L'Eco del Gaià. Un temps per al medi ambient i la sostenibilitat a l'espai de Baix Gaià al dia. El magazín d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
Doncs a l'espai de l'Eco del Gaià ens agrada sortir de l'estudi també i avui hem volgut venir a la platja per fer l'espai amb el JPEC, amb el grup d'estudi i protecció dels ecosistemes catalans, ecologistes de Catalunya, i parlem un dia més amb el seu tècnic, el Ramon Ferrer. Ramon, avui a peu de platja per parlar de la platja, entre altres qüestions. Molt bon dia, com estàs?
Molt bé, aquí a la platja, ara a l'ombra, perfecte. Fa una estona fatal, però massa calor. Nosaltres avui hem volgut venir aquí a prop del Camp de Dones Experimental, que ha estat un lloc on heu centrat molt la vostra atenció, esforços, heu fet experimentació...
heu generat fins i tot interès per tal d'ajudar a gestionar millor les platges. Aquests dies estem escoltant des de fa temps la preocupació que hi ha per la regressió a molts punts del litoral. Aquí a Torre d'en Barracet no és un problema tan greu com altres punts, evidentment,
Però aquest racó de platja diguem que ha estat com a pioner en molts aspectes. Sí, el Pere Font li deia la Smart Beach, la platja intel·ligent, li deia a ell, que era intentar treure el màxim de profit amb la màxima eficiència.
I una de les formes de treure eficiència a conservar la sorra i conservant la sorra, conservant el turisme, és utilitzant la natura, que és la que realment conservava la sorra. De fet, vau intentar imitar la natura i vau fer diferents sistemes per mirar d'afavorir la retenció de sorra.
Sí, portàvem molts anys fent una proposta arriscada i les propostes arriscades triguen a colar-se dintre de les directrius i de les gestions dels municipis. Llavors, l'aposta arriscada era fer una prova de retenció de sorra amb restes marines, que no s'havia fet abans.
Llavors, el primer camp de Dunes el vam fer sota els paradigmes que surten a tots els manuals, llibres i que estan a tot arreu, que utilitzen les empreses, les administracions i les entitats, que és el camp de Dunar del mig. Llavors, tres anys després, el 2015, vam fer el que seria per nosaltres la innovació, que és utilitzar aquestes restes marines.
Doncs això ja fa un temps que està en marxa i de fet ha anat creixent. Sí que al principi va ser com un període més intervencionista, podríem dir, d'anar plantant, d'anar observant, d'anar registrant com es comportava i en certa manera després ja heu deixat que això anés evolucionant amb les seves dinàmiques pròpies.
Sí, exacte. El primer camp de dunars nosaltres vam fer 116 dunes, allà on nosaltres ens semblava que havíem d'anar, i la natura les va posar on els tocava.
i amb el segon camp d'unar també. Nosaltres vam repartir de 18 formes diferents les restes marines per veure quina era més eficient i la natura també va posar les dunes allà on els tocava i ja el nen ja camina sol i ja s'ha independentitzat i ha marxat de casa. Molt bé, i hi ha aquestes restes marines que principalment, de què parlem? Parlem del corretjol es diu?
Sí, aquí als pescadors li diuen Correjola, el diccionari no es diu Correjola, el diccionari la trobarem com a Algueró.
però els pescadors d'aquí tota la vida li diuen així, que el nom científic és Cimodocea nodosa, que és una de les cinc úniques plantes que fan flors dintre de la mar Mediterrània. O sigui, només hi ha cinc flors, cinc plantes que facin flors dintre del mar. La Posidònia és una, la Cimodocea és una altra, bueno, hi ha diferents. Llavors aquesta, que sembla una alga, que no ho és, cada any, més o menys, hi ha algun temporal que n'abandona moltíssimes arran de la platja,
I nosaltres ens havíem fixat que quan aquestes no havien quedat recollides pel que sigui, doncs començaven a acumular ja les dunes i després veiem com una acceleració en la germinació de les plantes donars.
i vam dir, ostres, això m'agradaria a mi provar-ho algun dia, fent-ho expressament. I sí, sí, de fet, la fotografia va donar la volta al món entre cometes, al món de la gent experimentada amb això, i el segon camp d'unar, que és el que està més a prop de Barcelona, tenia molta més biomassa, moltes més plantes, molta més que la metodologia tradicional i que surten tots els llibres. Llavors, és la part que va situar a Torre d'Embarra el mapa.
Clar, perquè la primera havia estat plantant alguns tipus de plantes que són pròpies de la sorra, més sorrenques o del sistema donar. Sí, exacte. Nosaltres vam seguir una mica els paràmetres. A nosaltres ens agrada molt innovar, provar, arriscar-nos i vam fer diferents metodologies de sembra i de replantació de les plantes aquestes. Per exemple, n'hi ha una que és un gram de platja, que és com una gespa de platja,
que nosaltres clavant el dit a la sorra, fent una S, tallant diferents mides, vam provar a veure quines mides són útils i vam veure que des de mig metre a un metre totes havien germinat perfectament bé. Llavors, de pedaços d'un metre podem fer dos i llavors és més eficient. Llavors això nosaltres ho vam publicar perquè altres persones ho puguin aprofitar i ens agrada experimentar i va anar molt bé.
Doncs és l'explicació que hi ha darrere d'aquesta taca verda que tenim aquí a la platja, que també heu hagut de fer pedagogia i defensar-ho en certa forma, perquè hi havia gent que no acaba d'entendre que les màquines no passéssim per aquí a netejar, i aquest netejar entre cometes.
Sí, una de les coses més bones que va fer el Pere Font va ser parlar primer amb tots els bars i els comerços de Perquiu. De fet, aquest model es va repetir a Calafell, que es va portar a l'exposició nostra i explicant el nostre projecte a Calafell, i és important parlar amb la gent i escoltar-la. Nosaltres, una de les coses que vam fer quan vam fer el primer camp d'unar és que a tots els operaris, voluntaris i així, s'anotessin totes les preguntes que els feien mentre es plantaven les plantes.
Llavors, en totes aquestes preguntes van dir que les preguntes que us facin farem els cartells adaptats a el que la gent pregunta. Llavors, la nostra sorpresa va ser que molta gent preguntava si seria un cau de mosquits.
que és una cosa que nosaltres mai de la vida haguéssim posat en els cartells, perquè nosaltres ja sabem que els mosquets surten de l'aigua i si fas com una muntanyeta de sorres és més impossible que hi hagi mosquets. Però realment era una preocupació, llavors és molt interessant escoltar les persones que no estan dintre del nostre àmbit perquè aprenem molt i llavors adaptem millor el que fem a les persones i no...
És una mica com la cimócea, com la planta que ve del mar. És treballar amb una mica més d'humilitat i no creiem que ho saps tot i fent-ho d'una manera que creguis que tot va bé.
Doncs aquests camps de dunes que els dèieu experimentals, perquè de fet vau fer això, experiments, i vau anar fent un seguiment, una observació, que fins i tot vau mesurar, no sé si mil·limètricament, però pràcticament, la capacitat de retenció de cadascun dels sistemes, per veure quin era més efectiu. Això més o menys ho hem fet,
i hem vist que hi ha, bueno, vam calcular el nombre de tones, ara quedarem malament perquè no me'n recordo del nombre de tones que s'ha retingut a la planja gràcies a aquestes plantes, però només cal mirar els parterres on hi ha palmeres del costat dels camps de Dunes, que hi ha unes plantes que vam plantar els jardiners de l'Ajuntament,
i com aquestes plantes han remuntat aquestes muntanyetes de sorra que aquestes plantes han retingut. Sembla que s'hagi posat la sorra allà i no, són les plantes que han retingut tota aquesta sorra i és un element molt pedagògic quan venen grups de l'estranger, d'universitats de l'estranger també o de la Universitat de Barcelona, doncs fem una parada allà perquè vegin el passeig
l'efecte de les plantes. Som flexibles i en ser flexibles deixen passar el vent però baixen la velocitat i en baixar la velocitat els graners de sorra s'acumulen al costat de la planta. Llavors això és un experiment. Ens agradaria fer molts més d'experiments aquí amb aquestes duenes i altres parts de la platja.
Doncs, de fet, aquestes dunes han anat acollint més biodiversitat perquè vosaltres ho vau afavorir, però després això s'ha anat comportant amb unes dinàmiques i, de fet, sabem que el Corriol Camanegra, aquest ocell que està en perill, ha triat aquest punt per nidificar, per fer parada i fonda.
Exacte. De fet, el tercer Camp Donar, el que va néixer el 2018, va ser perquè va haver un niu de Correol Camaregre al mig de la platja. Nosaltres el vam encerclar perquè ningú el trepitgi, les màquines no el trepitgin, etc. Llavors, en durar més temps el tancat del que era normal, les plantes van començar a sortir soles. Això no és una idea nostra. El Delta del Llobregat ja s'havia fet als anys 80 del segle passat,
que era simplement tu tanques un tros de platja i les plantes surten perquè n'hi ha moltes més llavors de les que sembla, hi ha molta més vida de la que sembla, si no és llaure. Llavors és aquest que tenim més a prop, el camp d'unar de més a prop cap aquí, més a prop del port, que és el del 2018, i aquest simplement tampoc vam sembrar res, igual com amb el segon tampoc vam sembrar res, no vam plantar res, sinó que les plantes van sortir soles. L'únic que vam plantar va ser el del mig, el que va sortir el 2012.
Llavors, malauradament, el que tenim, no només en aquesta platja, sinó en altres, que nosaltres també estem treballant de covell, esconets, salou, etcètera, és que el clavegram, quan plou fort, se barreja amb l'aigua de pluja i arriba a les platges, malauradament. Llavors, amb aquest clavegram arriba molta matèria orgànica i el color verd, que és un color verd viu, de les plantes que estan més a prop del passeig marítim, és perquè hi ha més matèria orgànica i són plantes que no són donars.
I de fet, això, vau trobar el niu del Corriol i des de llavors ha vingut tornant cada temporada, més o menys, i de fet us el trobeu més aquí que no passar als muntanyans.
Sí, és a dir, els muntanyans és un espai natural protegit, però queda menys vigilat, perquè hi ha una de les vigilàncies més interessants que hi ha també als carrers i a les ciutats, que és la vigilància passiva. És a dir, quan circula gent és més difícil que hi hagi més delictes, perquè la gent és com a vigilant. Llavors, una persona que vulgui fer alguna cosa dolenta, si veu que passa gent, doncs li costa més.
Doncs els muntanyans ens trobem amb més problemes de... amb els problemes incívics que aquí. A banda, els muntanyans és una platja bastant més estreta que aquesta i això els corriols ho valoren molt. És a dir, els corriols si tenen pressió cap a un cantó se'n van cap a l'altre i si reben pressió de l'altre se'n van cap a un tercer. Allà als muntanyans no és possible perquè entre les dunes i el mar és una franja molt estreta
La platja de la Paella, gràcies al port, s'ha fet enorme. Llavors, quan els corriols no troben cap lloc, se'n van, per exemple, entre les porteries i el port, que és una zona on sí que hi passa molta gent ara aquests dies. El voluntariat, que gràcies a ell, ara tenim dos pollets que estan a punt de volar aquí a la Paella.
Gràcies a ells sabem que tota la zona esportiva s'omple, tot el ram de mar s'omple a determinades hores, però hi ha un petit tros que sí que creua gent, algun creuant, però els coriols poden sortejar-los una mica i quan marxa tothom acosten al mar a menjar. Llavors, gràcies a això, aquí hem tingut molts més nius que als muntanyans.
Anem a parlar d'una qüestió que ha estat notícia molts dies i, de fet, aquí a Baixgallà al dia, a l'informatiu, parlant tant des de l'òptica i la postura de Torredembarra com de l'Altafulla, que és d'aquest trasbàs de sorra. I ho vinculem al Corriol perquè precisament ha estat la presència del Corriol la que ha motivat aquests informes dels agents rurals que han fet determinar
que ara no era bon moment per extreure la sorra i portar-la cap a Altafulla. Vosaltres estàveu especialment vigilants també des del Japec. Sí, perquè pensar que crec que eren 15 anys que nosaltres vam fer el seguiment de les trucades al 112,
A Creixell no s'havia fet cap multa per ningú que hagués entrat amb el gos a la platja i aquí a Tornemba arrencat en 15 anys s'havien imposat 3 multes però cap de les 3 es va cobrar.
Llavors és un problema molt important perquè no es pot conviure el gos, malauradament, amb el corriol, perquè el corriol, encara que el vegi lligat, no cria, perdent les cries. Llavors, pensar que el corriol Camanegre ja fa uns 15 anys va aturar unes obres al Vendrill, unes obres molt cares, que van suposar unes pèrdues econòmiques molt grans, al ministeri del pont que creua la Riera de l'Avisbal.
perquè criava el corriol i allà també van ser els rurals els que ho van aturar. És a dir, un ocellet molt petitó que cria les platges, doncs és la causa d'aquests problemes judicials, jurídics, etcètera.
No és l'únic exemple, però passa bastant. De fet, ara el Corriol ha baixat un 28% de respecte de l'any passat entre Vilanova i Tarragona. Llavors està caient en picat la població a nivell de Catalunya,
Costa més de comptar perquè s'havien fet censos al Delta de l'Ebre de manera diferent a com s'han fet enguany, però de 500.000 ha passat a 240 i escaig corriols al Delta de l'Ebre. Llavors ja s'havia parlat de pujar-lo de categoria encara més de protecció, de la categoria vulnerable en perill d'extinció,
i és probable que hagi de saltar-se una categoria i passar en perill crític, que són aquelles espècies que queden molt poques parelles i que s'ha de fer el màxim i llavors s'ha de fer molts més esforços econòmics i de gestió. Pensa que la pròpia administració no té clar com gestionar el corriol perquè nosaltres ens hem trobat que directrius d'una mateixa oficina del Departament de Medi Ambient de la Generalitat a un ajuntament li diu
que no passi la màquina de neteja platges entre tal data i tal altra. I la mateixa oficina d'aquí de Tarragona ha dit una cosa diferent a Creixell que a Tor d'Embarra, canviant fins i tot dos mesos de diferència. Llavors fa falta que hi hagi més coordinació i que hi hagi més, bé, una mica de coherència a l'hora de gestionar les platges.
No es tracta de fer les platges pels ocells, sinó que els ocells que porten aquí milions d'anys puguin continuar vivint d'alguna manera. De fet, heu mobilitzat al llarg dels anys com molts voluntaris que s'han sensibilitzat. Heu fet formacions per tal de...
ajudar a identificar-los, de saber com són les petjades, per si es beuen uns ous, poder tenir el màxim d'ulls possibles a les platges. Sí, el voluntariat és una peça clau aquí, ara mateix.
El voluntariat és el que està informant fins i tot els treballadors municipals de què és el que s'ha de fer. Els voluntaris són els que fins i tot informen els agents rurals com s'han d'acostar i com s'han d'allunyar dels nius o dels corriols.
I ells, per exemple, ara que els dos pollets d'aquí de la platja de la Paella ja estan a punt de volar, doncs ja s'estan organitzant per concentrar-se més en els dos pollets que avui fan 8 dies que van néixer. Llavors, clar, fins que no tinguin 27 dies no volen. Llavors ara queden, doncs, això, 19 dies de patiment, d'alguna manera.
i entre ells, en el grup que tenim de missatges, ja s'estan coordinant per poder cobrir el màxim d'hores. El que passa és que sí que és veritat que les hores centrals del dia, si no vas amb banyador o biquini i vas remunyant i sortint, és bastant dur. És a dir, que hi ha persones que sí que van a primera hora, a les 6 del matí, per exemple, hi ha bastants que van a les 6 del matí, a les 7,
Hi ha altres que van a les 8, 9 del vespre, i al migdia és quan ens costa més sortir perquè realment no acompanya. Quins són els principals perills? Has citat els gossos, però n'hi ha més. Sí, de fet, els dos primers nios d'aquí de la platja de la Paella es van perdre uns per garça, que va depredar un nio, l'altre per rata.
la ratava sortida aquí de la sortida aquesta dels plovials clavegram. Llavors, aquests són uns, els sorolls, acostar-s'hi massa... Clar, pensa que quan no hi ha espai, els pares poden volar però els pollets no. Llavors, quan els pares sí que poden volar i els pollets no, els pollets se queden sense res. O sigui, se queden allà esperant i se deshidraten i es moren.
Llavors el principal problema són aquests, que no hi hagi com una zonificació, que no hi hagi com unes zones on puguin romandre tranquils. Ara amb l'associació Aurora, el projecte aquest que dura fins al 2027, s'està etxemplant la distància dels pals i cordes a les dunes i això suposem que és una de les causes per les quals en guanyen tingut dos nius allà, una creixell i una torre d'embarra.
I les màquines, perquè ara tornant, això del trasbast de sorra, escoltàvem la coalcaldessa d'Altafulla que deia que igual que passen les màquines netejant, podrien passar les màquines a extreure sorra. Entenem que poden produir impacte, no?, també en el corriol.
Sí, és a dir, avui mateix, per exemple, el tractorista de Creixell no anava amb un altre operari que vagi pel davant espantant els correls per no xafar-los, que és una de les directrius d'obligat compliment imposada pels agents rurals.
Llavors avui hem tingut problemes perquè el tractorista no anava amb ningú i el voluntari s'ha hagut de posar entre el tractor i els pollets, perquè ens entenguem. Llavors, clar, els tractors poden circular, no hi ha cap problema, fins i tot quan s'ha extret sorra el ministeri ens ha cridat perquè els ajudem i nosaltres hem anat informant des de les 5 del matí que venien
fins que marxaven perquè no xafin cap pollet, perquè els adults poden marxar volant, però els pollets no. Llavors, quan amb la companyia d'aigües d'aquí havien de llaurar la sorra perquè havia sortit tota l'aigua aquesta del clavegram i feia tota aquesta pudor i la llauraven, doncs ens trucaven també a les 5 o les 6 del matí, nosaltres els acompanyàvem i aquestes màquines podien passar, però ha d'haver-hi alguna persona que simplement estigui una mica entre la màquina i els polletors.
Doncs parlem també d'aquest trasbàs de sorra. De moment s'ha aturat, però segurament serà temporal. S'han plantat des de l'Ajuntament de Torredembarra, han volgut fer una crida a totes les administracions per tal de...
de demanar aquests estudis batimètrics per evitar la problemàtica que va generar la darrera extracció. S'han fet virals aquestes imatges que s'han fet a vista de dron, de com es va formar aquesta llacuna. A la xarxa hi ha hagut molts comentaris, molta gent lamentant, dient que ens estan destrossant la platja...
Vosaltres també com heu estat analitzant aquesta situació, l'impacte que va tenir, com creieu que s'hauríeu de gestionar? El port reté sorra que no estava aquí, és a dir, la platja de la Paella és tres vegades més ampla del que era, això són dades fredes, ens agradin o no ens agradin, és a dir, els camps d'unars estan dintre del mar ara mateix.
és a dir, si es recupera la platja en l'amplada que li tocaria, els camps d'unars no haurien d'estar, perquè la sorra hauria de ser anar-se repartint cap al sud. Influen moltes coses, és a dir, els rius no porten sorra,
hi ha el canvi climàtic, hi ha moltes coses a tenir en compte. El que sí que nosaltres sí que creiem és que tots els actors s'han de seure a parlar i han d'escoltar la ciència. Malauradament, en el tema del règim de sorres i de transport de sorres i sediments i tot això, hi ha molt poca experiència, hi ha molt pocs anys. No portem 300 anys gestionant la sorra de les plantges
Són models matemàtics complicats, depèn de molts factors. Llavors nosaltres el que sí que creiem és que si nosaltres creiem, jo què sé, en la pau a Palestina o a Ucrània i tot això, no podem incitar comentaris despectius cap a l'altre municipi perquè l'altre municipi agafa sorra o que no agafa sorra o que no ens la deixa agafar. És a dir, si ens creiem realment que les coses es poden solucionar,
si estem pressionant perquè persones que maten persones o països que maten països, persones d'altres països, se seguint a parlar, pel tema de la sorra, nosaltres creiem que s'ha de seure a parlar, s'ha d'escoltar la ciència, la poca ciència que hi ha ara, dic poca, perquè per la feina, de vegades he hagut de parlar amb la gent de la Universitat de Cantàbria, que són els megacracs en coses d'aquestes,
I ells, quan parlen, parlen amb molta humilitat moltes vegades i, en plan, estem aprenent de com funciona això i estem provant això i estem provant l'altre. Sí que hi ha algunes directrius, com el de les dunes, recuperar les dunes, o de construir el litoral, com ja s'ha començat a fer el calafell. Hi ha coses que sembla que estan clares, però, clar, ara som en el final d'una cèl·lula de sedimentació, que es diu, que acaba aquí al...
al port i això té un raonament i una conseqüència. Però no poden haver dues realitats. Hi ha només una realitat, una cosa que digui la ciència. Els científics a vegades no es posen d'acord en algunes coses. Però jo crec que la ciència és la que ha d'unir els dos ajuntaments i els dos municipis per trobar solucions compartibles i
i res, que no... Nosaltres veiem que sí que és veritat que a Altafulla la platja era de còduls, però també veiem que en posar-hi l'espigó el propi riu Gaià no pot sortir, perquè s'acumula tanta sorra que al propi riu Gaià li costa sortir. És a dir, veus, hi ha com molts factors,
que operen sobre un mateix espai que no es fixi. Nosaltres per la gestió dels rius també tenim el mateix problema. Els rius necessiten els seus espais, han de respirar d'alguna manera i se'ls ha ofegat obligant-los a passar per un lloc quan la seva natura necessita que uns anys vagin per un cantó, uns segles per un cantó i uns segles per un altre.
I quan això ho intentes acotar és quan tens problemes, és com quan es posen espigons de determinada manera que quan pica l'aigua o la sorra escarba en comptes d'acumular-se.
Doncs darrers minuts ens queda poc temps, en Ramon, però preguntar-te també per aquests campus que esteu fent per la Canalla. Encara hi ha possibilitat d'inscriure's allà a la zona del Canyadell, no? És el vostre centre d'operacions, podríem dir.
Quedaven molt poques places. Hi havia algun torn que ja estava ple i sí, sí, convidem a qui tingui que anar ja que intentin apuntar-se, intentin, perquè potser ja no hi ha places, al campus d'estiu que es diu el Corriol del GPEC. A la web trobaran tota la informació.
De fet, m'han enredat per estar-hi jo l'última setmana allà de monitor i em trobaran allà la canalla treballant. M'encanta la canalla, m'encanta la natura, llavors ho tinc tot allà.
Fantàstic. Doncs que vagi molt i molt bé aquest campus, aquest espai d'aprenentatge i d'entreteniment, perquè des d'una vessant lúdica sabem que inoculeu d'alguna forma aquest amor per la natura i això és el que fem també aquí a l'Eco del Gallà. Ramon Ferrer, com sempre, un plaer conversar amb tu. Seguirem en contacte aquest estiu.
Esperem que vagi bé i ja ens passareu informes sobre els curriols, a veure si aquests dies de patiment, com deies, acaben amb bones notícies. Molt bé, mira, acomiadem el programa amb una que vinc a corçar volant anar a prop nostre. Doncs així us diem adeu, fins la setmana vinent.