i onaguiolatorre.cat Ona la Torre, la ràdio de Torre d'Embarra, la teva ràdio de proximitat.
Bon divendres, Baix Gaià. És 6 de febrer, dia de Santa Dorotea. Per fi és divendres. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torredembarra aquest febrer se sabrà quant costaria acabar el teatre auditori. L'empresa encarregada de redactar el projecte executiu ha de lliurar el document a l'Ajuntament les properes setmanes.
Altafulla, la connexió amb Tarragona per la carretera quedarà tallada durant 5 hores el dia que hi passi el Tour de França. La policia local, els Mossos d'Esquadra i l'organització del certamen ja estan dissenyant un estricte dispositiu per garantir la seguretat de l'esdeveniment. I a Roda de Barà ja escalfen motors per viure intensament el Carnaval.
La festa tindrà lloc del 14 al 18 de febrer, amb les tres tradicionals rues, la platja, el nucli urbà i la infantil. Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'en Barra, Roda de Barra i totes les poblacions del Baixer, amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Raquel Martínez, bon dia. Com es presenta el cap de setmana? Molt bon dia. Doncs bé, sempre allò amb l'agenda oberta de dir, va, què triarem avui, on podrem anar? Després ho expliquem, per cert.
I tant, Sònia Camí, bon dia, i el teu què? Molt bon dia, doncs mira, jo estic ja olorant gairebé la paella que fan avui el grup de dones aquí sota el casino, i doncs per celebrar Santària, que va ser ahir, i avui doncs se celebrarà amb aquesta fantàstica paella que ja tinc ganes d'anar a tastar-la.
Tu hi vas, per tant, eh? Avui baixes a dinar. Sí, sí, cada any. Cada any hi vaig, aprofito per fer una mica les entrevistes i tal, però sí, vaig a passar-ho bé també i a gaudir d'aquest dia. Escolta, però només dones o el Raúl i el Jesús també? No, el Raúl i el Jesús no poden venir? No, el Raúl i el Jesús no poden venir cap, home, pot venir cap, home.
És exclusiu per dones, mira, és un dia a l'any que es fa així, des de fa moltíssims anys aquí a Roda, i un any ja es va provar que van venir alguns senyors perquè havien col·laborat i tal, i va haver una mica de mal rotllo. Per tant, no, els senyors avui ho tenen prohibit. Doncs res, escolta, Raül, Jesús, dinar de Carmeñola i a treballar aquí la...
Exacte. Tenen sintonitzat el de Fuller Ràdio a la Torre i Roda de Parà Ràdio. Som Baix Gaià al dia. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Quilòmetre Zero. Som-hi! Baix Gaià al dia. La ràdio que informa i acompanya.
Va, que som a les portes del cap de setmana i desitgem que el temps acompanyi. Qui ens farà sortir de dubtes és el nostre home del temps preferit, en aquest dia assolellat amb què ens hem llevat. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local, Lluís Mi Pérez. Hola, molt bon dia.
Bon dia, una situació força més calmada que els últims dies en el cas del Camp de Tarragona. A diferència d'ahir a aquesta hora, no tenim núvols i per tant no s'espera que hi plogui, almenys aquest matí i aquest migdia, i el temps ha de ser més aviat asserenat, net, transparent i molt plàcid, perquè la temperatura...
tirarà cap amunt. Avui l'ambient es farà encara més suau que no pas ahir i tindrem una sensació gairebé de primavera al llarg d'aquesta tarda, especialment a Randamar, que és on tindrem temperatures que no aniran molt lluny dels 20 graus de màxima, sobretot a la costa del Tarragonès i també la del Baix Penedès. Una mica de vent, això sí, vent molt usut de Ponent o una mica amb estrelat. Anirà bufant gairebé tot el dia, però sobretot aquest matí.
I a últimes hores de la tarda sí que arribaran alguns núvols més potents i acabaran deixant algun remet, algun ruixat, però molt fugaç, molt passatger, amb més probabilitat a la comarca del Priorat. Però en general avui ja diem un dia gairebé de primavera. N'estem pendents a la xarxa. Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Moment ara per repassar l'actualitat en concret. Tot el que aquest divendres 6 de febrer destaca la Premsa en portada i començarem pel que ens queda més a l'abast. Una publicació gratuïta al mes, el diari del Camp de Tarragona, que titula Rodalies Gratuït Cinedie, crisi ferroviària a Catalunya.
La consellera Panique anuncia que la gratuïtat es mantindrà mentre no es restitueixi completament el servei, que patirà tres dies de vaga dels maquinistes la setmana vinent. Demà es mantenen convocades les protestes de l'ANC i la de les plataformes d'usuaris sense el suport dels autotransportistes, que reclamen més atenció a la mobilitat per carretera. Avui, d'altra banda, també molta presència. Salou reviu el seu passat modernista.
A la portada del diari Més, el municipi ha elaborat una ruta per les edificacions de vacances de l'antiga burguesia. Això pel que fa a societat, amb una imatge panoràmica que ocupa gran part de la portada i en què es pot veure una instantània de la inauguració de les centenars de persones.
que van observar aquest dijous la rebuda institucional i l'acte inaugural d'aquesta ruta d'edificacions de vacances de l'antiga burgesia en el marc del modernisme. Més coses. Situem-nos a la capital del Baix Camp, a Reus. La Junta Cessada de la Sang anuncia la finalització de les obres i l'obertura del temple coincidint amb la Quaresma.
A veure si aquest és el darrer capítol d'aquest serial que hem anat seguint també i explicant gràcies al que publica la premsa del territori. Pel que fa a infraestructures, l'avenza en l'acord entre els consistoris i a DIF permetrà accelerar la construcció de la via verda de la Costa Daurada. I pel que fa a seguretat, mèdol 5, la figura clau dels Mossos d'Esquadra en situacions complexes.
El capdator regional operatiu és l'encarregat de prendre les decisions immediates i urgents en lloc dels fets. Avui el diari Més analitza a fons aquesta qüestió, a doble pàgina, i és per aquest motiu que a la portada hi trobem també una fotografia en què podem veure el sotsinspector Cristóbal Alcova durant un operatiu. La figura clau, Médul 5.
I un parell de qüestions més sota mateix de la capçalera. Reus, la tercera edició del Turismarket, se celebrarà els dies 2 i 3 de març i creix fins als 120 expositors. I d'altra banda, encara a la capital del Baix Camp, docents de Reus, es tancaran dimarts vinent dins l'Institut Salvador Vilaseca per preparar la protesta de l'endemà.
Més enllà del mes, al territori, tenim una altra publicació referent, com és el diari de Tarragona, que aquest divendres, Raquel, què diu? Doncs una fotografia de grans dimensions a tot color que parla de cansament. Artazgo és la paraula que trien per descriure avui el caos ferroviari. Expliquen que milers de tarragonins afectats pels retards...
Doncs pateixen, especialment avui es fan ressò també del cas de Cunit, on els viatgers han expressat la seva indignació després d'haver hagut de canviar de tren. Serà el nostre tema avui, també al magazín, per cert. Imatge també del poble de Grazalema, que ha estat evacuat.
Avui se'n van fins a Andalusia per explicar que han estat desallotjades 5.000 persones per culpa de Leonardo. Ja sabeu que aquestes borrasques, aquests temporals, tenen noms humans i d'aquí el nom de Leonardo.
En Economia expliquen que Repsol ha tingut la refineria aturada per culpa de la mala mar. Estem vivint uns dies de temporal marítim i avui parlen de l'empresa Repsol i acabem a Tarragona, ciutat, on els camions de repartiment no podran entrar a la plaça de la Font. És el que destaquen aquest divendres 6 de febrer.
I en termes més amplis, fugim del territori i fem també un cop d'ull a la premsa d'àmbit generalista d'aquest 6 de febrer. Sònia, endavant. Comencem amb la portada del periódico, que titular Loco rastreja 22 obres de DIF manipulades per la trama Coldo. Contractes per 355 milions d'alta velocitat i xarxa convencional.
Un àudio vincula la xarxa amb una de les empreses que va remodelar el tram de l'accident de Damuz. L'expresidenta del gestor d'infraestructures està imputada en el cas. La imatge de la portada és de la borrasca Leonardo, que no dona treba. Les fortes pluges obliguen a evacuar 7.000 persones a Andalusia, entre elles els 1.500 veïns de la localitat gaditana de Grazalema.
La policia investiga 30 pàrquings fantasma a prop de l'aeroport de Barcelona. Els Mossos han detingut 14 persones, identificat a més de 100 vinculades a les empreses que operen a l'entorn del Prat. El govern allarga la gratuïtat de Rodalies per la cronificació de les incidències. Reobre parcialment el tunnel de Rubí, clau per a les mercaderies. També destaca el periòdico que el Sabadell nomena Marc Armengol, conseller delegat en substitució de González Bueno.
El TJUE anul·la la suspensió de la immunitat de Puigdemont per l'Eurocambra i el BBVA bata el seu quart rècord anual de benefici consecutiu amb 10.511 milions. Passem ara a la vanguardia.
En la seva portada entrevista Giuseppe Cabo Dragone, president del Comitè Militar de l'OTAN, el qual ha dit que Espanya ja té les capacitats militars que li demana l'OTAN. L'alt comandament de l'organització diu que no és realista que Europa tingui un exèrcit propi.
També destaca els dubtes sobre el final de la crisi obliguen a allargar la gratuïtat de Rodalies Sinedier. La caiguda d'un terraple a les obres de soterrament de Sant Feliu de Llobregat força el tall de l'R4. La P7 obrirà la setmana que ve.
El Leonardo provoca desallotjaments per hidrosismes a Andalusia. Banc Sabadell substitueix el conseller delegat. Parla també de la Copa de la Reina, el Barça escalfa el Madrid i avança a les semifinals. En aquest cas, el Barça femení. Estudi diu que el 20% dels tuits de X són falsedats o desinformació.
Passem a la portada de l'Ara, que també destaca que el TJUE dona la raó a Puigdemont davant del Parlament Europeu. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea tomba la retirada de la immunitat als diputats de Junts que la Cambra va aprovar el 2021. La sentència subratlla que un dels ponents de la decisió no era imparcial perquè era fi a Vox.
I la imatge que ha escollit, doncs, precisament és de Puigdemont. Diu que és una plantofada molt dura. A la cambra europea van dir ahir Carles Puigdemont i Toni Comín en la seva compareixença a Brussel·les. La primera revisió integral de la xarxa de rodalies constata...
El seu estat deplorable. Es reobre el tunnel de Rubí per a mercaderies, però l'AVE serà més lent durant tot l'any. Més temes en portada de l'ara. Un 36% dels infants viuen en condicions de pobresa. La xifra repuntar tot i la baixada de l'atur i el creixement econòmic.
També parla del relleu al Sabadell. El Mangol serà el nou ceo González Bueno, de 65 anys, anuncia que es retira. I sobre la Copa de la Reina, el Barça atropella el Madrid i ja és a semifinals. El Badalona fa història i també serà al sorteig.
I acabem les portades amb La República i el punt avui, que titula Els Gaudí es fan majors d'edat. L'Acadèmia del Cinema Català celebra aquest diumenge al Liceu la 18a edició dels Premis, amb les pel·lícules Romeria, Sirat, Sorda, Frontera i Estrany Riu com a favorites.
En la crònica el dia d'ahir, Anna Serrano destaca que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea també amb retard anul·la la retirada de la immunitat a Puigdemont.satí comín el 2021. I en el suplement l'esportiu, el Barça goleja al Madrid i és a les semifinals de Copa. El resultat 0 a 4. Doncs aquests són els titulars d'aquest divendres 6 de febrer.
Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Va, moment ara per analitzar l'actualitat. Comentari d'opinió, com cada divendres, que ens arriba de la mà de la nostra companya periodista Ruth Troiano, que, com tots vostès saben, està especialitzada en el sector primari. L'enologia és veïna de la nou de Gaia. Ruth, bon dia, benvinguda, com estàs? Hola, què tal? Molt bon divendres. Doncs molt bé. Aquí, esperant que no arribi molta més aigua, perquè...
Ja en portem molta d'acumulada. L'altre dia un company que fa vins el Priorat havia fet càlculs i deia que en aquests últims mesos ha plogut tant com els tres anys de sequera més greus que hem tingut a Catalunya. Ell ho referia al Priorat, però vaja, crec que és una estadística que més o menys s'escau per la majoria de territoris. Per tant, molta aigua i això representa que evidentment els sols estan hidratats, però si passegem per la
Per les terres del Gaià veiem que algunes vinyes estan una mica anegades i, clar, quan hi ha molta aigua hi ha risc de malalties a la primavera, com el mildiu, per tant, un no parar de patir en el sector del vi i de l'agricultura, com ja sabem que el resta tens i fem molts treballs preventius per evitar això.
que hi hagi malaltia, perquè el més important sempre és la bona qualitat del raïm, que estigui sa, que entri sa al celler i bé, aquest és l'escenari en què estem ara. Mira, ahir feia els mateixos comentaris que acabes de fer tu amb uns pagesos allà a Salamon, també.
Aquestes comparatives de quantitats de pluja d'aquests anys que s'ha passat tan malament el de fora, que ha fet tanta falta l'aigua, que s'han hagut d'arrencar vinyes, i ara que no poden ni entrar amb els tractors segons quines parades a l'hora de pudar, que han de deixar les màquines en un extrem i anar-se movent...
La sort és que amb aquestes gomes que porten aquestes tisores pneumàtiques són força llargues i es poden moure, m'explicaven. Però que vinc a deixar això, els tractors, fora de les parades perquè no hi podien entrar o quedarien un munt de trilles. Sí, justament en funció del tipus de sol és més o menys fàcil que l'aigua penetri i que...
que quedin hidratats els sols però no negats i bé en els que són com més argilosos, no? Doncs és més complicat i sobretot també en aquells que no tenen cobertes vegetals, la coberta ajuda també a...
absorbir l'aigua. Però bé, cadascú amb la seva casuística, sí, sempre la veritat és que patim, però ho portem molts dies amb una pluviometria bastant constant i res, ara caldria... Perquè l'altre dia estava llegint un paisatgista que
crea espais ple de plantes i de biodiversitat que, deia, se'ns estacaven ja a l'hivern, estem al febrer, però ja hi ha apunts del florí, ho veiem en els ametllers també, que ha florit aquí a la zona del Gaià, i bé, queden pocs dies de molt fred i començaran a alçar-se res en unes setmanes i a les temperatures, quan...
quan el sol ja està calent comença a circular la sàvia i res, això ho tenim a la cantonada. En fi, estarem pendents del que passa, del que ocorre i ho anirem també comentant.
en aquesta secció. Menys d'un mes, o un mes aproximadament. El refrany diu que per Sant Josep el brota el CEP. Totalment, sí, sí, sí. I abans veurem el plor, que és quan la sala comença a circular per el CEP, que és un moment també difícil a vegades de capturar, quan passa, però és en el tall en què s'ha fet la...
L'apoda hi veiem una llagrimeta que cau, és realment bonic i estètic veure-ho perquè és l'indicador de la nova vida, de la vida de l'any de la planta. Allà creixeran els armencrells, creixeran els burrons, veurem com hi ha la floració i de la floració també depèn que hi hagi un bon o no quallat. Compte enrere ja podem dir per la propera, en parlarem.
No, estem potser avançant massa el calendari de tot el cicle vegetatiu, però és que això va lent i alhora ràpid, ens passa tot corrent. Escolta, Ruth, veig cada cop més pagesos, perquè ara hem de dir que en les vinyes el que es fa és podar, però també adobar. Cada cop més pagesos aposten per els fems. Sí.
Ja no per aquells granulats que amb subsoladors potser fa uns anys s'anaven tirant als bancs. Hi ha un canvi de mentalitat o un canvi de concepció? Sí, sí, fonamental. I és fonamental, si no és per convicció, ara també per necessitat. Jo crec que hem entès molt i treballat molt la part aèria de la planta
però no el que passa des de la terra en avall. I ara, o si o si, en aquests 30 centímetres que hi ha a continuació del terra, el que s'ha d'aconseguir és que hi hagi un percentatge alt de matèria orgànica, que els pH no siguin molt alts del sol, que hi hagi vida i que hi hagi capacitat també de retenció d'aigua per als moments d'una pluviometria més baixa com hem tingut els anys enrere.
Llavors el que es fa és treballar bàsicament la viticultura en ecològic o biodinàmica, regenerativa, bé, cadascú s'adapta al nom o la pràctica que més, bueno, se diu a la seva manera de ser, en definitiva, però el que es tracta
és que els sols estiguin vius, que estiguin sants i, per tant, l'adop és natural i és com a reintroduir en la terra aquesta metodànica a dins. Té microorganismes i nutrients que fan que el cepi neixi viu i aquesta és, jo crec que l'obstinació,
de la majoria dels productors, dels viticultors i dels agricultors, de donar la terra, organisme viu, perquè treballi com necessita, sense necessitat, evidentment, de tirar cap tipus de producte químic, com s'havia fet molts anys enrere, perquè al final ens alimentem del que creix a la terra i si volem que la nostra cosa estigui sa,
també ho ha d'estar la planta o el cep, en aquest cas, que dona el raïm, del qual després ens sorgeix el vi. I també passarà molt amb la poda, aquests dies ho estem veient, com es trituren els serments i els reintrodueixen a terra, perquè és matèria orgànica viva, que el que fa és alimentar els sols. Al final, un cep, el que anem fent és mutilar-lo, li tallem la fusta, després li tallem el fruit, i el que hem d'aconseguir és continuar abonant naturalment la terra,
perquè sigui al sol un organisme viu i que ens doni productes els més sants possibles i amb els nutrients i minerals que necessita el nostre cos per no emmalaltir. Crec que aquesta és una màxima que ja tenen la majoria
La gent jove, els nous viticultors i genòlegs ja estan en aquesta tesitura, però després també molts han convençut a la generació anterior a fer aquest trànsit cap a la qualitat i també aparcar el volum que no ens porta enlloc, sinó que atendre, almenys que és més, sempre.
Interessant, interessant tot això. Per cert, abans i ara crec que ho has vinculat, has fet menció de les cobertes vegetals. Fins a quin punt aquestes cobertes vegetals, que de vegades també s'assembren, potser no en totes les règles,
En totes les fileres. Exacte, sinó s'alternen... Però fins a quin punt això no és competència per al mateix CEP? Doncs justament, ja ho has dit tu, no estan esteses les cobertes vegetals en totes les fileres, en totes les línies, que es fa una sí, una no, sovint, i segons lanyada es canvia també de filera, i això vol dir que hi ha una part on...
El que fan aquestes cobertes vegetals, a banda del que hem comentat de retenir l'aigua també de la pluja i crear com una capa humida al terra de manera permanent, que això és molt bo, el que permeten també és que els sols també estiguin vius, és a dir, allò genera tota una biodiversitat al sol que l'enriqueix. Es diu, els que en saben, jo no en sé, m'estàs fent preguntes molt tècniques,
que jo puc passar-hi per sobre, per la superficialitat i no la profunditat, però es diu que no hi ha competència o que és relativa o s'ha d'estudiar, segons cada anyada. Hi haurà gent que, si després un any amb poca plovimetria, probablement no s'en posaran tantes de línies o de cobertes vegetals, però que el funcionament de la coberta vegetal és més en un primer estadi dels
sol i en canvi el CEP evidentment amb les arrels són més profundes llavors l'aigua amb els diferents substrats de la terra també es va repartint i segons la tipologia de sols convindrà més o menys o no tenir aquestes capes però diríem que els sembrats i aquestes cobertes vegetals treballen més en una primera línia es parla de tres estadis de sol i
i les arrels del CEP en una tercera, que són les que es nodreixen d'aigua. De manera que la competència no és en la mateixa freqüència. No sé si m'he explicat prou bé. I això ajuda a compensar. Però, evidentment, totes aquestes pràctiques...
No tot és o bo o dolent, ni és el millor ni el pitjor, sinó que cada projecte ha d'analitzar. Per això estem en una etapa en què la majoria de viticultors el que fan és analitzar els sols que tenen, entendre'ls i veure quines necessitats té quan no hi ha aigua o quan n'hi ha molta i com s'han de treballar. Jo crec que ara aquesta generació...
Està obstinada i persevera en conèixer els sols i de quina manera poden ser més un reservori de vida, d'aigua, de biodiversitat, que al final és el que alimenta la planta. Potser no havíem tingut episodis de...
de crisi climàtica tan bèsties o tan consecutius i no ens ho havien preguntat tant i les receptes velles ja no valen. I per tant, ara estem en aquest moment d'entendre cadascú els tipus de sols que té i treballar-los d'acord amb l'anyada i d'acord també amb el tipus, òbviament, de vi que es vol fer, però amb els recursos disponibles que hi haurà. Per tant, allò de s'ha de fer d'aquesta manera, depèn.
Depèn de quin tipus de sol, de quin tipus de raïm tens, també important la varietat, si és de cicle llarg, de cicle més curt, això vol dir que madura més abans o més tard, i del tipus de vit que vols fer. Per tant, les variables podem dir que avui encara es multipliquen bé, però també tenim totes les eines, no?,
tecnològiques que ajuden i evidentment el coneixement humà a radiografiar els sols i a veure quines necessitats té cada estil de vi i després com es treballa en el celler. Per tant, potser és l'escenari en què tot està més obert però tenim més eines per poder-ho també controlar i treballar tot.
Molt interessant, molt interessant. Això és l'evolució, en aquest cas, en el sector vitivinícola. Ruth, ho haurem de deixar aquí. Ens queda al tinter un assumpte vinculat a la sostenibilitat que havíem preparat per avui, però no passa res.
perquè la setmana que ve el podem tornar a posar damunt la taula, que és interessant també parlar d'això, d'iniciatives vinculades al medi ambient i que cada cop integren la sostenibilitat en sectors econòmics que fins ara, més tradicionals, on fins ara potser no es contemplava com és, per exemple, la viticultura o l'enoturisme. Rutrellano, gràcies i una abraçada ben forta fins a la 9 de Gaia.
Moltes gràcies a vosaltres. Està bé que ens quedin temes pendents, perquè això vol dir que tindrem espai en el programa per anar-los comentant. I a més la sostenibilitat és aquest concepte tan transversal que comença també amb la sostenibilitat humana i pot acabar amb l'econòmica, però pel mitjà l'ambiental, la social i la cultural, que segur que la podrem anar desgranant els propers divendres i connexions. Una abraçada i molt bon cap de setmana. Igualment que vagi bé.
Nosaltres marxem amb una pàgina musical en aquest primer tram de programa. Avui amb els Trinitat Nova, una banda quiixotesca, insòlita i gairebé absurda, però de causes nobles, que s'ha tornat a reunir. Ho fa al voltant d'un nou EP. Aquí estem. N'hem escollit Trinxat de la Cerdanya. Fem ara una petita pausa i de seguida tornem. Fins ara. Música
El que t'ofereix, el sabor ve de la lluita. Contra el mal temps, de superar les penes, ara estem contents. Porta'm un bon tubor i demana'ns un vinent. I avui viure la vida i ens ho marxem. Cal una cop, cal bollet, patata, marca tu, hola.
La compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros, disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Vols saber les audiències de la setmana? Vols estar al dia del que passa a la tele? Doncs estigueu atents. Escolteu cada setmana La Caixa Tonta amb Joan Bosch i Assumpta Vitoria. Us esperem.
Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Per donar esperança a qui més ho necessita, per la solidaritat i el compromís, per acompanyar-nos cada dia amb la teva generositat, pel suport que ens has donat aquest any, gràcies. Càritas, cada gest compta. Sintonitzes Ona Latorre, 107.0 FM i ona-latorre.cat.
Catalunya està plena de científics que investiguen i molta d'aquesta investigació la vehiculen les universitats catalanes. Al POU donem visibilitat a tota aquesta feina ingent, vital per al futur del país.
Menys de 15 minuts per posar-te el dia de la ciència que canviarà el món, de la mà de les persones que treballen perquè tots aquests avenços estiguin a la teva vida. Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio.
Som Ràdio Local.
La ràdio moderna també s'expresa en imatges. Busca el perfil d'una la torre a Instagram. Una manera diferent de seguir tota l'actualitat. Notícies en xarxa
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Les mobilitzacions dels pagesos van de camí ja cap a Barcelona des de primera hora del matí, posant a prova la mobilitat enmig de la crisi a Rodalies. Els més matiners han estat els de Girona, que cap a les 7 han pres aquesta marxa. A Tarragona també una quarantena de pagesos en cotxes han sortit també cap a les 8 i al baix es han sortit ja cap a les 9.
Escoltem ara Jordi Ginabreda, que és portaveu del Gremi de la Pagesia, que explica precisament que no passaran per l'AP7 per tal d'evitar molèsties als conductors arran d'aquesta crisi a Rodalies. Sí, al final la situació de Rodalies actual és la que és. Hi ha molta gent que utilitza el seu cotxe per anar a treballar, per anar a Barcelona. L'AP7 va molt i molt plena.
i hem cregut que com a solidaritat també amb la gent que pateix aquest caos i aquest desastre de Rodalies, nosaltres ens solidaritzem amb ells i malgrat la nostra protesta poder entrar a Barcelona igual com la resta de gent intentant evitar molestar més del compte. Tots plegants confluiran al voltant de les 12 del migdia davant del Departament d'Agricultura de la Generalitat.
I pel que fa a la mobilitat en aquests moments a la B20 a Santa Coloma de Gramenet hi ha un càrrec tallat en sentit Trinitat per un accident que provoca algunes retencions. A la C451 a Llobera el pas és alternatiu després també d'un despreniment d'una roca a la via i també les obres d'urgència. El túnel de Parvès provoquen circulació lenta a la C60 entre Argentona i la Roca del Vallès, afectant també en enllaç amb la C32 cap a Mataró.
I pel que fa al servei ferroviari continua també interrompuda l'R4 entre Martorell i l'Hospitalet perquè ahir es va despedir una part d'un terra ple en unes obres que s'estan fent al soterrament de Sant Feliu de Llobregat. I de fet, usuaris de Rodalies es manifestaran demà a la tarda a Barcelona per denunciar un sistema que consideren que ha tocat fons, és poc fiable i genera neguit incertesa.
La protesta, convocada de manera unitària per una vintena d'entitats i també amb el suport de més d'una centena d'associacions, reclama un canvi radical en la gestió i un augment substancial de les inversions per tal de garantir un servei digne, segur i puntual. I pel que fa al temps, avui matí força solellat a bona part del país, núvols al Pirineu i al nord-est, on no es descarta de fet algun ruixat puntual,
i de cara a la tarda la nuvolositat augmentarà des de Ponent i s'estendrà arreu del territori amb precipitacions febles de cara al vespre i durant la nit i amb una cota de neu als voltant dels 1.500 metres. La situació marítima encara serà alterada, sobretot ara al matí, però anirà millorant al llarg del dia.
Gràcies.
Baix Gaià al dia. El programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon divendres de nou Baix Gaià. Els agraïm que segueixin enganxats i enganxades a la seva sintonia de proximitat. Venim d'una petita pausa. En tot cas, si són dels que s'incorporen ara, sàpiguen que tot el que els hem explicat fins fa ben poca estona ho trobaran al servei de ràdio a la carta de què disposem. Així que no es preocupin. Van a les respectives webs d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio i llestos.
És 6 de febrer, som a les portes del cap de setmana i demà els usuaris de Rodolía sortiran al carrer en una manifestació convocada de manera unitària per denunciar el neguit i la incertesa que provoca, diuen, un sistema que ha tocat fons i que no és gens fiable.
Així ho expliquen els portaveus d'algunes de les 20 entitats convocants que compten amb el suport de més d'un centenar d'associacions que s'han adherit al manifest. Aquest demana un canvi d'escala en la inversió i un canvi radical en la gestió del sistema ferroviari, textualment. Els convocants de la protesta reclamen certesa i seguretat, un servei digne i fiable i que els trens funcionin a
alhora que creuen que la mobilització serà un revulsiu per generar canvi absolut. Manifestació que, per cert, començarà a les 5 de la tarda a l'estació de França i per la qual força gent del Baix Gaià s'hi desplaçarà. Ara de seguida entrevistarem la portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies. D'aquí una estona també repassarem l'agenda d'activitats i propostes pel cap de setmana, així que agafin llapis i paper per prendre nota. I després, com cada divendres, rebrem l'immillorable Antoni Barrero per parlar de cinema. Va, no s'ho perdin, que ens espera tot això i més, aquí, a Baix Gai al Dia.
Baix Gaià al dia és a prop teu, a l'ordinador, al mòbil i a la teva emissora de sempre.
Deu i sis minuts, ara ho deia l'Eduard. Demà hi ha aquesta manifestació per protestar per la situació de la xarxa ferroviària del país després del col·lapse que s'està vivint aquestes darreres setmanes. Un col·lapse que ha desencadenat després de l'accident de Gelida, però de problemes n'hi havia ja abans i de fet de molt importants. I qui n'està fent seguiment d'una manera molt directa és l'Anna Gómez, portaveu de la plataforma Dignitat de les Vies. Anna, bon dia, benvinguda.
En sents, Anna? Hola. Hola, Anna, benvinguda. Hola. No en sent. Raquel. Ai, s'ha tallat la comunicació. En qualsevol cas, intentarem tornar-la a trucar. Volem conversar amb l'Anna Gómez, de Tarragona, portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies, que aquests dies tenen una feinada, d'una banda...
amb reunions en la conselleria, amb renfes, contactes constants i també amb els preparatius d'aquesta manifestació que es farà demà a la tarda a Barcelona a partir de les 5, amb sortida des de l'estació de França i amb destinació al Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume, on es preveu que s'acabi aquesta marxa.
Una marxa que han convocat de manera unitària totes les plataformes d'usuaris del país i a la qual també s'han adherit altres entitats i associacions i fins i tot alguns partits polítics. No sé si ja la tornem a tenir al telèfon, em sembla que no.
En qualsevol cas, aquesta manifestació arriba després d'una situació crítica a la que s'ha viscut les darreres setmanes i sembla que no es tingui un final proper perquè l'última hora és que Antonio Carmona, portaveu de Renfa, deia aquest matí que la normalitat no es podria restablir fins a l'abril, tot i que es preveu ja una recuperació progressiva d'algunes línies a les pràximes setmanes. Anna, tornem a saludar. Bon dia. Hola, molt bon dia. Deus anar molt de vol. Bon dia perquè
Com ha anat avui? Bueno, tenia que ser una cosa a les 8 del matí i tu més que ningú sap que no te la pots arriscar i he demanat amb una amiga que em deixes un sofà. És la història de molta gent que es queda a dormir a Barcelona o han hagut de fer canvis. Aquest és el motiu d'aquesta manifestació que convoqueu demà. Com van els preparatius?
nerviosos perquè hi ha molta feina i després amb una sensació agridolça perquè m'estic trobant amb gent que realment té por a agafar el tren i gent que té ansietat de dir l'agafo tota la setmana, el dissabte també. Jo aquesta setmana, per exemple, porto tots els dies agafant el tren de les...
8.33 de la nit, que no em sembla una barbaritat, i arribant a Tarragona passada a la mitjanit. Ja no es tracta també com anar i arribar l'hora, sinó com tornar quan acabi la mani. I la gent està organitzant cotxes, he de dir que molt bé, perquè la gent diu, escolta, jo tinc dues places, hem d'anar-hi tots. Però jo demano això, que la gent confiï, que pugi el tren, que l'agafi una miqueta abans, que aquest tren sí l'hem d'agafar. Aquest tren és més necessari que mai...
Precisament per la mobilitat de Catalunya i per tots els trens que ens han fet patir i ens faran patir les últimes dies. Sí, perquè això sembla que anirà per llarg. De fet, patíem ja d'una situació molt precària amb retards constants i diguéssim que l'accident que hi va haver a Gelida i posteriorment tot el tall ferroviari que hi va haver ha acabat d'evidenciar aquesta precarietat.
Sí, a més, això crec que és delinqüència estructural. És a dir, les plataformes van néixer i, per exemple, el tema dels túnels del Garraf, tu que com a periodista ens has anat seguint, portàvem molt de temps dient que no era segur. De fet, a l'estiu ens vam reunir a Madrid dient-li que els túnels del Garraf
S'haurien de fer simulacres de cara a un incendi i ens van dir que no es feien simulacres in situ perquè els túnelers eren molt vells i no passarien ni el punt 1 i per això no els fan.
que ara de fet hi ha prevista... Anem per pans, perquè si no ara ja entraríem al tema de... I tampoc tenim molt de temps. Avui ja ha tornat a parlar, ara aquests matins està apareixent cada dia, compareixent davant la premsa l'Antonio Carmona, el portaveu de Renfe, i l'última hora és que deia que fins a l'abril, és a dir, d'aquí ben bé dos mesos, no es pot contemplar un restabliment de la normalitat, que no sé què entenen ben bé per normalitat. Bé, al corredor sud...
És a dir, la gent del camp de Tarragona, Torre d'en Barra, Altafulla, Pilar Seca, oblideu-vos. Això no serà fins l'abril, perquè a l'abril estarem a les obres del carras de manteniment, no de fer nous els túnels. Això vol dir que com a mínim estarem tres mesos en via única. És a dir, que el corredor sud, comptant que sigui veritat que a l'abril la xarxa funcioni, nosaltres encara estarem patint. I ho sento, eh?
El secretari d'Estat d'Infraestructures, el senyor Santano, ha comunicat aquest matí que almenys les properes setmanes ja es reobririen la R13 i R14, que hi ha aquell tram entre Binaxa i Reus i Binaxa i Sant Vicenç de Caldés que encara s'ha de fer amb autobús. Sembla una bona notícia, però tenint en compte que la demarcació de Tarragona és la que acumula més punts crítics i amb reducció de velocitat, després de Barcelona, que clar, evidentment, la xarxa de Barcelona és molt més gran.
Bueno, quan ho vegem. Era un mes, ara fins abril. El corredor sud és el que ha arribat més dèbil en aquest caos. I portem anys, i ja abans de dignitat de les vies estaven els companys de temps dignes. És a dir, portem molts anys dient que el corredor sud estava patint molt. Això és una sucregada que ens han fotut com la casa dels tres porquets.
que jo ho dic molt. Teníem una casa de palla i a la mínima que algú ha bufat ens hem anat a norris. La diferència és que els tres porquets eren tres i podíem trucar la porta del costat. Nosaltres ens hem quedat sense cap porta que trucar. I per això hem d'estar a la manifestació de mà. És a la nostra porta.
Anna, heu estat tenint aquests dies contactes constants amb la conselleria, amb Adif, amb Renfe, amb Adif potser no tant, perquè han estat bastant desaprobuts fins fa quatre dies, com aquell qui diu. Com estan anant aquests contactes? Què tal és la interlocució, almenys?
Nosaltres parlem amb Adif, amb Renfe i amb la consellera de la Generalitat diàriament. Sí que és veritat que sé que Adif no està informant a la premsa i és més un tracte de cordialitat que d'informació.
Estan destrossats, no donen a més, estan al límit i em sap molt de greu, però també heu dit que ells ens han portat en aquesta situació. És veritat que deia la consellera que li ha petat a ella, que li podia haver petat a un altre govern perquè això estava així...
Però crec que precisament és el seu cosí germà socialista del govern i és part del culpable, igual que ho han sigut la resta de partits que han governat a Madrid. I no ens oblidem que teníem un ministre que fa relativament d'un any deia que el perrocarril estava en el seu millor moment. Ara diu que no. Però què passa? Que quan feia aquests comentaris
Ha tingut que es farà veure'ns en la situació que ens veu a tots els catalans per dir, oi, doncs mira, m'he equivocat, que tampoc ha dit m'he equivocat, ha dit que és pèssimo, però encara no ha demanat perdó a tots els catalans.
Anna, heu tingut contactes perquè a la plataforma Dignitat de les Vies també hi ha gent del Baix Gaià i de fet es representeu tot el territori, amb l'alcalde Valer Pino, perquè hi ha un sector de població aquí a Torre d'Embarra i em sembla que també d'Altafulla, que són usuaris habituals del tren que aquests dies estan desesperats per poder arribar a Barcelona a primera hora del matí de treballar, amb la possibilitat de posar autobusos, com han anat aquests contactes i veus alguna possibilitat que això prosperi?
A veure, m'he de dir que vaig trucar a tots els alcaldes de la zona, inclús Altafulla, i hem de trucar tot. És gaire que a Falset va fer un autobús, que això va ser com una piqueta de llum per aquella gent de la zona, i el Vale em va dir que ho intentava, però clar, són les arques de l'Ajuntament, però voluntat n'hi ha. Estava desesperat perquè volia donar una solució, però em deia, i doncs, feia els diners.
Els diners són per l'Ajuntament. Això no ens ho pagaran ningú. I què? D'un bus tres dies a la setmana i el resta? Quant ho he de mantenir, això? Estàvem molt desesperats.
Però, clar, la gent de Torra d'Embarra, que no tenen cap solució directa i econòmica, perquè l'únic autobús que tenen, em sembla que té un parell de parades, i supera els 15 euros per viatge, doncs, clar, dius, a l'esforç no em portarà a Barcelona. L'ansietat que té l'alcalde, no, però la intencionalitat pel bal estava, i a més em va dir que es reuniria amb tots els que l'havien escrit,
per atendre'ls i veure una solució conjunta o com a mínim estar al seu costat. De fet, hi ha molta gent que s'està passant als autobusos. Ja va passar amb les obres del tunnel de roda i ara em sembla que també hi ha molta gent que s'està passant al cotxe i a l'autobús davant la situació.
Sí, però tampoc és la solució perquè, clar, al corredor sud tenim la PCP tallada, la C32, que està asfixiada. És a dir, és que això és la solució per molta gent, però per la nostra zona...
tampoc és la panacea. Però bé, millor que el tren, segur. Millor que el tren, amb aquests dies tan crítics que estem vivint. Tornem a parlar un moment de la manifestació. El punt de trobada serà l'estació de França. Al dematí, però, n'hi ha un altre de manifestació que l'ha convocat l'ANC des de les plataformes. Des d'un primer moment vau dir que volíeu que no fos una manifestació polititzada, sinó que volíeu que...
que fos una manifestació transversal i que donés cobertura a tots els usuaris. Com heu rebut les crítiques de l'ANC? És que és una guerra que no ens volíem trobar al mig. La veritat que ha sigut una de les tristeses més grans que m'emporto. Perquè són benvinguts a la nostra. Ells han d'entendre que nosaltres anem a favor del tren. Anem a lluitar perquè el tren vagi bé. I al tren hi ha tot tipus de sensibilitats.
I si ells creuen que la independència és la solució, que emplenin la nostra d'estel·lades. Òmnium també feu amb la via de la independència ens donar suport. És a dir, es tracta d'anar a parlar del tren. Deixem per un moment la política, perquè la política també és part de tots els problemes que hi ha a la via.
Hi ha hagut partits polítics que han dit que participarien, els partits independentistes han dit que participarien de les dues manifestacions al matí i a la tarda, i va haver un moment en què el PP també va dir que vindria la manifestació a la tarda, la manifestació dels usuaris s'han fet enrere.
És que ho he sentit pels mitjans, és que realment no vull entrar en aquest debat. Nosaltres sempre vam dir que els partits d'extrema dreta no eren benvinguts. Per què? Perquè busquem un tren per tothom i ells decideixen qui forma part d'aquesta societat i per tant diuen qui puja el tren. Però amb temes polítics no ens hi volem ficar.
Hem de parlar del tren, hem de tindre una línia de societat civil i si venen partits i si volen ficar darrere, que s'hi fiquin. I si s'enplenen estalades, que s'enpleni, perquè Catalunya està ple de gent de tota la sensibilitat i Catalunya s'ha d'aixecar per dir prou, que no és que no arribin els trens, és que la gent no arriba a la vida.
Perdoneu, si crido. De fet, avui has escrit un article que l'has compartit també a través de xarxes al diari de Tarragona, que el títol es sabotatge quotidià a la mobilitat de classe. És una declaració d'intencions, no? I això també? Sí, clar, es pot entendre de quin tarannac, o de què pie cogeu, com diuen. Però és que crec que és això, és un atac a la classe treballadora, perquè saps que anem al tren, i als estudiants,
que a tots els estudiants els encantaria a vegades viure a prop de la universitat. És que al final també els estudis ens diuen a quins podem accedir depèn d'on vivim.
Ana, anirem acabant a l'horitzó i n'hem parlat abans i després que hi tornarem amb aquest tema, el de les obres del Garraf. Són unes obres provisionals perquè no serà la reforma definitiva que necessitarien aquests túnels. Des de les plataformes d'usuaris, quina lectura en feu? Són obres de manteniment.
I vull dir una cosa molt ràpida. Això que ara mateix corre en pressa, després de totes aquelles imatges, fa qüestió d'aquests mesos abans que saltés tot, la Generalitat les volia retreçar perquè deia que hi havia marge. I es veu que altres, com a dir Forres, deia que no, que es tenien que fer urgentment. I hi havia això damunt de la taula. I ara resulta que tot és urgent.
que cada un faci les seves càvales. Però el que faran ara serà, bàsicament, com una oficina que arregli el pla dur, reforçar les vigues que estan al costat del mar... Però el que s'han de fer són tuners nous. I els tuners nous parlem d'obres de 3 a 5 anys. I clar, qui vol fer-les? A les usuaris els fa pànic sentir això. Però s'han de fer...
perquè no passa res fins que passa. I ho hem vist amb Gèlidre i ho hem vist amb altres llocs. Ara que no es preocupin, són obres de tres mesos, la plataforma lluitarà amb dents per un pla alternatiu que doni solucions a tothom, perquè lluitarem per cada estació, per petita o gran que sigui, i després intentarem que es vagin fent les obres i en algun moment haurem de passar pel tràngol dels quatre o cinc anys
dels túnels nous, i allà haurem de tornar a lluitar, perquè hi ha dues obres, la low cost i la que està feta amb qualitat, i lluitarem per la millor.
Anna, una coseta amb el respecte a les obres del Garraf. Us han concretat ja la data? Perquè l'altre dia vèiem una informació, em sembla que era Canal Blau, que apuntava que començarien el 9 de març. No sé si des de la Conselleria o des de Difus han confirmat alguna cosa a les plataformes. Nosaltres teníem el 9 perquè el 7, teòricament, acaben les obres de l'R4, però l'R4 s'ha complicat bastant. Sí, perquè ha tornat a caure, hi ha hagut un altre despreniment, sí.
Aleshores, jo crec que aquesta data es pot mirar. És veritat que Renfe ens ha dit que ens compartiran el pla alternatiu i que ens deixaran opinar, però clar, una cosa que decin opinar i que altres coses que ho facin. Però, de veritat, tothom que vulgui estar informat coneix els nostres canals, tant WhatsApp, sinó que ens escriguin a Twitter a Dignitat a Viesc.
i intentarem lluitar perquè totes les estacions d'alguna forma siguin representades i que ningú es quedi enrere, que ningú es quedi a l'andana. Hi ha aquestes obres del Garraf, però és que després encara en vindran unes altres, que són les del canvi de vies al tram Tarragona, no sé fins a on arriba, del corredor mediterrani fins a l'Hospitalet, és el tram nou aquell que es va fer?
Sí, a veure, es queden dues obres importants al corredor sud, les d'enclavament, que a més se necessitaran repassar les vies, seran nocturnes, el que passa que tots els que agafem el tren sabem que el que sopes després ho esmorzes també, i aquestes són importants per nosaltres perquè són per posar el sistema de seguretat,
que perquè algú ho entengui és perquè puguem posar més trens a les vies sense que xoquin entre ells. Com el que és el sistema del metro, semblant per als trens. I després una obra molt important que crec que un dia amb més temps s'hauria de parlar, és que ens venen les obres de l'intercanviador de la Cononja, precisament perquè a partir de Tarragona ja no es posarà el tercer fil,
I ens volen fer una obra que ens pot perjudicar molt i hem de lluitar per una obra molt millor. No hi ha temps avui, quan voleu que la dignitat es parla, però que sapigueu que tothom que puja el tren al corredor sud i em consta que tot Catalunya per la resta de plataformes no estan sols. I ja us aviso que Dignitat de les Vies ha decidit ampliar-se a altres línies que no estem tocant fins ara i que no tenen representació.
agafant gent d'aquells territoris, perquè sempre hem dit que el més important és que els que defensem les línies pugem els trens, i intentarem que tothom estigui representat a la taula amb Remse, Adif i la GENE, i amb la col·laboració de les plataformes. Doncs anirem parlant de tot, Anna. Moltes gràcies, perquè avui deus anar a la bòlit amb entrevistes. Ens veurem a la manifestació. Us esperem a tots demà. Adéu-siau.
L'actualitat del territori, les històries que toquen de prop i les veus dels seus protagonistes. Baix gaia al dia.
La nostra companya Ana Plaça dona la torre que acaba d'entrevistar com els vam avançar i la portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies a les portes d'aquesta manifestació que tindrà lloc demà a partir de les 5 de la tarda des de davant de l'estació de França per reclamar precisament que s'acabi aquest neguit, aquesta incertesa que provoca aquest sistema que diuen ha tocat fons i que no és gens fiable el transport de ferrocarril a Catalunya.
Dit això, sis minutets hi seran en punt, dos quarts d'onze del matí, abans d'encetar la secció de cinema amb l'Antonio Barrero des de Roda de Barà Ràdio, repassarem breument l'agenda a les portes del cap de setmana o el que és una selecció d'actes i activitats que creiem que són del seu gust. Raquel, si et sembla, comencem a casa teva, a la Torre, perquè lliurarà avui divendres els guardons esportius, una gala que es farà a les set de la tarda al Pavelló Sant Jordi.
Sí, els esportistes que seran distingits individualment o en equip han assolit el primer, segon o tercer lloc en competicions d'àmbit de la demarcació de Tarragona o de l'àmbit català, estatal o internacional. En total entregaran més de 500 guardons.
D'altra banda, l'Escola Municipal de Música de Torre d'en Barra organitza una nova edició del Picarol, el taller de música per Nadons. En aquesta ocasió tindrà lloc demà dissabte i encara queden algunes places disponibles. L'activitat es fa en dos torns, a les 10 i a les 11 a l'Aula de Música. Aquest diumenge al migdia hi tornarà a haver una cita amb les jam sessions i micròfon obert a la plaça Catalunya de la Torre.
Sí, en parlàvem aquí al programa i les actuacions començaran a les 12 del matí, s'allargaran fins les 3. La sessió la dinamitzaran Odissea Strings amb una barreja de música balcànica i mediterrània. Aquest cicle s'allargarà durant tot l'any i l'organitza la Regidoria de Cultura amb la col·laboració de l'Associació Intercultural Puentes, que s'encarrega de la coordinació.
Va, més coses, canviem la població, anem fins a Altafulla. Aquest dissabte a partir de les 11 del matí hi ha una visita guiada a la Vila Closa. L'inici serà a la porta reixada del Castell. Té un preu de 5 euros i, atenció, cal fer reserva a l'oficina de turisme al telèfon 977 65 14 26 o bé a turisme arroba altafulla.cat.
D'altra banda, també aquest dissabte, a partir de dos quarts d'onze del matí, a la sala 3 a Manero, hi haurà la xerrada Caravaggio. Què hi ha entre la llum i l'ombra? És un complement, aquesta xerrada del Mercat Art al carrer, que tenia lloc el passat cap de setmana. Tot plegat, organitzat pel Cercle Artístic d'Altafulla.
I en parlàvem també al programa aquesta setmana. Hi ha un nou concert del cicle Altafujàs, que celebra, atenció, 16 anys. Serà amb Nando Picó Quintet, amb Nando Picó al saxo, Toni López a la guitarra, Jota Guerra al baix, Fran Guillén a la bateria i Juan Flores a la percussió.
Dissabte, a partir de les 8 del vespre, al Casal La Violeta. L'entrevista que li feia amb el programador de Tot Plegat, Toni Pla, es pot trobar al servei de ràdio a la carta d'aquest programa. Més coses, diumenge, ruta, la vida de les elites vora Tàrraco.
Fem un viatge 2.000 anys enrere a partir de les 11 del matí fins a dos quarts d'una del migdia a la Vila Romana dels Mons. Una activitat que té un preu de 5 euros i les entrades ja es poden comprar a través del lloc web nat.cat barra entrades.
I el que fem ara és anar fins a Roda, perquè Raquel, ens ho explicava la Sònia, tot just ara fa una estoneta en començar el programa, avui a les dues del migdia, el grup de dones com tu celebra Sant Àgada amb la tradicional paella, a la que els homes no poden assistir. A mi se m'ha obert la gana de cop en sentir-la, perquè ja deuen estar fent, no sé si el Brou, el Sofregit, alguna cosa que deia que ja li arribava...
l'aroma d'aquesta paella on se plegaran més de 120 dones. Un dinar amb la paella com a protagonista però que també tindrà amanida, postres, pa, vi i aigua. Bé, a més a més tindran música amb el DJ Goven després i per tant tota una festassa. Els tiquets no són a la venda però si hi ha places disponibles encara poden acceptar noves incorporacions. Per tant, si voleu una treure al cap, dones...
de Roda o del Baix Gaià, doncs podeu anar a celebrar Santa Àgada. Va, i una darrera proposta. Demà dissabte, les Monges Associació Cultural fa una sortida per visitar la Giralda a l'Arbós. És una activitat que era oberta a socis i no socis. La sortida serà en l'autocar fins a l'Arbós o tindrà lloc una visita guiada a l'emblemàtica Giralda i pel nucli antic del poble. I en acabar aniran a dinar a Castellet.
Fantàstic. Hi ha moltes més activitats i propostes aquest cap de setmanes de les poblacions més enllà de la Torre, el de Fulla o Roda. Per exemple, al Callà, a la Nou... No disposem ara de més temps per repassar aquesta agenda. En tot cas, hi entren els llocs web municipals de ben segur que es poden fer una bona idea de tot plegat. Nosaltres cedim al Calleu ara.
a la companya Sònia Camí de Roda de Barà Ràdio perquè ja té a l'estudi la millor persona a l'hora de parlar de cinema. La millor persona, vaja, li faríem abraçades cada divendres. De seguida parlem de cinema i després ens acomiadem amb una frase cèlebre. Va, això ja a mesura que ens aprovem al punt de les 11 del matí. Fins ara!
El vaig gaiar en primera persona. Vaig gaiar el dia.
Ens adem de Cinema, Antonio Barrero. Molt bon dia, Antonio. Hola, bon dia. Com estem? Bé, molt bé. Amb moltes ganes de parlar de cinema. I avui de què ens parlaràs? Doncs avui parlarem de la gran Sílvia Munt. Molt bé. I és que el Gaudí d'Honor 2026 de l'Acadèmia del Cinema Català, que està conegut oficialment amb el nom de Premi Gaudí d'Honor Miquel Porté,
Enguany s'atorga o s'ha atorgat, depèn de quan ens escolteu, l'actriu, directora i guionista Sílvia Munt. Aquest és el màxim guardó honorífic dels Premis Gaudí que reconeix una trajectòria artística d'excel·lència
transmès al llarg de més de quatre dècades dedicades al cinema, al teatre, la televisió i la dansa, i una contribució sòlida i profunda a la cultura cinematogràfica del nostre país. Sílvia Munt recollirà, o ha recollit, aquest premi en la Gala dels 18 Premis Gaudí, celebrada el diumenge 8 de febrer de 2026 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Doncs bé, parlarem en primer lloc de Sílvia Munt com a intèrpret de cinema, televisió i teatre.
Sílvia Monquevedo, nascuda a Barcelona, és una de les figures més respectades i estimades del panorama cultural català. I la seva carrera transcendeix disciplines i gèneres. Formada inicialment en ballet clàssic, va estar titulada per la Royal Ballet School de Londres,
i molt vinculada entre el 1973 i el 1978 a companyies com les de Gelo Barbo o el Ballet Contemporani de Barcelona, aviat va iniciar un recorregut com a actriu que la convertiria en una de les veus interpretatives essencials de la seva generació. Dins els ulls plens de paraules, la vida estesa al davant, aparador de joguines, cançons fàcils de cantar.
Cançó d'un temps de trenvies i carrers mal empadrats, dies de sol i de pluja, barri amunt i barri avall. Nits de lluna plena, somnis d'envelat, vella com una princesa d'algun vell conte d'infants, et veig banyant vols de punta a la plaça del diamant.
I tu, el terrat, estenent la roba o asseguda cosint, sol amb la tarafa i voltada de branes, de ben i de blanc. Sentir que passen els dies com si fos un joc d'atzar, una rosa per Sant Jordi i flors negres per tot s'any.
Xerameca de botigues, coloraines de mercat, olor de sofre i de lluna cada nit de Sant Joan. Nits de lluna plenes, somnis d'envelat, l'ocell de la juvenesa pren el vol mirall enllà dels us que van i que venen a la plaça del Diamant.
Tu, el terrat, estenent la roba o asseguda, posint sol en la tarda i voltada de brages, de vent i de blor.
Llargues tardes de diumenge, pulsint la lluna als terrats, guia tot hivern al vespre quan es fa fosc aviat. Santor de rosa perduda, claror de vidre entelat, joguina feta malbé, cendra d'ocell estimat.
Nits de lluna plena, somnis d'envalat, i quan la cançó s'acabi una altra en començarà, que ara tot gira com els balsos de la plaça del diamant.
Quins records, no? Sí, quina peça més bonica. És la peça de la pel·lícula La plaça del diamant de Francesc Betriu, composta i interpretada per Ramon Montaner. Sens dubte és una peça musical que ja no es pot dissociar del gran èxit que en el seu moment va tenir la sèrie i el film, perquè no és només un film, inicialment va ser concebuda com una sèrie, i que va ser la primera gran adaptació que va fer el cinema català de la novel·la homònima de Mercè Rodoreda.
I també va ser el debut destacat de Sílvia Munt en el món de la interpretació donant vida a la fràgil Colometa, el personatge femení protagonista. Doncs bé, des del 1981, amb la seva participació en aquesta pel·lícula de La plaça del diamant, fins a títols recents com Requisitos para ser una persona normal,
de Leticia Dolera, Sílvia Munt ha protagonitzat més de 50 produccions cinematogràfiques. Ha treballat amb directors de renom com ara Francesc Bellmunt, a l'Orgia, José Luis Cuerda, a Pares i Nones, Fernando Trueba, amb Sal Gorda, Jordi Cadena, amb els papers d'Àsper i Nexe, amb Pedro Lea, a Aquelarre,
amb Ventura Pons, el perquer de tot plegat, amb Vicente Aranda, a la passió turca, amb Manuel Gutiérrez Aragón, el rei del río, amb Mariano Barroso, èxtasis, Moncho Armendariz, secretos del corazón,
Judit Colell, El domini dels sentits i 53 dies d'hivern i, amb Roger Gual, Arremeic. Aquests són alguns dels títols, entre molts, perquè el llistat és ampli i amb títols i directors importants. El seu paper de Carmen, a Ales de Mariposa, el 1991, el debut en la direcció de Juan Mabajo Ulloa, li valgué el primer Premi Goya. Posteriorment, rebria nombrosos guardons d'interpretació
amb festivals nacionals i internacionals, incluent els premis del Festival de Toulouse, el Festival d'Arcaixón, la Concha de Sant Sebastià com a millor promesa o el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.
També ha mantingut una intensa activitat a la televisió, amb participacions en produccions catalanes com ara Arnau o Dones i Homes per a TV3, amb produccions espanyoles com ara Teresa de Jesús i Tio Willy a televisió espanyola o Lobos a Antena 3, i amb produccions europees com Màximes Miracle, Holanda,
L'Ener de Ferchot, França, Le meilleur commerce du monde, també en França, o The Crown, en Holanda. La seva carrera televisiva culmina amb telefilms com Coses que passen en 2006, on és la responsable del guió i també de la direcció, i en Mebleu.
també una sèrie del 2011, autora del guió i de la direcció. Però en paral·lel, Sílvia Munt ha mantingut una presència constant com a actriu al teatre, des de les seves primeres interpretacions a Somni d'un any d'estiu i Canigó, el 1977, passant en la dècada dels 80 per Cirano de Bergerac o Antígona, fins que va fundar la seva pròpia companyia amb obres com Ondina.
Posteriorment va participar en muntatges com Trio en Vime Mall, de Fernando Trueva, La mort i la donzella, de Boris Rottenstein, o Àngels a Amèrica, de Josep Maria Flotats, consolidant així una trajectòria teatral com a actriu, sòlida i polivalent al llarg de més de dues dècades.
I anem a parlar de Sílvia Munt com a directora, una directora consolidada i premiada i reconeguda arreu del món. Des del 2001, quan va reorientar la seva trajectòria per centrar-se principalment en la direcció de ficció, documentals i teatre, Sílvia Munt s'ha confirmat com una de les directores més sòlides de la cinematografia catalana i espanyola contemporània.
La seva mirada, marcada per una gran sensibilitat narrativa i una empatia amb els personatges, s'ha centrat en temes humans, socials i de consciència col·lectiva, explorant realitats sovint caracteritzades per fortes desigualtats.
L'èxit del seu curtmetratge documental L'Àlia, de l'any 2000, amb el qual va obtenir el seu segon Premi Goya i altres guardons als festivals de Locarno, Nanter, Roma o Creteil, va marcar l'inici d'una carrera en la direcció que ha donat títols tan destacats com Les bones companyies, de l'any 2023. Reconeguda amb el Premi del Jurat Jove del Festival de Màlaga i el primer premi del Festival de Cinema i Drets Humans de Donòstia.
La pel·lícula està situada a Euskadi, concretament l'any 1976, i és un homenatge a aquelles lluitadores incansables del postfranquisme i on Sílvia Munt aporta una nova perspectiva femenina, que malgrat el seu transfons tràgic,
Es percep com una celebració d'aquells temps d'il·lusió i de canvis i, també, com un recordatori del que la solidaritat és capaç d'aconseguir. Escoltem el trailer d'aquesta pel·lícula Les bones companyies.
Lo que quieren es que estemos acojonadas. Y que estemos calladitas y criando niños como cunejas. Tú tienes dos cojones, ¿no? ¿Esa mala hostia a dónde viene? De tu padre o de tu madre. Opa, ¿está aquí donde metéis a la gente en lío? Cunejas. Después te presento a Sagrario, que ahora está desallegando. Tía, ¿tú sabes dónde está la habitación de invitada? Hay que limpiarla y cambiar las habanés. Y sube por si necesita algo.
¿Por qué no quieres ver a tu madre? No quiero verlos. Me voy a quedar a dormir en tu casa. Mira, ¿dónde vas? ¡Miren! Esto no lo tiene que saber nadie. Conozco a un agente que puede ayudarla. Es un grupo de mujeres que entienden de esto. ¿De qué? Pues de abortos. Si no, tú la tiraste por la escala. ¡Amás! ¡Déjame! ¡Amás! Cruzar la frontera es peligroso. Tú no tienes ni idea de lo que es pasar por esto. Pero tú sí.
Qué ganas tengo de abrazarte, hijo. Que no hablan de las once de Basauri. Qué hostias tenemos que hacer para que nos hagan caso. ¡Que nos estáis notando! ¡Todas somos las once de Basauri! ¡Respeta a las mujeres! Hacía tiempo que no te veía tan bien.
El tràiler, doncs, de les bones companyies, una pel·lícula recomanable i que reivindica la dignitat de la condició femenina. Bé, altres produccions importants que ha dirigit són Helena Dimitrevna Diakonova, Gala, de l'any 2003, que va rebre el Premi Especial del Jurat al Festival Òpera Prima de Tudela i el Premi al Millor Documental del Col·legi de Directors de Cinema a Catalunya. També ha dirigit Pretextos l'any 2008, que va ser el seu debut a la ficció,
i que va estar guardonada amb el Premi a la millor direcció del Festival de Màlaga i seleccionada a Carló Vivari. I també el documental social La granja del pas del 2015, distingit amb el Premi al millor documental de la Semins i de Valladolid o el Premi Premit de la Mediterrània.
Aquesta filmografia cal afegir una extensa nòmina de pel·lícules per televisió dirigides i escrites per ella i que han estat reconegudes amb nombrosos premis i presència en festivals europeus. La primera realització important per televisió va ser la comèdia Kia, de l'any 2000. Amb les filles de Mohamed, de l'any 2003, va recollir el premi Civis Art Mediapris Alemanya com a millor telefilm europeu de l'any.
I amb la comèdia Coses que passen, del 2006, va rebre la viznaga de plata a la millor TV-movie del Festival de Màlaga. Això, entre altres guardons. També van ser premiades els TV-movies Bajo el mismo cielo, de l'any 2009, Mar de Plàstic, 2010, Mebleu, del 2011, El Café de la Marina, 2014 i Vida Privada, el 2017.
Aquesta última guardonada amb el Premi Gaudí i el de millor direcció del Festival Zoom d'Igolada.
Vida privada és una adaptació ambiciosa del text teatral de Josep Maria de Sagarra convertida en una minissèrie de dos episodis i on es relata la decadència de l'aristocràcia barcelonina a través de la història de la família Lloberola i que compta amb un gran repartiment d'actors i actrius catalanes. Escoltem un tall de vídeo on ella mateixa explica les motivacions que la van portar a fer l'adaptació de Vida privada.
Adaptar un clàssic de la literatura catalana sempre té dues parts. Una, la gratitud, és a dir, em donen aquesta oportunitat, i l'altra és el repte i, per tant, el pànic, el pànic d'afrontar-ho bé.
Jo, Vida privada, era una de les novel·les que tenia, diguem-ne, dintre d'aquestes que tens i que rellegeixes de tant en tant. Això tenia guanyat, que era una gran fan. Em semblava una descripció de personatges meravellosa, em semblava una...
manera d'entendre la humanitat i d'entendre els plecs de la humanitat i d'entendre les contradiccions del ser humà descrites per un mestre. I per altra banda descriu una època política on ell, que ho sabia molt,
descriu el canvi tan gran que va tenir aquesta societat. Un canvi que, evidentment, és cíclic, no? Perquè, com dic abans, els canvis es produeixen, però els que estan a dalt sempre es queden a dalt. I, a més, ja podem anar caçant mosques i creient-nos moltes coses, perquè pensem que les canviem, i moltes les canviem, no?, però el poder i el poder econòmic...
sura per sobre de tot això. I això ho descriu magistralment al Cegar de Montserrat. Actualment té en fase de muntatge Rodoreda, una pel·lícula documental dedicada a l'univers creatiu de l'escriptora catalana de qui es confessa una fervent admiradora. Aquest projecte en té altres, té altres coses teatrals també entre mans. De fet, és que la Sílvia Munt és una dona incansable que no para mai.
I vaig ara fer un petit apunt de Sílvia Munt com a directora teatral. Perquè a més a més de la seva destacada carrera al cinema i la televisió, Sílvia Munt ha desenvolupat i desenvolupa una trajectòria significativa en el món del teatre, especialment com a directora escènica.
La seva vinculació amb les arts escèniques prové també de la seva formació inicial en dansa i del seu interès per la interpretació en viu, que ha mantingut al llarg de tota la seva carrera. Com a directora teatral, Sílvia Múnach s'ha caracteritzat per una mirada sensible i compromesa amb temàtiques humanes i socials, sovint centrades en la memòria, la identitat i, sobretot, la situació de les dones.
ha dirigit muntatges contemporanis i adaptacions literàries, treballant amb actors i companyies del panorama teatral català i estatal. Tot i que la seva faceta d'escriptora teatral no és potser la més coneguda, la seva tasca com a creadora s'ha expressat a través de la direcció, la dramaturgia d'adaptació i la construcció escènica de projectes que combinen interpretació,
consciència social i aprofundiment psicològic dels personatges. Parlelament, Sílvia Munt ha desenvolupat una consolidada carrera com a directora teatral avalada per l'èxit de la crítica i del públic de muntatges com Una comèdia espanyola, el 2009, on adapta l'obra de Jasmin Rasa, El Preu, del 2014, nominada als Premis Max, Les noies de Moss Van Rout, del 2017, nominada als Premis de la Crítica,
Docville del 2019 també, Casa de nines, Eva contra Eva, Desig de Josep Maria Benet i Jornet i Les irresponsables del 2022. Els dos projectes més recents inclouen Els Bonaparte del 2025 i l'Obre a les mans, per la qual va rebre una nominació als Premis de Teatre de Barcelona.
La seva activitat teatral complementa la seva obra audiovisual i reforça el seu perfil com una artista polifacètica capaç de transitar entre el cinema, la televisió, els documentals i l'escena.
Doncs bé, ja per anar concloent parlarem dels temes, dels temes que són comuns en les seves obres, tant les de creació teatral com les cinematogràfiques. Les constants temàtiques de l'obra global de Sílvia Munt són molt coherents i són fàcils de reconèixer, tant si parlem de la seva trajectòria com a actriu, com, i sobretot, si parlem de la seva producció com a directora de cinema, documentals i teatre.
Al llarg de més de 40 anys, Sílvia Munt ha construït una obra marcada per un compromís profund amb l'experiència humana, la mirada social i la centralitat dels personatges femenins. Resumint, i una mica ja ho he anat explicant, però ho faré de forma esquemàtica, l'obra global de Sílvia Munt es pot entendre com una exploració coherent de set punts. En primer lloc, la condició femenina, situada sempre en el centre dels seus relats.
En segon lloc, la memòria i la identitat, tant en un sentit íntim com històric. Després, els dilemes morals, els conflictes de consciència i el pensament crític. En quart lloc, és una constant també, la justícia social, de manera que ella entén al cinema i al teatre com a esplais de reflexió col·lectiva i de reivindicació. En cinquè lloc, la intimitat emocional.
De fet, construeix el relat on el més important per ella no és l'acció externa, sinó el món interior dels personatges. En sisè lloc, la dignitat dels vulnerables, dels menys afavorits en la societat, i la sensibilitat cap a les persones en situació de fragilitat. I finalment, el seu és un relat d'un realisme sobri i té una narració diàfana i on no hi ha artificis.
Acabem ja aquest repàs per la biofilmografia de Sílvia Munt, escoltant una breu seqüència icònica, per mi és icònica, de la pel·lícula La plaça del diamant, que és on hem començat, on ella, la Natàlia, de fet la pel·lícula es coneix amb el nom de la Colometa.
i de fet la Colometa encara aquella una mica està ja a les antípodes d'aquell primer paper, però per la majoria dels mortals Sílvia Munt sempre serà la Colometa. Doncs bé, en aquest paper posa de manifest el complex món interior que la atormenta. De fet ha vist partir i morir els seus éssers estimats a la pel·lícula, ha passat fam i misèria i s'ha vist incapaç moltes vegades de tirar endavant amb els seus fills.
En definitiva, ha hagut de renunciar a la seva pròpia identitat acceptant els convencionalismes d'una època que deixava la dona en un segon pla.
Quan alguna vegada havia sentit dir que aquesta persona és de suro. No sabia què volien dir. Per fi ho vaig entendre. Perquè jo era de suro. Em vaig haver de fer de suro. Amb el cor de neu. Perquè s'hi hagués estat com abans. De carn. Que quan et passiga no et fa mal.
no hagués pogut passar per un pot tan alt i tan estret i tan llarg. Et faig...
Antonio, abans d'acabar, tenim un parell de minutets, però algunes preguntes que m'hauria de fer-te. Comentaves el seu passat de ballarina. Tu creus que això ha influït d'alguna manera en la seva forma d'interpretar? Sí, sí, sí. I ella ho diu. És a dir, aquella formació inicial en el camp del ballet va ser fonamental, i ho diu sovint, que la va formar tant en els aspectes que ha fet ella com a intèrpret, com també en les peces que ha fet com a directora.
I aquest salt que va fer de la interpretació a la direcció, què et sembla a tu? Com el valores? Com una cosa trencadora? Com una cosa natural? Va arribar un moment en què ella no reconeixia. No reconeixia perquè diu que ella, sent vista, sent mirada, no se sentia còmoda. I ella necessitava col·locar-se a l'altre costat i explicar les seves propies històries perquè, finalment,
Ella treballava en projectes d'altri i ella tenia molt clar que tenia un món interior que volia manifestar, que volia explicar, que volia explorar i va fer el salt i a més a més no és tan penedida gens. Algú li ha preguntat si tornaria a interpretar i diu que no, que ho té molt clar que no, que el seu treball ara està en el món de la direcció i tant a nivell cinematogràfic que no tant com en el món teatral que és on finalment està, diríem, treballant.
sobretot, i d'una forma molt prolífica. De fet, Sílvia Munt és una persona increïble, és a dir, té una trajectòria que moltes vegades no la coneixem o no la valorem prou, no la valorem prou, i penso que l'acadèmia del cinema, que li faci enguany aquest reconeixement, per mi té molt sentit i té molt valor. Creus que la Sílvia Munt ha tingut, o ha posat més valor al cinema femení? Sí, segur, és una dona compromesa amb la causa femenina,
Aquesta última pel·lícula que va fer Euskadi de les dones que intentaven avortar i que havien de viatjar a Londres i tal, és no res més que una reivindicació i de fet ha estat sempre reivindicant la causa feminina des de molts àmbits a nivell cinematogràfic i a nivell teatral i ella en el seu relat, sota les seves adaptacions, tot el seu treball que fa com a creadora, la dona està en el centre sempre del relat
d'una forma reivindicadora i d'una forma reivindicativa, i ho té claríssim. I per mi aquest és un gran valor, una dona que s'ha mantingut tan ferma i d'una forma tan coherent. I a més a més, ho fa sense artificis, té una literatura, té una forma d'escriure i de narrar molt clara, molt directa, en valgra.
És una de les teves actrius preferides o de les teves directores? De les meves directores. Com a actriu, de fet, li tinc una reverència enorme a la plaça del diamant perquè va ser la primera pel·lícula important de l'adaptació d'una obra mestra de la Mercè Rodolada en català, i fa un paper bonic, però la pel·lícula en si no és cap gran meravella. És també molt més bé,
I això ho reivindica també el Francesc Petriu, la sèrie, que no pas la pel·lícula, perquè la pel·lícula el van obligar a muntar-la, i ell va concebre la plaça del Diamant com una sèrie. Doncs allà ho fan molt bé, tant ella com el Lluís Omar, com tots. La adaptació és increïble, la música, però diríem que ella com a actriu no és el punt més fort, per mi és com a creadora tant a nivell cinematogràfic com tetral.
Doncs, Antoni, ho deixem aquí. Gràcies per acompanyar-nos i fins la setmana vinent. Vinga, doncs fins la setmana que ve.
No t'has recuperat I m'has mirat què et queda És una eternitat Dimecres no recordes L'últim cop desballat I ja us mai no s'acaba I no pots esperar Que sigui ja divendres Que es passi ja a les 5 Que surtis de la feina Que arribin els amics
Vinga, va, que l'anim a tocar aquest cap de setmana, com diuen els pets de Constantí. Abans del cap de setmana, però, ens queda la reflexió final d'aquesta nova edició de Baix Gaia al Dia. Sònia, a veure, quina és la frase cèlebre que ens tens preparada per avui? Com que és divendres i cap de setmana, parlem de felicitat. Diu que la felicitat és interior, no exterior. Per tant, no depèn d'allò que tenim, sinó d'allò que som. I ho va dir Henry Van Dyck, un escriptor estatunidenc.
Sònia Camí, que tinguis un feliç cap de setmana. Feliç cap de setmana per tothom. Que vagi molt bé. Raquel Martínez, feliç cap de setmana per tu també. Igualment, adeu-siau i a gaudir-ne. Nosaltres ens acomedem ara i aquí que tinguin també vostès un feliç cap de setmana. Retrovem dilluns a l'hora de sempre. Passi-ho bé. Fins de la feina, que arribin els amics al cap.
Tu compañía de telefonía en Torredembarra es EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas y datos ilimitados en tu teléfono móvil por solo 25 euros al mes. Y atención, si contratas la fibra óptica con nosotros disfrutarás de 500 megas en tu hogar, más un teléfono móvil con 60 gigas de datos y llamadas ilimitadas, todo por solo 40 euros al mes.
Para más información entra en egmtelecom.com o llámanos al 611 527 377. 611 527 377. EGM Telecom, tu compañía de telefonía de proximidad.
Sintonitzes Ona La Torre, 107.0 FM i ona-latorre.cat. Ona La Torre, la ràdio de Torredembarra, la teva ràdio de proximitat.
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya... Us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdies Locals. Som Ràdio Local.
Cinema a la xarxa, com el seu nom indica, és un programa de cinema, però no és un informatiu de cinema. Cinema a la xarxa parla de la vida i el cinema reflecteix la vida. Cinema a la xarxa, amb en Víctor Alexandra.
Sintonitzes Ona La Torre. Vols anunciar el teu negoci a Ona La Torre? Vols donar a conèixer la teva empresa als nostres oients a un preu molt assequible? Escriu-nos un correu a onalatorre.cat o envia un WhatsApp al 674-3608-92. 674-3608-92.
et podràs beneficiar de les nostres ofertes i preus especials. Ona la Torre, l'altaveu ideal per la teva empresa. Francesc Balanyà, el periodista agrari de Catalunya, presenta cada setmana Arrela, l'espai agroalimentari de referència de les Terres de Lleida. Expliquem i analitzem les qüestions més rellevants de l'agricultura i la ramaderia del nostre país amb els principals agents d'aquest sector primari. Arrela, el programa agrari du a un Lleida Ràdio. Cada setmana amb Francesc.
Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parlem.