L'Eco del Gaià, el magazín d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Seguim endavant a la sintonia de Baix Gaià al dia i amb aquesta secció que tots els dimarts us oferim per parlar de sostenibilitat del nostre medi ambient més proper i ho fem amb aquest nom, l'Eco del Gaià. I avui rebent els estudis et dona la torre en Roger Puig, que és tècnic de projectes d'Aurora. Roger, benvingut, com estàs?
Bon dia, moltes gràcies, molt bé. El Rogel tenim implicat en diferents projectes a l'àrea dels muntanyans, entre Torredambarra i Creixell, i avui coneixerem una mica l'activitat que hi desenvolupeu, també l'ensurt que ens vam endur, per cert, amb l'incendi, però sobretot ens centrarem en totes aquestes tasques que feu,
de voluntariat, de les activitats ambientals obertes a tothom, però si et sembla per situar els nostres oients, ja que és el primer camí que et convidem específicament i aquí en solitari a l'espai, anem a parlar d'Aurora, anem a explicar com funcioneu, des de quan esteu treballant en diferents projectes, etcètera.
Doncs l'associació Aurora és una entitat social que neix l'any 1987 amb la vocació de ser una associació de famílies amb fills amb problemes de salut mental i que volien lluitar pels drets dels seus fills i dels seus familiars. Llavors l'associació en un inici feia activitats més de manipulats i
però arriba un punt en què l'associació i el centre especial de treball que integra pels fills d'aquests familiars amb problemes de salut mental, doncs es decideix fer un canvi de rumb i encarar projectes de restauració ambiental, veient que és un bon moment i que hi ha molta feina a fer per millorar l'entorn natural del món.
de totes les zones naturals que tenim, però també propers en ciutats, etc. Llavors, a partir d'aquí comencem a presentar-nos a diversos projectes. Hem tingut diverses experiències...
a Tarragona principalment, però ens hem anat expandint també pel camp de Tarragona, fins a arribar, per exemple, avui dia a Montanyans de Torre del Barri al Corc de Carxell, que és el projecte que coordino jo mateix, però ara, per exemple, estem fent la renaturalització de les platges de Tarragona i estem fent molta feina allà amb un projecte molt gran, o sigui que anem fent moltes coses.
Heu estat treballant també molt a la conca del riu Francolí, heu estat també treballant en àrees de verd urbà, més dins de les ciutats, per tant, heu anat creixent també dins d'aquesta especialització que vau decidir com a entitat de...
restauració ambiental, hi ha molta cosa a fer. També canvien les tendències i ara s'introdueixen una sèrie de criteris com aquest, el de la sostenibilitat, però també el de la resiliència, l'adaptabilitat que fa...
que constantment estigui canviant el nostre entorn i sobretot les polítiques o la gestió que se'n fa. En aquest sentit, aneu avançant. I ens centrem si vols en explicar què esteu fent aquí a Torredembarra. Entenc que de la mà de les entitats que porten temps treballant-hi
heu aprofitat tot aquest bagatge que tenien des del Japec o des d'Ecologistes en Acció per no aterrar des de zero, com qui diu, no? Exactament. Nosaltres havíem fet ja alguna actuació a l'espai puntual de...
de retirada de pins per afavorir l'ecosistema donar i les plantes típiques de duna, però sí que en aquest projecte la Generalitat va treure una subvenció extraordinària de vora 10 milions d'euros el 2024, al qual moltes entitats s'hi van presentar i la subvenció donava per fer projectes grans. Llavors nosaltres vam voler anar amuntanyans, però evidentment amb un projecte gran el millor era anar de la mà
de dues entitats que ho coneguessin bé, i com tu deies, el GTE Ecologistes en Acció i el GPEC. Amb ells treballem de forma diferent, és a dir, amb GTE treballem el que serien les activitats ambientals i el voluntariat, perquè ells, bé, és el que potser s'han especialitzat més en aquest espai, i amb el GPEC tot el tema de seguiment científic de les actuacions, de generació de recerca, documentació tècnica, doncs perquè són l'entitat de referència en aquest espai.
I nosaltres ho valorem molt positivament perquè també ha sigut una passa important per nosaltres començar a establir col·laboracions amb entitats, perquè això també és una forma de treballar que s'ha d'aprendre a fer, ja no és tu sol amb el teu projecte i els teus treballadors, sinó que, clar, projectes més grans, doncs més entitats i...
I és una altra forma de treballar, però la valorem molt positivament. Clar, també en un entorn que té les seves particularitats, ara esteu treballant també la renaturalització, com deies, a les platges a Tarragona, però, clar, una platja i tot l'ecosistema d'un art...
és com un món a part en el sentit que té unes espècies molt particulars, uns dinamismes també que cal conèixer perquè abans d'intervenir un ha de saber com està l'espai, quina era potser la fesomia que tenia anteriorment i més en llocs que tenen aquesta pressió tan elevada, entenem?
Sí, això del litoral és superimportant perquè ens trobem un litoral català que es fa servir el concepte que es diu rigidització del litoral, doncs tornem a aquest litoral rígid perquè ja hem construït molt a prop, perquè fins i tot hem construït a sobre, han desaparegut molts ambients litorals perquè...
Passejos, fins i tot urbanitzacions, cases... El criteri abans era si podem construir aquí, per què no fer-ho, no? I sí que és veritat que és molt important això. Ara que, per exemple, tenim tecnologia com serien els vols que fan fotografia i tenim les ortoimatges que ens permeten...
tirar enrere i veure com era el paisatge abans, doncs és molt important en restauració anar sempre el més abans millor perquè al final tot canvia tan ràpid i en aquests espais encara més ràpid, doncs és important tenir-ho en compte.
Clar, parlant de restauració, ara, després d'aquest incendi, és aviat i segurament encara no hi ha decisions preses al respecte, no? Però segurament caldrà fer algunes accions per afavorir la restauració, o deixareu, tu creus que la natura vagi fent el seu pas? Clar, quan us vau endinsant aquest treball, evidentment, als muntanyans no us esperàveu que us trobaríeu en un adzoc com aquest, no?, un incendi...
que no va arribar a l'hectària, però tot i així, l'impacte... Com el considereu? Quin ha estat l'abast? No sé si teniu gaires dades com per fer una conclusió, però sent conscients que ha estat força recent, Roger, com ho veieu des d'Aurora o amb les converses que hagueu pogut tenir amb el JPEC, per exemple? Sí, aquí, per nosaltres, i també parlar amb el JPEC, el que ha de quedar molt clar al principi és que el més important d'aquí és saber la causa,
perquè ara mateix no sé si se sap, però com a mínim jo la desconec, i tenir clar que el més important és apagar-lo com abans millor, sobretot pel dany que pugui causar en infraestructures humanes, que en aquest cas no va passar. A partir d'aquí, el greuge ambiental que hagi pogut provocar és evident visualment, ha cremat molta part de canyís, però sí que és veritat que això s'ha de valorar, perquè com dèiem abans, un espai litoral al qual...
petits successius canvis i que també és molt dinàmic. Doncs s'ha de valorar si cremi una part de canyís, que fa bastants anys no era canyís, sinó que era segurament un aigua moll amb altres espècies. Hi havia una làmina d'aigua molt més gran i hi havia altres espècies més típiques d'ambients salins, perquè la dinàmica hidràulica, doncs,
feia que hi hagués aigua una mica més salada i ara aquesta aigua és una mica més dolça i ja s'ha colmatat bastant de canyís, doncs, clar, com que l'ecosistema ha canviat, a priori no és tan greu que s'hagi cremat aquesta part de canyís, però bé, sí que s'haurà de... amb el temps haurem de veure quins impactes ha pogut generar i com es revegeta l'espai, que també serà interessant.
Jo crec que el Canyís fàcilment tornarà a sortir, però ho anirem veient. De fet, vosaltres, temps enrere, ho has comentat al principi, que havíeu fet algunes accions de treure canya de muntanyans perquè no li pertocaria per aquests ambients més salins, originals,
de ser-hi. Aquí sabem que hi ha problemàtica amb aportació d'aigua dolça que no hauria de ser. Hi ha hagut, de fet, denúncies a Fiscalia per part del JPEC per algunes accions que atribueixen fins i tot a l'administració, quan es va construir la comissaria de Mossos d'Esquadra, però també
en els desguassos d'alguns punts de soterranis. En fi, que hi ha una aportació d'aigua dolça que està fent que canviï aquesta fesomia i entenc que heu fet extracció de canya i extracció també d'altres invasores. De fet, Roger, una de les últimes accions que vau fer amb voluntariat dins d'aquest calendari d'activitats ambientals que teniu entre mans,
Vau identificar una sèrie de plantes que no haurien de ser amuntanyans, les vau mostrar a tots els voluntaris per fer aquesta extracció amb diferents mètodes, perquè en algun cas sí que les arrencàveu, en altres casos les enterràveu, si no m'equivoco...
Com va anar tot plegat? Fes-nos una miqueta de resum per entendre les accions que vau fer allà a Muntanyans, prèvies a l'incendi, perquè l'incendi, ho vam informar aquí al programa, va ser tot just fa uns dies i les activitats aquestes d'extracció de plantes va ser tot just uns dies abans.
Exacte, sí. I m'agrada també que... És a dir, la canya és una espècie exòtica invasora, també com les altres espècies que vam extreure en aquesta activitat de voluntariat, però la tractem diferent. És a dir, la canya sí que actuem amb els nostres treballadors del Centre Espacial de Treball... Clar, perquè no la pots arrencar fàcilment amb una eixadeta, sinó que eines ja...
que comporten un risc en la seva manipulació, perquè no és gens fàcil d'extreure la canya, perquè sí, es pot tallar, però queda el rizoma, eh? Exactament, queda el rizoma, que clar, té molta energia guardada de fa molts anys, a la fotosíntesi les fulles transporten els nutrients, i el rizoma és com una espècie d'amagatzem d'energia, el qual si tu desbrosses la part aèria de la canya, si no treus aquesta rel, doncs tornarà a...
abrutar la tija. Aquí a Muntanya hem aplicat dos mètodes, una al clàssic en què hem retirat el risoma en mini retro, però també estem aplicant una prova pilot, aplicant una malla, una malla fosca, una malla plàstica, per intentar fer una prova de solaritzar el terra,
És a dir, com que és una maia fosca, arriba a moltes altes temperatures i llavors no deixa, crema el que seria tot el que és el sol i el no entrellum, les plantes també poden fer la fotosíntesi i moren. Això en zones molt controlades on hi havia aquests rodals de canya superdensos. Però això és interessant perquè llavors no extreus el risòm amb l'amini retro i no erosiones el terreny
però això per les actuacions de canya concretes i l'actuació de les activitats de voluntariat ens centrem és important tenir en compte que aquestes activitats són molt de conscienciació ambiental perquè ens trobem davant d'una problemàtica molt gran a la qual fa pocs anys que combatem és a dir, tenim poca experiència i per algunes plantes invasores segurament una mica més però per algunes altres realment molt poca llavors en aquestes activitats el que volem
arribar a la persona que ha participat és que se n'adoni d'aquestes problemàtiques. Alhora fent un bé, que és retirant això, vam retirar més de 5.000 plantes, que és un bon número, però que n'hi ha molts milers més a tot l'espai. Però sí, intentant també fer una petita acció i llavors aplicant diferents mètodes de control, que si la tallem, que si l'arrenquem sencera, que si l'enterrem amb sorra, i això a la mà del...
del GPEC que faran el seguiment d'aquests experiments, doncs intentarem veure algun, aviam si podem il·luminar algun resultat amb una problemàtica tan recent. Clar, les invasores, que bé, podem estar més o menys d'acord amb el terme que s'utilitza, però aquestes plantes que no són autòctones entren en competència amb les que sí que ho són,
Llavors, a en Pic les retireu, espereu que de forma natural les plantes autòctones tornin a guanyar terreny, mireu d'afavorir-les d'alguna manera, replanteu fins i tot, què feu després? En Pic, heu arrencat el que no toca que sigui allà? Nosaltres considerem que el més interessant és deixar fer, és a dir, tenim un espai natural protegit com és muntanyans...
que sí que hi ha certa densitat d'espècies exòtiques invasores. Cal tenir en compte que depèn de l'espècie, és més problemàtica o menys. Però com que té un estat de conservació que és bo, considerem que un cop treta la planta exòtica, la vegetació natural, és més interessant que ja es busqui la vida per ocupar aquest espai i...
i colonitzar aquestes noves àrees alliberades de la forma que consideri més convenient. La idea sempre és, en restauració, actuar fins al punt que sigui suficient. És a dir, si no cal plantar una planta d'onar, perquè ja hi ha suficients plantes d'onars a l'espai que produeixen llavors i que, per tant, hi haurà una dispersió natural, doncs...
Intentem afavorir la dispersió natural i no actuem més al compte. Per afavorir-ho, el que sí que feu normalment és delimitar algunes zones, perquè no es trepitgin o perquè no s'hi passi, almenys per evitar la pressió antròpica. És el que podem observar amb aquests avalitzaments que hi ha en alguns punts de la nostra costa.
Exacte, sí, aquesta és una part substancial de la restauració d'àmbients litorals, que bé, com que hi ha un ús turístic i de banyistes, com de totes a dintre del món, tots anem a la platja, doncs si volem intentar conservar les dunes, la forma més...
més fàcil i més útil és instal·lar pal i corda, que evita que els usuaris puguin trepitjar la platja i, per tant, les plantes que són sensibles a aquesta acció puguin créixer i desenvolupar-se, formar dunes que generen protecció enfront del litoral. Tampoc hem de veure les dunes com una cosa a la qual...
que ha de ser immòbil, és a dir, és un espai dinàmic, també històricament segurament hi havia herbívors que passejaven i generaven trepits per dins de les dunes, però sí que és veritat que l'efecte de... bé, és saber quants centenars de persones venen a cada estiu a les platges, doncs seria un impacte molt més gran que no als herbívors que poguessin haver-hi trepitjant les dunes naturalment.
Clar, i també els gossos, per això la importància que és que dos per tres insistiu de portar-los lligats o fins i tot de no entrar en algunes de les àrees més sensibles o que estan senyalitzades perquè poden suposar una pressió afegida.
No només en algunes espècies més vulnerables, com el corriol camanegre, que és qui té més fama, sinó també a d'altres animalons que hi viuen. Roger, no sé si n'heu pogut veure molts en aquestes tasques que feu a muntanyans, però també sabem que, per exemple...
La sergantana coarroja era una de les espècies que són endèmiques que també està amenaçada a altres punts. En aquesta feina del dia a dia, quines destacaries, així com espècies que us heu trobat d'animals o de plantes que són emblemàtiques i que també pareu especial cura?
Clar, per nosaltres els emblemes d'aquí de l'Espai Natural de Muntanyans són el Corriol Cama Negra, com tu deies, i la Sargantana Cua Roja, que de fet amb el GPEG, en el marc d'aquest projecte, fem censos d'aquestes espècies. De fet, aquesta tardor vam recuperar els cens de Sargantana Cua Roja, que feia un temps que no es feia, i el fem amb voluntariat que s'hi apunta i va sortir un bon número d'individus.
Segurament, a nivell d'invertebrats, el llagost de litoral seria una altra espècie xula d'aquests àmbients litorals. És un ortòpter, una llagosta petita, que viu en aquests àmbients litorals. I a nivell de plantes, aquí tenim la sort de tenir espècies del gènere de limònium, que són plantes superrares i molt amenaçades del litoral.
Ens queden pocs minuts, tindria moltes més preguntes per fer-te, Roger, però deixa'm que en els minuts finals també fem esment del projecte que esteu fent amb ratpenats, perquè és un altre dels censos que esteu fent, acompanyat d'un estudi bastant pioner, en què està consistint, com l'esteu desenvolupant.
Aquí a Muntanyans ens trobem que les zones on els ratpenats poden trobar refugi són ben aviat poques o nules, perquè costa molt trobar cavitats i coses així.
A l'hora també a nosaltres ens costa trobar punts on puguem generar aquestes cavitats. Per tant, hem identificat pins que tenen menys brancatge i són alts i tenen troncs els quals siguin suficientment forts per als quals puguem penjar, doncs caixes refugi i de fet n'hem instal·lat unes quantes i abans d'acabi l'any seguirem instal·lant-ne també sempre.
mantenint el vector de la recerca en totes les actuacions que fem. Perquè, per exemple, en aquesta dels ratpenats posem diferents models de caixa i de diferents materials. Amb el cap, per exemple, en posem de ciment de fusta o de ceràmica per veure quines interessen més els ratpenats en aquests ambients. I també amb la idea d'intentar afavorir que una espècie emigradora com és la pipistre de la natussi faci servir els nostres refugis per...
per passar una mica d'estona. Doncs nosaltres també hem passat una estona avui a l'Espai d'Interès Natural dels Muntanyans, entre Torre d'Embarra i el Gorg de Creixell, gràcies al Roger Puig, que és tècnic de projectes d'Aurora.
us poden seguir per xarxes a través de la vostra web, perquè de tant en tant feu crides al voluntariat i ens podem sumar. Tinguem més o menys experiència, tothom és benvingut per aquestes crides que aneu fent. Roger, les anirem recollint aquí a l'Eco del Gaià, també al programa Baix Gai al Dia. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui, seguirem en contacte. Gràcies.