Fins demà!
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, on a la Torre hi roda de Barà Ràdio. Bon divendres, Baix Gaià, és 20 de febrer, Sant Namesi. Per fi és divendres. I ara hi ha aquí el que marca el ritme, és el batec del territori. A Torre d'en Barra s'engega la maquinària dels pressupostos participatius, els quals es destinarà 200.000 euros. El 26 de febrer es farà una presentació pública i l'endemà mateix ja es podran començar a presentar propostes.
Altafulla Tomàs Serra podria incorporar-se com a independent a les llistes electorals d'esquerra a les pròximes eleccions. Tant l'exjuntaire i actual regidor no adscrit com la formació republicana admeten converses i reconeixen la bona sintonia entre dues parts.
I Roda de Barà, i també Torre d'Embarra, Altafulla, Creixell i Tarragona, la costa del Baix Gaià a Baja, es promociona aquest cap de setmana en Abertur. De fet, naltros també som presents en aquesta cita que se celebra a Pamplona des d'avui fins diumenge. Es tracta d'una de les fires més rellevants del sector turístic al nord de l'estat, a la qual l'any passat van assistir unes 52.000 persones.
Tenim allí la nostra companya Raquel Martínez i el nostre company Josep Sànchez, que a partir de les 10 ens agafaran el relleu i ens oferiran una edició especial del programa Des del Lloc dels Fets. Això que estan escoltant és Baix Gai al Dia, el programa de proximitat que connecta el de Fulla, Torre d'Embarra, Roda de Berà i totes les poblacions del Baix Aia, amb informació, anàlisi i les millors companyies. Els parla Eduard Virgili. Sònia Camí, bon dia. Bon divendres, i ventós. I tornem, i tornem. Escolta, preparada pel cap de setmana, però...
Preparadíssima amb el refredat a sobre, però sí, tot a punt. Mira, ja som dos, escolta, molta força. Tu l'has deixat, no, per això, ja? No, no, no té pinta que el vagi deixant. No, no, no. A veure si aguanto tot el programa sense que se m'escolti, tu sí. Perquè paro el micro i ja està. És difícil, eh? És difícil. I és inevitable, jo estic igual que tu. Veus? Tu sempre hi som.
Tenen simbolitzat Altafolla Ràdio, on a la torre hi roda de parar ràdio. Som baix que hi ha el dia, amb refredats o sense. Benvinguts i benvingudes a la ràdio de Kilòmetre Zero. Som-hi!
Baix Gaià al dia, la ràdio que informa i acompanya. Va, que són les portes del cap de setmana i sembla que el vent acabarà...
Que farà uns dies com si ja fos primavera? En tot cas, qui ens farà sortir de dubte és el nostre home del temps. Connectem amb el servei meteorològic de la xarxa de comunicació local. Lluís Viveres, hola, molt bon dia. Bon dia, Déu-n'hi-do les ventades que hem tornat a tenir a gran part del Camp de Tarragona. Era ahir, sobretot, quan en alguns indrets de l'alt camp passàvem dels 120-130 km per hora, cas del mateix ciutat de Valls, i també ràfegues de vent que al sud del Baix Camp, per exemple a l'Hospitalet de l'Infant,
Tenim constància que han arribat als 184 quilòmetres per hora, per tant una mestrada de Champions. Sí que al llarg d'avui aquesta ventada anirà a menys, i sobretot aquesta tarda aquest vent serà molt més raonable i molt més moderat. De fet, al Tarragonès, per exemple, al Baix Penedès, a l'Alcamps, ja aquest vent començarà a ser més moderat des d'aquest mateix matí. I pel que fa als núvols, alguns deprims estirats pel vent, que sobretot aquest migdia i tarda han de ser una miqueta més extensos, però sense pluja.
El cap de setmana serà completament tranquil, assolellat, radiant i les temperatures seran molt més altes durant les tardes i amb vent molt més feble. N'estem pendents a la xarxa? Baix Gaià al dia, la veu del territori.
Un moment ara per repassar l'actualitat, en concret tot el que aquest divendres 20 de febrer destaca la premsa en portada. I començarem pel que ens queda més a l'abast. Va una publicació gratuïta al mes al diari del Camp de Tarragona, que titula A Tarragona, al carrer Eurosi viu una segona pacificació. Els veïns satisfets amb les mesures de la Guàrdia Urbana que han reduït els problemes de seguretat que es van reiterar després de convertir la zona en un espai només per vianants.
Més coses, encara, pel que fa a via pública. Anem fins a Reus. Ens diuen Una Casa pels Veïns. L'Associació de Veïns del Parc Mas Iglesias ha demanat dins la convocatòria dels pressupostos participatius la construcció d'un domo geodèsic a l'aire lliure per activitats comunitàries. I, de fet, podem veure una fotografia d'arxiu d'un domo geodèsic semblant al que es demana instal·lar al parc de Mas Iglesias.
Més coses. Pel que fa a patrimoni, Tarragona posarà remei a les filtracions d'aigua de la part alta. L'Ajuntament encarregarà un estudi geològic per determinar l'origen de l'aigua que ocasiona danys a restes i mobles. Arreus, la majoria de les altes d'estrangers, el padró, són d'origen marroquí i colombià. I anem ara fins a una altra capital, en aquest cas la del Baix Penedès, el Vendrell, perquè convertirà l'antiga cooperativa en una casa de cultura.
Aquest equipament, doncs, futur, que de moment podem veure amb una petita imatge amb el detall de la façana d'aquest edifici d'estil modernista. I un parell de qüestions més. Va, sota la capçadera. Pel que fa a política municipal, l'Ajuntament de Torredembarra recupera els pressupostos participatius amb una dotació de 200.000 euros. I d'altra banda, avui també ens expliquen en portada que amb el diari més hi ha una edició especial dedicada a l'habitatge i la construcció a la demarcació i al país. Això es nota perquè avui
El gruix d'aquesta publicació és una miqueta més notori. Més enllà del mes, al territori, tenim una altra publicació referent, com és el diari de Tarragona, que aquest divendres diu Royal Crisi.
Regne Unit, Andrés Mountbatten-Winsor, el germà del rei Carles III, detingut i interrogat durant més de 10 hores, acusat de lliurar secrets oficials al pedòfil Jeffrey Epstein. El podem veure avui en portada, en primeríssim pla, amb una fotografia que ocupa gran part d'aquesta primera plana del diari de Tarragona.
Tot i així, hi ha encara espai per altres qüestions. A Escoa es pregunten nuclears i diuen sí, si volem descarbonitzar. Jornada del diari per debatre el futur de l'energia nuclear. Es pot llegir en pàgines interiors, de fet a doble pàgina, aquest debat que ha organitat precisament el rotatiu. D'altra banda, pel que fa a meteorologia, ens diuen vents amb ràfegues de fins a 185 km per hora i constants de 90 després del pas de Pedro.
I en ciència, la investigació contra el càncer també passa per Tarragona. I una darrera qüestió referent a esports i als Jocs Olímpics d'hivern, avui el Virall de Tarragona destaca a la capçalera Oriol Cardona, hora en esprint d'esquí de muntanya. El podem veure, doncs, celebrant aquesta medalla.
En termes més amplis, fugim del territori i fem també un cop d'ull a la premsa d'àmbit generalista d'aquest 20 de febrer. Endavant, Sònia. Doncs comencem amb la portada de Lara, que titula El cercle d'economia reclama endreçar l'entrada d'immigració. Un document de l'entitat afirma que no hi ha política migratòria i demana al PSOE i al PP un pacte d'estat. El text proposa alinear els fluxos amb el canvi cap a una economia amb menys mà d'obra massiva.
També en portada l'expríncep Andreu, arrestat pel cas Epstein. I és la imatge d'aquest moment de la detenció amb una cara de veritat espantadíssima. Diu que el germà de Carles III, ja alliberat, és sospitós de filtrar informació confidencial del govern britànic. L'altra imatge en portada, aquesta cara més amable, d'Oriol Cardona, diu, fa història amb un or olímpic. L'esquiador banyolí ha guanyat la medalla d'or a la prova d'esprint d'esquí de muntanya.
Trump dona 15 dies a l'Iran per evitar l'atac. Presideix la Junta de Pau, Paragassa, sense Europa ni l'ONU. I el govern tanca amb comuns l'acord de pressupostos. En el pacte hi ha prohibir les compres especulatives d'habitatge.
Continuem amb la vanguardia. També la imatge que ha escollit és d'Oriol Cardona. Diu un or històric 54 anys després. Una extraordinària actuació en l'esprint d'esquí de muntanya va servir perquè Oriol Cardona, nascut a Banyoles el 94, guanyés la primera medalla olímpica d'or espanyola en uns Jocs d'hivern des del 1972. En portada també...
Illa lliga pactes amb Esquerra i Comuns per aplanar la via als pressupostos. Junqueras negociarà els comptes després d'aconseguir el Consorci d'Inversions i el compromís del president sobre l'IRPF. L'acord amb el VIAC preveu limitar la compra d'habitatge no habitual, tret que es compleixin condicions.
També la imatge de l'expríncep Andreu en el moment de la detenció, diu, detingut pels seus vincles amb Epstein. La policia el deixa lliure després d'un interrogatori de 10 hores sobre la documentació que va facilitar el pederasta.
Més temes en portada de La Vanguardia. El cercle demana reduir la immigració en sectors poc productius. Preocupació per l'auge de l'ús polític de la violència masclista. També parla de muntanyisme. Arriba al cinema la tragèdia del Balandrau. Parla de Tito Alvarez, diu el líder del taxi de Barcelona es trasllada al Carib.
Anem ara amb el periòdico. La denunciant del DAO demana que la Guàrdia Civil periti l'àudio. L'advocat de la gent afirma que més dones s'han posat en contacte amb ell i que apunten altres comandaments policials. Rodalies segueix al ralentí. Un mes després de l'accident de Gelida, falten per reparar 3 de cada 4 punts crítics. El pròxim repte de mobilitat al sud de Barcelona serà el tall dels túnels del Garraf.
Andreu d'Anglaterra detingut pels seus vincles amb Epstein, també el mateix imatge que hi trobem en les portades dels altres diaris. Catalunya obre la porta a limitar la compra especulativa d'habitatges. Les preses de l'Estat tenen 55 anys de mitjana i requereixen revisió a fons. I la despesa dels estrangers al súper creix el doble que la dels locals.
També avui entrevista Josep Mateu, que és el president del RAC, diu el vianant hauria d'anar assegurat. I acabem les portades amb La República i el punt avui, que titula Artur Carbonell entre la pintura i el teatre. El Museu de Maricel de Sitges dedica una àmplia retrospectiva a un dels artistes que van copsar millor l'ambient d'entreguerres.
En la crònica el dia d'ahir d'Ana Serrano, mig camí per al pressupost titular. El govern tanca un acord amb els comuns per als comptes i se centra en Esquerra Republicana. Altres cròniques que hi trobarem avui és una d'Òscar Massagué, una Ramó de Vent al cor del Delta titula i una altra d'Aina Vives, Rufián Fa estona titular.
que veiem les orelles al lloc. I l'esportiu també destaca que el banyolí Oriol Cardona entra en la història de l'esport català. És el primer campió olímpic en esprint d'esquí de muntanya. Portades d'aquest divendres, dia 20 de febrer. Cada matí, de 9 a 11, connecta amb Baix Gaià al dia.
Som-hi, va. És moment ara per a l'anàlisi, moment d'opinió al programa. Vaja i al dia, tots vostès saben que qui ens fa confiança els divendres és la periodista rutroiano especialitzada en el sector primari, l'enologia i veïna de la nou de Gaià.
Ruth, bon dia, bon divendres, com estàs? Hola, què tal, com esteu? Molt bé, molt bé, molt bé. Escolta, hem de parlar, com fem habitualment, del món del vi. Sovint l'associem a experts, a professionals, però hem de dir que també té una dimensió molt cultural i social, potent. I un bon exemple d'això és el Premi Vilaviniteca de tast per parelles, que reuneix molta gent, molts participants, amb molts perfils.
i que, més enllà de la competició, el que fa és convidar a reflexionar sobre la popularització del vi, la cultura del tast i la percepció que en tenim com a societat. Això serà aquest diumenge, a Barcelona. La pregunta que et faig així, Razicur, només començar, és tu hi seràs?
No, jo no hi seré. M'estaré preparant perquè dilluns i dimarts he d'estar a Palència, en un festival que hi ha de cinema, en el qual es passa una projecció relacionada amb la Brema i m'han demanat participar per comentar la pel·lícula, un curtmetratge molt interessant sobre la Deo Cigales i me n'he d'anar de viatge i he d'estar preparant-me
per aquest esdeveniment que tinc la setmana que ve, aquesta conversa sobre el món del vi i la cultura, però en tot cas estaré molt pendent del que passi diumenge a la Llotja de Mar amb el concurs que jo diria que és el concurs europeu i si no mundial més important que hi ha al voltant del món del vi, del TASC.
a cegues per parelles, perquè, clar, la dotació econòmica de les tres parelles que pujaran al pòdium arriba als 50.000 euros. Això és una bestiesa de quantitat que ja voldríem tots talir a la nostra butxaca per reservar una part important també per comprar vins, que això és el que fan els que guanyen, al final, vull dir que...
No és allò per tapar forats, no, és per comprar ampolles i seguir explorant i coneixent el sector del vi. Com bé deies a l'inici, al final la majoria del consumidor no és professional, però és cert que en aquest concurs que hi arriba enguany a la 18a edició, la majoria de participants són persones que s'hi dediquin o no al sector del vi, moltes s'hi dediquen,
són wine lovers, és a dir, és gent a qui li agrada tastar vins, conèixer regions del món, provenyades velles, en fi, i empapar-se del catàleg que té Vilaviniteca, que és una botiga distribuïdora importantíssima, amb més de 30 anys de trajectòria al barri del Burr,
de Barcelona que va convencer, doncs això farà 18 anys, a convocar aquest concurs per, bé, que els paladars i el nas de la gent que hi participa, doncs, es reivindiquin i sàpiguen encertar, doncs, tota una sèrie de vins que se seleccionen, formen part del seu catàleg.
Hi ha gent que s'empapa i es veu el seu catàleg aquests dies previs i aquest cap de setmana segurament també. Perquè el que es fa és a la llotja de mar de Barcelona una convocatòria en la qual 125 parelles quan s'obre el concurs en menys de 3 minuts s'esgoten les entrades.
Això vol dir que tothom està preparadíssim i disposadíssim per participar-hi any rere any. Cada any es celebra en una ciutat o a Barcelona o a Madrid. Enguany toca a Barcelona, a la llotja de mar. Llavors, a primera hora del matí del diumenge, amb el paladar allò ben net i ben poc saturat de poca cosa,
doncs 125 parelles concursaran primer en una fase classificatòria, els triaran 720 a cegues, que tastaran, i han de descobrir-ne el país, la zona, la denominació d'origen, la varietat de raïm, l'anyada, l'elaborador i la marca. És a dir, tot això són punts. No vol dir que tothom ho encerti tot, al final en aquests concursos és qui menys falla en aquell dia i en aquell moment i qui més s'aproxima.
Però escolta una cosa, això és molt difícil. Molt de màster, sí, sí. En què es fixen els participants d'aquest concurs? És a dir, quan degustes un vi, en què es fixen els participants o en què ens podríem fixar qualsevol de nosaltres si féssim un tast a cegues per descobrir, si no som experts però ens agrada i
Mira, que siguin dues persones ja diu moltes coses, no?, perquè al final tens una possibilitat de contrastar el que tu estàs pensant, no?, amb un altre nas i amb un altre paladar. Llavors, bé, jo crec que quan tu et poses, no?, un glob de via a la boca comences a...
a rebuscar a la memòria allò on et porta, on et porta, quina varietat, si és un clima fred o és un clima càlid, l'estil de vi també, les aromes, és a dir, és anar com a desgranar a partir sobretot de la calidesa, més la frescor del vi o les varietats que marquen uns determinats aromes.
també hem d'entendre que hi ha gent que està molt habituada a tastar i hi ha tota una sèrie de països que estan com a molt identificats, amb unes varietats autòctones molt pròpies, amb marques també molt conegudes, bé coneixen a fons també el catàleg de
de Vilabiniteca o s'entrenen tastant molts vins de la distribuïdora i tens al davant una persona que també en sap. Potser no totes les parelles són estrictament professionals però hi ha gent que té el nas molt entrenat o el paladar i llavors dona missatges positius.
es donen les parelles missatges que junts els permeten arribar a la final. Hi ha aquesta fase classificatòria, com dèiem al matí, al migdia es fa una pausa i hi ha 10 parelles que passen a la final, d'acord? Aquestes 125, 10 passen a la final i entre les 10 parelles finalistes que tornen a tastar.
set vins més en un context de més pressió perquè estàs a la final i pots arribar al pòdium doncs entre ells estan els guanyadors que moltes vegades hem tingut guanyadors catalans i gent que es dedica al món del vi i altra gent que
que no s'hi dedica tant, però que està molt habituada a tenir-hi un contacte en directe. Llavors, és una cita que, evidentment, és per la gent que s'ha inscrit, però coincidint amb el tast per parelles, Vilaviniteca el que fa és una mena de showroom, no?,
amb elaboradors de vins, no? Crec que són una trentena en guany i, per tant, si la gent hi vol assistir, doncs paga una entrada que gira al voltant dels 30 euros i pot tastar, mentre pot veure el concurs per una banda, no? Perquè és un espai obert a la llotja de mar i, per altra banda, pot estar tastant vins i també tot un repertori de formatges
molt interessants que també es poden trobar a la botiga que té Vilabiniteca al Born. Llavors, bé, és la cita, diguem, de l'any, per a tots els fanàtics de tastar vins, de voler encertar, perquè penso que hi ha molta gent que reuneix al llarg de l'any per anar-se preparant per aquest concurs. Setmanalment es troben, tasten vins a cegues, i bé, és el gran aprenentatge del món del vin, que mai tu saps prou tot suficientment,
i cada ampolla que es destapa et fa viatjar en un paisatge, en una manera de fer, en una filosofia de vida i viatjar pel món, pel nou món i el vell món, des de Califòrnia, Austràlia, Sud-àfrica o el Regne Unit, per exemple, als països que són tradicionals com pot ser l'estat espanyol i Catalunya, sempre hi ha algun vi, alguna col·locada d'ulls en el concurs
a Catalunya, o a Itàlia, o a França, en fi, però sempre s'hi van a descol·locar. Clar, és la gràcia del concurs, també, a posar les coses una miqueta difícils, aquells que s'hi presenten. M'estàs fent venir unes ganes, ara mateix, és que has dit la paraula dir, la paraula formatge.
I això què és? L'hora què és? I que porto un refredat a sobre que el que hauria de fer és una altra cosa. Però m'estàs fent venir unes ganes de diumenge i anar-me'n'hi. En fi, escolta, et volia preguntar... Digues.
El tast a cegues, clar, no cal anar a Barcelona en aquest esdeveniment per veure com participa en el tast a cegues o com experimentar en primera persona com és això de tastar vins a cegues. Això ho podem fer en l'àmbit domèstic?
ho podem fer a casa, per suposat. Crec que sempre és com a... Saps què passa? Que els ulls i el conèixer qui hi ha al darrere d'una ampolla sempre ens predisposen a alguna cosa. Imagina't algú que... I aquest cau bé o que no et cau bé. Això condiciona la teva relació amb el vi. És tot aquest treball que la neurociència està estudiant de com ens enfrontem amb un vi, segons com estem nosaltres, segons amb qui estiguem, qui hi ha al darrere de l'ampolla. Si no fem servir aquesta informació, si l'ampolla està tapada, ho podem fer...
amb paper al balc o podem tenir una funda per l'ampolla, que també s'envenen. És molt bonic jugar a endevinar, perquè quan no hi participa la vista i no hi participa aquest coneixement previ que tenim d'alguna persona o d'alguna referència, tot és obert. Llavors també tot és més neutre, és més transparent, està menys condicionat i penso que és un joc bonic.
sense necessitat d'haver-ne de saber, sinó quins records a la memòria, aquelles olors, aromes, o quin paisatge, o amb què ho comparem, perquè tots ens alimentem cada dia, tres vegades mínim, i segur que tenim records, o anem a la fruiteria, o anem a comprar, o passegem entre vinyes, i hi ha aromes que després podem reconèixer
en el vi. I ja no és tan important això que fan els hiper experts, que és arribar a encertar l'anyada, potser la finca, el productor que fa el vi, però sí que ens desperta el vi, si hi ha notes florals, si hi ha fruites, si poden ser balsamics, si s'aprecia el terciari de la barrica en cas que hi hagi, si pensem que
Pot venir més d'un recipient que pugui ser, per exemple, la ceràmica i com a entendre en el paladar aquesta rugositat o aquesta textura que té el fang. En fi, no ho sé, és un joc posar una ampolla al centre sense saber el què i tothom de manera desacomplexada poder...
dir coses ens hauríem de poder atrevir més en el vi i per tant està bé i després d'estar parla i dir, uah, quan ens hem equivocat, no? Perquè normalment acostuma a passar i també acostuma a passar en els bons tastadors perquè Vila Viniteca fa una presentació per a periodistes per presentar justament aquest tast i juguen els propietaris del Cisco Martí i en Quim Vila a què ens equivoquem, no? I ens situen ampolles que a vegades doncs ens fan...
situar-les en un lloc i són d'un altre. Bé, és un joc, és un divertimento que a vegades et porta també a encertar o per casualitat o perquè aquell dia estàs a to i pots arribar a discernir què hi ha en l'ampolla. Però penso que ens hauríem d'aprendre més també sempre el vi així, deixar també que intervinguin més els altres sentits i menys la part visual dels ulls que ja ens condiciona molt i segurament ens en portaríem moltes sorpreses, perquè crec que
que amb els ulls tapats, moltes vegades, alguns vins blancs que són, no?, que tenen més estructura, podríem passar per negres, algun negre allà o gent podria passar per blanc, algun rosat, en fi, saps? Menys la bombolla, que és una cosa que tots identifiquem, no?, a la boca, perquè ja és un...
com a signe d'identitat, però bé, després també hi ha el joc aquest d'on poden ser les bombolles. Això també he jugat molt a Vilaviniteca, no confondre els grans escumosos catalans, per exemple, amb els xampanys. I bé, és divertit veure que no en saps gaire, encara que en sàpigues molt. Això sempre està bé. És una cura d'humilitat.
Doncs escolta, 100% recomanable. Mira, jo el proper dia que tingui algú a casa faré aquest joc. Clar, sempre hi haurà algú que ho sabrà, no?, perquè és qui ha escollit l'ampolla i qui... Clar, clar, clar. Però vaja. Que n'hi hagi dues, que n'hi hagi dues i que les eleccionin dues persones.
diferents, però està bé aquest joc. Jo crec que et situa també en una posició d'entrada, tothom igual, i sobretot que ens obliga a tots a atrevir-nos, a dir coses, perquè tots tenim elements per poder posar sobre la taula, que a vegades ens condiciona el fet aquest de dir que no soc expert, és que per veure vi no cal ser expert, només n'han de tenir ganes, i és bonic quan, bé, en una taula hi ha gent...
amb la mateixa mirada i sensibilitat, que l'únic que vol és això, gaudir del que hi ha embotellat i també jugar a endevinar d'on és. Ruth Troiano, ho hem de deixar aquí. Una abraçada ben forta fins la setmana que ve. Adéu-siau.
Adéu-siau. Res, nosaltres ens hem d'acomiadar en aquest primer tram de Baix Gaialdia, amb la nova pàgina musical en català. Avui els expliquem que les Terres de Lleida han ençat en l'any amb l'aparició d'una nova proposta musical, es diu Planeta Kodak, una proposta que ens diuen des d'una mirada profundament emocional i personal amb la voluntat de connectar
amb la part més humana de l'oient. Escoltem escalfors i raconets en què aquest grup explora la nostàlgia i el pas del temps i se centra en aquell sentiment que apareix quan aprenem a tornar als espais on hem estat més feliços. Fem una petita pausa i de seguida tornem aquí a la seva sintonia de proximitat. Fins ara!
La que tens al sortir a buscar-te, però ja és de nit i el cel m'ha dit que tinc un món per regalar-te, que en cada causa hi ha un impacte, i és evident que de l'amor tots som culpables, i sol el temps serà com vici d'aquell moment, tan diferents i al mateix temps ingovernables, no s'aprenem d'un sentiment que és inflamable, que dur resulta aquest hivern sense abraçar-te, i mira enrere i recorda el que havíem estat, i mira enrere i recorda'm al teu costat. Ona la Torra, la ràdio de Torra d'Ambarra, la teva ràdio de Pròximitat.
Amb en Víctor Alexandre.
No entenc per què la gent no la recull. Si sou sensibles en els animals, podeu col·laborar amb la nostra associació de gats abandonats. Torrecat.
El nostre telèfon de contacte, 647-559-452. Saps que a la via pública no es poden deixar matalassos ni mobles ni altres materialitzats?
El coneixement sobre les plantes medicinals és un llegat que no s'ha de perdre. Prové dels orígens de la humanitat i actualment és ben migent i necessari. Per això no et perdis el camí de les herbes amb la biòloga Alicia Herrera, un camí de natura, màgia i medicina que en seguir-lo ens porta a la descoberta dels sentits i sensacions. Entre tots ha aconseguit 0 andròmines al carrer.
El Club Excursionisme Torre d'Ambarra et convida a formar part de l'entitat. Caminant faràs salut, coneixeràs el teu entorn i faràs bons amics. Podràs fer excursions, tindràs informacions de muntanya i també assegurança. I tot vol a prop de tu, al teu poble, el Club Excursionisme Torre d'Ambarra. Ves-te soci i espera't.
¿Vols fer una barbacoa i no tens espai a casa? Tu companyia de telefonia en Torredembarra és EGM Telecom. Te ofrecemos llamadas i datos il·limitats en tu teléfono móvil per només 25 euros al mes. I atenció, si contratas la fibra óptica con nosaltres, disfrutaràs de 500 megas en tu hogar. Más tu teléfono móvil con 60 gigas de datos i llamadas il·limitats, tot per només 40 euros al mes. Para més informació, entra en egmtelecom.com o llámanos al 611-500.
Noticias en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. En mobilitat a la C-59 hi ha retencions en sentit sud entre Palau Solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda per un accident. A banda també s'ha acabat d'obrir un carril a la C-66 entre Sant Ferriol i Besalú en sentit Girona per un incendi d'un camió, ja que els bombers han pogut extingir-lo ja.
A les C25, a l'altura d'Arbúcies, en sentit Lleida, hi ha circulació intensa, també per una varià amb un carrer tallat, i a banda també hi ha cues, a les C32, entre Sant Boi i Viladecans, a la B10 i la B20, direccions de Trinitat i Nus de Llobregat, a la B30, Barberà del Vallès, a la B23, entre Esplugues i Barcelona, i finalment a les C58, en tots els sentits de la marxa, entre Ripollet i Montcada.
I avui nova jornada de mobilitzacions dels metges per reclamar un conveni propi i millores laborals, especialment per combatre la sobrecàrrega assistencial i l'esgotament professional. El Sindicat Metges de Catalunya va convocar, recordem, el dilluns una vaga i avui ho torna a fer per pressionar directament el Departament de Salut. Està prevista una manifestació pels carrers de Barcelona que començarà ara a dos quarts d'onze del matí davant del Departament de Salut. Serà una ruta circular que finalitzarà a la mateixa conselleria on es llegiran també diversos
manifestos.
I el telèfon d'emergència 112 ha rebut 497 trucades pel temporal de fort vent des d'ahir. Del total d'avisos rebuts des que va començar l'episodi, la majoria s'han fet des de Barcelona, amb un 36,38%, també al Baix Camp, al Tarragonès i, finalment, al Baix Llobregat. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, el vent encara bufarà fort en alguns punts del territori, sobretot a les cotes altes del Pirineu i també al litoral i prelitoral sud, però anirà progressivament a la baixa de cara al migdia.
I la consellera de Territori, Habitat i Transició Ecològica, Silvia Apanec, ha anunciat que de l'1 al 15 de març s'obrirà una nova convocatòria del bo lloguer jove, gestionat per la Generalitat de Catalunya i finançat pel govern espanyol. Amb una dotació de 29 milions d'euros, l'ajut serà de 250 euros mensuals durant dos anys per a menors de 35 anys amb contracte de lloguer i ingressos regulars. Les sol·licituds es resoldran per ordre d'entrada.
I un home de 57 anys va morir ahir al migdia en quedar atrapat sota un palet en una nau industrial de Valliran al Baix Llobregat. Els Mossos d'Esquadra van rebre l'avís cap a tres quarts de dues i el SEM no va poder fer res per salvar-li la vida. El cas s'ha comunicat ara al jutjat de guàrdia de Sant Feliu de Llobregat i també al Departament d'Empresa i Treball.
I el Barça de basquet s'esplenarà a les 9 de la nit amb el duel dels quarts contra l'Ucam, Murcia. Fa 4 anys que l'equip laurana no aixeca el títol, tot i que arriba amb molt tocat per les baixes que té. Notícies en xarxa
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. Bon dia de nou, Baix Gaià. Gràcies per mantenir en antena la seva sintonia de proximitat. Això és Baix Gaià al dia, el programa col·laboratiu d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio. És divendres, 20 de febrer.
I aquest divendres i fins diumenge té lloc a Pamplona, Navartur, i és present a la costa del Baix Gaià, Torre d'Embarra, Altafulla, Roda, Creixell, Tarragona, per promocionar-se durant tot el cap de setmana. De fet, naltros també som presents en aquesta cita.
que, com els explicàvem a l'inici del programa, se celebra per promocionar el nostre territori. Una de les fires més rellevants del sector turístic al nord de l'estat, a la qual, atenció, l'any passat van assistir unes 52.000 persones.
Allí tenim, per oferir-nos una edició especial de Baix Gai al Dia, des d'ara i fins que siguin pràcticament les 11 del matí, els nostres companys Dona la Torre, qui cedirem ara mateix el testimoni del programa. Són la Raquel Martínez i en Josep Sánchez. Companys, molt bon dia. Expliqueu-nos quin és l'ambient que respira per Navartur.
És evident que tenim algun problema de connexió amb els nostres companys d'Ona la Torre, que són a Navartur, com els dèiem, a Pamplona, en aquesta fira que fins diumenge té lloc i en la que participen poblacions com el de Fulla, Torre d'Embarra, Radavarà, Creixell i Tarragona, la costa de la Baixa. Nosaltres mirem de resoldre aquesta petita incidència i ara de seguida tornem.
Tota l'actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia. Aquest anunci acabarà en 20 segons, però la fam de milions de persones no acabarà mai si no ens ajudes. Contàgit de solidaritat per acabar amb la més gran pandèmia que pateix el planeta, la fam. Perquè hi ha contagis necessaris que no transmeten cap malaltia i salven vides. Ajuda'ns, entra a mansunides.org i col·labora.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Has vist la notícia sobre la fuita química? Sabríeu com actua en cas d'accident químic?
Les indústries que treballen amb substàncies perilloses compten amb sistemes de seguretat per evitar accidents, però en determinats casos greus la població més propera es podria veure afectada. Protecció Civil informa que l'autoevacuació no és una mesura segura. Cal confinar-se al lloc on ens trobem o a l'edifici més proper i tancar portes i finestres. Escoles i residències de gent gran saben com actuar i són llocs segurs. No hi aneu a buscar els familiars. 112. Telèfon d'emergències.
Ah, no sabia que teníem puxa per sopar. Potser que et canviït la faldilla, no? Potser que et canviït la faldilla, no? No sabia que teníem puxa per sopar. T'estàs passant, no? Es pot saber què estàs dient? El silenci és violència. La violència masclista és molt més que l'agressió física. No apartis la mirada.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
Va, que ens diuen que ara sí hem resolt aquesta incidència tècnica, aquesta connexió amb la Fira de Navarro. Tur a Pamplona, la que s'han desplaçat els nostres companys, dona la torre a la Raquel Martínez i en Josep Sánchez. Recordem, eh?
Torre d'Embarra, Roda de Baralta, Fulla, Creixell i Tarragona. La costa del Baix Gaià es promociona aquest cap de setmana en aquest esdeveniment. Una de les fires més rellevants del sector turístic al nord de l'estat, a la qual l'any passat van assistir unes 52.000 persones. Tornem-ho a provar. Raquel Martínez, Josep Sánchez, bon dia. Expliqueu-nos quin és l'ambient que respira per Navartour.
Doncs no, és evident que el problema continua. En tot cas, nosaltres farem de nou una petita pausa i, si veiem que persisteixen els problemes, els oferirem uns continguts alternatius al que teníem previst oferir-los avui en directe des de Pamplona, en el marc d'aquesta Fira Navartur d'Assaida. Tornem.
Tota la actualitat del Baix Gaià. No et perdis Baix Gaià al dia. Ah, no sabia que teníem cuixa per sopar. Potser que et canviït la paldilla, no? Potser que et canviït la paldilla, no? No sabia que teníem cuixa per sopar. T'estàs passant, no? Es pot saber què estàs dient?
El silenci és violència. La violència masclista és molt més que l'agressió física. No apartis la mirada.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Aquest anunci acabarà en 20 segons, però la fam de milions de persones no acabarà mai si no ens ajudes. Contàgit de solidaritat per acabar amb la més gran pandèmia que pateix el planeta, la fam. Perquè hi ha contagis necessaris que no transmeten cap malaltia i salven vides. Ajuda'ns, entra a mansunides.org i col·labora. Has vist la notícia sobre la fuita química? Sabríeu com actuar en cas d'accident químic?
Les indústries que treballen amb substàncies perilloses compten amb sistemes de seguretat per evitar accidents. Però en determinats casos greus, la població més propera es podria veure afectada. Protecció Civil informa que l'autoevacuació no és una mesura segura. Cal confinar-se al lloc on ens trobem o a l'edifici més proper i tancar portes i finestres. Escoles i residències de gent gran saben com actuar i són llocs segurs. No hi aneu a buscar els familiars. 112. Telèfon d'emergències.
El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia.
L'actualitat del Baix Gaià te l'explica Baix Gaià al dia. El primer pas a la lluna va canviar la humanitat. Les d'un fill et canvien el món. Caminar per la muralla xinesa és un viatge en el temps. Passejar pels teus carrers és part de la teva història. Fer el cim a l'Everest és una gesta. Quan l'enxaneta fa el cim, aixeca passions. Hi ha històries que poden ser petites per al món, però són les més importants perquè són les teves. A la teva ràdio local sentim com tu.
Continguts en xarxa
N'hi ha prou de travessar amb cotxe a l'abisbal per comprovar que la ceràmica és el producte per excel·lència de la capital del Baix Empordà. Però si voleu fer-hi una ullada més profunda que simplement emportar-vos un plat de record, que també, us recomano visitar el Tarracota Museu. Ubicat a l'antiga fàbrica Tarracota, el museu aplega més de 10.000 peces de ceràmica.
Tot i que la gran majoria són de producció bisbalenca, també hi ha un important fons d'objectes d'arreu de l'Estat, cedit per la Generalitat de Catalunya. L'exposició permanent està distribuïda a través de quatre eixos. Els materials, la ceràmica preindustrial, la ceràmica industrial i la ceràmica decorativa. Però és que a més, també tenim l'opció de visitar un obrador de ceràmica per veure com es treballa en l'actualitat.
A la vegada, el museu acull exposicions temporals relacionades amb la ceràmica. Ara mateix hi trobareu una col·lecció d'aiguamants del Museu de la Pesca de Palamós i les ceràmiques de l'escultor italià Tano Pisano. El Terracota Museu de l'Abisbal d'Empordà obre de dimarts a diumenge i l'entrada val 4 euros, 2 la reduïda. Per 5 euros també es pot aconseguir l'entrada combinada del Terracota Museu i el Castell Palau. Les visites guiades s'han de reservar amb ventilació. Ho podeu consultar al web del museu, terracotamuseu.cat.
Continguts en xarxa Propostes en xarxa
El 1348 va ser un any dramàtic per a la ciutat de Targa. Després d'anys de sequera i males collites, la pesta es va escampar arreu d'un país que prou gana passava i com ja havia passat tant a Barcelona com a Cervera, els targarins van girar-se en contra dels seus propis veïns, en concret dels qui vivien al call jueu de la ciutat. Fins a sis fosses comunes amb els cossos dels qui van perdre la vida en aquell assalt,
posen de manifest la cruesa d'un atac que, malgrat arribar a les 300 víctimes mortals, segons els últims càlculs, va ser incapaç d'esborrar de manera definitiva la presència jueva a la capital urgellenca. Des de fa gairebé 4 anys, el Museu Comarcal de Targa recull els resultats de les últimes investigacions arqueològiques sobre aquests avalots en una exposició titulada «Tragèdia al call». La mostra, a banda d'explicar la magnitud d'aquests fets, serveix també per fer-se una idea de com era la vida...
a la Tàrrega de mitjà en segle XIV. El primer diumenge de més al matí al museu hi ofereix visites comentades d'una hora i mitja de durada. Exposició Tragèdia al Call del Museu Comarcal de l'Urgell a Tàrrega, amb visites guiades cada primer diumenge de més a dos quarts d'onze del matí. Informació i reserves al web museutàrrega.cat.
continguts en xarxa.
Solsona és una vila més que mil·lenària que va obtenir el títol de ciutat l'any 1594, quan en tot Catalunya només n'hi havia 10 de ciutats. Feia un any que el papa Climent VIII havia atribuït el seu bisbat a la capital del solsonès, de manera que l'antic monestir dels agostinians s'havia convertit en catedral. Tota aquesta història es pot revisitar amb les diferents visites guiades que s'engloben sota el títol de Solsona Experience. La més destacada és probablement Solsona Monumental,
i l'ofereix cada dissabte i diumenge al matí a l'Oficina de Turisme de la Ciutat. A Solsona Monumental recorrerem els carrers i places del nucli antic de la ciutat, passant per la catedral i els seus claustres, per les cases senyorials més destacades, pel museu i també pel pou de gel, una infraestructura econòmicament clau per Solsona,
que va estar en funcionament entre els segles XVII i XIX. Aquestes visites es realitzen cada dissabte i diumenge a les 11 del matí i tenen una durada de dues hores. Altres opcions són la visita al campanar de la catedral, que dura tres quarts d'hora i es fa els dissabtes a les 5 de la tarda, i al mateix dia i hora també podem visitar l'anomenat Quarto dels Gegants, l'espai on s'emmagatzemen les famoses figures de la Festa Major de Solsona. Si voleu planificar la vostra visita a Solsona i consultar-ne els preus, ho podreu fer al web solsonaexperience.com.
Continguts en xarxa
defensa una altra capitalitat, de nivell mundial. Reus és la capital del vermut. Aquesta beguda està tan lligada a la història reusenca que, al seu moment, va situar aquesta vila catalana a l'alçada de París i Londres, si més no en la dita que feia referència
el poder per decidir els preus de l'aigua ardent als mercats internacionals. Per descobrir aquest patrimoni vermuter de Reus hi ha diferents opcions, com per exemple la ruta Orígens del Vermut, construïda a partir de tres espais bàsics. El Museu del Vermut, una col·lecció de més de 5.000 peces relacionades amb aquesta beguda...
l'antiga destileria de Calmasó, on l'últim diumenge de mes s'hi organitzen tastos comentats, i les bodegues Vermut de Reus, on el segon dissabte de mes també s'hi fan visites teatralitzades. A més, dues productores actualment en funcionament, com són els Vermuts Iza, Guirre i Miró, també ofereixen visites guiades a les seves instal·lacions. Fixeu-vos si la cultura de Vermut està arrelada a Reus, que fins i tot ha motivat un llibre de relats titulat 14 Vermuts, espais literaris amb aroma de donzell, i que és també el fil argumental
Continguts en xarxa
Surt disparat a les celebracions i clavem aquelles coses que ens convé recordar. Aïlla els sons més aixordadors i farceix el cap dels més aixelebrats. El suro és un material natural que s'ha utilitzat des de temps ben antics, però que va tenir el seu punt àlgid entre la segona meitat del segle XVIII i el principi del segle XX, a conseqüència de la demanda de taps per les ampolles de vi, cava i aiguardents. Tota aquesta història està recollida al Museu del Suro de Palafrugell, un municipi molt lligat a la indústria sorera.
El Museu del Suro està ubicat precisament en la que havia estat la fàbrica sorera més important de tot l'estat, la Miquel Winkmeyer, fundada l'any 1900. El recorregut comença amb la projecció d'un documental i a partir d'aquí anirem aprenent com es realitza tant el procés d'obtenció del suro com la seva transformació fins al producte final.
Tot plegat amb un espai interactiu per poder experimentar i manipular directament aquest material. A més, el darrer dissabte de mes podem participar de la visita guiada gratuïta al Suro Tot un Món. La resta de dies l'entrada val 3 euros i és gratuïta per als menors de 12 anys. El Museu del Suro de Palafrugell obre de dimarts a diumenge en diferents horaris. Els podeu consultar al web museudelsuro.cat.
Doncs ara sí, disculpeu-nos totes aquestes errades de problemes tècnics que ens han fet suar, però ara ja us podem donar la benvinguda i saludar des d'Ironyà, des de Pamplona, en aquest programa especial que fem des del Palacio de Congressos i Auditorio de Navarra.
a Baluarte, aquí a Pamplona, tocada al centre històric de la ciutat, on entre avui i diumenge se celebra la vintena edició de la Fira Internacional de Turisme Reynó de Navarra. Navartur, Josep Sánchez, bon dia.
Una cita que pels oients dona la torre, Altafulla Ràdio i Roda Barà Ràdio, segurament us sonarà perquè cada any des de les emissores fem ressò de la presència dels municipis de la costa del Baix Gaià en aquesta cita. És una de les fires turístiques més importants del nord d'Espanya i una cita estratègica per al sector de la subcomarca i la costa d'Aurada en general pel pes que tenen mercats com el Navarres.
Es preveu que més de 50.000 persones passin durant els pròxims 3 dies per aquest Palau de Congressos, on el Baix Gallà i la Costa Daurada se promocionen al costat d'altres destinacions de tot l'estat espanyol. Doncs des del Baix Gallà al dia sortim per primera vegada del territori i us oferim aquesta segona hora del programa avui des d'Ironya.
I hem d'agrair el suport en la producció dels nostres estudiants en pràctiques, el Biel Andreu, l'Andrea Álvarez i el José Romero. Ara, durant el que ens queda fins a les 11, us oferirem un programa especial des de l'estant de la costa del Baix Gaià, aquí a Navartur, i pels nostres micròfons passaran els representants dels municipis de la subcomarca que estan promocionant la com a destinació turística aquí a Pamplona.
Baix Gaià al dia, el programa d'Altafulla Ràdio, Ona la Torre i Roda de Barà Ràdio.
I començarem primerament amb la vessant més institucional, la podríem dir, i donem la benvinguda a l'alcalde de Torralambarra, Valetino. Molt bon dia. També saludem l'alcalde d'Altafulla, Jordi Molinera, molt bon dia. Molt bon dia. I també ens acompanya l'alcaldessa de Creixell, Montserrant Muñoz, molt bon dia. Bon dia. És el primer cop que veniu aquí a la fira com a alcaldes que són aquí a Nova Estic? Sí, sí, és la primera vegada.
Jo no, el Navartour de 2022 ja em tenia ocasió de venir amb la marca pròpia de costa del Baixellà. Jo dins de la meva legislatura ja he vingut tres vegades. Molt bé, així podrà fer una mica d'assessora i de guia sobretot. Nosaltres sí que ve l'equip i la Jovita Baltasar sí que ve cada any, però com a alcalde no, però entre la Jovita i la Montse segur que ens guiaran perfectament.
Molt bé. Abans d'entrar en matèria, deixeu-me preguntar-vos per l'actualitat, la darrera hora, perquè venim de viure un episodi de vent molt fort. Ahir es van registrar algunes incidències. Tot en ordre, què ens podeu explicar? Bé, nosaltres vam tenir un problema amb unes xapes que hi havia al pavelló que es van afluixar. Per tant, van haver de confinar 150 persones entre el pavelló i la piscina per un tema de prudència.
fins que aquestes planxes fossin retirades, i sí que també ens va caure un arbre a part del lloret, afortunadament era allà, no hi havia nens, i estava tot a morda. Bé, d'aquí hi ha alguna qüestió més, però res a destacar.
Nosaltres vam tenir incidents menors i en cap moment van ser d'importància. També una miqueta algun arbre, alguna branca grossa que ens ha avançat la feina de la poda, però per sort no hem hagut de lamentar cap tipus d'incidència important.
Doncs bé, volíem fer referència a aquesta darrera hora. Ara sí, ens centrem en la presència dels municipis a costa del Baix Gaià, aquí a Navartup. Què suposa com a projecció, què suposa per Torredembarra, Creixell, Altafull, en aquest cas, pels municipis de Costa i també de Roda de Barà, ser en una fira com aquesta? Entenem que és una visita estratègica, no? Evidentment, jo crec que aquest operador, per donar que és patrimoni, per donar
La gastronomia a l'entorn és un element important i és una eina plena d'oportunitats i que és molt interessant i així sempre ho ha de considerar la regidora d'estar presents. A més a més, també em diuen que després hi ha feedback, després passen per l'oficina de turisme i aquí ens van conèixer. Per tant, tenim aquest retorn de l'oportunitat que és assistir a aquestes fires i de la conseqüència positiva que té.
Para nosotros es importante porque es una franja que nos visita mucho hacia la zona de la Costa Dorada. Tienen autopista, tienen buenas comunicaciones y ellos son un personal que nos llega a nosotros con bastante frecuencia y es una zona que se visita bastante por parte del norte de España.
I també aquell objectiu que sempre parlem els ajuntaments, aquell objectiu d'anar desestacionalitzant, que som turistes, el turisme navarrès, basc, de cantar, que ve molt sobretot a l'estiu, però també l'oportunitat de poder explicar-nos aquí in situ, a casa seva, que el nostre territori
hi ha més coses a visitar, a gaudir de gastronia, de cultura, d'arquitectura, de patrimoni natural, més enllà de la setmana existiu. I poder aconseguir que fora d'aquesta temporada alta que ja tenim, que ja per si tripliquem, quadripliquem poblacions, poder-los convidar a venir a passar caps de setmana a ponts d'aquests llargs, a visitar el nostre territori que també tenim...
Sí, més enllà de platja, més enllà de platja. Podria ser un bon lema, eh, per algun any. Més enllà de platja. No només platja.
Bé, avui ens centrarem també en explicar aquests missatges. Ho farem després amb els regidors de turisme, que prendran part aquí al programa. Però abans deixeu-me preguntar-vos també per la part més institucional sobre el conveni, perquè és la primera vegada que ja han puc signar aquest conveni on veniu treballant des de fa més de sis anys, diríem, per establir aquestes sinergies conjuntes entre els municipis del Baix Gaià.
Què ha suposat també pels ajuntaments sumar esforços i dir anem a parlar de la subcomarca sense embuts i anem ja a formalitzar-ho amb aquests acords entre ajuntaments? Entenem que ha estat tot un repte, no?
Diguem que vèncer tota la part més burocràtica, potser. Bé, la burocràcia potser aquests últims anys, és el que a vegades sempre ens frena, ja parlem d'obres, de licitacions o de contractació d'un secretari, d'un interventor, d'un tresorer, del que sigui. Però sí que els últims anys, jo crec que és evident, aquesta última dècada, els municipis del Baix Gai hi ha diverses
polítiques, ja podem parlar de seguretat, podem parlar de joventut, podem parlar de turisme, podem parlar de comunicació, estem intentant tenir més sinergies. Els propers anys s'obrirà una porta amb l'àrea metropolitana que també d'alguna manera ens ha de portar cap aquí. Jo crec que quan treballem plegats
La feina surt bé en aquestes diferents àrees, i per tant és una bona experiència. A vegades costa, sí, que les coses no van tan ràpides com ens voldríem, però que anem fent camí. Bé, i ens ha de servir, ens ha de servir l'experiència, sobretot amb la marca Esgallà,
el turisme també en tot l'espai que hem tingut, per que diria el Jordi ara. Hem de començar a fer accions conjuntes, també des de la Diputació que estem treballant per poder fer alguna qüestió d'àrea funcional, que jo us explicaré, per tal d'anar a aquesta base, a la d'unir-nos per tal de...
de trobar, cercar i poder desenvolupar accions conjuntes que millorin el nostre territori. En aquest cas, a més que el de la subcomarca no m'agrada. Segurament és així, eh? Vaig a allà. Vaig a allà. I és la línia que crec que hem de seguir i tenim l'exemple clar de tot aquest pendent i totes aquestes ginergies que d'alguna manera...
han d'anar conjuntes. Ara també parlàvem, no? Separem, és correcte, hem de fer un anàlisi, si separem, baix i allà costa i baix i allà dins, l'anterior. Crec que, personalment, crec que no cal. Podem anar tots junts, tenim de tot per fer oferir de tot i, per tant, aquí, suposo que en el futur es parlarà.
Yo poco más que decir, lo han dicho ellos todos, pero en principio somos una comarca de la Costa Dorada, no somos una subcomarca, porque no nos queremos llamar así, pero somos el Vashgallá, y nosotros representamos la costa del Vashgallá. Luego quedan los pueblos del interior, que también son importantes, pero que aquí nosotros todos conjuntamente, desde Roda de Barasta a Tarragona, formamos lo que es la costa del Vashgallá, y venimos a promocionar nuestro paisaje, nuestro entorno, nuestra...
cultura, nuestra gastronomía y todo lo que nosotros podremos ofrecer al turista que cuando nos visite verá que aquello es diferente. Podem considerar potser que la feina que s'ha fet des de l'àmbit turístic pot servir com de punta de llança, d'exemple per aquesta voluntat de mancomunar serveis, com explicàveu? En el cas de Tobán Barra, ja et dic que sí, totalment, perquè hi ha una experiència i hi ha un reconeixement de les necessitats de tots, jo ho veig clar.
Altafolla fa molts anys que crec que hi ha una voluntat política de diferents colors que poder avançar cap a aquesta unitat política institucional del Baix Gaià. És a dir, segurament es prea la resta d'àmbits institucionals que hi ha, però sentim, com deia l'alcaldessa de Montserrat, que hi ha com una identitat pròpia del Baix Gaià que ens obliga i ens sentim malcòmodes a treballar de manera conjunta. Per tant, crec que hem de seguir-ho repulsant.
A nivell turístic, per exemple, Salou és una cosa, Vilaseca és una altra cosa, Cambrils és una altra cosa molt respectuosa. Nosaltres crec que tenim una altra identitat, una altra proposta a oferir a tota aquella gent que busca desconnectar i gaudir de les seves vacances i per això venim avui aquí amb aquesta identitat pròpia.
Y sobre todo decir una cosa, que la unión es la fuerza. Y nosotros juntamente podemos tirar más adelante que cada uno por su cuenta. Y al final esa unión nos lleva a poder estar aquí y a poder proyectar algo que para nosotros es muy importante, la costa del Baix Gallà.
Doncs bé, ara per anar acabant, perquè donarem pas de seguida als regidors de turisme, deixeu-me que us faci potser una pregunta més personal. Com preveieu passar la jornada? Teniu una agenda tancada amb hores disponibles per fer una mica de trobades? Quin és el planning que teniu com a alcaldes avui aquí? Fins on pugueu explicar, eh? Sí, a mi...
Tota transparencia absoluta, transparencia absoluta. Estarem aquí, en el meu cas, estaré per aquí a la fira i la meva intenció és no moure'm gaire d'aquí, no tinc reunions previstes. Si sorgeix alguna, l'aprofitarem, evidentment. A mi aquestes feres el que m'agrada també és veure com treballen els altres, no? Allò una mica de la política comparada, que sempre pots aprendre dels altres, ostres, mira, aquests fan això, aquests fan allò...
Es proposen, veiem des d'aquí, per exemple, l'estat de Castellà i León, que el seu leitmotiv és bàsicament l'eclipsi solar, que pel bàsic d'allà també el 12 d'agost serà superimportant. El seu estat bàsicament és l'eclipsi solar. Veure altres maneres com els altres territoris, els altres municipis o països es promocionen, també és una cosa que després a mi un any sempre m'agrada comentar, fer quatre fotos. Aprendrem, aprendrem alguna cosa, sí.
Nosaltres passarem el dia i demà marxarem. Demà marxem. Molt bé, doncs que vagi molt bé aquesta jornada. Moltíssimes gràcies també per participar. Agrair-vos a vosaltres també que ens acompanyeu i que feu la connexió des d'aquí també donant veu a aquesta xarxa que tenim, aquesta ràdio.
i, per tant, molt agraïts que estigui aquí fent-nos companyia i també retransmetent el que està passant aquí també a la gent de Torra d'Altafulla, Torra d'Embarra, de Creixer, evidentment, i de Redabara. Doncs sí, perquè estem parlant d'aquesta experiència del Baix Gaina promocionant-se jurísticament, però bé, els mitjans ja ho sabeu que des de fa una mica més d'un any venim treballant de manera conjunta
al Baix Gaiam al dia, en aquesta voluntat de poder aglutinar els recursos i oferir aquest servei informatiu a tots els municipis de la nostra contornada, a tots aquells que potser no disposen de misura de ràdio pròpia, però que ens poden sintonitzar a través d'Ona la Torre, d'Altafulla Ràdio i també d'Altafulla Ràdio.
Nosaltres seguim aquí. Ara cada vegada anireu sentint que el so de fons va incrementant-se perquè hi ha moltíssima gent al nostre entorn acabant de vestir tots aquests estants. Per fer-vos d'ulls tenim davant les línies aèries de Canàries, tenim hotels i espat que es promocionen, volcà no trequen, tenim la regió de Múrcia al costat. A l'altra banda hi ha també...
País Valencià, la Diputació de València, hi ha un estand de Calafell, hi ha els seus pàrquings, els càmpings, volem dir, de Tarragona, també a l'altra banda d'aquest estand que avui ens acull, que és el del Conveni Corner de la Diputació de Tarragona, perquè hi ha un espai distingit de la costa del Baix del Gaià, però també hi ha el de tota la costa d'Aurada, hi ha una part especial de PortAventura,
I, en fi, nosaltres us ho estem explicant. I ara, Josep, el que farem serà encetar el segon bloc perquè, com us dèiem, després dels alcaldes volem donar pas també als regidors de turisme que en aquests moments ens acompanyen. Estem pendents també de veure si arriba a temps el regidor Frederic Rolluela de Roda de Dara, però mentrestant ja podem saludar els nostres següents convidats.
Doncs sí, seguim aquí en directe des de Navartur, des d'aquest Palau de Congressos i Auditori de Navarra, Valhuarte, i en aquest cas parlem amb els regidors de, com deia la Raquel, regidora de turisme dels ajuntaments del Baix Gallà. Saludem la Jóvita Baltasar, regidora de turisme i comerç de l'Ajuntament de Torre d'Ambarra. Bon dia.
A Tomàs Serra, com a regió de comerç, turisme i promoció econòmica de l'Ajuntament d'Altafulla, bon dia. I al Francesc Santí, regió de cultura, esports, turisme i joventut a l'Ajuntament de Creixer. Què tal? Bon dia. Com estem? Bé, aquí. Molt bé. Una fira en abertur, que sempre que portem anys ja parlant de les diferents fires on assisteixen els municipis del Baix Gallà per promocionar-se...
Però en obertura és una fixa, el calendari cada any es repeteix. Què té aquesta fira d'important, de rellevant per al mercat del Bajallà, que és una cita obligada? Bé, aquesta fira trobem que és important venir, és important assistir cada any perquè, bé, cada any ens venen molts turistes tant d'aquí de Templona com de la resta del nord d'Espanya i, per tant, és una manera de poder finalitzar i tractar directament amb el públic que ve a visitar-nos aquests dies en aquesta fira.
que després, bé sigui estiu, bé sigui durant tota la resta de l'any, vindran a visitar-nos i molts d'ells inclús apareixen per l'oficina de turisme per poder saludar-nos i dir-los que ens han conegut aquí, que estan visitant el territori i bé, doncs fa molta il·lusió poder tenir aquest tracte directe amb tota la gent que ens visitarà durant aquells dies.
Bé, satisfet d'estar un any més aquí, a Navarra, vull dir, una fira que van a promocionar la marca Costa d'Aurada en si, també promocionem la Costa del Desgallà, per això ho trobem interessant, perquè tenim un estat propi, els municipis de Costa, cadascun té una representació pròpia, com si diguéssim, vull dir, no només venim a promocionar la marca Costa d'Aurada, sinó que també venim a...
a promocionar la costa del Baixgallà i bé, com deia la Júlita, el turisme navarrers a la costa del Baixgallà és important i considerable i és un turisme de qualitat, un turisme agraït i bé, el mateix podem dir del turisme basc o de l'Aragonès, que la propera fira que anirem ja sota la marca Costa Baixgallà serà d'Aragonesa.
Des de les regidories de turisme i voldria agrair la presència també dels alcaldes. És important que estiguem tots aquí i que tots seguim portant aquest bon rotllo que tenim. I des de Creixell, Francesc, que vosaltres per exemple teniu un sector, dins del sector turístic, els càmpings, per exemple, són molt importants. No sé, aquest pes d'aquest turisme navarrès, basc, d'aquí del nord d'Espanya també el noteu molt.
Sí, la veritat és que l'hem notat molt. Concretament, aquest estiu passat, després d'haver estat aquí en aquesta fira, vam constatar durant la Festa Major, en un acte molt senzill, que era repartir els mocadors de la Festa Major, vam detectar molta, molta gent d'aquesta zona, que a més a més ens deien que ens havien vist i que havien estat al nostre estant,
i que els interessava molt conèixer tant Creixell com tot el Baix Gaià, que això sí que em va sorprendre perquè és fàcil recordar els noms de les poblacions perquè es poden veure, fer el nom un topònim és molt més difícil de recordar. Hi havia molts que deien el Baix Gaià, el Baix Gaià i això és important per tots, ja no només per nosaltres, per als municipis que estem a primera línia de mar, sinó també per als que estan a l'interior perquè aquesta gent
és un tipus de turisme que també té un interès cultural. Això ho demostra el fet de vindre una festa major i voler-se interessar per les tradicions dels nostres pobles. Aquesta gent es belluga, aquesta gent et demana en un pal de nana. A l'oficina de turisme et ve amb molta gent i diu, ara, molt bé, aquí què podem veure, i aquí què podem... I on hi ha un mercat, i on hi ha... Això és molt important. És important per tota la zona, per tota la zona allà.
En aquest sentit, és important vincular una miqueta el fet de venir aquí com a costa del Baixallà i paral·lelament haurem signat aquest conveni amb la resta de municipis del Baixallà. És això, el fet de poder no només promocionar els nostres cinc municipis, sinó que indirectament també promociones totes aquelles activitats més d'interior, perquè al final també tenim rutes que comuniquen uns municipis amb uns altres i bé, d'aquesta manera...
Creiem que és una superoportunitat no només per aquests municipis, que aquests dies estem aquí a la Fira de Complona, sinó per promocionar tota la riquesa que tenim al territori del Baix Gaià i al final que es complementen uns amb nosaltres. No sé si aquest turisme més tradicional o més consolidat, podríem dir, de platja, voleu enfocar com una porta d'entrada a tot el que és la zona del Baix Gaià, també a través del conveni que deies ara.
Així mateix, al final, la primera sensació és això. Tenim unes platges espectaculars en tot el que és la costa del Baix Gaià, però la gent busca alguna cosa més. Per exemple, venir a passar el dia a la platja, però també tenir altres activitats per poder gaudir amb família, doncs això, rutes amb bicicleta, rutes a peu, descobrir el patrimoni que tenim a tot el Baix Gaià, les diferents activitats de tots tipus, no? I al final crec que és una oportunitat molt bona el fet de poder promocionar...
Aquesta subcomarca del Baixgallà amb tota la riquesa que aporta cadascun dels municipis i que d'una manera o d'una altra es vinculen i tenim aquestes activitats complementàries. Jo dic a fruit d'aquest interès per d'alguna manera donar a conèixer tot el territori Baixgallà.
Per exemple, nosaltres des de l'Ajuntament de Creixell ja hem fet per dues vegades, hem intentat, no n'hem intentat, hem fet, hem aconseguit ja en alguns punts una mica complicats, fer una ruta a l'ascenderisme que uneixi tots els municipis amb l'excusa d'esglésies i castells, perquè no tots tenen castells, esglésies i castells del Baix Gallà i s'uneixen tots, fins a Renau, fins a Tamarit, fins a Roda de Barà, tots els que hi ha.
són 62 quilòmetres i això ens agradaria, ens agradaria presentar-ho aviat al consell de tots, perquè d'alguna manera la intenció seria fer la ruta completa, que és una mica complicat, que hi hagi molta gent que la faci, però sí que es pot tallar amb trossos, indicant llocs on es pot pernoctar, fer-la amb tres vegades, per exemple, 60 quilòmetres, fer-ne 20 cada dia, doncs va bé, 16.
queda més adaptat. Però bé, ja estem intentant de fer tota aquesta ruta que l'uneixi tot i evidentment en el moment que ja la tinguem consolidada la presentarem perquè sigui el consorci que ha d'alguna manera utilitzat. Per això teniu terminis? Esteu treballant? Voleu fer-ho? Clar, suposo que també totes les polítiques de turisme funcionen una mica en funció de la temporada turística, marcar-se objectius de cara per exemple a l'estiu 2026 o més endavant.
Jo no en crec, en l'estacionalització de la Tècnica. Estic treballant en aquest conveni, jo crec que hem de treballar molt en aquesta desestacionalització i que realment sigui real, perquè cada vegada més hem de treure certes activitats del que és la temporada alta i poder que la gent vingui a gaudir del nostre territori durant tot l'any, perquè al final a tots els municipis tenim activitats...
moltíssimes, ja ho sabeu, perquè al final cada setmana hi ha moltes, moltes activitats a tot el territori i per tant es tracta d'això, de poder promocionar que vinguin a visitar-nos en qualsevol època de l'any. Flai, tenim que és una idea de tot això de desestacionalització que tant parlem, que va en la línia també del que desitja les empreses que es dediquen al sector, allotjaments turístics, que també des de les federacions que trobem al territori i les associacions empresarials són molt destacades.
Sí, sí, jo ara, això que comentaves, estic 100% d'acord amb tu. No és possible desestacionalitzar sense que hi hagi la voluntat del sector privat i és una mica el que hem de fer treballar des dels ajuntaments, des de les administracions, incentivar, motivar perquè els negocis, comerços, hotels, restaurants...
obrin fora de temporada. Hi ha alguns que els dies còmodeu fer l'agost, durant l'agost, tancat, i durant l'any tancat. Bé, jo crec que això no és del tot bo pels municipis, sinó que els hem d'incentivar i motivar perquè obrin tot l'any. De fet, en Altafulla estem una mica en aquesta labor, perquè es nota molt de tant tant que quan estan oberts els hotels, i estem mitjant perquè una cadena hotelera important d'Altafulla
a l'Hotelet Pati l'obrim durant tot l'any i diguen que estan amb la labor aquesta, estan amb el turisme, el Congrés i tal, però que la voluntat és que a la llarga puguin tenir obert tot l'any. És un objectiu de la desestacionalització. Parlem d'altres qüestions importants en aquesta fira de turisme en Abertur.
perquè, sobretot pel que fa a la promoció d'aquest any, suposo que hi ha dues fites molt importants a l'estiu, i ho havíem comentat amb la prèvia, per exemple, com són l'arribada o el pas del Tour de França pel Baix Gallà, amb sortida de la segona etapa des de Tarragona, i també l'eclipsi solar, que també ara comentàvem que hi ha diferents expositors que ja ho estan destacant com un dels valors de cara a aquest estiu pel turisme.
Suposo que es preveu que tant una cosa com l'altra porti molta gent, ja sigui per estar uns quants dies, que aprofitin i es quedin uns quants dies, com també gent que estigui gairebé de pas només aquells dies en concret, no?
Esperem que sí. La intenció i la col·laboració en tots aquests esdeveniments va dirigida en aquest sentit, en procurar que hi hagi gent que permeti aquí i que no vinguin només, perquè aquí és el que sempre estem lluitant, no vinguin només per això, sinó que vinguin per això i coneguin alguna cosa més
i d'aquí uns mesos tornin a venir, perquè ja no vinguin per el tour, no vinguin per l'eclipsi, sinó que vinguin perquè el que han vist els ha agradat, els ha interessat, i aquí és on tots hem d'ajudar a promocionar-ho, a organitzar coses, esdeveniments paral·lels perquè la gent trobi alguna cosa i se'n doni compte. A més, han de ser coses, coses, jo sempre soc de l'opinió que han de ser coses pròpies. No...
Coses que, jo què sé, fer un concert, si el concert no té a veure amb el territori no cal. Portar una orquestra no cal. A coses que siguin nostres, que siguin del territori i que la gent godeixi d'això i li interessi tornar a venir d'aquí uns mesos o a l'estiu següent o en qualsevol altre moment.
En la mateixa línia, doncs, sí, són dos esdeveniments que s'han de promocionar molt bé, perquè al final són súper extraordinaris. L'Eclipse Solar, per exemple, és una cosa que veurem de forma única en aquesta vida, els que estem aquí ara mateix. Hi ha tants que ja ho estem promocionant, nosaltres estem aquí per també poder-ho promocionar. I en la mateixa línia que deia el Cisco, doncs, paral·lelament, també poder fer captar l'essència del nostre territori
Que puguin gaudir no només d'aquests dos grans esdeveniments, sinó també quedar-s'hi uns dies, poder gaudir de la resta d'activitats que fem durant aquells dies, i conèixer no només el municipi en si on anirà a durar l'eclipse, perquè al final tots tres municipis i la resta de la costa del Baix Gallà també tindran un aspecte concret per poder-ho visualitzar. Ens hem d'organitzar molt bé perquè al final l'esperi també és molt limitat, que això sí que els agents rurals, protecció civil, doncs està...
explicant-nos molt bé que al final, clar, ser una cosa tan extraordinària hi haurà força gent i per tant ens haurem d'organitzar molt bé perquè ni hi hagi una saturació de gent ni es col·lectin les carreteres i bé, doncs, promocionar-ho de la millor forma possible i també aprofitar aquesta vinentesa per poder donar a conèixer la resta del territori.
que a més coincideix que, ho hem comentat també altres vegades en el pla de l'equip, sinó que la totalitat del fenomen, els primers llocs on es veurà venint des de l'àrea metropolitana de Barcelona, mercats potencials com el sud de França, el primer lloc on es veurà gaire bé és la costa del Baix Gallà, els municipis del Baix Gallà, i per tant, la gent que no es vulgui desplaçar gaire, el primer lloc on es pararà serà Torralamarra, Altafulla, Creixell, però la previsió que vingui gent pot ser molt important.
Sí, per això també estem treballant molt bé el fet de veure de quina manera si s'ha de trobar algun tipus d'entrada per al recinte on es veurà millor l'equip, s'ha de determinar tot molt bé perquè al final portarà molta fluència de gent i ha d'anar molt ben organitzat i ben controlat en aquest sentit perquè tot l'imple de la seguretat tothom estigui tranquil, es pugui veure de la millor forma possible, tothom gaudeixi d'aquell moment tan espectacular i per tant es treballen també en aquell moment concret perquè tot sorti molt bé.
Bé, jo, no sé si ja per acabar o finalitzar, volia resaltar el bon rotllo que hi ha amb els ajuntaments, amb els regidors, amb independència dels colors polítics i també des de la Diputació. Vull dir, crec que és un fet important que hem de destacar i jo crec que la finalitat és aquesta. Seguir-sí, ho he treballat en cada un i no anar per separat, perquè siguin per separat tota cosa que ho hem fet.
Sí, en aquesta línia jo crec que gràcies a aquest bon rotllo i la bona comunicació que hi ha entre tots hem pogut aconseguir aquesta signatura del conveni al Bajallà que feia tants anys que anàvem darrere i que gràcies també a la bona disposició que tenim tots i a la bona disposició que hi ha amb la Diputació estem tots aquí i la veritat que podem treballar conjuntament i molt bé.
Doncs també per anar tancant, una última qüestió perquè falten 10 minuts per arribar al punt de les 11 del matí i amb 10 minuts sobre la fira és quan nosaltres seguirem amb el programa però ja ens quedarà poc de feina però a nosaltres és quan comença l'activitat més frenètica.
Com és el públic que passa per aquí, el públic navarrès en general, tant aquí a la fira com després quan es visita el Baix Gallà? I també una miqueta en aquesta línia, quina és la forma d'atraure'l, quins són els interessos que mostra, perquè molts cops parlem de tots aquests atractius turístics del Baix Gallà, rutes amb bicicleta, peu, platja, monuments, gastronomia també. No sé què és el que més interessa quan el públic en fires com aquesta.
El públic és principalment familiar. L'edat principal és que són familiars. Què busquen? Busquen tranquil·litat.
Però també al mateix temps, distraccions. Busquen gastronomia. És importantíssim vendre la gastronomia. Però no qualsevol gastronomia, l'autòctona. I això cada vegada ho denotem més. Fa uns dies ens van dir que a Tarragona estaven promocionant el romesco perquè semblava que els restaurants no li pujaven amb tanta freqüència o que no li donaven la importància. És molt important el romesco. No només a Tarragona.
a tota la costa. Qualsevol mariner a la zona ha utilitzat el Jumesco. Potenciar aquest tema. També tenim els vins, que moltes vegades els ho veiem. El tema de vins també és important. Tenim vins potents dintre de la zona, a més a més, no existeix, amb denominació d'origen no, però sí que d'alguna manera estan cuidats i estan fets de forma
el més natural possible i que això també ho han de potenciar. Tenim, evidentment, la platja, però també tenim muntanya. L'oviem molt, moltíssim, l'oviem de muntanya. I és molt important el contrast que hi ha de la platja
a l'interior, a molt pocs quilòmetrons, és notable. I això no hi ha en molts llocs. Els llocs són iguals, són monòtons. Nosaltres no, tu pots passar d'una zona costera més o menys seca a una zona ordolada de pits i te dius, sembla que em vagi traslladat a un altre espai. Tot això crec que s'ha de potenciar. I els naneresos ho valoren moltíssim. Molt.
almenys és el que nosaltres detectem, que valorem molt. No, no, ho ha resumit impecablement bé, o sigui, realment és el que busquen, això, és un turisme molt familiar, que busquen tan tranquil·litat com tenir, doncs això, aquestes activitats durant tot el dia, i bé, ho ha resumit super, super bé si és curt, per tant, és així, i per això estem aquí, perquè realment doncs busquen
Aquest turisme, al final hi ha molts municipis de costa que són massa actius i potser busquen aquest equilibri de tenir activitat i també aquesta tranquil·litat per les zones de calces.
Bé, jo el que vull añadir a tot el que diuen els dos és que el turisme navarrens és un turisme molt fidel. No hem d'oblidar que és una de les zones amb la renta per càpita més alta d'Espanya i sí, efectivament, és turisme familiar, un turisme agraït i que gasta. És a dir, crec que el turisme navarrens i basc
que és un punt important per a Costa del Bajallà i precisament no hi ha fires d'aquestes per fidelitzar-los, per recordar-los. I es tracta una mica de tot això. I ens veurem com va aquest cap de setmana, aquesta fira que això comença en pocs minuts sobre les portes.
Després recordem, i ho esmentàveu també, que tindrem cita a Saragossa més endavant el mes de maig, en aquesta alternança que es fa, que més o menys està establerta entre Expo Vacaciones Bilbao i la fila de Saragossa, també busquen aquest mateix tipus de mercat.
Sí, al final és una miqueta el mateix perfil de gent i és documental, un turisme familiar i de qualitat, sobretot, i per tant intentarem a aquestes fires, sobretot per fidelitzar aquest turisme i també tenir aquesta cara visible en aquestes fires i que puguin venir directament a parlar nosaltres i a comissar de primera mà tots els nostres actius turístics.
I ens falten poc o més de 5 minuts perquè obri portes a aquesta fira de turisme d'en abertur. I ara ja anirem acomiadant també els regidors de turisme dels ajuntaments de Tornambarra, Altafulla i Creixell. Francesc Intís, des de Creixell, volies afegir alguna cosa?
Sí, volia aprofitar, amb tot amor, que esteu aquí i ens sentirà molta gent, recordar que demà a la tarda, tenint el carnaval a Creixell, amb 22 carrosses i 6 comparses, i que m'agradaria molt que tots els que m'esteu escoltant vinguéssiu a baudir i de la festa que es farà després del cas municipal. Esteu dos convidats.
Molt bé, doncs queda dit, bona xufra de participació també, eh? Jovita, tu que coneixes el Carnaval de Torradambarra, que és envejar, eh? Ja també ve a participar. Perquè sí, que demà, i per això demà al matí hem d'estar per allà, per la tarda, doncs, poder estar creixent i sortir i gaudir del Carnaval. A la Poble també aneu, a la Poble de Montú? No, a nosaltres no. A nosaltres ens agrada estar a la Carrossa Torradambarra. Clar.
Clar, que deuen haver-hi carrosses i comparses que fan la ruta, tres setmanes, no? Sí, sí, sí. Intenten amortitzar bé tant les carrosses com les trisfresses i, per tant, doncs així. Fer grans també els carnavals de la resta de municipis.
ha dit, aquest dissabte demà el Carnaval de Creixer i a qui vulgui assistir per acabar de gaudir d'aquesta festa també tan important pel nostre territori. Agraïm això a la Júbita Valdessa del Tomàs Serra i el Francesc Santís que ens hagin acompanyat aquí des de Pamplona en l'inici d'aquesta fira de turisme en abertur. Que vagi bé. Gràcies. Gràcies.
Doncs va, seguim endavant en aquest programa especial que fem avui des d'Ironya, aquí a la Fira Navartur. I us ho dèiem al principi, a la introducció del programa, que també volíem donar la benvinguda al president del Patronat de Turisme de la Deputació de Tarragona, Enric Abell. Molt bon dia, gràcies per participar també avui a Baixgall el dia. Molt bon dia i gràcies a vosaltres.
Un plaer que ens hagueu fet aquest petit espai aquí a l'estam de la Costa d'Aurada, que avui es promociona a Costa d'Aurada, Terres de Libre, Port Aventura i la Costa del Baix Gaià, evidentment. I ens centrarem en explicar una mica els objectius que us marqueu sent presents en una fira com aquesta que considereu estratègica pel territori.
Evidentment, la fira d'Obertur, des del principi ja estem com a posta de gala i tardes d'hebre, és una fira estratègica perquè és la porta natural d'entrada de la part del nord cap al nostre territori, per tant és un públic objectiu, un públic molt fidelitzat, un públic que acaba venint moltíssim al nostre territori, per tant hem de seguir i de fet hi som des de l'inici, no s'ha fallat cap oblició, estem molt contents per donar més de poder estar aquí, que tenim una companya seva i que llavors el territori també acabi en
arribant i fent difusió de la importància d'aquestes fires. Aquesta és una fila molt diferent, és una fila finalista, és a dir, el tipus de públic que ens acaba visitant aquí no és la mateixa, per exemple, que acaba venint els primers dies de futur, són fires completament diferents, però és un públic molt fidelitzat al nostre territori que acaba venint moltíssim i per tant hem de ser-hi i hem de continuar promocionant-los.
Anem a explicar als nostres oients com és aquest estant, perquè hi ha parts diferenciades i ho dèiem, dins del Paraigües, del Conveni Corner, clar, la costa del Baix Gàia té el seu estant propi, però anem a desgranar una mica, anem a pans, ara ja comencem a veure com totes les taules s'estan obrint, omplint de catàlegs, de material promocional, què podem explicar del que s'hi trobarà aquests dies aquí?
Bé, aquí acabarem trobant tota l'oferta de les dues marques turístiques que tenim, Costa d'Orada i Terres de Llibre, i aquí, com he comentat, tenim una mescla de tots, i penso que això és l'important, no la riquesa, que han decidit, siguin molt bé amb la Costa del Baix Galeà, també està aquí, l'enocentament representant, i crec que és de les poques fires, o de les úniques, en què tenim un estat propi ells, i s'ha de posar en valor pel carrer. No té sentit que estiguin aquí en obertura, que tinguin un espai propi, per què? Perquè és un públic molt important.
els cinc municipis, pel territori, i ells anirem, fiquem-nos l'accent. Encara també tenim Port Aventura, tenim tota la zona, tenim els càmpings aquí al costat, que acabin mirant també a través del conveni, el Canyo Betxe, hotels... Bé, al final, tota l'oferta que tenim, Port Aventura, també està aquí acompanyant-nos, tota l'oferta que tenim al nostre territori per estar representada pel que dèiem, que és una fira molt important, estratègica i una porta d'entrada natural.
i ara com ja se pot sentir de front, no li ho comença a entrar a la gent i és una porta d'entrada també aquí a la feina. Exacte, són les 11 punt,