et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa. Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de producció. El programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Bon dimarts, Baix Gaià. Avui és 13 de gener i és Sant Hilari. Ensetem Baix Gaià al dia, el magazín conjunt entre Altafulla Ràdio, Ona la Torra i Roda de Barà Ràdio. Seguim avançant la setmana i ara i aquí el que marca el ritme és el batec del territori.
A Torredembarra la subvenció per acabar el teatre auditori depèn de l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, els quals encara no tenen data d'aprovació. Tot i això, la Diputació de Tarragona ha concedit una subvenció de gairebé mig milió d'euros per fer les obres, però aquests diners no són suficients per a finalitzar-les. Si no arriben aquests necessaris diners per part del govern català, l'Ajuntament Torrenc buscarà altres vies.
Altafulla, amb l'objectiu de millorar la seguretat, es va posar en marxa el passat mes de desembre. Un nou sistema que recull totes les dades captades per les màquines lectores de matrícules de vehicles. Aquestes estan ubicades a tots els excessos de la vila. D'entre altres, una de les dades recollides és que més del 30% dels cotxes que circulen per Altafulla tenen menys de 5 anys.
I a Roda de Barà es posarà en marxa el programa Més Digitals a partir del mes de febrer. S'adreça especialment als majors de 60 anys, tot i que està oberta a majors de 16. I l'objectiu és lluitar contra la bretxa digital, promoure la igualtat d'oportunitats i acompanyar la ciutadania en l'ús responsable de les noves tecnologies. Els cursos són presencials i gratuïts.
Això que estan escoltant és Baix Gaià al dia, el programa de proximitat que connecta Altafulla, Torre d'en Barra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies.
En els pròxims minuts a Baix Gaialdia us proposarem un recorregut complet per l'actualitat. Començarem amb la previsió del temps, obrirem els diaris per repassar les portades de la premsa i també comptarem amb l'opinió, en aquest cas avui serà d'Òscar Ramírez, el periodista Òscar Ramírez, col·laborador habitual de Baix Gaialdia. Per tancar aquest tram de Baix Gaialdia ho farem amb una pàgina musical. No es moguin, que comencem!
Els parla Sònia Camí i Raquel Martínez. Bon dimarts. Molt bon dimarts, com estem? Doncs molt bé, avui tenim el dia una miqueta així, que em sembla que vulgui ploure, no? Sí, molt rúfol. Semblava que hagués plogut fins i tot, perquè aquest matí hi havia moltes voreres purament molles i jo crec que era de la humitat, de com aquesta nit ja anava condensant tota aquesta humitat. No sé, veurem si plou o no, ara que ens ho digui el nostre meteoròleg.
Exactament, ben aviat coneixerem quina serà la predicció meteorològica. Tenen sintonitzat Altafulla Ràdio, Alta Torre i Roda de Barà Ràdio, som Baix Gaià al Dia. Benvingudes i benvinguts a la ràdio de proximitat. Som-hi! Baix Gaià al Dia, la veu del territori.
I abans de posar fil a l'agulla i repassar tot el que els hi hem estat preparant per avui, aixequem la vista i mirem cap al cel. És moment de saber quin temps ens espera les properes hores i els dies vinents del Baix Gaià, perquè la meteorologia també condiciona el dia a dia al nostre territori. La previsió del temps arriba, com sempre, amb criteri coneixement de la mà de Lluís Mipérez. Molt bon dia!
Bon dia, un temps una mica diferent respecte ahir en el cas del camp de Tarragona i és que n'ha aparegut força núvols que a hores d'ara tapen el cel a gran part de les comarques tarragonines. Són núvols que per molt amenaçadors que es veuen i baixos fins i tot que ho són, no provoquen pluja. Sí que en algun moment tenim molt mala visibilitat i fins i tot s'ha format alguna boira cap a la conca de Barberà, sobretot. Són núvols que persistiran fins al migdia, aproximadament. Després s'aniran trencant una miqueta sense quedar el cel net del tot.
perquè a més a més encara quedaran també alguns núvols prims per sobre d'aquests núvols tan baixos. Remarquem, tot i que el cel es vegi amenaçador durant molts moments, de pluges no n'esperem. I també aquests núvols han frenat la temperatura mínima, per tant ha pujat una mica aquesta temperatura i a hores d'ara no fa tanta fresca com ahir. La tarda acabarà sent agradable quan acabi sortint el sol, màxima és fàcilment al voltant dels 15-16 graus en molts casos. N'estem pendents a la xarxa.
Doncs gràcies, Luismi, per posar-nos el dia amb el temps. Nosaltres seguim endavant a Baix Gaià al dia amb més actualitat de casa nostra perquè tot seguit és moment de fer un cop d'ull a la premsa del dia. Cada matí de 9 a 11 connecta amb Baix Gaià al dia.
Obrim ara el quiosque informatiu del dia. Comencem mirant cap a casa el camp de Tarragona per saber quins temes ocupen avui les portades dels mitjans del territori. Després ampliarem la mirada per repassar també la premsa d'àmbit més general i situar-nos en els assumptes que marquen l'actualitat al conjunt del país i fora de les nostres fronteres. Entrem doncs en matèria, Raquel, que destaca avui la premsa tarragonina.
Si comencem pel diari més, el titular és que l'estació de l'AVE estrena pàrquing regulat gratuït. A la carretera d'accés s'han instal·lat blocs per impedir que s'hi continuï aparcant. La imatge és per l'alcalde de Tarragona, Rubén Vinyuales, que...
Ahir feien un acte públic per presentar el Tour de França, el pas per la demarcació de Tarragona, i diuen que es mostra entusiasmat amb la sortida del Tour 2026 que acollirà Tarragona. Diu que serà un motiu d'orgull col·lectiu. Diu que és el més gran que ha passat a la ciutat des de l'època d'August.
Potser... Bé, no sé si una exageració o no. Després ho comentarem amb el nostre col·laborador, l'Òscar Ramírez. Anem a la ciutat de Reus, on la remodelació de l'entorn del Condecito estarà enllestida abans de l'estiu.
A Tarragona, la Generalitat destinarà 2,1 milions d'euros a la museografia de la Nacròpolis, que continua en obres. I Torredambarra, avui és portada al diari Més, perquè millorarà Caldània, que tindrà 17 nous horts públics.
Avui també en portada l'entrevista Esther Roquer, col·legiada de l'any a Reus del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. I una notícia més, la Guàrdia Urbana adquireix un cinemòmetre per controlar que els patinets no puguin superar els 25 km per hora a la ciutat.
És el que destaca el diari Més. Anem al diari de Tarragona, que expliquen que bonificaran els propietaris que no apugin els lloguers. El govern els condonarà al 100% de l'IRPF. També s'aproven mesures per intentar controlar els lloguers temporals.
La imatge és d'un gran vaixell patruller i ens expliquen que Rapsol invertirà a Venezuela. Moncloa no pressionarà a la petrolera. Altres companyies com Shell i Chevron també ajudaran a Caracas, és el que diu el diari de Tarragona. Hi ha en imatge també l'alcalde Vinyoles amb un quadre
d'una imatge del Tour de França per Tarragona a les mans i expliquen que el Tour de França serà l'eix de la promoció de la ciutat. La ronda francesa unirà 63 localitats catalanes. Avui el tema principal també a l'obertura del diari són...
Les mesures de la pesca diuen més mesures injustes de la Unió Europea contra la pesca d'arrossegament de Tarragona. Diuen que Brussel·les exergeix més pressió sobre els pescadors i ara els obliga a pesar també el gènere.
En infraestructures, 13,2 milions addicionals per l'intercanviador de Vilaseca. És la notícia destacada en mobilitat, junt amb la de l'aparcament provisional a l'estació del Camp de Tarragona, que ja entra en funcionament. Està vigilat i evita l'aparcament incontrolat i insegur.
I un apunt esportiu d'àmbit general, Florentino, César, Xavi, Alonso i Escoll, Álvaro, Arbeloa com a substitut. És el que destaca en aquest dimarts 13 de gener.
Perfecte, Raquel. Ara repassem les portades dels diaris més generalistes. Comencem amb el periòdico. Sánchez bonificarà els arrendadors i Feijó promet un milió de pisos. Els incentius fiscals aviven les picabaralles entre la Moncloa i Sumar. El president anuncia una rebaixa del 100% de l'IRPF als propietaris que mantinguin el preu en la renovació dels lloguers. El líder popular proposa a Barcelona donar més finançament a les comunitats que construeixin més.
En portada també nova era per a Rodalies, també com us comentàvem a l'informatiu, el director del metro, Òscar Pleià, serà el capdavant de l'empresa mixta acabada de construir que tindrà l'exsecretari d'Infraestructures d'Esquerra, Marc Sangles, en el Consell d'Administració. I la imatge és la significació d'aquesta nova era.
La justícia avala el veto als cotxes sense etiqueta a les zones de baixes emissions de Barcelona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dona el vistiplau al nou reglament del 2023 actualitzat després d'haver de ser tombat el 2019. Parla també que l'Iran s'obre negociar amb els Estats Units però continua reprimint. El futur clínic s'inaugurarà el 2035 després d'una inversió de 1.700 milions.
i el Teatre Català consolida 3 milions d'espectadors en un any rècord. La Vanguardia Sánchez anuncia rebaixes fiscals als propietaris que no apugin el lloguer. El sector immobiliari valora la mesura que pot arribar al 100% de l'IRPF si es manté o se baixa l'arrendament.
En portada d'imatge, pla del PP contra l'infern fiscal català. El president del PP, Alberto Núñez Feijo, va reunir ahir a Barcelona la cúpula del partit, és de fet la imatge que es veu en portada, que va analitzar la proposta de finançament autonòmic del govern central. Feijo va dir que el pla perpetua l'infern fiscal que pateix Catalunya i va prometre que si governa hi haurà una alternativa millor. El líder popular també va presentar un pla per construir un milió d'habitatges.
Rute evita fer costat a Dinamarca en la crisi de Groenlàndia. El secretari general de l'OTAN reitera que Trump està fent coses bones en defensa. Més temes, el patronat de la Caixa renova 4 anys més feiner a la presidència. En transport, creada l'empresa mixta de Rodalies, el Reial Madrid, Arbeloa, relleva l'Onso, destituït de manera fulminant. I també parla dels globus d'or, diu una batalla tras otra, cap als Òscars?
Passem a la portada de l'ara. Pressió a Junts perquè s'assumi el nou finançament. Sánchez es compromet a suar la samarret al Congrés i Junqueras demana una reunia a Puigdemont. Els Juntaires mantenen la intenció de presentar una esmena a la totalitat que faria caure la proposta.
Trump estudia com intervenir a l'Iran de ciberatacs a bombardejos. El president dels Estats Units estan analitzant diverses opcions per a una possible intervenció a l'Iran, que segur que s'ha mostrat obert a negociar. Però les protestes continuen i també la brutal repressió del règim.
Els pagesos aixequen els talls de carreteres després de reunir-se amb Salvador Illa. També avui en la portada de l'Ara i llegim, Òscar Pleià, director general de la xarxa de metro, liderarà Rodalies. La nova empresa es constitueix oficialment. Isidre Feiner renova 4 anys més com a president de la Caixa i en esports el Madrid fulmina Xavi Alonso i el substitueix per Arbeloa, tècnic del filial. Acabem les portades amb el punt avui que titula Sota les urpes dels Estats Units.
Trump inaugura una nova era d'intervencionisme a l'Amèrica llatina i a tot l'hemisferi occidental. En la crònica el dia d'ahir, signada per Pere Bosch i Cuenca, una senzilla qüestió de temps dels 500 anys de la Groenlàndia danesa, segons Donald Trump, als 232 dies d'una llegenda del Real Madrid. I en el suplement l'esportiu, la derrota contra el Barça provoca la destitució de Xavi Alonso.
Doncs aquest és el resum del que avui obren les portades de la premsa. Titulars que ens ajuden a entendre què està passant i cap on va l'actualitat. I nosaltres seguim a Baix Gaià al Dia amb més continguts de proximitat i més veus del territori. No marxin, que encara queda molt programa per compartir.
Doncs és hora de conèixer l'opinió, en aquest cas, del periodista avui, Òscar Ramírez, no, Raquel? Doncs sí, el tenim al telèfon i li agraïm que ens pugui atendre una setmana més i comencem l'any donant-li la benvinguda, desitjant-li també un bon 2026. Òscar Ramírez, com estàs?
Molt bon dia, molt bon any, estic molt bé. Molt bé, ell és periodista i també escriptor, i deixa'm dir d'entrada, Òscar, que estàs d'enhorabona perquè comences l'any presentant un llibre que ja va veure la llum fa un temps, però es tracta d'una edició molt especial perquè serà en Braili, és així.
Sí, jo crec que soc molt afortunat, almenys m'hi considero, perquè l'11 em va comunicar ara fa uns mesos que un dels dos llibres, el de Tot el temps és una illa, l'havien triat per passar al sistema de DC, que és el sistema sonor per la gent que té problemes evidentment visuals, per la gent més invident, que té algun tipus de
discapacitat visual, i que també el passava a Braille. I fruit d'aquest acord que ells van assolir per passar-lo a aquests dos sistemes m'han convidat a presentar-lo a l'11 de Tarragona aquest dijous a dos quarts de sis de la tarda i serà un plaer estar acompanyat de tota la gent que pugui venir. A més a més, estan previstes lectures d'uns dels textos en Braille i jo podré explicar de què va el llibre, per què vaig fer-lo i una mica parlar de la meva trajectòria i escoltar el que digui tota la gent que estigui allà present.
Doncs aquest dijous a dos quarts de sis, oberta a tothom, no? Fins un pliaforament, entenc? Sí, la 11 això ho vol destacar, perquè sovint a la 11 li passa com amb els restaurants que hi ha als hotels, que normalment la gent es pensa que només són dels hotels i no exclient de l'hotel no hi pots entrar, doncs a la 11 li passa el mateix, no? La gent es pensa que pel fet que
sigui un espai per la gent, per als afiliats de la ONCE no hi poden entrar. I la ONCE vol destacar que tots els actes que fa estan sempre oberts a tot el públic en general i per tant serà obert a tothom. Doncs estàs d'enhorabona, comences bé l'any i no és pas l'únic llibre que presentes aquest mes de gener. No, justament, aquest del Tot el temps és una illa, és un llibre que és del desembre del 24,
El que presentaré d'aquí a pocs dies, el 24 de gener a Altafulla, serà el nou llibre que, diguem, l'últim que he escrit, que es diu Jo, Sofí, i que és un assaig sobre el sofisme. Parlo de què és un sofí, què és el sofisme, quina és una mica la història de tot aquest moviment, i parlo també per aquest llibre, diguem que,
m'hi explica una mica de la meva experiència en l'àmbit del surfisme. És un llibre de petit format, és un assaig, és el primer assaig que he escrit i el presentaré això el 24 de gener. Molt bé, doncs això ens ho apuntem i de cara a l'agenda dels pròxims dies ho destacarem. I tant, molt bé. Doncs Òscar, avui bé, teníem en portada uns quants temes per comentar també amb tu, és que
Se'ns ha escapat quan llegíem el titular avui del diari i més de la presentació ahir del Tour de França que es va fer a la ciutat de Tarragona. Hem fet un comentari, que normalment evitem fer comentaris quan llegim els titulars, però se'ns ha escapat. Segurament és una exageració el que va dir l'alcalde Vinyoles explicant i posant en valor que el Tour passi per Tarragona. Diu que és el més gran que ha passat a la ciutat des de l'època d'August.
Entre poc i massa, no? Que digui això a l'alcalde de Tarragona, a mi em sembla dit ras i curt una anada d'olla, d'acord? I que crec que és fruit, vull pensar, d'una farància desafortunada. No vull pensar que sigui fruit del desconeixement de tota la història de la ciutat, perquè si segons ell, d'ençà de la presència d'August, aquí no ha passat res més important com que passin, amb tot el respecte, quatre bicicletes,
per la ciutat, doncs a mi em sembla una mica trist amb tot el que ha succeït en aquests 2.000 anys a la ciutat de Tarragona, amb tot el recorregut que té, tota la història, tot el llegat, tot el patrimoni. En fi, dir que és el millor que ha passat, em sembla, reitero, una relliscada molt important. Sobretot també perquè és un tema esportiu i l'esport no mou a tanta gent com ens pensem i dins de l'esport el ciclisme tampoc mou a tanta gent. Per tant, estem acotant molt el terreny de la gent que li pot interessar
que el tur pugui passar per la ciutat de Tarragona o no pugui passar. Molta gent pensarà que no vol que passi, perquè, a més a més, cada cop que passen bicicletes per una ciutat, hi ha el tancament del trànsit amb els moments que això causa a l'usuari final. És a dir, que moltíssima gent, si hagués de fer una votació popular, votaria que no, que no cal que passi el tur per la ciutat de Tarragona. No dic que sigui dolent, eh?
Però no és ni de lluny algú que puguem destacar com a tant positiu i el millor que hagi passat els últims 2.000 anys. Crec que els assessors de l'alcalde de Tarragona, que crec que en té bastants, li haurien de dir que aquelles relliscades no van massa bé.
Ai, doncs aquí al Baixgai ja s'han fet molts esforços perquè passés el tour de França per l'interior de les localitats. Finalment m'assembla que ho haurem de veure per la variant per fora, per la carretera, però bé, aquí es destaca que serà pràcticament l'eix de promoció turística de la ciutat de Tarragona com a mínim, ho destaca avui al diari de Tarragona també en portada,
però serà, doncs això, un revulsiu important. Al costat del de l'eclipsi, eh?, que aquest també és un altre fenomen que veurem, eh?, quants milers de persones pot acabar portant per aquí. Clar, la diferència, Raquel, és que un eclipsi, d'acord?, et porta a gent de tota Espanya o d'altres bandes del món que arribarà aquí, sostatjarà aquí, menjarà aquí i farà compres aquí, i per tant et deixa...
un balanç econòmic molt positiu. En el cas del Tour, el Tour no hi ha gent que segueixi el Tour per tot el món. No et portarà un grup de ciclistes que, si és cert, beneficiaran un o dos hotels, perquè els ompliran, evidentment,
amb els corredors i amb tots els equips, però repercussió pel comerç, per exemple, no en tindrà ni una, i repercussió per la ciutat a nivell d'impacte visual i mediàtic sí que en pot tenir. Per això realment ho traduirem en cabat enguany. És a dir, com podem calcular d'una forma concreta que el tour, pel fet que surti per televisió a Tarragona,
ens portarà aquí més turistes al turm o gent de l'àmbit de l'esport i Tarragona no destaca justament per fer activitat esportiva de forma constant. Bé, és un dels temes que avui trobem en portada, però un que és molt important i que afectarà també moltíssima gent.
Són aquestes mesures, almenys s'han anunciat, veurem quin acaba sent l'impacte real, però es vol bonificar els propietaris que no apugin els lloguers. El president del govern, Pedro Sánchez, ha explicat que condonaran el 100% de l'IRPF. Tot plegat...
també a la línia de voler tenir mesures per intentar controlar els lloguers temporals. No sé si arriben potser massa tard aquestes mesures, però fa falta que es comenci a regular d'alguna manera. Si més no, ho estan demanant a crits moltíssimes persones que es veuen amb una vulnerabilitat malgrat tenir feines, nòmines, etcètera.
Tu ho has dit, arriben, però arriben molt tard. Aquestes mesures havien d'arribar fa molts mesos. No s'havia de permetre que la bombolla immobiliària, en aquest cas del mercat del lloguer, s'inflés de la forma que s'ha inflat. No s'havia de permetre que els tenidors de grans blocs d'edificis i de grans lloguers, perquè hi ha moltíssima gent que té una gran part del parc immobiliari,
a les seves mans, poguessin fer i desfer a les seves... a Sosany, si es diu en castellà, no? Que hagin fet el que han fet amb els preus dels lloguers. Que hagin jugat d'aquesta forma amb el futur de la gent, perquè al final el que hem fet ha estat escanyar encara més a la societat. No oblidem que el problema al final el té la gent que vol llogar per culpa d'una gent que ha col·locat els preus que ha volgut i per culpa d'un estat que no li ha marcat uns preus límits. El mercat de la competència...
se l'han passat per la folra i això ha permès inflar com han volgut el preu del lloguer. El parc immobiliari que tenim ara mateix arreu de l'Estat està en una part paralitzat perquè no s'ha seguit apostant els darrers anys com tocava, també perquè n'hi ha hagut polítiques governamentals, per la rehabilitació hi ha una gran part del parc immobiliari que està tancat,
que està una part en mans dels bancs i una altra part en mans de gent que prepareix tenir un pis tancat que no pas rehabilitar-lo per posar-lo al mercat del lloguer i això també és un problema important que crec que s'ha de solucionar d'alguna forma l'estat de rescatar tots aquests pisos que estan en mans dels bancs i per altra banda d'oferir a les persones que tenen propietat els pisos tancats
les màximes possibilitats per fer la rehabilitació. Què s'aconsegueix amb això? Tenir al mercat, ara mateix, molta més oferta de la que hi ha, perquè com la demanda és altíssima i l'oferta és mínima, es pot permetre el luxe, qui vulgui, d'augmentar el preu de lloguer d'una forma insultant, abusiva, i fent un acte que jo diria fins i tot que podria ser punible, però que no ho és, perquè l'Estat no té mecanismes ni té estructura
per posar-hi solucions. Ara les estàvem posant, però no es posen molt tard. Però els socis del PSOE en el govern de coalició ja han dit que no donaran suport a la mesura perquè, per exemple, des de Podem es diuen que estan en contra de fer regals als rentistes i, per exemple, Òscar Matute de Build-up ha dit que el que ha de fer el govern és prorrogar els contractes de lloguer que acaben aquest 2026 i no regalar diners públics
als llogaters perquè guanyin encara més. Però a mi em sembla que la postura de Podemos en aquest moment és molt equivocada. És a dir, la solució per on passa, llavors, segons Podemos, que aportin una solució coherent. Però el que està clar és que l'única forma d'aquest lloguer no pugi ara mateix és o regules el marcap de la competència de forma radical amb un nou marc legal, que això vol dir que primer l'has de presentar, l'has de redactar, l'has de presentar al Congrés de los Diputados i l'han d'aprovar, que ho té complicat en Sánchez,
perquè li aprovin coses. Suposant que li aprovin, ha de passar al Senado. I al Senado, recordem que la majoria no la té Sánchez. És a dir, al final estaríem parlant d'un procés que duraria moltíssim temps...
que segurament no acabaria prosperant i durant tot aquest temps que es faria pel mig es seguiria inflant el preu del lloguer. Ara mateix crec que aquesta és la mesura més intel·ligent, encara que evidentment comporti que hagi de regalar o hagi d'incentivar fiscalment la gent que ja està guanyant-se molt bé la vida. Però és que no hi ha altra solució pel mig, eh?
Doncs és un dels temes que avui teníem en portada, volíem comentar també amb l'Òscar Ramírez aquesta qüestió i de retruc, doncs això, convidar-nos a assistir a la presentació d'aquest llibre tan especial que
A l'11 veurà la llum en aquest format que esperem que vagi molt bé aquest acte de dijous a dos quarts de sis de la tarda, Òscar. Tot el temps és una illa, serà un regal per a totes les persones que puguin fer-se amb aquesta edició que els permeti gaudir també de la literatura, malgrat no poder llegir en paper.
Seguirem en contacte, t'esperem aquí cada setmana també a Baixgai al dia. Òscar Ramiret, fins la pròxima. A la vostra disposició i esteu tots convidats i convidats a l'acta de l'11. Recordeu que podeu entrar gratuïtament sense cap tipus de problema a la seu d'aquesta organització i conèixer altres formes de llegir llibres. Fantàstic, doncs una abraçada, que vagi molt bé. Una abraçada, adéu.
Doncs posem ja a punt final aquest primer tram del programa i, com sempre, el tanquem amb música. Avui escoltem el tema Res és tan difícil, de Javito.
Fins demà!
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Hola, em dic Joan Brugués i us proposo escoltar el programa Sons a Cau d'Orell, una finestra musical obert al mar per deixar entrar els sons més mariners.
El coneixement sobre les plantes medicinals és un llegat que no s'ha de perdre. Prové dels orígens de la humanitat i actualment és ben migent i necessari. Per això no et perdis el camí de les herbes amb la biòloga Alicia Herrera, un camí de natura, màgia i medicina que en seguir-lo ens porta a la descoberta dels sentits i sensacions.
Descobreix la resposta a aquesta i moltes altres preguntes de la mà de l'Observatori Astronòmic de Sabadell. Actualitat, activitats o aspectes generals relacionats amb el món de l'astronomia. Acompanya'ns en aquesta meravellosa aventura. L'univers infinit. A la teva ràdio local.
Cinema a la xarxa, com el seu nom indica, és un programa de cinema, però no és un informatiu de cinema. Cinema a la xarxa parla de la vida i el cinema reflecteix la vida. Cinema a la xarxa, amb en Víctor Alexandra.
Cada setmana des de Perifèries us convidem a viatjar per sobre de les modes i tendències musicals. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10 per l'Arnau Vilà. Els pagesos posen fi a 5 dies de protesta i aixequen tots els talls a les carreteres en protesta per l'acord de Mercosur. Així ho han decidit en les diferents assemblees, celebrades els punts de concentració de la PSAT a l'Emporda i la C16 al Bergadà, on ara mateix s'estan netejant per garantir-ne la seguretat abans d'obrir-les del tot el trànsit. Nosaltres per ara connectem amb el Manal Medina de Televisió del Bergadà, que ens dona l'última hora. Bon dia, Manal.
Bon dia. Des del passat dijous, la via, just en el tram de la sortida de Gironella en direcció nord, s'han pogut veure els concentrats cremant pneumàtics, plàstics, fustes i fins i tot van arribar a tallar algun arbre pròxim a la zona. Aquestes accions han deixat el ferm de la carretera C16 amb molt mal vest i ahir al vespre, una vegada van decidir desconvocar la protesta, els pagesos i els seus tractors van abandonar la via, escortats per diferents patrulles dels Mossos d'Esquadra,
i aquests van poder comprovar sobre el terreny que no es podria obrir amb seguretat, especialment la via que va en direcció nord. Les tasques d'adequació ja es porten a terme aquest matí i encara no hi ha una previsió per tornar-la a obrir. Per tant, el pas alternatiu es continua fent per l'antic tram de la comarcal 1411 que passa per l'antiga colònia de Cal Rosal. Gràcies, Manel. Seguirem pendents. Bon dia. Bon dia.
I el govern anomenarà aquest matí els seus cinc membres del Consell d'Administració de la nova empresa que gestionarà Rodalies Catalunya. Començarà a funcionar l'any que ve amb un capital inicial de dos milions d'euros i la possibilitat que el govern de la Generalitat pugui ampliar la seva participació, que ara és del 49,9%. Com a conseller delegat es designa a Òscar Pleià, provinent de TMB.
I el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anuncia un reial decret llei que preveu bonificar el 100% de l'IRPF als propietaris que no pugin el lloguer dels seus habitatges. Tot plegat, mentre aquest any s'espera l'actualització de més d'un milió i mig d'arrendaments de pisos.
I la Generalitat comprarà per 135 en 25 milions d'euros els terrenys de la Universitat de Barcelona on s'ubicarà el futur campus de salut clínic, a l'entrada de la Diagonal. Així ho estableix un protocol signat per la Generalitat i la Universitat que fixa que la compra-venta s'ha de formalitzar abans del 31 de desembre.
Aquest futur campus es construirà a l'espai de 300.000 metres quadrats que ocupen ara les pistes esportives de la UB i es preveu que el nou clínic sigui una realitat el 2035 amb un cost de 1.700 milions d'euros. I pel que fa a la temperatura, avui els valors més alts arribaran al migdia a 17 graus a Ponent i amb 18 o 19 graus a l'Empordà, Selva o Gironès. Notícies en xarxa
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Bon dia de nou, Baix Gaillà. Som dimarts 13 de gener de 2026 i avui els portem diverses informacions destacades de casa nostra. Entre elles us hem parlat de l'escenificació d'ahir dilluns al Palau de la Generalitat de la Constitució de l'empresa Rodalies de Catalunya, amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre de Transports, Òscar Puente, com a principals protagonistes.
L'empresa començarà a operar l'any vinent i la primera línia que gestionarà serà l'R1. Renfe té una participació superior a un 50,1% i la Generalitat el 49,9% restant. L'objectiu és millorar el servei ferroviari que falta i fa. S'aconseguirà, doncs facin les seves apostes.
I d'aquí a res, canviem de registre. Al programa d'avui posarem el focus en dues qüestions que interpel·len directament la nostra societat i el nostre territori. D'una banda, parlarem amb Isabel Gomis, coordinadora de Reus i Comarques del Camp de Tarragona, de l'associació Dret a morir dignament. Amb ella abordarem el dret a decidir al final de la vida, l'aplicació de la llei, els dubtes més habituals i la importància de la informació i l'acompanyament en aquests processos.
I com cada dimarts, també reservarem un espai per al medi ambient amb l'eco del gaià, de la mà de gata, per conèixer les iniciatives que treballen per protegir i preservar el nostre entorn natural. Reflexió, territori i compromís social tot plegat al programa d'avui. No se'l perdin.
Avui a Baixgallà al dia volem conèixer l'associació Dret a morir dignament, que és una entitat sense nit de lucre, fundada l'any 1984, que defensa la llibertat de tota persona decidir el moment i la manera de finalitzar la seva vida, especialment quan es pateix un deteriorament irreversible o un sofriment insuportable.
Avui volem conèixer com funciona aquesta entitat, com ajuden les persones, com les atenen, i també algunes qüestions legals que ens poden esclarir, alguns dubtes que poden sorgir en situacions que no tenen per què ser gaire senzilles, evidentment, de viure.
Avui ens acompanya la vicepresidenta de l'Associació Dret a Morir Dignament a Catalunya, Isabel Gomis. Gràcies per venir. Moltes gràcies, com deia. Molt bon dia. Bon dia i gràcies per donar-nos veu. També ens acompanya una de les voluntàries de l'associació, que és la Mercè Rabanal. Molt bon dia, Mercè. Molt bon dia.
Gràcies per venir a les dues a donar a conèixer aquesta entitat que, bé, esteu fent un servei important que potser no és gaire conegut i ens agradaria que ens expliquéssiu, no? Primer, com va néixer, o sigui, amb quins objectius vau fundar aquesta entitat sense ànim de lucre? Bé, Dret a morir dignament té 40 anys de vida.
que es diu aviat, no? I va néixer una mica a partir de conèixer que en altres llocs d'Europa existien i hi ha uns drets, uns drets sanitaris, uns drets a defensar què volem en el moment de final de vida i no ser simplement receptors del que la sanitat en aquell moment deia, no?
40 anys de vida i cal dir que recentment ens van donar la creu de Sant Jordi i també un premi al voluntariat. I que DMD és una associació a nivell federal, però a Catalunya tenim la central a Barcelona,
I tenim una sèrie de punts locals per desenvolupar una mica tota la nostra activitat. Val a dir que DMD és una associació sense ànim de lucre, formada exclusivament per voluntariat.
i a confessional, o sigui, s'accepta tot tipus de respecte màxim a les ideologies. I està integrada per diferents professionals del món de l'educació, del món de la sanitat, del món de la justícia... Qualsevol persona que té interès en treballar per defensar aquests drets és convidada a formar-ne part.
Fer un acompanyament que va, entenc, des d'un àmbit potser més psicològic, emocional també, però també és important l'avançant legal. Exactament, sí. Aquí és on val a dir que Catalunya ha sigut pionera en la defensa, en portar endavant la llei de l'eutanàsia,
que es va publicar al març del 2021, però que des del 2015 ja s'hi estava treballant i portant al Parlament a través de les persones que, diríem, del món de l'àmbit de la incidència política i tal, ha sigut un pilar, diríem, fonamental per portar aquesta llei endavant i després portar-la al Congrés. També val a dir que
L'altra eina que tenim, que és el document de voluntats anticipades, la Mercè després us en parlarà una mica, val a dir que és vigent des de l'any 2000 i que poca gent ho coneix. Moltes vegades el que passa és que quan han tingut familiars propers que s'han trobat en una situació límit insuportable
No se sapigut mai gaire bé què fer i els familiars ens reconeixen que ells no volen passar per aquella situació i el que volen és que la persona pugui decidir amb autonomia i amb llibertat com vol els seus moments finals de vida. I és per aquí on anem a treballar.
Clar, és una qüestió que de vegades no ens hi preocupem fins que malauradament ens toca viure o algú que tenim a prop es troba en una situació complicada. Com s'explica, com és la vostra tasca alhora de posar això, a l'abast d'una forma accessible, aquest document de voluntats anticipades?
Sí, aquest document el podem demanar al cap. Actualment s'ha facilitat molt perquè fa uns anys s'havia de fer davant d'uns testimonis, aquests testimonis s'havien de
de computar el seu DNI, i ho feien una mica complicat. Ara tenim la facilitat que ho podem signar davant d'un sanitari. Pot ser el nostre metge, pot ser una infermera, i això ha facilitat i ha fet que molta més gent l'hagi fet servir.
Jo diria que, davant de tot, aquest document és un regal per la família, perquè en ell t'ho expresses de la manera que vols ser tractat en el teu temps de final de vida. I aquí arribarem tots.
Aquí hi arribarem tots. Aleshores, no és el mateix haver d'enfrontar una sèrie de decisions quan tu saps que el malalt o la persona que s'està anant té unes voluntats que quan no, perquè no sabem com hi arribarem en aquest estat. Vull dir, no sabem si tindrem la lucidesa per poder decidir en aquell moment o no. Aquest document assigna, estant bé, en una sèrie de condicions que...
Tu poses les condicions a partir de les quals vols ser tractat o no, per exemple. Evitar també esforços sanitaris que de vegades no calen.
i és també, és un regal per la família però també és una eina estupenda pels metges perquè ells saben en un moment donat el que tu vols i de la manera que tu vols acabar els teus dies Clar, entenc que enfrontar-se a un full en blanc parlant del final de la vida no és gens fàcil aquí entreu vosaltres a assessorar i a posar potser alguns ítems, alguns punts o recomanacions a l'hora d'elaborar un document d'aquesta magnitud
correcte perquè un sense haver-ho pensat molt sense tenir coneixements sanitaris es deu veure això davant d'una situació que genera molt de vertigen i no deu ser fàcil traslladar llavors en aquest sentit vosaltres teniu algunes tipologies de documents per fer aquestes recomanacions tenim una sèrie d'eines
per exemple, hi ha una mena de guia que t'ajuda a reflexionar, i és una cosa que jo recomano moltíssim quan parlo amb amistats, amb gent que entrem a parlar d'aquest tema, perquè t'ajuda a posar en clar el que és important per tu, perquè el que sigui important per mi no serà el mateix per tu a l'hora de final de vida. Vull dir, cadascú, a partir de la seva experiència, de la seva vida,
té unes preferències o altres. El que, per exemple, hi haurà persona que no li suposi un dolor extrem ser cuidada i ser atesa a les 24 hores del dia, hi ha gent que seria insuportable. Aleshores, aquesta guia, que es diu Parlem-ne, és molt, molt eficaç en el sentit que no l'has d'emplanar de seguida, vull dir, et va fent com reflexionar, i és una cosa que jo convidaria, doncs,
a sol·licitar-la, l'associació, perquè ajuda molt per emplenar després el document. Sí, jo podria afegir, hem parlat que hi ha diferents punts locals i justament en aquests punts una de les tasques més importants que fem és assessorar i ajudar a fer el document de voluntat, a reflexionar-lo.
perquè, tot i que és un document que parla quins són els valors vitals, per mi el valor vital és no tenir un patiment físic o psíquic, que tothom hi estem d'acord, que no volem patir en general. Hi ha una sèrie d'ítems on fàcilment sembla que pots posar o no la creu, però sí que és cert que a l'hora d'enfrontar-te al document,
Ho veus com una... Bueno, és que aquí m'hi estic jugant la vida, per dir-ho així, que és realment. Clar. I per això et dic que una de les principals funcions que fem és aquesta informació, assessorament a les persones que volen fer el document de voluntats anticipades i especialment quins són els drets de final de vida, no? A rebutjar tractaments quan aquests tractaments ja no serveixen, a poder decidir per tu mateixa el que vols, val?
A part de també informar sobre la llei de la Lore, que és una llei que podem dir que hi ha pocs països que la tenen a Europa i que en aquest sentit aquí som capdavanters i que és una llei que entenem que és molt garantida.
molt garantista, però com tu deies al començar, que serveix per a les persones que arriben a un patiment insuportable o a un deteriorament de la seva vida que ja no és vida. Però, clar, aquesta llei no es fa com si res. Vull dir, un l'ha de sol·licitar, ha de passar per tots uns tràmits amb detall i finalment hi ha una comissió de garanties que acaba donant el vistiplau o no.
Però aquesta llei és molt poc coneguda encara, molt poc. I a vegades fa por enfrontar-s'hi, no? I dir, oh, no, aquí, qui decidirà per mi, no? Bé, doncs aquí estem per fer tota aquesta difusió. Clar, teniu vosaltres un punt també a Reus, no? Sí. Des on ateneu.
És l'únic punt que hi ha a tot el camp de Tarragona. Com funcioneu? Sí. Actualment tenim aquest punt a Reus. Et donarem el correu de contacte, perquè normalment funcionem amb una cita prèvia. Com a entitat, Reus ens ha reconegut i ens ha cedit un local amb un centre cívic, el Centre Civil Llevant,
I actualment també estem posant en marxa un altre centre a Cambrils. Però dir-vos que, clar, aquí no en tenim un, però si qualsevol persona de la vila vol estar en contacte amb nosaltres, ens acostarem a ella, ja buscarem la manera de... Si no, sempre hi ha mitjans com per fer-ho. El que sí que és és que no podem tenir un punt en cada població. Dir-vos que, com a entitat,
Tenim el recolzament d'ajuntaments amb els que firmem convenis de col·laboració, diputació, consells comarcals... Tenim un conjunt d'entitats que ens ha reconegut i que ens ofereixen el seu suport i col·laboració per poder fer arribar a la ciutadania tota aquesta informació.
Important també la finestra que teniu a través d'internet, la pàgina web dmd.cat, de Dret a Morir Dignament, allà explica com és l'atenció a les persones. Destaqueu l'escolta personalitzada, perquè entenc que parlem d'un moment que és molt important, que al cap i a la fi tots hi ens hem d'afrontar, com comentava la Mercè,
però que no deixa de ser una mica tabú, evitem aquests temes a tota costa molt sovint, i en aquest sentit, clar, feu el pas de posar sobre la taula un tema que culturalment potser tendim això a evitar, però que amb diferents eines busqueu,
Almenys una informació i preparar el terreny, per dir-ho d'alguna manera, no? Sí. No hem parlat, perquè no hi ha temps per tot, però dins l'estructura de DMD tenim diferents àmbits de treball, l'àmbit d'educació, la d'incidència política, la de salut i de juristes, bàsicament. I, per exemple, dir-te, per trencar una mica amb el tabú de la mort,
També treballem amb educació, treballem amb escoles, amb instituts, on fem xerrades adaptades, evidentment, fem pedagogia del que és la mort per evitar, per assumir que des del moment que naixem tots tenim la seguretat que hem de morir i no ens hem d'amagar d'aquest moment. I serà molt diferent treballar el dol
quan s'ha pogut parlar lliurement de la mort que quan no s'ha fet, no? Sabràs que la mort s'amaga als infants, no? Quan mor un familiar s'han anat a les estrelles, s'han anat... Bueno, no, hem de poder dir les coses pel seu nom. Quan es mor un familiar proper, ho hem d'explicar,
Podem decidir que l'infant acompanyi en tot el sistema d'acomiadament del familiar i s'ha anat, s'ha mort, però amb nosaltres queda tot el que va ser.
Hem d'anar trencant el tabú però des de la base, no? I després fent molta pedagogia. Per això fem crida a la ciutadania perquè s'animi a col·laborar, a fer-se soci, si pot ser, o a fer-se voluntari per fer aquesta pedagogia, no?
tan important per trencar en aquest tabú. Molt bé. Com són les figures del soci i del voluntari? Anem a explicar-ho també per si algú es vol sumar o pot destinar també el seu temps, la seva energia. Sí.
Per fer-se soci és molt fàcil, només cal entrar a la pàgina web o demanar en els punts locals que es vol fer soci, es fa un registre i té una quota de 50 euros a l'any, que és l'única pel que es manté d'EMD, perquè no té altres fonts de financiació.
I una vegada ets soci, per fer-te voluntari, si tu manifestes el desig de fer-te voluntari, com va fer la Mercè, o com he fet jo en el seu moment, fem uns cursos, unes sessions, diríem, on expliquem què és l'EMD, la seva història, quins són els seus objectius... I la persona, una vegada acabat aquestes sessions formatives...
acaba decidint on es veu més a prop de treballar. Moltes vegades els que han sigut professionals de l'ensenyament es dediquen al grup d'ensenyament. Qui són, qui venen del món de la sanitat o propers, doncs van a sanitat. Però no importa, tu et pots sentir a gust treballant en qualsevol dels àmbits. Només cal manifestar la voluntat de ser-hi i de fer aquestes sessions formatives.
Unes sessions per conèixer, entre altres qüestions, aquest document de voluntats anticipades que comentàvem, aquest testament vital, també la llei de l'eutanàsia, perquè una de les tasques que comentava la Mercè és explicar com es pot sol·licitar l'eutanàsia, segons la llei vigent, i també expliqueu...
com fer front als obstacles que es poden trobar en el procés, perquè no és un camí senzill, en el sentit que es poden trobar obstacles de quina mena, de quin tipus, dins l'àmbit sanitari, també dins l'àmbit familiar, social, o sigui, toqueu tots aquests aspectes. Et refereixes a la llei de l'alore, no? Mhm. Val.
Sí, cal dir que tota llei té una normativa que ha de desplegar i que a poc a poc s'ha d'utilitzar. L'hora és una llei recent, des del punt de vista de les lleis, ara celebrarem cinc anys, i val a dir que s'ha desenvolupat de manera molt irregular en les diferents comunitats. Aquí a Catalunya diríem que s'ha desenvolupat prou bé,
Però sí, un dels principals obstacles no és tant la família quan un pacient diu que vol demanar l'eutanàsia o que ja ho va manifestar en el seu document. Més aviat ha sigut que es compleixin els temps, perquè hi ha tot un tràmit de sol·licitar, han de passar uns dies després de la primera sol·licitud per tornar-ne a fer una altra. Hi ha d'haver un metge referent
que se'n faci càrrec, que no sigui objector de consciència, perquè és cert que es pot ser objector de consciència per portar endavant una eutanàsia. I ens hem trobat, de vegades, que hi ha professionals que són objectors
O a vegades diem que són objectius de conveniència, perquè davant d'una llei que suposa tots uns tràmits que no alliberen la seva agenda perquè ho puguin tirar endavant i perquè encara és bastant desconeguda pels professionals, fa que hi hagi entrebancs i que no es compleixin els terminis que s'han de complir, que de mitjana...
Si tot funciona bé, són 50 dies per rebre una resposta a una sol·licitud d'eutanàsia.
Val a dir també que DMD, des del seu gabinet jurídic, està fent molta tasca, molta feina perquè això es vagi alleugerant, és a dir, que es compleixin aquests períodes i, sobretot, perquè hi ha dos casos que estan una mica encallats i, doncs, DMD està fent força perquè això vagi anant per bon camí. És una llei molt garantista, de per si, ja es va aprovar de manera molt garantista,
I de vegades ser una llei molt garantista significa que hi ha gent i algun petit escoll on algú s'hi agafa. Llavors això s'ha d'anar aplanant una mica el camí. Doncs esteu fent molta feina perquè a més a més a la web hi ha tot un apartat on podeu fer consultes, trobar respostes i allà s'explica que feu xerrades...
Que feu atenció a les persones, com dèiem, aquesta atenció individualitzada, activisme local també i bé, tota una xarxa d'activitats per donar suport a les persones que ho desitgin.
Per anar acabant, insistim en això, que esteu a la recerca de socis, també de voluntaris que tinguin temps per donar suport, entenc, busqueu persones de diferents àmbits professionals o simplement que tinguin, doncs això, quines característiques creieu? Temps, bàsicament, no?
Sí, però tampoc és tant de temps, perquè cadascú pot mesurar quina disponibilitat té. De vegades hi ha contribucions que poden ser curtes en el temps, però que són molt importants, com per exemple fer contactes amb institucions, amb la municipalitat, que costa a vegades arrencar, poder fer coses. Per tant, no...
Jo diria que això és el de menys. El que cal és sentir-ho com... Tu agafes una responsabilitat i aquesta responsabilitat l'has de mantenir a la mida de les teves possibilitats. Però no cal més. La gent no s'ha d'espantar pel fet de ser voluntària d'una associació com aquesta. S'ho ha de creure, senzillament.
Doncs, important la tasca que fa l'Associació Dret a Morir Dignament de Catalunya. Avui ens ha visitat la seva vicepresidenta, la Isabel Gomis, i també una de les voluntàries de l'associació, la Mercè Rabanal. Moltíssimes gràcies per haver-nos atensat la vostra tasca, també per posar-la a disposició de tothom que la pugui necessitar. I, si més no, aquesta invitació general a que entrin a la pàgina web
de DMD, les inicials, de dret a morir dignament, i allà, si més no, poder consultar aquest document de voluntats anticipades, aquest testament vital, i alhora teniu un correu electrònic que és tarragona arroba dmd.cat i podreu ampliar la informació que us pugui ser útil
Moltíssimes gràcies per la vostra feina i per haver-nos acompanyat avui aquí a Baixgall del Dia. Que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. Moltes gràcies a vosaltres.
L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia, al magazín d'Altafulla Ràdio. Ona la torre i Roda de Barà Ràdio. L'Eco del Gaià.
Doncs som-hi. Comencem nou any i comencem nova temporada de l'Eco del Gaià, aquest espai on parlem amb diferents responsables, activistes, ambientalistes, que tenim trepitjant terreny aquí a la zona del Baix Gaià. I avui ens acompanya des del JPEC, el grup d'estudi i protecció dels ecosistemes catalans, ecologistes de Catalunya, el seu tècnic, Ramon Ferrer, que el tenim aquí. Molt bon dia, Ramon.
Bon dia. Bon dia i bon any, perquè ja fa dies que hem començat el nou any, però comencem nova temporada. I bé, avui farem balans del 2025, que és una cosa molt típica que fem a l'inici d'any, centrant-nos en un àmbit d'actuació que des del Japec i tu personalment teniu molt en compte, que és el dels ocells i de tots els que fan parada, d'aquells que hi viuen de forma habitual, però també...
Aquestes migracions tan interessants que podeu observar en el seu trànsit entre Europa i Àfrica, perquè aquí han fet parada i fonda durant molt de temps molts ocells, i bé, teniu dades que...
No sé si som preocupants d'entrada, Ramon, però m'agradaria que ens expliquéssiu perquè no només teniu vosaltres les vostres pròpies observacions i de tots els voluntaris, sinó que esteu en contacte amb xarxes d'observadors de diferents punts.
Sí, és a dir, moltes vegades s'explica molt bé una globalitat amb l'expressió d'una localitat. Llavors...
Hi ha una xarxa d'observadors arreu del planeta que està coordinada amb una base de dades planetària que es diu GBIF, a la qual hi van aparar totes les dades d'observacions, no només d'ocells, sinó de plantes, de bolets, de qualsevol cosa. Llavors tenim la sort que aquí a Catalunya...
Hi ha una associació que es diu Institut Català d'Ornitologia, que porta molts anys treballant, abans teníem un altre nom, el grup d'anellament, i ells coordinen la recepció i la coordinació i la validació, perquè a vegades hi ha dades que no són correctes, de les dades que reben deucells, però que ara fins i tot coordinen la recepció d'altres...
d'altres grups d'animals i flora perquè estiguin coordinats amb aquesta xarxa validada a nivell internacional. Llavors, tenim aquí a Catalunya aquest grup molt actiu i tenim la sort de tenir-los a prop i ho tenim tot en català, etcètera, que en altres parts de l'Estat o en altres països no tenen aquesta sort.
I vosaltres, a més a més, no sé si cada any o de tant en tant aneu fent els cens d'ocells i només començar l'any vau fer els cens hivernals, la 33a edició.
Sí, fa 33 anys, amb això hem estat molt constants, no ho coordinen el GP, ho coordinen un parell de germans que es diuen Jordi i Albert, que és el bàsquet de Luca, que són uns nois que són del barri de Sants, que un ja s'establava aquí, a més a més la seva parella és d'aquí, la Vanessa, i ja tenen casa aquí, ja viuen aquí.
i l'Albert, i llavors ells són els coordinadors d'aquest cens hivernal aquí als muntanyans. Ho coordina la Generalitat i clar, hi ha un conjunt de dades brutal, perquè a més a més, mentre que en la resta de zones humides de Catalunya es feia, perquè això es fa només en zones humides per ocells i aquàtics, però nosaltres ho fem de tots.
A més a més de fer-los de tots, aquí, a més a més de posar presència i absència, es compten el número d'ocells des del primer ocells, que això no es fa en tot arreu. Llavors, clar, aquí en sorten, doncs, això, els 1984 ocells de 74 espècies diferents, no? Llavors, és un ocells que no és com un ocells popular, sinó que venen gent que en saben molt, com ells dos i altres que venen experts de fora d'aquí,
Jo els acompanyo molts dels censos, els acompanyo perquè jo sí que veig alguna cosa, ho escolto, però és que ells són com un seu hueso, saps? Vull dir que jo al seu costat no enganxo gaire, però bé...
Els ajudo, els porto al telescopi, vaig mirant i fent veure que trobo coses així, però ells són els que realment aixequen les perdius i tot el que va sortint. I sí, és molt interessant per aquesta continuïtat i aquest volum d'edat tan extraordinari que no es dona en gaires llocs de Catalunya ni de l'Estat.
Doncs aquests són els resultats 1984 ocells, 74 espècies. Clar, podeu fer comparativa perquè, com deies, fa anys que estan estudiant diferents zones i entre elles els muntanyans. Sí, clar, la mecànica és que ens trobem just abans de la sortida del sol i fins que no es pot no deixem de mirar ocells.
Llavors ens repartim en dos grups, ens trobem a l'Organització de la Marítima Surt, sempre és a principis d'any. Es fa de manera coordinada tota Catalunya en diferents llocs perquè els que nosaltres comptem no estiguin repetits d'altres llocs.
i coordinar la Generalitat. Llavors, el que fem és uns marxem cap al sud i altres marxem cap al nord. Llavors, per diferents zones, podem comparar si en aquella zona hi ha hagut algun canvi o no. A nivell global, a l'hivern, el número d'espècies no ha variat gaire. On se troben les diferències més grans és en l'època de migració, perquè són ocells que depenen més...
del tipus de lluent d'aigua que queda obert. Precisament aquests dos germans van fer un estudi el 95-98, 4 anys seguits, de mirar els diferents ocells aquàtics a la pas de primavera, que es diu prenupcial,
I d'aquelles 26 espècies ho van repetir 20 anys després. D'aquí la importància de fer aquests estudis amb bastants anys de diferència per veure les tendències. Llavors, de les 26 espècies, 15 han desaparegut aquí. O sigui, 15 no s'han tornat a observar aquí d'aquests ocells limícoles. Els limícoles són, per entendre'ns, són aquells ocells de potetes més o menys llargues i vecs més o menys llargs.
que van menjant pel fang, vorejant les vores del llim, per això ve la paraula limícola. Llavors, a la gent que ens escolta, segurament molts no els sonarà perquè són noms així bastant rars, no? La balona, la chivitona, la gamba roja, la gamba verda, la gamba groga, molts ocells d'aquests, de cames llargues, hi ha molts ocells aquests, llavors...
Per perdre el lluent d'aigua i col·lapsar-se amb el canyès, que són temes que ja hem parlat aquí diverses vegades, doncs aquesta és una de les conseqüències que es noten més. Si ara es torna a repetir, segurament de les 15 augmentarien el nombre d'espècies extingides perquè òbviament no troben un forat on aterrar per menjar les vores de l'aigua.
Un dels canvis que s'ha produït arran de la disminució de la làmina d'aigua precisament és aquest, el fet que hi hagi menys aus de les que hi havia habitualment.
Clar, em van parlar fa un parell de programes, perquè et preguntàvem precisament per com havien quedat els muntanyens després de l'incendi, perquè ens explicaves, sobretot, ha afectat canya, o sigui que no era tan preocupant com podia semblar per l'aspecte de les flames, però no s'han cremat les canyes que estan dins de la lámina d'aigua, o sigui, això continua amb aquesta problemàtica.
Sí, s'ha cremat un trosset petit. De fet, hi ha espais naturals que fan cremes controlades perquè surti el canyist, tot i que les cremes controlades s'han d'anar repetint per esgotar d'alguna manera l'energia dels sucres de les arrels. Llavors, en aquesta zona, per exemple, va sortir un becadell, que és un tipus d'ocell que no es podria veure, segurament, en aquesta zona cremada aquest hivern.
que és un ocell que es pot veure en llocs amb aigua més o menys oberts, sense canyers. Llavors, per exemple, allà en va sortir. I ara està ple d'insectívors que aprofiten els insectes que estan allà en la zona cremada. Llavors, en creixer la superfície de canyers, el nombre d'espècies va augmentar,
però després va tornar a caure. És a dir, una percepció que canviem un ecosistema per un altre, en principi es veia com una cosa...
que tenia un balanç neutre, però després el balanç ha sigut negatiu, ho tenien demostrat amb dades. Avui estem parlant d'ocells i de fet és com la via d'entrada moltes vegades a l'ecologia, o has comentat alguna vegada, a l'afició per l'observació del medi natural.
I dius que l'hivern és de les millors èpoques de l'any per poder-se aficionar a l'observació d'ocells. Sí, totalment. És a dir, clar, ara aquí als muntanyans, degut a aquest col·lapse del Canyís, costa molt més veure ocells. Ja ha deixat d'estar en el rànquing dels millors llocs de veure ocells d'aquí del Baix Gallà o d'aquí de Catalunya. Però sí, sí, l'hivern... El que ens passa a l'hivern és que venen molts ocells del nord,
els arbres de fulla caduca deixen de tenir fulles i si hi ha ocells es poden observar millor, els petits, perquè el lloc pitjor per començar a mirar ocells són els boscos, perquè són ocells molt petits, estan a contrallums, no paren de bellugar-se, estan darrere de les branques, de les fulles, etcètera.
I és el pitjor lloc per començar a mirar ocells. En canvi, els llocs oberts, com les iacunes, les maresmes, que hi ha als ànecs, que venen a l'hivern, o a la costa, que venen a les gavines, i tal, que són ocells més grossos, que es queden més quiets, que es poden observar més fàcilment, doncs clar, és una afició que sempre nosaltres recomanem a l'hivern, que és una època fantàstica, encara que sembli que no, pel fred, etcètera, que hi ha menys hores de llum.
De fet, tens com una sèrie d'indrets que creus que poden ser els millors, no?, aquí al Baix Gaiapar, poder veure ocells. Sí, clar, en general, els millors llocs és on hi ha aigua, no?, perquè on hi ha aigua els ocells van a veure, o hi ha els ocells aquests més grans, que són més fàcils de veure, i on hi ha aigua hi ha vida, no?, llavors, si en un municipi com el Vespella o Renau...
o qualsevol d'aquests, és més fàcil escoltar-ne, perquè també podem parlar de com escoltar-los i així, vora els rius o encara que no hi hagi aigua, en els llocs on hi ha passant l'aigua, en els torrents, és on hi ha més varietat d'ocells i on podem veure i escoltar més ocells diferents.
Dic escoltar perquè ara hi ha una aplicació que es diu Merlin, com el Mac Merlin en castellà, que poses l'aplicació i t'hi diu el nom de l'ocell.
i a més a més la foto de com és l'ocell, i si cliques te va ampliant la informació, i és molt interessant. Llavors és una manera molt fàcil i molt bonica de començar a observar ocells, perquè pel cant moltes vegades no som conscients de tots els que escolta el mòbil, perquè jo clar, amb 59 anys ja els aguts ja no els sento gaire, no?,
I és una manera molt fàcil de començar a observar i a aprendre, perquè moltes vegades jo me'l poso més que per enregistrar, perquè hi ha una altra aplicació que es diu naturalist i naturalist, perquè se confonen les dues.
que està coordinada també per l'ICO, per l'Institut Català d'Ornitologia, en una web que es diu ornito.cat, amb T-H, ornito.cat, que te'n registres gratis i allà pots, si te'n registres gratis en aquesta web, cliques, cerques avançades i dius què és el que s'ha vist a Torre d'en Barra l'últim any o què és el que es va veure a Torre d'en Barra la primavera de l'any tal.
o què és el que s'ha vist a Vespella, o aquest ocell, en quina comarca s'ha vist o en quin lloc s'ha vist en tal data. O ocell, o papallones, o el que sigui, o repenats, o el que sigui. Llavors, són aplicacions que jo recomano. Recomano, clar...
Mirar ocells és una mica com mirar insectes, sense uns prismàtics, que si truques a la botiga Orix, amb Y, de Barcelona, o per web, ells te recomanen per quins comença. Jo sempre recomano els de 10 augments per llocs oberts, que és on recomano començar, perquè tenen més potència que els de 8 augments, però 12 augments, per exemple, ja seria...
Llavors, són coses d'aquestes que una persona, sense tenir gaire coneixement, podria gastar-se molts més diners dels que necessitaria gastar-se sense un assessorament. Llavors, aquesta botiga t'assessoren perfectament.
Doncs podeu prendre nota d'aquestes aplicacions, l'aplicació Merlin i també Naturalist. Ens has explicat, Ramon, que de fet fan com maratons, també per motivar que la gent pugui enregistrar dades, i ens dius que les dues darreres edicions que han guanyat a Catalunya, ha estat un Tarragoni, en concret un Cambrilenc,
No, el cambrilenc, hi ha un cambrilenc que és l'Eugeni Capella, que ell a nivell planetari sí que és una de les 10 persones potser que han vist més ocells diferents, en més de 40 països, l'Eugeni Capella, que ell ha vist més de 6.600 l'última vegada que ho vaig mirar.
i cada cop que pot canvia de continent i va mirant i està en un rànquing mundial. Però sí que hi ha un de Tarragona, l'Albert Cama, que aquí ha vingut molt, perquè coneix molt els muntanyans, alguna vegada fins i tot ha fet un estudi, que és un noi que a més la seva feina és anar a mirar ocells, perquè fa estudis d'ocells de camp i perquè han estat tot el dia al camp. Llavors ell està en un joc en el qual jo també estic, però jo sempre perdo els últims.
perquè els que hi ha en aquell joc són uns cracs. Ara s'ha afegit, a més a més, una gent de València. El joc consisteix en que cada dia, des de l'1 de gener, intentem veure un ocell, però sempre diferent de tots els anteriors.
Llavors el joc consisteix en intentar enregistrar en aquest grup de WhatsApp l'ocell més rar que has vist aquell dia, perquè si gastes els més fàcils de veure, un dia que tens mal dia o que no pots sortir gaire de casa i treus el nas pel balcó ja perds perquè no has pogut. Clar, moltes coses d'aquestes, a molta gent li crida l'atenció, però podries fer trampa, però és que clar, com...
ningú fa trampa perquè a la que comences a fer trampes ja es nota també llavors no fem no fem trampes la gent que mirem ocells i els observem i això llavors aquest noi l'Albert ha arribat fins al mes de desembre és a dir el rècord mundial és arribar el 31 de desembre mirant un ocell diferent cada dia un nord-americà
I ells ha quedat a 15 espècies aquí a Catalunya del rècord mundial de veure un ocell diferent cada dia. Llavors és lúdic en el sentit de veure què és el que trobes i és una mica jugar amb això. Hi ha moltes formes de jugar. Hi ha gent que juga...
que queden i diuen, que de vegades s'ha fet aquí a Catalunya, tal dia es farà la marató, que ho corren moltes vegades a l'institut. Llavors, en un sol dia, des de les 12 de la nit d'aquell dia, hi ha gent que es preparen i miren, passaré per aquí, passaré per allà, omplen el cotxe de benzina, se'n van 3 o 4, i comencen al Pirineu i acaben al Delta de l'Ebre, per entendre'ns.
llavors s'organitzen per dir tal espècie o tal grup d'espècies, les podrem veure aquí a la plana de Lleida, tal grup d'espècies en aquest aigua moll, en tal grup d'espècies de bosc a tia, i a veure qui veu més ocells. I sí, són maneres de contribuir a la conservació de la natura, perquè com més s'observe i més dades afegeixen, perquè clar, totes aquestes dades queden recollides, llavors els científics sí que fan les tendències de les diferents espècies i...
Hi ha un portal europeu que coordina un torrenc que es diu David Martí, que es diu Eurobird Portal, que allà hi ha concentrada tota la informació, totes les plataformes d'entrada de dades d'Europa.
Llavors allà pots veure en un mapa com es veuen com uns puntets vermells, com a les migracions és molt bonic perquè vas veient com van observant-se cap al nord i després cap a l'hivern van baixant alguns o...
Treuen tots els moviments a nivell del mapa i treuen informacions de canvi climàtic, d'extinció d'espècies, de canvis d'habitants, de moltes coses molt interessants. Llavors els aficionats anem afegint, posem el nostre granet de sorra, però a més a més sortia a mirar ocells com altres opcions a la natura, doncs és molt terapèutic, vull dir que...
Jo el joc de l'ocell diari me'l prenc més per sortir de l'ordinador mitja horeta i ja m'he despejat el cap una mica i he estat en contacte amb la natura i és una manera d'obligar-me. De fet, l'any passat que vaig començar a jugar amb això, quan vaig perdre d'alguna manera, que ja no vaig poder continuar mirant més ocells diferents, les hores que m'he passat a la natura van baixar. Ja...
perquè ja no tenia aquell... Estímul, no? L'Alicien. Sí. Doncs maco de poder observar, mirar els ocells, sentir-los, i sabem que hi ha entitats com vosaltres, també l'Associació Mèdia Ambiental, la Sínia, que poseu caixes niu de
Del Japec n'hem parlat sobretot dels ratpenats, però dels ocells també s'intenta de poder afavorir que puguin entrar, tenint en compte que ja no hi ha potser arbres tan gruixuts, tan grossos, on hi ha aquells forats als troncs i sabem, per exemple, que a l'hora que el Daniel s'ha posat...
a Caixesniu, en altres punts de molts municipis, també per intentar que algunes d'aquestes espècies tinguin un refugi. Sí, exacte. Com tenim poca diversitat de gruixos de troncs, d'alguna manera, també tenim menys diversitat del número d'animals i de plantes que poden viure en aquell entorn.
Llavors, les caixes niu el que fan és fer una caixa amb un forat com si fos un arbre gruixut d'aquells que van generant els seus propis forats. Com els arbres, malauradament, són molt petits normalment i tenen un gruix molt petit, llavors...
ecosistemes amb una poca diversitat són més fàcils que hi hagi més plagues. És a dir, segurament en boscos amb molts arbres de molts tipus de gruixos, segurament hi haurien moltes més espècies com les mallarengues carboneres, que són les que ocupen molt fàcilment les caixes niu, i ara, per exemple, hi ha la processionària del pic, hi ha les orugues circulant,
I abans d'ahir al Canyedell vaig veure una poput allà no parant de menjar les erogues de la porcionària, no parant de menjar. I llavors allà...
vaig sentir també diverses vegades la mallarenca carbonera, que és una devoradora molt bona. De fet, la mallarenca carbonera, un senyor en una conferència que vam donar, que té un conreo de anous, aquí a prop del Constantí,
Aplicar un producte i no s'acaben sortint. Quan va plegar tot el seu camp de nius de mallarenga, va deixar de tenir la plaga i llavors la seva productivitat va pujar. I ell ho podia corroborar que va deixar d'aplicar un producte químic. Llavors, els ecosistemes en general, com més diversitat tenen d'espècies de tot...
Són més resilients davant de les plagues que ataquen més quan un ecosistema és molt uniforme. Un camp de blat de mort o de 5.000 hectàrees és molt fràgil perquè pot entrar qualsevol cosa i llavors, com és tan fràgil, li hem de posar moltes proteccions molt cares. Llavors, quan un ecosistema és molt més divers i un pagès aposta per diferents tipus de conreu, si un li va malament, l'altre el pot superar. I si té al voltant, doncs...
unes herbes, mal dites males herbes, etc. I aquestes males herbes acullen unes vespes que són depredadores de la mosca negra o el que sigui, llavors és més fàcil o haurà de gastar menys diners o menys esforços en controlar aquestes plagues.
Doncs anem acabant, ens queden pocs minuts, Ramon, però sabem que parlen d'ocells, un dels que té més nomenada i que fins i tot és protagonista als informatius, tot sovint són els corriols camanegres. Falta poc, en veritat, perquè comencin a...
a tornar aquí a la platja? Sí, aquí el mes que ve, el febrer, els esperem. Sí que hi ha hagut algun any fa anys que sí que es quedaven a l'hivern, perquè aquí a Comaruga es queden a l'hivern, en altres llocs es queden a l'hivern, aquí han deixat de quedar-se a l'hivern. Llavors, amb el treball que fa l'associació Aurora aquí als muntanyans d'exemplar els pals i cordes separant-los de les dunes, a banda de protegir la platja, perquè la platja és més resilient, etcètera, que el màqueta és més sorra,
doncs ha creat unes franges de seguretat pels corriols i perquè la platja pugui continuar sent platja i a veure si té un resultat, perquè normalment els corriols se queden a la platja de la Paella. Llavors, com van als muntanyans, les franges entre els pals i cordes i les dunes és molt estret, doncs ara s'ha ampliat una mica aquesta franja de seguretat i a veure si té algun efecte, esperem que sí.
Molt bé, doncs ho explicarem el mes que ve, a veure si quan fem el programa ja els teniu detectats. En fi, que recomanem també que la gent entre a la web del JPEC on van publicant les activitats que es fan arreu del territori, no? Se'n fan moltíssimes per tot el Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre...
Per triar i remenar. Fantàstic. Doncs això, entreu a gpec.cat i allà podreu veure activitats que us podeu sumar com a voluntaris o també us hi podeu apuntar, fer socis, etcètera.
Doncs, Ramon, t'esperem d'aquí uns dies. Actualitzarem aquesta informació sobre el curriol. Moltes gràcies per totes aquestes recomanacions i ja ho sabeu, si teniu ganes de sortir i observar ocells o sentir-los, avui us hem donat força consells per aprendre una miqueta més del nostre entorn. Que vagi molt bé. Fins la pròxima. Adeu.
Baix Gaià al dia, la veu del territori. I així arribem al final del programa d'avui. Abans d'acomiadar-nos fem un breu repàs del que hem compartit tots plegats i us recordem que ho podeu recuperar a Ràdio a la Carta, a les diferents webs d'Altafulla Ràdio en Alatorre i Roda de Verà Ràdio.
Hem començat mirant el cel amb la previsió del temps, hem obert els diaris per repassar les portades de la premsa, hem escoltat l'opinió del periodista i escriptor Esca Ramírez, també hem fet una pausa musical, hem aprofundit en el dret a morir dignament en una entrevista que ens ha convidat a la reflexió i hem tancat amb una mirada al territori i al futur amb l'espai de Medi Ambient, l'Eco del Gallà.
Demà hi tornem a partir de les 9 del matí. Primer amb l'informatiu i tot seguit amb la part magazín amb més actualitat, veus del territori i continguts de proximitat. Raquel Martínez, fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Nosaltres hi tornarem demà i estem preparant continguts per això, per informar a totes les poblacions del Baix Gaiau.
Doncs demà ens tornem a retrobar. Raquel, que passis un bon dimarts. Igualment, adeu-siau. I fins aleshores, que tinguin molt bon dia, gràcies per ser-hi i fins demà.
Ona la torna, la teva ràdio de proximitat.
Vols guanyar autonomia amb les noves tecnologies? L'Ajuntament de Torredembarra t'ofereix formació gratuïta per reduir la bretxa digital. Aprèn a fer servir el mòbil, navegar per internet amb seguretat i gestionar tràmits com les cites mèdiques. Una formació de 15 hores adaptada a la teva experiència i nivell. Inscripcions obertes al 877-01-6750 o al 012. No perdis aquesta oportunitat per digitalitzar-te. T'hi apuntes?
on a la torre fa un pas més per arribar als oients. A més de la informació a la nostra web i a les xarxes socials, ara t'informem per WhatsApp. Escriu-nos un missatge de WhatsApp al 673-269-948 i et donarem d'alta el servei. 673-269-948 InfoPodcast és un servei d'on a la torre i la xarxa audiovisual local.
A la nostra pàgina web ens pots escoltar en directe, llegir les notícies del dia i recuperar tots els continguts a través del servei de podcast. Estigues al dia de tot el que passa a Torredembarra, al Baix Gaià i al Camp de Tarragona. Segueix-nos a www.onaguiolatorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Sabíeu que el parc dels filadors és una zona d'esbarjo que combina el parc d'educació viària amb instal·lacions esportives? Un espai amb més de 1.000 metres quadrats que combina instal·lacions esportives i un circuit d'educació viària perquè els infants descobreixin les normes de circulació tot jugant. El podeu trobar a la part superior de l'aparcament dels filadors.
Més informació a la pàgina web de l'Ajuntament de Torre d'en Barra.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
On a la Torre? La ràdio de Torredembarra. La teva ràdio de proximitat. La ràdio de proximitat. Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Arnau Vilà. Els pagesos posen fi a 5 dies de protesta i aixequen tots...