Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Caritas. Cada gest compta.
Un dimarts, Baix Gaià, és 3 de març, dia de Sant Madir. I ara i aquí el que marca el ritme és el batec del territori. Altafulla, l'atac informàtic de fa 15 dies a l'Ajuntament, únicament va afectar 7 ordinadors del consistori que ja s'han substituït. L'operativa municipal s'ha restablert amb normalitat, gràcies a la còpia de seguretat del sistema que s'havia fet el divendres anterior als fets.
A Torredembarra, l'alcalde celebra que la Generalitat hagi inclòs una partida d'un milió d'euros als pressupostos per acabar el teatre auditori. S'ha de tenir en compte, però que els comptes encara han de passar pel Parlament i, de moment, no tenen assegurats els supers per prosperar. I a Roda de Barà ha nascut un cineclub per poder impulsar programació estable de cinema al municipi. La primera sessió serà aquest dijous amb la projecció de The Artist, guanyadora de cinc premis Òscar.
Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'en Barra, Roda de Barà i totes les poblacions del Baix Gaià amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia, bon dimarts. Bon dia i bona hora.
Sònia Camí, bon dia i bon dimarts. Suposo que bona hora també per rodar. I tant, bona hora també, i tant. Doncs és una bona hora per sintonitzar el Defolla Ràdio a la Torre i rodar de Barà Ràdio. Perquè nosaltres som baix feia el dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya.
Vinga va, és moment de saber quin temps ens ha d'acompanyar a aquestes properes hores, avui que ens hem tornat a llevar amb un cel ennúvolat. En tot cas, connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Luis Mi Pérez. Hola, molt bon dia. Bon dia dimarts, presidit pels núvols a les comarques del Camp de Tarragona i fins i tot, com ja ha passat les últimes hores, amb alguna pluja tímida, molt dispersa, molt intermitent, molt poca quantitat d'aigua...
però molta quantitat de pulsim en suspensió. Per tant, és una pluja de fang, és una pluja bruta. Avui la recomanació és clara, no deixeu coses al ras o no renteu, per exemple, el cotxe, perquè servirà de poc aquesta arrebossada que tindrem amb la pluja de fang per bé que ha de caure poca aigua, com dèiem. El que sí que tindrem seran, bàsicament, aquests núvols abundants,
que deixaran el temps una mica més ensopit. No és que hagi de fer fred. De fet, la tarda tornarà a portar màximes per sobre dels 15 graus en molts casos, però també anirà fent més vent. Arran de mar, sobretot, cada cop més insistent, cosa que farà que hi hagi cada cop més mala mar. Es passem en aquesta nit i demà ja tindrem gairebé temporal d'agregal. N'estem pendents a la xarxa.
Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Doncs pendents d'aquest temporal d'agregal que ha d'entrar la propera nit, el que hem de fer ara és un cop d'ull a tot el que la premsa publica a les seves portades aquest dimarts 3 de març. Comencem per casa, agafem el diari més al diari del Camp de Tarragona, que avui titula A Tarragona la biblioteca ocuparà tres plantes de la tabacalera, s'ubicarà a les antigues zones noble i de secador, comptarà amb una inversió estatal d'un mínim de 20 milions d'euros i el Ministeri vol redactar en guany el projecte.
Més coses al Camp de Tarragona. Avui llegim Història feta a plat. 13 propostes gastronòmiques expliquen l'evolució de Salou des de l'època grega fins al naixement del municipi. La fotografia de portada acompanya aquest titular i podem veure dues cuineures d'un d'aquests establiments, el Rock'n Grill Restaurant, acabant d'elaborar les seves delicatessen.
A Reus, el Parc de Bombers guanyarà superfície i tindrà vestidors inclusius l'any 2028. I un parell de qüestions més que avui podem llegir a la portada del mes, sota mateix de la capçalera. En societat, el catedràtic i investigador Domènech Puigvalls presentarà candidatura per ser rector de la Universitat Rovira i Virgili. I al Camp de Tarragona, el projecte de l'AMAT Catalunya-Aragó rep més de 14.400 alegacions d'entitats locals i particulars.
Seguim fent territori, però ara canviem de publicació i ens fixem en el diari de Reonarrà, aquest cop en portada. Què destaca? Doncs una biblioteca del segle XXI a la Tabacalera. Aquest és el titular destacat del tema d'obertura avui al diari. Expliquen que Ministeri i Ajuntament acorden que ocupi l'edifici noble amb 10.000 metres quadrats.
La imatge és del tourist market que s'està fent aquests dies a Fira Reus, explicant que el sector reuneix per donar un nou rumb a la indústria, per marcar el rumb. Paraules textuals d'un dels impulsors. Diu que si creix tourist market és perquè és útil. I aquí veiem algunes paradetes amb productes frescos de la mar.
I també una altra paradeta, una altra imatge, en aquest cas, de la promoció turística de Salou. Parlen de patrimoni mediterrani i experiències inoblidables. Presenten la campanya turística que va quedar sospesa a Fitur per l'accident de tren d'Adamuth.
Parlant també del Mobile World Congress, han enviat l'Aleix Soler des del diari de Tarragona per fer la crònica i un dels temes que s'hi debaten és el futur entre la intel·ligència artificial i l'empatia. Parlen de debats en positiu.
I com no, doncs la pàgina internacional centrada al Pròxim Orient, Iran continua amb les seves represàlies al Golf, aquest és el titular, i expliquen que el conflicte dispara els preus del gas i el petroli. És el que destaca en aquest 3 de març.
Ampliem una miqueta més també el camp de visió, de ben segur que de crònica internacional ens en parlarà la Sònia. En tot cas, estem disposats a fer ara un bon repàs de tot el que la premsa d'àmbit generalista diu avui. Per començar, Sònia, aquest cop, quin diari agafes?
Doncs avui comencem amb la portada de Lara i evidentment el tema internacional és el que ocupa totes les portades. Lara diu que la guerra s'escampa i implica Europa. Estats Units, Trump diu que l'atac a l'Iran s'allargarà el temps que sigui necessari. A Xina, Pequín dona suport a Teheran, no té altra opció que defensar-se. I a Europa, Sánchez es distancia dels socis de la Unió Europea i nega ajut a Washington.
I la imatge es veu un estol de coloms en l'airança ahir a Teheran a causa d'una explosió en plena ofensiva dels Estats Units i Israel contra l'Iran. També parla del mobile. La cita obre ambaixes de congressistes de Huawei i Xiaomi. Diu que ha debat la sobirania tecnològica d'Europa.
I quan es porta el Barça, Laporta, Forn i Síria passen al tall de les firmes i queda fora Vila Joana. Els opositors junts superen l'expresident. Continuem amb l'avantguàrdia. Trump envia més tropes i avisa que la guerra durarà tot el temps necessari.
La televisió iraniana va distribuir ahir una imatge que es veu en portada de l'avantguàrdia del cap judicial, també del president i el jurista que integren el lideratge interi del país. Més temes també, bueno, referent a aquest tema volem dir...
Els fronts s'estenen al viven i Teheran sembra el caos al golf pèrsic. Els Estats Units deixen d'esmentar el canvi de règim com a motiu de l'atac a l'Iran. França obre el paraigua atòmic a la col·laboració d'altres socis europeus. Espanya rebutja el proveïment dels avions dels Estats Units a les bases de Morón i Rota. El preu del gas es dispara i pressiona les borses i les economies europees.
També parla a l'avantguàrdia del mobile, diu amb menys telèfons i més tecnologia puntera. Altres temes que destaca a l'avantguàrdia és una entrevista a Pierre Lematré, novel·lista. Vinc de família obrera, per classe social no hauria pogut ser autor.
i 0-1 al Bernabéu. El Getafe deixa un Madrid trasbalsat a quatre punts del Barça. Passem ara al periòdico. Trump no descarta l'enviament de tropes terrestres a l'Iran. El president dels Estats Units afirma que la gran onada de la seva ofensiva està a punt d'arribar. Preveu que el conflicte durarà quatre o cinc setmanes, tot i que segur està disposat a aguantar molt més.
Més de 50 morts al Líban al sumar-se et volar a la guerra. El gas natural puja un 37% al Brent, un 7%, i l'Ibex cau un 2,64%. Espanya estudia totes les opcions per a l'evacuació de la zona.
L'economia digital es duplica en els 20 anys del mobile i ja genera el 25% del PIB català. Més temes. El jutge Pedraz insta a traslladar a Barcelona la denúncia contra la porta. El hub d'AstraZeneca fa tornar a Barcelona talent local emigrat. I també parla que foment...
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'Ona La Torre a Instagram.
I en el suplement l'esportiu, el Barça apela a les grans nits per remuntar el 4-0 contra l'Atlético. Aquests són els titulars d'aquest dimarts 3 de març.
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia. El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves.
A la teva ràdio local, sentim com tu. Aquest anunci acabarà en 20 segons, però la fam de milions de persones no acabarà mai si no ens ajudes. Contàgit de solidaritat per acabar amb la més gran pandèmia que pateix el planeta, la fam. Perquè hi ha contagis necessaris que no transmeten cap malaltia i salven vides. Ajuda'ns, entra a mansunides.org i col·labora.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia. L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
La ràdio de proximitat.
Vols anunciar el teu negoci? Tarragonès al dia... Ui, qui ens està aquí, buicotejant a l'emissió? Tranquilitat. Dèiem que avui, si agafem les pàgines especials de Tarragonès al dia, podem llegir diverses cròniques teves que ens situen a Roda de Baral, Catllà, a la Pobla de Montornès, a Vespella... Però en concret ens centrarem en el que ens expliques a la nou de Gaià.
Un joc, l'essència del poble, una iniciativa veïnal que el que vol és divertir aquells que hi participin, però alhora també recuperar, compartir i posar en valor la memòria, les històries i les particularitats de l'entorn de la Nou de Gaià, d'aquest poble.
Sí, efectivament, és un joc que, mira, a la redundància es diu el joc nou de la nou, no? Doncs això està impulsat per l'Ajuntament del Pobla i amb el suport del Consell Comarcal. I clar, la participació del veïnat, la participació ciutadana és capdalt perquè aquest joc es pugui dur a terme. Avui és dimarts i precisament és els dimarts quan es reuneixen la gent que hi vol col·laborar
de les 3 de la tarda fins a dos quarts de 6 de la tarda, amb unes sessions que es fan a l'esplai de jubilats i a la Biblioteca Puntic. I, a més a més, compten amb l'aportació, la col·laboració d'una monitora del Consell Comarcal del Tarragonès per reestructurar tot això. Es tracta, doncs, de...
amb el nom de Joc Nou, un joc creat pels veïns a través de les seves històries. El veïnat ha de fer aportació de les seves experiències, vivències, records i curiositats a escala personal que estiguin vinculades amb la Nou de Gaia.
tot aquest recull de dades i d'històries, diguem-ho així, seran recopilades i seran la base d'aquest joc que a hores d'ara desconec el funcionament com serà, perquè suposo que també cal esperar quina és la resposta ciutadana i quin és el material que finalment pot constar o pot incloure's en aquest joc. L'alcaldessa de la Nou...
Està molt entusiasmada amb aquesta iniciativa i, a més a més, convida tota la gent gran, que potser són els que poden aportar més bagatge en aquest sentit, però que els joves també s'hi impliquin perquè val la pena que sigui un treball de recerca de tot el poble.
De fet, Joan, projectes d'aquest tipus acostumen a connectar amb moltíssima gent. No sé si és el sentit de pertinença, d'arrelament amb la població, o simplement que cadascú pugui explicar la seva història de vida. Sí, efectivament, i la Nolga Gaian és un bon exemple, perquè...
Hi ha escampat pels diferents carrers i places del poble, de la zona més històrica, tot un seguit de fotografies antigues a peu de carrer que estan elaborades de manera que puguin resistir la intempèria i donar un tom per la nou és donar una...
copsar una visió general de la gent que l'ha habitat, que encara hi viu, que en unes instantànies que retrocedeixen en el temps i donen la idea de com era la Nou i com és ara. Per exemple, la fotografia que il·lustra l'article que avui publiquem a Diari de Tarragona sobre aquest cas del joc de la Nou de Gaià és la plaça del Centenari
que és la zona, diríem, on hi ha l'edifici de l'antic ajuntament i l'estàtua, la imatge de la Marabel de les Neus, patrona de la Nou. Doncs a aquesta plaça, en una de les parets, es pot veure la fotografia que hi ha
unes fotografies d'aquestes que diem antigues, d'entre les que moltes d'elles estan distribuïdes pels carrers del poble, com he dit avant.
De fet, aquest joc o aquestes imatges que ara ens estàs explicant, que estan penjades en molts racons del casc antic de la Nou, és una manera també de fixar o de transmetre la memòria local. I això té una funció educativa tant per la mateixa gent que viu al poble, sobretot per les noves generacions, com també per aquella gent que visita una localitat quan arriba el cap de setmana. Sí, efectivament. És una imatge...
doncs, retrospectiva, que contrasta amb l'evolució del poble i això, vulguis o no, és una mica encendre la xispa que pot produir que les noves generacions es despertin en un interès per conèixer el passat del poble, la seva gent, les tradicions i tot allò que identifica una comunitat d'un municipi, no?,
A banda d'això, també la Nou de Gaillà està treballant en la museïtzació de la part del castell, no la part noble, que és on hi ha la seu de l'Ajuntament, sinó els baixos, ara sobretot, amb la capella...
el trull i tota una sèrie de dependències que tot això és molt recollir en un llibre que ja està treballant precisament en un riguerenc en Joan Carles Blanc tot plegat per això per potenciar
aquesta pertinença i d'alguna manera que la gent de la Nou pugui brindar a qualsevol persona que s'atenci al poble una visió del que és la seva història i la seva realitat.
Joan, en un món que cada cop és més digital, cada cop més globalitzat, aquests dies, per exemple, se celebra, abans ho dèiem, també quan repassàvem la premsa a Barcelona el Mobile World Congress, quina funció, quina utilitat creus que tenen aquests jocs que són...
tan locals i alhora tant de parlar de tu a tu, en moltes ocasions deixant les tecnologies de banda per poder mantenir vius encara aquests vincles humans que són molt propers i valen la pena d'establir sobretot això, noves generacions amb la gent gran dels pobles.
Sí, jo crec que aquestes accions i aquest foment de la memòria històrica dels pobles, més enllà de la tecnologia, que avui dia és el que predomina, té un valor afegit i crec que, tot i que la tecnologia, com deia, és el que predomina i el cul que mola, dit col·legialment,
Aquestes accions i aquesta manera de transmetre els valors i les històries d'un municipi ha d'entrar i ha de ser assimilat per les noves generacions si se'ls dona aquest atractiu, perquè només cal despertar una mica la curiositat de les persones que la resposta és positiva, perquè la gent valora això precisament, conèixer un passat, conèixer la història...
conèixer uns fets, conèixer l'idisgràcia d'un poble, la seva muntabilitat en el seu cas, i crec que a la llarga té un valor que la societat ha d'agrair.
I no sé si un joc d'aquest tipus pot arribar a ser també una eina de promoció cultural o turística, és a dir, que brindi també aquesta oportunitat a l'hora de vendre la nou a aquells que no hi han estat mai. Possiblement aquest joc, a hores ara, com he dit, ho desconec,
pot ser accessible a través de molts mètodes actuals que la gent hi entri, participi i donar a conèixer això, el que és cada poble, i en aquest cas el de la Nau de Gaillà, que té coses prou interessants per veure, com és el mateix castell, la part del nucli antic, del seu encant, l'església, dels jardins, del cercat,
És una manera de promocionar la vila i que la gent, sobretot els més joves, prenguin consciència del valor que té el seu poble.
Joan, avui més enllà de la nou, ho dèiem ara al principi, parles també de Roda de Barà i de les restes de Cal Guibernau. Quan parlem de conèixer els pobles i del patrimoni, de la història i de tot el que té a veure amb els nostres municipis, també cal posar especial atenció en la conservació de tot aquest llegat.
I, clar, avui parles de Cal Guibernau, que ara, tot just un any, s'esfondrava quan es reprenien unes obres que havien de convertir aquest edifici de titularitat municipal en un nou equipament com era la biblioteca. Sí, efectivament. Un episodi molt trist, perquè es va enfondar precisament quan les obres estaven força adelantades, estructuralment parlant,
I això, doncs, ha fet que s'hagi hagut de desistir de la nova biblioteca en aquell indret, perquè la veritat és que les restes que han quedat són bastant minces i la Generalitat contribuirà, d'acord amb l'Ajuntament, en la preservació del valor patrimonial d'aquestes restes de l'edifici. Però explicar, per interpretar també, en certa manera, part de la història local, no?,
Rodebrà ha tingut dos episodis prou tristos, diguem-ho així, per l'esfondrament de Cal Llibernau i també algun any més enrere de l'antic edifici de la cooperativa agrícola que està a tocar, com sabeu,
de l'Ajuntament. Doncs ja s'ha retirat, s'han derrocat totes les restes que quedaven, es va retirar el sostre de fibrociment i serà utilitzat per un espai d'aparcament públic en una zona que farà força a favor. Però són aquestes circumstàncies que fa que a vegades s'hagin de canviar
els plans i els objectius i en el cas de Caldi Bernau doncs ho haurem explicada l'alcalde el Pere Vergili doncs si serà unes restes
amb tancament, per tal que no s'hi pugui accedir així lliurement, o si bé se li donarà una vida com un taló de fons, diguem, de possibles actuacions i actes culturals, actuacions musicals, concerts, tot això està per veure perquè, de fet, està catalogat, cal guivernar aquestes restes encara com a bé d'interès local, no?
Ens faltarà que es pronunci la Generalitat per veure si se li retira aquesta qualificació o es manté i a partir d'aquí. Inclús Pere Virgili apuntava de fer una consulta popular a Roda de Barà per tal que el veïnat
pugui dir la seva a l'hora dels usos que es vulguin donar en aquestes restes. En tot cas, tot aquest llegat que avui ens ha portat a la nou de Gaià, també a Roda de Barà, és el nostre passat. Convé que el tinguem ben present per projectar el futur que volem. Qui en vulgui saber més avui pot agafar les pàgines especials del diari de Tarragona, Tarragonera al dia, i llegir tot el que hi explica en Joan Boronat. Joan, una abraçada ben forta i fins dimarts de la setmana que ve.
Molt bé, una abraçada, bon dia. A veure si hi ha un... Nosaltres fem un petit parèntesi, marxem però, com sempre, amb la pàgina musical en català, que aquest cop ve encapçalada per Feliu Ventura, que ha presentat tot el que hem guanyat perdent, una nova cançó que dona nom al seu nou disc que es publicarà aquest 6 de març. Sona així. Fem una petita pausa i de seguida tornem aquí a la seva sintonia de proximitat. Això és Baixa i el dia. Fins ara.
El nostre codi no és secret. El nostre pla no era perfecte. No teníem res lligat, ni ho pensarem els primers.
Sintonitzes Ona la Torre, 107.0 FM i onaguiolatorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat. La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'Ona la Torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat.
Si tens problemes amb la beguda i te n'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar. Els grups d'Alcohòlics Anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics Anònims.
Vine a tastar l'essència de la cuina de Torre d'Embarra, mostra gastronòmica dels ranxets, diumenge 22 de març, als Jardins de Cal Bufill, amb degustacions, show-cookings, música i tallers familiars. Hi participen Cal Silver, el Cau de la Torre, les Palmeres, l'Òxit, l'Ona Livorno, Ristretto i Xaluar. Organitza l'Ajuntament de Torre d'Embarra. Més informació, torredembarra.cat. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92 674-3608-92 674-3608-92 Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Càritas. Cada gest compta. L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de Protecció Civil, pots enviar un correu a l'adreça a protecciociviltdb.gmail.com o ve per telèfon al 671 00 24 86. 671 00 24 86. Protecció Civil necessita gent com tu. No t'ho pensis i informa tant sense compromís.
Notícies en xarxa.
Bon dia, són les 10 per la Maria Laram. L'atur repunta lleugerament per tercer mes consecutiu a Catalunya amb un augment de 2.039 ocupats més que el mes de gener, fins als 327.253 desocupats, el total més baix des del febrer del 2008. Es tracta del primer mes de febrer en 4 anys amb un lleuger increment mensual de les dades d'atur.
I en plana internacional, la guerra al Pròxim Orient s'escampa i ja s'estès per tota la regió. Els Estats Units i Israel continuen atacant l'Iran i Donald Trump assegura que el conflicte pot durar fins a cinc setmanes. Mentrestant, Espanya rebutja frontalment els atacs sobre l'Iran i ha prohibit als Estats Units que utilitzi amb aquesta finalitat les bases militars de Rota i Morón. Alhora, el govern espanyol treballa per coordinar el possible retorn dels 13.000 espanyols que viuen als Emirats.
I la consellera de Territori, Sílvia Panec, ha defensat al Parlament un pressupost de 3.453 milions amb 1.900 milions per habitatge, incluent-hi 374 per ampliar el parc protegit i també 100 milions més en ajuts al lloguer per arribar a un total de 59.500 llars. Ha expressat que són els pressupostos més ambiciosos de tota la història.
el pressupost més ambiciós de la història del nostre país. Per tant, en aquest moment, els que estem aquí tenim la capacitat de decidir si els volem utilitzar per encapçalar el creixement i progrés respecte al nostre entorn europeu o bé si es vol bloquejar, frenar, restar...
el que pot significar, com dic, una capacitat econòmica important pel progrés de Catalunya. Tot plegat quan govern i Esquerra Republicana mantenen el pols per a la negociació d'aquests pressupostos si s'acusen mútuament de bloquejar el país.
I els Mossos d'Esquadra han desplegat un dispositiu de la Divisió d'Investigació Criminal contra el Tràfic Internacional de Cocaïna i Aixís. L'operatiu se centra en una organització criminal copia entre Barcelona i Itàlia. Es preveuen nous registres entre Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat i la detenció dels principals líders de la trama. I treballen un total de 150 agents dels Mossos i el cas està sota secret d'actuacions.
I amb mobilitat reoberta la C-28 després d'haver estat tancada des del dimecres a la nit de la setmana passada per unes i avisada entre Baqueira i el cap del port de la Bona Aigua. A banda, també reobre la P-7 a l'altura de la metlla de Marens-en-Sentit Sud, que ha estat afectada per l'accident d'un camió, tot i que encara es talla un carril en aquest punt. A banda, la P-20, un altre accident, talla un carril i provoca més retencions del que és habitual en aquest punt. A banda, retencions a la C-58 entre Moncada i Barcelona i també a la C-33.
Noticias en xarxa.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Gràcies a tothom per mantenir la seva emissora de proximitat sintonitzada després d'aquesta petita pausa. És dimarts, 3 de març.
I avui se celebra el Dia Mundial de l'Audició, una jornada que promou l'Organització Mundial de la Salut per recordar que la salut auditiva és un dret i una prioritat de salut pública. L'OMS alerta que més de 1.500 milions de persones al món conviuen amb algun grau de pèrdua auditiva i que a prop de 430 milions necessiten serveis de rehabilitació. I atenció...
perquè les projeccions apunten que si no es prioritzen les polítiques de prevenció, el 2050 aquesta xifra podria superar els 2.500 milions de persones. A Catalunya la realitat també és significativa. Segons l'IDESCAT i el Departament de Drets Socials del 2025, hi ha més de 170.000 persones amb un grau de discapacitat auditiva reconeguda, mentre que més d'un milió de catalans manifesten dificultats per sentir-hi bé en el seu dia a dia.
Per cert que l'actualitat cultural també situa la sordesa al centre del debat. La pel·lícula Sorda, dirigida per Eva Libertat, ha estat una de les grans protagonistes dels Premis Goya d'aquest 2026. La seva protagonista, Miriam Garlo, s'ha convertit en tot un símbol. El cinema, i de fet ara en parlarem de cinema, és també l'altaveu de moltes realitats que sovint són silenciades. El cinema educa.
I això tractarem els propers moments. En concret, el cinquè fòrum Cinema i Educació del FICAT de Roda, adreçat al professorat d'Educació Infantil Primària i Secundària i estudiants universitaris de la branca de Comunicació o de Magisteri que tinguin interès a treballar el llenguatge audiovisual a l'aula. I després, és dimarts, i per tant, un dimarts més en aquest programa ressonarà l'eco del Gaià. Eco o eco d'ecologia, de sostenibilitat i també de medi ambient. Va, que ens espera tot això i moltes més coses.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Dins el marc del Festival Internacional de Cinema en català, que se celebrarà del 5 al 13 de juny a Roda de Barà, tindrà lloc la cinquena edició del Fòrum Cinema i Educació. Pilar Franquet i Antonio Barrero, de l'àrea pedagògica i centres educatius del festival, ens acompanyen avui a Baix Gaialdia per explicar-nos tots els detalls. Bon dia, benvinguts.
Bon dia. Sònia, bon dia. Doncs som-hi que arriba aquesta cinquena edició del Fòrum. Quina podríem dir que és la finalitat principal del Fòrum Cinema i Educació dins del marc del FICAT? Doncs mira, aquest Fòrum va néixer, ara fa cinc anys, però va néixer també de la necessitat del professorat de compartir les seves experiències amb el llenguatge audiovisual i la producció de curtmetratges als centres. S'havien fet prèviament unes trobades d'aquest professorat
Llavors, veient l'interès que despertaven i les ganes que tenia la gent d'aprendre sobre aquest tema, se'ns va acudir això. I llavors vam començar el primer any sense saber cap a on tiraria amb l'ajuda d'Aula Mèdia.
I bé, doncs a partir d'aquí hem arribat amb aquest cinquè any, continuem amb la mateixa finalitat que és donar una porta oberta al coneixement d'aquest llenguatge audiovisual que avui en dia ha estat tant a l'ordre del dia i que els nostres nens i nenes i joves
contínuament estan mirant les pantalles, i que el professorat es queixa de manca de formació amb aquest aspecte. Llavors, volem que el fòrum sigui això, una petita aportació amb aquest coneixement, amb implementar eines de com treballar aquest llenguatge a les aules. Per què creieu que és important apostar pel cinema com a eina educativa transversal?
Perquè el cinema en si és un llenguatge i per tant és una eina de comunicació i que pensem que ha d'estar present en el treball a l'aula i que és una eina que a l'alumnat no li és desconeguda. A tots els alumnes quan entren hi ha...
a infantil i primària ja tenen coneixement perquè els missatges que els arriben a través dels mòbils són continus i per tant aquest allau d'informació hi és. Llavors la feina del professorat del centre seria una mica orientar tota aquesta feina, posar-la en context, fer unes lectures adequades d'imatges,
discernir el que és positiu, el que és negatiu, com arriben aquests missatges, quina finalitat tenen aquests missatges i una mica estar a la guait i saber destriar allò que ens arriba, el que és bo, el que no és bo. I aquesta feina que és important perquè el llenguatge finalment audiovisual és un llenguatge més, pensem que ha d'estar integrat dins del currículum. No ho està a nivell...
del Departament d'Educació i pensem que hauria de ser-hi. Llavors, malgrat tot, com que no hi és, hi ha centres que, o bé els claustres, o bé un grup de professors, o bé un professor o professora, veuen aquesta visió i d'alguna forma ho incorporen i traien hores allà on és, perquè evidentment no hi ha hores, o bé de l'àmbit d'audiovisual i plàstica treballen aquest contingut. Estem parlant del treball de l'audiovisual,
com a eina de comunicació, és a dir, com a eina de creació en la qual els alumnes, a partir del visionat, del treball, de totes les tècniques i fins i tot de la interpretació, arriben a crear les seves pròvies produccions, que d'alguna forma és l'objectiu final d'aquest fòrum, és a dir, es consciencien en aquest sentit, aquesta porta oberta que deia la companya, perquè el professorat tingui eines i pugui treballar-lo i finalment puguin arribar-nos a aquestes produccions en les quals nosaltres ens nodrim dins la...
de la modalitat centres educatius. El lema enguany és claus per una bona producció audiovisual escolar. Quines diríeu que són aquestes claus essencials? N'hi ha moltes, però d'alguna manera hem intentat en aquest fòrum, clar, evidentment són 10 hores de formació, no donem per tot, a més a més és un petit tast,
però sí que intentem d'alguna forma això, donar a conèixer d'una forma pràctica aquests elements que són importants. Un element importantíssim és el guió, ha d'haver un treball de guió previ en el que l'alumnat passi del redactat, diríem, del que és la idea ampliada, que això després ho transformi en un guió estructurat i en forma de...
de guió tècnic i que després això pugui arribar al treball de la gravació, del rodatge, a partir d'aquest guió. Llavors, evidentment, també hi ha un tema que és important, que és la interpretació. En el cas de la ficció, l'alumne, l'alumne, ha de tenir unes claus mínimes per interpretar, per fer creïble aquell paper, que no és fàcil, potser és la part més complicada, però que és la important i és la que, d'alguna forma, els alumnes gaudeixen més. També gaudeixen al darrere de la càmera,
que és l'altra feina important i una altra de les claus, que els tècnics, els nois i les noies que estan darrere la càmera, amb la perxa del so, amb la càmera buscant els plans, amb la situació de l'espai, les localitzacions, tots aquests elements conformen el que és el treball.
I, finalment, també una eina important és, diríem, la postproducció, és a dir, el muntatge, que és, diríem, potser la part més fàcil, entre cometes, perquè és aquella que es fa ja davant de l'ordinador, en la qual tens tot el material que has rodat i una mica d'estriar allò que conformarà el producte final i que t'has sentit i que, a més a més, ha de ser àgil, ha de tenir ritme, etc. Aquests són els elements més importants, però nosaltres, amb el formenguany, encara incorporem altres elements que potser no se'n parla.
Però d'entrada aquests que t'he comentat serien els més importants. Quan no han treballat, quan no han fet cap curtmetratge, per exemple, l'alumnat abans de participar, per exemple, al FICAT, s'arriben a imaginar tota la feina que hi ha darrere de qualsevol treball audiovisual?
Que va, que va, en absolut. Perquè el que deia, tots ja neixen com si diguéssim amb una pantalla davant dels ulls i tots reben imatges contínuament. Però malauradament no tenen encara les eines, no se'ls ha ensenyat quins són aquests codis d'aquest llenguatge que fan que un missatge ens arribi d'una manera o d'una altra.
I tampoc tenen consciència que les imatges mai són innocents, mai són objectives, sinó que darrere de cada pla, de cada imatge, hi ha sempre una intencionalitat, un objectiu a aconseguir. I que un mateix missatge, utilitzant unes tècniques i uns codis d'aquest llenguatge d'una manera o d'una altra, poden donar un missatge absolutament diferent.
Llavors, l'objectiu és que els nens arribin, quan surtin ja de l'institut, que tinguin una mirada crítica, que sàpiguin interpretar com els hi arriben els missatges i de quina manera els estan, d'alguna manera, manipulant. O sigui, perquè, de fet, és això, no? És orientar-los cap a interpretar les coses d'una manera o d'una altra. I l'objectiu seria aquest. I no els tenen, aquestes eines no les tenen, per tant, se'ls han d'ensenyar.
A part de tot això que ha dit ell, és molt important conèixer, abans de començar, un cop fet el guió, a l'hora del rodatge, tenir en compte molt els aspectes tècnics, com aconseguir un bon so, com il·luminar un set de rodatge, perquè no és fàcil, que no hi hagi nombres, i tots aquests aspectes són aspectes que s'han de treballar prèviament a fer una producció audiovisual.
Com ha evolucionat el fòrum des de les primeres edicions fins a aquesta cinquena? D'alguna forma anem evolucionant una mica en funció també de la demanda, del que veiem que hi ha més mancança, i una mica també en funció del que nosaltres també anem veient i allò que al moment també hi podem optar, o els recursos que tenim, o una mica...
tota l'evolució que està fent l'audiovisual. No varia massa, l'única, per exemple, aquesta edició sí que s'incorpora un element important, que és la cosa pràctica, és a dir, es basa bàsicament en tota la formació en cinc tallers diferents, en els quals cada professor podrà triar el que vulgui, n'hi haurà dos al matí i tres a la tarda,
i tot el gruix del professorat, que les primeres hores seran totes comunes, però les restes el professorat podrà triar. Doncs això, són tallers eminentment pràctics en els quals tot això es posarà damunt la taula i es treballarà allí in situ i hi haurà professors als quals es demanarà ja un petit guió, que vinguin amb un petit guió elaborat per treballar, per exemple, això.
el treball del guió, per fer el doblatge, o per fer un treball de stop motion, és a dir, tot això és el que d'alguna forma són aquestes claus, que és el títol que li hem posat al fòrum, aquestes claus per realitzar una bona producció audiovisual escolar, perquè l'objectiu és aquest, finalment,
Una vegada t'hi poses, fem les coses una mica bé i si tens més elements i més criteris i més formació, allò serà més fàcil. Perquè una mica, i complementant el que deia la companya, si l'alumnat ha arribat a entendre tot aquest missatge subliminal que hi ha en les imatges, en tot aquest contingut que ens arriba,
Tot això és més fàcil si els alumnes participen creant la seva pròpia producció. I llavors quan estan en el muntatge veuen i entenen que això, que muntar els plans, si tenen més durada, menys, hi ha un ritme, hi ha un altre, si hi ha una il·luminació, una altra, una música, una altra, allò té un objectiu i té una finalitat i es percep d'una forma diferent. Per tant, si l'alumne participa fent la seva pròpia creació...
allò és el que realment queda i a partir d'aquí és on tens un camp més ampli i una mirada més real perquè tu ho has treballat allò. Quin impacte espereu que tingui aquesta jornada en els centres educatius?
L'ideal seria que tots els professorats que hi intervé en aquest fòrum pogués engegar als seus centres un treball, un projecte de treball a l'aula sistemàtic del llenguatge audiovisual per acabar després fent un curtmetratge, un documental del tipus que sigui, o d'animació, de ficció, de documental. Aquest seria l'objectiu i l'ideal, que cadascú que participés pogués implementar-ho als seus centres.
Malauradament no sempre és així, però bé, la formació aquesta dels que s'apunten ja la tenen i potser algun dia s'animaran i trobaran un espai i un encaix dintre dels currículums, perquè això també és un altre dels problemes. Com que no està contemplat oficialment i més aviat a secundària i la postobligatòria, el treball de llenguatge audiovisual sí que forma part una mica, però està dintre de l'àrea visual i plàstica, llavors és un espai molt petit.
i l'objectiu nostre no és aquest, que es treballi només a batxillerat, sinó que ja es pot treballar des d'infantil, perquè de la mateixa manera que el professorat treballa en l'anàlisi de làmines de paper, treballar les imatges en moviment és el mateix, és llenguatge sobre les imatges.
Ens endincem ara en els continguts d'aquest fòrum. La jornada s'obre amb una conferència de Fèlix Colomer sobre el documental com a recurs pedagogi. Per què heu volgut posar el focus en el gènere documental? Sí, perquè potser és el gènere que menys es treballa. En els centres, bàsicament, el que arriben són ficcions, perquè, evidentment, l'alumnat hi pot prendre part activa com a actors o actrius.
Però el documental també és un recurs important i que, bueno, és tenir aquesta visió diferent en la qual estàs explicant una realitat i entendre també que aquesta realitat que està explicant tot i que és un documental i que en principi hauries d'estar rodant o explicant alguna història que està passant, que és real, que es propera,
Que es vegi també que al final no és més que una manipulació, és a dir, totes les imatges d'un documental finalment no acaben de ser més que això, un muntatge en el qual tu estàs comunicant alguna cosa i que, tot i que és documental, té una part ficcionada perquè els elements que s'utilitzen són els del cinema i els del muntatge. Llavors, el Feliç Colomé, que és el conferenciant d'entrada, és una persona que té un currículum molt ampli, és a més un...
una persona que l'hem tingut al FICAT més d'una ocasió, va venir al festival amb el documental Sasha, després amb el fútbol, després amb el Negre Tenom, Tens Mort, no, Tens Nord no la vam tenir. I és una persona jove que és cap d'especialitat dels documentals a l'SCAC i que a més a més això té un valor incalculable perquè els seus documentals tenen tots un valor pedagògic increïble, és a dir, a més a més és una persona que s'involucra moltíssim.
en tota la preproducció i en tot el treball del documental i per tant és una persona que entén molt de documental i aquest valor, diríem, pedagògic que té i per tant començar aquesta jornada amb la seva aportació pensem que serà un valor afegit i que li donarà un sentit.
I ell és professor també, o sigui que també té les eines i els recursos pedagògics per a transmetre-ho al professorat. I què pot aportar el documental a l'alumnat en termes de mirada crítica i comprensió de la realitat? Barra ficció.
Sí, seria això, és a dir, és aquesta visió que tens sobre un fet concret, per exemple, estem en aquest cas parlant del documental o del reportatge en què hi ha uns fets que han ocorregut i, per exemple, és molt fàcil entendre que si tu abans, per exemple...
amb un canal de televisió o un altre, aquella mateixa notícia en un reportatge t'està explicant d'una forma o d'una altra. Segons el punt de vista del productor o productora, realitzador, director o directora, aquella realitat te la poden explicar i donar-li un tom o una visió diferent segons qui. I per tant, aquesta visió que ens pot aportar el documental, en aquest cas el Fèlix Colomer, que n'entén molt, serà una mica això, fer entendre que el documental és un egne també
que serveix per reflectir, per donar elements, per donar eines crítiques davant una realitat que està aquí, que és important tenir això, eines per poder tu entendre que allò que estan explicant te té aquesta connotació o aquell altre i tu fer-te el teu propi criteri.
La taula rodona reuneix professionals del guió, el sol, doblatge i la interpretació. Expliqueu-nos una mica qui formarà part d'aquesta taula rodona i per què era important incloure disciplines tan variades. Sí, és una de les, diríem, de les parts dels blocs per mi més interessants. Una taula rodona que a més a més moderarà el francès Déu, el director de la mèdia, que té la mà trencada amb aquest tipus d'activitats perquè...
a més a més de presentar-los i de llançar-los preguntes, els va interpel·lant i els va fent intervenir uns amb els altres i contrarrestar i d'alguna forma contradir-se també amb les seves aportacions. No sé, en primer lloc el tema del guió, que hem dit d'entrada ja que és importantíssim, que seria l'esquelet de tota la producció, està representat per la Xènia Puiggrós, que és una guionista, consultora de guions i productora executiva, que a més a més també l'hem tingut aquí al FICAT amb un bon parell de produccions,
i que és una persona ja de nivell i que està dins de la indústria amb un paper important en realitzacions que estan participant i veient-se en molts festivals. Doncs ella serà una mica això, la que portarà aquest punt de vista del guió i com treballar-lo a l'aula, evidentment des d'elements molt inicials.
El son directe, que seria la base de la credibilitat, és el tema que domina i que controla i que aportarà també al Borja Barrera. És sonidista, ell treballa com a sonidista amb el son directe i també és productor audiovisual, té una productora audiovisual amb altres companys i companyes i ell dona una mica la seva especialitat és aquesta.
I és una mica això, fer entendre que el so directe, diríem, és la base que li dona credibilitat a tot allò que tu estàs rodant. Tot i que després, tot això després es pot complementar amb un bon doblatge, que seria una mica el que vindria a complementar l'altre company de la taula, que és el Gonzàl Perales.
que d'alguna forma, Gonzalo Perales és un docent també que té una àmplia experiència en el món docent, també cineasta i compositor musical, i ell ha participat des del principi també, és un dels profes que en centres educatius més produccions ens ha portat,
i té molt clar que no n'hi ha prou en treballar el so en directe, sinó que després ha d'haver un doblatge per poder millorar i corregir totes aquelles diccions, tots aquells sons en directe que no han quedat bé. Això amb una taula i amb un micro, amb un programa eficient de doblatge és ideal i és el que li dona més sentit i és el que tu després com a espectador reps amb tota nitidat.
quan les produccions es queden només amb el so directe i a més a més si el so directe ha estat realitzat a l'exterior, és un caos i això ho comprovem cada any en les produccions que ens arriben. És bàsic i fonamental el so en les produccions. I això, que expliquin aquests dos punts de vista, el so directe i el doblatge en aquesta taula rodona és important. I finalment l'altra pota d'aquesta taula amb quatre persones és la porta la Laura Jou,
que és actriu, directora de cinema, coach d'interpretació d'actors i actrius joves, sobretot. I ella ens parlarà de la interpretació com l'ànima del projecte. Té molta experiència, Laura Jó, a part de ser coach d'interpretació, ha dirigit un parell de pel·lícules, l'hem tingut aquí al FICA també en un parell o tres d'ocasions,
I a més a més li ve molt de gust venir a parlar d'aquesta experiència que té i com aquest treball que fa amb els nois i noies joves és d'una importància vital quan això, tot aquest treball repercuteix en producció de ficció, tant si són curts com si són llargs. Abans ho comentàvem, quin paper però té la part pràctica dins del fòrum d'enguany?
Hem prioritzat això a la pràctica, perquè bàsicament el professorat potser sempre fa formacions més teòriques i així, i també pensem que és final de curs, que també estan cansats i que realment el que interessa i el que volen és que els donis eines per aplicar-les a l'aula ja.
Les teories potser molts se la saben més, però la part pràctica d'haver-ho experimentat ells mateixos a través de tallers ja no és tan fàcil de trobar-ho. Llavors, oferir-los aquesta possibilitat d'experimentar el que després ells podran fer amb els alumnes, d'haver-ho fet ells mateixos abans, creiem que és bàsic. I per això pensem que aquest any el Fòrum té aquest interès extra, especial, amb aquesta part pràctica que realment és el que vol el professorat, que els doni recursos a aplicar-los ja a l'aula.
Aquests tallers aborden àmbits molt concrets com el rodatge, el guió, el doblatge, la stop motion o fins i tot l'espagueti western. Què aporta tota aquesta varietat? Això, una varietat important, que són elements, a priori, que poden semblar dispersos i allunyats, però que tots ells complementen una bona producció audiovisual i que són claus per a treballar l'audiovisual. Això, és aquesta visió àmplia, diversa, de gent que ve, a més a més de procedències,
tècniques diferents i que a més a més totes lligades amb l'àmbit pedagògic i que pensem que pot ser molt vàlid perquè el professor marxi amb la sensació que avui ha après alguna cosa pràctica i a més a més ho he posat damunt la taula i ho he fet per exemple el taller aquest que d'entrada pot semblar una mica raro i estrany l'espagueti western amb salsa de calçots el títol és molt original perquè la salsa de calçots vendria a ser la sang o el ketchup
Però el José Juan Guijarro, que és el docent que ens farà aquest taller, va dir posem-li salsa de calçots que a més a més farem territori. Doncs és un taller en el qual els professors, això, es posaran les cartutxeres, es posaran els barrets i els capells, com el diu ell,
i els Colts i els Winchesters i d'alguna forma emularan seqüències d'espaquetis films clàssics com pot ser La mort tenia un preu, el bo, el lleig i el dolent i interpretaran sobre la base d'aquestes pel·lícules això i com les mirades dels protagonistes perquè d'alguna forma recrearan aquestes seqüències
amb un pla dels ulls, un altre pla, per exemple, de la mà, de la mà com s'acosta a la cartuchera, de la pistola, vull intentar, evidentment no és un... L'espagueti western són films violents, però en aquest cas estem una mica intentant explicar aquest llenguatge de com s'arriba a crear aquesta producció i que això pot ser aplicable, evidentment, no amb un western, amb el centre educatiu, però sí aquesta explicació de les mirades...
de les mans, del moviment, del pla, del contrapla, i finalment... És com crear una tensió fins a arribar a la seqüència definitiva, no? És tot aquests elements que aporten després aquest final de l'espagueti. I crec que sempre que ho farà amb una clau una mica d'humor o una mica en plan també crític, no? D'una mica com d'ironia sobre el que representaven aquestes pel·lícules, també. O sigui, pot ser un taller, a part d'instructiu, també molt divertit. Molt divertit, segur.
Creieu que qualsevol centre educatiu amb recursos limitats pot impulsar una creació, un projecte audiovisual de qualitat? Segur, perquè avui dia no calen grans eines, senzillament amb un mòbil, amb un mínim de qualitat. Sí, una tauleta que ho tenen tots els centres, a part que el Departament d'Educació de la Generalitat va enviar fa dos anys als centres un lot de material per treballar, per fer curs, per treballar l'imatge.
D'alguna manera jo crec que tothom amb una mica de voluntat pot implementar-ho als centres. Sí, sí, evidentment és tot un procés. I quin consell donaríeu a un docent que vol començar a treballar l'audiovisual a l'aula però que no sap per on començar?
Senzillament això que pot trobar recursos i materials i que nosaltres el fiquem a qui li interessa i podem donar les pautes per iniciar-ho i que tenim material per facilitar-los perquè ells puguin treballar i des de l'inici, vull dir, d'una manera molt senzilla i molt fàcil, sense complicar-se massa, a poc a poc els podem donar una sèrie d'orientacions i de recursos que poden utilitzar.
N'hem parlat altres vegades, però suposo que us reafirmeu quan dieu que l'audiovisual hauria de tenir més pes dins del currículum escolar. Sí, d'alguna forma ho he dit, ho hem reivindicat sempre i ho continuem reivindicant. És bàsic i fonamental que l'audiovisual, la comunicació audiovisual, el llenguatge audiovisual estigui contemplat en els currículums. No hi està, el departament per aquí no hi ha entrat i no sé si arribarà a entrar-hi mai.
I llavors això, apel·lem una mica al criteri dels claustres, dels equips directius, dels centres, del professorat, perquè d'alguna forma buscant hores allà no hi som, perquè finalment és molt complicat perquè fer una producció mínima i que sigui de qualitat requereix tot un procés llarg i que s'han de passar per diferents moments i bautes.
Les hores que hi ha a l'aula són les que són i que en molts casos s'han de buscar hores extres i amb el suport dels caps de setmana i de les ampes en molts casos per facilitar materials, transport, desplaçaments. També diem que d'entrada i per no complicar-se massa que no creïn un guió massa complicat, que vagin a buscar una història senzilla, planera, sense massa elements i que puguin d'alguna forma començar amb elements molt senzills.
Però que això, que bàsicament partint d'aquesta lectura d'imatges que es pot fer dia a dia, buscant uns minuts, uns deu, un quart d'hora, deu minuts, un quart d'hora cada matí fins a la lectura, o de si farà un curtmetratge des de tots els elements tècnics, interpretatius, de contingut, etcètera, i passar això a...
Traslar tot allò amb aquella idea que tu tens, fer una pluja d'idees, que la gent digui, els alumnes diguin el que creuen que és factible, destriar allò que és factible, el que no és factible, començar a redactar aquest guió en principi literari, després convertir-lo en el guió tècnic, després fer tot aquest càsting, localitzacions, espais...
buscar els elements, càmeres, vídeos, tauletes, algun micro per rodar a l'exterior, els espais, els tempos perquè evidentment hi hagi possibilitats, contemplar si és rodar a l'exterior les possibilitats de l'atmosfera, de les pluies o del vent o del que sigui, intentar que el producte no sigui massa complicat i si es pot rodar amb interiors encara més.
la il·luminació, en el cas dels interiors, i un cotó que tenen el relat, portar-ho a l'ordinador, començar a fer l'edició i buscar tots aquells plans, aquelles seqüències, que li donen sentit i que et creï un relat que sigui dinàmic, que sigui entenedor i que arribi al públic. Expliqueu-nos, doncs, quan tindrà lloc i on se celebrarà aquesta jornada.
La jornada serà el dissabte 6 de juny. Comencem a les 9. Reverem a tots les persones que s'hagin inscrit. En principi, el gran gruix seran professors i professors de primària, secundària i a vegades hi ha això. També algun professorat de comunicació audiovisual o de magisteri o algú extern. Algun estudiant també. Sí.
No tanquem només l'àmbit del professorat, el professorat sí que el que participa tindrà un certificat del Departament d'Educació de les 10 hores de formació. Comencem a les 9 del matí, de seguida hi ha aquesta conferència inaugural de la qual n'hem parlat, la taula rodona i després fem una pausa per esmorzar i els dos tallers pràctics que el professorat ha triat, el Qui és què, del Jaume Martín,
i el del relat a la pantalla de la Xena Puigborós. I a la tarda, després d'haver dinat, tres tallers, com hem explicat, el doblatge d'una pel·lícula amb la Francesc Fenollosa, l'Espagueti Western, que ja n'hem parlat, i les possibilitats de l'Stop Motion amb Ana Solanes i Núria Riba. Perfecte. On tindrà lloc tot això? Al Casal Municipal de les Monges. Molt bé.
Si algú que ens escolta està interessat en participar-hi, com ho pot fer? Només cal entrar a la pàgina web del festival, buscar fòrum, cinquè fòrum, i buscar entrar i anar a posar inscripcions. Hi ha dues formes d'inscripció, directament la que s'ha de fer a través del nostre web, i l'altra que, si vols, tenir certificat com a docent. Acabem, però m'agradaria que em fessin una frase resum de què significa aquest cinquè fòrum Cinema i Educació.
És la consolidació d'aquesta proposta, d'aquesta trobada, d'aquest compartir experiències, d'aquest rebre inputs per poder anar una mica més lleuger i més desacomplexat a l'hora d'atrevir-te a fer alguna producció audiovisual i per tant això el ficat. Hem vingut des del principi que aquest component educatiu és bàsic per donar-li sentit al festival. Nosaltres ens sentim molt orgullosos després de 18 anys de tenir aquesta proposta i és el que li dóna sentit al nostre festival.
Doncs Pila Franquet, Antoni Barrero, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a Baix Gaià al dia. Que vagi molt bé aquest fòrum. Adéu.
Doncs som-hi amb la sintonia de l'eco del Gaià, tots els dimarts i també en redifusió ens centrem a parlar de medi ambient, de l'entorn més proper i ho fem sempre de la mà d'activistes, de naturalistes, ecologistes o a cap i a la fi gent enamorada de la natura que trepitja el terreny.
I avui tenim aquí als nostres estudis en Lluís Marsal, que ve des del GATA, el grup d'amic de Toni Atchon, ecologistes de Tarragona. Lluís, gràcies per venir, benvingut. Hola, bon dia. Avui ens ve amb un somriure en Lluís Vell. Ell és un home somrient i alegre, té un tarannà així, sempre positiu, almenys quan ens visita. Sempre, sempre.
Però véns amb bones notícies o amb certa satisfacció almenys moderada. Ara de seguida entrarem a fer valoració perquè t'hem tingut parlant darrerament d'això, de bones notícies, perquè estàveu relativament satisfets de totes les mobilitzacions que heu anat fent, reivindicant millores al territori, que s'han anat traduint en realitat.
I avui ens volem centrar en una qüestió de la qual hem parlat precisament en els nostres informatius de retruc, i ara ho expliquem. Ens hem fet ressò, per exemple, de l'entrada del coalcalde d'Altafulla, Jordi Molinera, com a diputat de Tarragona, i sabem que un dels temes que li han encarregat és el de la gestió de l'entorn de la Sabinosa i de l'antic preventori,
I ho destaquem perquè vosaltres en el CIDA, la plataforma SOS Costa Daurada i Camp de Tarragona us heu mobilitzat molt per aturar el que denominàveu passeig encobert. Passeig encobert i un despropòsit de cara a la preservació d'un entorn natural fràgil que estava en perill per aquest passeig encobert de 5 metres d'amplada
passant arran dels morrots de la Sabinosa, quan nosaltres reivindicàvem que no calia, perquè hi havia camins per l'interior del preventori que ja existien, que se podien aprofitar. Doncs aquest somriure amb el qual vinc avui és que s'han atès no al 100% de les nostres propostes, però s'ha encallat aquesta situació. Jo faig un càlcul d'un 75% favorable als nostres interessos.
A veure, podem dir, doncs, que veiem amb bons ulls, estem satisfets, però, clar, sempre queda aquella part, aquell 25%, que no hem aconseguit el que volíem, però també pensem d'on venim, que la cosa estava dada i beneïda, perquè, esclar, era un projecte licitat per l'estat espanyol, publicat al BOE,
i tot ja previst per entrar a treballar, fer aquesta pista encoberta. Estava previst després de les festes de Nadal. Aleshores, doncs, ho teníem molt coll avall. Allò que, sense perdre aquesta esperança, com has dit tu, que bé, doncs, fins que no arriba el dia que veiem les màquines, sempre tenim l'esperança. I així va ser.
Ja us vèieu, de fet, posant-vos davant les màquines. En certa manera, ja estàveu preparats pel pitjor escenari per vosaltres. Ens veiem en l'últim recurs de posar-nos això, aquestes accions així contundents, no? Però bé, la qüestió és que, com ha dit, no podem perdre mai l'esperança i veiem que les màquines no entraven. Aquí està passant alguna cosa que nosaltres no...
Esclar, havíem fet moltes mobilitzacions, cadenes humanes, activitats allà a la tanca de la Sabinosa, en aquest cas de la Rebassada, però no teníem resposta de les administracions. Però, esclar, el fet que no entressin les màquines, ens vam pensar que hi ha alguna cosa, algunes reunions...
que s'han fet i nosaltres no hem participat. Aquesta és una de les queixes que tenim d'aquest 25% que no s'han tingut en compte a l'hora de replantejar aquest projecte.
que, com acabo de dir, en major part està a favor dels nostres interessos de protecció de la natura. Però, esclar, si haguéssim intervingut, potser encara hauria estat més favorable als interessos ecologistes. Però bé, la qüestió és que no entravem les màquines i ens logravem que hi havia alguna cosa de fons que no ens explicaven. I bé, la qüestió és que a les administracions...
es van reunir per mirar de modificar aquest projecte, de plantejar-lo. Van començar a arribar aquestes filtracions, que estava prevista una reunió de tres bandes, Diputació, Ajuntament de Tarragona i el Departament de Costes de l'Estat.
Aleshores van dir, bé, doncs, alguna cosa s'ha mogut, o sigui, aquelles accions que vam fer al llarg de l'any passat, doncs, han tingut efecte que han aturat l'obra de moment, i sí, sí, la fumata blanca va venir la setmana passada,
que ja tenim infiltracions de més o menys cap a on aniria la cosa, però fins que no es presentés a la premsa els mitjans de comunicació el resultat d'aquestes reunions, no podíem cantar victòria, perquè les filtracions són una cosa i la realitat és una altra. Bé, al final va anar per aquí, més o menys. En aquest cas, sí, el que ens havíem filtrat...
Doncs va ser això. El que no s'esperàvem era que... A veure, en aquestes filtracions ens deien que es reduiria el camí aquest, l'amplada de 5 metres, possiblement passaria a 3 metres. Al final, per qüestions, diuen, de seguretat, passarà de 5 metres a 4,4.
I nosaltres pensem, home, doncs, encara és massa ample, no? És allò que ells s'al·legan que han de passar serveis d'emergència, però nosaltres no ho veiem, això. No ho sé, doncs han tret aquesta clàusula que no faci possible que es redueixi més un camí que no cal que sigui tan ample si ha de passar gent caminant. Però bé, la qüestió és que ens han dit això, que se redueixi, però...
A 4,4. Bé, és aquest 25% del qual nosaltres no acabem d'estar satisfets, no? Però bé, no es pot tenir tot en aquesta vida, no? Per això que dic que la valoració final, Raquel, és que al principi, home, ens ho veiem amb bons ulls, no? No hem aconseguit el 100%, però hi ha dues dades molt importants, que...
deixant de banda aquest camí que passa de 5 al 4,4, que és insuficient per nosaltres, però sí que es mou cap a l'interior. O sigui que la Diputació de Tarragona, que és la propietària dels terrenys, en un principi havia de cedir...
Em sembla que érem 8.600 metres quadrats. Aleshores, cedirà fins a 15.000 metres quadrats de terreny. Vol dir que, com cedirà més terreny per poder fer aquesta intervenció, farà possible que el camí passi més cap a l'interior. O sigui que és una de les nostres fites que hem aconseguit, que no passi al costat dels morrots.
a costat de la costa, no?, que permetrà aquesta sessió extraterreny, que no està prevista en un principi, que passi més per l'interior, i aleshores salvarem dues coses molt importants. Una d'una, una d'una que està a la banda de la rebessada, que al passar al camí més interior, salvarem aquesta d'una, que el projecte inicial, el que a mi passava per sobre de la duna. Hem salvat una d'una molt important.
I després també salvarem aquesta espècie protegida, que és el Limonium chiverti, de la qual hem parlat molt. Al passar més cap a dins, aquesta espècie creix a vora dels morrots, perquè necessita el salobra. És una espècie, una planta, que quan hi ha mala mar, aquell...
És el lliri de mar, aquesta? No, aquesta seria l'imònim. L'imònim, doncs, és una espècie que s'alimenta d'aquest salobre, o sigui, quan les onades peten contra les roques, doncs, aquella aigua així difuminada, doncs, això, per ell, és vida, no? Més que l'aigua de la pluja, doncs, és aquesta aigua salada, difuminada, que quan es peten les onades a la roca, no? Doncs, si haguéssim passat el camí, el vorat,
A la vora dels morrots, ens haguéssim trobat que també aquesta espècie vegetal protegida l'haguéssim eliminat. Hem aconseguit també salvar aquest limònium giberti. És molt important. Altres espècies també, com dius tu, que també se salvaran. Però, esclar, aquest era el nostre cavall de batalla, el limònium. N'hi ha d'altres, com el lliri de mar,
i d'altres espècies, però aquesta tenia una protecció perquè és una espècie endèmica, que només creix allà. O sigui, hi ha altres espècies que estan en altres bandes de la costa catalana, no? Però l'himònium és una espècie que, no sé per què, això els biòlegs en sabran més,
és d'aquella zona. És clar, i si tu hi poses un peixet encobert pel damunt, t'estàs carregant una espècie que només hi és en aquella banda, no? Era el nostre cavall de batalla que també, gràcies al passar el camí per l'interior, han pogut salvar aquesta zona.
És important fixar-se en quins criteris es fan servir per crear tots aquests camins. Nosaltres estem a l'espera que s'acabi d'arranjar el camí de Ronda que ha de recórrer els municipis de costa del Baix Gaià. Sabem que hi ha projectes també per recuperar o millorar els camins de la Ronda Verda. El Baix Gaià es va fer una feina molt important ja fa uns anys
amb el Consell Comarcal del Tarragonès, sobretot, i hi ha com interès de preservar aquests àntics camins rurals, però dèieu sempre, tenint en compte alguns criteris que tenen a veure amb la sostenibilitat i amb preservar l'espai per no...
permetre això, que puguin acabar entrant vehicles motoritzats o que es pugui fer possiblement una gestió que als vostres ulls no acabaria de ser correcta.
Efectivament, és que és això, no? A l'hora de fer aquests camins, aquests camins de ronda, aquests passejos, doncs s'ha de mirar la preservació del medi ambient. No som els anys 60, els anys 70, que tot valia, no? Avui dia, doncs, hi ha més consciència ecològica, aleshores, doncs, es pot urbanitzar les coses...
però fent-ho amb una mica més de seny, doncs aquí teníem aquesta qüestió que si hi havia uns camins que existien, que passaven per l'interior, doncs era qüestió d'obrir aquests camins i és el que finalment hem aconseguit, perquè si la Diputació cedia només 8.600 metres quadrats per poder fer aquesta actuació, al cedir-ne fins a 15.000,
vol dir que aquest camí passa més per l'interior. O sigui que hi haurà un camí de ronda, massa ample per nosaltres, però serà un camí una mica més, diguéssim, sostenible, perquè no afectarà tant a les espècies protegides, que és el que deies tu, que es poden fer aquestes actuacions. O sigui que no és que estiguem en contra de tot, perquè està en contra de tot també...
és una actitud que no porta enlloc. Hem de ser positius, proactius i proposar solucions, no? Aleshores, mai hem estat en contra que es fes un passet o un camí de ronda que pogués connectar la platja de la Rebassada amb la Sabinosa. Però, esclar, hi ha maneres i maneres de fer-ho. Aleshores, doncs, si al final hem aconseguit que passi més per l'interior, doncs, la gent...
podrà gaudir d'aquest passeig, però al mateix temps preservarem aquestes espècies protegides que estan als morots. És allò que sí, sí, es poden fer coses, es poden fer actuacions, però des del respecte. Som al segle XXI, 2026, i les coses s'han de fer amb rigor, amb protecció,
que és el que dic, que als anys 60-70 la costa catalana es va fent moltes destrosses perquè no mirava res, només podíem veure la costa com està ple, espanyassegats ple d'edificacions, d'hotels, i no es contemplava cap protecció de cap mena. Va ser a Salou, va ser a qualsevol lloc, i te trobes que s'han fet una destrossa a la costa que penses, ostres, com han pogut fer aquestes coses, no? Doncs mira...
era l'urbanisme que hi havia aleshores i ara d'estirar enrere de tot això és molt difícil. Aleshores, doncs, els espais que encara queden naturals, com és l'espai del preventori, doncs no repetim els errors del passat. Fem les coses bé i bé, doncs, hi haurà un camí de ronda, però més respectuós, no? Una cosa que també nosaltres ens queixem, que bé, més que queixar-nos, no estem satisfets del tot, és el fet que...
Trobem a faltar aquest 25% que no acabem d'estar contents del tot. O sigui, és una alegria moderada, no? Podem dir que ho celebrem, però esclar, no podem, doncs, tampoc estar al 100%, no? Però bé, ja és molt, no? D'on veníem, com he dit abans, no? D'on veníem, el que hem aconseguit és molt important. Doncs també nosaltres trobem a faltar...
accions de renaturalització de l'espai, perquè, esclar, proposen passar-ho més cap a dins, salvar cada duna, salvar aquesta espècie, però hi ha una feina molt important perquè allò s'ha de renaturalitzar, perquè, esclar, vol dir, ha estat molt de temps tancat, una tanca, i allò hi ha parts que sembla com un desert, no?, doncs s'hauria de renaturalitzar, tornar a plantar les espècies autòctones...
doncs trobàvem falta també un projecte com aquest. Un projecte que sí que s'ha presentat de cara al platja del Miracle. Un cop han derrocat el Mamotreto, l'Ajuntament de Tarragona ha presentat un projecte de renaturalització en el qual sí que ens han tingut les entitats ecologistes. Vam anar a una reunió, ens va presentar el projecte i vam sortir satisfets perquè aquest projecte de renaturalització de la platja del Miracle, un cop desfet el Mamotreto,
és bastant positiu, va amb la línia dels temps que corren, de protegir el medi ambient. Això ho trobem a faltar a les seminoles, aquest projecte de reneutralització. Sí, molt bé, el camí passa més endins, salvem l'espècie, salvem la duna, però hi ha feina a fer que a nosaltres no ens hem tingut en compte, que és una de les queixes que tenim. Han tingut aquestes reunions a tres bandes, a tres administracions, diputació...
ajuntament i costes, però les entitats ecologistes no s'han tingut en compte. És el crit que fem nosaltres de dir que podem aportar solucions, idees, coses per millorar l'espai. Un espai que coneixeu. Gràcies també a aquesta jornada que vau organitzar, tot just el 21 de febrer. Vau fer una jornada de descoberta i voluntariat.
per mirar d'identificar la flora, la fauna i també els fòssils, que per cert els fòssils ha estat un dels temes d'aquesta última setmana, perquè vau veure l'exposició fotogràfica de l'antiga audiència dels fòssils. Sí, sí. Mira, m'agrada que em facis aquesta pregunta perquè volia comentar-ho. Doncs mira, el dissabte 21, fa dos dissabtes, doncs vam organitzar, era quan encara no hi havia la fumata blanca, però hi havia molt,
Filtes filtracions, que aniria cap aquí la cosa, i va ser una jornada de conscienciació de la gent del que tenim, a més a més de recollida de brossa. Vam recollir força brossa de gent que no té aquesta consciència, no? Doncs bé, mires que la tenim, doncs fem aquestes accions, no? Doncs, el dels fòssils és molt important perquè hi va existir un expert en fòssils que es diu Àlex Usó,
i que és el mateix que té aquesta exposició a l'antia audiència. Aleshores, allà, al mateix Ruquisar, dels murros de la Sabinosa, hi ha fòssils que ni la gent de Tarragona coneixia. Jo mateix no coneixia. Ens va fer baixar a les roques, que estan tocando més a la mar, i allí van trobar fòssils de tota mena. I pensem, ostres, tenim una cosa...
que els tarragonins no coneixíem la gent de l'indret, no? I pensem, el que és important és la feina de divulgació. I ara, si podem preservar aquest indret, doncs, de cara al futur es poden fer visites i es pot explicar que en aquest lloc hi ha fòssils. A més a més, també vam tenir la col·laboració, aquest 17-21, de la biòloga i educadora ambiental Judit Mira, que va parlar dels ecosistemes del Ruquisar, no? També
aquesta educació mediambiental. Això, doncs, és una cosa que vam fer puntual, però pensem que a la llarga hauria de ser també com una aula de natura, allà. O sigui, quan parlem, què hem de fer d'aquells edificis de l'antic preventori? Doncs una de les utilitats, no el 100% del complex, però algun dels edificis podríem utilitzar-lo com una mena d'aula de natura.
O sigui, vas allà i t'expliquen el que hi ha, doncs, els fòssils, els ecosistemes, les plantes, i com una mena d'aula de natura permanent, no? Com qui va visitar, doncs, el pont del diable i es troben explicacions per què servia aquell ecoducte per portar l'aigua del riu Francolí fins a Tarragona. Doncs una mena d'explicació natural perquè la gent tingui coneixements de l'indret. I ho valori, eh?
o per impulsar estudis ambientals, de ciències ambientals, que Tarragona és l'única demarcació de Catalunya que no té aquests graus superiors, per exemple. Et sembla que dediquem els últims minuts a parlar de les pròximes excursions, perquè, a més de tot aquest activisme que ara resumíem, promoveu cada setmana excursions obertes a tots els socis de l'entitat i també a qui s'hi vulgui afegir...
Anem a PAM, si vols comencem a parlar del pròxim 8 de març. Sí. Aneu a Fonscaldes? Mira, anem a Fonscaldes i anirem a caminar entre pedenies i natura, perquè Fonscaldes és una pedenia de valls i diguéssim que seria la banda sud de la serra de Miramar.
Això seria el proper diumenge, i descobrirem aquest indret, doncs, de la banda sud d'aquesta serra de Miramar, que parteix les dues comarques d'Alcamp i la Conca de Barberà. I, curiosament...
El dia 15, el següent diumenge, tenim prevista una sortida, que seria l'antic castell de Pernofete, i que en aquest cas és una pedrenia de Montblanc. O sigui, visitaríem també la serra de Miramar... Però per l'altra banda. Per l'altra banda, la banda no. O sigui que el proper diumenge, dia 8, aniríem a visitar la banda sud d'aquesta serra de Miramar, des de l'Alcamp,
I el diumenge, dia 15 de març, faríem la visita, però des de la banda nord, des de la Conca de Barberà, no? És allò, visita la serra de Miramar des de les dues bandes, no? Però pensa que aquí hi ha hagut una petita reprogramació, que en un principi estava prevista el 15 de març una excursió que l'han passat pel mes endavant i els convinc que anem quan es farà,
i que guiava el president del Gata, Lluís Guerrera, que eren els masos fortificats que estan al terme municipal de Tarragona, però que s'inclouen dins del Baix Gaià. Hi ha una sèrie de masos que en un cert moment es van fortificar per la protecció de les incursions pirates, perquè, esclar, tenim aquesta costa que va haver un moment...
que l'activitat bandolera, en aquest cas dels pirates, era molt activa, i per això hi ha aquestes torres de guaita, com la torre de la punta de la Mora, que era per avisar a les poblacions que venien baixers pirates. Eren torres de guaita de protecció, que, esclar, era molt freqüent aquestes activitats dels pirates. Els massos també es van fortificar amb torres de defensa,
I era una excursió que estava prevista pel dia 15, s'ha reprogramat, però ja us dirà més endavant. Doncs en parlarem. És molt interessant perquè, esclar, tractem de la banda del Baix Gagià, que és el que ens toca a nosaltres parlar d'aquí. Doncs això ens ho heu d'anunciar perquè, a veure si podem venir fins i tot a fer un petit reportatge, que pagaria la...
La pena. Doncs res, darrer minut. També teniu prevista una excursió al port. Entenc que aneu més cap a Terres de l'Ebre, és així? Sí, els ports de Baixell, en aquest cas. Sí que se'ns agafa una miqueta més lluny, però al Gata tenim la sort que disposem de gent que col·lobre amb nosaltres de diversos indrets. Doncs en aquest cas...
És una persona que viu a la zona i que ens farà el guiatge per aquest interès. També tenim una persona que viu al Matarranya i que també ens farà un guiatge per aquella zona. Fantàstic. Doncs si esteu interessats, entreu a la pàgina del Gata i allà trobareu l'oportunitat per apuntar-vos a totes aquestes excursions que ens ha explicat avui en Lluís Marçal. Com sempre, un goig de compartir aquesta estona de ràdio amb tu. Gràcies a vosaltres.
El Baix Gaià en primera persona. Baix Gaià al dia.
I hem pres nota, eh, nosaltres, de tot aquest munt de sortides que organitzen des del Gata i que ara ens explicava en Lluís. Ho poden recuperar des del servei de Ràdio La Carta ja des d'ara mateix. Tot el programa d'avui, així com a edicions interiors, ja està instal·lat. Som a les acaballes d'aquesta nova edició de Baix Gai al dia, però va, que abans de marxar reflexionarem una miqueta. Sònia, quina és la frase cèlebre que has escollit per avui aquest dia 3 de març?
Doncs avui parlem de Maria Montessori, educadora i mèdica italiana, que va dir la primera tasca de l'educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi. Reflexionem, sisplau, reflexionem, ens hi tornem a posar demà a l'hora de sempre. Adéu-siau, Sònia, adéu-siau, Raquel. Adéu. Adéu, que vagi bé. Els esperem demà, com dèiem, a l'hora de sempre, aquí al de Fuller Ràdio, a la Torre i Roda de Barà Ràdio. A reveure. A Roda de Barà.
La ràdio moderna també s'expressa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram, una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Si tens problemes amb la beguda i t'adones que tu sol no pots resoldre'ls, potser et podem ajudar. Els grups d'alcohòlics anònims han estat la solució per a milions de persones per tot el món. Truca'ns al 606 58 62 70. Alcohòlics anònims.
Vine a tastar l'essència de la cuina de Torre d'Embarra, mostra gastronòmica dels ranchets, diumenge 22 de març, als Jardins de Cal Bufill, amb degustacions, show-cookings, música i tallers familiars. Hi participen Cal Silver, el Cau de la Torre, les Palmeres, l'Oxid, l'Ona Livorno, Ristretto i Xalobar. Organitza l'Ajuntament de Torre d'Embarra. Més informació a torredembarra.cat. Ona la Torre, la teva ràdio de proximitat.
I tu, què faries a Torredembarra amb 200.000 euros? Fes propostes als pressupostos participatius de l'Ajuntament de Torredembarra. Les pots presentar al web decidim.torredembarra.cat i l'aplicació Viu la Torra. També, presencialment, entregant la butlleta a l'Ajuntament, la Biblioteca Mestre Maria Antònia, Cal Bufí i la Casona.
Tens temps? Fins el 19 de març. Pressupostos participatius 2026. Ajuntament de Torredembarra. Proposa, vota i decideix.
Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92. Et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona La Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa.
Per donar esperança a qui més ho necessita. Per la solidaritat i el compromís. Per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat. Pel suport que ens has donat aquest any. Gràcies. Càritas. Cada gest compta. L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Torredembarra busca persones que es vulguin incorporar a l'entitat per fer tasques d'ajut a la ciutadania de manera altruista.
Si ets major d'edat, disposes de temps lliure, ets solidari, t'agradaria formar part del cos de protecció civil...