tot això, sempre nosaltres ens hem avançat abans que ens obliguessin com siguéssim, no? I això també, fins i tot, quan l'administració hem col·laborat junts en fer aquesta legislació, no? Perquè nosaltres ja, amb moltes coses, ja ho estàvem fent.
Aquesta exigència per la sostenibilitat que té el sector i a l'hora de liderar també, és complicada? A veure, els càmpings no deixem de ser, doncs, és veritat, establiments turístics, però a l'hora no som com un hotel que té molta altura...
Per poc, per poca superfície, no? Els càmpics tenim molta superfície de terreny, tenim molta zona d'arbrat, tenim... Som com a vegades com tenim petits pobles de vacances, no? I això ens fa que també ens comprenem i entenem més a l'alcalde, perquè nosaltres a vegades és una comparació així una mica... Som com els petits alcaldes dels nostres establiments, no? I fem que
que hi hagi més bona entesa, el comprendre d'un a l'altre. I ara em ve al cap de preguntar-li quins són els litigis que l'alcalde del càmping Trilles, per exemple, ha de gestionar al llarg d'una temporada.
No, però fem també el que fa a vegades de conciliador i de jutge de pau, no? Vull dir, més que res també, a vegades entre treballadors, entre clients, entre mals entesos, però mai res greu, la veritat. Sempre després se queda tot com a anècdodes.
Ja per acabar, una última pregunta, que és la de mirar el futur, en aquest cas la de mirar el 2026, ara que hi entrarem d'aquí 15 dies. Com s'augura l'any que ve pel sector del càmping del nostre territori? Doncs molt semblant, sembla que serà molt semblant el del 2025, perquè ja tenim moltes reserves i estan anant amb un bon ritme,
Semblant els de cada any, aquesta època, per la temporada següent. I no fa pensar que hi hagi cap canvi considerable. Un repunt o una millora comparat amb aquests alts i baixos que hi ha hagut el 2025?
De moment és molt inicial encara, perquè hi ha alguna setmana del juliol que està millor, hi ha alguna setmana de l'agost que està encara una mica millor, però en canvi n'hi ha alguna que està una mica pitjor amb reserves. Però és que és tot tant... Ara estem parlant que hi ha potser...
entre un 10 i un 20 i poc percent de reserves del 2026. Per això és que encara és molt aviat.
Esperarem, doncs, i tornarem a fer aquesta pregunta quan sigui més endavant per poder, doncs, això, conèixer el detall i en profunditat el que s'esdevingui de cara a la propera temporada turística. Roger Trillas, gràcies per compartir aquesta estoneta en directe, en baixa i al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio, i enhorabona per aquest repte, aquest somni familiar que Solitara fa...
pocs dies i que quan en vam ser coneixedors de seguida vam intentar ganes també de fer-nos enresar nosaltres. Doncs moltes gràcies a la vostra disposició.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Has vist la notícia sobre la fuita química? Sabríeu com actuar en cas d'accident químic?
Les indústries que treballen amb substàncies perilloses compten amb sistemes de seguretat per evitar accidents. Però en determinats casos greus, la població més propera es podria veure afectada. Protecció Civil informa que l'autoevacuació no és una mesura segura. Cal confinar-se al lloc on ens trobem o a l'edifici més proper i tancar portes i finestres. Escoles i residències de gent gran saben com actuar i són llocs segurs. No hi aneu a buscar els familiars.
El vaig gaiar en primera persona. Vaig gaiar al dia.
És dijous i tots vostès saben que aquesta sintonia ens porta ja al nostre següent convidat, que el tenim més que ben instal·lat als estudis del Tafulla Ràdio a l'Avinguda Marquès de Tamarit. Avui és dia d'espai de jardineria. Jardineria amb Joan Maria Vidal del Garden Center Gallà del grup La Rasa.
Joan Maria Vidal, bon dia, benvingut. Com estàs? Molt bon dia, Eduard. Què tal? Molt bé, escolta, content. Súper bé. Perquè arribem ja a això, en aquesta setmana, el dijous, tot fa baixada. M'estàs dient que és l'última secció de l'any? És l'última secció de l'any. Val, val, superareu, superarem. Però escolta, els nostres oients que no pateixin, perquè totes les seccions de jardineria, les d'aquesta temporada i les de passada, i fins i tot, quan vaig gaire el dia encara no era projecte radiofònic, totes les seccions de jardineria les tenim...
A disposició de l'audiència, el servei de Ràdio La Carta. M'estàs dir que si vull buscar una secció de generia de quan jo era jove, doncs encara la trobaríem. Sí, i tant. Però escolta, tu ets un paio jo, amb un paio energic. Què estàs dient? I m'agrada...
M'agrada l'espai de jardineria també en aquestes alçades de l'any, perquè ara arriben aquests dies que qui més qui menys fa vacances, desconnecta una mica, trenca amb les rutines i, per tant, pot aprofitar també per posar a la pràctica tot allò que anem explicant aquí, que és bo, també, eh? La teoria de meravella, però la pràctica després s'ha d'aplicar. Cadascú a casa. I després posarem nota.
Molt bé. Eduard, últim programa del dia. De l'any. De l'any, de l'any. De l'any, de l'any, de l'any. Últim programa del dia de l'any. Obrim línies del telèfon del directe? Obrim línies perquè avui farem un lot d'una cistella de Nadal.
que porta capa, que porta vi, que porta vermut, que porta puncetia, que porta adornos de Nadal. Així que la primera trucada, que truqui en directe aquí al 977-650693, 977-650693, se'n porta una panera, tal qual. I la resta, si voleu, a més, trucar per qualsevol consell de gereneria, qualsevol pregunta, qualsevol sugeriment, qualsevol experiència pròpia, doncs serà benvinguda, utilitzeu les vies de comunicació habituals.
Clar que sí, també tenim un WhatsApp, que és el 660-355-717, 660-355-717, WhatsApp per enviar una foto de... Ai, mira, que tinc aquella flor que li cauen les fulles. Aquella flor que li cauen les fulles. Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé.
Aquella planta. A casa meva n'hi diem flors a tot. Ja s'han anat a regar les flors? Vull dir, la flor pot ser un ficus. A casa teva, quan vas al camp, no li dius flors. No, però els testos sí. Els testos sí, molt bé. Eduard, normalment a la secció de generia sempre et proposa un tema.
Sí, sí. I avui és un tema que més aviat és final d'any. És final d'any i és fer com una recol·lecció de tot el que es fa al jardí, tot el que fem i per què ho fem i com ho fem. Però m'agradaria d'alguna forma fer una èmfasi, si m'ho permets, avui com un programa especial, no parlar d'un tema específic de jardineria, sinó parlar una mica d'aquest contacte, aquest vincle de l'ésser humà amb les plantes. Que... que... que dóna energia.
És a dir, el contacte amb les plantes o amb la natura o el sortir el de fora o el... Buf, vaja, no ho sé, potser només és a mi, però em mandolla, em carrega les piles. Que bé, que bé que en siguis conscient o que ho vegis, perquè realment això és així, Eduard. És a dir, pel que sigui, pel que estem vinculats a la natura, aquesta part de natura ens omple i ens fa que estigui així, o sigui, la gent...
Cada cop hi ha més muntanyistes, cada cop hi ha més gent escalant, cada cop hi ha gent més ciclistes, més excursionistes, més caminadors, més gaudir d'aquesta part de natura, no? Està comprovadíssim que hi ha estudis en què ens demostra que envoltants d'aquesta natura ens ajuden molt més. De fet, grans empreses i empreses importants i empreses potents però petites del territori aposten molt per això també perquè saben que la gent quan treballen s'avolten de...
Mira, mira, mira, mira, mira, mira. Doncs punxem la trucada. Bon dia, amb qui parlem? Bon dia, doncs, mira, parleu amb Pau Anglès, que sóc de la Riera, exestudiant de jardineria. Caram, molt bones, Pau. Què tal, com estem? Doncs, bueno, anem cap a la universitat ara mateix, que esperem el tren. I és a dir, no estic escoltant el programa? Sí. I me'n porto una parera?
exacte que bé doncs molt bé doncs enhorabona ens encanta que ens escolteu i ens encanta doncs que hi hagi gent valenta que tu aquí ni que sigui per la panera o per un bal així que t'emportes una panera que la pots venir a recollir al Garden Gaia d'Altafulla a partir d'aquesta tarda quan tu vulguis per celebrar el Nadal com Déu mana molt re bé ens encanta que un estudiant de gereneria ens escolti i escolti la secció de gereneria fantàstic digues Pau digues
Tenia una consulta, a més a més, que tinc un jasamí que està super, super, super dents, i clar, jo volia fer ara una poda, una petita poda, una mica així intensiva, perquè està guanyant molt de volum. Estaria bé el meu criteri que tindria de fer una petita poda, almenys perquè no avulti gaire els veïns,
M'agrada molt perquè has dit una petita poda intensa, no? Sí. Mira, el Jasmí ja sé que quan són petits com que costen de relar, costen que tinguin, però quan créixen són realment enormes, es fan grans i són aquesta paraula que fan servir tan comú de molts gitanos, també, no? De molt forts.
Tranquil, es poden tallar, normalment, els jardiners que van així per jardins, tal qual, el faran tallar verdissa directament amb la màquina de tallar balla, tal qual. No tinguis por per tallar el jasmí sense cap problema, el pots tallar, donar-li forma, perquè rebroten molt bé. Llavors, una altra cosa que es pot fer amb el jasmí, també, és que si va cap al veí o cap on sigui, tu el pots fer encaminar cap on vulguis. Pots fer que les branques dirigir-les cap a un sector, cap a una zona, que a tu t'interessa que creixi cap allà, i no cap a l'altra. I realment és una planta que es deixa guiar molt fàcilment.
Jo pots fer, aleshores de podar, ja et dic amb talla verdissa, imagina't, eh? Per això et dic que no cal que, no et preocupis en aquest sentit, la pots podar molt. D'acord. I de fet veuràs que el fet de podar-lo, i podar-lo ara, que és l'època de poda, et generarà que tinguis una primavera molt més propícia, molt més florida. Perfecte. I després tinc una Maria Lluïsa. Sí. Que la pobra, doncs, ja porta anys allà quan vam instal·lar-nos a casa...
I, doncs, la soca està superseca, però, clar, està com arreu grutant, saps, d'allà de la soca. Clar, que guai. Mira, les melluïses són una planta superresistent, val? I fan un tronc llenyós, molt llenyós per intentar resistir el fred, però són molt dèbils, el fred. Ens comentaves de la riera de Gaià. Sí, a la riera de Gaià fa molta humitat. Clar, fa molta humitat i tenim la riada aquesta, que vulguis, no, també hi ha dos graus menys que, per exemple, que la torre.
I es nota moltíssim, es nota molt, no? Llavors, pot ser que alguns anys, alguna part del tronc s'assequi, això ho veurà ràpid, però si rebrota o no. Que estigui llenyós, que la soca estigui llenyosa, ni et preocupis, perquè és una resistència de la planta. El que fa és fer més llenya per intentar ser més resistent cada cop aquest fred. Si hi ha alguna part del tronc que no et rebrota, vol dir que aquella part no ha aguantat prou i la pots tallar.
Sense cap problema. I a més ara que veuràs que es posen ja lletges, que agrogueixen molt i comencen a perdre aquest volum, sense cap problema. I l'amerullés també s'arriba a fer molt gran. No sé si et fa ja metre i mig tranquil·lament d'alçada.
Cap problema. Sí, sí, arriba i arriba. Perfecte, doncs cap problema. Doncs una part ja resistent, adaptada al lloc i que s'ha fet superforta. Llavors, si hi ha una part de la soca que no et rebrota, vol dir que aquella part s'ha mort, la podràs treure. A més, ho veuràs perquè al tallar-la veuràs que la fusta està molt seca. I està seca, seca. Sí, sí, es veu, es veu, es veu seca. Vale, llavors la pots tallar, aquest tros, sense cap problema. Llavors, clar, ma mare la tenia preocupada perquè diu, si vols dir que l'esporiré i dic, home, jo crec que no, perquè sortia el rebrot allà.
I ha sortit la branca. Clar, i segurament la branca haurà sortit de la part més inferior, de sota, no? Exacte. Perquè les gelades afecten de dalt cap a baix. Llavors, hi arriba un moment en què ja no es gela i rebrota d'aleshores. Llavors, és molt fàcil de veure perquè veus els bruts d'on surten i llavors la resta que no. Què et diria que si aquest any al podar-la veus que venen uns dies amb molt, molt de fred o una gelada negra o així i la poguessis cobrir una miqueta?
Als nostres centres prenem uns plàstics que ajuden a mantenir molt la temperatura, però si no inclús cobrir-la aquelles dos o tres nits més fortes, més que aquest any, que potser ha perdut més la part llenyosa més resistent, doncs que pugui d'alguna forma mantenir-se i rebrotar. I ja està. Jo de moment no li havia fet cap intervenció perquè no desconeixia el manteniment que podria fer amb la Maria Lluïsa, perquè clar, a mi doncs
A nosaltres se'ns van especialitzar de fer podes de rosers, podes de xiprers, i així tancats vegetals, també com en el llauret, també, per exemple, de donar-li més una forma voluminosa d'una forma o altra per orientar. Però, clar, és a dir, tot el que ve a ser així més plantat, així que són una miqueta més aromàtiques i una mica de més...
Específica, potser, és més difícil. Exacte, no la vam fer tant. Mira, aquí ara em comentaves que hi havia una soca principal que s'ha assecat, no? Tu ara hauries de veure que amb aquestes branques que et queden, quines serien les branques principals. I a vegades, inclús, les pots manar tu una mica, de dir, mira, m'interessa perquè s'obrin una mica, és a dir, no deixar dues branques principals molt juntes, més aviat que una que vagi cap al sud, i una que vagi cap al est, i una que vagi cap a l'est, de manera que obres la planta, saps?
Sí, estan ben orientades, perquè si veus que una surt, però veus que s'orienten cap al nord, cap al sud, és a dir... Llavors, quan tu podis, deixa una branca una mica més llarga, que seran les que acabaran sent...
T'imagines una morera petita, doncs és com la part de baix, si hi ha la creu de l'arbre, la creu de l'arbús, que d'alguna forma determinarà cap on anirà. Una miqueta més llargues, que siguin les que, si no es gela prou i tal, aguanten, agafin força i cada cop siguin una escorça més resistent per aguantar la gelada. Però fixa't, això, aquesta part que s'ha mort, en vez de preocupar la teva mare, li dius, que bé, mama, perquè això vol dir que aquesta planta cada cop es torna més resistent al fred.
És a dir, quan rep un mal, apren d'aquest mal a intentar saber on està i adaptar-se al lloc. No vol dir que no es torni a gelar, però vol dir que serà més difícil i cada cop serà més resistent. Hi ha gent que té Maria Lluïses que gairebé no perden la fulla tot l'any. Però clar, són Maria Lluïses que porten més de 20 anys.
Si fa no fa, la nostra deu estar més o menys igual. Que bé, i et perd la fulla durant... No, no, la fulla no la perds, això, que només tenia el tronc principal allà supersec. Imagina't, doncs això és un gran símptoma, eh? Pensa que és una planta que la majoria de gent, diem que és de fulla, caduca, que ara mateix es posa groga, es posa molt seca i cauen les fulles. Que se't mantingui la fulla tot l'any vol dir que és una planta, el que dèiem, molt adaptada i molt resistent. Que bé, que bé que tens marit llesa per molts anys.
Molt rebé. Moltíssimes gràcies per trucar-nos. Gràcies per escoltar-nos. A vosaltres per escoltar-me. No, home, no, al contrari. Molt bé. Doncs passa pel nostre gardent quan vulguis i tens una panera de Nadal per tu.
Moltes gràcies, bon dia. A reveure, bon dia. Com aprenem, eh? M'agrada molt escoltar-te, però m'agrada molt també això, escoltar les consultes de la nostra audiència. És que és així, compartir-me al final. Exacte. I el dubte del Pau potser ajuda a resoldre el dubte o la manera de procedir d'un altre oient. I això que ha dit el Pau, que és tan absurd a vegades, és a dir, no, és que ens han ensenyat allà...
unes tanques, les talles d'una manera, plantes decoratives és més fàcil donar la forma, però llavors tens alguna planta que dius, escolta'm, aquesta planta no la vull tallar, com una balla, com es talla, què faig, no? I lo normal és el que ha dit el Pau, de dir, no faig cap intervenció abans de fer-li mal, no? Perquè és veritat que una mala intervenció o un mal moment o així seguirà negatiu, però en canvi una positiva, és que és el doble de positiu, estic segur que el Pau a partir d'aleshores, a partir d'aquest any, ja apoderarà el jasmí cada any, perquè quan vegi la fluoresció que li farà
Després d'una por d'un jesmi que no s'hi ha deputat mai, clar, dirà, quina passada, no? Hauríem de perdre potser també una miqueta la por. Hauríem de perdre la por, totalment, totalment. I Eduard, és com adobar. Era molt típic la gent que adobava i de cop hi ha un cop que han adobat massa i han cremat les plantes.
se'n mor. No tornarà a passar. Exacte, exacte. Doncs és la manera. És com quan te puixes un cactus. És molt típic un nen petit tocar un cactus, es puixa i plora. No el tornarà a tocar, no? Doncs a pudar ens passa que a vegades podem i a vegades hem fet una mala poda i veus que aquell any de morera o el roser amb prou feina es brota i dius que m'he passat, m'he passat, m'he passat, m'he passat. He vist cada any que anava millor, cada any més i jo, doncs, com que va millor, doncs li faig més. No passa res, no passa res. El bo és molt difícil matar una planta pudant, eh?
És molt difícil, hauria de ser. Però si fes fred, això que deies ara també, de què s'ha de protegir? Compte, perquè ara la setmana que ve diuen que de cara a Nadal i Sant Esteve ve un fred. Mira que Nadal i Sant Esteve sempre fa bon temps, eh? El Nadal és com un dia que dius... És màgic, no? Allò de cap d'any de màniga curta...
Durant les hores de sol, eh? Sí. Sabem que l'Eduard sempre era d'anar a manera curta, però es refereix a l'hora del vermut a fora el sol, no? Sí, sí. I diu que la setmana que ve ve fred, és cert, és cert. No sé si ve fred, fred com a tal, però sí que ve mal temps, no? Però és veritat que... Com que mal temps? Com pot ser que tu diguis que ve mal temps? Bon temps, mal temps, però mal temps és preciós, tio, m'encanta. M'encanta, m'encanta. Escolta, de la mateixa manera que no hi ha les estacions aquí, oi?
No em diguis, ara l'Eduard és com que em veu ratllar. Mira, només si estàs a alta mar, perquè plogui fa mal temps. Vull dir, escolta, a veure si quan cauen aquells patacs d'aigua que es descontraven i tot això. Sí, eh? Vull dir, el carrer mateix. No estem enfotent de ningú, eh? Mira, l'altre dia estic amb els pastorets de Torre d'Embarra, amb tema de reacció i tal, i estic amb un tècnic de so, que és de falset. I clar, no va poder venir perquè se li va inundar a casa, terrible, eh? 160 litres superràpid, no sé si ho has vist.
I falset, això va ser dimarts. Terrible. A vegades si cau molt de cop i si és... Evidentment tenim un cantant que diu que al nostre país no hi sap ploure, mai sap ploure. Però ens encanta que plogui, ens encanta que inclús... El vent és el que pitjor porto, però tot és bo. Un dia vam parlar també del transport de llavors i com el vent ajuda i és fantàstic.
Doncs bé, molt contents que l'audiència participi, tot i que hagi trucat al Pau i s'emporti la panera, podeu seguir trucant al 977 65 06 93, i ens encanta, i ens encanta que participeu i aprendre de vosaltres. Molt bé, ja no me'n recordo. Eduard, parlarem de com les empreses estan fent de posar planta al seu despatx, i una cosa que està passant, que ho estan potenciant cap aquí, és que hi ha empreses que em comentaven...
que vam fer una intervenció fa coses de set mesos i vam decorar una oficina en planta molt bé, molt bé. Molt bé vol dir no una planteta damunt del despatx, sinó que hi ha una xerena de planta, hi ha una secció, una zona que treballa en un ordenador i sembla com que gairebé estiguis en un pati. Doncs saps què els ha passat a aquesta empresa? Que han reduït la gent que fa teletreball.
És a dir, la gent que treballa ara vol anar... Podríem fer un dia de teletreball a la setmana i es troben que ningú està fent teletreball. I diu, és que és una passada. Si hem aconseguit que la gent estigui de tan bon rotllo a la feina que ens venen i no volen estar... O sigui, que... Vaig a treballar, vinga! Bueno, perquè han generat... I diu, és fort perquè no som conscients ben bé què és, fins que vam dir, és que és des que l'oficina està així.
Saps? Perquè és veritat que està comprovadíssim, això ho hem dit moltes vegades. Google, en canvi, diuen que et posen uns futbolins i un... Bueno, les instal·lacions de Google tu les has vist realment? És a dir, no hi he estat, eh? A les instal·lacions de Google de Madrid, però sí que les he vist, sí, sí, amb zones d'oci, amb zones de lleure, de menjar... La part de jardí i la part d'oficines, la dels Estats Units, la que ara no em surt el centre, aquest, el més gran...
I la de... Caram, als Estats Units el lloc on sempre estan totes les empreses és igual. A Manhattan? No. Les tecnològiques tenen un... A Silicon Valley. A Silicon Valley, exacte. I després també els Emirats tenen entre els ordenadors paixeres i terraris amb plantes i és una passada, és un sotobosc i és una meravella. Jo em distrauria. És una meravella.
Bé, és que ells el que generen és per producció, no per hores. Llavors, tu has de fer projectes i els acabes per hores, però sí que tenen comprovadíssim que el fet que estigui bé la persona fa que rendeixi molt més, saps? I cuidar la persona. Llavors, cuidem-nos en altres. I el fet de tenir plantetes a casa, que a vegades pots pensar, ai, és que se'm mora, ai, no hi penso mai. Hi ha una cosa que a mi m'incomoda molt,
No sé si has compartit, eh? Que és el test a dintre, a casa, a l'hora de regar, amb els plats i tot el... Oso, ara aquí... Em faig servir la paraula merder, eh? Que tampoc no és... No està ben dit, però... Tu ara visualitzes el test de fang amb un plat a baix i tal.
Mira, hem de tenir coses que siguin còmodes a casa. Hi ha molta planta que és de poca aigua, les sensibires, les temioculques, són les més típiques i resistents, els potos, la planta de diner, planta que sigui superfàcil. I normalment és el test de plàstic dins d'un test de ceràmica bonic. I prou. Zero. Perquè zero merder, és decoratiu, és bonic, i són plantes de molt poca aigua.
Però el fet de posar 4 o 5 plantes al menjador, i dius 4 o 5 al menjador, en sèrio? Si amb una n'hi ha prou? Clar, és que quan canvies el concepte de dir, ostres, que m'envolto de planta, o en tinc dos al menjador i dos a la cuina i un al passadís, i dius, però com pot ser que de cop... I no ets conscient de per què, però clar, quan...
L'empresari, això va ser molt fort, perquè són dos socis, aquest que t'explicava, i tot bé perquè la dona d'un soci insistia molt en aquest tema, no? I l'altre soci, que finalment ens va contactar i això, pensava que era més una cosa, perdona, de la parella, que li agradaven molt les plantes, i les plantes, les plantes... I al final ho va fer gairebé com perquè, mira...
Fem-ho i ja està. I ara ha posat casa seva, el tema ha sigut aquest, de veure que estan tan a gust la feina, ha volgut posar a casa seva també el tema de més planta. Quan som conscients que les plantes ens porten aquest benestar, aquest contacte constant, aquest això, i una cosa que ens passa al Nadal, és que decorem la casa, però hi posem també molta natura a la casa, les molses, les pronseties, que si la Bet, que la Bet a vegades és de plàstic, però greu-los.
ens posem aquestes branques que ens agrada tenir d'eucalipto a casa, que s'assequen, aquests rams que s'assequen, i aquesta natura ens fa sentir aquest benestar, que còmode a casa, que bé, que a la pandèmia també ens va servir molt per dir, ostres, la planta, i teníem aquesta mena de cuidar a casa perquè estàvem a casa,
El fet d'estar a gust de casa, ser-ne conscients, fa que de cop valoris molt el fet d'estar amb la natura. Com s'escoll la planta idònia per posar dintre de casa? Més enllà d'en ser més o menys o vull estar-hi més a sobre o no? Va molt més en com ets, Eduard. Sí? Jo et feia aquesta pregunta més encarada allò que de vegades ens has explicat. Per exemple, quan volem dissenyar o volem plantar un no sé què al jardí,
Que ens has dit que hem de pensar en la funció que li volem donar, si és per producció, si és per ombra o per què sigui, i en com s'acabarà fent de gran. A l'interior no haurien d'anar així. No? Com es fa això? Primer que tot, eliminar allò el típic de... Aquest racó què hi poso? Hi poso una planta? Si no, la planta va amb un racó amb llum.
Sí, és molt típic de la cantonada del menjador, allà a la cantonada aquell racó hi posa una planta, i això se'm mora. No, primer amb claror. O sigui, això és bàsic, d'acord? El racó en tenia llum no hi podem posar una planta natural, és inviable. Però un racó amb claror, sí. I llavors, segons les teves necessitats, segons com ets tu. Hi ha gent que l'arrega cada dia, cada setmana. Ostres, doncs llavors un tipus de planta que és de planta de molta aigua. I la gent, és que no hi penso mai. És que, perdona, és la meitat que tinc les plantes, saps?
és un altre tipus de planta. Llavors, o per comunitat, mira, és que jo, com el que deies tu, a mi no m'agrada regar les plantes de dins, m'agrada agafar la manguera fora i regar, però de dins, com menys... Llavors, plantes de zero rec i zero manteniment. I tenim plantes que poden estar... Sí, però, per exemple, no ho sé, veiem un dia, ostres, passem per les vostres instal·lacions, ostres, ai, mira, una iuca, ai, que bonic, que maca.
Però la lluca s'acaba fent gran, com tot, i quan comença... Però la lluca a l'interior, Eduard, es fa molt, és molt típica, perquè a l'interior no creix tan ràpid... Però creix, i a la que... Estic parlant de mi, eh? Ja està. El dia que li vaig canviar el test, perquè dic, ostres, això comença... I mare de Déu nostre, si ho arribo sabent, no li canvio el test, perquè és que ara s'ha fet allò un palmarot. Fantàstic, Eduard. Mira, la lluca està allà.
Dóna'm al tallari, pobreta, però... La lluca es poda. Quan cobrem una lluca, això passa amb moltes palmàcies. Les dràcenes, les marginates, les llucas... La majoria d'aquestes plantes que veieu que són palmaretes d'interior i que veiem com que tenen diferents nivells. Quan veiem que tenen diferents nivells, si ens hi fixem bé, són 3, 4 nivells, 5, però són 3, 4, 5 troncs plantats un costat de l'altre...
tallats a la part de dalt i broten. Llavors, això literalment és un tronc tallat i podat i té una forma. A la part interior hem d'entendre que no ens agrada que les plantes creixin i ocupin un espai enorme, gran, a no ser que ens dediquem i que tingui una secció o un espai que diguis, mira, m'encanta i tinc aquesta zona així, sinó que més aviat volem que ens ajudin i ens decorin, però tampoc es facin enormes. Llavors, de tant en tant, les hem de tallar i les hem de podar. I aquestes plantes de tronc sembla com que, ui, on les tallo? Doncs tallar aquest tronc
de la iuca, es talla el tronc i dius, ostres, és que tallo el tronc i perdo totes les fulles. Talles el tronc, perds les fulles, allí brotarà en dos o tres mesos, és a dir, passat Nadal ho fas, sense cap problema, brotarà i de nou tindràs una altra vegada aquella forma. I aquell tronc que es tallat, a més, el plantes.
I de cop tens, amb tres o quatre troncs tallats de diferents alçades, tens una altra vegada. A més, és hiper-mega fàcil que broti, i dic hiper-mega perquè és que és tan fàcil que rebrotin aquests troncs, tan fàcil que el poses en una terra, el regues una vegada i potser no cal que el reguis més perquè et arrela i et rebrota.
i et rebrota en un lloc amb claror i de cop tens 3-4 pals que els estallem amb el fill i amb la filla, hem ajudat allà que ells els plantem al terra i veus com et rebrota de nou. I de nou tens una altra vegada una planta estilitzada perquè tens troncs i que t'ha embrotat. Només volia fer aquesta secció avui a acabar l'any de ser conscients de com ens va haver de tenir plantes al nostre voltant i el simple fet de tenir-les al voltant com de cop fa que l'espai on vivim, on passem tantes hores sigui més agradable i hagi més bon ambient i ens ajudi. Així que...
Només desitjar-vos a tots unes molt bones festes i, si pot ser, envoltats de natura. Joan Maria Vidal, un plaer. Ens retrobem el 2026. Vinga, que vagi molt bé. Nosaltres som les acaballes del programa d'avui. Va, que molt ràpid reflexionarem amb la Sònia Camí i la Raquel Martínez. A veure, altres us direu.
Vinga, ràpidament, una frase avui de William Huxley que va dir Quan una cosa deixa de ser objecte de controvèrsia, deixa de ser un assumpte d'interès. Reflexionem-hi, sisplau. Reflexionem-hi. Sònia Camí, Raquel Martínez, que acaba de passar un molt bon dia. Passi-ho bé. Adéu-siau. I a tots vostès els emplacem a seguir connectats i connectades a la seva sintonia de proximitat. Va joia el dia, torna demà a l'hora de sempre. A reveure.
Onalatorre, 107.0 FM i onalatorre.cat. Busques un lloc tranquil per gaudir de la cuina catalana? Al restaurant L'Ermita d'Altafulla t'esperem tots els dies al migdia i les nits de divendres i dissabte durant tot l'any per dinar sota el solet d'hivern envoltat de natura. I no pateixis pel cotxe. Tenim pàrquing gratuït per a tothom.
Vine i descobreix el gust de la calma amb plats de la terra i vistes úniques. Podeu trobar més informació a la web de Galera Group o al telèfon 600 433 213. Us hi esperem!
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
El coneixement sobre les plantes medicinals és un llegat que no s'ha de perdre. Prové dels orígens de la humanitat i actualment és ben vigent i necessari. Per això no et perdis el camí de les herbes amb la biòloga Alicia Herrera, un camí de natura, màgia i medicina que en seguir-lo ens porta a la descoberta dels sentits i sensacions.
El programa que parla de còmics, de la seva actualitat, dels autors, des del dibuixant fins al guionista, del clàssic europeu passant pels superherois i acabant per l'índia americà o el terror. En Pedro Vicente del Roble i Víctor Calderón a la teva ràdio local.
Aquesta setmana la farmàcia de guàrdia a Torredembarra és la farmàcia Miramar. Passeig Miramar 193 i Avinguda Pompeu Fabra 26. Telèfon 977 46 33 90. Farmàcia Miramar. On a la torre? La ràdio de Torredembarra. La teva ràdio de proximitat.
Notícies en xarxa.